{"id":3448,"date":"2024-11-17T09:07:36","date_gmt":"2024-11-17T09:07:36","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3448"},"modified":"2024-11-17T10:22:47","modified_gmt":"2024-11-17T10:22:47","slug":"fansworth-house","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fansworth-house\/","title":{"rendered":"Fansworth House"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/fotos\/IMG_20241027_152420360_HDR\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/fotos\/IMG_20241027_144330158_HDR.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/fotos\/farnsworth2.jpg\" width=\"1024\" height=\"649\" \/><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=fansworth\">Galeria<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Notes visita 27\/10\/2024:<\/p>\n<p>Edith Fansworth era de bona fam\u00edlia, va estudiar per ser concertista de viol\u00ed per\u00f2 va acabar dedicant-se a la medecina fent tractaments avan\u00e7ats de rony\u00f3. Va trobar el prat prop del riu Fox i va comprar uns quants acres al coronel McCormick (n&#8217;havia vist la mansi\u00f3 a GoldCoast). Va con\u00e8ixer Mies i li va encarregar la casa que havia de tenir un cost de 40.000$, un preu molt elevat per l&#8217;\u00e8poca. Van ser amics un temps per\u00f2 quan els costos es van disparar fins a 70.000$ es van barallar i van anar a judici. Edith hi va viure uns anys, per\u00f2 la casa va tenir alguns problemes de goteres, i a m\u00e9s, ella que aspirava a la intimitat privada amb la naturalesa, a tocar el viol\u00ed, a llegir poesia, es trobava tot d&#8217;intrusos que, atrets per la celebritat de la construcci\u00f3, s&#8217;apropaven a fer-hi fotos. Al final es va vendre la casa i se&#8217;n va anar a viure a It\u00e0lia. La va comprar Lord Palumbo, que la va restaurar i van encarregar els mobles, que el projecte inicial de Mies havia deixat inacabat, al seu n\u00e9t, tamb\u00e9 arquitecte. Ara pertany al NationalTrust.<\/p>\n<p>Des de l&#8217;entrada, caminem uns 700m a trav\u00e9s del bosc, que est\u00e0 preci\u00f3s ara a la tardor, fins que arribem prop de la casa on John ens far\u00e0 una explicaci\u00f3. Nom\u00e9s la contemplaci\u00f3 de les proporcions des de fora ja aporta una pau. Est\u00e0 elevada de terra exactament 5&#8217;3&#8221; (no he acabat d&#8217;entendre la ra\u00f3 de Mies). S\u00ed que \u00e9s cert que l&#8217;atenci\u00f3 al m\u00e9s m\u00ednim detall va ser exhaustiva. Per exemple, per fer la base de bigues d&#8217;acer feien falta primer unes soldadures estructurals i despr\u00e9s unes altres decoratives. Per la cuina va encarregar el taulell d&#8217;acer inoxidable m\u00e9s llarg que s&#8217;havia fet mai. Si havia dedicat 2.000 hores a projectar un edifici d&#8217;oficines, en dedicaria 5.000 a pensar la casa. La casa estava elevada pel fet d&#8217;estar constru\u00efda en una zona inundable, amb el riu a uns 30m. Aix\u00f2 fa que sembli flotar en l&#8217;aire enmig de la natura. \u00c9s b\u00e0sicament, una capsa de vidre. Per les proporcions de l&#8217;edifici, el cantilever i la terrassa, recorda el pavell\u00f3 de Barcelona. John ens explica que la sensibilitat per l&#8217;acabat de les superf\u00edcies, en particular el marbre, \u00e9s perqu\u00e8 seva fam\u00edlia eren picapedrers. La casa est\u00e0 pensada per a una sola persona. Si de fora \u00e9s una capsa, de dins, amb totes les parets de vidre, \u00e9s un seguit de marcs a la naturalesa que l&#8217;envolta. Al centre un paral\u00b7lelp\u00edped allargat, amb la cuina a un costat, i la sala a l&#8217;altre. A l&#8217;entrada W hi ha una taula de despatx i el menjador. Un lavabo de convidats amaga una porta que du a la maquin\u00e0ria de tuberies de la casa, que aix\u00ed no es veu. La teulada de fora sembla plana per\u00f2 en realitat t\u00e9 pendent i recull l&#8217;aigua al centre, de manera que a fora no hi ha cap desaig\u00fce. A l&#8217;altre extrem un moble separa el llit. A un costat hi t\u00e9 l&#8217;equip de m\u00fasica i a l&#8217;altre l&#8217;armari. Extraordinari, perfecte. I el dia de tardor que hem tingut ho ressaltava.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Notes 2<\/p>\n<p>La casa Fansworth \u00e9s potser l&#8217;espai m\u00e9s fascinant que he visitat mai. Edith Fansworth, una metgessa de prestigi, d&#8217;una fam\u00edlia amb diners, que a m\u00e9s tocava el viol\u00ed i llegia poesia, la va encarregar a Mies Van der Rohe el 1945. De fora, com una capsa de vidre flotant enmig del bosc, de dins, tot finestra emmarcant la natura del voltant, sense cap obstacle, sense parets. \u00c9s un espai pensat per a una sola persona, un refugi de cap de setmana. Al centre hi ha un m\u00f2dul amb els dos lavabos i al centre la maquin\u00e0ria de la casa ( les tuberies de lavabo, cuina, connexions el\u00e8ctriques, queden amagades a l&#8217;interior i s&#8217;hi accedeix per una porta amagada al lavabo de convidats). A un costat la cuina i a l&#8217;altre la sala d&#8217;estar. A un extrem u perpendicular, un armari de roba i a l&#8217;altre costat, moble de m\u00fasica. El sostre sembla pla per\u00f2 en realitat t\u00e9 pendent cap al centre on es recull l&#8217;aigua que baixa per l&#8217;interior de manera que no es veu cap desaig\u00fce. La &#8220;maquin\u00e0ria de la casa,. L&#8217;atenci\u00f3 al detall de Mies va ser extraordin\u00e0ria, el guia ens explicava que si per un gratacels d&#8217;oficines hi dedicava unes 2.000 hores, es calcula que en va dedicar 5.000 a dissenyar la casa Fansworth. La m\u00e0xima simplicitat requereix un esfor\u00e7 immens. El guia ens explicava que Mies venia d&#8217;una fam\u00edlia de picapedrers, que tallava lloses per als cementiris, entre altres coses. Aix\u00f2 explicaria l&#8217;atenci\u00f3 a les textures i a la qualitat dels materials. Per la casa Fansworth va fer venir marbre travertino de Roma.<\/p>\n<p>Cap el 1950 una casa costava uns 10.000$ i si estava al barri m\u00e9s prestigi\u00f3s de Chicago podia arribar als 20.000$. Mies li va dir a Edith Fansworth que li podia fer la casa per uns 40.000$ per\u00f2 despr\u00e9s els costos es van disparar i volia cobrar-li 70.000$. Havien estat amics per\u00f2 aix\u00f2 va fer que es barallessin i van anar a judici. A m\u00e9s, Edith volia privacitat i trobar-se sola enmig de la natura per\u00f2 la casa aviat va agafar fama i venia gent que saltava la tanca per fer fotos i dibuixar-la. El 1972 es va vendre la casa a Lord Palumbo i es va retirar a una villa prop de Flor\u00e8ncia. Lord Palumbo va invertir una fortuna en restaurar-la i va encarregar els mobles que veiem ara al net de Mies, Dirk Lohan, ja que Edith hi havia portat uns que ja tenia, no mobles de Mies van der Rohe.<br \/>\nAix\u00f2 fa reflexionar sobre com n&#8217;\u00e9s de dif\u00edcil arribar a una perfecta pau d&#8217;esperit i harmonia i que potser hem d&#8217;acceptar la imperfecci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cases\/\">Cases<\/a> que he visitat\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/limaginari\/#llocs\">Llocs<\/a> on m&#8217;agradaria haver viscut<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Galeria Notes visita 27\/10\/2024: Edith Fansworth era de bona fam\u00edlia, va estudiar per ser concertista de viol\u00ed per\u00f2 va acabar dedicant-se a la medecina fent tractaments avan\u00e7ats de rony\u00f3. Va trobar el prat prop del riu Fox i va comprar uns quants acres al coronel McCormick (n&#8217;havia vist la mansi\u00f3 a GoldCoast). Va con\u00e8ixer Mies &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fansworth-house\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Fansworth House&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[181],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3448"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3448"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3448"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3448"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3448"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}