{"id":3441,"date":"2024-11-14T20:27:00","date_gmt":"2024-11-14T20:27:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3441"},"modified":"2025-08-18T08:10:54","modified_gmt":"2025-08-18T08:10:54","slug":"literatura-xinesa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-xinesa\/","title":{"rendered":"Literatura Xinesa"},"content":{"rendered":"

[cultura xinesa general, pendent]\u00a0 Cites a dropbox<\/a>.\u00a0tag literatura xinesa<\/a>\u00a0 891 Literatura xinesa i japonesa<\/a>\u00a0 \u00a0(Evoluci\u00f3 dels llenguatges<\/a>,\u00a0Sistemes d\u2019escriptura<\/a>)<\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>.\u00a0 Dinasties Zhou, Han<\/a>\u00a0 \u00a0Tang<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Song<\/a>\u00a0 Yuan<\/a>\u00a0 \u00a0Ming<\/a> Qin i moderna<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

(Guojian Chen). Xina \u00e9s un pa\u00eds de poesia. Va comen\u00e7ar abans que altres cultures. El Xi Jing es va compondre entre els segles 11 i 6 BCE. La seva producci\u00f3 \u00e9s enorme. La recopilaci\u00f3 de la dinastia Tang arriba als 48.900 poemes, de 2000 poetes, i la Song, de 3820. Un dels motius \u00e9s que l’emperadriu Wu Zhetian, que va regnar de 684 a 704 va introduir la poesia en els ex\u00e0mens dels que optaven a un lloc de funcionari. L’havien de con\u00e8ixer i havien de saber-ne escriure. Per\u00f2 no\u00a0hi ha poetes professionals, s\u00f3n funcionaris o gent que t\u00e9 una altra ocupaci\u00f3.
\n[La biografia t\u00edpica d’un poeta \u00e9s un jove amb talent que s’examina del jinsghi per aconseguir una posici\u00f3, despr\u00e9s entra en desgr\u00e0cia per adversaris pol\u00edtics i \u00e9s degradat, havent de viatjar lluny. Despr\u00e9s potser rehabilitat i tornat a degradar fins que es retira a la muntanya].<\/p>\n

Els temes<\/strong>
\n(GC) No \u00e9s una poesia d’\u00e8pica, o de la grandiositat del cosmos com la hind\u00fa, [\u00e9s una poesia \u00edntima, m\u00e9s de l’instant, igual que la pintura i la cal\u00b7ligrafia]. Els seus temes s\u00f3n la naturalesa i el paisatge. La nost\u00e0lgia, la separaci\u00f3, ja sia per ocupar un c\u00e0rrec lluny, per la vida boh\u00e8mia o per ser reclutat en una campanya de guerra. L’amistat, que era m\u00e9s valorada que l’amor. El vi. La den\u00fancia i protesta social. Hi ha una relaci\u00f3 <\/span>amb la m\u00fasica (Ci) i amb la pintura. Sovint els autors tamb\u00e9 eren pintors, com Wang Wei, Tang Yin, que cal\u00b7ligrafiaven els textos al costat del dibuix [la cal\u00b7ligrafia tamb\u00e9 tenia un aspecte est\u00e8tic]. Influ\u00e8ncia de confucianisme (Du Fu), budisme<\/a> (Wang Wei) i taoisme<\/a> (Li bai). Brevetat, citant Ra\u00fal A Ruy, el sabor del te no \u00e9s el m\u00e9s important, sin\u00f3 l’aroma que deixa. Els versos acaben de cop i deixen com un aroma que es prolonga fins i tot quan els mots ja s’han acabat. La repetici\u00f3 de certes imatges com la lluna, les flors, el crisantem, el bamb\u00fa, els salzes, la muntanya, el riu, el mar, el rierol, els n\u00favols, el cel, el vent i la brisa, la rosada, la boira, el gebre, el sol que es pon, ocells, barques, veles, copa de vi … \u00a0La cr\u00edtica xinesa situa els poetes en el corrent del romanticisme [lirisme], i realisme. Li bai posaria m\u00e9s l’accent en els seus sentiments, emocions i imaginacions, i Dufu en la realitat social i la vida real. El primer fa servir la hip\u00e8rbole i proposa m\u00f3ns i personatges fant\u00e0stics. La segona descriu amb detall la vida real.
\n(Mari\u00e0 Manent) <\/span>Els poetes xinesos semblaven dotats d’una sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge, per l’evoluci\u00f3 imperceptible de la Natura. S’adonaven del bell instant en qu\u00e8 es marceix Primavera; observaven com s’enfosqueixen les flors de presseguer despr\u00e9s de la pluja o com el reflex dels arbres trasmuda color dels ocells. La simplicitat, l’emoci\u00f3 t\u00e0cita amb que formulen llurs observacions delicades deixa al fons de l’\u00e0nima una melodia flotant de suggestions. Aix\u00ed el poema de T’ao Tx’ien on canta la \u00absolitud interior” en contacte amb el m\u00f3n pl\u00e0cid, es clou amb uns versos que fan pensar en els bells mots de Plott: “Si alg\u00fa interrogu\u00e9s la Natura sobre la seva tasca i ella acced\u00eds gentilment a escoltar i a respondre, diria: No t’escau d’inquietar-me amb preguntes, sin\u00f3 de comprendre en silenci, tal com jo estic silenciosa, i treballo sense parlar.”<\/p>\n

Els g\u00e8neres shi i ci<\/strong>
\n(ChatGPT)El shi \u8a69 es remunta al shijing (el llibre de les odes) a la dinastia Zhou i culmina a la dinastia Tang (618\u2013907 en la forma regulada L\u00fcshi de 8 l\u00ednies. En s\u00f3n exemple Li Bai i Du Fu. La Jueju t\u00e9 4 l\u00ednies. Hi ha 5 o 7 car\u00e0cters per l\u00ednia, monos\u00edl\u00b7labs, que permeten jugar amb patrons tonals “even (\u5e73) and deflected (\u4ec4)”. Els seus temes s\u00f3n sovint la bellesa de la natura, la filosofia, l’amistat, la nost\u00e0lgia tones, la brevetat de la vida. Fa servir imatges concretes que evoquen una idea emocional o filos\u00f2fica m\u00e9s ampla.
\nLa poesia Ci (\u8a5e) predomina a la dinastia Song, no t\u00e9 regles tan estrictes i acostuma a compondre’s sobre una melodia preexistent. Tot i que m\u00e9s tard ja perdien el contacte amb la melodia inicial, estaven pensades per ser cantades i tenen musicalitat. Els temes refereixen m\u00e9s a experi\u00e8ncies personals, sentiments, melancolia, nost\u00e0lgia m\u00e9s que no pas la natura i al reflexi\u00f3 filos\u00f2fica del shi. En s\u00f3n exemples Su Shi (Su Dongpo), amb temes que van de l’humor a la melancolia, i Li Qingzhao, sobre l’amor i el pas del temps.<\/p>\n

[el meu primer contacte amb la poesia xinesa van ser les lletres de\u00a0Das Lied Von der Erde<\/em>, una traducci\u00f3 al castell\u00e0 d’una traducci\u00f3 a l’alemany. Despr\u00e9s les versions de Mari\u00e0 Manent “L’aire daurat” i “Com un n\u00favol lleuger”.<\/p>\n

\n

Dinasties Zhou, Qin, Han, tres regnes<\/h2>\n

2HAX0<\/a>\u00a0Xina Shang, Chou -1700 -221.\u00a02HAX1<\/a>\u00a0Xina Qin Han -221 220.\u00a02HAX2<\/a>\u00a0Xina Tres Regnes i Sui 220 618.<\/p>\n

Poesies<\/a><\/p>\n

El llibre de les odes. En general t\u00e9 poemes de 4 car\u00e0cters. Es diu que havia aplegat 3000 poemes dels quals Confuci en va seleccionar 305. Les poesies m\u00e9s cultes, dels “literati”, presentaven simetria yin-yang [oposats?]. Les can\u00e7ons tindrien un format m\u00e9s lliure. Al per\u00edode dels Regnes Combatents (475-221) apareix el poeta Qu Yuan trenca amb la norma dels 4 car\u00e0cters.<\/p>\n

Daodejing<\/a><\/p>\n

\n

Dinastia Tang<\/h2>\n

3AX01<\/a>\u00a0Xina Tang 618 960.<\/p>\n

L’edat d’or de la civilitzaci\u00f3 xinesa, amb progressos en arts, ci\u00e8ncies per\u00f2 sobretot en poesia. La introducci\u00f3 de la poesia com a requisit per accedir a llocs de funcionari per l’emperadriu Wu Zhetian (regnat de 684 a 704) va atraure el talent. S’havien de compondre poemes sobre un tema donat i tamb\u00e9 s’avaluaven els que havia escrit lliurement. La poesia permetia progressar socialment.
\nHi hauria una primera etapa, abans de la rebel\u00b7li\u00f3 de An Lushan el 755, 718-713, i despr\u00e9s la culminaci\u00f3 amb Li Bai, DuFu i Wang Wei.
\nLa poesia toca molts temes i sovint \u00e9s ocasional, \u00e9s a dir, no nom\u00e9s recull els moments especialment profunds i intensos sin\u00f3 que es fa servir com a dietari, anotant la trobada o el comiat d’un amic. [d’aqu\u00ed la frescor i espontane\u00eftat].<\/p>\n

Poesies<\/a><\/p>\n

Wang Wei<\/a> 699-759
\nNascut d’una fam\u00edlia noble. Dotat com a poeta, m\u00fasic, pintor (Sumi-e<\/a>), i cal\u00b7l\u00edgraf. C\u00e0rrec de Censor del departament de m\u00fasica. Degradat, empresonat durant la rebel\u00b7li\u00f3 de An Lushan, despr\u00e9s rehabilitat, va viure els seus darrers anys retirat a la muntanya de Wang Chuan a la prov\u00edncia de Lan Tian, llegint llibres budistes [algunes poesies tenen un ress\u00f3 taoista]. Va excel\u00b7lir en la poesia de la naturalesa i el paisatge i d’ell Su DongPo en diria, “a la seva pintura hi ha poesia, i en la seva poesia, pintura”.<\/p>\n

Li Bai<\/a>\u00a0 701-762
\nVa estudiar els llibres cl\u00e0ssics, sobretot Confuci. Era alt, fort i h\u00e0bil amb l’espasa. Als 20 anys va passar un temps a la muntanya amb taoistes. Despr\u00e9s va comen\u00e7ar un per\u00edode de viatges. No es va presentar a cap examen confiant que alg\u00fa reconeixeria el seu talent i accediria directament a un c\u00e0rrec. El 742 el van recomanar per un c\u00e0rrec i va arribar a ser assessor de l’emperador. Per\u00f2 es va adonar que el c\u00e0rrec era decoratiu i no podia aportar res. Va renunciar. Empresonat i alliberat amb els disturbis de la rebel\u00b7li\u00f3 de An Lushan. Segons la llegenda va morir quan, des d’una barca, borratxo, va intentar abra\u00e7ar la lluna reflectida a l’aigua. Canta l’aspiraci\u00f3 a la llibertat, la vida dels ermitans, el menyspreu als poderosos, l’afecte als amics, exaltaci\u00f3 de la naturalesa, la brevetat de la vida, el vi, l’amor. Recorre a les hip\u00e8rboles i fa servir un llenguatge planer.<\/p>\n

Du Fu<\/a> 712-770
\nVa seguir el confucianisme. No va poder accedir a un c\u00e0rrec oficial per frau del ministre Linfu. Va passar dificultats econ\u00f2miques, coneixent aix\u00ed les penalitats del poble. En tornar a casa el 755 es va trobar que el seu fill petit havia mort de gana. Coneix Li Bai i es fan amics. Quan finalment rep el c\u00e0rrec de Censor Imperial, les cr\u00edtiques franques faran que sigui destitu\u00eft. Passar\u00e0 els darrers anys a ChengDu on construir\u00e0 una cabana<\/a>. Canta la naturalesa, l’amistat, la nost\u00e0lgia per estar lluny de casa, denuncia les injust\u00edcies i les penes de la gent humil.<\/p>\n

Bai Juji<\/a> 772-846
\n[Des de jove despunta amb talent per\u00f2 no ser\u00e0 fins el 799 que pot examinar-se, treure’s el jinshi (doctorat) i assolir un c\u00e0rrec administratiu. Segueix DuFu i el confucianisme. L’emperador l’anomena conseller el 804 despr\u00e9s d’haver llegit alguns dels seus poemes per\u00f2 quan \u00e9s prou franc i honest per criticar-lo, \u00e9s degradat. Tindr\u00e0 altres c\u00e0rrecs i sempre amb l’oposici\u00f3 dels alts funcionaris que el calumniaran. Al final se n’afarta i el 829 es retira de la cort. Tindr\u00e0 el sobrenom de “Ermit\u00e0 de la muntanya perfumada”, “el cavaller borratxo”.
\nT\u00e9 poemes de den\u00fancia social i altres sobre la naturalesa i la vida retirada. Feia servir un llenguatge clar i accessible. Segons la llegenda, llegia les seves poesies a una vella pagesa i canviava els versos que no entenia, de manera que el recitaven tant gent humil com pr\u00ednceps.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Dinastia Song<\/h2>\n

3AX02<\/a>\u00a0Xina Song 960 1280.<\/p>\n

L’imperi passa a tenir la capital a Kaifeng [600km al sud de Beijing, i a l’est de Xi’An]
\nPredomina la poesia Ci (\u8a5e) que no t\u00e9 regles tan estrictes i acostuma a compondre’s sobre una melodia preexistent. Tot i que m\u00e9s tard ja perdien el contacte amb la melodia inicial, estaven pensades per ser cantades i tenen musicalitat. Els temes refereixen m\u00e9s a experi\u00e8ncies personals, sentiments, melancolia, nost\u00e0lgia m\u00e9s que no pas la natura i al reflexi\u00f3 filos\u00f2fica del shi. En s\u00f3n exemples Su Shi (Su Dongpo), amb temes que van de l’humor a la melancolia, i Li Qingzhao, sobre l’amor i el pas del temps. M\u00e9s dirigida a l’intel\u00b7lecte que no expressant les emocions del poeta.<\/p>\n

Poesia<\/a><\/p>\n

Su DongPo<\/a> (Su Shi) 1036-1101
\nS’examina de Jinshi el 1058 i el 1061 als ex\u00e0mens imperials i obtindr\u00e0 el c\u00e0rrecd e director de la biblioteca imperial. S’oposa a certes reformes que es volien imposar i en sentir-se a\u00efllat es trasllada a un lloc memys important. Com altres, ser\u00e0 calumniat i empresonat durant un temps i despr\u00e9s desterrat.\u00a0Que tant la poesia com la pintura haurien de ser tan fluids com l’aigua. Pensament de Confuci amb influ\u00e8ncies budistes. Eixampla les possibilitats del g\u00e8nere ci, cantant la naturalesa i expressant estats d’\u00e0nim.<\/p>\n

\n

Dinastia Yuan 1280 – 1368<\/h2>\n

3AX03<\/a><\/p>\n

(Barnstone) Amb el govern Yuan els estudiosos de Confuci i els poetes literati van estimbar-se a l’escala social classificats al nov\u00e8 nivell, entre les prostitutes i els captaires. L’escala social es basava en les \u00e8tnies i els Han en quedaven perjudicats. L’\u00fanic g\u00e8nere literari encoratjat va ser l’\u00f2pera, amb el nou g\u00e8nere d’\u00e0ries, qu. En aquest sentit t\u00e9 certa semblan\u00e7a amb el ci.
\n(Guanjuo) Guan Hanqing i Wang Shifu van ser dos dels dramaturgs m\u00e9s c\u00e8lebres, i tamb\u00e9 van compondre poemes qu. Van ser influ\u00efts per poetes de la dinastia Tang.<\/p>\n

Poesia<\/a><\/p>\n

\n

DINASTIA MING 1368 1644<\/h2>\n

3AX04<\/a><\/p>\n

\u00c8poca m\u00e9s remarcable per les novel\u00b7les com les perip\u00e8cies d’un mico que viatja a la \u00edndia per tronar les escriptures de Buda, o Jin Ping Mei.<\/p>\n

Poesia<\/a><\/p>\n

\n

Dinastia Qing i Xina moderna<\/h2>\n

4AX01<\/a> Xina Qing 1644 1912,\u00a05AX01<\/a>\u00a0Revoluci\u00f3 Xinesa 1912-1945.\u00a05AX02<\/a> La Xina de Mao 1945-1976.\u00a05AX03<\/a> Den Xiao Ping i Revoluci\u00f3 econ\u00f2mica 1976-2020.<\/p>\n

Qin: er\u00edode molt prol\u00edfic per\u00f2 m\u00e9s destacable per novel\u00b7la (Dream red mansions) i teatre. Un sistema feudal que dura fins la guerra de l’opi en que Xina es va convertir m\u00e9s o menys en una col\u00f2nia.<\/p>\n

Xina moderna, influ\u00e8ncia de la poesia occidental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[cultura xinesa general, pendent]\u00a0 Cites a dropbox.\u00a0tag literatura xinesa\u00a0 891 Literatura xinesa i japonesa\u00a0 \u00a0(Evoluci\u00f3 dels llenguatges,\u00a0Sistemes d\u2019escriptura) Introducci\u00f3.\u00a0 Dinasties Zhou, Han\u00a0 \u00a0Tang\u00a0 \u00a0 \u00a0Song\u00a0 Yuan\u00a0 \u00a0Ming Qin i moderna Introducci\u00f3 (Guojian Chen). Xina \u00e9s un pa\u00eds de poesia. Va comen\u00e7ar abans que altres cultures. El Xi Jing es va compondre entre els segles 11 … <\/p>\n

Continue reading “Literatura Xinesa”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[615],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3441"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3441"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3441\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3441"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3441"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3441"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3441"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3441"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}