{"id":3501,"date":"2025-01-27T12:17:44","date_gmt":"2025-01-27T12:17:44","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3501"},"modified":"2025-06-24T08:37:55","modified_gmt":"2025-06-24T08:37:55","slug":"memoria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Psicologia<\/a>, Cervell i xarxes neuronals\u00a0<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a> \u00a0 \u00a0Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 Psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0Tipus i neurologia<\/a>\u00a0 \u00a0 Model<\/a>\u00a0 \u00a0Mem\u00f2ria i estat mental<\/a>\u00a0 \u00a0 Vida humana com a mem\u00f2ria canviant<\/a>\u00a0 \u00a0Mem\u00f2ria col\u00b7lectiva<\/a>\u00a0 \u00a0Altres<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

[D’entrada podria semblar que la facultat de la\u00a0 mem\u00f2ria nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a retenir on s\u00f3n les coses, recordar fets que hem viscut, hist\u00f2ries que ens han explicat o que hem llegit. Aquesta \u00e9s la mem\u00f2ria que vam considerar els fil\u00f2sofs primer, i els psic\u00f2legs despr\u00e9s. S’estudia la relaci\u00f3 entre l’experi\u00e8ncia de con\u00e8ixer, de rebre un input, i la capacitat de recuperar-lo despr\u00e9s a partir de preguntes. \u00c9s la mem\u00f2ria simb\u00f2lica, que relaciona dues conductes la de registrar i la de recuperar.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 una mem\u00f2ria que correspon a l’aprenentatge perceptiu, una mem\u00f2ria muscular adquirida en aprenentatges complexos de ballar, o tocar un instrument, i el condicionament<\/a>, que tamb\u00e9 consisteix a fixar una resposta durant un temps. \u00c9s a dir, no es tracta nom\u00e9s de continguts que es desen en una base de dades i els recuperem. Aquesta seria mem\u00f2ria subsimb\u00f2lica.<\/p>\n

Hi ha dos aspectes m\u00e9s de la mem\u00f2ria no tractats als manuals de psicologia. Una \u00e9s el paper de la mem\u00f2ria en l’experi\u00e8ncia humana, l’experi\u00e8ncia del temps i la continu\u00eftat de la identitat. [Aquesta seria la mem\u00f2ria de persona]. L’altra \u00e9s la relaci\u00f3 entre les mem\u00f2ries individuals, els procediments, records, idees sobre el m\u00f3n que han anant tenint tots els \u00e9ssers humans al llarg de la hist\u00f2ria, i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, l’esfera de mems.<\/p>\n

\n

La mem\u00f2ria a la filosofia<\/h2>\n

Al Teetet Plat\u00f3 la va comparar a una tauleta de cera, on es gravaven les sensacions. Per Arist\u00f2til era una de les facultats de l’\u00e0nima i va identificar el paper de l’associaci\u00f3 (similaritat, contrast i contig\u00fcitat). CIcer\u00f3 i Quintili\u00e0 van [???] van treballar el m\u00e8tode dels loci<\/a> .<\/p>\n

Agust\u00ed d’Hipona: la ment t\u00e9 tres facultats, mem\u00f2ria, enteniment i voluntat. A les Confessions, parlava dels “camps i amples palaus de la mem\u00f2ria<\/a>“.<\/p>\n

S’atribueix a Tom\u00e0s d’Aquino la frase “Nihil est in intellectu quod non sit prius in sensu”<\/p>\n

La mateixa met\u00e0fora del Palau de la mem\u00f2ria<\/a> aplica a la t\u00e8cnica per recordar<\/a> usada pels ret\u00f2rics grecs i llatins. Marc Aureli parlava de retirar-se<\/a> dins d’un mateix [ article sobre les mans i el m\u00e8tode dels loci<\/a>].<\/p>\n

L’empirisme de Locke considera la mem\u00f2ria com a la persist\u00e8ncia de les impressions. Hume va va diferenciar de la imaginaci\u00f3 per la for\u00e7a de les impressions. Contra la idea que tot el que sabem no s\u00f3n m\u00e9s que sensacions enregistrades i associacions a partir d’elles [i noves que podem crear amb la imaginaci\u00f3], els racionalistes com Descartes i Leibniz van defensar que hi havia idees innates i el darrer va afegir a la frase “nisi intellectus ipse” (“excepte el mateix intel\u00b7lecte).<\/p>\n

\n

La mem\u00f2ria a\u00a0 psicologia<\/h2>\n

Hermann Ebbinghaus (1850\u20131909), \u00dcber das Ged\u00e4chtnis (On Memory, 1885), va fer experiments amb s\u00edl\u00b7labes arbitr\u00e0ries, mesurant com deixem de retenir-lo (corba de l’oblit),\u00a0 que aprenem millor en repeticions separades m\u00e9s que no pas d’un cop, reaprendre per consolidar, i que retenim millor el principi i el final.<\/p>\n

William James (Principles of Psychology 1890) va distingir entre una mem\u00f2ria prim\u00e0ria a curt termini, i una mem\u00f2ria secund\u00e0ria a llarg termini.<\/p>\n

Freud va emetre la hip\u00f2tesi que la ment bloqueja el record d’experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques a la Etiologia de la hist\u00e8ria, 1896, i ho va seguir treballant a la Interpretaci\u00f3 dels somnis 1900, Psicopatologia de la vida quotidiana 1901 i altres. La mem\u00f2ria reprimida seguiria influint a l’inconscient i el terapeuta hauria de recuperar-la per tractar-la.<\/p>\n

Estudiant cassos d’amn\u00e8sia, Ribot (1881) va notar que les recents s’esborraven abans que les antigues.<\/p>\n

El 1932 Frederic Bartlett (War of the Ghosts) va fer un experiment on es demanava als participants de recordar una llegenda \u00edndia. Els participants tendien a distorsionar la hist\u00f2ria, omplint buits amb elements de la seva pr\u00f2pia cultura i simplificant o canviant detalls per adaptar-los als seus esquemes cognitius. Aix\u00ed, no es recuperava una <\/span>r\u00e8plica exacta, sin\u00f3 una reconstrucci\u00f3 influenciada per les experi\u00e8ncies i expectatives individuals
\nEn els treballs sobre percepci\u00f3 la Gestalt va poder assenyalar que la mem\u00f2ria \u00e9s reconstructiva.<\/span><\/p>\n

[Durant gran part de la primera meitat del segle xx, la mem\u00f2ria no va constituir un tema respectable per als psic\u00f2legs experimentals, la qual cosa reflecteix el domini del conductisme. No obstant aix\u00f2, alguns conductistes \u2014en particular, els estatunidencs\u2014 van estudiar l’anomenada conducta verbal utilitzant l’aprenentatge de parells associats, en el qual es representen parells de paraules no relacionades, on el primer membre del parell representa l’est\u00edmul i el segon la resposta.<\/p>\n

1949. En context de les ci\u00e8ncies cognitives Donald Hebb diu que les xarxes neuronals es configuren segons el principi “neurons that fire together, wire together”\u00a0 a The organization of behavior, a neuropsychological theory<\/em>. (Cervell i xarxes neuronals<\/a>).<\/p>\n

1953. Quan Henry Molaison va ser sotm\u00e8s a l’extirpaci\u00f3 de part dels l\u00f2buls temporals, incloent l’hipocamp, per tractar epil\u00e8psia, va perdre la capacitat de crear nous records declaratius [respondre a preguntes]. En canvi, va seguir tenint la capacitat d’aprendre noves habilitats motores. [mem\u00f2ria impl\u00edcita, relacionada amb l’am\u00edgdala i el cerebel]. La distinci\u00f3 entre els dos tipus de mem\u00f2ria es va consolidar als 70s<\/p>\n

La nostra capacitat d’atendre a diversos objectes i retenir-ne la informaci\u00f3 \u00e9s limitada. George Miller a “Magical Number Seven” de 1956 afirm\u00e0 que la STM est\u00e0 limitada a <\/span>7 \u00b1 2 items. Si els agrupem, ampliem aquesta capacitat.<\/span><\/p>\n

1968. Atkinson i Shiffrin, proposen tres estadis: mem\u00f2ria sensorial que ret\u00e9 breus impressions dels est\u00edmuls, mem\u00f2ria de curt termini (STM), i mem\u00f2ria de llarg termini (LTM) [a vegades\u00a0 es diu que la mem\u00f2ria a llarg termini es ret\u00e9 per sempre. Per\u00f2 penso ens els casos que estan de viatge recordo el n\u00famero de cambra o codi d’acc\u00e9s, durant una setmana, \u00e9s llarg termini? i Tots els tel\u00e8fons que sabia de mem\u00f2ria durant anys? Despr\u00e9s la sensorial es considera part de la STM]<\/p>\n

1972. Craik and Lockhart, nivells de proc\u00e9s. [a part del temps, la retenci\u00f3 dep\u00e8n de la profunditat de proc\u00e9s, una experi\u00e8ncia irrellevant es ret\u00e9 menys que una que tingui un significat. Experiment de 1975, Craik i Tulvin.<\/p>\n

Mem\u00f2ria ic\u00f2nica. En l’experiment de 1960 de Sperling es mostrava una matriu de 3×4 lletres. En ser demanats per recordar-les, nom\u00e9s se’n deien unes poques, per\u00f2 si es preguntava per la fila1, 2 o 3, sortien gaireb\u00e9 totes, provant que s’havia percebut i retingut una imatge ic\u00f2nica de la que no eren conscients.
\n<\/span>1974. Model de treball de Baddeley-Hitch. La mem\u00f2ria de curt termini tindria diversos components, un centre que dirigeix l’atenci\u00f3 a un punt o altre, informaci\u00f3 sonora i verbal, “bloc” visual, un espai que relaciona el que passa amb records LTM. Els experiments van mostrar que als subjectes els costava m\u00e9s fer dues tasques del mateix tipus, que no pas diferents (visual i sonora).<\/p>\n

1974. Loftus i Palmer mostren la influ\u00e8ncia del context i llenguatge a l’hora de recordar [o avaluar] un fet visual com un accident de cotxe.Les preguntes suggerides (com l’\u00fas de la paraula “xocar” en lloc de “col\u00b7lidir”) van influir en les estimacions de velocitat i fins i tot van crear records falsos de vidres trencats que no havien existit. (El testimoni de Lofthus ha servit per q\u00fcestionar la fiabilitat dels records testimonis en judicis com el de Harvey Weinstein, NewYorker<\/a>).<\/p>\n

\n

La base neurol\u00f2gica segons tipus de mem\u00f2ria<\/h2>\n

1900s Richard Semon (1859, 1918) va formular la tesi que cada estat psicol\u00f2gic corresponia a alteracions dels nervis. Un mneme (per la deessa de la mem\u00f2ria mnemosyne, mare de les nou muses) representaria la mem\u00f2ria d’una experi\u00e8ncia, un engrama<\/strong> seria la tra\u00e7a que queda al sistema nervi\u00f3s. El proc\u00e9s de d’enregistrar-la seria l’engrafia i es recuperaria (ecforia) quan aparegu\u00e9s un est\u00edmul semblant. Els engrames quedarien gravats a les c\u00e8l\u00b7lules [model de la tauleta de cera] i aquestes alteracions podrien ser heretades. Durant un temps es va creure que totes les c\u00e8l\u00b7lules podien tenir mem\u00f2ria, (teoria de la mem\u00f2ria org\u00e0nica). El seu llibre ‘Die Mneme’ va influir el projecte Mnemosyne<\/a> d’Aby Warburg. [La seva idea de Mneme no t\u00e9 a veure amb els memes de Dawkins. Un \u00e9s la tra\u00e7a que una experi\u00e8ncia deixa en un individu, l’altre un contingut que es propaga en un societat. Per\u00f2 el paral\u00b7lelisme \u00e9s interessant: \u00e9s la cultura la mem\u00f2ria de la societat? Aix\u00ed com estudiem diferents tipus de mem\u00f2ria a psicologia, quins s\u00f3n els tipus de mem\u00f2ria de la societat? Hi ha una part que \u00e9s expl\u00edcita, com la mem\u00f2ria declarativa, i una impl\u00edcita? Si la mem\u00f2ria dels humans \u00e9s als receptors de les dendrites de les neurones, on \u00e9s la ‘mem\u00f2ria’ de les societats? \u00c9s una part en les mem\u00f2ries dels humans que la componen? una part en llibres i documents?].
\nLa noci\u00f3 d’engrama s’ha mantingut com a la unitat d’informaci\u00f3 de mem\u00f2ria impresa en una subst\u00e0ncia f\u00edsica en resposta a est\u00edmuls externs.<\/p>\n

Els experiments de Karl S. Lashley (1929) amb ratolins van mostrar que si b\u00e9 l’extirpaci\u00f3 de parts del cervell resultava en la p\u00e8rdua de capacitat de sortir d’un laberint, aquesta p\u00e8rdua no depenia de la ubicaci\u00f3 de la part extirpada. Els engrames no es podien localitzar, la informaci\u00f3 semblava distribu\u00efda a tot el cervell.<\/p>\n

El model general correspondria al d’Atkinson-.Shiffrin amb el detall de Baddeley-Hitch per la de curt termini.<\/p>\n

(DS)<\/p>\n

Mem\u00f2ria a curt termini<\/strong> (o mem\u00f2ria de treball): c\u00f2rtex prefrontal, ret\u00e9 informaci\u00f3 de segons a minuts, exemple, recordar un n\u00famero de tel\u00e8fon mentre el marques.<\/p>\n

Mem\u00f2ria a llarg termini declarativa<\/strong> (expl\u00edcita): es consolida amb l’hipocamp i el c\u00f2rtex temporal medial per despr\u00e9s quedar distribu\u00efda al c\u00f2rtex cerebral.\u00a0 Emmagatzema fets i esdeveniments que podem explicar verbalment. (mem\u00f2ria sem\u00e0ntica i epis\u00f2dica),\u00a0 recordar el primer dia d’un viatge o coneixements apresos.<\/p>\n