{"id":3491,"date":"2025-01-19T09:07:28","date_gmt":"2025-01-19T09:07:28","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3491"},"modified":"2026-03-04T17:56:18","modified_gmt":"2026-03-04T17:56:18","slug":"gracia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gracia\/","title":{"rendered":"Gr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

Llocs<\/a>\u00a0[ esborrany ]\u00a0Barcelona<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Catalunya<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0M\u00f3n<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0On\u00edric<\/a>,\u00a0Llocs fant\u00e0stics<\/a><\/p>\n

\n

2026<\/p>\n

16\/1 Collserola<\/strong>, inici a Gr\u00e0cia per\u00f2 gaireb\u00e9 tot a Sarri\u00e0-Sant Gervasi<\/a><\/p>\n

27\/1 El Coll<\/a><\/strong>\u00a0 \u00a0VK<\/a>: Hist\u00f2ricament el barri formava part del terme municipal d’Horta. Es troba a la vall que formen el tur\u00f3 del Coll i el tur\u00f3 del Carmel i s’empla\u00e7a a banda i banda del curs alt de l’antiga riera de la Farigola, que desembocava a la riera de Vallcarca. El barri pren el nom del santuari de Nostra Senyora del Coll, que es remunta a l’any 1099 (abans Mare de D\u00e9u de la Fontr\u00fabia). El Coll disposava d’un elevat nombre de fonts d’aigua, que Barcelona va aprofitar. Els senyors feudals anaven a ca\u00e7ar el porc senglar a les muntanyes properes al Coll, poc abans que els bandolers s’instal\u00b7lessin a les coves Cimanya que, m\u00e9s tardanament, esdevingueren importants mines de ferro. El barri com a tal va comen\u00e7ar a prendre forma al segle xix. S’urbanitz\u00e0 a partir de les terres del bar\u00f3 de la Barre de Flandes, propietari de Can Falc\u00f3. Al voltant del passeig de la Mare de D\u00e9u del Coll i dels carrers adjacents s’hi edificaren al pas del segle xix al xx un conjunt de torres d’especial bellesa, algunes d’elles obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Durant la d\u00e8cada de 1860 es van crear els primers carrers urbanitzats del Coll, aix\u00ed com d’altres barris muntanyencs com el Putxet, la Salut i el Carmel. Al Coll s’hi van comen\u00e7ar a construir cases humils i de la burgesia. A comen\u00e7ament del segle xx, el barri s’ompl\u00ed de masies i cases i es va explotar la pedrera del Coll. Fins a la d\u00e8cada de 1950 al barri predominaven les torres amb jard\u00ed, aleshores el barri va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer d’una manera desmesurada i sense planificaci\u00f3 a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’especulaci\u00f3 urban\u00edstica. Als anys 1960, El Coll va seguir experimentant la febre urban\u00edstica i fou enva\u00efda per tota mena de construccions que van ocupar tots els espais lliures que quedaven. Fou el 1976 quan es va demanar la construcci\u00f3 d’un parc. La pedrera de la Creueta estava abandonada i la intenci\u00f3 era construir-hi pisos, per\u00f2 finalment s’hi inaugur\u00e0 el parc de la Creueta del Coll.
\nAlguns carrers d’urbanisme salvatge. Torres grans. Carrers amb torretes de 1900 i edificacions dels 70. Forts pendents, escales.
\n27\/1 La Salut<\/strong><\/a>. VK<\/a>:\u00a0Est\u00e0 situat als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanitzaci\u00f3 es va iniciar la segona meitat del segle xix al voltant de la capella de la Mare de D\u00e9u de la Salut que l’any 1864 Antoni Maria Morera i Colom constru\u00ed annex a la seva casa-torre en uns terrenys seus quan el paratge era ruralia.\u00a0En els seus inicis l’activitat m\u00e9s important de la zona era agr\u00edcola, podent-s’hi trobar importants masos com el de can Xipreret, can Tusquets, can Montaner de Dalt i ca l’Alegre de Dalt, per\u00f2 progressivament va anar convertint-se en zona residencial d’estiueig de la burgesia barcelonina i gracienca.[4] Les comunicacions del barri van anar millorant amb el temps, i aix\u00ed, el 1880 es va inaugurar el tramvia de la pla\u00e7a de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 el de la pla\u00e7a de Lesseps al carrer de l’Escorial, el qual es va obrir fins a la pla\u00e7a de Joanic.
\nLa Salut tamb\u00e9 \u00e9s conegut gr\u00e0cies al Parc G\u00fcell (1900-1914)d’Antoni Gaud\u00ed, que \u00e9s el l\u00edmit del front de muntanya del barri. Altres indrets destacats s\u00f3n el santuari de Sant Josep de la Muntanya i el Club Tennis de la Salut.
\nEl Parc G\u00fcell, torres, hospitals. Barris majorit\u00e0riament residencials, sense gaire comer\u00e7 ni vida al carrer. 38.6k 1375m abans de reduir punts.<\/p>\n

10\/2 Vallcarca<\/a><\/strong>. (VK<\/a>): Abans al municipi d’Horta. Vall C\u00e0rcara \u00e9s el nom original de Vallcarca, que significa \u00abencaixonada\u00bb, perqu\u00e8 es troba amagada entre dos turons, el del Putxet i el del Coll, i s’est\u00e9n seguint el curs de la riera de Vallcarca, l’actual avinguda de Vallcarca. Els seus nuclis primigenis van ser l’hostal de la Farigola, Can Falc\u00f3, Can Mans i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destru\u00efts amb la construcci\u00f3 de l’Hospital Militar. L’antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s’hi va fer una escola. Els terrenys del Mas Falc\u00f3 acullen una petita urbanitzaci\u00f3 de torres a\u00efllades.\u00a0Penitents es va formar cap al 1860 al voltant del carrer de Tici\u00e0, on el pare Palau i altres eremites havien anat a viure-hi en coves, i la gent els anomenava ‘penitents’, d’aqu\u00ed el nom del barri.
\nPujo fins a Pla\u00e7a Lesseps i en la primera etapa recorro Avda, Vallcarca, Esteve Terrades, El Viaducte, Rep\u00fablica Argentina, i acabar a la Pla\u00e7a M\u00f3n on far\u00e9 una pausa per menjar uns cacauets. Gustavo B\u00e9cquer, un carrer tranquil amb cites de poesia i pujo per Avda. Vallcarca. Em somriu una noia que va en bici el\u00e8ctrica i comenta el m\u00e8rit de pujar amb la meva. Travesso la ronda i comen\u00e7o l’excursi\u00f3 pels carrers que s’enfilen per Collserola. Al carrer Garriguella hi havia una casa suspesa amb vistes a Barcelona que semblava d’un altre m\u00f3n. Baixo per Tici\u00e0, on viuen els pares de la Nathalie. Davant hi ha un solar sense urbanitzar que no recordava. En aquesta zona s’hi retiraven ermitans al segle XIX. Em queda un tros per Collserola i baixo fins a la Pla\u00e7a Alfons Com\u00edn. Estic cansat, potser hauria d’haver menjat m\u00e9s. Segueixo pels carrers dels hospitals fins a trobar General Mendoza, que limita amb la Teixonera. Aqu\u00ed hi ha uns carrers tranquil\u00b7l\u00edssims, amb torres molt agradables, tant antigues com modernes. Cardedeu, Montorn\u00e9s, la Pla\u00e7a Ol\u00e8rdola. Una esgl\u00e9sia ortodoxa i els jardins de Maria Bald\u00f3. Hauria d’haver sortit abans per\u00f2 encara tindr\u00e9 llum per fer el Pg.Turull pel Parc G\u00fcell. Baixo per Farigola, que havia estat una riera que donava a Vallcarca i ja \u00e9s fosc que faig, a peu, la baixada Briz i Arnold Sch\u00f6nberg on veig la placa de la casa on va viure. I ja baixo per Mare de D\u00e9u del Coll content d’haver completat un barri dif\u00edcil.
\n41.3 km, 1329 m.<\/p>\n

17\/2 Vila de Gr\u00e0cia<\/a><\/strong> 1 (VK<\/a>)
\n1. El \u00a017 de gener de 1626 es construeix un convent de carmelites descal\u00e7os, Nostra Senyora de Gr\u00e0cia, que va rebre el nom de Els Josepets. A l’entorn del convent van anar sorgint-hi una s\u00e8rie de masies, la m\u00e9s important de les quals era Ca n’Alegre (1688).\u00a0 Al comen\u00e7ament del sXVIII a la vila hi havia un total d’onze propietaris amb les seves respectives fam\u00edlies. Unes d\u00e8cades despr\u00e9s l’economia, b\u00e0sicament agr\u00e0ria, va comen\u00e7ar a diversificar-se; llavors van sorgir els primers artesans i menestrals. Al finals del XVIII i XIX, alguns burgesos barcelonins hi construeixen torres i segones resid\u00e8ncies. [La casa Vicens el 1883]. Hi ha tres nuclis, el de Jes\u00fas (a l’inici del Carrer Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l’actual Pla\u00e7a de Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona on actualment hi ha el Mercat de l’Abaceria Central).\u00a0 Es va constituir en Vila el 1849 i ser\u00e0 independent fins a l’annexi\u00f3 a Barcelona el 1897 [Crec que com que calia tenir un m\u00ednim de carrers, els posaven dos noms].\u00a0 S’hi van establir ind\u00fastries t\u00e8xtils, el Vapor Nou i el Vapor Vell [Jo recordo el soroll dels telers d’unes f\u00e0briques al carrer Vilafranca. ] . Entre 1860 i 1890 es va executar el Pla Cerd\u00e0 amb l’Eixample i Passeig de Gr\u00e0cia, que abans d’anomenava cam\u00ed de Jes\u00fas [travessava els camps fins a aquest convent]. El 1924 es va inaugurar el metro entre Pla\u00e7a Lesseps i Pla\u00e7a Catalunya.
\nSurto fins al carrer C\u00f3rsega, pujo per Via Augusta i vaig recorrent els carrers fins al carrer Gran. A la Casa Vicens em diuen que puc aprofitar una visita guiada a preu m\u00e9s baix a les 12. Fa molt bon dia. Tardo m\u00e9s del que pensava, he de baixar de pressa per Torrent de l’Olla per poder arribar a temps. Visita molt interessant, m’han agradat molt els esgrafiats de les habitacions i l’espai del balc\u00f3, amb l’ombra de gruixudes gelosies i l’aigua que va caient per una mena de teranyina. Acabava a quarts de dues. M’aturo aviat a Pla\u00e7a Lesseps, que ja tinc gana, i menjo l’entrep\u00e0. Comen\u00e7o el recorregut dels carrers horitzontals, entretingut, viatge en el temps. Sant Salvador, Asturies. Segueixo per la part al sud de Travessera de Gr\u00e0cia. Em sorp\u00e8n que hi ha moltes les acad\u00e8mies i escoles d’art que hi ha. La placeta dedicada a Gato Perez t\u00e9 molt d’encant. Per tot el barri tamb\u00e9 hi ha tallers de cer\u00e0mica on la gent pinta i cou la seva pe\u00e7a. Ja \u00e9s tard que m’aturo un moment a la Pla\u00e7a John Lennon i recorro els carrers verticals de sota travessera.
\n25\/2. Acabo la Vila de Gr\u00e0cia: St. Joaquim, Badia Perez Gald\u00f3s i despr\u00e9s tots els coneguts, Verdi, Torrijos, Alzina, Verntallat, Salinas i Vilafranca! He mirat l’escala per on havia baixat tantes vegades. Massens, Joan Blanques-Rabassa, Torrent del Vidalet i Escorial.
\nGr\u00e0cia Nova i el Camp d’en Grassot<\/a>. A partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a la Gr\u00e0cia nova, que \u00e9s com un petit eixample, i per sota de travessera les illes de cases ja s\u00f3n plenament Eixample. (2\/3 mig Breton de los Herreros i Leopodo Alas que m’havia oblidat).
\nVila de Gr\u00e0cia: 63k i 756 de desnivell. La Gr\u00e0cia Nova i Camp d’en Grassot. 17k 211m.<\/p>\n

160k i 3671m Mapes<\/a><\/p>\n\n\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t <\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n