{"id":3514,"date":"2025-02-13T09:58:17","date_gmt":"2025-02-13T09:58:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3514"},"modified":"2026-07-29T18:45:09","modified_gmt":"2026-07-29T18:45:09","slug":"heidegger","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/","title":{"rendered":"Heidegger"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a>\u00a0 \u00a0 Sein und Zeit<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Kehre<\/a>\u00a0 \u00a0 Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

1889 Neix en una regi\u00f3 cat\u00f2lica i conservadora, la mare pagesa i el pare artes\u00e0. Estudia teologia i filosofia amb Husserl a Freiburg.\u00a0 Va dirigir un moviment de dreta cat\u00f2lica i va ressentir la humiliaci\u00f3 d’Alemanya al Tractat de Versalles.<\/p>\n

Va comen\u00e7ar estudis de teologia cat\u00f2lica a Freiburg amb la intenci\u00f3 de ser sacerdot (havia passat abans pel noviciat jesu\u00efta i el seminari de Konstanz). Cap al 1911 va abandonar la teologia per la filosofia, per\u00f2 el projecte no es va esvair: volia desenvolupar una “teologia cat\u00f2lica” en di\u00e0leg amb el kantisme i l’escol\u00e0stica medieval.
\nEls anys 1917-1919 trenca amb el sistema cat\u00f2lic (li escriu al seu mentor Engelbert Krebs dient que els seus “problemes epistemol\u00f2gics” li han fet insostenible el sistema del catolicisme) i es gira cap a Luter, Kierkegaard i, sobretot, cap a una lectura “destructiva” (en el sentit de la Destruktion que despr\u00e9s entrar\u00e0 a \u00c9sser i temps) del Nou Testament \u2014especialment les cartes de Pau\u2014 i d’Agust\u00ed. Els cursos de Friburg de 1920-21 (Fenomenologia de la vida religiosa) s\u00f3n el laboratori on es forgen categories com la facticitat, la cura, l’angoixa davant la parusia imminent [final dels temps](el “no saber quan” que despr\u00e9s esdevindr\u00e0 l’estructura formal de la mort com a possibilitat indeterminada), etc.<\/p>\n

EL 1917 es casa amb Elfride Petri que tindr\u00e0 un fill d’un altre, i que Heidegger pujar\u00e0 com a propi. El mateix any comen\u00e7a una relaci\u00f3 per correspond\u00e8ncia amb Elisabeth Blochmann, jueva (amb qui mantindr\u00e0 una relaci\u00f3 el 1929). El 1925 (35 anys) mant\u00e9 una relaci\u00f3 amb Hanna Arendt, deixeble seva de 19 anys, tamb\u00e9 jueva.<\/span><\/p>\n

El 1922 Elfride Petri li regala una cabana a Todtnauberg, a 1100m d’altitud i 18kmd e Freiburg. Ella la va dissenyar i en va supervisar la construcci\u00f3 el 1922 fent servir un avan\u00e7ament de la seva her\u00e8ncia per comprar el terreny i pagar un fuster local. L’objectiu era crear un espai a\u00efllat i silenci\u00f3s on Heidegger pogu\u00e9s treballar lluny del bullici de la vida universit\u00e0ria. La construcci\u00f3 \u00e9s molt austera, de planta quadrada (uns 6 x 7 metres), feta gaireb\u00e9 tota de fusta i amb una font d’aigua davant. A l’interior, les estances s\u00f3n petites i funcionals: una sala d’estar amb cuina, un dormitori, un estudi i un espai posterior amb un assecador i un lavabo. La seva orientaci\u00f3 est\u00e0 pr\u00e0cticament alineada amb els punts cardinals. Heidegger la far\u00e0 servir durant cinc d\u00e8cades. No era nom\u00e9s un lloc de treball, sin\u00f3 un espai de connexi\u00f3 profunda amb el paisatge, que ell considerava essencial per al seu pensament.
\nLa cabana va ser escenari d’una trobada famosa i tensa amb el poeta Paul Celan el 1967. Celan, jueu supervivent de l’Holocaust, va visitar Heidegger amb l’esperan\u00e7a de sentir una paraula d’autocr\u00edtica pel seu passat nazi, per\u00f2 aquesta esperan\u00e7a es va veure frustrada pel silenci del fil\u00f2sof, un fet que va quedar reflectit en el poema<\/a> que Celan va dedicar al lloc. (Thinkingplaces<\/a> (web dedicada a les cabanes dels fil\u00f2sofs). Galeria<\/a><\/p>\n

El 1933 s’afilia al partit nazi. Influenciat per les teories de Plat\u00f3, de La Rep\u00fablica sobre l’estat ideal, dirigit per una oligarquia de fil\u00f2sofs,\u00a0 veia en Hitler un correligionari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna. En diversos escrits es revela el seu antisemitisme. \u00c9s elegit rector de la Universitat i al discurs inaugural (rektoratsrede) advoca per la germanitzaci\u00f3 de les universitats. El recinte est\u00e0 ple d’esv\u00e0stiques. Deixar\u00e0 aviat el c\u00e0rrec.<\/p>\n

El 1945 va ser destitu\u00eft com a\u00a0 docent i se li prohibir\u00e0 ensenyar fins 1951. No tindr\u00e0 un lloc oficial. Far\u00e0 confer\u00e8ncies, tallers i tindr\u00e0 ingressos de drets d’autor dels seus llibres.<\/p>\n

\n

1927. Sein und Zeit (L’\u00e9sser i el temps)<\/h2>\n

Planteja la necessitat de reformular la pregunta per l’\u00e9sser (Seinsfrage). Sost\u00e9 que la filosofia occidental ha oblidat la q\u00fcesti\u00f3 fonamental de qu\u00e8 significa “ser”. <\/span>Per fer-ho, analitza el Dasein (l’\u00e9sser-aqu\u00ed, l’\u00e9sser hum\u00e0), que \u00e9s l’\u00fanic \u00e9sser que es pregunta pel seu propi \u00e9sser. El Dasein es caracteritza per ser \u00e9sser-en-el-m\u00f3n (In-der-Welt-sein), no existim separats del m\u00f3n; sempre estem immersos en un context de relacions. L’\u00ebsser es defineix per la seva temporalitat que \u00e9s l’horitz\u00f3 des del qual comprenem l’\u00c9sser. L’exist\u00e8ncia est\u00e0 marcada per la cura (Sorge). Podem viure segons les expectatives impersonals (“el hom”, das Man), no aut\u00e8ntic, o assumir la nostra exist\u00e8ncia pr\u00f2pia, aut\u00e8ntic. Estem projectats cap al futur, \u00e9s a dir la mort. Som un\u00a0 \u00c9sser-per-a-la-mort: la consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia mortalitat obre la possibilitat d’una vida aut\u00e8ntica.
\nPer entendre millor el context, cal esmentar les seves confer\u00e8ncies pr\u00e8vies, com El concepte de temps (1924), on ja va introduir molts d’aquests temes.<\/p>\n

Al \u00a7 29 (La disposici\u00f3 afectiva com a estructura fonamental de la facticitat) i al \u00a7 30 (La por com a modalitat de la disposici\u00f3 afectiva) de Sein und Zeit Heidegger estableix que el Dasein (l’\u00e9sser-hi) no \u00e9s primerament un subjecte cognoscent que despr\u00e9s “afegeix” estats d’\u00e0nim. Al contrari, la Befindlichkeit (estat de situaci\u00f3 o disposici\u00f3 afectiva) \u00e9s una de les estructures existencials fonamentals (juntament amb la comprensi\u00f3 i el discurs) que constitueixen l’\u00eatre-au-monde (estar-en-el-m\u00f3n).<\/p>\n

L’experi\u00e8ncia del temps<\/a>. L’\u00e9sser hum\u00e0 (el *Dasein*) \u00e9s essencialment temporal i es projecta cap al futur en la seva exist\u00e8ncia mitjan\u00e7ant les seves possibilitats i decisions. Aquesta temporalitat no \u00e9s simplement una successi\u00f3 d\u2019instants objectius, sin\u00f3 una estructura existencial que determina com experimentem el m\u00f3n.<\/p>\n