{"id":346,"date":"2018-01-19T19:51:46","date_gmt":"2018-01-19T19:51:46","guid":{"rendered":"http:\/\/192.168.1.40\/museu\/?p=346"},"modified":"2025-12-16T12:28:17","modified_gmt":"2025-12-16T12:28:17","slug":"historia-de-la-tecnologia-cuina","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-tecnologia-cuina\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la tecnologia. Cuina"},"content":{"rendered":"<p>[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280<\/p>\n<p>societats primitives<\/p>\n<p>el foc<\/p>\n<p>primera agricultura<\/p>\n<hr \/>\n<p>Gr\u00e8cia Roma Medieval<\/p>\n<hr \/>\n<p>Am\u00e8rica: patata i tom\u00e0quet<\/p>\n<p>Fran\u00e7a, Brillat Savarin Escoffier<\/p>\n<hr \/>\n<hr \/>\n<p>la refrigeraci\u00f3, les conserves<\/p>\n<hr \/>\n<div>\n<p>https:\/\/foodtimeline.org\/<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"platscoberts\">Plats i coberts<\/h2>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/menjarha1.jpg\" width=\"4000\" height=\"3000\" \/><\/p>\n<p>Menjar cap el 1650. Com a coberts nom\u00e9s una cullera, normalment cadascu duia el seu ganivet.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/manjarha2.jpg\" width=\"4000\" height=\"3000\" \/><\/p>\n<p>El 1750 ja es fa servir la forquilla.<\/p>\n<p>La forquilla arriba a Europa va arribar d&#8217;Orient al segle XI, va ser un luxe de l&#8217;aristocr\u00e0cia durant m\u00e9s de 500 anys, i no es va generalitzar fins a la Revoluci\u00f3 Industrial del segle XIX, quan va passar de ser un s\u00edmbol d&#8217;estatus a un objecte dom\u00e8stic com\u00fa.<\/p>\n<p>Al S.XI la princesa romana d&#8217;Orient, Teodora Anna Ducaina es va casar amb el Dux de Ven\u00e8cia, Domenico Selvo. Ella va portar el costum d&#8217;utilitzar una forquilla d&#8217;or de dos dents a la taula, causant esc\u00e0ndol i rebent cr\u00edtiques ferotges del clergat, que ho considerava un instrument de luxuria i un insult a D\u00e9u que ens havia donat els dits. Als sXIV-XV la forquilla va comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer de manera molt espor\u00e0dica i exc\u00e8ntrica entre l&#8217;aristocr\u00e0cia italiana, especialment a ciutats riques com Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia. Encara era un objecte de curiositat i, sovint, de burla en altres parts d&#8217;Europa. Era un article de luxe pels nobles, de dues punxes com una forca, fabricat en materials preciosos com or, plata, marfil o cristall. Tenia a veure amb l&#8217;eleg\u00e0ncia a taula, i no tacar-se les mans i la roba, especialment quan la moda va incorporar encaixos costosos i colls alts amb gorgueres al segle XVI. Va arribar a Fran\u00e7a a trav\u00e9s de Caterina de M\u00e8dici [com el ballet] quan es va casar amb el futur rei Enric II el 1533. El seu \u00fas va comen\u00e7ar a estendre&#8217;s lentament entre la noblesa francesa.<\/p>\n<p>Al sXVII es va popularitzar entre la noblesa i la burgesia adinerada de pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Anglaterra i els Pa\u00efsos Baixos. A finals del sXVII ja es comencen a veure forquilles de tres i quatre dents, m\u00e9s pr\u00e0ctiques per subjectar talls petits. S&#8217;estandaritzen els coberts, culelra, forquilla i ganivet. Al sXVIII s&#8217;ext\u00e9n a entre les classes mithanes urbanes per les noves idees sobre civilitat i higiene.<\/p>\n<p>Al sXIX la revoluci\u00f3 industrial permet la producci\u00f3 en s\u00e8rie d&#8217;estris de metall, ferro, alpaca i a finals de segle acer inoxidable. La forquilla arriba a trotes les fam\u00edlies. Va tardar tant a generalitzar-se perqu\u00e8 de fet, amb una cullera, un ganivet i tros de pa [per gestionar el plat], ja n&#8217;hi havia prou; i durant un temps es va considerar poc mascul\u00ed.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Menjar amb forquilla i ganivet, bastonets, o les mans<\/h2>\n<p>A grans trets, a Europa i Pr\u00f2xim Orient es menja amb ganivet i cullera, la forquilla es generalitza al sXIX. A l&#8217;\u00c0sia oriental, (Xina, Jap\u00f3, Corea, Vietnam) es fan servir bastonets (cullera per la sopa). A la \u00cdndia, parts d\u2019\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0 es menja amb els dits i pa (naan, injera).<\/p>\n<p>A Europa el menjar arriba a taula en peces grans (carns, pans), calia un ganivet tallar-lo [i en general tothom duia el seu]. Amb el ganivet i els dits ja n&#8217;hi havia prou.<\/p>\n<p>A l&#8217;\u00c0sia es menjaria amb bastonets perqu\u00e8 [degut a l&#8217;escassedat de combustible] es practica una cuina r\u00e0pida, al wok o bullit. EL menjar ha estat pr\u00e8viament tallat a trossets i a taula ja no cal tallar-lo ni punxar; per aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil agafar-lo amb bastonets.<\/p>\n<p>A la \u00cdndia i parts d\u2019\u00c0frica, amb guisats tous (curris, llenties), no cal tallar res, les l\u00e0mines de pa fan de cullera i pin\u00e7a. A la \u00edndia sempre s&#8217;ha de menjar mab la m\u00e0 dreta, l&#8217;esquerra \u00e9s la que es fa servir per netejar-se.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280 societats primitives el foc primera agricultura Gr\u00e8cia Roma Medieval Am\u00e8rica: patata i tom\u00e0quet Fran\u00e7a, Brillat Savarin Escoffier la refrigeraci\u00f3, les conserves https:\/\/foodtimeline.org\/ Plats i coberts Menjar cap el 1650. Com a coberts nom\u00e9s una cullera, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-tecnologia-cuina\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Hist\u00f2ria de la tecnologia. Cuina&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=346"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=346"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=346"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=346"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=346"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}