[esborrany]<\/p>\n
Vida<\/p>\n
1889 Neix en una regi\u00f3 cat\u00f2lica i conservadora, la mare pagesa i el pare artes\u00e0. Estudia teologia i filosofia amb Husserl a Freiburg.\u00a0 Va dirigir un moviment de dreta cat\u00f2lica i va ressentir la humiliaci\u00f3 d’Alemanya al Tractat de Versalles.<\/p>\n
EL 1917 es casa amb Elfride Petri que tindr\u00e0 un fill d’un altre, a qui heidegger pujar\u00e0 com a propi. El mateix any comen\u00e7a una relaci\u00f3 per correspond\u00e8ncia amb Elisabeth Blochmann, jueva (amb qui mantindr\u00e0 una relaci\u00f3 el 1929). El 1925 (35 anys) mant\u00e9 una relaci\u00f3 amb Hanna Arendt, deixeble seva de 19 anys, tamb\u00e9 jueva.<\/span><\/p>\n El 1922 Elfride Petri li regala una cabana a Todtnauberg, a 1100m d’altitud i 18kmd e Freiburg. Ella la va dissenyar i en va supervisar la construcci\u00f3 el 1922 fent servir un avan\u00e7ament de la seva her\u00e8ncia per comprar el terreny i pagar un fuster local. L’objectiu era crear un espai a\u00efllat i silenci\u00f3s on Heidegger pogu\u00e9s treballar lluny del bullici de la vida universit\u00e0ria. La construcci\u00f3 \u00e9s molt austera, de planta quadrada (uns 6 x 7 metres), feta gaireb\u00e9 tota de fusta i amb una font d’aigua davant. A l’interior, les estances s\u00f3n petites i funcionals: una sala d’estar amb cuina, un dormitori, un estudi i un espai posterior amb un assecador i un lavabo. La seva orientaci\u00f3 est\u00e0 pr\u00e0cticament alineada amb els punts cardinals. Heidegger la far\u00e0 servir durant cinc d\u00e8cades. No era nom\u00e9s un lloc de treball, sin\u00f3 un espai de connexi\u00f3 profunda amb el paisatge, que ell considerava essencial per al seu pensament. El 1933 s’afilia al partit nazi. Influenciat per les teories de Plat\u00f3, de La Rep\u00fablica sobre l’estat ideal, dirigit per una oligarquia de fil\u00f2sofs,\u00a0 veia en Hitler un correligionari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna. En diversos escrits es revela el seu antisemitisme. \u00c9s elegit rector de la Universitat i al discurs inaugural (rektoratsrede) advoca per la germanitzaci\u00f3 de les universitats. El recinte est\u00e0 ple d’esv\u00e0stiques. Deixar\u00e0 aviat el c\u00e0rrec.<\/p>\n El 1945 va ser destitu\u00eft com a\u00a0 docent i se li prohibir\u00e0 ensenyar fins 1951. No tindr\u00e0 un lloc oficial. Far\u00e0 confer\u00e8ncies, tallers i tindr\u00e0 ingressos de drets d’autor dels seus llibres.<\/p>\n [Si Husserl partia de dos punts, la matem\u00e0tica i Zu den Sachen Selsbt de Brentano, i d’alguna manera vol fer una versi\u00f3 renovada del projecte plat\u00f2nic, Heidegger t\u00e9 la influ\u00e8ncia de la teologia cat\u00f2lica, de l’home preocupat per la culpa i el pecat, i la possible condemna en la mort. Husserl vol fonamentar la matem\u00e0tica i la f\u00edsica. ]<\/p>\n 1927. Sein und Zeit (L’\u00e9sser i el temps)<\/strong><\/p>\n Planteja la necessitat de reformular la pregunta per l’\u00e9sser (Seinsfrage). Per fer-ho, analitza el Dasein (l’\u00e9sser-aqu\u00ed, l’\u00e9sser hum\u00e0), que \u00e9s l’\u00fanic \u00e9sser que es pregunta pel seu propi \u00e9sser. El Dasein es caracteritza per ser \u00e9sser-en-el-m\u00f3n (In-der-Welt-sein) i es defineix per la seva temporalitat. La seva exist\u00e8ncia est\u00e0 marcada per la cura (Sorge) i la possibilitat d’una exist\u00e8ncia aut\u00e8ntica o inaut\u00e8ntica, projectada cap al futur i confrontada amb l’angoixa davant la mort. 1929. Kant und das Problem der Metaphysik (Kant i el problema de la metaf\u00edsica)<\/strong><\/p>\n Llegeix la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura de Kant com una recerca fonamental sobre la metaf\u00edsica. L’objectiu \u00e9s posar de manifest la finitud del coneixement hum\u00e0 i la seva depend\u00e8ncia de la imaginaci\u00f3 transcendental, que considera l’arrel comuna de la sensibilitat i l’enteniment. Per a Heidegger, la pregunta per les condicions de possibilitat del coneixement \u00e9s, en el fons, la pregunta per l’\u00e9sser (una “ontologia fonamental”) . Aix\u00ed, l’obra connecta amb les seves pr\u00f2pies investigacions sobre la temporalitat i la finitud del Dasein.<\/p>\n A partir de finals de la d\u00e8cada de 1930, el pensament de Heidegger pateix un canvi d’orientaci\u00f3 conegut com el “gir” (Kehre). L’atenci\u00f3 es despla\u00e7a del Dasein (l’\u00e9sser hum\u00e0) cap a l’\u00e9sser mateix (Sein), que \u00e9s vist com un esdeveniment hist\u00f2ric que es revela i s’amaga a trav\u00e9s de l’home. L’estil es torna m\u00e9s afor\u00edstic i fa servir un llenguatge po\u00e8tic . Algunes de les obres clau d’aquesta etapa s\u00f3n:<\/p>\n (CGPT)<\/p>\n Heidegger desenvolupa aquesta noci\u00f3 fonamentalment a “Ser i temps” (Sein und Zeit, 1927). En aquesta obra, ell argumenta que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (el *Dasein*) \u00e9s essencialment temporal i es projecta cap al futur en la seva exist\u00e8ncia. Aquesta temporalitat no \u00e9s simplement una successi\u00f3 d\u2019instants objectius, sin\u00f3 una estructura existencial que determina com experimentem el m\u00f3n.<\/p>\n ### La temporalitat del Dasein ### La tr\u00edada ext\u00e0tica del temps Aquesta concepci\u00f3 de la temporalitat est\u00e0 lligada a la seva idea d\u2019autenticitat: viure aut\u00e8nticament implica recon\u00e8ixer la nostra projecci\u00f3 cap al futur i no limitar-nos a seguir les in\u00e8rcies imposades pel passat i la societat.<\/p>\n
\nLa cabana va ser escenari d’una trobada famosa i tensa amb el poeta Paul Celan el 1967. Celan, jueu supervivent de l’Holocaust, va visitar Heidegger amb l’esperan\u00e7a de sentir una paraula d’autocr\u00edtica pel seu passat nazi, per\u00f2 aquesta esperan\u00e7a es va veure frustrada pel silenci del fil\u00f2sof, un fet que va quedar reflectit en el poema<\/a> que Celan va dedicar al lloc. (Thinkingplace<\/a> (web dedicada a les cabanes dels fil\u00f2sofs). Galeria<\/a><\/p>\n
\nObra<\/h2>\n
\nPer entendre millor el context, cal esmentar les seves confer\u00e8ncies pr\u00e8vies, com El concepte de temps (1924), on ja va introduir molts d’aquests temes.<\/p>\n
\nSegons Heidegger:
\n– L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (*Dasein*) no \u00e9s est\u00e0tic sin\u00f3 que es projecta cap al futur mitjan\u00e7ant les seves possibilitats i decisions.
\n– El present \u00e9s viscut a partir d\u2019aquest projecte futur, \u00e9s a dir, la nostra experi\u00e8ncia del present est\u00e0 influenciada per la manera en qu\u00e8 anticipem i orientem la nostra vida.
\n– El passat no \u00e9s una cosa fixada objectivament, sin\u00f3 que el reinterpretem constantment en funci\u00f3 del present i del futur.<\/p>\n
\nHeidegger descriu el temps en termes de tres “\u00e8xtasis” temporals:
\n1. Futur (*Geworfenheit* \u2013 “ser llen\u00e7at”): Ens projectem sempre cap a les nostres possibilitats i la nostra exist\u00e8ncia futura.
\n2. Passat (*Verfallen* \u2013 “caiguda en el m\u00f3n”): El passat ens configura, per\u00f2 no com un determinant fix, sin\u00f3 com una her\u00e8ncia que podem reinterpretar.
\n3. Present (*Entschlossenheit* \u2013 “resoluci\u00f3”): No \u00e9s un simple instant, sin\u00f3 l\u2019\u00e0mbit en qu\u00e8 articulem el passat i el futur de manera significativa.<\/p>\n