{"id":3494,"date":"2025-01-21T11:07:16","date_gmt":"2025-01-21T11:07:16","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3494"},"modified":"2026-02-09T16:48:12","modified_gmt":"2026-02-09T16:48:12","slug":"aprenentatge-i-condicionament","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/","title":{"rendered":"Aprenentatge i condicionament"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/\">Hist\u00f2ria<\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\">Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient<\/a>,\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a>, Aprenentatge\u00a0 i condicionament, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/\">mem\u00f2ria<\/a>, Pensament i llenguatge,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/\">Afectivitat<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/\">Motivaci\u00f3<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#instints\">Instints, conducta heretada<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#cclassic\">Condicionament cl\u00e0ssic<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#coperant\">operant<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#aperceptiu\">Aprenentatge perceptiu<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#social\">Aprenentatge social per imitaci\u00f3<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#acomplexos\">Aprenentatges complexos<\/a>. Piaget: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#acomodacioassimilacio\">acomodaci\u00f3 i assimilaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>[Organisme resultat de l\u2019evoluci\u00f3, que creix en un medi social [igual que el ADN necessita un medi com l\u2019\u00fater] les capacitats humanes necessiten un \u00fater. Van apareixent necessitats que satisfem amb diferents tipus de conducta:<\/p>\n<ul>\n<li>instins (heretats gen\u00e8ticament)<\/li>\n<li>conducta apresa per condicionament (incorporada)<\/li>\n<li>conducta pensada com a soluci\u00f3 de problemes (pr\u00f2pia o transmesa culturalment)<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<\/p>\n<p>La conducta al nivell m\u00e9s baix apareix inicialment com un repertori de respostes disponibles davant certs est\u00edmuls m\u00e9s una capacitat d&#8217;anar ampliant i modificant aquest repertori mitjan\u00e7ant l&#8217;aprenentatge. &#8220;Aprendre&#8221; ve de &#8220;prendre&#8221;, incorporar alguna cosa. Aquesta incorporaci\u00f3 no resideix en el DNA [nom\u00e9s els instints fixats gen\u00e8ticament]. Direm que l&#8217;aprenentatge \u00e9s una modificaci\u00f3 estable de la conducta que s&#8217;adquireix amb l&#8217;exercici de la conducta.<\/p>\n<p>L&#8217;escola associacionista veu l&#8217;aprenentatge com la formaci\u00f3 d&#8217;h\u00e0bits per associaci\u00f3 d&#8217;elements ps\u00edquics o conductuals pr\u00e8viament inconnexes. Aquests elements s\u00f3n est\u00edmuls i respostes. S&#8217;ha discutit si la conducta s&#8217;acumula grdualment o b\u00e9 si hi ha uns &#8220;\u00e0toms de conducta&#8221; que s&#8217;adquireixen totalment. Les corbes d&#8217;adquisici\u00f3 gradual serien aleshores un seguit d&#8217;increments at\u00f2mics. (Sembla que aprenentatges simples com el condicionament salivar serien continus mentre que d&#8217;altres m\u00e9s complexos com les associacions verbals estarien formats per quanta. Hull propos\u00e0 l&#8217;equaci\u00f3 que donava la probabilitat de resposta E=DxH on D seria l&#8217;impuls o drive (motivaci\u00f3, ex. hores de dejuni) i H l&#8217;h\u00e0bit adquirit (que es podria posar com H=1-10-aN on N \u00e9s el nombre d&#8217;assaigs refor\u00e7ats). L&#8217;efecte del refor\u00e7 resultat de la resposta seria disminuir el drive (la gana). El problema \u00e9s que no tots els aprenentatges obeeixen a una homeostasi, i que es donen cassos d&#8217;aprenentatge sense refor\u00e7.<\/p>\n<p>L&#8217;escola de la Gestalt es pot considerar hereva del racionalisme filos\u00f2fic. Va posar de manifest les insufici\u00e8ncies de l&#8217;associacionisme (simple suma d&#8217;elements) assenyalant la relaci\u00f3 entre les parts per formar un tot o Gestalt. Els queda per explicar la g\u00e8nesi d&#8217;aquestes Gestalten ja que s&#8217;equivoquen en suposar-les innates.<\/p>\n<p>Se sap (H0111) que els mol.luscs de fa 2.500 milions d&#8217;anys ja es poden sotmetre a condicionament simple (cl\u00e0ssic o operant H1833, H1834). Pretendre que tot aprenentatge \u00e9s associaci\u00f3 equival a pensar que aquests milions d&#8217;anys no han aportat res de nou.<\/p>\n<p>Es pot assenyalar (P 383) que &#8220;en els organismes inferiors la conducta tendeix a estar regulada extr\u00ednsecament pels est\u00edmuls m\u00e9s intensos que incideixen sobre els seus sentits; a l&#8217;increment del cervell li correspon, en canvi, una regulaci\u00f3 central m\u00e9s a llarg termini i m\u00e9s independent de l&#8217;estimulaci\u00f3 actual&#8221;. Alhora, &#8220;en els animals inferiors el repertori de percepcions est\u00e0 b\u00e0sicament prefixat per l&#8217;her\u00e8ncia, mentre que en els organismes m\u00e9s evolucionats, gran part del seu aprenentatge consisteix en la formaci\u00f3 de percepcions adquirides, les unes per simple condicionament i les altres pel fet d&#8217;establir expl\u00edcitament, relacions entre les coses que es veuen. [Adquireixen una representaci\u00f3 del m\u00f3n i una identitat hist\u00f2rica, amb un determinisme m\u00e9s intern que extern].<\/p>\n<p>El salt entre mol.luscs i mam\u00edfers est\u00e0 en la difer\u00e8ncia entre els h\u00e0bits neuromusculars (segregar saliva despr\u00e9s d&#8217;una llum) i els actes neurocognitius de percebre l&#8217;estructura d&#8217;una situaci\u00f3.<\/p>\n<p>Els nous tipus d&#8217;aprenentatge van anar apareixent per satisfer necessitats evolutives. Aix\u00ed, per un animal que hagi d&#8217;aprendre a orientar-se r\u00e0pidament en grans espais, calen sentits distals i la retenci\u00f3 de mapes cognitius de la situaci\u00f3. Aix\u00f2 suposa anar m\u00e9s enll\u00e0 de les cadenes senso-motrius que suposen el recorregut reiterat del territori.<\/p>\n<p>Si no hi hagu\u00e9s hagut noves formes d&#8217;aprenentatge els animals superiors no haurien estat altra cosa que enormes paramecis.<\/p>\n<p>Els nivells superiors d&#8217;aprenentatge es recolzen en els inferiors i en situacions d&#8217;estr\u00e8s els b\u00e0sics prenen el control. &#8220;L&#8217;organisme i el seu medi encaixen com el pany i la clau (Uexk\u00fcll 1909)&#8221;.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"instints\">Conducta heretada, reflexos, instints<\/h2>\n<p>[Les respostes fixades davant certs est\u00edmuls correspondrien a pesos de la xarxa neuronal que s&#8217;haurien anat fixant al llarg de l&#8217;evoluci\u00f3]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/teoria-de-levolucio-de-darwin\/\">Darwin<\/a> a l&#8217;Origen de les esp\u00e8cies assenyala que [el repertori] els instints s\u00f3n tan importants com l&#8217;estructura corporal de cara a la superviv\u00e8ncia. La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#conducta\">conducta<\/a> animal va des de simples t\u00e0xies a conductes complexes de ca\u00e7a, aparellament o migraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>El reflex<\/strong><br \/>\n\u00c9s la conducta m\u00e9s simple [per\u00f2 per si sola no constitueix conducta ja que no hi ha prop\u00f2sit, veure debat]. Parlem de reflexos involuntaris, o incondicionats [un repertori de respostes preparades sense que hagi d&#8217;intervenir el cervell]. Tenim:<\/p>\n<ul>\n<li>Monosin\u00e0ptics: patel\u00b7lar, resposta de flexi\u00f3 al cop al tend\u00f3 del genoll. \u00c9s un <strong>arc reflex<\/strong>, un circuit que connecta una neurona receptora a una eferent. Un dels primers experiments sobre el sistema nervi\u00f3s va consistir a decapitar una granota i estimular la flexi\u00f3 de la cama (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-la-vida-segles-xvii-i-xviii\/\">Ci\u00e8ncies de la vida s18<\/a>)]<\/li>\n<li>Polisin\u00e0ptics o de flexi\u00f3: retirada de la ma en tocar un objecte calent, extensors (recuperar l&#8217;equilibri en trepitjar un objecte punxegut),<\/li>\n<li>Reflexos cranials (troncoencef\u00e0lics): contracci\u00f3 de la pupil\u00b7la en ser il\u00b7luminada, tancar els ulls si es toca la c\u00f2rnia, vomitar si es toca la gorja, vest\u00edbulo ocular que estabilitza la visi\u00f3 [per aix\u00f2 fan seguir els dits amb la mirada], salivaci\u00f3 amb el menjar.<\/li>\n<li>S.Aut\u00f2nom: ritme del cor, respiraci\u00f3, digesti\u00f3.<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Reflexos primitius, que nom\u00e9s es donen en els nous nats i desapareixen al cap d&#8217;uns mesos:\u00a0<\/span>succi\u00f3,\u00a0agafar el dit,\u00a0arquejar l&#8217;esquena o aixecar el cap<\/li>\n<\/ul>\n<p>Alguns reflexos serveixen per valorar possibles danys cerebrals en cas d&#8217;accident, el tronc cerebral amb la reacci\u00f3 a la pupil\u00b7la, o el reflex patel\u00b7lar per la medul\u00b7la.<\/p>\n<p>Els reflexos s\u00f3n invariables, mateix est\u00edmul implica mateixa resposta.<\/p>\n<p><strong>Instints<br \/>\n<\/strong>(CGPT) Els instints s\u00f3n patrons de conducta innats per\u00f2 m\u00e9s complexos que els reflexos. Mentre que els reflexos donen respostes r\u00e0pides i curtes, com retirar la m\u00e0 si ens estem cremant, els instints poden consistir en una s\u00e8rie d&#8217;accions orientades a aconseguir un objectiu relacionat amb la superviv\u00e8ncia de l&#8217;esp\u00e8cie. En els animals podem tenir pautes d&#8217;aparellament, lluita fight-flight, la construcci\u00f3 de refugis o paranys, com els nius, les teranyines, els t\u00fanels o la migraci\u00f3 de les aus i balenes. S\u00f3n susceptibles d&#8217;adaptaci\u00f3, mentre que els reflexos s\u00f3n fixes. Mentre que els reflexos es resolen a la medul\u00b7la o el tronc cerebral, els instints integren informaci\u00f3 processada al cervell. La conducta instintiva \u00e9s compartida per tota l&#8217;esp\u00e8cie. (Veure <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#instint\">conducta heretada<\/a> als animals, pels estudis). [Sembla que no hi ha una teoria i classificaci\u00f3 est\u00e0ndar]. William James va considerar instints de superviv\u00e8ncia i altres com curiositat. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#freud\">Freud<\/a> va introduir la noci\u00f3 d&#8217;instint de vida, Eros, relacionat amb el plaer, la reproducci\u00f3, la gana, el desig sexual, i l&#8217;instint de mort, Thanatos, una tend\u00e8ncia inconscient a l&#8217;agressi\u00f3, destrucci\u00f3 i autodestrucci\u00f3.<\/p>\n<p>(VK)<\/p>\n<ul>\n<li>Por a les serps i les aranyes en nadons \u00e9s detectada en nadons de 6 mesos.<\/li>\n<li>Plor infantil [instint del nad\u00f3] i vincle matern (amb intervenci\u00f3 de l&#8217;oxitocina).<\/li>\n<li>Resposta de lluita o fugida.<\/li>\n<li>Conducta de cooperaci\u00f3 o instint social.<\/li>\n<li>Resist\u00e8ncia al canvi.<\/li>\n<\/ul>\n<p>(CGPT):<\/p>\n<ul>\n<li>Instint de superviv\u00e8ncia: lluita o fugida. Paralitzaci\u00f3 (freeze).<\/li>\n<li>Autopreservaci\u00f3: evitar el dolor, sobresalt.<\/li>\n<li>Reproducci\u00f3: desig sexual i instint paternal<\/li>\n<li>Social: cohesi\u00f3 de grup i establir vincles, empatia, recon\u00e8ixer jerarquies dins dels grups.<\/li>\n<li>Curiositat: explorar l&#8217;entorn i solucionar problemes<\/li>\n<li>Protecci\u00f3 i seguretat: d&#8217;un mateix i dels altres, construcci\u00f3 de refugis.<\/li>\n<li>Satisfer la gana i la set<\/li>\n<li>Por a les altures, foscor, serps, sorolls forts<\/li>\n<li>Imitaci\u00f3 i aprenentatge<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Habituaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3<\/strong><br \/>\n[modificacions]<br \/>\nEn l&#8217;habituaci\u00f3 baixa la resposta com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la repetici\u00f3 de l&#8217;est\u00edmul. Es d\u00f3na des dels protozous als vertebrats i fins al nou nat (Pinillos 5.III). En la sensibilitzaci\u00f3 una resposta innata augmenta amb la repetici\u00f3 de l&#8217;est\u00edmul. Es d\u00f3na fins als vertebrats inferiors i sembla que en organismes superiors en l&#8217;escala evolutiva desapareix essent substitu\u00eft per altres mecanismes m\u00e9s complexos com el condicionament cl\u00e0ssic o associatiu (P 5.IV). El condicionament inhibitori o c\u00e0stig comen\u00e7a als metazous i roman fins a l&#8217;home. Es tan efica\u00e7 que dos shocks el\u00e8ctrics en granotes i gossos durant el menjar els pot inhibir fins a morir de gana. Es tracta de la disminuci\u00f3 i fins i tot desaparici\u00f3 d&#8217;una resposta a conseq\u00fc\u00e8ncia de l&#8217;associaci\u00f3 amb una altra resposta que la inhibeix.<br \/>\n[simulables amb una regla de Hebb en la sensibilitzaci\u00f3 i antihebb en l&#8217;habituaci\u00f3].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cclassic\">Condicionament cl\u00e0ssic<\/h2>\n<p>Quan es repeteix un est\u00edmul EI (est\u00edmul innat) amb resposta innata RI juntament amb un de neutre EC arriba un moment fins que el neutre sol causa la resposta RC amb ajuda d&#8217;una recompensa o refor\u00e7. Increment dels pesos que relacionen els patrons dels dos est\u00edmuls.<\/p>\n<p>(P 5.VI 245-280) L&#8217;experi\u00e8ncia cl\u00e0ssica de Pavlov (1903) \u00e9s la repetici\u00f3 d&#8217;un est\u00edmul sonor juntament amb la col\u00b7locaci\u00f3 de pols de carn a la llengua, fet que d\u00f3na una salivaci\u00f3 innata fins que nom\u00e9s el so causa la salivaci\u00f3. El requisit necessari \u00e9s la contig\u00fcitat entre els dos est\u00edmuls tot i que sovint cal un refor\u00e7, una recompensa al compliment de la RC despr\u00e9s del EC. Simplement la regla de Hebb refor\u00e7aria els pesos entre el patr\u00f3 so i patr\u00f3 aliment de manera que despr\u00e9s l&#8217;input parcial del so posar\u00e0 en marxa tot el patr\u00f3 so-aliment amb al resposta conseg\u00fcent.<\/p>\n<p>El condicionament \u00e9s possible en organismes tan elementals com els cucs\u00a0 i fins a l&#8217;home. Aquest mecanisme opera des de reaccions motores d&#8217;embrions de pollastre a associacions paraula-saliva (sem\u00e0ntica) en els humans. \u00c9s interessant remarcar la continu\u00eftat entre l&#8217;associacionisme de Hume i el condicionament cl\u00e0ssic. Pavlov indicar\u00e0 que en l&#8217;home les coses es compliquen m\u00e9s degut a l&#8217;exist\u00e8ncia del &#8220;segon sistema de senyals&#8221; (pensament i llenguatge). Pavlov treball\u00e0 el condicionament apetitiu amb el refor\u00e7 de l&#8217;aliment mentre que Bekhterev tracta el condicionament evitatiu amb shocks el\u00e8ctrics.<\/p>\n<p>Els condicionaments es poden separar entre exteroceptius i interoceptius segons la proced\u00e8ncia dels est\u00edmuls. Parlem de condicionament de segon ordre i superiors quan usem un EC ja adquirit per associar-ne un de nou.<\/p>\n<p>La llei d&#8217;adquisici\u00f3 del condicionament estableix l&#8217;adquisici\u00f3 de la resposta condicionada RC per contig\u00fcitat de l&#8217;est\u00edmul innat EI i el condicionat EC. La llei de l&#8217;extinci\u00f3 afirma la desaparici\u00f3 de la RC quan el EC no va seguit del refor\u00e7 (el menjar despr\u00e9s de la campana). Mentre que el refor\u00e7 \u00e9s necessari en els aprenentatges elementals com aquest, sembla que un exc\u00e9s de motivaci\u00f3 estorba en aprenentatges m\u00e9s complexos. En els inicis de l&#8217;aprenentatge s&#8217;observa una generalitzaci\u00f3 de l&#8217;EC, \u00e9s a dir, que es respon a una s\u00e8rie d&#8217;est\u00edmuls semblants, mentre que m\u00e9s endavant es discriminen millor els E i es produeix una diferenciaci\u00f3 (per exemple, el gos nom\u00e9s respondr\u00e0 a sons amb freq\u00fc\u00e8ncies compreses en un interval determinat). [En termes de patrons de xarxes neuronals, aquesta classificaci\u00f3 suposa afegir nodes discriminatoris als esquemes (H1720)]. La llei de la intensitat afirma una correlaci\u00f3 entre la intensitat entre la intensitat de l&#8217;est\u00edmul (EC i EI) i l&#8217;efic\u00e0cia del condicionament.<\/p>\n<p>Tot i que \u00e9s possible condicionar organismes descerebrats, l&#8217;escor\u00e7a cerebral participa gaireb\u00e9 sempre. \u00c9s provat que l&#8217;aprenentatge incrementa el nombre de connexions entre neurones amb el conseg\u00fcent augment de massa cortical. Es parla de focus dominant quan en una zona del cervell s&#8217;hi acumulen excitacions estables. Aquests controlarien d&#8217;altres zones no dominants de manera que l&#8217;excitaci\u00f3 d&#8217;una de les segones tindria un patr\u00f3 eferencial controlat per les primeres.<\/p>\n<p>\u00d2bviament el condicionament amplia les possibilitats adaptatives de l&#8217;organisme m\u00e9s enll\u00e0 del que donen de si els reflexos i els mecanismes preassociatius. Fins ara ten\u00edem una conducta autom\u00e0tica basada en reflexos. [En podr\u00edem dir respostes de &#8220;contacte&#8221;. El gos saliva per contacte amb el menjar. Aquest mecanisme permet anticipar-se i respondre a un senyal de menjar. Est\u00e0 emergint el m\u00f3n de la informaci\u00f3 superposat al m\u00f3n f\u00edsic. Fins ara havia interaccionat mat\u00e8ria i energia. Quan tenim un organisme i un entorn, a m\u00e9s de mat\u00e8ria i energia hi comen\u00e7a a haver recepci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3, hi comen\u00e7a a haver una representaci\u00f3 del m\u00f3n.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"coperant\">Condicionament operant<\/h2>\n<p>Fixaci\u00f3 de respostes possibles a un est\u00edmul mitjan\u00e7ant refor\u00e7.<br \/>\n[El condicionament operant suposa que hi ha un repertori de respostes possibles] que es van assajant (trial and error) fins que queda refor\u00e7ada l&#8217;adequada. Les respostes no s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;un est\u00edmul sin\u00f3 espont\u00e0nies. Per exemple quan el ratol\u00ed apren a obrir la porta per obtenir el formatge no \u00e9s estimulat directament a fer aix\u00f2.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/ratoliskinner.jpg\" width=\"1024\" height=\"704\" \/><\/p>\n<p>Skinner renuncia a usar la ment o la biologia en l&#8217;estudi i s&#8217;at\u00e9 a l&#8217;observaci\u00f3 estricta de la conducta. Evita tamb\u00e9 parlar d&#8217;instrument perqu\u00e8 suposa finalitat. (Es interessant notar que el refor\u00e7 directe sobre l&#8217;\u00e0rea de plaer, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/brain-stimulation-reward-olds-i-milner\/\">Olds i Milner<\/a>) fixa la resposta molt efica\u00e7ment per\u00f2 en canvi s&#8217;extingeix molt de pressa [no crea mapa cognitiu?]).<\/p>\n<p>En general el CC regeix m\u00e9s aviat el sistema aut\u00f2nom (conducta vegetativa) i el CO el sistema cerebro-espinal que regula els moviments musculars voluntaris. Tot i aix\u00f2 el CO pot arribar a modificar els batecs del cor, la pressi\u00f3 arterial o les contraccions intestinals (Miller 1969). En l&#8217;home s&#8217;ha arribat a poder controlar les ones \u00d3 i d&#8217;altres aspectes de l&#8217;activitat bioel\u00e8ctrica del sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n<p>La difer\u00e8ncia fonamental \u00e9s que el CC modifica una resposta innata ja existent (un reflex, un instint) condicionant-la a un altre est\u00edmul mentre que en el CO el refor\u00e7 no prefixa la naturalesa dels operants. Els est\u00edmuls de CC s\u00f3n simples, un senyal llumin\u00f3s o un so imposat des de fora, mentre que en el CO l&#8217;est\u00edmul (la palanca a accionar) forma part de la situaci\u00f3 experimental i \u00e9s el subjecte que l&#8217;ha de trobar activament. La resposta del CC no t\u00e9 car\u00e0cter supervivencial (la salivaci\u00f3 del gos de Pavlov no \u00e9s menjar), ni car\u00e0cter afectiu, extingint-se amb facilitat i sense causar fustraci\u00f3. En canvi les respostes del CO faciliten la superviv\u00e8ncia creant estrat\u00e8gies de conducta, tene un signe afectiu clar i s\u00f3n resistents a l&#8217;extinci\u00f3 (P 296).<\/p>\n<p>En els experiments es varia la proporci\u00f3 de vegades que es premia l&#8217;operant amb el refor\u00e7 i el temps que transcorre entre la resposta i el premi.\u00a0Es veu que l&#8217;adquisici\u00f3 [fixaci\u00f3 de la resposta] \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida i m\u00e9s resistent a l&#8217;extinci\u00f3 que en el condicionament cl\u00e0ssic.\u00a0En els animals la t\u00e8cnica de refor\u00e7 pot arribar a modelar la conducta fins a extrems insospitats. Per exemple, en pocs minuts es pot obligar a un colom a rodar com els caballitos. La conducta humana t\u00e9 per\u00f2 d&#8217;altres m\u00e8todes d&#8217;aprenentatge m\u00e9s efica\u00e7os.<\/p>\n<p>[Sembla el mecanisme de selecci\u00f3 de gens de l&#8217;evoluci\u00f3 per\u00f2 aplicat a la conducta. Hi ha una s\u00e8rie de conductes que apareixen aleat\u00f2riament i &#8220;sobreviuen&#8221; les que s&#8217;adapten millor].<\/p>\n<p><strong>Aprenentatge aversiu<br \/>\n<\/strong>La resposta davant d&#8217;un est\u00edmul negatiu pot ser emocional si no es pot evitar [un cop donat e1, per a qualsevol resposta ri tenim e2 dolor\u00f3s. Aix\u00f2 donar\u00e0 una resposta d&#8217;ansietat a e1. [S&#8217;assembla al CC. Si a la llum li segueix un xoc el\u00e8ctric no evitable, la sola llum provocar\u00e0 la resposta emocional. El mateix passaria en alguns cassos amb la figura del pare i la pallissa].<\/p>\n<p>Quan l&#8217;est\u00edmul nociu no es pot evitar per\u00f2 s\u00ed es pot esquivar o disminuir el c\u00e0stig tenim una resposta de fugida. [No podem evitar el senyal llumin\u00f3s per\u00f2 s\u00ed disminuir el xoc accionant una palanca, no podem evitar la pres\u00e8ncia del pare per\u00f2 podem escapar a la pallissa fugint].<\/p>\n<p>Quan donada la situaci\u00f3 pr\u00e8via l&#8217;individu pot evitar l&#8217;est\u00edmul nociu tenim un condicionament d&#8217;evitaci\u00f3 [evitem trobar-nos amb el pare marxant de casa].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"aperceptiu\">Aprenentatge perceptiu<\/h2>\n<p>Formaci\u00f3 d&#8217;un mapa cognitiu per patrons , esquemes (\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#ccognitivesxarxesneuronals\">Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals<\/a>). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#percepcio\">Percepci\u00f3<\/a>)<\/p>\n<p>[En successives passades d&#8217;est\u00edmuls simult\u00e0niament presents e1, e2, &#8230;, s&#8217;estableix un esquema de conjunt E amb relacions entre els ei que podran ser:<\/p>\n<ul>\n<li>i) connexi\u00f3 necess\u00e0ria.<\/li>\n<li>ii) est\u00edmuls incompatibles.<\/li>\n<li>iii) probabilitats parcials de que es doni ej si es d\u00f3na ei. Aquest conjunt d&#8217;est\u00edmuls relacionats \u00e9s el que anomen\u00e0vem esquema o percepci\u00f3 (H1720) o b\u00e9 &#8220;mapa cognitiu&#8221;. Recordem que el mapa cognitiu podia incloure tamb\u00e9 el conjunt d&#8217;accions que es podien emprendre en una situaci\u00f3 determinada i els resultats corresponents.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els aprenentatges cl\u00e0ssic i operant, amb els seus repertoris e-r, no permetrien que el subjecte s&#8217;enfront\u00e9s a una realitat complexa i canviant. Cal remarcar que en l&#8217;aprenentatge cl\u00e0ssic, on s&#8217;associen est\u00edmuls i respostes individualment, a N est\u00edmuls li poden correspondre N respostes; mentre que si tamb\u00e9 es recullen les relacions entre est\u00edmuls, aleshores podem tenir N! respostes.<\/p>\n<p>Tipus:<\/p>\n<ul>\n<li>Aprenentatge d&#8217;orientaci\u00f3. Per moure&#8217;s en l&#8217;espai l&#8217;organisme necesita una representaci\u00f3 del medi on es mou. Gleitman (1955) sotmet\u00e9 a shock a unes rates durant el trajecte des de diferents punts fins a una posici\u00f3 on parava. Les rates van aprendre a anar a aquesta posici\u00f3, \u00e9s a dir, van aprendre a orientar-se en l&#8217;espai (place learning).<\/li>\n<li>Aprenentatge de relacions. Lashley mostr\u00e0 com, animals entrenats a executar una tasca tal com pot ser obrir una porta amb la pota, en anular-se-li la possibilitat de fer-ho amb la pota, s&#8217;adaptaven fent-ho d&#8217;una altra manera. Aix\u00f2 provava que no s&#8217;havia associat l&#8217;est\u00edmul de la situaci\u00f3 amb l&#8217;acci\u00f3 muscular de la pota, sin\u00f3 que s&#8217;havia adquirit un &#8220;mapa cognitiu&#8221; on l&#8217;acci\u00f3 sobre la porta, es faci com es faci, quedava relacionada.<\/li>\n<li>Aprenentatge latent. Es pot veure que la conducta a l&#8217;atzar (rates recorrent un laberint) sense el refor\u00e7 que suposaria el premi d&#8217;aliment en trobar el recorregut correcte, tamb\u00e9 conforma un mapa cognitiu de manera que quan l&#8217;organisme t\u00e9 una necessitat (ex. la rata es posa a dieta), sap trobar r\u00e0pidament la sortida al laberint sense haver estat entrenada. Vol dir que havien adquirit un mapa cognitiu. Es pot veure doncs que els animals inverteixen energia aprenent sense refor\u00e7 i que se sap generalitzar i adaptar. (Per salvar els seus plantejaments els conductistes diran que hi ha un transfer dels h\u00e0bits apresos a la nova situaci\u00f3).<\/li>\n<li>Aprenentatge de configuraci\u00f3. Platonov mostr\u00e0 el 1912 que est\u00edmuls que individualment no es podien associar a una resposta separadament, s\u00ed que ho podien fer com a conjunt (un est\u00edmul t\u00e8rmic no es podia fer servir per condicionar cl\u00e0ssicament (H1833) a la resposta salivar, mentre que la suma d&#8217;un est\u00edmul t\u00e8rmic i un t\u00e0ctil s\u00ed que ho podien fer). Aix\u00f2 prova que el tot \u00e9s m\u00e9s que la suma de les parts.<br \/>\nNo obstant la interpretaci\u00f3 te\u00f2rica d&#8217;aquest fet variava segons les escoles. Mentre que per K\u00f6hler hi ha una Gestalt pr\u00e8via, innate, on s&#8217;inscriuen els est\u00edmuls, Pavlov dir\u00e0 que les gestalten s&#8217;han anat constituint en associacions successives.<br \/>\nPer Tolman no tot es redueix a connectar est\u00edmuls amb respostes. Els plantejaments estrictament conductistes no podien explicar perqu\u00e8 es podia respondre a est\u00edmuls no exactament id\u00e8ntics. Per aix\u00f2 cal suposar que el subjecte elabora un &#8220;mapa cognitiu&#8221;, un conjunt d&#8217;est\u00edmuls relacionats de manera que si \u00e9s donada una part, aleshores s&#8217;infereix el total [aix\u00f2 correspon a la noci\u00f3 d&#8217;esquema, on donada una informaci\u00f3 parcial el sistema busca el best match i infereix la situaci\u00f3 global corresponent. Per exemple, si es veu una cuina s&#8217;infereix que en els armaris hi haur\u00e0 plats i a la nevera aliments]. La prova de que s&#8217;estableix un mapa de relacions entre est\u00edmuls i que no els tractem a\u00eflladament, la tenim en l&#8217;experi\u00e8ncia amb gallines que responien a una difer\u00e8ncia d&#8217;intensitats de gris m\u00e9s que no pas al seu valor absolut.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;aprenentatge perceptiu permetr\u00e0 que, abans de parlar, els nens aprenguin a fer discriminacions complexes, com la identificaci\u00f3 d&#8217;un objecte entre altres, la identificaci\u00f3 d&#8217;una persona des de diferents angles o l&#8217;expectativa de l&#8217;est\u00edmul que seguir\u00e0 a un altre. Aquestes expectatives s&#8217;avaluen en probabilitats i Brunswick (1951) prov\u00e0 la finesa del proc\u00e9s d&#8217;assignaci\u00f3 i correcci\u00f3 de probabilitats (probability matching). Es interessant notar que nom\u00e9s l&#8217;home \u00e9s capa\u00e7 d&#8217;aquesta discriminaci\u00f3, els animals usen expectatives m\u00e0ximes, optant el 100% per est\u00edmuls que nom\u00e9s han aparegut un 75%. (P.351).<br \/>\nL&#8217;home tamb\u00e9 \u00e9s capa\u00e7 de discriminacions incidentals, recordar associacions entre formes i colors arbitr\u00e0ries.<\/p>\n<p>La discriminaci\u00f3 invertida consisteix a canviar un criteri apr\u00e8s abans. Si inicialment el petit de dos trapezis \u00e9s el bo, despr\u00e9s es fa a l&#8217;inrev\u00e9s (l&#8217;experi\u00e8ncia es pot complicar m\u00e9s). Els nois poden adaptar-se f\u00e0cilment al canvi [ser\u00e0 que adquireixen l&#8217;esquema que es tracta d&#8217;una situaci\u00f3 on hi ha un est\u00edmul bo que va canviant, nom\u00e9s caldr\u00e0 fer un parell d&#8217;intents per saber si es tracta del gran o el petit]. Els animals i els nens petits no s\u00f3n capa\u00e7os d&#8217;aquesta discriminaci\u00f3.<\/p>\n<p>[En l&#8217;aprenentatge perceptiu sembla fonamental el probability matching o detector de regularitats (PDP), H1812.2. Ser\u00e0 per acumulaci\u00f3 de patrons al llarg de l&#8217;experi\u00e8ncia que el subjecte podr\u00e0 arribar a viure en un m\u00f3n que no est\u00e0 format per s\u00e8ries aleat\u00f2ries d&#8217;est\u00edmuls sin\u00f3 en un m\u00f3n raonablement constant i uniforme, amb canvis regulars i d&#8217;altres d&#8217;accidentals. Tindrem tamb\u00e9 un conjunt de situacions t\u00edpiques, un context, i l&#8217;assignaci\u00f3 de probabilitats determinar\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s l&#8217;habitual i qu\u00e8 \u00e9s l&#8217;excepcional. Aquest proc\u00e9s comen\u00e7a amb l&#8217;adquisici\u00f3 de l&#8217;objecte permanent en el nen (H5000).<br \/>\nEn la vida normal qu\u00e8 tenim? que tot input activa el model del m\u00f3n que hem adquirit. Cada dia quan ens despertem fem IPL del model del m\u00f3n i el carreguem en mem\u00f2ria fins que ens adormim, aleshores qu\u00e8 passa?<br \/>\nLa pr\u00e0ctica de l&#8217;aprenentatge perceptiu suposa l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;una representaci\u00f3 del m\u00f3n. \u00c9s el que Piaget anomena la construcci\u00f3 del real. En aquest proc\u00e9s cal remarcar l&#8217;adquisici\u00f3 de l&#8217;objecte permanent despr\u00e9s d&#8217;una const\u00e0ncia perceptiva, la situaci\u00f3 d&#8217;aquests objectes en un espai euclidi\u00e0, situaci\u00f3 dels fets en un temps lineal i l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;un jo.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"asocial\">Aprenentatge Social. Imitaci\u00f3<\/h2>\n<p>[o vicari,\u00a0 Observational Learning o modeling, segons la Social Learning Theory de Bandura] L&#8217;observaci\u00f3 d&#8217;un model que executa un acte i \u00e9s refor\u00e7at constitueix un refor\u00e7 secundari per l&#8217;observador.<\/p>\n<p>[Aquest aprenentage suposa un pas previ molt important: que el subjecte s&#8217;ha format un patr\u00f3 d&#8217;ell mateix en el m\u00f3n, i un patr\u00f3 dels altres subjectes, de manera que els pot identificar com a semblants. Seria tamb\u00e9 el fonament de la intersubjectivitat i la comprensi\u00f3. D&#8217;on vindria? Podem observar externament el propi cos i el dels altres, aix\u00ed com les accions que executen. Aix\u00f2 permetr\u00e0 atribuir als altres subjectes les sensacions i emocions purament internes. La comunicaci\u00f3 verbal jugar\u00e0 un paper important\u00edssim que encara no podem tractar al nivell subsimb\u00f2lic. \u00c9s clar que existeix perqu\u00e8 els simis ho fan (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronesmirall\">neurones mirall<\/a>)].<\/p>\n<p>Una vegada m\u00e9s es fa palesa l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un mapa cognitiu. En la imitaci\u00f3 s&#8217;executen respostes noves sense haver estat adquirides abans amb un entrenament del tipus condicionament instrumental. Aix\u00ed un nen evitar\u00e0 jugar amb ganivets si ha vist que un altre nen es talla.<\/p>\n<p>Els experiments de Bandura els 1960s van mostrar que els nens incorporaven conducta, no per condicionament operant, sin\u00f3 observant el que feien els adults. Hi havia tamb\u00e9 una identificaci\u00f3 amb adults del propi sexe.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"acomplexos\">Aprenentatges complexos<\/h2>\n<p>Hi ha activitats com ballar, tocar un instrument musical, escriure a m\u00e0quina,\u00a0 anar en bicicleta, conduir que no es poden pensar com una resposta simple (caminar, baixar una palanca). Intervenen diversos muscles amb moviments coordinats que es van rectificant cont\u00ednuament segons varia l&#8217;entorn (jugar a tenis).<\/p>\n<p>S&#8217;ha vist que l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;aquestes habilitats demana una pr\u00e0ctica espaiada amb descans.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"acomodacioassimilacio\">Acomodaci\u00f3 i Assimilaci\u00f3. Piaget<\/h2>\n<p>[tot i que avui ja no s&#8217;accepta la idea d&#8217;estadis de desenvolupament ben delimitats, les nocions d&#8217;assimilaci\u00f3 i acomodaci\u00f3 segueixen essent importants].<\/p>\n<p>Assimilaci\u00f3: el nen respon a una nova situaci\u00f3 sense modificar els seus esquemes previs. La nova informaci\u00f3 s&#8217;interpreta d&#8217;acord amb el que ja es coneix.<\/p>\n<p>Acomodaci\u00f3: una nova situaci\u00f3 fa que el nen modifiqui el seu esquema o en cre\u00ef un de nou per adaptar-se millor.<\/p>\n<p>Cada experi\u00e8ncia del subjecte s&#8217;ha d&#8217;inscriure en esquemes preestablerts [al comen\u00e7ament el m\u00f3n del nen \u00e9s teta\/no_teta]. Hi haur\u00e0 experi\u00e8ncies que encaixaran totalment, d&#8217;altres que ho faran parcialment i d&#8217;altres que seran rebutjades. Cada experi\u00e8ncia t\u00e9 un component que es repeteix i un de nou. Hi ha un equilibri entre la necessitat d&#8217;estabilitat cognitiva i l&#8217;adaptaci\u00f3 a la realitat. [\u00e9s com progressa la ci\u00e8ncia, mirem de treballar amb el que coneixem fins que una experi\u00e8ncia ens obliga a replantejar el nostre model]<\/p>\n<p>[Codeterminaci\u00f3<br \/>\nL&#8217;ameba que engoleix una part\u00edcula d&#8217;aliment, l&#8217;assimila, transformant-la en estructures pr\u00f2pies i desfent-se dels components que no li serveixen. Alhora, l&#8217;estructura anat\u00f2mica i els processos fisiol\u00f2gics digestius han d&#8217;estar adaptats al tipus de menjar que t\u00e9 disponible (Richmond p.97). Aix\u00ed la forma de l&#8217;ameba determina el tipus d&#8217;aliment digerit mentre que el tipus d&#8217;aliment digerit determina la forma de l&#8217;ameba.<br \/>\nVarela apuntava en el mecanisme complex d&#8217;interacci\u00f3 subjecte-ambient. En l&#8217;assimilaci\u00f3, el subjecte actua sobre el medi sense canviar ell, mentre que en l&#8217;acomodaci\u00f3 \u00e9s ell qui canvia. En l&#8217;evoluci\u00f3 no s\u00f3n nom\u00e9s les esp\u00e8cies les que canvien adaptant-se al medi, tamb\u00e9 canvien el medi. Herb\u00edvors i pastures evolucionen alhora, flors i insectes evolucionen alhora.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Reflexi\u00f3<\/p>\n<p>reflex: es parla de reflex INVOLUNTARi, incondicionat perqu\u00e8 \u00e9s autom\u00e0tic i no interv\u00e9 la voluntat. P236 insisteix en que no constitueixen conducta, ja que aquesta \u00e9s sempre una &#8220;interacci\u00f3 de l&#8217;organisme amb el seu medi&#8221; i suposa &#8220;una radical propositivitat que pertany al sistema com a tal, a l&#8217;organisme o subjecte, i no a cap de les seves parts o estructures parcials. &#8221; [conducta per tant, implica un m\u00ednim de complexitat i aquesta \u00e9s la resposta al problema de llibertat i determinisme: la llibertat no requereix l&#8217;indeterminisme, requereix el determinisme del subjecte.<\/p>\n<p>El 47% del temps estem en mode de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#mindwandering\">pilot autom\u00e0tic<\/a>. Actuant per reflex o conductes apreses que ja no ens cal<\/p>\n<p>aprenentage i condicionament \u00e9s canviar, quins v\u00e9nen de fora i quins v\u00e9nen de dins? si vull millorar el ball, vaig a un curs, en canvi, si repetidament estic sotm\u00e8s a estr\u00e8s i ansietat, aprenc a desconfiar de tot.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>apernentatge previ al llenmguatge, entrena tot l&#8217;organisme, respostes motores i emocionals lligades<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>museu imaginari: laboratori on aprenem? se&#8217;ns condiciona<\/p>\n<hr \/>\n<p>Articles de refer\u00e8ncia<\/p>\n<p>CHAPTER III LEARNING AND CONDITIONING 65<br \/>\nREADING 9: IT&#8217;S NOT JUST ABOUT SALIVATING DOGS! 65<br \/>\nPavlov, I. P. (1927). Conditioned reflexes. London: Oxford University Press.<br \/>\nREADING 10: LITTLE EMOTIONAL ALBERT 72<br \/>\nWatson, J. B., &amp; Rayner, R. (1920). Conditioned emotional responses. Journal of<br \/>\nExperimental Psychology, 3, 1-14.<br \/>\nREADING 11: KNOCK WOOD! 78<br \/>\nSkinner, B. F. (1948). Superstition in the pigeon. Journal of Experimental Psychology,<br \/>\n38, 168-172.<br \/>\nREADING 12: SEE AGGRESSION . . . DO AGGRESSION! 85<br \/>\nBandura, A., Ross, D., &amp; Ross, S. A. (1961). Transmission of aggression through imitation<br \/>\nof aggressive models. Journal of Abnormal and Social Psychology, 63, 575-582.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Psicologia:\u00a0Hist\u00f2ria,\u00a0Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient,\u00a0\u00a0Sensacions i percepci\u00f3, Aprenentatge\u00a0 i condicionament, mem\u00f2ria, Pensament i llenguatge,\u00a0 Afectivitat, Motivaci\u00f3 Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 Instints, conducta heretada\u00a0 \u00a0|\u00a0 Condicionament cl\u00e0ssic, operant. Aprenentatge perceptiu. Aprenentatge social per imitaci\u00f3. Aprenentatges complexos. Piaget: acomodaci\u00f3 i assimilaci\u00f3. Introducci\u00f3 [Organisme resultat de l\u2019evoluci\u00f3, que creix en un medi social [igual que el ADN necessita un &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Aprenentatge i condicionament&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3494"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3494"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3494\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3494"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3494"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3494"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3494"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3494"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}