{"id":3511,"date":"2025-02-11T11:10:53","date_gmt":"2025-02-11T11:10:53","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3511"},"modified":"2026-10-21T19:44:24","modified_gmt":"2026-10-21T19:44:24","slug":"lexperiencia-del-temps","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/","title":{"rendered":"L&#8217;experi\u00e8ncia del temps"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/\">Mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#filosofia\">Filosofia i F\u00edsica<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#cervellpsicologia\">El cervell, psicologia<\/a> (estats, percepci\u00f3 i mem\u00f2ria, intervals, desenvolupament).\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#durada\">Durada<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#comvivim\">Com vivim el temps<\/a>: r\u00e0pid\/lent, actitud davant passat\u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#existencial\">El temps existencial<\/a>: la mort, vanitas, carpe diem, religions\u00a0 |\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#economia\">Temps i tipus economia<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#ritmeinformacio\">El ritme de la informaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#ritmeinformacio\">D<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#dietarisagendesrutines\">ietaris i agendes, les rutines di\u00e0ries<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#llenguatge\">El llenguatge<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#arts\">Les arts<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#museu\">Discussi\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#museu\">Museu<\/a><\/p>\n<p>Habitem el temps, amb els cicles diaris, els processos de respiraci\u00f3 i digesti\u00f3, les rutines di\u00e0ries i les tasques que duem a terme, l&#8217;aspecte emocional de estr\u00e8s, fluir o avorriment, el record del passat, l&#8217;anticipaci\u00f3 del futur i la mort al final.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"filosofia\">Filosofia<\/h2>\n<p>Es distingeix entre el temps objectiu o cronol\u00f2gic [el que<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/\"> mesuren els rellotges<\/a>,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-temps-de-la-fisica\/\">els temps de la f\u00edsica<\/a> (Newton, Einstein, Entropia): ] i l&#8217;experi\u00e8ncia del temps.<br \/>\n[Jo diria que els dos responen a canvis, el primer compara els canvis del m\u00f3n f\u00edsic amb els canvis regulars dels astres, p\u00e8ndols<\/p>\n<p>El presentisme sost\u00e9 que nom\u00e9s el present \u00e9s real, mentre que el passat i el futur no ho s\u00f3n. El passat \u00e9s un record en el present, i el futur una anticipaci\u00f3 en el present. L&#8217;externalisme, en canvi, argumenta que el passat, el present i el futur s\u00f3n igualment reals.[i el present gaireb\u00e9 desapareix essent un punt entre segments de passat i futur].<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/agusti-dhipona-confessions\/\">Agust\u00ed d&#8217;Hipona<\/a> a les Confessions XI planteja precisament la paradoxa: el passat ja no \u00e9s, el futur encara no \u00e9s, i el present, si tingu\u00e9s una durada, contindria una part que ja seria passat. Aix\u00ed tenim:<\/p>\n<ul>\n<li>la mem\u00f2ria del passat en el present<\/li>\n<li>l&#8217;atenci\u00f3 o contemplaci\u00f3 de l&#8217;ara en el present<\/li>\n<li>l&#8217;expectaci\u00f3 del futur en el present<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\">Husserl<\/a> parlar\u00e0 de retenci\u00f3, impressi\u00f3 origin\u00e0ria i protenci\u00f3 (anticipaci\u00f3).<\/p>\n<p>D&#8217;altres diran pel contrari, que el temps \u00e9s un concepte l\u00edmit entre passat i futur.<\/p>\n<p>William James, amb la noci\u00f3 de Specious Present i el corrent de consci\u00e8ncia\u00a0 i Bergson amb la &#8220;dur\u00e9e&#8221; assenyalen que no vivim una successi\u00f3 d&#8217;instants. \u2192 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#durada\">Durada<\/a>\u00a0 [Per\u00f2 la neuroci\u00e8ncia sembla haver trobat una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">durada m\u00ednima d&#8217;estats<\/a> ].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cervellpsicologia\">El cervell, psicologia<\/h2>\n<ul>\n<li>Estats del cervell<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 i mem\u00f2ria, arquitectura ordinadors<\/li>\n<li>Els intervals de temps de la vida, batecs, renovaci\u00f3 cel\u00b7lular<\/li>\n<li>Passat i futur segons les etapes de la vida<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Cervell, xarxes: atenci\u00f3, DMN i control<\/strong><\/p>\n<p>Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">rellotge circadiari<\/a>\u00a0 \u2192 basat al nucli supraquiasm\u00e0tic de l\u2019hipot\u00e0lem, regula els cicles de son-vig\u00edlia, i els mecanismes neuronals que mesuren intervals de temps m\u00e9s curts.<\/p>\n<p>Les imatges MRI mostren activitat al c\u00f2rtex prefrontal i l&#8217;estriat en el processament del temps. Els ganglis i el cerebel tenen un paper important en la percepci\u00f3 i estimaci\u00f3 d\u2019intervals de temps. [jo puc fer bones estimacions del temps que ha passat]. L&#8217;hipocamp \u00e9s crucial per a la mem\u00f2ria epis\u00f2dica, que ens permet viatjar mentalment en el temps [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/instants\/\">Instants<\/a>].<\/p>\n<p>El cervell: <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell 3 xarxes<\/a>\u00a0 \u2192\u00a0El cervell commutaria entre 4\u20136 configuracions topogr\u00e0fiques estables (\u201cmicroestats\u201d) amb una durada de 60\u2013120 ms per microestat individual. Cada seguit de microestats est\u00e0 uns 5-15 segons en atenci\u00f3 activa, 10-30 segons en rep\u00f2s, i alguns minuts en introspecci\u00f3 profunda el la DMN.<\/p>\n<p><strong>Psicologia, percepci\u00f3 i mem\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<p>Percepci\u00f3: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#realitat\">la percepci\u00f3 de la realitat<\/a> el canvi, estimaci\u00f3 d&#8217;intervals. Predictive processing.<br \/>\nMem\u00f2ria: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#neurologia\">Tipus i neurologia<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#model\">Model<\/a> \u00a0\u2192 Tenim un model que consisteix en una mem\u00f2ria de treball a curt termini, que es pot dividir en tipus ic\u00f2nic, auditiu, i una mem\u00f2ria a llarg termini. \u00a0<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#estatmental\">Mem\u00f2ria i estat mental<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#vidamemoria\">Vida humana com a mem\u00f2ria canviant<\/a> \u2192 Som el seguit d&#8217;estats mentals? qu\u00e8 desapareix i qu\u00e8 queda?.<\/p>\n<p><strong>Comparaci\u00f3 amb l&#8217;arquitectura d&#8217;ordinador<\/strong><\/p>\n<p>[Aquest model correspondria al mode d&#8217;atenci\u00f3; no s\u00e9 com seria el de la DMN]<\/p>\n<p>L&#8217;arquitectura del &#8220;Basic Computer&#8221; t\u00e9:<\/p>\n<ul>\n<li>Program Counter (PC): \u00c9s com el &#8220;marcador de p\u00e0gina&#8221;. La seva funci\u00f3 \u00e9s guardar l&#8217;adre\u00e7a de mem\u00f2ria de la propera instrucci\u00f3 que s&#8217;ha d&#8217;executar. Quan una instrucci\u00f3 es carrega, el PC s&#8217;incrementa per apuntar a la seg\u00fcent. [protenci\u00f3, qu\u00e8 far\u00e9 tot seguit]<\/li>\n<li>Instruction Register (IR): Un cop el PC ens diu on \u00e9s la instrucci\u00f3, el processador la llegeix de la mem\u00f2ria i la col\u00b7loca aqu\u00ed. L&#8217;IR cont\u00e9 el codi de l&#8217;operaci\u00f3 (l&#8217;opcode, que indica qu\u00e8 s&#8217;ha de fer) i, sovint, l&#8217;adre\u00e7a de les dades amb qu\u00e8 s&#8217;ha de treballar.<\/li>\n<li>Address Register (AR): cont\u00e9 l&#8217;adre\u00e7a de mem\u00f2ria a la qual el processador vol accedir per llegir o escriure dades. \u00c9s el punt d&#8217;enlla\u00e7 entre la instrucci\u00f3 i la mem\u00f2ria. [el que voldria recordar]<\/li>\n<li>Data Register (DR): Actua com a punt de trobada temporal. Les dades que es llegeixen de la mem\u00f2ria (a l&#8217;adre\u00e7a que assenyala l&#8217;AR) es col\u00b7loquen aqu\u00ed abans de ser processades. De la mateixa manera, les dades que s&#8217;han d&#8217;escriure a la mem\u00f2ria es posen primer al DR. [el que he recordat].<\/li>\n<li>Accumulator (AC): \u00c9s el registre d&#8217;\u00fas general per excel\u00b7l\u00e8ncia en aquests models senzills. \u00c9s on es guarden els resultats intermedis de les operacions aritm\u00e8tiques i l\u00f2giques que fa la Unitat Aritm\u00e8tica i L\u00f2gica (ALU). Per exemple, si la instrucci\u00f3 \u00e9s &#8220;suma&#8221;, agafar\u00e0 un valor del DR i un altre de l&#8217;AC, i el resultat el desar\u00e0 al mateix AC. \u00c9s el &#8220;buffer manipulador&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El PC diu on est\u00e0 la instrucci\u00f3 i la carrega al IR. Si la instrucci\u00f3 necessita dades, s&#8217;usa l&#8217;AR per dir a la mem\u00f2ria quina adre\u00e7a es necessita. Les dades es llegeixen o escriuen a trav\u00e9s del DR. L&#8217;AC s&#8217;utilitza per a les operacions i per guardar-ne el resultat.<\/p>\n<p>Si ho comparem amb el model de mem\u00f2ria tindr\u00edem<\/p>\n<ul>\n<li>Mem\u00f2ria de Treball (Working Memory) \u2192 Registres AC, IR i DR<br \/>\nLa mem\u00f2ria de treball \u00e9s el sistema que mant\u00e9 i manipula la informaci\u00f3 en el moment present, mentre est\u00e0s fent una tasca. T\u00e9 una capacitat limitada i \u00e9s on es produeix el processament actiu. L&#8217;Accumulator (AC) seria l&#8217;executiu central. L&#8217;Instruction Register (IR) cont\u00e9 la instrucci\u00f3 que s&#8217;est\u00e0 executant ara mateix. Aix\u00f2 equivaldria a la meta-informaci\u00f3 o al &#8220;pla d&#8217;acci\u00f3&#8221; que la mem\u00f2ria de treball est\u00e0 seguint en aquest segon (per exemple, &#8220;recorda aquest n\u00famero i suma-li 3&#8221;). El Data Register (DR) \u00e9s el que millor s&#8217;ajustaria al bucle fonol\u00f2gic o a la agenda viso-espacial. \u00c9s la informaci\u00f3 sensorial o verbal que has acabat de recuperar i que est\u00e0s mantenint activa a la consci\u00e8ncia just per treballar-hi (per exemple, el n\u00famero que acabes de llegir i que encara no has processat). A tenir en compte Baddeley la mem\u00f2ria de treball en subsistemes (bucle fonol\u00f2gic, agenda visoespacial, buffer epis\u00f2dic), mentre que l&#8217;ordinador nom\u00e9s t\u00e9 el DR. Per tant, el DR seria massa simplista per abra\u00e7ar tota la mem\u00f2ria de treball. El contingut a recuperar tampoc e stroba sencer en una adre\u00e7a AR, sin\u00f3 distribu\u00eft a la xarxa neuronal. Aquesta arquitectura d&#8217;ordinador executa instruccions de manera seq\u00fcencial i r\u00edgida. El cervell processa en paral\u00b7lel i amb interfer\u00e8ncies constants. El nostre AC (execuci\u00f3) no \u00e9s un processador determinista.<\/li>\n<li>Mem\u00f2ria Declarativa a Llarg Termini \u2192 Registre AR (Address Register)<br \/>\nLa mem\u00f2ria declarativa (epis\u00f2dica i sem\u00e0ntica) \u00e9s l&#8217;emmagatzematge permanent de coneixements, fets i esdeveniments. T\u00e9 una capacitat enorme i \u00e9s passiva: la informaci\u00f3 hi \u00e9s guardada, per\u00f2 no es processa activament fins que no es recupera. L&#8217;AR equivaldria a les &#8220;claus d&#8217;acc\u00e9s&#8221; o als &#8220;\u00edndexos de recuperaci\u00f3&#8221; de la mem\u00f2ria a llarg termini. En psicologia, sabem que per recuperar un record declaratiu no en tens la c\u00f2pia activa, sin\u00f3 que has de generar un cue (pista) o una clau de recuperaci\u00f3 que et permeti localitzar la xarxa de neurones on est\u00e0 emmagatzemada la informaci\u00f3. La mem\u00f2ria RAM de l&#8217;ordinador, que l&#8217;AR assenyala, seria l&#8217;equivalent f\u00edsic de l&#8217;emmagatzematge declaratiu: les dades hi s\u00f3n (en sinapsis i connexions), per\u00f2 per treure-les d&#8217;all\u00e0 i portar-les al DR (a la consci\u00e8ncia\/treball), el sistema primer ha de calcular-ne l&#8217;adre\u00e7a (l&#8217;AR).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Els intervals de la vida<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>microsegons. localitzaci\u00f3 auditiva, propagaci\u00f3 neuronal.<\/li>\n<li>mil\u00b7lisegons. potencial d\u2019acci\u00f3; discriminaci\u00f3 de sons; reflexos molt r\u00e0pids.<\/li>\n<li>10\u2013100 ms. moviment ocular r\u00e0pid; integraci\u00f3 sensorial.<\/li>\n<li>100\u2013300 ms. temps de reacci\u00f3; percepci\u00f3 conscient inicial. (Fisiologia:\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#movimenticonducta\">Moviment i conducta<\/a>).<\/li>\n<li>0,5\u20131 s. aclucar els ulls; moviment r\u00e0pid de la m\u00e0.<\/li>\n<li>1\u20132 s. una passa; un batec; part d\u2019una acci\u00f3 motora.<\/li>\n<li>2\u20135 s. diverses passes; una petita seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019acci\u00f3; unitats de percepci\u00f3 temporal.<\/li>\n<li>5\u201330 s. agafar un objecte que cau; obrir una porta; una frase.<\/li>\n<li>1\u20135 min. caminar fins a algun lloc; una conversa curta; rentar-se les dents.<\/li>\n<li>10\u201330 min. menjar; dutxar-se; fer exercici breu.<\/li>\n<li>1\u20133 h. digesti\u00f3 inicial ( ( temps per passar l\u2019est\u00f3mac (aigua 10-20 minuts, s\u00f2lids lleugers com hidrats de carboni simples 30-60 minuts, s\u00f2lids pesants com menjars rics en greixos i prote\u00efnes 2-4 hores).; una sessi\u00f3 de m\u00fasica; una pel\u00b7l\u00edcula.<\/li>\n<li>6\u201312 h. son; per\u00edode d\u2019activitat; digesti\u00f3 postprandial.Tr\u00e0nsit intestinal: El menjar pot trigar de 3 a 7 hores a travessar l\u2019intest\u00ed prim.\u00a0 [5.5 hores per llegir un llibre de 200 p\u00e0gines, repartit en 5-10 dies].<\/li>\n<li>24 h. cicle son-vig\u00edlia; ritmes circadians.<\/li>\n<li>2\u20137 dies. recuperaci\u00f3 de determinats teixits; rutines; cicle setmanal.<\/li>\n<li>setmanes. renovaci\u00f3 d\u2019algunes c\u00e8l\u00b7lules; entrenament i adaptaci\u00f3.<\/li>\n<li>mesos. creixement del cabell; remodelaci\u00f3 tissular; gestaci\u00f3. \u2192\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/ephecat\/2009\/09\/05\/regeneracio-identitat-corporal\/\">renovaci\u00f3 cel\u00b7lular<\/a><\/li>\n<li>1 any. cicles estacionals [menstrual]; aniversari; desenvolupament anual.<\/li>\n<li>anys. aprenentatge; desenvolupament infantil; canvis corporals.<\/li>\n<li>5\u201310 anys. inf\u00e0ncia \u2192 adolesc\u00e8ncia; adquisici\u00f3 d\u2019habilitats.<\/li>\n<li>d\u00e8cades. carrera professional; envelliment; vida familiar.<\/li>\n<li>tota una vida. naixement \u2192 maduresa \u2192 vellesa \u2192 mort.<\/li>\n<li>generacions. reproducci\u00f3; transmissi\u00f3 cultural; evoluci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El mateix \u00e9sser hum\u00e0 existeix simult\u00e0niament en totes aquestes escales. El cor funciona en segons, la digesti\u00f3 en hores, els teixits es renoven en dies o mesos, el cos madura durant d\u00e8cades i la persona construeix una biografia durant tota la vida.<\/p>\n<p>10\u207b\u00b3 s \u2192 neurona<br \/>\n10\u207b\u00b9 s \u2192 percepci\u00f3<br \/>\n1 s \u2192 moviment<br \/>\n10 s \u2192 acci\u00f3<br \/>\n1 min \u2192 conducta<br \/>\n1 h \u2192 activitat<br \/>\n1 dia \u2192 organisme<br \/>\n1 setmana \u2192 rutina<br \/>\n1 mes \u2192 adaptaci\u00f3<br \/>\n1 any \u2192 biografia<br \/>\n10 anys \u2192 desenvolupament<br \/>\n100 anys \u2192 vida<br \/>\n1.000 anys \u2192 cultura<br \/>\n1.000.000 anys \u2192 evoluci\u00f3<\/p>\n<p><strong>[El temps segons les etapes de la vida]<\/strong><\/p>\n<p>[La percepci\u00f3 del passat i el futur evoluciona amb el desenvolupament de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.] T\u00e9 a veure amb la mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica, el future thinking i, m\u00e9s tard, la continu\u00eftat del jo al llarg del temps.<br \/>\n\u2192 Desenvolupament\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#pensament\">Desenvolupament cognitiu<\/a>\u00a0el temps, etapes\u00a0 psicosocials\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#erikson\">Erikson<\/a>\u00a0|<\/p>\n<p>La identitat [la idea que el jo que s\u00f3c ara prov\u00e9 d\u2019un jo del passat diferent per\u00f2 amb el que hi ha continu\u00eftat\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">jo i invariants<\/a>] es va consolidant a partir dels 7 anys i fins l\u2019adolesc\u00e8ncia. Demana el que alguns autors han anomenat com \u201cmental time travel\u201d viatjar mentalment cap enrere mitjan\u00e7ant el record i cap endavant mitjan\u00e7ant la imaginaci\u00f3.<br \/>\n[Quin passat i quin futur contemplen? Volen accelerar l\u2019arriba del futur? o frenar-lo?]<\/p>\n<ul>\n<li>2-6 anys<br \/>\nAra-dem\u00e0. No hi ha passat. \u201cdem\u00e0 \u2192 excursi\u00f3\u201d. Passat i futurs propers.<br \/>\nLa capacitat de tenir mem\u00f2ria epis\u00f2dica del passat i situar-se a un mateix en un episodi al futur apareix cap als 3-5 anys i est\u00e0 lligada a la capacitat del llenguatge. Comencen a fer servir \u201cahir\u201d i \u201cdem\u00e0\u201d a aquesta edat per\u00f2 encara no sap avaluar la \u201cdist\u00e0ncia\u201d cap el futur, que arribaria cap als 7 anys. [Per aix\u00f2 pregunten \u201cquan arribarem?\u201d nom\u00e9s sortir de casa. O si prometo a la Teresa i la Maria que un dia anirem al Tibidabo l\u2019endem\u00e0 diuen \u201cque no hi anem\u201d? [alhora tamb\u00e9 poden veure qu\u00e8 fan els germans grans]<br \/>\n\u201cVull ser gran\u201d.<\/li>\n<li>7 -12 anys<br \/>\npassat recent \u2013 ARA \u2013 futur proper<br \/>\nUn nen de 10 anys pot comen\u00e7ar a entendre que abans \u201cera petit\u201d, que implica que s\u2019adonen que han canviat, el\u00a0 jo passat \u2260 jo actual\u2026 Comen\u00e7a la hist\u00f2ria personal.\u00a0 Pot dir \u201d quan sigui gran\u201d.\u00a0 [veu qu\u00e8 fan els nens m\u00e9s grans a l\u2019escola] i poden veure una adolesc\u00e8ncia propera i l\u2019adultesa despr\u00e9s.<br \/>\n\u201cVull ser gran\u201d [sortir de nit, fer el que vulgui]<\/li>\n<li>13-20 anys.<br \/>\ninf\u00e0ncia \u2014\u2014 ARA \u2014\u2014 adultesa.<br \/>\n\u00c9s l\u2019etapa m\u00e9s projectada al futur. Apareixen moltes coses que abans eren simplement\u201dcoses dels adults\u201d, estudis, professi\u00f3, parella, fills, independitzaci\u00f3, casa, identitat social. El futur deixa de ser \u201cqu\u00e8 passar\u00e0?\u201d [no ho controlo] per \u201cqu\u00e8 far\u00e9 jo amb la meva vida?\u201d<br \/>\nPlans: \u201cQuan sigui adult ser\u00e9 una persona diferent.\u201d [amb una bona feina, o un bon m\u00fasic\u201d.\u00a0 &gt; 60 \u00e9s una eternitat.<\/li>\n<li>20-50 anys<br \/>\npassat lluny\u00e0 \u2014\u2014\u2014 ARA \u2014\u2014\u2014 futur<br \/>\nHist\u00f2ria vital. continu\u00eftat biogr\u00e0fica, [com a adults capa\u00e7os, anem treballant, fent eleccions segons el futur projectat]<br \/>\n\u201cEncara em queda molt temps.\u201d [Alhora, en al societat actual, ja no volem \u201cenvellir\u201d voldr\u00edem ser joves eternament]<br \/>\nEls &gt;60 queden lluny per\u00f2 els podem imaginar.<\/li>\n<li>50-60 Mitjana edat<br \/>\n\u201cCaram, ja tinc 50 anys.\u201d [crisi dels 40.\u00a0 El futur no \u00e9s el que esperava, m\u2019he equivocat, ja no em queden gaires opcions].<br \/>\nPassat cada vegada m\u00e9s llarg. Futur jo cada vegada m\u00e9s proper. Ja podem imaginar la vellesa [plans de jubilaci\u00f3]. Els &gt;60 ja s\u00f3n una realitat biogr\u00e0fica propera.<\/li>\n<li>Vellesa<br \/>\ninf\u00e0ncia \u2014\u2014 passat \u2014\u2014 ARA \u2014 futur [curt]<br \/>\nEl passat ocupa una gran extensi\u00f3 biogr\u00e0fica. El present i la mem\u00f2ria adquireixen m\u00e9s pes, el futur es redueix [amb l\u2019esperan\u00e7a de vida als 90 i la jubilaci\u00f3 als 65 (58), hi ha 25 anys de vellesa,]<br \/>\n\u201cJo no em sento com una persona de 75 anys.\u201d Els 80 s\u00f3n una realitat imaginable.<br \/>\n[La vida m\u2019ha passat r\u00e0pid, no s\u00e9 si l\u2019he aprofitat. Vanitas. M\u2019esperen anys dif\u00edcils, la vida se\u2019m fa llarga per\u00f2 tampoc demanaria l\u2019eutan\u00e0sia].<\/li>\n<\/ul>\n<p>[ A mesura que anem vivint, creix el passat i minva el futur disponible]<br \/>\nUna metaan\u00e0lisi de 294 estudis, amb participants des dels 8 fins als 105 anys, mostra que la relaci\u00f3 amb la pr\u00f2pia edat canvia radicalment al llarg de la vida. Els nens se solen sentir una mica m\u00e9s grans que la seva edat cronol\u00f2gica; en canvi, a partir de l\u2019edat adulta, les persones tendeixen progressivament a sentir-se m\u00e9s joves que la seva edat real.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"durada\">Durada<\/h2>\n<p>[una experi\u00e8ncia cont\u00ednua del temps, amb transicions que se superposen, com una mena de &#8220;crossfade\u00b7<\/p>\n<p><strong>Temps &#8220;especi\u00f3s&#8221; vs estats mentals discrets<\/strong><\/p>\n<p>[No vivim una successi\u00f3 d&#8217;estats mentals puntuals. A cada moment retenim un fragment del passat i anticipem el futur. Si no fos aix\u00ed no podr\u00edem entendre una frase, o un par\u00e0graf d&#8217;un text, ni tampoc una frase musical, ja que el paper d&#8217;una nota o un acord dep\u00e8n del conjunt d&#8217;una progressi\u00f3 tal com va apuntar Husserl]. Alhora, vivim esperant alguna cosa el futur que va venint.<br \/>\nJames va parlar de &#8220;Specious Time&#8221; (que traduirem per &#8220;especi\u00f3s&#8221; del DIEC: &#8220;que t\u00e9 aparen\u00e7a de veritat o de bo sense ser-ho&#8221;).<\/p>\n<p><strong>LLM i identitat narrativa<\/strong><\/p>\n<p>[De fet, l&#8217;experi\u00e8ncia humana sembla treballar de manera molt semblant de &#8220;attention&#8221; que es fan servir per entrenar els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llm\">LLM<\/a>, capturant les relacions entre el recent i l&#8217;anticipat. <span style=\"font-size: 1rem;\">Ho podr\u00edem ampliar a la<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\"> identitat narrativa<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">. Quan alg\u00fa que &#8220;escriu&#8221; la pr\u00f2pia vida enlla\u00e7ant cap\u00edtols passats, presents i imaginats, aquesta s\u00edntesi retencional a escala del &#8220;present gruixut&#8221; \u00e9s la condici\u00f3 de possibilitat micro de la s\u00edntesi narrativa a escala macro. La frase, l&#8217;acord, la narraci\u00f3 i la vida sencera compartirien la mateixa exig\u00e8ncia estructural, cap unitat de sentit no es constitueix sense retenir all\u00f2 que ja no \u00e9s present-ara.<\/span><\/p>\n<p><strong>El model de registres de mem\u00f2ria amb durada<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Buffer de Retenci\u00f3 (BR). Emmagatzema les \u00faltimes N unitats processades (paraules, notes, esdeveniments). \u00c9s una mem\u00f2ria molt ef\u00edmera (com la mem\u00f2ria ecoica o ic\u00f2nica), per\u00f2 aqu\u00ed ja est\u00e0 categoritzada. Les 3-4 paraules anteriors d&#8217;aquesta frase. L&#8217;acord anterior en la progressi\u00f3 harm\u00f2nica. Retenci\u00f3 (Husserl) \/ Passat recent del Specious Present.<\/li>\n<li>Registre d&#8217;Impressi\u00f3 Actual (IA). Cont\u00e9 la unitat que est\u00e0s processant en aquest prec\u00eds instant (el so que arriba, la lletra que llegeixes). \u00c9s l&#8217;input sensorial pur abans de ser interpretat. La lletra que els teus ulls fixen ara. La nota que sona en aquest segon. Impressi\u00f3 primal (Husserl) \/ L&#8217;ara mateix.<\/li>\n<li>Registre d&#8217;Anticipaci\u00f3 Activa (AA). Cont\u00e9 la hip\u00f2tesi sobre la unitat que vindr\u00e0 a continuaci\u00f3. Aquest registre es nodreix de la informaci\u00f3 del BR (context passat) i de models apresos (gram\u00e0tica, harmonia, sem\u00e0ntica). Despr\u00e9s de &#8216;perqu\u00e8&#8217;, espero un verb&#8221; \/ &#8220;Despr\u00e9s d&#8217;un acord de dominant, espero la t\u00f2nica&#8221;. Protenci\u00f3 (Husserl) \/ Predicci\u00f3 activa.<\/li>\n<li>Registre de Contrast o Error de Predicci\u00f3 (CE). Aquest \u00e9s el 3&#8242; que demanes. No \u00e9s una predicci\u00f3, sin\u00f3 el resultat de comparar el registre IA (el que ha arribat) amb el registre AA (el que s&#8217;esperava). Senyal d&#8217;error predictiu (teoria de c\u00f2dex predictiu, Friston). Si la paraula que arriba \u00e9s la esperada, CE=0 (flu\u00efdesa). Si no ho \u00e9s, CE s&#8217;activa (sorpresa, P600\/N400 al cervell).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquests 4 registres treballarien en un bucle continu, no seq\u00fcencial.<\/p>\n<ol>\n<li>Llegir l&#8217;input: La nova nota\/paraula entra al Registre IA.<\/li>\n<li>Comparar (abans d&#8217;interpretar): El sistema agafa el contingut de l&#8217;AA (el que anticipava) i el compara amb el nou IA. Si coincideixen (CE=0): La percepci\u00f3 \u00e9s fluida, la predicci\u00f3 es refor\u00e7a, i el contingut de l&#8217;IA passa al BR (passat recent) per donar context al seg\u00fcent cicle. Si no coincideixen (CE \u2260 0): Es genera un senyal d&#8217;error. Si \u00e9s un error lleu es rectifica la predicci\u00f3 sobre la marxa (s&#8217;actualitza l&#8217;AA per al seg\u00fcent cicle). Si \u00e9s un error greu es dispara un mecanisme de &#8220;re-an\u00e0lisi&#8221; que pot revisar tot el contingut del BR.<\/li>\n<li>Actualitzar el BR: La unitat que acabem de processar (la del IA) s&#8217;afegeix al final del Buffer de Retenci\u00f3, i la m\u00e9s antiga del BR s&#8217;elimina (perqu\u00e8 el present espuri nom\u00e9s abasta uns 2-3 segons).<\/li>\n<li>Generar nova predicci\u00f3 (actualitzar l&#8217;AA): Amb el nou estat del BR (el passat actualitzat) i el model intern (gram\u00e0tica, estil, harmonia), el sistema genera la seg\u00fcent hip\u00f2tesi i la col\u00b7loca a l&#8217;AA per al proper cicle.<\/li>\n<li>El IA queda lliure per rebre el seg\u00fcent input f\u00edsic.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Els LLMs treballen anticipant el que vindr\u00e0 i si cal corregint, per\u00f2 no &#8220;q\u00fcestionen&#8221; el passat [no millorarien el model del m\u00f3n]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"comvivim\">Com vivim el temps<\/h2>\n<ul>\n<li>Temps lent, temps r\u00e0pid, flow<\/li>\n<li>L&#8217;actitud davant el passat i el futur<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Temps lent, temps r\u00e0pid, flow<\/strong><\/p>\n<p>[A banda de la durada que ha tingut una experi\u00e8ncia i de la qual puc fer una estimaci\u00f3 en minuts i comprovar-la amb un rellotge, puc plantejar si el<span style=\"font-size: 1rem;\"> temps m&#8217;ha passat de pressa o poc a poc, o quina relaci\u00f3 afectiva mantinc amb aquest moviment del temps.<\/span><\/p>\n<p>Els nivells elevats de dopamina poden fer que el temps passi m\u00e9s r\u00e0pid, mentre que nivells baixos poden alentir la percepci\u00f3 temporal.<br \/>\nEl Parkinson, l&#8217;epil\u00e8psia i lesions cerebrals poden alterar la percepci\u00f3 del temps.<\/p>\n<p>(CPGT+DS) La percepci\u00f3 del temps varia segons les emocions, l\u2019atenci\u00f3 i el context. Per exemple, el temps sembla accelerar-se quan estem ocupats, distrets o divertint-nos, i alentir-se en situacions avorrides o perilloses. En particular Mih\u00e1ly Cs\u00edkszentmih\u00e1lyi va descriure l&#8217;estat de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#plaerdolor\">&#8220;flux&#8221;<\/a> com l&#8217;experi\u00e8ncia en qu\u00e8 perdem la noci\u00f3 del temps degut a que estem absorbits en l&#8217;activitat que fem (afectivitat, \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#plaerdolor\">Neurologia, plaer i dolor<\/a>).. ]<\/p>\n<p>[Jo havia identificat els moments feli\u00e7os en qu\u00e8 el temps no va ni massa de pressa, ni massa poc a a poc, ni tenim ganes que s&#8217;acabi el que estem fent, ni ens sap greu que sigui transitori, \u00e9s com si estigu\u00e9ssim sobre una ona i avanc\u00e9ssim al mateix temps.<\/p>\n<ul>\n<li>El temps que no avan\u00e7a, el cansament, l&#8217;avorriment. La feina o l&#8217;excursi\u00f3 que se&#8217;ns fa llarga. Volem que el temps avanci. Quan tenim gana, set, o volem reposar.\u00a0 Estem pendent del rellotge, en una excursi\u00f3 anem mirant quants km falten.<\/li>\n<li>Desesperaci\u00f3, que s&#8217;acabi tot, el su\u00efcidi<\/li>\n<li>Nost\u00e0lgia. El millor ja ha passat i no podem esperar res millor del futur [\u00e9s potser el que senten alguns esportistes quan es retiren als 30 anys, i que potser acabaran obrint un restaurant].<\/li>\n<li>El temps va massa de pressa. Ansietat per no poder acabar una feina. Una festa o un viatge on no hem pogut fer el que ten\u00edem previst.<\/li>\n<li>Aturar el temps, que no s&#8217;acabi. Com el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cant-espiritual-maragall\/\">Cant Espiritual<\/a> de Maragall<\/li>\n<\/ul>\n<p>Vist d&#8217;altra manera:<\/p>\n<ul>\n<li>Rebuig del present + desig del futur (avorriment [o anticipaci\u00f3] )<\/li>\n<li>Adhesi\u00f3 al present + resist\u00e8ncia al futur = gaudi<\/li>\n<li>[Present estret+endarrerir futur= ansietat per no poder acabar]<\/li>\n<li>adhesi\u00f3 al passat + impossibilitat de tornar-hi: nost\u00e0lgia<\/li>\n<li>[Temor al futur: angoixa fatalisme que vindr\u00e0 un desastre inevitable<\/li>\n<\/ul>\n<p>(a ampliar amb Marc Wittmann,\u00a0 Felt Time 2016)<\/p>\n<p><strong>L&#8217;actitud davant el passat i futur. Zimbardo, Carstensen<\/strong><\/p>\n<p>[La meva actitud vital, est\u00e0 orientada al passat? a un futur esperan\u00e7at? Una passat nost\u00e0lgic o traum\u00e0tic? Un futur esperan\u00e7at o fatalista?]<\/p>\n<p><strong>Eugen Minkowski<\/strong> i la psiquiatria fenomenol\u00f2gica. &#8220;Le temps v\u00e9cu&#8221; (1933) descriu com canvia l&#8217;experi\u00e8ncia temporal en estats depressius o man\u00edacs \u2014la depressi\u00f3 no \u00e9s tristesa abstracta sin\u00f3 una alteraci\u00f3 de l&#8217;estructura temporal de l&#8217;experi\u00e8ncia, un bloqueig de l&#8217;anticipaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"https:\/\/www.zimbardo.com\">Zimbardo<\/a><\/strong><br \/>\nProposa caracteritzar les persones segons com es relacionen amb el passat, present i futur:<\/p>\n<p>1. Passat Positiu: Tend\u00e8ncia a recordar el passat amb nost\u00e0lgia i afecte.<br \/>\n2. Passat Negatiu: Tend\u00e8ncia a recordar el passat amb penediment o dolor.<br \/>\n3. Present Hedonista: Enfocament en el plaer i la satisfacci\u00f3 immediata.<br \/>\n4. Present Fatalista: Visi\u00f3 que el futur est\u00e0 predeterminat i que no es pot canviar.<br \/>\n5. Futur: Enfocament en objectius i recompenses futures.<\/p>\n<p>El q\u00fcestionari <a href=\"http:\/\/www.thetimeparadox.com\/zimbardo-time-perspective-inventory\/\">Zimbardo Time Perspective Inventory<\/a> (ZTPI, 1999) ajuda a mesurar aquestes dimensions amb 56 q\u00fcestions. Els desequilibris poden dur a conductes de risc (present hedonista), o ansietat per aconseguir objectius en el futur, o amargor pel passat. Tamb\u00e9 hi ha <a href=\"https:\/\/www.thetimeparadox.com\/transcendental-future-time-perspective-inventory\/\">10 q\u00fcestions<\/a> per mesurar el grau de creen\u00e7a en un futur transcendent [per si ens oblidem de viure ]. \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#ztpi\">Q\u00fcestionari<\/a><br \/>\n[Mentre que Zimbardo proposa un equilibri en totes les dimensions, <a href=\"https:\/\/eckharttolle.com\/\">Eckart Tolle<\/a> accent\u00faa centrar-se en el present per no viure angoixat pel passat o el futur, en una mena de versi\u00f3 d&#8217;autoajuda del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/budisme\/\">budisme i el zen<\/a> que fugen del patiment tancant-se en la respiraci\u00f3 o recitant Sutras. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">La ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>).<\/p>\n<p><strong>Laura Carstensen<\/strong><br \/>\nLa Socioemotional Selectivity Theory (1990) assenyala que la percepci\u00f3 del temps futur disponible modifica les nostres motivacions i emocions. Quan percebem el futur com molt ampli, tendim a orientar-nos cap a objectius que tenen beneficis a llarg termini. Quan percebem que el temps disponible \u00e9s limitat, augmenta la import\u00e0ncia de les experi\u00e8ncies emocionalment significatives ara. Quan una experi\u00e8ncia \u00e9s percebuda com a &#8220;\u00faltima vegada&#8221;, el fet que tingui un final conegut pot augmentar les emocions mixtes: plaer per l&#8217;experi\u00e8ncia i tristesa perqu\u00e8 s&#8217;acaba. Per exemple l&#8217;\u00faltim vespre d&#8217;un viatge [l&#8217;\u00faltima sardana que van ballar els pares a Banyoles. I fet, els darrers anys de vida].<\/p>\n<p>\u2192\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/existential-feelings-predictive-processing-free-energy-principle\/\">Existential feelings (Ratcliffe), Predictive processing (Andy Clark), Free energy principle (Karl frinston) 2008-<\/a>\u00a0 Hi ha uns sentiments sense objecte definit que impregnen la manera de veure les nostres possibilitats en el m\u00f3n.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"existencial\">El temps existencial, esperant el futur millor, la mort<\/h2>\n<ul>\n<li>El temps existencial, esperant el futur, la mort<\/li>\n<li>Vanitas<\/li>\n<li>Carpe Diem<\/li>\n<li>El temps i les religions<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Una paradoxa fonamental \u00e9s que sovint els humans experimenten la vida com a avorrida, o estressant, i voldrien que &#8220;el temps passi r\u00e0pid&#8221;, que arribi un futur diferent i alhora tenen angoixa per la mort i la finitud de la vida. \u00c9s com si pensessin m&#8217;he passat la vida esperant que arrib\u00e9s un &#8220;premi&#8221;, quelcom agradable, o ple de sentit, i se m&#8217;haur\u00e0 escapat sense que hagi arribat mai. [els que s&#8217;arrosseguen a les discoteques bevent o drogant-se, allargant fins a la matinada, \u00e9s un cas d&#8217;alg\u00fa que no sap recon\u00e8ixer que all\u00f2 que esperava no ha arribat, ni arribar\u00e0, i que m\u00e9s valdria tornar a casa i dormir.]<\/p>\n<p>[Si un extrem \u00e9s la mort que volem ajornar perqu\u00e8 encara no ha arribat el que esper\u00e0vem o no hem pogut dur a terme els nostres projectes, l&#8217;altre extrem \u00e9s anticipar-la, quan per avorriment o patiment la vida se&#8217;ns fa insuportable i volem que acabi.\u00a0 Arribem a veure la mort com un rep\u00f2s com indica l&#8217;expressi\u00f3 &#8220;en pau descansi&#8221; -que jo miro d&#8217;aplicar en vida. \u00c9s el que evoca el quadre d&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/bocklin-arnold\/\">Arnold B\u00f6cklin<\/a> &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/toteninsel-i-arnold-bocklin-1880\/\">TotenInsel<\/a>&#8220;.]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/\">Heidegger<\/a> a Die Grundbegriffe der Metaphysik. Welt \u2013 Endlichkeit \u2013 Einsamkeit (1929-30) parla de diferents tipus d&#8217;avorriment, el profund \u00e9s sentir-se avorrit d&#8217;un mateix, de la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Vladimir i Estragon al Waiting for Godot de Beckett, esperen alg\u00fa que potser arribar\u00e0 dem\u00e0 per\u00f2 no arriba mai.<\/p>\n<p>[Finalment s&#8217;apropa la mort (Heidegger Sein-zun-Tode), despr\u00e9s que han anat arribant una s\u00e8rie de futurs successius decebedors i ens adonem que ha passat la vida sencera sense haver arribat a res. Aqu\u00ed \u00e9s on hi pot haver la pena per les oportunitats perdudes.]<\/p>\n<p>Lars Svendsen, a &#8220;A Philosophy of Boredom&#8221; (1970), fa de l&#8217;avorriment una experi\u00e8ncia filos\u00f2fica central. L&#8217;exist\u00e8ncia humana es caracteritzaria per &#8220;El que tinc davant no \u00e9s prou significatiu per a mi.&#8221; [que \u00e9s una altra versi\u00f3 de la necessitat de trobar sentit]. El temps es fa massa visible. No estem absorbits en una activitat (el flow): ens adonem que el temps est\u00e0 passant i que estem gastant una quantitat limitada de vida.<\/p>\n<p>El 1657 a les Pens\u00e9es Pascal ja havia escrit:<br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">&#8220;Ainsi nous ne vivons jamais, mais nous esp\u00e9rons de vivre ; et nous disposant toujours \u00e0 \u00eatre heureux, il est in\u00e9vitable que nous ne le soyons jamais.&#8221; i tamb\u00e9 &#8220;Tout le malheur des hommes vient d\u2019une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos, dans une chambre.&#8221; Pens\u00e9es 1657.<\/span><\/p>\n<p>[Jo havia dit, lluitem per sobreviure i quan hem aconseguit sobreviure, ens deprimim]<\/p>\n<p>A banda de la lluita per la superviv\u00e8ncia amb el patiment associat, i l&#8217;avorriment quan ja hem aconseguit sobreviure, tenim l&#8217;ansietat per si no es ten aprofitant b\u00e9 la vida, com si hi haguessin oportunitats millors que ens estem perdent. \u00c9s el\u00a0 &#8220;Fear of missing out&#8221; FOMO, o el &#8220;Fear of a better option&#8221;, FOBO.<br \/>\nHem d&#8217;aprofitar el temps al m\u00e0xim, mirant d&#8217;acumular el m\u00e0xim d&#8217;experi\u00e8ncies excitants? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/resum-filosofia-que-penso\/#moral\">Moral, la vida bona<\/a>, el sentit de la vida, bo fer res).<\/p>\n<p><strong>Vanitas<\/strong><\/p>\n<p>La vida \u00e9s ef\u00edmera, i la bellesa, la joventut, la riquesa o la fama s\u00f3n mudables amb la fortuna i, en tot cas, desapareixen amb la mort.<br \/>\nAquesta idea va ser expressada al <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/kohelet-cada-cosa-te-el-seu-temps\/\">Llibre de l&#8217;Eclesiast\u00e8s<\/a>, on es repeteix la famosa sent\u00e8ncia: &#8220;Vanitas vanitatum, et omnia vanitas&#8221; (Vanitat de vanitats, tot \u00e9s vanitat).<br \/>\nLa filosofia estoica grecoromana, S\u00e8neca, Marc Aureli, Epictet insisteixen en la meditaci\u00f3 sobre la mort (memento mori) com a cam\u00ed cap a la virtut i la desafecci\u00f3 als b\u00e9ns externs. [Tot i que se&#8217;ls contraposi, convergeix amb Epicur, si la mort \u00e9s &#8220;res per a nosaltres&#8221; (perqu\u00e8 quan hi som ella no hi \u00e9s, i quan ella hi \u00e9s nosaltres no hi som), la por que en tenim \u00e9s irracional, i cal orientar la vida cap al plaer ser\u00e8 (ataraxia), no cap a l&#8217;angoixa. Horaci (infra) ho recollir\u00e0.<br \/>\nSant Bonaventura va fer una exegesi de l&#8217;Eclesiast\u00e8s on desenvolupava el concepte de triplex vanitas i advertia contra la curiositas (la recerca insaciable de novetats) com una forma de vanitat, ja que &#8220;no hi ha res nou sota el sol&#8221;.<br \/>\nUna de les f\u00f3rmules de l&#8217;edat mitjana va ser el &#8220;ubi sunt?&#8221; (On s\u00f3n?), preguntant-se on han anat a parar els reis, els nobles, les dames i les seves riqueses.<\/p>\n<p>[De la constataci\u00f3 de la variabilitat de la fortuna, i que res perdura, en poden sortir diferents reaccions:<\/p>\n<ul>\n<li>No perdem el temps perseguint fama i honors i anem a viure el m\u00e9s important. Aix\u00f2 pot ser el coneixement, o fer el b\u00e9 [els que diuen &#8220;al final l&#8217;\u00fanic que importa \u00e9s la fam\u00edlia i els amics&#8221;. Contemptus mundi (menyspreu del m\u00f3n), no val la pena aferrar-se a la fama, bellesa, o riquesa, cal buscar all\u00f2 que no passa (D\u00e9u, la virtut, l&#8217;\u00e0nima).<\/li>\n<li>[Assegurem-nos la salvaci\u00f3 a la fi dels temps (en un context religi\u00f3s)<\/li>\n<li>Mirem de deixar una obra que perduri, els artistes treballen obres esperant que seguiran essent valorades, els militars o pol\u00edtics, espern que els dedicaran est\u00e0tues o almenys un nom d&#8217;un carrer<\/li>\n<li>Sapiguem aprofitar all\u00f2 que la fortuna ens dona avui, el carpe Diem d\u2019Horaci.<\/li>\n<li>[Llancem-nos a gaudir tot el que poguem, mengem, bevem, copulem, contractem les experi\u00e8ncies m\u00e9s emocionants]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Al sXVII als Pa\u00efsos Baixos va fer-se popular la pintura de vanitas, com a subg\u00e8nere de la natura morta, amb un llenguatge simb\u00f2lic com la calavera (la mort), el rellotge de sorra o la vela apagada (el temps que s&#8217;escola), les flors (la bellesa que es marceix), les joies i monedes (la riquesa vana) i els llibres (el saber que no salva de la mort), [una bombolla, el temps, rellotges i instruments musicals]. Els principals autors van ser Jacques de Gheyn II, David Bailly, Harmen i Pieter Steenwijck, Jan Davidsz de Heem, Edwaert Collier. [Galeria]<\/p>\n<p>[L\u00edrics grecs, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pindar\/\">P\u00edndar<\/a>: &#8220;L\u2019home \u00e9s somni d\u2019una ombra&#8221; (P\u00edtica, VIII). Horaci:\u00a0 pulvis et umbra sumus, &#8220;<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/odes-iv-vii-horaci\/\">Qui pot saber si els d\u00e9us afegiran el dia de dem\u00e0?. Odes IV.VII.<\/a>]<br \/>\n[poesia xinesa]<br \/>\nAl barroc espanyol diversos escriptors van escriure sobre el tema. Jorge Manrique (c. 1440-1479), &#8220;Coplas por la muerte de su padre&#8221;. Francisco de Quevedo i Pedro Calder\u00f3n de la Barca, &#8220;La vida es sue\u00f1o&#8221;. Sor Juana In\u00e9s de la Cruz (1648-1695), diversos sonets. [antologia]<\/p>\n<p>[\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-admin\/post.php?post=591&amp;action=edit\">La vida finita i ef\u00edmera<\/a> Nabokov, Saul Bellow, es fan grans esfor\u00e7os per allargar la vida per\u00f2 en general tenim prou temps per fer el que \u00e9s possible, \u00e9s com el temps d&#8217;un examen]<br \/>\n[\u2192 Filosofia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-ningu-no-veu\/\">el que ning\u00fa no veu<\/a>. Pr\u00e0cticament tot el que existeix passa sense testimoni, sense que ning\u00fa hi pensi. Fins i tot el que nosaltres anem vivint a cada moment queda enrere, i es va oblidant i desapareixent. Fins i tot nosaltres mateixos anem canviant i ja no ens reconeixer\u00edem en el nostre jo del passat.] [L&#8217;angoixa per deixar d&#8217;existir pot dur <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#hiperdiarisme\">hiperdiarisme<\/a>, l&#8217;ambici\u00f3 de deixar registre de tot.]<br \/>\n\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/administrar-recursos-temps-diners-espai\/\">Administrar temps, diners, espai<\/a>, no cal omplir-ho tot<br \/>\n\u2192 Les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-curta-vida-dels-efemeropters-el-riu-tisza\/\">ef\u00edmeres<\/a> del riu Tisza.<br \/>\n\u2192\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maranassati-sutta\/\" rel=\"bookmark\">Maranassati sutta<\/a>: meditaci\u00f3 budista que n&#8217;hi ha prou amb viure una respiraci\u00f3.]<\/p>\n<p><strong>Carpe Diem<\/strong><\/p>\n<p>Horaci: gaudir amb moderaci\u00f3, sense por de la mort [ni als canvis de fortuna]. &#8221; la breu durada de la vida ens impedeix de fer-nos una llarga esperan\u00e7a&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/soluitur-acris-hiems-odes-i-iv\/\">Soluitur acris hiems<\/a> Odes I.IV), &#8220;cull el dia d\u2019avui i no confi\u00efs gens en el de dem\u00e0.&#8221;\u00a0 \u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/carpe-diem-odes-i-xi-horaci\/\">Carpe Diem<\/a>. Odes I.XI).<\/p>\n<p>[La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-xinesa\/\">poesia xinesa<\/a> taoista celebra el moment.\u00a0 Tamb\u00e9 la poesia d&#8217;Omar Khayyam (persa, s. XI-XII, popularitzades a Occident per la traducci\u00f3 d&#8217;Edward FitzGerald) canten el vi i el moment present com a resposta a la incertesa metaf\u00edsica.]<br \/>\nPierre de Ronsard, Sonnets pour H\u00e9l\u00e8ne (1578), &#8220;Quand vous serez bien vieille&#8221;, &#8220;Cueillez d\u00e8s aujourd&#8217;hui les roses de la vie&#8221;.<br \/>\nRobert Herrick, &#8220;To the Virgins, to Make Much of Time&#8221; (1648), &#8220;Gather ye rosebuds while ye may, \/ Old time is still a-flying&#8221;.<br \/>\nSor Juana In\u00e9s de la Cruz, &#8220;Mir\u00f3 Celia una rosa&#8221;, &#8220;y en m\u00ed, sin ser hermosa, sin ser rica, \/ m\u00e1s que la rosa hermosa y la clavelina, \/ me ha de admirar la ciencia, no la flor&#8221;.<\/p>\n<p><strong>Els temps de les cosmologies<\/strong><\/p>\n<p>[Qu\u00e8 roman i qu\u00e8 canvia?<br \/>\n\u2192 la concepci\u00f3 del temps va lligada a la del<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/invariants-i-canvi\/\"> canvi i l&#8217;invariant<\/a>, una de les preguntes\u00a0 m\u00e9s fonamentals. ]<\/p>\n<p>[ Religions<br \/>\nA les civilitzacions agr\u00edcoles del neol\u00edtic hauria predominat una visi\u00f3 del temps c\u00edclica, arrelada en les estacions. Les religions del Samsara ofereixen sortida a l&#8217;angoixa del present &#8220;matriculant-se&#8221; a un curs de ioga o sessions de meditaci\u00f3.<br \/>\nEls pobles n\u00f2mades sem\u00edtics, en canvi, van desenvolupar una idea lineal del temps, amb un origen, un D\u00e9u que interv\u00e9 en la hist\u00f2ria i un final. Davant l&#8217;angoixa del patiment del present l&#8217;esgl\u00e9sia cristiana ens diu que \u00e9s un estadi transitori on l&#8217;\u00fanic que compta \u00e9s l&#8217;obedi\u00e8ncia a D\u00e9u per garantir una vida eterna feli\u00e7 en el futur. La &#8220;terra promesa&#8221; i el &#8220;regne de D\u00e9u que e screia imminent es despla\u00e7a al transcendent.<br \/>\nAvui tenim la visi\u00f3 de la ci\u00e8ncia amb un origen al Big bang i un univers que s&#8217;expandeix fins a la mort t\u00e8rmica.<br \/>\n\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religions-comparades\/#tempslinealciclic\">Religions comparades<\/a> , \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">la ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>]<\/p>\n<p>[Hist\u00f2ria<br \/>\nEncara podr\u00edem especular sobre dos visions diferents quants als temps de les vides individuals o els temps de la hist\u00f2ria, segons si el que existeix \u00e9s sobretot l&#8217;individu, o les societats. \u00bfPosem l&#8217;accent en els temps de les vides individuals, les biografies, que transcorren en una mena de temps hist\u00f2ric &#8220;newtoni\u00e0&#8221;, uniforme, amb les civilitzacions com agrupacions temporals, tals com els n\u00favols, formats per les gotes de vides individual? \u00bfO podem l&#8217;accent en el temps de les civilitzacions, una mena de superorganisme, dins les quals les vides dels individus s\u00f3n elements substitu\u00efbles i, en tot cas, supeditables a la salut del conjunt?<br \/>\n\u2192\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#vides\">100mM de vides<\/a>, \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#civilitzacions\">civilitzacions<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#contemplacio\">Contemplaci\u00f3<\/a> de la hist\u00f2ria.\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vida-i-violencia-a-les-cases-del-mon\/#benjaminangelhistoria\">Benjamin i l&#8217;\u00e0ngel de la hist\u00f2ria<\/a>]<\/p>\n<p>[Univers<br \/>\nCom en situem el moment que vivim, la nostra vida en el conjunt de la vida del m\u00f3n? Potser en les generacions dels avantpassats i algunes hist\u00f2ries m\u00edtiques. Fins a l&#8217;arribada de <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sobre-levolucio-geologica-hutton-cuvier-lyell\/\">Lyell<\/a>\u00a0 l&#8217;edat de la Creaci\u00f3 era d&#8217;uns 6000 anys. Va fer estimacions d&#8217;uns 200 milions d&#8217;anys per l&#8217;edat de la terra i aix\u00ed es va passar a parlar de l&#8217;edat de &#8220;l&#8217;univers&#8221; o la natura. M\u00e9s endavant les observacions del despla\u00e7ament al roig ens van donar un model de 13.8mM d&#8217;anys.<br \/>\nLa meva vida \u00e9s 1mm en 137 km, la hist\u00f2ria de la humanitat des de l&#8217;agricultura, 14 segons en un any. \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mirada-a-la-historia-i-lefimer\/\">La mirada a la hist\u00f2ria i l&#8217;ef\u00edmer<\/a>\u00a0]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"economia\">L&#8217;organitzaci\u00f3 del temps segons el tipus de societat i economia, rellotges, llum<\/h2>\n<ul>\n<li>Paleol\u00edtic: temps de superviv\u00e8ncia 3-5 hores. Ritmes naturals.\u00a0 Foscor a la nit (foc i brases). &#8220;Quan toca fer alguna cosa&#8221;? El temps dep\u00e8n de la natura salvatge.<\/li>\n<li>Societats agr\u00edcoles: temps orientats a les tasques, 12-16 hores en \u00e8poques de collita. Il\u00b7luminaci\u00f3 redu\u00efda, llums d&#8217;oli, espelmes de greix per als pobres i de cera per als rics. &#8220;Quan toca sembrar\/collir?&#8221;. El temps dep\u00e8n de la natura domesticada.<\/li>\n<li>Societats industrials.\u00a0 Temps regulat pels horaris de les f\u00e0briques o legislaci\u00f3. 14 hores fins a la regulaci\u00f3 de les 8 hores (48 setmanals).\u00a0 Ferrocarril. Llums de queros\u00e8 i fanals de gas, les ciutats il\u00b7luminades. &#8220;Quina hora \u00e9s?&#8221;.\u00a0 El temps dep\u00e8n del rellotge de la f\u00e0brica [i de les m\u00e0quines].<\/li>\n<li>Societat de l&#8217;era de la informaci\u00f3: Oficina 9 to 5. 40 hores.\u00a0 Enllumenat el\u00e8ctric. En alguns sectors hi ha alhora flexibilitat i disponibilitat total [&#8220;El temps governat per l&#8217;input i interrupcions de emails&#8221;].[el temps dep\u00e8n de l&#8217;algoritme].<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><span style=\"font-size: 1rem;\">Ca\u00e7adors i recol\u00b7lectors<\/span><\/strong><\/p>\n<p>Hi ha un corrent de l&#8217;antropologia que argumenta que el pas a l&#8217;agricultura va suposar una p\u00e8rdua de llibertat, menys temps lliure (haurien dedicat de 3-5 hores di\u00e0reis a la superviv\u00e8ncia) i en canvi va donar lloc a la propietat, els estats opressors, els impostos i l&#8217;esclavitud.<br \/>\nMarshall Sahlins, The original affluent society (1966). Jared Diamond, &#8220;The Worst Mistake in the History of the Human Race&#8221; (1987). Yuval Hararai, S\u00e0piens (2011). James C. Scott, Against the Grain (2017).<br \/>\nEls cr\u00edtics assenyalen l&#8217;alt\u00edssima mortalitat infantil, la precarietat de la ca\u00e7a i els fruits [sense reserves d&#8217;excedents], taxes m\u00e9s elevades de mort violenta i lluita intertribal (Lawrence Keeley) [per tant no hi havia menys opressi\u00f3. I al temps lliure, qu\u00e8 feien, meditar?]<\/p>\n<p><strong>Agricultura<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>A l&#8217;estiu i la tardor, \u00e8poques de collita i sega es treballava de 12 a 16 hores al dia amb un ritme de treball intens, amb pauses per fer l&#8217;esmorzar, el dinar, berenar i una llarga migdiada a les hores de m\u00e9s calor.<\/li>\n<li>A l&#8217;hivern, \u00e8poca de descans vegetal o amb la terra gla\u00e7ada, no es treballava al camp. Es feien tasques de manteniment, recollir llenya, reparar eines, protoind\u00fastries com teixir o filar roba (i a Su\u00efssa, peces per rellotges). Seriens unes 4-5 hores de treball. L&#8217;hivern era l&#8217;\u00e8poca de la letargia, les llargues hores vora el foc, les reunions comunit\u00e0ries i la celebraci\u00f3 de festes religioses acumulades.<\/li>\n<li>La primavera marcava el retorn de l&#8217;activitat, amb el llaurar i sembrar, unes 8-10 hores al dia. Era una tasca dura per\u00f2 sense la pressi\u00f3 de la collita d&#8217;estiu.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;historiador E.P. Thompson ( Time, Work-Discipline, and Industrial Capitalism 1967) hauria estimat que un pag\u00e8s de l&#8217;edat mitjana treballava entre120 i 150 dies a l&#8217;any amb unes 60-80 festes establertes per l&#8217;esgl\u00e9sia cat\u00f2lica durant els quals estava prohibit treballar sota pena de pecat o multa. La mitjana de treball se situaria al voltant de les 30 hores setmanals. Dins d&#8217;un marc marxista, aix\u00f2 li permetria argumentar l&#8217;empitjorament de les condicions de treball amb la industrialitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>Des del sXIV hi havia rellotges a les esgl\u00e9sies i les ciutats, que podien indicar l&#8217;hora de la missa o el mercat. Seguia essent una societat que quedava a les fosques de nit.<\/p>\n<p><strong>Revoluci\u00f3 Industrial<\/strong><\/p>\n<p>Els horaris de les f\u00e0briques van suposar una ruptura radical amb els ritmes naturals del camp. La jornada laboral mitjana oscil\u00b7lava entre les 12 i les 16 hores di\u00e0ries, de dilluns a dissabte, un ritme fix i homogeni imposat per les m\u00e0quines i coordinat al minut pels rellotges de les f\u00e0briques. La q\u00fcesti\u00f3 ara no \u00e9s &#8220;s&#8217;ha acabat la tasca?&#8221; sin\u00f3 &#8220;qu\u00e0ntes hores has fet?&#8221; [la cultura del presentisme segueix encara aqu\u00ed!]<\/p>\n<p>El sector t\u00e8xtil (Cot\u00f3 i llana) que va ser el motor de la industrialitzaci\u00f3 (tant a Gran Bretanya com a les ind\u00fastries cotoneres de Catalunya) tenien torns eren massius i estrictes d&#8217;unes 14 hores. Com que les m\u00e0quines havien de funcionar sense parar, els treballadors dinaven mentre netejaven els mecanismes en marxa.<br \/>\nLa mineria del carb\u00f3 era el sector m\u00e9s dur. Els miners treballaven a les profunditats en torns d&#8217;unes 12 hores, completament desconnectats de la llum del dia.<br \/>\nLa sider\u00fargia i les foneries depenien d&#8217;alts forns que no es podien apagar mai per motius t\u00e8cnics. Va ser un dels primers sectors a implantar de forma massiva els torns de nit i els relleus continuats de 24 hores.<\/p>\n<p>Inicialment els horaris no estan regulats. Els amos de les f\u00e0briques fixaven els horaris de manera totalment lliure, utilitzant un sever sistema de multes (per parlar, xiular o seure) i c\u00e0stigs f\u00edsics per mantenir el ritme. Entre 1802 i 1878 el parlament brit\u00e0nic anir\u00e0 limitant l&#8217;horari de treball a 10 hores per als homes i dones i es prohibir\u00e0 el treball als menors de 10 anys. Les 8 hores reclamades per Robert Owen el 1817 (8 hores per treballar, 8 hores de lleure, 8 hores per dormir) no arribarien fins al sXX. La vaga de la Canadenca de 1919 a Barcelona hi va tenir un pes important. [8 hores sis dies a la setmana, 48h].<\/p>\n<p>Els rellotges personals i els despertadors mec\u00e0nics eren un luxe prohibitiu per a les fam\u00edlies treballadores durant la major part del segle XIX.<br \/>\nA les grans ciutats industrials de la Gran Bretanya (com Manchester o Londres) i altres punts d&#8217;Europa, va n\u00e9ixer un ofici avui dia oblidat: el knocker-up. Eren persones (sovint dones, ancians o miners jubilats que no podien fer feina dura) que cobraven uns quants penics a la setmana per part dels obrers per anar a despertar-los. Sabien l&#8217;hora pels pocs rellotges p\u00fablics de la ciutat. Per no despertar els ve\u00efns que feien un altre torn, no picaven a la porta. Utilitzaven llargs bastons de bamb\u00fa amb trossos de filferro a la punta per fregar o picar suaument els vidres de les finestres dels dormitoris (que solien estar al primer o segon pis).<br \/>\nA Catalunya, com que les f\u00e0briques t\u00e8xtils necessitaven l&#8217;energia dels rius, es van construir les famoses col\u00f2nies industrials al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener (com la Col\u00f2nia Vidal, Cal Pons o la Col\u00f2nia G\u00fcell). Els obrers vivien en pisos propietat de l&#8217;amo, constru\u00efts a escassos metres de les naus de telers. No calien despertadors individuals. El temps estava centralitzat. Primer van ser els tocs de campana de l&#8217;esgl\u00e9sia de la col\u00f2nia, per\u00f2 ben aviat es va imposar la sirena de vapor o el xiulet de la f\u00e0brica. La sirena tocava normalment tres vegades a la matinada, una hora abans per aixecar-se del llit, mitja hora abans per sortir de casa i caminar cap a la f\u00e0brica. Al tercer xiulet es tancaven les portes i qui no hagu\u00e9s arribat perdia el jornal.<br \/>\nA principis del segle XX la producci\u00f3 en massa als Estats Units i Alemanya va permetre fabricar els primers rellotges de corda mec\u00e0nics barats (fets de llaut\u00f3). Quan un rellotge despertador va passar a costar menys que el sou d&#8217;una setmana, les fam\u00edlies obreres van comen\u00e7ar a comprar-los. Aix\u00f2 va fer que el control del temps es privatitz\u00e9s: l&#8217;obrer ja no depenia del xiulet de l&#8217;amo o del bast\u00f3 del knocker-up, sin\u00f3 del seu propi aparell dom\u00e8stic.<\/p>\n<p>La f\u00e0brica necessita que centenars de persones comencin a treballar alhora. El rellotge ja no simplement mesura el temps: organitza el comportament.<br \/>\nHi ha a m\u00e9s dos canvis tecnol\u00f2gics, la il\u00b7luminaci\u00f3 i el transport ferroviari. Les nits deixen de ser fosques per primer cop. Quan el ferrocarril connecta ciutats distants cal coordinar temps de diferents ciutats, cosa que acaba conduint als fusos horaris i a un temps estandarditzat supralocal. [ el transiberi\u00e0, hist\u00f2ria del ferrocarril]<\/p>\n<p><strong>La segona meitat del sXX, l&#8217;oficina, l&#8217;era digital<\/strong><\/p>\n<p>Seguim conservant bona part del temps industrial, amb una jornada laboral, calendari de festius i vacances, transports amb horaris. Els treballadors de la gig ecnomy per\u00f2, estan disponibles en tot moment per quan l&#8217;algoritme els assigni una tasca. Amb el tel\u00e8fon i l&#8217;email, els assalariats tamb\u00e9 passen a estar disponibles 24\/7 [sobretot quan els quadres intermitjos que persegueixen un bonus comencen a comportar-se com els consultors o analistes de fusions]<\/p>\n<ul>\n<li>Assalariats amb convenis, 75%, 37.5 hores. Aqu\u00ed hi ha els funcionaris de l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica (que s\u00f3n un 15-20% dels assalariats amb jornades habituals de 35 a 37,5 hores) i el gruix dels assalariats de grans empreses, ind\u00fastria tradicional i sectors amb convenis col\u00b7lectius forts (banca comercial, ensenyament, administratius, sanitat reglada).<\/li>\n<li>Aut\u00f2noms i Pimes, 10-15%, 46 hores<\/li>\n<li>Riders \/ Conductors (Gig) (3% a temps complet 60 hores), 10% com a complement 10-15 hores. Com que les tarifes per trajecte o entrega s\u00f3n fixades de manera unilateral per l&#8217;algoritme de la plataforma i solen ser molt baixes, el treballador no pot sobreviure fent una jornada de 8 hores.<\/li>\n<li>Freelances digitals (Gig) &lt;1%, 20 &#8211; 32 hores. Venen el seu coneixement per projecte amb tarifes hora elevades. Treballen intensament mentre dura el projecte i utilitzen la resta del temps per a la conciliaci\u00f3, formaci\u00f3 o recerca de nous clients<\/li>\n<li>Consultoria \/ Banca d&#8217;Inversi\u00f3\/Bufets d&#8217;advocats (M&amp;A mergers acquisitions) 1%, 60 &#8211; 90 hores. Es justifica internament com un &#8220;per\u00edode d&#8217;aprenentatge accelerat&#8221; i una inversi\u00f3 per ascendir r\u00e0pidament a la pir\u00e0mide corporativa.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La predicci\u00f3 de Keynes<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s paradoxal que, tot i que les dades de diaris d&#8217;\u00fas del temps mostren que en diversos pa\u00efsos, el temps de lleure fins i tot ha augmentat, mentre que la sensaci\u00f3 d&#8217;anar sempre amb pressa tamb\u00e9 ha augmentat.(\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#estres\">Estr\u00e8s<\/a>). Hartmut Rosa, amb la teoria de la social acceleration, distingeix tres acceleracions, la tecnol\u00f2gica, el canvi social que fa que les coses quedin obsoletes cada vegada m\u00e9s r\u00e0pidament, i el ritme de vida. Intentem encabir m\u00e9s accions en la mateixa quantitat de temps [En Paco].<\/p>\n<p>El 1930 Keynes va escriure Economic Possibilities for our Grandchildren on especulava que podr\u00edem viure treballant 15 hores la setmana. I aix\u00f2 sense haver pogut anticipar l&#8217;increment de productivitat amb la robotitzaci\u00f3, els ordinadors (que en segons fan c\u00e0lculs que requerien hores, o recuperen informaci\u00f3 de bases de dades que abans s&#8217;havien de buscar en fitxes) i comunicacions.<\/p>\n<p>Els factors que ho expliquen s\u00f3n que:<\/p>\n<p>1. Els guanys de productivitat no s&#8217;han repartit cap a l&#8217;oci, sin\u00f3 cap al consum. Keynes assumia que, arribat cert nivell de riquesa, la gent prioritzaria el temps lliure per sobre de m\u00e9s b\u00e9ns. Per\u00f2 el capitalisme de consum ha generat cont\u00ednuament noves &#8220;necessitats&#8221; \u2014 l&#8217;economista Juliet Schor en parla a The Overworked American. Sempre hi ha un esgla\u00f3 m\u00e9s amunt en l&#8217;escala de consum, i la comparaci\u00f3 social (keeping up with the Joneses) fa que la gent prefereixi m\u00e9s ingressos a m\u00e9s temps.<\/p>\n<p>2. La distribuci\u00f3 dels guanys ha estat molt desigual. Bona part de l&#8217;augment de productivitat des dels anys 70 ha anat a parar a beneficis del capital i a salaris dels m\u00e9s rics, no a salaris generals ni a reducci\u00f3 de jornada. Si la productivitat puja per\u00f2 el treballador mitj\u00e0 no en capta la part proporcional, no t\u00e9 marge real per &#8220;comprar&#8221; m\u00e9s temps lliure.<\/p>\n<p>3. Estructura institucional i normes socials del treball. Les empreses tenen costos fixos per treballador (assegurances, contractaci\u00f3, formaci\u00f3), cosa que incentiva allargar jornades en lloc de contractar m\u00e9s gent a temps parcial. A m\u00e9s, hi ha una norma social molt arrelada que vincula el valor moral d&#8217;una persona a la seva \u00e8tica de treball \u2014 l&#8217;estar &#8220;ocupat&#8221; s&#8217;ha convertit en un senyal d&#8217;estatus (n&#8217;ha parlat gent com David Graeber amb el concepte de &#8220;bullshit jobs&#8221;, o l&#8217;economista de Harvard Juliet Schor amb la &#8220;busyness culture&#8221;).<\/p>\n<p>4. L&#8217;automatitzaci\u00f3 no ha eliminat feina, l&#8217;ha despla\u00e7ada i intensificada. El correu electr\u00f2nic i les eines digitals, en lloc d&#8217;alliberar temps, sovint l&#8217;han &#8220;col\u00b7lonitzat&#8221;: ara es pot treballar a qualsevol hora i lloc, i la disponibilitat constant s&#8217;ha normalitzat. Hi ha una paradoxa ben documentada: les eines pensades per estalviar temps acaben augmentant el ritme i les expectatives (l&#8217;anomenat &#8220;efecte rebot&#8221; o Jevons paradox aplicat al temps, no nom\u00e9s a l&#8217;energia).<\/p>\n<p>La satisfacci\u00f3 de les necessitats b\u00e0siques no ens portat a valorar m\u00e9s l&#8217;oci, sin\u00f3 a voler m\u00e9s.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ritmeinformacio\">El ritme de la informaci\u00f3<\/h2>\n<ul>\n<li>Antiguitat i edat mitjana: not\u00edcia ocasional, missatgers, m\u00f3n rural. Missatge oral, periodicitat de setmanes.<\/li>\n<li>sXVI: not\u00edcia peri\u00f2dica: gasetes impreses<\/li>\n<li>sXVII-XIX: la not\u00edcia di\u00e0ria: sXVI primeres publicacions peri\u00f2diques, sXIX-sXX premsa generalitzada. El correu postal.<\/li>\n<li>sXX: la not\u00edcia hor\u00e0ria, R\u00e0dio i televisi\u00f3. El tel\u00e8fon.<\/li>\n<li>sXX-XXI: not\u00edcia permanent: xarxes, internet, twitter. Whatsapp.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Fins a l&#8217;arribada de la premsa i la generalitzaci\u00f3 del correu al sXIX, la comunicaci\u00f3 estava reservada a la noblesa o mercaders que feien servir xarxes de correus, amb correus diplom\u00e0tics, cartes de corresponsals [l&#8217;equivalent a Reiters]. Al sXVII es distribu\u00efen butlletins i gasetes que permetien que mercaders, diplom\u00e0tics i altres persones interessades rebre not\u00edcies regularment.<\/p>\n<p>Per a la major part de la poblaci\u00f3 rural medieval, efectivament, la informaci\u00f3 arribava sobretot per contacte hum\u00e0, el que explciava alg\u00fa que tornava del mercat, un viatger, un pelegr\u00ed, un soldat. Tamb\u00e9 hi havia pregoners i comunicacions oficials. Per\u00f2 podien passar dies o setmanes sense cap novetat significativa procedent de fora l&#8217;entorn local fins que de sobte arriben not\u00edcies que s&#8217;ha mort el rei, hi ha hagut una epid\u00e8mia o ha comen\u00e7at una guerra.<\/p>\n<p>Al sXVI a Europa apareixen xarxes postals m\u00e9s regulars i professionals, butlletins manuscrits (avvisi), fulls de not\u00edcies i, posteriorment, publicacions peri\u00f2diques impreses. Al sXVII ja hi havia desenes de ciutats alemanyes amb publicacions peri\u00f2diques.<br \/>\nsXIX: La premsa di\u00e0ria s&#8217;anir\u00e0 generalitzant a Europa i arribar\u00e0 a Espanya a finals de segle. Apareix l&#8217;obsolesc\u00e8ncia, el que era actualitat fa tres dies ja no interessa avui. [Apareix tamb\u00e9 la informaci\u00f3 brossa, soroll, el que abans deuria estar limitat a la conversa xafardera].<br \/>\nAl sXIX apareix tamb\u00e9 el tel\u00e8graf, que permet la comunicaci\u00f3 pr\u00e0cticament al moment. Es reserva per\u00f2 per als professionals.<\/p>\n<p>Al sXX<br \/>\nPer la gran majoria el seg\u00fcent canvi ser\u00e0 la r\u00e0dio, i la televisi\u00f3. La informaci\u00f3 es converteix en ritual temporal col\u00b7lectiu, amb butlletins horaris i informatius al migdia i al vespre. En cas d&#8217;emerg\u00e8ncies s&#8217;interromp la programaci\u00f3.\u00a0 El 30 d&#8217;octubre de 1938 un jove Orson Welles llegia &#8220;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_guerra_dels_mons_(r%C3%A0dio)\">The War of the Worlds<\/a>&#8220;, adaptant l&#8217;obra d&#8217;H.G.Wells i molts o\u00efents s&#8217;ho van creure.<br \/>\nA nivell particular el tel\u00e8fon permetia la comunicaci\u00f3 immediata (per\u00f2 a peu de tel\u00e8fon i si estaves fora de casa, depenent de cabines; en viatges a l&#8217;estranger era m\u00e9s dif\u00edcil. Fins a finals del sXX quan la gent anava de viatge, enviava una postal.<\/p>\n<p>Finals del sXX. Amb l&#8217;arribada d&#8217;internet arriba la informaci\u00f3 cont\u00ednua, primer als webs dels diaris i despr\u00e9s a les xarxes de twitter, facebook i instagram. Ja no esperem a la propera emissi\u00f3 de not\u00edcies.<\/p>\n<p>10:03 \u2014 passa alguna cosa<br \/>\n10:04 \u2014 alg\u00fa ho publica<br \/>\n10:05 \u2014 ho veus<br \/>\n10:06 \u2014 apareixen comentaris<br \/>\n10:07 \u2014 apareix una correcci\u00f3<br \/>\n10:08 \u2014 apareix un v\u00eddeo<br \/>\n10:09 \u2014 alg\u00fa ho interpreta<br \/>\n10:10 \u2014 apareix una not\u00edcia sobre la not\u00edcia.<\/p>\n<p>La difusi\u00f3 est\u00e0 administrada per algoritmes que maximitzen l&#8217;inter\u00e8s i aix\u00f2 implica les bombolles i subratllar el que causa indignaci\u00f3.<br \/>\nTenim una percepci\u00f3 d&#8217;acceleraci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha un augment d&#8217;inputs potencialment rellevants.<br \/>\nLa comunicaci\u00f3 personal amb whatsapp tamb\u00e9 ens ha acostumat a esperar resposta instant\u00e0nia, primer estem atents a veure el &#8220;llegit&#8221; amb el color blau i despr\u00e9s resperem la resposta.<\/p>\n<p>Igual que a la feina no donem abast a llegir i gestionar tots els correus que arriben, la majoria dels quals no s\u00f3n imprescindibles, ara no tenim temps de triar i gestionar quina informaci\u00f3 hem de llegir.<\/p>\n<p>(bibliografia: Robert Darnton, Joad Raymond, Noah Moxham, Brendan Dooley, Roger Chartier, Harold Love, James Carey i, per a l&#8217;etapa contempor\u00e0nia, Hartmut Rosa i Judy Wajcman).<\/p>\n<p>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla<\/a>: \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#publicacions\">Publicacions<\/a>, llibres i revistes\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#radiotv\">R\u00e0dio i televisi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#xarxes\">Xarxes<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"dietarisagendesrutines\">Dietaris, agendes, fotografies. Rutines di\u00e0ries<\/h2>\n<p>[Hi ha dos objectes que encarnen la fenomenologia del temps. Els dietaris recullen el passat, les agendes van apar\u00e8ixer al sXIX per planificar el futur. Viure \u00e9s anar posant planificant coses a l&#8217;agenda, algunes de les quals no arribaran a ser i d&#8217;altres les durem a terme i les anotarem al dietari.<br \/>\nAmb l&#8217;arribada del m\u00f3n digital el diari (journal) com a contingut privat destinat a recollir reflexions i el passat, passa a ser un contingut p\u00fablic que espera l&#8217;aprovaci\u00f3 dels altres.\u00a0 El nostre passat ja no ser\u00e0 una llibreta amb reflexions i un \u00e0lbum de fotografies, sin\u00f3 la hist\u00f2ria de les nostres activitats a les xarxes socials. Fins al sXIX nom\u00e9s quedava registre gr\u00e0fic de noblesa i comerciants rics, com a molt, una desena de documents. Amb la fotografia s&#8217;ampliar\u00e0 a les classes mitjanes. Amb la c\u00e0mera de 35 mm passarem a centenars de documents. Amb els smartphones, tothom podr\u00e0 fer fotos i passarem a desenes de milers de moments capturats, la major part dels quals, no mira ning\u00fa.<\/p>\n<p>\u2192 la vida com una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/#llibreta\">llibreta<\/a> amb fulls en blanc que anem omplint<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dietaris-agendes-fotografies\/\">diataris agendes fotografies<\/a><\/p>\n<p>[L&#8217;angoixa per deixar d&#8217;existir pot dur <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#hiperdiarisme\">hiperdiarisme<\/a>, l&#8217;ambici\u00f3 de deixar registre de tot.]<\/p>\n<ul>\n<li>la societat agr\u00e0ria i el temps de les estacions i de l&#8217;hora que surt el sol [Almanacs el calendari del pag\u00e8s]<\/li>\n<li>la societat industrial amb rellotges i els horaris de la f\u00e0brica [associats a les m\u00e0quines]. Horaris de trens. Agendes i Journals.<\/li>\n<li>la societat burocr\u00e0tica\/comercial. El temps dels contactes i reunions. L&#8217;agenda.<\/li>\n<li>la societat digital. Temps programat, notificacions. Aplicacions i superviv\u00e8ncia de l&#8217;agenda en paper.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u2192\u00a0Les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rutines-diaries\/\">rutines di\u00e0ries<\/a>, Time use<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"llenguatge\">El llenguatge<\/h2>\n<p>\u2192 Temps cronol\u00f2gic i meteorol\u00f2gic, <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/#temps\">etimologia<\/a><\/p>\n<p>\u2192<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meteorologia-emocional\/\">meteorologia emocional<\/a><\/p>\n<p><strong id=\"verbs\">Els verbs<\/strong><\/p>\n<p>Els temps dels verbs (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/\">Gram\u00e0tica catalana<\/a>) recullen la riquesa dels modes de viure, que no consisteix nom\u00e9s en el present [penso que Eckart Tolle i una versi\u00f3 de la meditaci\u00f3 Zen s\u00f3n empobridors (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio-experiencia-de-viure-amfibia-i-la-base-de-la-moral\/\" rel=\"bookmark\">vida amf\u00edbia<\/a>)].<br \/>\nEl present que vivim, atenent al que passat al voltant nostre i dins nostre, puntualment (present indicatiu) o seguit (gerundi).<br \/>\nEl passat que recordem, si transcorria sense haver acabat (imperfet), acabat (perfet), o despr\u00e9s d&#8217;haver fet (plusquamperfet).<br \/>\nEl futur que anticipem (simple &#8220;anir\u00e9)) i fins i tot qu\u00e8 vindr\u00e0 despr\u00e9s (compost &#8220;haur\u00e9 anat&#8221;).<br \/>\nEl condicional, temps de verb fonamental en la condici\u00f3 humana, el que somiem, les possibilitats que considerem, simple (&#8220;aniria&#8221;), o un passat possible (&#8220;hauria anat&#8221;).<br \/>\nEl subjuntiu que segueix considerant vides alternatives, si f\u00e9s una cosa ara (present, &#8220;que jo canti&#8221;), en el passat (pret. imperfet &#8220;que jo cant\u00e9s&#8221;, (pret. perfet &#8220;hagi cantat&#8221;, plusquamperfet &#8220;hagu\u00e9s cantat&#8221;). Hagu\u00e9s cantat. &#8220;es caracteritza per expressar accions o estats no factuals, \u00e9s a dir, que no es presenten com a realitats objectives, sin\u00f3 com a possibilitats, desitjos, dubtes, necessitats, emocions o hip\u00f2tesis. A difer\u00e8ncia de l&#8217;indicatiu (que indica fets reals o objectius), el subjuntiu reflecteix subjectivitat, incertesa o irrealitat.&#8221;<br \/>\nL&#8217;imperatiu, el que vull que faci un altre.<\/p>\n<p><strong>Intervals de temps<\/strong><\/p>\n<p>instant. instant, moment, parpelleig, segon.Futur<br \/>\nsegons. segon, uns instants, un moment.<br \/>\nminuts. minut, minutet, una estona. \u00abjo que far\u00e9&#8230;\u00bb. dem\u00e0 \/ proper<br \/>\ndesenes de minuts \/ hores. estona, hora, horeta. \u00abjo quan sigui gran\u00bb. anys pr\u00f2xims<br \/>\nhores. hora, migdia, mitja hora, quart d&#8217;hora. jo passat \u2260 jo actual. adolesc\u00e8ncia\/adultesa<br \/>\npart del dia. matinada, mat\u00ed, migdia, tarda, vespre, nit. jo futur molt elaborat. projecte de vida<br \/>\ndia. dia, jornada, jorn, dia sencer. continu\u00eftat biogr\u00e0fica. futur professional\/familiar<br \/>\ndiversos dies. dies, uns quants dies, dies seguits. futur jo cada vegada m\u00e9s proper. vellesa ja imaginable<br \/>\nsetmana. setmana, setmanada. present + mem\u00f2ria adquireixen m\u00e9s pes. futur objectivament m\u00e9s curt<br \/>\ndiverses setmanes. setmanes, unes setmanes.<br \/>\nquinzena..<br \/>\nmes. mes, mesada.<br \/>\ndiversos mesos. mesos, uns mesos.<br \/>\nestaci\u00f3. primavera, estiu, tardor, hivern.<br \/>\ntemporada. temporada, temporada llarga.<br \/>\ntrimestre.<br \/>\nsemestre.<br \/>\nany. any, anyada.<br \/>\nbienni.<br \/>\ntrienni.<br \/>\nlustre. lustre = 5 anys.<br \/>\ndecenni \/ d\u00e8cada. decenni, d\u00e8cada = 10 anys.<br \/>\nquinquenni. quinquenni = 5 anys.<br \/>\ngeneraci\u00f3. generaci\u00f3 \u2248 20\u201330 anys, per\u00f2 variable.<br \/>\nsegle. segle = 100 anys.<br \/>\nmil\u00b7lenni. mil\u00b7lenni = 1.000 anys.<br \/>\nera. era, per\u00edode, edat.<br \/>\ne\u00f3. e\u00f3 = per\u00edode immens de temps geol\u00f2gic.<br \/>\neternitat. eternitat, infinitud.<\/p>\n<p><strong>Expressions<\/strong><\/p>\n<p>instant: per\u00edode gaireb\u00e9 indivisible: en aquell instant<br \/>\nmoment: breu per\u00edode, per\u00f2 molt imprec\u00eds: espera un moment<br \/>\nsegon: unitat precisa<br \/>\nparpelleig: metaf\u00f2ricament, un temps\u00edssim breu<br \/>\nun no-res: durada pr\u00e0cticament nul\u00b7la<br \/>\nen un tres i no res: molt r\u00e0pidament<br \/>\nde seguida, immediatament, tot seguit: m\u00e9s aviat relacions temporals que durades.<br \/>\nestona: durada indeterminada per\u00f2 normalment relativament curta: fa una estona<br \/>\nrato no \u00e9s catal\u00e0 normatiu en aquest sentit; \u00e9s un castellanisme. En catal\u00e0 diem estona.<br \/>\nper\u00edode: interval delimitat, de durada variable.<br \/>\ntemporada: per\u00edode relativament llarg, sovint amb inici i final: una temporada al poble.<br \/>\n\u00e8poca: per\u00edode caracteritzat per alguna cosa: l&#8217;\u00e8poca medieval, una \u00e8poca dif\u00edcil.<\/p>\n<p>una eternitat<br \/>\nuna bona estona<br \/>\nuna llarga estona<br \/>\nfeia molt de temps<br \/>\ndes de fa molt temps<br \/>\ntemps en\u00e7\u00e0<br \/>\nd&#8217;aqu\u00ed a&#8230;<br \/>\na partir d&#8217;ara<br \/>\nfins aleshores<br \/>\nper sempre<br \/>\nmai m\u00e9s<br \/>\nde tant en tant<br \/>\na estones<br \/>\nde vegades<br \/>\nsovint<br \/>\nrarament<\/p>\n<p><strong>Al llarg del dia<\/strong><\/p>\n<p>alba \/ aurora<br \/>\ncapvespre<br \/>\nvespre<br \/>\ncrepuscle<br \/>\nmitjanit<br \/>\nmigdia<br \/>\nhora baixa<br \/>\nhores petites \u2014 la nit avan\u00e7ada.<\/p>\n<p><strong>La m\u00fasica<\/strong><\/p>\n<p>Lents: 20 &#8211; 76 bpm<\/p>\n<p>Larghissimo: Extremadament lent (menys de 20 bpm).<br \/>\nGrave: Molt lent, pesat i solemnement profund (20 \u2013 40 bpm).<br \/>\nLargo: Ample, lent i est\u00e8s (40 \u2013 60 bpm).<br \/>\nLento: Lent (45 \u2013 60 bpm).<br \/>\nLarghetto: Una mica menys lent que el Largo (60 \u2013 66 bpm).<br \/>\nAdagio: Lent, c\u00f2mode i a gust (66 \u2013 76 bpm).<\/p>\n<p>Moderats (76 \u2013 120 bpm)<\/p>\n<p>Adagietto: Una mica m\u00e9s r\u00e0pid que l&#8217;Adagio (72 \u2013 80 bpm).<br \/>\nAndante: Al pas, caminant de manera tranquil\u00b7la (76 \u2013 108 bpm).<br \/>\nAndantino: Una mica m\u00e9s r\u00e0pid que l&#8217;Andante (80 \u2013 108 bpm).<br \/>\nModerato: Moderat, a una velocitat mitjana (108 \u2013 120 bpm).<\/p>\n<p>R\u00e0pids (&gt; 120 bpm)<\/p>\n<p>Allegretto: Moderadament r\u00e0pid i animat (112 \u2013 120 bpm).<br \/>\nAllegro: Alegre, r\u00e0pid i viu (120 \u2013 156 bpm).<br \/>\nVivace: Viu i r\u00e0pid (156 \u2013 176 bpm).<br \/>\nPresto: Molt r\u00e0pid (168 \u2013 200 bpm).<br \/>\nPrestissimo: El m\u00e9s r\u00e0pid possible (m\u00e9s de 200 bpm).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"arts\">Les arts<\/h2>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/saintvincenturrugne.jpg\" width=\"544\" height=\"400\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Galeria <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=mementomori\">Memento mori<\/a>. [pendent]<\/li>\n<li>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-fotografia\/\">fotografia<\/a> que captura el moment: Muybridge, La vida quotidiana, reportatge de guerra, els esports, la naturalesa. [pendent]<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/thumb.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/ae\/StillLifeWithASkull.jpg\/960px-StillLifeWithASkull.jpg?utm_source=commons.wikimedia.org&amp;utm_campaign=index&amp;utm_content=thumbnail\" width=\"300\" \/><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/1.bp.blogspot.com\/-mwusFxE__wU\/ULn5Jc-p1cI\/AAAAAAAADag\/bNoDr47G1lM\/s1600\/robert-capa-war-photographer-death-of-loyalist-soldier-high-quality.jpg\" width=\"300\" height=\"1000\" \/><\/p>\n<p><strong>Poesia<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Antologia <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-brevetat-de-la-vida\/\">la brevetat de la vida<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/i-have-a-time-machine\/\">I Have a Time Machine. Brenda Shaughnessy<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Ficci\u00f3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Charles Dickens, A Christmas Carol 1843.<\/li>\n<li>H.G. Wells <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Time_Machine\">The Time machine<\/a> 1895.<\/li>\n<li>Els tres films de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Back_to_the_Future_(franchise)\">Back to the Future<\/a> (1985)<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Memento_(film)\">Memento<\/a>, (Cristopher Nolan, 2000)<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/video\/lifeisshort.mp4\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">From craddle to death<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Canvi, durada, \u00a0identitat com a mem\u00f2ria canviant del passat retingut i futur imaginat<\/strong><\/p>\n<p>[Podr\u00edem parlar de temps sense canvi? En la mesura del temps comparem un interval amb altres intervals regulars. Fins i tot sense canvis de percepci\u00f3 externa, viur\u00edem els canvis de la nostra respiraci\u00f3, el pas de la sacietat a la gana. Podem imaginar un univers buit i fosc, amb una esfera imm\u00f2bil al centre on no canvia res?<\/p>\n<p>Quins s\u00f3n els nostres canvis? Qu\u00e8 canvia i qu\u00e8 roman? Tant el cos com la nostra experi\u00e8ncia, el que sentim, es caracteritzen pel canvi i alhora per mantenir, almenys durant un temps, uns instants, mesos, anys, una part d&#8217;aquesta experi\u00e8ncia. El temps \u00e9s especi\u00f3s (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#durada\">Durada<\/a>). Aix\u00f2 passaria en intervals curts, en la percepci\u00f3 predictiva (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#inferenciabayesiana\">Infer\u00e8ncia bayesiana<\/a>), en la comprensi\u00f3 d&#8217;una frase musical o de text, i en intervals m\u00e9s llargs. En cert sentit, la vida s&#8217;atura un moment, just per passar al seg\u00fcent, tal com demanava Maragall al <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cant-espiritual-maragall\/\">Cant Espiritual<\/a>.<br \/>\n\u2192 La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#neurologia\">mem\u00f2ria epis\u00f2dica<\/a> (associada a experi\u00e8ncies personals), la manera com recordem el passat determina la nostra identitat temporal, influeix en la nostra experi\u00e8ncia del present i en les expectatives de futur. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, Invariants i continu\u00eftat narrativa<\/a> ). Vindria a ser la versi\u00f3 ampliada de la durada; ara no es tractaria d&#8217;una frase, sin\u00f3 d&#8217;un cap\u00edtol. Igual que en la frase retenim les primeres paraules, aqu\u00ed retenim una versi\u00f3 del nostre passat i el del futur que esper\u00e0vem. \u00c9s el que Proust anomenava exist\u00e8ncia amf\u00edbia.<br \/>\nGr\u00e0cies a la\u00a0\u2192\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/#discussio\">Imaginaci\u00f3<\/a>, la capacitat de &#8220;viure&#8221; futurs possibles i imaginaris, a cada moment reajustem les nostres expectatives, podem imaginar presents alternatius si en el passat hagu\u00e9ssim fet altres\u00a0 eleccions.<\/p>\n<p>Com en el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-vaixell-de-teseu\/\">Vaixell de Teseu<\/a>, som invariants breument abans de passar al canvi seg\u00fcent. L&#8217;experi\u00e8ncia de viure \u00e9s potser una <strong>\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#vidamemoria\">mem\u00f2ria que va canviant<\/a><\/strong>, que ret\u00e9 una part i en renova una altra. \u00c9s un seguit de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">Ara i aqu\u00ed<\/a> encadenats pel que es conserva i el que es reajusta.<\/p>\n<p>La capacitat de retenir, reconstruir i modificar el passat i les expectatives de futuren termes narratius, \u00e9s la base de la continu\u00eftat de la identitat (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, Invariants i continu\u00eftat narrativa<\/a>,<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\" rel=\"bookmark\">El jo. L\u2019experi\u00e8ncia de la vida narrativa<\/a> ).<\/p>\n<p><strong>Les dues direccions del temps<\/strong><\/p>\n<p>La vida biol\u00f2gica, a nivell cel\u00b7lular, d&#8217;organisme o esp\u00e8cies, \u00e9s una lluita per mantenir una estructura i complexa. L&#8217;univers es mou cap a la uniformitat, la m\u00e0xima entropia.<\/p>\n<p>La nostra experi\u00e8ncia de mem\u00f2ria canviant \u00e9s que aferrem un instant l&#8217;experi\u00e8ncia que deixem, com l&#8217;aigua que s&#8217;escola entre els dits, o com una xarxa en un riu que ret\u00e9 algunes fulles durant un temps (jo visualitzava la condici\u00f3 humana com un espantaocells que no \u00e9s m\u00e9s que els parracs que hi han arribat enduts pel vent i s&#8217;hi han quedat enganxats). El que retenim per un moment \u00e9s com el punt on ens recolzem, com una pedra enmig d&#8217;un riu, que ens permet fer una passa endavant i deixar-lo enrere.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Museu<\/h2>\n<ul>\n<li>Entrada\n<ul>\n<li>Preguntes: Quin dia i quina hora \u00e9s? Portes rellotge, quina \u00e9s la teva rutina di\u00e0ria?<\/li>\n<li>Q\u00fcestionari Zimbardo<\/li>\n<li>Experi\u00e8ncies\n<ul>\n<li>la cambra buida pels 15&#8242; de Pascal.<\/li>\n<li>tic-tac, simulador d&#8217;avisos d&#8217;agenda, missatges que arriben a Whatsapp<\/li>\n<li>Corredor amb gent caminant de pressa i m\u00fasica r\u00e0pida i forta.<\/li>\n<li>Jeure a la sorra amb les ones del mar.<\/li>\n<li>Situacions de la vida, escenes de teatre: contrarellotge (desactivar una bomba), una feina que no s&#8217;acaba mai, com S\u00edsif. Un jove amb tota la vida per endavant plena d&#8217;oportunitats, un vell amb la vida darrere.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>F\u00edsica\n<ul>\n<li>\u2192 El temps de la f\u00edsica. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/\">La mesura del temps<\/a>. De l&#8217;edat de l&#8217;univers o vida mitjana dels protons, a la mitjana dels mesons.<\/li>\n<li>objectes: rellotges, calendaris, agendes, diaris<\/li>\n<li>Newton, Einstein<\/li>\n<li>irreversibilitat i entropia<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Filosofia: temps l\u00edmit o presentisme<\/li>\n<li>Cervell: rellotge circadiari, estats, xarxes defecte i atenci\u00f3<\/li>\n<li>Psicologia\n<ul>\n<li>percepci\u00f3 del temps<\/li>\n<li>Mem\u00f2ria, arquitectura d&#8217;ordinador<\/li>\n<li>Els temps de la vida humana: del reflex, batecs de cor, renovaci\u00f3 cel\u00b7lular, etapes de la vida<\/li>\n<li>desenvolupament, experi\u00e8ncia del temps a cada etapa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Durada: retenci\u00f3 i anticipaci\u00f3, LLM, identitat narrativa<\/li>\n<li>Com vivim el temps: estressat, avorrit. Actitud davant el passat i el futur<\/li>\n<li>El temps existencial: La mort. Vanitas. Carpe Diem. Cosmologies i religions<\/li>\n<li>El temps segons la societat i l&#8217;economia, rellotges i il\u00b7luminaci\u00f3<br \/>\nCa\u00e7adors, agricultors, f\u00e0briques, oficines. Keynes<\/li>\n<li>El ritme de la informaci\u00f3: del pregoner, al diari, fins a les xarxes.<\/li>\n<li>Dietaris, agendes, fotografies. Les rutines di\u00e0ries (time-use)<\/li>\n<li>El llenguatge: temps cronol\u00f2gic i metereol\u00f2gic. Els verbs. Vocabulari.<\/li>\n<li>Les arts: Memento mori, fotografia. Poesia. Ficci\u00f3<\/li>\n<li>Discussi\u00f3: Canvi, durada, \u00a0identitat com a mem\u00f2ria canviant del passat retingut i futur imaginat. Entropia.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ztpi\">Q\u00fcestionari ZTPI<\/h2>\n<p>Les preguntes del q\u00fcestionari <a href=\"https:\/\/www.thetimeparadox.com\/zimbardo-time-perspective-inventory\/\">Zimbardo Time Perspective Inventory<\/a>\u00a0 [jo vaig treure 3.1 (recordo errors del passat), 3.6 recordo bons moments del passat, 2.2 de present fatalista, 3.3 de present hedonista, i 3.9 futur. 2.2 sobre creences en el m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n<ul>\n<li>1.I believe that getting together with one\u2019s friends to party is one of life\u2019s important pleasures.<\/li>\n<li>2.Familiar childhood sights, sounds, smells often bring back a flood of wonderful memories.<\/li>\n<li>3.Fate determines much in my life.<\/li>\n<li>4.I often think of what I should have done differently in my life.<\/li>\n<li>5.My decisions are mostly influenced by people and things around me.<\/li>\n<li>6.I believe that a person\u2019s day should be planned ahead each morning.<\/li>\n<li>7.It gives me pleasure to think about my past.<\/li>\n<li>8.I do things impulsively.<\/li>\n<li>9.If things don\u2019t get done on time, I don\u2019t worry about it.<\/li>\n<li>10.When I want to achieve something, I set goals and consider specific means for reaching those goals.<\/li>\n<li>11.On balance, there is much more good to recall than bad in my past.<\/li>\n<li>12.When listening to my favorite music, I often lose all track of time.<\/li>\n<li>13.Meeting tomorrow\u2019s deadlines and doing other necessary work comes before tonight\u2019s play.<\/li>\n<li>14.Since whatever will be will be, it doesn\u2019t really matter what I do.<\/li>\n<li>15.I enjoy stories about how things used to be in the \u201cgood old times.&#8221;<\/li>\n<li>16.Painful past experiences keep being replayed in my mind.<\/li>\n<li>17.I try to live my life as fully as possible, one day at a time.<\/li>\n<li>18.It upsets me to be late for appointments.<\/li>\n<li>19.Ideally, I would live each day as if it were my last.<\/li>\n<li>20.Happy memories of good times spring readily to mind.<\/li>\n<li>21.I meet my obligations to friends and authorities on time.<\/li>\n<li>22.I\u2019ve taken my share of abuse and rejection in the past.<\/li>\n<li>23.I make decisions on the spur of the moment.<\/li>\n<li>24.I take each day as it is rather than try to plan it out.<\/li>\n<li>25.The past has too many unpleasant memories that I prefer not to think about.<\/li>\n<li>26.It is important to put excitement in my life.<\/li>\n<li>27.I\u2019ve made mistakes in the past that I wish I could undo.<\/li>\n<li>28.I feel that it\u2019s more important to enjoy what you\u2019re doing than to get work done on time.<\/li>\n<li>29.I get nostalgic about my childhood.<\/li>\n<li>30.Before making a decision, I weigh the costs against the benefits.<\/li>\n<li>31.Taking risks keeps my life from becoming boring.<\/li>\n<li>32.It is more important for me to enjoy life\u2019s journey than to focus only on the destination.<\/li>\n<li>33.Things rarely work out as I expected.<\/li>\n<li>34.It\u2019s hard for me to forget unpleasant images of my youth.<\/li>\n<li>35.It takes joy out of the process and flow of my activities, if I have to think about goals, outcomes, and products.<\/li>\n<li>36.Even when I am enjoying the present, I am drawn back to comparisons with similar past experiences.<\/li>\n<li>37.You can\u2019t really plan for the future because things change so much.<\/li>\n<li>38.My life path is controlled by forces I cannot influence.<\/li>\n<li>39.It doesn\u2019t make sense to worry about the future, since there is nothing that I can do about it anyway.<\/li>\n<li>40.I complete projects on time by making steady progress.<\/li>\n<li>41.I find myself tuning out when family members talk about the way things used to be.<\/li>\n<li>42.I take risks to put excitement in my life.<\/li>\n<li>43.I make lists of things to do.<\/li>\n<li>44.I often follow my heart more than my head.<\/li>\n<li>45.I am able to resist temptations when I know that there is work to be done.<\/li>\n<li>46.I find myself getting swept up in the excitement of the moment.<\/li>\n<li>47.Life today is too complicated; I would prefer the simpler life of the past.<\/li>\n<li>48.I prefer friends who are spontaneous rather than predictable.<\/li>\n<li>49.I like family rituals and traditions that are regularly repeated.<\/li>\n<li>50.I think about the bad things that have happened to me in the past.<\/li>\n<li>51.I keep working at difficult, uninteresting tasks if they will help me get ahead.<\/li>\n<li>52.Spending what I earn on pleasures today is better than saving for tomorrow\u2019s security.<\/li>\n<li>53.Often luck pays off better than hard work.<\/li>\n<li>54.I think about the good things that I have missed out on in my life.<\/li>\n<li>55.I like my close relationships to be passionate.<\/li>\n<li>56.There will always be time to catch up on my work.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Preguntes sobre transcend\u00e8ncia<\/p>\n<ul>\n<li>1.Only my physical body will ever die.<\/li>\n<li>2.My body is just a temporary home for the real me.<\/li>\n<li>3.Death is just a new beginning.<\/li>\n<li>4.I believe in miracles.<\/li>\n<li>5.The theory of evolution adequately explains how humans came to be.<\/li>\n<li>6.Humans possess a soul.<\/li>\n<li>7.Scientific laws cannot explain everything.<\/li>\n<li>8.I will be held accountable for my actions on earth when I die.<\/li>\n<li>9.There are divine laws by which humans should live.<\/li>\n<li>10.I believe in spirits.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;experi\u00e8ncia humana\u00a0 \u00a0Mem\u00f2ria Filosofia i F\u00edsica\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0El cervell, psicologia (estats, percepci\u00f3 i mem\u00f2ria, intervals, desenvolupament).\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 Durada\u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0Com vivim el temps: r\u00e0pid\/lent, actitud davant passat\u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0El temps existencial: la mort, vanitas, carpe diem, religions\u00a0 |\u00a0 |\u00a0 Temps i tipus economia\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0El ritme de la informaci\u00f3\u00a0 \u00a0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;L&#8217;experi\u00e8ncia del temps&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[87],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3511"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3511"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3511\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3511"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3511"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3511"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3511"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3511"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}