{"id":3497,"date":"2025-01-26T12:17:57","date_gmt":"2025-01-26T12:17:57","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3497"},"modified":"2025-02-06T10:12:45","modified_gmt":"2025-02-06T10:12:45","slug":"confucianisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/confucianisme\/","title":{"rendered":"Confucianisme"},"content":{"rendered":"

Religi\u00f3<\/a>. \u00a0Eur\u00e0sia<\/a>, Hinduisme,\u00a0<\/span>Budisme, Zen<\/a>,\u00a0<\/span>Taoisme<\/a><\/p>\n

\n

En xin\u00e8s rujia (\u5112\u5bb6, pinyin: r\u00faji\u0101), “escola dels lletrats” “\u00e9s un conjunt de doctrines filos\u00f2fiques, morals i pol\u00edtiques que es van desenvolupar a la Xina durant m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis a partir de l’obra atribu\u00efda al fil\u00f2sof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.” (VK). [ No \u00e9s una religi\u00f3 amb divinitats com les abr\u00e0hamiques].<\/p>\n

El confucianisme posa l’\u00e8mfasi en la fam\u00edlia i l’harmonia social sense rec\u00f3rrer a una divinitat transcendent com a base dels valors espirituals i la moral. Els valors remarcats s\u00f3n la ‘ren’ (benevol\u00e8ncia i compassi\u00f3), el ‘yi’ (just\u00edcia, disposici\u00f3 a actuar correctament), el ‘li’ (cortesia i rituals), el ‘zhi’ (saviesa, saber distingir el que \u00e9s correcte) i el ‘xin’ (honestedat).
\nLa naturalesa humana i les seves activitats ordin\u00e0ries s\u00f3n ‘sagrades’, la naturalesa moral de l’home \u6027; x\u00ecng) enlla\u00e7a amb el tian (\u5929; ti\u0101n; ‘cel’), que \u00e9s transcendent per\u00f2 no una de\u00eftat personal. \u00c9s com el Dao, o el Brahman.
\nL’educaci\u00f3 \u00e9s la clau per millorar l’individu i, per extensi\u00f3, la societat. Tothom t\u00e9 la capacitat d’aprendre i millorar-se a trav\u00e9s de l’estudi i la reflexi\u00f3. Cada individu ha de treballar per millorar-se a si mateix, cultivant virtuts i actuant amb integritat (autocultivaci\u00f3).
\nUna societat harmoniosa ha de tenir una jerarquia, governant i s\u00fabdit, pare i fill, o amic i amic. Cadasc\u00fa ha d’ocupar el seu lloc i respectar l’altre. Els l\u00edders han de governar amb virtut i exemple moral, no nom\u00e9s amb lleis i c\u00e0stigs.<\/p>\n

\n

Hist\u00f2ria<\/h2>\n

2HAX0<\/a> Shang, Zhou -1700 -221.<\/strong><\/p>\n

(DS) Confuci va n\u00e9ixer el 28 de setembre del 551 aC a Qufu, a l’estat de Lu (actualment la prov\u00edncia de Shandong, Xina). El seu nom de naixement era Kong Qiu (\u5b54\u4e18), i m\u00e9s tard se’l va con\u00e8ixer com a Kong Fuzi (\u5b54\u592b\u5b50), que significa “Mestre Kong”.\u00a0 Pertanyia a una fam\u00edlia noble empobrida. Es va dedicar a l’estudi i va adquirir un gran coneixement en hist\u00f2ria, poesia, rituals i m\u00fasica.\u00a0 Va treballar en diversos c\u00e0rrecs administratius a l’estat de Lu, incloent-hi el de ministre de just\u00edcia. No obstant aix\u00f2, es va desil\u00b7lusionar amb la corrupci\u00f3 i la manca de valors morals entre els l\u00edders pol\u00edtics. Va dedicar gran part de la seva vida a ensenyar i difondre les seves idees que considerava que venien de dinasties anteriors.
\nVa renunciar als seus c\u00e0rrecs a Lu, passant 14 anys viatjant per diversos estats xinesos, buscant, sense \u00e8xit, un governant que adopt\u00e9s les seves idees. Torna a<\/span> Lu als 68 anys i va dedicar els seus \u00faltims anys a editar i compilar textos cl\u00e0ssics, com el ‘Llibre de les Odes’ i el ‘Llibre dels Documents’.
\nVa morir el 479 aC amb 72 anys. Les seves idees van ser recopilades pels seus deixebles en les ‘Analectes’.<\/p>\n

Dins de la dinastia Zhou, el confucianisme va sorgir durant el per\u00edode de les Primaveres i Tardors (770 aC – 476 aC) i el per\u00edode dels Regnes Combatents (475 aC – 221 aC), en un context de desordre pol\u00edtic i fragmentaci\u00f3. Les seves idees no van ser adoptades per\u00f2 va tenir influ\u00e8ncia entre els intel\u00b7lectuals i els funcionaris.<\/p>\n

2HAX1<\/a> Qin Han -221 220<\/strong>.<\/p>\n

Quan la Xina va ser reunificada pel Primer Emperador Qin (221 aC), ja era una doctrina perfectament formada i definida, amb molts seguidors i un gran corpus textual. Per\u00f2\u00a0el confucianisme va ser marginat en favor del ‘legalisme’, que emfatitzava lleis estrictes i c\u00e0stigs severs per mantenir l’ordre. <\/span>Els llibres confucians van ser cremats durant el regnat de Shi Huang, i els erudits confucians van ser perseguits i alguns assassinats.<\/span><\/p>\n

Amb la dinastia Han (202 aC -220 dC), el confucianisme pren el cos d’escola filos\u00f2fica i impregna tots els \u00e0mbits de la vida xinesa; l’estudi de les obres cl\u00e0ssiques del confucianisme va esdevenir la base del sistema d’ex\u00e0mens imperials i del pla educatiu. Aquesta evoluci\u00f3 es va produir de manera gradual; durant les primeres d\u00e8cades dels Han, no existia una gran difer\u00e8ncia entre els confucians i els taoistes, especialment entre el cos de funcionaris. No obstant aix\u00f2, seria la doctrina confuciana la que molt aviat hi adquiriria preponder\u00e0ncia, fins al punt de convertir-se en religi\u00f3 oficial i trobar la m\u00e0xima expressi\u00f3 en la reglamentaci\u00f3 del sistema d’ex\u00e0mens per al reclutament de funcionaris governamentals estructurat sobre la base de les sis obres cl\u00e0ssiques de la doctrina d’aquesta escola. Aix\u00f2 ho va posar en pr\u00e0ctica l’emperador Wu-ti\u00a0 l’any 135 aC.
\nUna contribuci\u00f3 important per a la consolidaci\u00f3 del confucianisme va ser la que van fer dos eminents savis del segle\u00a0ii, Ma Jung i el seu deixeble Cheng Hsien, elaborant una s\u00e8rie de comentaris sobre el conjunt dels llibres cl\u00e0ssics, per tal de donar-li coher\u00e8ncia doctrinal. Cap a l’any 175 dC, es van inscriure els textos cl\u00e0ssics en 46 taules de pedra per tal que el poble s’instru\u00eds.<\/p>\n

2HAX2<\/a>\u00a0 Tres Regnes i Sui 220 618.<\/strong><\/p>\n

Durant aquest per\u00edode de fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica (Per\u00edode Divisi\u00f3 110-589), el confucianisme va competir amb el budisme i el taoisme per influ\u00e8ncia. El confucianisme va aconseguir mantenir-se fins i tot durant el temps en qu\u00e8 els invasors d’origen turc o mongol van establir les seves pr\u00f2pies dinasties al nord de la Xina (304-581 dC), a causa principalment de la garantia d’estabilitat social confuciana i per la gran admiraci\u00f3 que despertava en els conqueridors la cultura xinesa d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

3AX01<\/a>\u00a0 Tang 618 960<\/strong>.<\/p>\n

El confucianisme va coexistir amb el budisme i el taoisme, que van gaudir d’una gran popularitat durant aquesta \u00e8poca. Els ex\u00e0mens imperials, basats en els texts confucians, van continuar sent una via important per accedir a c\u00e0rrecs governamentals. Els erudits confucians van comen\u00e7ar a reinterpretar les doctrines per adaptar-les a les necessitats de l’\u00e8poca.<\/p>\n

3AX02<\/a> Song 960 1280<\/strong>.<\/p>\n

Es va establir com a doctrina d’estat al segle ii aC i, posteriorment, es va reelaborar metaf\u00edsicament al segle xi amb el nom de daoxuejia, ‘escola de l’estudi del Dao’ (o neoconfucianisme), i s’estengu\u00e9 fins a Corea, el Vietnam i el Jap\u00f3. Incorporava elements del budisme i el taoisme. Pensadors com Zhu Xi (1130 – 1200) van sistematitzar el neoconfucianisme, que va esdevenir la base de l’educaci\u00f3 i l’administraci\u00f3. Els valors confucians, com l’harmonia social i l’\u00e8tica personal, van ser promoguts com a fonament de l’estat.<\/p>\n

3AX03<\/a>\u00a0 Yuan 1280 1368<\/strong>.<\/p>\n

Durant el domini mongol, el confucianisme va perdre influ\u00e8ncia pol\u00edtica, per\u00f2 va continuar sent important en l’educaci\u00f3 i la cultura. Els mongols van adoptar alguns elements del sistema confuci\u00e0 per governar la poblaci\u00f3 xinesa.<\/p>\n

3AX04<\/a>\u00a0 Ming 1368 1644<\/strong><\/p>\n

El confucianisme va recuperar el seu paper central com a ideologia governamental. Els ex\u00e0mens imperials, basats en els texts confucians, van esdevenir m\u00e9s rigorosos i selectius. Els valors confucians, com la lleialtat, la pietat filial i l’harmonia social, van ser promoguts com a base de l’ordre social.<\/p>\n

4AX01<\/a> Qing 1644 1912<\/strong><\/p>\n

Els emperadors manx\u00fas van adoptar el confucianisme per legitimar el seu govern i guanyar-se el suport de l’elit xinesa. Els ex\u00e0mens imperials van continuar basant-se en els texts confucians, i els valors confucians van ser refor\u00e7ats com a norma social. No obstant aix\u00f2, a finals del segle XIX, el confucianisme va ser criticat com a obstacle per a la modernitzaci\u00f3 de la Xina. El 1905 s’aboleix el sistema d’ex\u00e0mens tradicional.<\/p>\n

Segle XX i actualitat<\/strong>
\n5AX01<\/a>\u00a0Revoluci\u00f3 Xinesa 1912-1945.\u00a05AX02<\/a> La Xina de Mao 1945-1976.\u00a05AX03<\/a>\u00a0Den Xiao Ping i Revoluci\u00f3 econ\u00f2mica 1976-2020<\/p>\n

Durant el segle XX, el confucianisme va ser q\u00fcestionat i atacat durant esdeveniments com el Moviment del Quatre de Maig (1919) i la Revoluci\u00f3 Cultural (1966 – 1976). – No obstant aix\u00f2, des de finals del segle XX, hi ha hagut un renaixement del confucianisme com a font de valors morals i identitat cultural a la Xina i altres pa\u00efsos asi\u00e0tics.\u00a0 Avui dia, el confucianisme continua influint en l’educaci\u00f3, la fam\u00edlia i la pol\u00edtica a l’\u00c0sia oriental.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Religi\u00f3. \u00a0Eur\u00e0sia, Hinduisme,\u00a0Budisme, Zen,\u00a0Taoisme En xin\u00e8s rujia (\u5112\u5bb6, pinyin: r\u00faji\u0101), “escola dels lletrats” “\u00e9s un conjunt de doctrines filos\u00f2fiques, morals i pol\u00edtiques que es van desenvolupar a la Xina durant m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis a partir de l’obra atribu\u00efda al fil\u00f2sof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.” (VK). [ … <\/p>\n

Continue reading “Confucianisme”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[154],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3497"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3497"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3497\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3497"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3497"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3497"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3497"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3497"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3497"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3497"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3497"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}