[esborrany]<\/p>\n
(CGPT)<\/p>\n
Heidegger desenvolupa aquesta noci\u00f3 fonamentalment a “Ser i temps” (Sein und Zeit, 1927). En aquesta obra, ell argumenta que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (el *Dasein*) \u00e9s essencialment temporal i es projecta cap al futur en la seva exist\u00e8ncia. Aquesta temporalitat no \u00e9s simplement una successi\u00f3 d\u2019instants objectius, sin\u00f3 una estructura existencial que determina com experimentem el m\u00f3n.<\/p>\n
### La temporalitat del Dasein
\nSegons Heidegger:
\n– L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (*Dasein*) no \u00e9s est\u00e0tic sin\u00f3 que es projecta cap al futur mitjan\u00e7ant les seves possibilitats i decisions.
\n– El present \u00e9s viscut a partir d\u2019aquest projecte futur, \u00e9s a dir, la nostra experi\u00e8ncia del present est\u00e0 influenciada per la manera en qu\u00e8 anticipem i orientem la nostra vida.
\n– El passat no \u00e9s una cosa fixada objectivament, sin\u00f3 que el reinterpretem constantment en funci\u00f3 del present i del futur.<\/p>\n
### La tr\u00edada ext\u00e0tica del temps
\nHeidegger descriu el temps en termes de tres “\u00e8xtasis” temporals:
\n1. Futur (*Geworfenheit* \u2013 “ser llen\u00e7at”): Ens projectem sempre cap a les nostres possibilitats i la nostra exist\u00e8ncia futura.
\n2. Passat (*Verfallen* \u2013 “caiguda en el m\u00f3n”): El passat ens configura, per\u00f2 no com un determinant fix, sin\u00f3 com una her\u00e8ncia que podem reinterpretar.
\n3. Present (*Entschlossenheit* \u2013 “resoluci\u00f3”): No \u00e9s un simple instant, sin\u00f3 l\u2019\u00e0mbit en qu\u00e8 articulem el passat i el futur de manera significativa.<\/p>\n
Aquesta concepci\u00f3 de la temporalitat est\u00e0 lligada a la seva idea d\u2019autenticitat: viure aut\u00e8nticament implica recon\u00e8ixer la nostra projecci\u00f3 cap al futur i no limitar-nos a seguir les in\u00e8rcies imposades pel passat i la societat.<\/p>\n