https:\/\/foodtimeline.org\/<\/p>\n
\n
Plats i coberts<\/h2>\n
![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/menjarha1.jpg\")
<\/p>\n
Menjar cap el 1650. Com a coberts nom\u00e9s una cullera, normalment cadascu duia el seu ganivet.<\/p>\n
![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/manjarha2.jpg\")
<\/p>\n
El 1750 ja es fa servir la forquilla.<\/p>\n
La forquilla arriba a Europa va arribar d’Orient al segle XI, va ser un luxe de l’aristocr\u00e0cia durant m\u00e9s de 500 anys, i no es va generalitzar fins a la Revoluci\u00f3 Industrial del segle XIX, quan va passar de ser un s\u00edmbol d’estatus a un objecte dom\u00e8stic com\u00fa.<\/p>\n
Al S.XI la princesa romana d’Orient, Teodora Anna Ducaina es va casar amb el Dux de Ven\u00e8cia, Domenico Selvo. Ella va portar el costum d’utilitzar una forquilla d’or de dos dents a la taula, causant esc\u00e0ndol i rebent cr\u00edtiques ferotges del clergat, que ho considerava un instrument de luxuria i un insult a D\u00e9u que ens havia donat els dits. Als sXIV-XV la forquilla va comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer de manera molt espor\u00e0dica i exc\u00e8ntrica entre l’aristocr\u00e0cia italiana, especialment a ciutats riques com Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia. Encara era un objecte de curiositat i, sovint, de burla en altres parts d’Europa. Era un article de luxe pels nobles, de dues punxes com una forca, fabricat en materials preciosos com or, plata, marfil o cristall. Tenia a veure amb l’eleg\u00e0ncia a taula, i no tacar-se les mans i la roba, especialment quan la moda va incorporar encaixos costosos i colls alts amb gorgueres al segle XVI. Va arribar a Fran\u00e7a a trav\u00e9s de Caterina de M\u00e8dici [com el ballet] quan es va casar amb el futur rei Enric II el 1533. El seu \u00fas va comen\u00e7ar a estendre’s lentament entre la noblesa francesa.<\/p>\n
Al sXVII es va popularitzar entre la noblesa i la burgesia adinerada de pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Anglaterra i els Pa\u00efsos Baixos. A finals del sXVII ja es comencen a veure forquilles de tres i quatre dents, m\u00e9s pr\u00e0ctiques per subjectar talls petits. S’estandaritzen els coberts, culelra, forquilla i ganivet. Al sXVIII s’ext\u00e9n a entre les classes mithanes urbanes per les noves idees sobre civilitat i higiene.<\/p>\n
Al sXIX la revoluci\u00f3 industrial permet la producci\u00f3 en s\u00e8rie d’estris de metall, ferro, alpaca i a finals de segle acer inoxidable. La forquilla arriba a trotes les fam\u00edlies. Va tardar tant a generalitzar-se perqu\u00e8 de fet, amb una cullera, un ganivet i tros de pa [per gestionar el plat], ja n’hi havia prou; i durant un temps es va considerar poc mascul\u00ed.<\/p>\n
\n
Menjar amb forquilla i ganivet, bastonets, o les mans<\/h2>\n
A grans trets, a Europa i Pr\u00f2xim Orient es menja amb ganivet i cullera, la forquilla es generalitza al sXIX. A l’\u00c0sia oriental, (Xina, Jap\u00f3, Corea, Vietnam) es fan servir bastonets (cullera per la sopa). A la \u00cdndia, parts d\u2019\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0 es menja amb els dits i pa (naan, injera).<\/p>\n
A Europa el menjar arriba a taula en peces grans (carns, pans), calia un ganivet tallar-lo [i en general tothom duia el seu]. Amb el ganivet i els dits ja n’hi havia prou.<\/p>\n
A l’\u00c0sia es menjaria amb bastonets perqu\u00e8 [degut a l’escassedat de combustible] es practica una cuina r\u00e0pida, al wok o bullit. EL menjar ha estat pr\u00e8viament tallat a trossets i a taula ja no cal tallar-lo ni punxar; per aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil agafar-lo amb bastonets.<\/p>\n
A la \u00cdndia i parts d\u2019\u00c0frica, amb guisats tous (curris, llenties), no cal tallar res, les l\u00e0mines de pa fan de cullera i pin\u00e7a. A la \u00edndia sempre s’ha de menjar mab la m\u00e0 dreta, l’esquerra \u00e9s la que es fa servir per netejar-se.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280 societats primitives el foc primera agricultura Gr\u00e8cia Roma Medieval Am\u00e8rica: patata i tom\u00e0quet Fran\u00e7a, Brillat Savarin Escoffier la refrigeraci\u00f3, les conserves https:\/\/foodtimeline.org\/ Plats i coberts Menjar cap el 1650. Com a coberts nom\u00e9s una cullera, … <\/p>\n