{"id":3504,"date":"2025-01-30T10:21:49","date_gmt":"2025-01-30T10:21:49","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3504"},"modified":"2025-02-09T12:51:22","modified_gmt":"2025-02-09T12:51:22","slug":"metode-dels-loci","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metode-dels-loci\/","title":{"rendered":"M\u00e8tode dels Loci"},"content":{"rendered":"

Psicologia<\/a>\u00a0 Mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n

\n

Cicer\u00f3 (106-43) a De Oratore descriu el “m\u00e8tode dels llocs” com a t\u00e8cnica per memoritzar discursos:<\/p>\n

Locos esse capiendos et ea quae conlocaremus effigiis notanda; locos esse, quos in animo conligimus, et ea quae memoria tenere vellemus, effigies quasdam et notas optime conlocatas; atque esse eos quidem commodius ordinatos atque distinctos, atque id efficeremus, ut ordo locorum eos ipsos rerum ordines, quorum memoria vellemus, efficeret expressos.
\n“We must employ places and images: places in which we may arrange our ideas, images by which we may represent our ideas and fix them in memory; and we shall employ a store of places which must be distinct and clear and at moderate intervals, and images that are effective and sharply outlined, sufficiently striking and suitable for awakening memories.” (De Oratore, II. 354).<\/p>\n

L’origen de la t\u00e8cnica es remuntaria a una an\u00e8cdota del poeta grec Sim\u00f3nides de Ceos (L\u00edrica<\/a>\u00a0 \u00a0556-468): (VK) “Sim\u00f3nides va ser convidat a sopar a casa d’un ric, anomenat Scopas, el qual li havia encarregat que compongu\u00e9s un poema en honor seu per amenitzar la vetllada. Despr\u00e9s d’escoltar el poema, Scopas es va queixar que en els seus versos havia nomenat m\u00e9s vegades uns herois de la mitologia anomenats Dioscuros que ell mateix. Dit aix\u00f2 li va pagar la meitat del que havia prom\u00e8s i li va demanar que se n’an\u00e9s a demanar la resta dels diners als esmentats herois. Despr\u00e9s de sortir hi va haver un terratr\u00e8mol, la casa de Scopas va quedar derru\u00efda i els convidats van morir al seu interior. Durant els treballs de runa van trucar a Sim\u00f2nides perqu\u00e8 identifiqu\u00e9s els cossos dels morts i ell va aconseguir fer-ho, encara que no pels seus rostres, que havien quedat molt desfigurats, sin\u00f3 perqu\u00e8 era capa\u00e7 de recordar el lloc exacte on cadasc\u00fa estava assegut al banquet.”<\/p>\n

<\/p>\n

La t\u00e8cnica consistiria a situar els elements a recordar en les ubicacions d’habitacions d’un edifici, real o imaginari. Per recuperar els elements es passeja mentalment per les ubicacions on s’han desat.. Tamb\u00e9 es coneix com el “M\u00e8tode del viatge”, utilitzat per emmagatzemar llistes d’elements relacionats, o la t\u00e8cnica de la “habitaci\u00f3 romana”, que \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 per emmagatzemar informaci\u00f3 no relacionada. Tamb\u00e9 \u00e9s descrit com al m\u00e8tode de del “viatge” o de “l’habitaci\u00f3 romana”.<\/p>\n

El far\u00e0 servir tamb\u00e9 Tom\u00e0s d’Aquino (1225-1274). Sephan Fridolin (1470) a l’hora de meditar feia servir fins a 100 llocs de les mans (Meditaci\u00f3 al cristianisme<\/a>).\u00a0 El jesu\u00efta Matteo Ricci (1552-1610) va fer servir el m\u00e8tode amb l’objectiu d’introduir el cristianisme a la Xina i li d\u00f3na el nom dels “Palaus de la mem\u00f2ria”.<\/p>\n

Modernament va ser descrit per Frances Yates al seu llibre “The Art of memory” i actualment es fa servir en concursos de memoritzaci\u00f3. Alguns s\u00f3n capa\u00e7os de memoritzar 1040 d\u00edgits aleatoris en mitja hora.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

El Temple of Time de l’educadora americana Emma Willard (1851).<\/p>\n

\n

Altres<\/h2>\n

El rosari cristi\u00e0 t\u00e9 59 grans, 4 d’introducci\u00f3 (Credo, Parenostre, Ave Maria, Gl\u00f2ria ), 5 desenes de misteris encap\u00e7alades per un parenostre (50+5) . Els misteris de goig (dilluns i dissabte), Lluminosos (dijous), Dolorosos (dimarts i divendres), Gloriosos (dimecres i diumenge). El Castillo Interior de Santa Teresa d’\u00c0vila tamb\u00e9 \u00e9s un palau mental, aix\u00ed com\u00a0 els cercles de l’infern a la Divina Commedia<\/a><\/p>\n

Els mandales tibetans\u00a0 s\u00f3n mapes per meditar sobre els diferents espais i divinitats (Bardo Tholol<\/a>).<\/p>\n

El Palazzo della Civilt\u00e0 italiana a l’EUR a Roma fa pensar en el conte de les 1001 nits on es construeix un castell de 360 habitacions per a 360 disciplines:\u00a0 Amb aquest pensament va fer construir al bell mig de la ciutat un alc\u00e0sser amb tres-centes seixanta habitacions i a cada porta va manar que s’hi grav\u00e9s la disciplina que s’hi impartiria. Una vegada els menestrals hagueren comunicat al rei Giliad que l’alc\u00e0sser era llest, el rei hi va internar Uird Khan, que ja era un marrec de cinc anys, i va escollir els tres erudits m\u00e9s grans del reialme per tal que formessin el noi en totes i cadascuna de les branques del saber. Els erudits, un dia en una habitaci\u00f3, un dia en l’altra, comen\u00e7aren a instruir Uird Khan sense donar-li ni un moment de respir.<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

\n

El palau de la mem\u00f2ria<\/a>, el palau de la mem\u00f2ria d’Hann\u00edbal Lecter<\/a><\/p>\n

Dal\u00ed, la persist\u00e8ncia de la mem\u00f2ria<\/a>.\u00a0 Exposici\u00f3 “Dins del cap”<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Psicologia\u00a0 Mem\u00f2ria Cicer\u00f3 (106-43) a De Oratore descriu el “m\u00e8tode dels llocs” com a t\u00e8cnica per memoritzar discursos: Locos esse capiendos et ea quae conlocaremus effigiis notanda; locos esse, quos in animo conligimus, et ea quae memoria tenere vellemus, effigies quasdam et notas optime conlocatas; atque esse eos quidem commodius ordinatos atque distinctos, atque id … <\/p>\n

Continue reading “M\u00e8tode dels Loci”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3504"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3504"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3504\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3504"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3504"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3504"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3504"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3504"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}