{"id":3516,"date":"2025-02-21T10:31:31","date_gmt":"2025-02-21T10:31:31","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3516"},"modified":"2025-10-20T07:14:28","modified_gmt":"2025-10-20T07:14:28","slug":"intel%c2%b7ligencia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/","title":{"rendered":"Intel\u00b7lig\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#filosofia\">Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/#animals\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals<\/a> \u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/#ai\">AI<\/a> \u00a0\u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#iq\">Tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#genis\">Els genis<\/a>\u00a0 |\u00a0 Teories\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#psicologia\">Psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#preverbal\">Preverbal<\/a> : joc, somni, ritu, dibuix, imaginaci\u00f3 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#llenguatge\">Llenguatge<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#pensament\">Pensament i soluci\u00f3 de problemes<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/#estupidesa\">estupidesa<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#llenguatge\">Museu<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Inventari m\u00ednim<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Desenvolupament\n<ul>\n<li>nens amb una torre Montessori, balbucejant les primeres paraules, uns nens jugant a botigues, un dibuix. [el parvulari, etapa infantil 0 a 5\/6 anys]<\/li>\n<li>nois a classe copiant o fent dictat i fent aritm\u00e8tica [prim\u00e0ria 6\/7 a 12\/13]<\/li>\n<li>nois escrivint un treball o resolent un problema de matem\u00e0tica [ESO i batxillerat]<\/li>\n<li>una classe d&#8217;\u00e0lgebra o filosofia a la universitat<\/li>\n<li>un enginyer dissenyant el nus de les Gl\u00f2ries, o una central nuclear<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Test d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia:\n<ul>\n<li>Comprensi\u00f3 verbal<\/li>\n<li>Raonament perceptiu: completar figures, trencaclosques<\/li>\n<li>Mem\u00f2ria de treball, repetir uns d\u00edgits i c\u00e0lcul mental.<\/li>\n<li>Velocitat de processament: trobar un s\u00edmbol<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Animals i m\u00e0quines: recon\u00e8ixer&#8217;s en un mirall, comunicaci\u00f3 i cooperaci\u00f3, \u00fas d&#8217;eines<\/li>\n<li>Genis i est\u00fapids: un accident per selfie, Einstein? Nois a una olimpiada matem\u00e0tica?<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Preguntes<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Qui t\u00e9 capacitat d&#8217;entendre una situaci\u00f3 , solucionar problemes i prendre decisions correctes ? Qui no? (qui \u00e9s llest? qui \u00e9s est\u00fapid?)<\/li>\n<li>Com &#8220;funciona&#8221; la intel\u00b7lecci\u00f3, com s&#8217;adquireix? com podem millorar?<\/li>\n<li>Qu\u00e8 vol dir &#8220;entendre&#8221;? qu\u00e8 ens pot induir a error?<\/li>\n<\/ul>\n<p>[(Pinillos): La percepci\u00f3 presenta, el pensament RE-presenta [ les funcions cognitives preverbals no surten al seu cap\u00edtol, segurament s\u00f3n a desenvolupament.<br \/>\nEn els animals i en el nivell m\u00e9s b\u00e0sic de l&#8217;home (o el nivell de l&#8217;hum\u00e0 que no s&#8217;ha pogut desenvolupar per manca de l&#8217;entorn adequat, com els<em> enfants sauvages<\/em>), l&#8217;experi\u00e8ncia del m\u00f3n consisteix en una s\u00e8rie d&#8217;est\u00edmuls que desencadenen unes respostes reflexes, conductes heretades, o conductes adquirides per aprenentatge (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/\">Aprenentatge\u00a0 i condicionament<\/a> ). En l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 hi ha tamb\u00e9 capacitat de retenir impressions, de retenir missatges gr\u00e0cies al llenguatge. Aix\u00f2 permet construir, o imaginar, un model del m\u00f3n, anticipar diferents escenaris segons diferents conductes, i per tant triar, o calcular, la resposta m\u00e9s adequada.]<\/p>\n<p>[Intervenen, doncs:<\/p>\n<ul>\n<li>la capacitat d&#8217;adquirir informaci\u00f3<\/li>\n<li>d&#8217;elaborar-la amb abstraccions i generalitzacions [inducci\u00f3]<\/li>\n<li>la capacitat del llenguatge<\/li>\n<li>la capacitat d&#8217;imaginar<\/li>\n<li>la capacitat de raonar, de treure les conclusions correctes [deducci\u00f3] .]<\/li>\n<\/ul>\n<p>No hi ha una definici\u00f3 generalment acceptada. (WK): &#8221; It can be described as the ability to perceive or infer\u00a0information; and to retain it as\u00a0knowledge\u00a0to be applied to adaptive behaviors within an environment or context.&#8221;<\/p>\n<p>[Podem posar l&#8217;accent en la capacitat de sobreviure, l&#8217;aspecte m\u00e9s pr\u00e0ctic, que t\u00e9 a veure amb els tests o o en la capacitat d&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/#quevoldirentendre\">entendre<\/a>, m\u00e9s contemplatiu. Evidentment estan relacionats, com m\u00e9s capa\u00e7os siguem de capturar informaci\u00f3 correcta sobre el m\u00f3n, m\u00e9s capa\u00e7os serem de solucionar els problemes que tenim per sobreviure.<br \/>\nQuan els romans van atacar Siracusa el 212 BCE, Arqu\u00edmedes estava dibuixant figures geom\u00e8triques a terra i quan un soldat l&#8217;orden\u00e0 que l&#8217;acompany\u00e9s va respondre &#8220;Noli turbare circulos meos&#8221; i va ser mort. &#8220;Es diu que Tales, estant dedicat a l\u2019observaci\u00f3 de les estrelles i mirant cap al cel, va caure en un pou; i una esclava tr\u00e0cia, burleta, li digu\u00e9 que volia saber les coses del cel per\u00f2 no veia el que tenia davant dels peus.\u201d (Plat\u00f3, Teetet 174a).<br \/>\n\u00c9s intel\u00b7ligent Donald Trump? En el sentit d&#8217;entendre, no ho \u00e9s, per\u00f2 quant a capacitat d&#8217;adaptaci\u00f3 i sobreviure, \u00e9s un geni, ha fet diners, s&#8217;ha aparellat amb models i ha arribat a la posici\u00f3 de m\u00e9s poder al m\u00f3n. Com diu la can\u00e7\u00f3 <a href=\"https:\/\/youtu.be\/O56bc8sY6oQ\">If you&#8217;re so smart how come you ain&#8217;t rich<\/a><\/p>\n<p>Les teories sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia estan estretament relacionades amb l&#8217;epistemologia i la l\u00f2gica.<\/p>\n<p>A la pr\u00e0ctica t\u00e9 una aplicaci\u00f3 important en educaci\u00f3 i desenvolupament, i a recursos humans, a l&#8217;hora de seleccionar el personal.<\/p>\n<p>[Una manera d&#8217;explorar la definici\u00f3 d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s identificar els criteris per assignar conducta intel\u00b7ligent a animals o m\u00e0quines]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"filosofia\">Filosofia<\/h2>\n<p>[a refer el chatGPT][Bona part de la reflexi\u00f3 consisteix a plantejar-se perqu\u00e8 els sentits o percepcions, s\u00f3n insuficients, o ens poden dur a error. O b\u00e9 perqu\u00e8 en matem\u00e0tica tenim coneixements que no hem percebut. O q\u00fcestionar perqu\u00e8 a l&#8217;hora de construir un model del m\u00f3n tendim a encaixar el que observem en termes de causa i efecte, un jo que existeix en un espai-temps infinit, i segons com, un D\u00e9u creador que a la fi dels temps sancionar\u00e0 moralment la nostra conducta]<br \/>\n<strong>Antiguitat i medieval<\/strong><br \/>\nPlat\u00f3 proposava l&#8217;exist\u00e8ncia de les idees, una \u00e0nima immortal que les havia conegut i oblidat i el proc\u00e9s d&#8217;arribar al coneixement vertader, com un proc\u00e9s de purificaci\u00f3 i records. L&#8217;\u00e0nima tenia una estructura tripartida: la part racional (logos), la part irascible (thymos) i la part concupiscible (epithymia). Al Fedre es compara l&#8217;\u00e0nima a un carro alat condu\u00eft per la ra\u00f3, tirat per un cavall blanc obedient que tendeix cap al b\u00e9, i un cavall negre m\u00e9s salvatge i desordenat lligat a les passions.<br \/>\nArist\u00f2til distingeix entre l&#8217;intel\u00b7lecte actiu i passiu. Hi ha una ra\u00f3 te\u00f2rica, que cerca el coneixement per si mateix, com la filosofia i la matem\u00e0tica, i una ra\u00f3 pr\u00e0ctica que guia l&#8217;acci\u00f3 (phronesis). El coneixement es construeix a partir de l&#8217;experi\u00e8ncia per inducci\u00f3 [ha biologia].<br \/>\nPer Sant Agust\u00ed, l&#8217;\u00e0nima humana posseeix ra\u00f3, per\u00f2 necessita la il\u00b7luminaci\u00f3 divina per assolir la veritat. Tom\u00e0s d&#8217;Aquino veu la ra\u00f3 per con\u00e8ixer certes veritats naturals per\u00f2 nom\u00e9s la revelaci\u00f3 i la fe permeten accedir a les veritats metaf\u00edsiques i sobrenaturals.<\/p>\n<p><strong>Moderna i contempor\u00e0nia<\/strong><br \/>\nDescartes considera la ra\u00f3 com la facultat essencial de l\u2019\u00e0nima humana, la capacitat de pensar \u00e9s la base de la certesa i el coneixement, que es fonamenta en la ra\u00f3 i les idees innates, descartant la fiabilitat dels sentits.<br \/>\nKant assenyala els l\u00edmits de la ra\u00f3. Nom\u00e9s podem con\u00e8ixer el fenomen (com les coses ens apareixen), per\u00f2 no el no\u00fcmen (les coses en si mateixes). Les lleis no matem\u00e0tiques serien resultat del que imposa la nostra sensibilitat i la nostra manera d&#8217;entendre el m\u00f3n en termes de causa-efecte. Idealisme transcendental, el coneixement \u00e9s una construcci\u00f3 de la ra\u00f3 a partir de les intu\u00efcions sensibles.<br \/>\n[Hegel no t\u00e9 de fet una epistemologia, sin\u00f3 una lectura de l&#8217;exist\u00e8ncia i la hist\u00f2ria en termes de dial\u00e8ctica. Quan jo com a individu m&#8217;adono d&#8217;aix\u00f2 s\u00f3c alhora l&#8217;autoconsci\u00e8ncia de l&#8217;absolut.<br \/>\nNietzsche q\u00fcestiona l&#8217;objectivitat del coneixement que podria ser una construcci\u00f3 per reprimir els instints i la voluntat de poder.<br \/>\nFreud proposa que els humans no es regeixen nom\u00e9s per la ra\u00f3 sin\u00f3 pels impulsos inconscients [no \u00e9s tant diferent de Plat\u00f3!]. La cultura causa malestar perqu\u00e8 limita els impulsos [no s\u00e9 si Freud reflexiona que sense aquestes limitacions la vida incivilitzada encara seria pitjor]<br \/>\n[El frac\u00e0s del projecte il\u00b7lustrat, al segle XVIII hi havia l&#8217;esperan\u00e7a que gr\u00e0cies al coneixement cient\u00edfic i deixar enrere les supersticions, la humanitat deixaria d&#8217;estar en guerra i crearia societats m\u00e9s justes amb oportunitats per a tothom. Va seguir el colonialisme i la revoluci\u00f3 industrial, l&#8217;explotaci\u00f3 de pobles i de recursos, el canvi clim\u00e0tic, dues guerres mundials, Stalin, Hitler.<br \/>\nEn la filosofia contempor\u00e0nia es tracta el coneixement amb models de computadores i neuroci\u00e8ncia (John Searle, Daniel Dennett).<\/p>\n<p>El problema de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#desinformacio\">desinformaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0nombrosos estudis confirmen que l&#8217;evid\u00e8ncia de fets no ens fa revisar les concepcions que tenim. Aquest problema queda agreujat per la possibilitat de generar evid\u00e8ncies artificials, de manera que qualsevol cosa que contradigui el que pensem pot ser qualificat de fake news.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"animals\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals i hom\u00ednids<\/h2>\n<p>S&#8217;estudia l&#8217;etologia per identificar patrons que suggereixin resoluci\u00f3 de problemes, aprenentatge o adaptabilitat, per exemple en \u00fas d&#8217;eines o navegaci\u00f3 de rutes. Hi ha proves espec\u00edfiques com el &#8220;test del mirall&#8221;, que explora l\u2019autoconsci\u00e8ncia en esp\u00e8cies com dofins, elefants o primats: si un animal reconeix la seva imatge i no la tracta com un altre individu, podria indicar una forma d\u2019autopercepci\u00f3. Es proven habilitats humanes com la mem\u00f2ria, la comunicaci\u00f3 o la cooperaci\u00f3.<\/p>\n<ul>\n<li>Ximpanz\u00e9s (Pan troglodytes): \u00das i fabricaci\u00f3 d\u2019eines (com branques per pescar t\u00e8rmits), aprenentatge social (ensenyen habilitats als seus petits) i tenen habilitats de cooperaci\u00f3 i planificaci\u00f3, rudiments de llenguatge de signes en experiments (La ximpanz\u00e9 Washoe va aprendre a usar m\u00e9s de 350 signes per comunicar-se amb humans).<\/li>\n<li>Dofins (Tursiops truncatus): Comunicaci\u00f3 sofisticada amb xiulets i clics, reconeixen patrons, i passen el test del mirall, suggerint autoconsci\u00e8ncia. Tamb\u00e9 usen estrat\u00e8gies de ca\u00e7a en grup i fins i tot &#8220;eines&#8221; naturals, com quan cobreixen el musell amb esponges per protegir-se mentre busquen menjar al fons mar\u00ed. Els dofins de Shark Bay, a Austr\u00e0lia, transmeten aquesta t\u00e8cnica d\u2019esponges de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.<\/li>\n<li>Cefal\u00f2podes (pops i s\u00e8pies): Poden canviar de color per camuflar-se, resoldre trencaclosques (com obrir pots per menjar) i escapar d\u2019aquaris. La seva intel\u00b7lig\u00e8ncia sembla derivar d\u2019un sistema nervi\u00f3s descentralitzat molt avan\u00e7at.<\/li>\n<li>Corbells i corbs (g\u00e8nere Corvus): Habilitat per usar eines (com doblegar filferros per agafar menjar) i per la seva mem\u00f2ria espacial. Tamb\u00e9 planifiquen a futur, com quan amaguen menjar per recuperar-lo m\u00e9s tard. (Un corb anomenat Betty va improvisar una eina amb un filferro en un experiment, sense entrenament previ.)<\/li>\n<li>Elefants (Loxodonta africana i Elephas maximus): Mem\u00f2ria excepcional (recorden individus i llocs durant d\u00e8cades), mostren empatia i comportaments de dol (com tocar els ossos dels morts), i passen el test del mirall en alguns casos.<\/li>\n<li>Lloros (especialment el lloro gris afric\u00e0, Psittacus erithacus): Poden aprendre i usar paraules amb context, comptar, i resoldre problemes senzills. La seva capacitat de mimetisme vocal \u00e9s impressionant i sembla anar m\u00e9s enll\u00e0 de la simple imitaci\u00f3. (L\u2019Alex, un lloro gris, va aprendre a identificar colors, formes i fins i tot a expressar desitjos com \u201cvull una galeta\u201d.)<\/li>\n<li>Gossos (Canis lupus familiaris): Destaquen en intel\u00b7lig\u00e8ncia social, entenent gestos humans (com seguir un dit que apunta) millor que molts primats. Tamb\u00e9 tenen mem\u00f2ria associativa i poden aprendre ordres complexes.<br \/>\nRates (Rattus norvegicus): Resolen laberints, aprenen r\u00e0pidament per associaci\u00f3 (com evitar trampes), i mostren empatia b\u00e0sica, com alliberar companyes atrapades.<\/li>\n<li>Insectes: les abelles (Apis mellifera) fan la &#8220;dansa del balanceig&#8221; per comunicar la ubicaci\u00f3 del menjar i aprenen per associaci\u00f3 podent recordar patrons durant dies (Lars Chittka a Queen Mary University). Les formigues mostren intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva amb individus que segueixen regles b\u00e0siques i el formiguer actua com un &#8220;superorganisme&#8221; que optimitza rutes i construeix estructures complexes (Les &#8220;Argentines&#8221; adapten estrat\u00e8gies de ca\u00e7a en temps real, altres usen feromones per prendre decisions col\u00b7lectives, les talladores de fulles cultiven fongs). Els escarabats del fem, fan boles que transporten en l\u00ednia recta guiant-se per les estrelles (com la Via L\u00e0ctia) o la polaritzaci\u00f3 de la llum solar (Marie Dacke, Universitat de Lund).<\/li>\n<li>\u00c9s dif\u00edcil estimar la capacitat cognitiva dels hom\u00ednids &gt;&gt;? La capacitat cranial dels austrolopithecus \u00e9s d&#8217;uns ~400\u2013500 cm\u00b3, similar als ximpanz\u00e9s. L&#8217;home habilis ~600 cm\u00b3, l&#8217;home erectus 800-1-000, l&#8217;Homo Sapiens ~1350-1500 cm\u00b3, l&#8217;Homo neanderthalensis 1.450-1.600. Basant-nos en la ubiucaci\u00f3 de l&#8217;os hioide i el gen FOXP2, els neandertals i l&#8217;H. Heidelbergensis tenien capacitat de llenguatge i l&#8217;homo erectus potser un protollenguatge. Algunes restes arqueol\u00f2giques poden suggerir capacitat cognitiva. L&#8217;H.Habilis fabricava eines de pedra. L&#8217;H.Erectus podia fer foc. Les pintures rupestres de l&#8217;H.S\u00e0piens indiquen pensamenmt abstracte.<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 id=\"ai\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia en ordinadors, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">AI<\/a><\/h2>\n<ul>\n<li>1950: Test de Turing: una m\u00e0quina es podria considerar intel\u00b7ligent si era capa\u00e7 d&#8217;enganyar un \u00e9sser hum\u00e0 fent-li creure que estava parlant amb una altra persona en lloc d&#8217;una m\u00e0quina (Eliza). No valorava la comprensi\u00f3 real ni la consci\u00e8ncia, sin\u00f3 la capacitat de simular intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/li>\n<li>1950-1980: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#aisimbolica\">AI simb\u00f2lica<\/a>\u00a0(d\u00e8cades 1950-1980). Manipulaci\u00f3 de s\u00edmbols i aplicaci\u00f3 de regles l\u00f2giques per resoldre problemes complexos, com jugar als escacs o demostrar teoremes matem\u00e0tics.<\/li>\n<li>1960\/ 1990 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#xarxesneuronals\">Xarxes neuronals<\/a> . Donald Hebb i Perceptron amb limitacions. &#8220;Hivern de la AI&#8221;. 1990 Connexionisme Mclelland i Rummelhardt.<\/li>\n<li>1990-2010:\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#deeplearning\">Aprenentatge autom\u00e0tic (Deep learning)<\/a> Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial Basada en Dades.<\/li>\n<li>2020: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#evolucio\">AI Generativa<\/a>. Models que es basen en xarxes neuronals profundes entrenades amb enormes quantitats de dades, i poden generar respostes o continguts que semblen creatius i contextualment rellevants. Ara es considera que les m\u00e0quines poden mostrar una forma de &#8220;creativitat&#8221; artificial, tot i que no tenen consci\u00e8ncia ni intencionalitat. Poden interaccionar de manera natural i fluida amb humans. Es discuteix si aquestes capacitats suposen comprensi\u00f3 real, m\u00e9s enll\u00e0 de la generaci\u00f3 de respostes basades en patrons estad\u00edstics.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#museu\">Un museu de la AI<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"iq\">Els tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/h2>\n<p>1883. <strong>Francis Galton<\/strong> partia de la hip\u00f2tesi que la intel\u00b7lig\u00e8ncia era heredit\u00e0ria i que b\u00e0sicament consistia en la capacitatd e respodnre a est\u00edmuls. Va establir un laboratori per mesurar la rapidesa de reflexos, la mida del cap o la for\u00e7a de la m\u00e0 per agafar. No va obtenir resultats concloents. [A la Wellcome Collection s&#8217;exposa un instrument per mesurar el cap i un comptador de butxaca per observar le gent en p\u00fablic i sumar quants n&#8217;hi havia d&#8217;atractius, indiferents, o lletjos; home o dona, ra\u00e7a i \u00e8tnia.<\/p>\n<p>1905. <strong>Binet-Simon<\/strong>. Alfred Binet i Th\u00e9odore Simon, publiquen un test, sobretot de comprensi\u00f3 verbal, per identificar els infants que no tenien les capacitats esperables per la seva edat i que haurien d&#8217;anar a uns instituci\u00f3 especial. 6 proves molt b\u00e0siques com agafar un objecte o identificar aliments, per discriminar infants amb incapacitats severes. Anomenar objectes o comparar longituds (idiota). 15 proves, dibuixar de mem\u00f2ria o repetir n\u00fameros (imb\u00e8cils), 4 proves de raonament o tallar paper (d\u00e8bils).<br \/>\nEl 1916 Lewis Terman a la Stanford University el va adoptar. S&#8217;ha fet servir durant d\u00e8cades, la darrera edici\u00f3 \u00e9s de 2003. S\u00f3n 10 proves que mesuren 5 \u00e0rees:<\/p>\n<ul>\n<li>1. Raonament fluid (Fluid Reasoning) \u2192 Capacitat per resoldre problemes nous i no familiars.<\/li>\n<li>2. Coneixement (Knowledge) \u2192 Mesura la quantitat d&#8217;informaci\u00f3 adquirida a trav\u00e9s de l&#8217;aprenentatge i l&#8217;experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>3. Raonament quantitatiu (Quantitative Reasoning) \u2192 Habilitat per treballar amb nombres i conceptes matem\u00e0tics.<\/li>\n<li>4. Processament visual-espacial (Visual-Spatial Processing) \u2192 Capacitat per entendre i manipular formes, patrons i relacions espacials.<\/li>\n<li>5. Mem\u00f2ria de treball (Working Memory) \u2192 Habilitat per retenir i manipular informaci\u00f3 temporalment.<\/li>\n<\/ul>\n<p>William Stern introdu\u00ed el coeficient d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia comparant els resultats amb els de la mitjana [100 seria la mitjana]. <a href=\"https:\/\/stanfordbinettest.com\/\">Stanford Binet test<\/a><\/p>\n<p>1939 <strong>Wechsler Adult Intelligence Scale, WAIS<\/strong><br \/>\nInicialment desenvolupat per\u00a0 Wechsler a l&#8217;hospital de Bellevue,\u00a0 i en la forma actual publicat el 1955, actualitzar el 2024 (WAIS-5). Creia que el test Binet no mesurava adequadament la &#8220;global capacity of a person to act purposefully, to think rationally, and to deal effectively with his environment&#8221; i que la noci\u00f3 &#8220;edat mental&#8221; no servia pels adults. Tampoc tenia en compte aspectes no estrictament intel\u00b7lectuals per\u00f2 que ajudaven a dur a terme les tasques. Introdueix la mesura d&#8217;aspectes no verbals. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=villahadriana\">Galeria d&#8217;exemples<\/a><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1. Comprensi\u00f3 verbal (VCI &#8211; Verbal Comprehension Index), comprensi\u00f3 i \u00fas del llenguatge; definici\u00f3 de paraules, coneixement general i raonament verbal.\n<ul>\n<li>Semblances: Identificar com s\u00f3n semblants dos conceptes (per exemple, &#8220;En qu\u00e8 s&#8217;assemblen una poma i una pl\u00e0tan?&#8221;).<\/li>\n<li>Vocabulari: Definir paraules.<\/li>\n<li>Informaci\u00f3: Respondre preguntes sobre coneixements generals.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>2. Raonament perceptiu (PRI &#8211; Perceptual Reasoning Index), la capacitat de resoldre problemes visuals i espacials, completar figures, raonament amb blocs i patrons visuals.\n<ul>\n<li>Disseny de Cubs: Reproduir dissenys amb cubs de colors.<\/li>\n<li>Matrius: Completar patrons visuals incomplets.<\/li>\n<li>Conceptes amb Imatges: Identificar relacions entre imatges.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>3. Mem\u00f2ria de treball (WMI &#8211; Working Memory Index), la capacitat de retenir i manipular informaci\u00f3 temporalment, repetici\u00f3 de d\u00edgits i aritm\u00e8tica mental.\n<ul>\n<li>D\u00edgits: Repetir seq\u00fc\u00e8ncies de n\u00fameros en ordre directe i invers.<\/li>\n<li>Aritm\u00e8tica: Resoldre problemes matem\u00e0tics mentals.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>4. Velocitat de processament (PSI &#8211; Processing Speed Index), rapidesa i efici\u00e8ncia en tasques cognitives simples, cerca de s\u00edmbols i codificaci\u00f3 de n\u00fameros i signes.\n<ul>\n<li>Trobar S\u00edmbols: Identificar s\u00edmbols espec\u00edfics en un conjunt.<\/li>\n<li>\u00a0Clau de N\u00fameros: Associar n\u00fameros amb s\u00edmbols segons una clau.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La distribuci\u00f3 del QI<\/strong><br \/>\nSegueix una distribuci\u00f3 normal, i el valor central seria 100. La desviaci\u00f3 est\u00e0ndard al voltant de 15 punts. Aix\u00f2 voldria dir que un 68% de la poblaci\u00f3 t\u00e9 un QI entre 85 i 115 (\u00b11\u03c3) i el 95% es troba entre 70 i 130 (\u00b12\u03c3). Nom\u00e9s el 2,5% t\u00e9 un QI superior a 130 (&#8220;genis&#8221; o molt dotats). Un altre 2,5% t\u00e9 un QI inferior a 70 (discapacitat intel\u00b7lectual). A recordar que el QI mesura certes capacitats cognitives (com raonament l\u00f2gic, verbal, espacial, mem\u00f2ria de treball&#8230;), per\u00f2 no capta altres formes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia (emocional, creativa, pr\u00e0ctica&#8230;).<\/p>\n<p><strong id=\"genis\">Els genis<\/strong><\/p>\n<p>(VK): La genialitat \u00e9s una caracter\u00edstica relacionada amb una visi\u00f3 original i excepcional en el desenvolupament d&#8217;algun art o tasca que supera les expectatives, estableix nous est\u00e0ndards per al futur, estableix millors m\u00e8todes o est\u00e0 per sobre de les capacitats dels competidors. El geni est\u00e0 associat amb la capacitat intel\u00b7lectual i la productivitat creativa.<\/p>\n<p>La genialitat no es deriva directament d&#8217;un IQ alt. Podem tenir grans habilitats o savantisme (freq\u00fcent en autistes), com memoritzar llibres sencers o fer c\u00e0lculs matem\u00e0tics complexos sense que aix\u00f2 impliqui genialitat.<br \/>\nFrancis Galton, &#8220;Hereditary Genius&#8221; (1869), argument\u00e0 que la genialitat era innata i heredit\u00e0ria. L&#8217;estudi longitudinal de Lewis Terman (1920s-50s) sobre nens amb IQ&gt;140 va mostrar que tendien a tenir \u00e8xit professional per\u00f2 no tots eren creatius o revolucionaris (cal que hi hagi creativitat i oportunitat). J. P. Guilford (1967) diferenci\u00e0 entre pensament convergent (resposta \u00fanica) i divergent (creativitat, m\u00faltiples solucions) [outside the box]. Els genis destacarien en el pensament divergent. Sternberg i Gardner parlen d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples [la creativitat a m\u00e9s de les habilitats]. Mih\u00e1ly Cs\u00edkszentmih\u00e1lyi (1996) apunta que a m\u00e9s de la capacitat excepcional el geni necessitava un entorn i una motivaci\u00f3 intr\u00ednseca.<br \/>\nCatherine Cox, 1926 va fer unes estimacions del IQ de figures hist\u00f2riques. L&#8217;estudi SMPY (Study of Mathematically Precocious Youth, 1970s-act.) identifica nens amb habilitats matem\u00e0tiques extremes; molts van esdevenir cient\u00edfics destacats. Dean Simonton, teoria evolucionista de la creativitat, la genialitat sorgeix de la producci\u00f3 massiva d\u2019idees, de les quals unes poques s\u00f3n realment revolucion\u00e0ries. Teoria dels &#8220;10.000 hores&#8221; d&#8217;Anders Ericsson i Malcolm Gladwell, l&#8217;excel\u00b7l\u00e8ncia vindria de la pr\u00e0ctica deliberada intensa i sostinguda, m\u00e9s que talent innat.<\/p>\n<p>Leonardo da Vinci: Curiositat infinita, combinaci\u00f3 d\u2019art i ci\u00e8ncia, observaci\u00f3 del m\u00f3n.<br \/>\nIsaac Newton: Va desenvolupar el c\u00e0lcul, les lleis de la mec\u00e0nica cl\u00e0ssica i la teoria de la gravetat. Exemple de geni solitari, altament autodidacta.<br \/>\nWolfgang Amadeus Mozart: Compositor des de la inf\u00e0ncia, amb una mem\u00f2ria auditiva excepcional i mestria t\u00e8cnica.<br \/>\nEmily Dickinson: Llenguatge condensat, profunditat emocional, est\u00e8tica \u00fanica<br \/>\nAlbert Einstein: IQ estimat ~160, per\u00f2 la seva genialitat rau en la creativitat cient\u00edfica (relativitat).<br \/>\nMarie Curie: Excel\u00b7l\u00e8ncia en f\u00edsica i qu\u00edmica (dues vegades Premi Nobel) amb una dedicaci\u00f3 obsessiva.<br \/>\nNikola Tesla: Mem\u00f2ria fotogr\u00e0fica i capacitat de visualitzaci\u00f3 extrema, per\u00f2 amb trastorns obsessionals.<br \/>\nJohn Nash (Una ment meravellosa): Geni matem\u00e0tic (Teoria de Jocs) amb esquizofr\u00e8nia; cas emblem\u00e0tic de la relaci\u00f3 entre genialitat i trastorn mental.<br \/>\nStephen Hawking: Intel\u00b7lecte excepcional en f\u00edsica te\u00f2rica malgrat una malaltia neurodegenerativa.<br \/>\nPablo Picasso: Capacitat de reinvenci\u00f3 constant, pensament no lineal<br \/>\nJohn von Neumann: C\u00e0lcul mental prodigi\u00f3s, amplitud de coneixements, aplicaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria<br \/>\nWilliam James Sidis: IQ ~250-300, per\u00f2 va viure a\u00efllat socialment; mostra que sense suport emocional, el potencial es perd.<br \/>\nRamanujan: Matem\u00e0tic indi autodidacte amb intu\u00efcions matem\u00e0tiques profundes i fora dels esquemes acad\u00e8mics. Cas paradigm\u00e0tic d\u2019una ment que sembla &#8220;connectar&#8221; amb veritats abstractes sense seguir el cam\u00ed tradicional.<\/p>\n<p>Debat<br \/>\nHer\u00e8ncia vs. Entorn (nature(nurture). Els estudis amb bessons suggereixen que el geni t\u00e9 una base gen\u00e8tica, per\u00f2 l\u2019acc\u00e9s a educaci\u00f3 i mentors \u00e9s crucial. El context hist\u00f2ric i social juga un paper: molts genis van ser infravalorats o ignorats durant la seva vida.<br \/>\nGeni i bogeria: alguns genis com Van Gogh mostraven trastorns mentals. Hi ha una associaci\u00f3 entre bogeria i creativitat? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/ephecat\/2011\/08\/17\/melencolia-i\/\">Saturn i la melancolia<\/a>).<br \/>\nEn ci\u00e8ncies o escacs es pot detectar la genialitat en competicions o la cap\u00e0citat de resoldre problemes establerts. En art i literatura \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil ja que no hi ha una &#8220;soluci\u00f3 correcta&#8221; o un criteri universal i immediat per mesurar l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia. A m\u00e9s, la genialitat art\u00edstica potser s&#8217;atribueix a posteriori, com en el cas de Van Gogh, Kafka o Emily Dickinson. Com distingir el geni de la moda? Podem pensar en originalitat radical [per\u00f2 Damien Hirscht \u00e9s original i tonto], profunditat expressiva i simb\u00f2lica, influ\u00e8ncia posterior. Qu\u00e8 val la opini\u00f3 d&#8217;un cr\u00edtic [moltes pelis i m\u00fasica d&#8217;avantguarda resulten avorrides] o l&#8217;aplaudiment del p\u00fablic [que pot ser banal?] Qui estableix el canon? [el chatGPT en plantejar-li la q\u00fcesti\u00f3 parla de coautoria per tenir en compte que qui fa el prompt guia el sistema; el model LLM pot ser l&#8217;autor impl\u00edcit per\u00f2 no t\u00e9 intencionalitat ni consci\u00e8ncia. &#8220;La genialitat no \u00e9s propietat individual, sin\u00f3 relacional: entre el sistema que genera, l\u2019hum\u00e0 que guia, i la comunitat que valida.&#8221;.<\/p>\n<hr \/>\n<div class=\"entry-content\">\n<h2 id=\"psicologia\">Psicologia<\/h2>\n<ul>\n<li>1904. Charles Spearman, \u201cGeneral Intelligence, Objectively Determined and Measured\u201d. Va proposar el concepte de factor g, una capacitat cognitiva general que subjau a totes les habilitats intel\u00b7lectuals. A m\u00e9s del factor g, hi ha factors espec\u00edfics (s) que influeixen en tasques concretes.<\/li>\n<li>1920s i 1930s. Constructivisme Jean Piaget. La repr\u00e9sentation du monde chez l\u2019enfant (1926). Hi ha unes etapes de desenvolupament escalonades, determinades biol\u00f2gicament, i universals. [Hi ha alguna cosa de Kant i Hegel, com l\u2019Esperit avan\u00e7ant i incorporant aspectes].\u00a0 El pensament com a resultat de l\u2019adaptaci\u00f3 cognitiva, a trav\u00e9s dels processos d\u2019assimilaci\u00f3 i acomodaci\u00f3. Amb la seva activitat l&#8217;infant va adquirint noves compet\u00e8ncies, evolucionant des del concret al l\u00f2gic i abstracte. Identifica les etapes sensorimotriu, preoperacional, operacions concretes i operacions formals. Bruner ho amplia remarcant el paper del llenguatge i el context cultural i social [no nom\u00e9s un infant manipulant cubs de colors]. El pensament com un proc\u00e9s actiu de resoluci\u00f3 de problemes i formaci\u00f3 de significats. (Desenvolupament :\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#pensament\">pensament<\/a>, Aprenentatge <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#acomodacioassimilacio\">acomodaci\u00f3 i assimilaci\u00f3<\/a>.).\n<ul>\n<li>Sensoriomotora: Del naixement als 2 anys, els nens aprenen a trav\u00e9s dels sentits i l\u2019acci\u00f3.<\/li>\n<li>Preoperacional: Dels 2 als 7 anys, desenvolupen el llenguatge i el pensament simb\u00f2lic.<\/li>\n<li>Etapa Operacional Concreta: Dels 7 als 11 anys, comencen a pensar l\u00f2gicament sobre esdeveniments concrets.<\/li>\n<li>Etapa Operacional Formal: A partir dels 12 anys, desenvolupen la capacitat de pensar de manera abstracta i hipot\u00e8tica.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Lev Vygotsky i la psicologia sociocultural (1920s). Thought and Language\u201d.\u00a0 El pensament es forma a trav\u00e9s de l\u2019intercanvi social i s\u2019internalitza, \u00e9s un un proc\u00e9s intersubjectiu i culturalment mediat. [l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#narraciointerior\">autonarraci\u00f3<\/a> \u00e9s la internalitzaci\u00f3 d&#8217;un di\u00e0leg intersubjectiu ]. Hi ha una zona del que l&#8217;infant pot fer tot sol sense ajuda i despr\u00e9s una &#8220;zone of proximal development&#8221; (ZPD) on podria arribar l&#8217;infant si \u00e9s guiat pel mestre (instructional sccafolding). Llenguatge i pensament serien inicialment independents per\u00f2 despr\u00e9s evolucionen conjuntament. El llenguatge com a mediador del pensament (primer social, despr\u00e9s interior). El llenguatge \u00e9s clau, un individu sol sense interacci\u00f3 social no avan\u00e7aria. [No som un ordinador a\u00efllat que va descobrint, som un ordinador en xarxa \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#memoriacolectiva\">Mem\u00f2ria col\u00b7lectiva<\/a> , cas dels\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#enfantssauvages\">enfants sauvages<\/a> ]<\/li>\n<li>1938. Thurstone, \u201cVectors of Mind\u201d. Identifica set habilitats mentals prim\u00e0ries independents (corregint Spearman): comprensi\u00f3 verbal, flu\u00efdesa i expressi\u00f3 verbal, raonament inductiu (identificar patrons i regles), capacitat num\u00e8rica, mem\u00f2ria associativa (recordar paelles),\u00a0 velocitat perceptiva (captar difer\u00e8ncies o similituds en est\u00edmuls visuals), visualitzaci\u00f3 espacial (imaginar moviments o manipulacions d\u2019objectes en l\u2019espai.)<\/li>\n<li>Conductisme i neoconductisme (1950s). El conductisme cl\u00e0ssic rebutjava l&#8217;estudi dels processos mentals interns (com el pensament), per\u00f2 alguns neoconductistes van fer intents per integrar-los. Charles Osgood (1957) va estudiar el pensament mesurant la resposta del subjecte a est\u00edmuls ling\u00fc\u00edstics.<\/li>\n<li>1950s. George A. Miller, Ulric Neisser e.a. Teoria del Processament de la Informaci\u00f3 com si fos un ordinador. Analitza la intel\u00b7lig\u00e8ncia en termes de processos cognitius b\u00e0sics, com l\u2019atenci\u00f3 (Miller, \u201cThe magic number 7\u201d, la <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#neurologia\">mem\u00f2ria<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> (sensorial, curt termini, llarg termini), i la resoluci\u00f3 de problemes.<\/span><\/li>\n<li>1960 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/stanford-marshmallow-experiment\/\">Marshmallow experiment de Mischel<\/a>. Mesura la capacitat de controlar els impulsos, apunta a que per sobreviure no nom\u00e9s \u00e9s important la capacitat cognitiva sin\u00f3 tamb\u00e9 el control emocional.<\/li>\n<li>1963. Raymond Cattell. \u201cTheory of Fluid and Crystallized Intelligence: A Critical Experiment\u201d. Model Jer\u00e0rquic de Cattell-Horn-Carroll (CHC). Integra les teories de Spearman i Thurstone, proposant una estructura jer\u00e0rquica amb un factor general (\u201cg\u201d) al cim, habilitats \u00e0mplies (com intel\u00b7lig\u00e8ncia fluida i cristal\u00b7litzada) al nivell intermedi i habilitats espec\u00edfiques al nivell inferior. La intel\u00b7lig\u00e8ncia fluida \u00e9s la capacitat per a resoldre problemes nous i pensar l\u00f2gicament. La intel\u00b7lig\u00e8ncia cristal\u00b7litzada \u00e9s el coneixement acumulat i habilitats apreses.<\/li>\n<li>Daniel Goleman (1964). Introdueix la noci\u00f3 d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional (Afectivitat, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#regulacio\">Regulaci\u00f3<\/a>).<\/li>\n<li>Vernon (1970) assenyala els seg\u00fcents factors<br \/>\ni) Factor &#8220;g&#8221; d&#8217;intel.lig\u00e8ncia general, mesurat amb relativa puresa per tests no verbals com els de domino, matrius progressives o d&#8217;altres proves de raonament verbal i aritm\u00e8tic.<br \/>\nii) Factor k:m de raonament espacial, aptitud mec\u00e0nica i destresa manual, mesurat per proves espacials, d&#8217;execuci\u00f3 i raonament i informaci\u00f3 mec\u00e0niques.<br \/>\niii) Factor v:ed verbal educatiu, mesurat per tests d&#8217;analogies verbals, l\u00e8xic, ortografia, etc.<\/li>\n<li>Daniel Kahneman i Amos Tversky. Prospect Theory 1979.<br \/>\n&#8220;Thinking, fast and slow&#8221;. Van demostrar que el pensament sovint est\u00e0 subjecte a biaixos cognitius. Hi hauria dos sistemes [de conducta], un r\u00e0pid i intu\u00eftiu, autom\u00e0tic, el sistema1 (Recon\u00e8ixer una cara, esquivar un objecte) i un altre lent i anal\u00edtic (fer c\u00e0lculs, ponderar diferents opcions). Funcionem en &#8220;pilot autom\u00e0tic&#8221; quan la tasca \u00e9s familiar, rutin\u00e0ria, i sense risc; tamb\u00e9 quan estem cansats o estressats, tenim poc temps o tenim massa informaci\u00f3. El pensament deliberatiu, el mode &#8220;problem solving&#8221; entra en joc quan la situaci\u00f3 \u00e9s nova o amb conseq\u00fc\u00e8ncies importants, i tenim temps, motivaci\u00f3 i recursos cognitius disponibles. L&#8217;overthinking [donar-hi massa voltes] es d\u00f3na en situacions d&#8217;ansietat i depressi\u00f3, por a l&#8217;error o intoler\u00e0ncia a la incertesa.<br \/>\nQuan treballem amb el sistema1 prenem dreceres heur\u00edstiques com:<br \/>\n&#8211; Representativitat, jutgem la probabilitat que un esdeveniment pertanyi a una categoria segons com s\u2019hi assembla, ignorant les probabilitats reals ( pensar que una persona callada i met\u00f2dica \u00e9s m\u00e9s probablement bibliotec\u00e0ria que venedora, tot i que hi ha moltes m\u00e9s venedores).<br \/>\n&#8211; Disponibilitat: valorem la freq\u00fc\u00e8ncia o probabilitat d\u2019un fet segons com de f\u00e0cil ens ve al cap (hi ha m\u00e9s accidents d\u2019avi\u00f3 que de cotxe perqu\u00e8 els primers surten m\u00e9s a les not\u00edcies).<br \/>\n&#8211; Ancoratge i ajust: les nostres estimacions es veuen influ\u00efdes per valors inicials, encara que siguin arbitraris [si ens rebaixen un preu inicial alt pendem que ja est\u00e0 b\u00e9]<br \/>\nTenim una il\u00b7lusi\u00f3 de racionalitat. Les persones constru\u00efm justificacions plausibles per decisions que en realitat provenen de processos intu\u00eftius o emocionals. Aix\u00ed, sovint ens mostrem massa segurs de les nostres opinions (overconfidence bias). Reinterpretem a posteriori les decisions per fer-les coherents amb la nostra imatge racional. Subestimem la influ\u00e8ncia del context i dels factors emocionals en el nostre judici.<\/li>\n<li>1983. Howard Gardner, \u201cFrames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences\u201d. la intel\u00b7lig\u00e8ncia no seria un concepte unitari sin\u00f3 un conjunt de vuit habilitats d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia: la ling\u00fc\u00edstica, l\u00f2gico-matem\u00e0tica, espacial (visualitzar i manipular objectes en l\u2019espai), musical (ritme, melodia, harmonia), corporal-cinest\u00e8sica (control del propi cos), interpersonal (entendre i interactuar amb altres), intrapersonal (entendre les pr\u00f2pies emocions) i naturalista (sensibilitat i comprensi\u00f3 del medi natural). [anticipa la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional de Goleman?]<\/li>\n<li>1985. Robert Sternberg,\u201dBeyond IQ: A Triarchic Theory of Human Intelligence\u201d. 1997. \u201cSuccessful Intelligence\u201d. Les persones m\u00e9s reeixides no s\u00f3n necess\u00e0riament les que tenen un IQ m\u00e9s alt, per aix\u00f2 cal ampliar la noci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia a m\u00e9s de anal\u00edtica (habilitats de resoluci\u00f3 de problemes), amb dues m\u00e9s, la creativa (habilitats per generar idees noves) i pr\u00e0ctica (habilitats per adaptar-se a l\u2019entorn real).<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#ccognitivesxarxesneuronals\">Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals<\/a> i \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#connexionisme\">Connexionisme<\/a> .<\/li>\n<li>Neurologia<br \/>\n[Com seria el \u201cprograma\u201d per dur a terme inducci\u00f3 a partir de dades? Potser quelcom semblant als mecanismes de representacions distribu\u00efdes? i la deducci\u00f3? Sabem qu\u00e8 passa al cervell quan pensem?<br \/>\n(CGPT) Per resson\u00e0ncia magn\u00e8tica funcional (fMRI), s\u2019han identificat diverses \u00e0rees del cervell que s\u2019activen quan una persona est\u00e0 pensant anal\u00edticament i resolent problemes:<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<div class=\"entry-content\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1. C\u00f2rtex prefrontal dorsolateral (DLPFC) \u2013 Raonament l\u00f2gic, la planificaci\u00f3 i la presa de decisions. Juga un paper fonamental en la manipulaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 a la mem\u00f2ria de treball i en la resoluci\u00f3 de problemes complexos.<\/li>\n<li>2. C\u00f2rtex prefrontal ventrolateral (VLPFC) \u2013 Relacionat amb el control cognitiu, la regulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la inhibici\u00f3 de respostes autom\u00e0tiques.<\/li>\n<li>3. C\u00f2rtex parietal superior \u2013 Implicat en el processament espacial i en la manipulaci\u00f3 de representacions mentals, essencial per a la resoluci\u00f3 de problemes matem\u00e0tics i l\u2019an\u00e0lisi de patrons.<\/li>\n<li>4. C\u00f2rtex cingulat anterior (ACC) \u2013 Participa en la detecci\u00f3 d\u2019errors, el monitoratge del conflicte i l\u2019ajust de l\u2019estrat\u00e8gia de pensament quan es troben dificultats en la resoluci\u00f3 d\u2019un problema.<\/li>\n<li>5. L\u00f2bul temporal \u2013 Sobretot en la recuperaci\u00f3 de coneixements previs i en l\u2019associaci\u00f3 d\u2019idees per trobar solucions.<\/li>\n<li>[\u00e0rees de Broca i wernicke pel llenguatge]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"preverbal\">Funci\u00f3 simb\u00f2lica preverbal<\/h2>\n<p>[Fins ara el subjecte nom\u00e9s s\u2019havia format representacions corresponents a situacions presents. La funci\u00f3 semi\u00f2tica apareix, abans que el llenguatge, com a l\u2019evocaci\u00f3 representativa d\u2019un objecte o fet absent (Piaget i Inhelder). En els s\u00edmbols encara hi haur\u00e0 una semblan\u00e7a entre el representant i el representat, i per tant poden ser generats pel subjecte com en el cas de la imitaci\u00f3, el dibuix o el joc. En canvi els signes, cas del llenguatge, s\u00f3n convencionals i per tant adquirits per imitaci\u00f3 del codi que usa la comunitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n<p><strong>Imitaci\u00f3 diferida<\/strong><\/p>\n<p>Reproducci\u00f3 d\u2019un fet anterior en abs\u00e8ncia del model. Piaget esmenta el cas d\u2019una nena de 16 mesos que imita, dues hores despr\u00e9s, l\u2019escena d\u2019un amiguet que s\u2019havia enfadat i fet una marranada. [Sembla que aquesta imitaci\u00f3 hauria d\u2019anar precedida de la corresponent imatge mental. No obstant Piaget ho sit\u00faa abans perqu\u00e8 l\u2019evocaci\u00f3 recorre encara al nivell sensomotor. La imatge mental pura es veur\u00e0 com una imitaci\u00f3 interioritzada). Aquesta conducta comen\u00e7aria amb la imitaci\u00f3 davant del model (aprenentatge imitatiu), la qual cosa suposa l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un medi social [Vigotsky]. Per exemple quan una persona executa davant del nen actes que sap fer. Quan s\u2019ha adquirit prou maduresa sensomotriu, \u201cel subjecte es dedicar\u00e0 a reproduir aquests models per l\u2019inter\u00e8s en la mateixa reproducci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#jocsimbolic\"><strong id=\"jocsimbolic\">Joc simb\u00f2lic<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Apareix entre els 18 i 24 mesos, els infants comencen a utilitzar objectes per representar altres coses (per exemple, una capsa es converteix en un cotxe) i imiten accions que han observat en adults (per exemple, fer veure que parlen per tel\u00e8fon). Es desenvolupa plenament entre els 2 i 7 anys, durant l\u2019etapa preoperat\u00f2ria de Piaget. Es tractaria d\u2019accions que reprodueixen representacions constru\u00efdes per interessos afectius, per exemple, el d\u2019una nena que aparenta dormir, asseguda i somrient, tancant els ulls, amb el cap inclinat i fent la pipa amb el dit gros. Despr\u00e9s encara posar\u00e0 a dormir l\u2019ossito. Piaget diu que el joc \u00e9s resultat de la inadaptaci\u00f3 del nen al m\u00f3n social dels grans, les regles del qual encara li s\u00f3n estranyes i alienes. Com que aix\u00f2 deixa insatisfet el seu jo tant intel\u00b7lectualment com afectivament, \u201cnecessita un sector d\u2019activitat on la motivaci\u00f3 no sigui l\u2019adaptaci\u00f3 al real, ans al contrari, l\u2019adaptaci\u00f3 del real al jo\u201d. El joc transforma el real a les necessitats del jo. [No passa el mateix en el somni?, i m\u00e9s endavant, quan som subjectes actius i amos del nostre propi dest\u00ed, no intentarem fer el mateix, que la realitat s\u2019ajusti als nostres plans?]. En el joc es manifesten sobretot interessos afectius, per\u00f2 tamb\u00e9 cognoscitius. El nen que ha tingut por d\u2019un gos es representar\u00e0 una escena on \u00e9s valent i el ven\u00e7. Aquests interessos poden ser conscients o inconscients. En aquest darrer cas poden respondre a problemes sexuals, defensa contra l\u2019angoixa, etc (Melanie Klein, Anna Freud). Els m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisi dels somnis i del joc simb\u00f2lic poden anar paralels. Jung ha identificat alguns s\u00edmbols molt generals en el simbolisme on\u00edric.<\/p>\n<p>Es distingeixen quatre categories de jocs:<\/p>\n<p>i) Joc d\u2019exercici propi del per\u00edode sensomotor, on es repeteix una activitat per plaer. \u00c9s el cas del nen que ha descobert per atzar com es gronxa un objecte, i ho va repetint per afermar-ho.<br \/>\nii) Joc simb\u00f2lic [on el subjecte s\u2019identifica en d\u2019altres situacions, pot fer de mare, de gos, etc. Suposo que \u00e9s el que Gesell anomena viure les coses dramatitzant-les]. T\u00e9 lloc principalment entre el tercer i sis\u00e8 any.<br \/>\niii) Jocs de regles com les caniques o la xerranca que es transmeten socialment de nen en nen.<br \/>\niv) Jocs de construcci\u00f3 que ja freguen el que podr\u00edem anomenar \u201cmaqueta intelectual\u201d. Tenen una part de simbolisme l\u00fadic per\u00f2 ja s\u00f3n veritables adaptacions de la realitat [lego, meccano] i en alguns cassos constitueixen solucions de problemes.<\/p>\n<p>El contribueix al desenvolupament cognitiu, afavorint la creativitat, la resoluci\u00f3 de problemes i el pensament abstracte, ja que permet als infants explorar situacions noves i imaginar diferents escenaris. En representar rols i situacions, enriqueixen el seu vocabulari, milloren l\u2019estructura del seu discurs i practiquen la comunicaci\u00f3 amb els altres. Tamb\u00e9 els permet expressar i gestionar emocions. Quan comencen a jugar en grup, aprenen a col\u00b7laborar, negociar i respectar normes socials. Mitjan\u00e7ant la imitaci\u00f3 i la representaci\u00f3 de situacions quotidianes (fer de metge, de mestressa de casa, de professor, etc.), els infants assimilen les din\u00e0miques del m\u00f3n adult que els envolta.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">Somnis<\/a><\/strong><br \/>\n[En els somnis es posa en marxa la representaci\u00f3 inconscient d\u2019una realitat alternativa no present. En tant que inconscient, \u00e9s diferent de l\u2019anticipaci\u00f3 del futur o el somiar despert (quan per exemple ens imaginem en una acci\u00f3 heroica, o quan escoltant m\u00fasica, m\u2019imagino ballant).<\/p>\n<p><strong>Els ritus religiosos<\/strong><br \/>\nTenen un component simb\u00f2lic escenificant una relaci\u00f3 o transacci\u00f3 amb unes forces transcendents. [Si entre els homes s\u2019intercanvien b\u00e9ns com bestiar, el sacrifici de bestiar a la divinitat ser\u00e0 el preu per obtenir determinats favors].<\/p>\n<p><strong>El dibuix<\/strong><br \/>\n(Piaget Inhelder p.71) ho esmenten com un entremig entre el joc i la imatge mental, apareix cap als (25 mesos). Les fases serien les seg\u00fcents: gargots, dibuix descoordinat amb les mans o botons separats del cos, ninots gripau (cap amb ap\u00e8ndixs de bra\u00e7os i cames sense cos), realisme intelectual (no hi ha reproducci\u00f3 del que es veu seguint la llei de la perspectiva, es pinta el que se sap, aix\u00ed el cap de perfil es pinta amb dos ulls), cap als vuit o nou anys apareix el \u201crealisme visual\u201d amb l\u2019adopci\u00f3 de la perspectiva i conservaci\u00f3 de les mides relatives entre objectes. Aquests estudis de Luquet revelen que \u201cles primeres intuicions espacials del nen s\u00f3n topol\u00f2giques [ordenaci\u00f3 dels objectes segons l\u2019adjac\u00e8ncia] abans de ser projectives o de conformar-se amb la geometria euclidiana.<br \/>\n[la mida relativa de les figures revela la import\u00e0ncia de qui es representa, per exemple, sovint la mare es pinta m\u00e9s gran que el pare. Els diagrames i esquemes representen relacions de pertinen\u00e7a A \u2208 B, o de successi\u00f3 en el temps, A \u2192\u00a0 B ]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/\">Imaginaci\u00f3<\/a> : Imatges que acompanyen el pensament, elaboraci\u00f3 de noves representacions. Seria la base de la llibertat, les expectatives i la frustraci\u00f3, la moral, i la creativitat en la ci\u00e8ncia i les arts.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"llenguatge\">Llenguatge<\/h2>\n<\/div>\n<p>En algun moment fa uns 200.000 anys, els humans van adquirir la capacitat del llenguatge alhora que aprenien a pensar ( lleng\u00fces: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#origen\">Origen<\/a> i evoluci\u00f3). Sempre que tinguin un adequat entorn social amb comunicaci\u00f3, els infants amb un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#llenguatge\">desenvolupament normal<\/a> adquireixen:<\/p>\n<ul>\n<li>una conducta de comunicaci\u00f3 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#pragmatica\">Pragm\u00e0tica<\/a> )<\/li>\n<li>la facultat de designar\u00a0 ( <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> , que pressuposa l&#8217;abstracci\u00f3 ja que els noms comuns impliquen classes i conceptes, &#8220;gos&#8221;, &#8220;arbre&#8221; contraposat a &#8220;aquest gos&#8221;, &#8220;aquest arbre&#8221;)<\/span><\/li>\n<li>de construir diferents combinacions amb diferents significats (composicionalitat, <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#morfosintaxi\">Morfosintaxi<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> ). <\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Alhora que comencem a pensar, constru\u00efm una identitat narrativa.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>Yuval Harari parla d&#8217;una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prehistoria-migracions\/#rcognitiva\">revoluci\u00f3 cognitiva<\/a> associada al llenguatge, que situa fa 70.000 anys. [Pot estar en contacte amb el que no est\u00e0 present, el passat, el futur, el possible (\u201c<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/layered-ontology-laplaces-demon-upgrades\/\">Layered Ontology<\/a>\u201c)] . Les narracions i mites compartits permetran passar de viure en petits grups a grans ciutats o imperis. (Yuval Harari, Cassirer). Pavlov va assenyalar el llenguatge com a &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#teorics\">segon sistema de senyals<\/a>&#8220;, contraposat els est\u00edmuls com imatge o so. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ernst-cassirer-lhome-animal-simbolic\/\">Cassire<\/a>r va remarcar que experimentem la realitat [no a trav\u00e9s dels senyals directes de les i els sons] sin\u00f3 a trav\u00e9s dels models de la ci\u00e8ncia i els mites de la religi\u00f3. Som &#8220;animals simb\u00f2lics&#8221;. Fins ara, l&#8217;\u00fanica manera que ten\u00edem de transmetre canvis anat\u00f2mics o de conducta, eren els gens. A partir d&#8217;ara ja \u00e9s possible la transmissi\u00f3 d&#8217;idees. (els mems, Richard Dawkins). A l&#8217;evoluci\u00f3 biol\u00f2gica se li superposa l&#8217;evoluci\u00f3 cultural, molt m\u00e9s r\u00e0pida.<\/p>\n<p><strong>Llenguatge i pensament<\/strong><br \/>\nDiferents <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#teories\">te\u00f2rics<\/a> del llenguatge han plantejat si hi havia (tamb\u00e9 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a> i el problema de la traducci\u00f3,\u00a0 ) com una &#8220;gram\u00e0tica&#8221; universal pr\u00e8via al llenguatge (Chomsky, mentalese de Fodor). o b\u00e9 si el pensament es deriva del llenguatge (Sapir-Whorf). [Assimilem l&#8217;experi\u00e8ncia en termes de predicats? <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#dubtes\">Dubtes<\/a> a sintaxi].<br \/>\n[Sembla clar que, tot i que no es pot identificar pensament i llenguatge, perqu\u00e8 hi ha evid\u00e8ncies d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals i sordsmuts, el llenguatge el facilita i alhora el condiciona. Aqu\u00ed podem recordar, a part dels treballs de Sapir-Whorf,\u00a0 l&#8217;afirmaci\u00f3 de Wittgenstein &#8220;Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt.&#8221; (Tractatus 1921).<\/p>\n<div class=\"entry-content\">\n<hr \/>\n<h2 id=\"pensament\">Pensament i soluci\u00f3 de problemes<\/h2>\n<\/div>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><br \/>\n[Qu\u00e8 vol dir pensar (sense rec\u00f3rrer a la llista de facultats que mesuren els tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia)?<br \/>\n&#8211; Conceptes amb propietats: abstracci\u00f3 sabem definir classes d&#8217;objectes ]<br \/>\n&#8211; operacions i reversibilitat: sabem operar amb les [IF &#8230; THEN &#8230;])<br \/>\n&#8211; regles, inducci\u00f3 i deducci\u00f3<br \/>\n&#8211; Soluci\u00f3 de problemes<br \/>\nSaber pensar seria formar conceptes i operacions correctes a partir de la informaci\u00f3 que tenim, que correspondria a la inducci\u00f3. A l&#8217;hora de solucionar un problema, tenim representada la situaci\u00f3 a partir dels conceptes que hi apliquen i podem contemplar diferents escenaris en funci\u00f3 de l&#8217;operaci\u00f3 que trien. Normalment el problema no ser\u00e0 la deducci\u00f3, a l&#8217;hora de calcular el resultat, amb l&#8217;excepci\u00f3, potser de quan intervenen probabilitats. A l&#8217;hora de representar la situaci\u00f3 no ho recollim tot, triem el que ens sembla rellevant i aqu\u00ed \u00e9s on hi ha un component heur\u00edstic. Alg\u00fa tindr\u00e0 en compte factors i possibilitats que un altre ignora, igual que una gran dibuixant com la Jenny sabia qu\u00e8 calia incloure al dibuix i qu\u00e8 no.<br \/>\nEl pensament, possibilitat pel llenguatge, introdueix un nou tipus de conducta. La conducta instintiva ens d\u00f3na un repertori de respostes a uns determinats est\u00edmuls (en una conversa serien respostes fixes a una s\u00e8rie de preguntes). L&#8217;aprenentatge associatiu o operant permet modificar i ampliar aquest repertori. Es pot parlar de &#8220;conducta de soluci\u00f3 de problemes&#8221;? La definici\u00f3 del problema, correspondria al &#8220;prompt&#8221; que fem a un model de llenguatge LLM?<\/p>\n<p><strong>Teories<br \/>\n<\/strong>Pinillos indica que en psicologia aquest \u00e9s un calaix de sastre on s&#8217;hi fan cabre moltes hip\u00f2tesis i que encara no tenim una teoria ben definida. &#8220;Problema significa obstacle, impediment [no trobem la pauta de conducta adequada de manera immediata. podr\u00edem dir que nom\u00e9s ens plantegem problema quan la rutina no serveix] i la seva soluci\u00f3 ser\u00e0 trobar una resposta per a la qual no dispos\u00e0vem de recepta inicialment].<\/p>\n<ul>\n<li>Gestalt (Alemanya, anys 20\u201340)<br \/>\nK\u00f6hler, Wertheimer: &#8220;Insight problem solving&#8221;, la resoluci\u00f3 ve sovint de reestructurar la representaci\u00f3 mental del problema. S\u00f3n c\u00e8lebres les experi\u00e8ncies de K\u00f6hler amb ximpanz\u00e9s a Tenerife (1915) (Pinillos 438) on es presenta primer, fruita accessible, i despr\u00e9s, fruita fora de l&#8217;abast i un pal. Es descriu que primer els animals s&#8217;aproximen a l&#8217;objectiu de manera directa. Quan s&#8217;hi interposa un obstacle (ex. la dist\u00e0ncia) es provoca un estat de tensi\u00f3 entre la motivaci\u00f3 i les forces de l&#8217;ambient que s&#8217;hi oposen. Aquesta tensi\u00f3 \u00e9s inestable i pot ser reorganitzada s\u00fabitament mitjant\u00e7ant un acte perceptiu que posa en relaci\u00f3 els aspectes del camp [cognitiu pr\u00e8viament inconnexos]. Aquesta s\u00fabita comprensi\u00f3 de relacions que reposa sobre una irreductible i origin\u00e0ria reorganitzaci\u00f3 de les forces del camp constitueix l&#8217;ess\u00e8ncia del descobriment. [els matem\u00e0tics genials sovint &#8220;veuen&#8221; la soluci\u00f3].<\/li>\n<li>Conductisme: Thorndike: Aprenentatge per assaig i error (&#8220;trial and error&#8221;). Skinner: Condicionament operant. No expliquen l\u2019\u00fas de representacions internes ni la creativitat en la resoluci\u00f3 de problemes.<\/li>\n<li>Cognitivisme cl\u00e0ssic (Newell i Simon, anys 50\u201370) (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/#ai\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia en ordinadors<\/a>) . Des de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, Nevell, Shaw i Simon van proposar una teoria de com solucionava problemes la ment humana, amb l&#8217;analogia d&#8217;un ordinador, el GPS (General Problem Solver) : <a href=\"https:\/\/cse.buffalo.edu\/~rapaport\/Papers\/Papers.by.Others\/newell-etal58-EltsThHProbSlvg-PsyRev.pdf\">Elements of a Theory of Human Problem Solving<\/a> (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#aisimbolica\">AI simb\u00f2lica<\/a>).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Comparaci\u00f3 amb animals i m\u00e0quines<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Animals<br \/>\nVatsuro ha trobat l\u00edmits a la capacitat dels animals per a resoldre problemes. Poden arribar a usar instruments per\u00f2 no poden usar instruments per fabricar-ne d&#8217;altres. Els animals doncs, poden arribar a superar el nivell de trial-error [condicionament operant) amb una certa comprensi\u00f3 s\u00fabita arribant a usar instruments, per\u00f2 no poden usar instruments de segon ordre ni aplicar el segon sistema de senyals. En l&#8217;home s&#8217;indica que hi ha indicis de reorganitzaci\u00f3 del camp cognitiu despr\u00e9s de varis intents, per\u00f2 l&#8217;escola de la Gestalt, que \u00e9s qui mant\u00e9 aquesta posici\u00f3, no pot explicar gaire b\u00e9 c\u00f3m ocorre. Tamb\u00e9 s&#8217;ha observat que l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;h\u00e0bits massa forts pot estorbar la resoluci\u00f3 del problema. Corbs, dofins, simis han demostrat capacitat de fer \u00fas d\u2019eines i anticipar conseq\u00fc\u00e8ncies. [El cas de Kelul\u00e9]<\/li>\n<li>IA simb\u00f2lica<br \/>\nIA simb\u00f2lica (d\u00e8cades 60\u201390). Llenguatges com Prolog es basen en l\u00f2gica de predicats. Declaren una s\u00e8rie de fets i resolen el problema amb &#8220;backtracking&#8221; i &#8220;unification&#8221;. la soluci\u00f3 \u00e9s expl\u00edcita i tra\u00e7able. Pot ser complexe representar tot el coneixement manualment. [A &#8220;The Art of Prolog&#8221; i &#8220;Advanced Turbo Prolog&#8221; es poden veure exemples dels algoritmes per solucionar problemes de manera l\u00f2gica. (ATP, p.18) El coneixement [la realitat com a possibilitats] es representa com un arbre que es va bifurcant. Una manera de buscar la soluci\u00f3 \u00e9s en profunditat: es tria un cam\u00ed i es va seguint fins al final. Si no s&#8217;ha trobat la soluci\u00f3 es retrocedeix fins a la darrera bifurcaci\u00f3 i s&#8217;explora l&#8217;alternativa, i aix\u00ed successivament. La t\u00e8cnica de recerca en amplada explora les possibilitats a un mateix nivell de profunditat abans de passar al seg\u00fcent (p.29). A aquestes t\u00e8cniques b\u00e0siques s&#8217;hi poden afegir estrat\u00e8gies d&#8217;heur\u00edstica. A m\u00e9s de programes que busquen solucions a una situaci\u00f3 que presenta moltes possibilitats i una situaci\u00f3, n&#8217;hi ha d&#8217;altres, com els sistemes experts, que tenen una base de dades de coneixement (fets + regles) i una estrat\u00e8gia per poder contestar preguntes ( ATP p.60). L&#8217;exemple m\u00e9s simple correspon a una classificaci\u00f3 de fruites amb diversos atributs cada una. L&#8217;estrat\u00e8gia de busca per encadenament endavant, data driven, va demanant les dades dels diferents factors i despr\u00e9s troba l&#8217;objecte que hi quadra. L&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;encadenament enrera, pregunta un atribut i adopta com a possible soluci\u00f3 el primer objecte que la compleix. Va mirant si es verifiquen els altres atributs i si en falla alg\u00fan descarta el primer objecte intentat i prova amb el seg\u00fcent que compleix les condicions verificades fins al moment. Aquesta procediment s&#8217;anomena goal-driven. [Es com el joc d&#8217;endevinar un personatge conegut que fem amb la Teresa. Si jo penso que \u00e9s la Srta. Ana, despr\u00e9s d&#8217;haver dit que \u00e9s dona pregunto &#8220;d\u00f3na classe a les dominiques?&#8221;]<\/li>\n<li>Parallel Distributed Processing<br \/>\nA PDP 14 &#8220;Schemata and Sequential Thought Processes in PDP Models&#8221;, es mostra com la xarxa, en lloc de &#8220;calcular&#8221; un soluci\u00f3, es relaxa a l&#8217;estat que millor s&#8217;adequa a les condicions imposades. L&#8217;exemple que es posa \u00e9s el d&#8217;una xarxa que pugui identificar en quina mena de cambra estem (dormitori, cuina, despatx) a partir d&#8217;una informaci\u00f3 parcial. Despr\u00e9s de v\u00e0ries passades entrenant la xarxa, el sistema identifica el tipus de cambra, no per c\u00e0lcul a partir de regles sin\u00f3 simplement activant les connexions que millor compleixen les condicions. Aix\u00f2 fa que la xarxa del cervell hum\u00e0 sigui molt bona en i) recon\u00e8ixer patrons i estructures. ii) model causal del m\u00f3n. Els patrons no nom\u00e9s s\u00f3n de situacions est\u00e0tiques sin\u00f3 tamb\u00e9 pel que fa a seq\u00fc\u00e8ncies de fets, \u00e9s a dir, a prediccions. iii) Manipulaci\u00f3 del m\u00f3n. L&#8217;aprenentatge perceptiu H1836 i de tasques complexes H1838 ens ha fet h\u00e0bils en manipular l&#8217;entorn. La tesi dels autors \u00e9s que no calculem solucions sin\u00f3 que les percebem. Aix\u00f2 entroncaria amb les teories del pensament creatiu (ex. l&#8217;estructura del benz\u00e8 descoberta per Kelul\u00e9, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/\">Imaginaci\u00f3<\/a>). Els autors expliquen tamb\u00e9 c\u00f3m procedim quan no percebem les solucions. En el cas de la multiplicaci\u00f3, aplicar\u00edem seq\u00fcencialment regles simb\u00f2liques. Per\u00f2 en realitat no estem aplicant lleis matem\u00e1tiques pures sin\u00f3 que hi ha hagut un aprenentatge associatiu de les taules de multiplicar. A cada pas de la multiplicaci\u00f3, l&#8217;input (4*8) d\u00f3na l&#8217;ouput apr\u00e8s associativament (32) i apliquem la regla. Es veu clarament que desglossem els problemes complexos en patrons i accions simples [altrament n&#8217;hi hauria prou amb que ens don\u00e9ssin els axiomes dels n\u00fameros naturals per deduir-ho tot]. Es dif\u00edcil trobar un patr\u00f3 nou per resoldre un problema. Gaireb\u00e9 sempre n&#8217;adaptem un altre de preexistent. [Aquest punt \u00e9s molt important. Entronca amb el mecanisme d&#8217;acomodaci\u00f3 de Piaget H1839 i amb l&#8217;estructura metaf\u00f2rica del nostre sistema conceptual descrita per Lakoff i Johnson]. Aix\u00ed les representacions externes ens permeten afrontar problemes abstractes usant les nostres capacitats motores i perceptuals [No \u00e9s veritat que sovint hem de pensar amb paper i llapis?] El plantejament de PDP explicaria c\u00f3m funciona el pensament creador. Es tracta, com deia la Gestalt, d&#8217;una reorganitzaci\u00f3 del camp perceptiu. [Podr\u00edem dir que el que t\u00e9 estructures fexibles i est\u00e0 molt acostumat a fer met\u00e0fores sap veure les situacions des de diferents punts de vista i aix\u00ed pot trobar la reorganitzaci\u00f3 que hi encaixa. Aquesta reorganitzaci\u00f3 forma part de l&#8217;aprenentage conceptual (H2550, inducci\u00f3 H2362 i punt i) de la resoluci\u00f3 de problemes). Trobar categories, fer ci\u00e8ncia i filosofia no \u00e9s altra cosa que identificar les maneres de veure les coses que milor funcionen.<br \/>\n[La creativitat dels \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#genis\">genis<\/a> tindria a veure amb aquesta capacitat perceptiva superior a la resta dels humans]<\/li>\n<li>LLMs (Large Language Models, com GPT, 202x)<br \/>\nA partir de xarxes neuronals entrenades amb grans volums de text, els LLM poden simular passos l\u00f2gics, infer\u00e8ncies i fins i tot raonament multietapa. No sempre s\u00f3n tra\u00e7ables els passos. El model Minerva (DeepMind, 2022) entrenat a partir de textos matem\u00e0tics (arXiv, proves formals, etc.) va ser sotm\u00e8s a problemes de la IMO (<a href=\"https:\/\/www.imo-official.org\/\">Olimp\u00edada Internacional de Matem\u00e0tiques<\/a>) i va obtenir resultats correctes a nivell de &#8220;human level performance&#8221; en molts problemes que no havia vist textualment.\u00a0 S&#8217;han fet intents de treballar alhora amb OpenAI i un llenguatge per demostrar teoremes com <a href=\"https:\/\/lean-lang.org\/\">Lean<\/a> i els LLM van completar parts de proves que no estaven expl\u00edcites enlloc per\u00f2 no van arribar a demostrar un teorema nou. En sistemes de demostraci\u00f3 autom\u00e0tica (ex. Isabelle, Coq), s\u2019han observat casos en qu\u00e8 un LLM proposa un lema intermedi \u00fatil per completar una prova \u2014 no vist abans.<\/li>\n<li>[el model del m\u00f3n i les conclusions. Sembla que com m\u00e9s ample i correcte sigui el nostre model del m\u00f3n, constru\u00eft per inducci\u00f3 i estudi, m\u00e9s capa\u00e7os serem d&#8217;avaluar (deduir) correctament la situaci\u00f3 a la qual ens enfrontem i per tant sabrem trobar la soluci\u00f3 m\u00e9s adequada. D&#8217;aqu\u00ed que que pensar i solucionar problemes tingui a veure amb les capacitats de percepci\u00f3 i raonament, i tamb\u00e9 amb els estudis i l&#8217;experi\u00e8ncia].<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>[La vida i la cultura com a soluci\u00f3 de problemes]<\/strong><\/p>\n<p>[A <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/\">motivaci\u00f3<\/a> es veu la conducta humana definida per satisfer necessitats, prim\u00e0ries i biol\u00f2giques, o secund\u00e0ries i cognitives. La conducta pot ser instintiva, apresa (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/\">aprenentatge<\/a>) o b\u00e9 resultat d&#8217;una deliberaci\u00f3.\u00a0 Per tant, en el sentit que l&#8217;estat de satisfacci\u00f3 dura poc, la major part de la vida que no estem en pilot autom\u00e0tic, estem solucionant problemes. La conducta general es presenta com un conjunt de s\u00e8ries encaixades de conducta per aconseguir resultats parcials. Per exemple, redacto un informe d&#8217;auditoria \u2192 per satisfer les exig\u00e8ncies de la meva feina \u2192 cobrar un sou \u2192 pagar una hipoteca per tenir una llar, comprar menjar, comprar vacances i entreteniment. [una conducta de resoluci\u00f3 de problemes de segon ordre consistiria a no donar el problema principal per donat sin\u00f3 replantejar-lo, per exemple, si he d&#8217;invertir moltes hores per tenir un lloc de feina m\u00e9s bo i guanyar m\u00e9s diners. El &#8220;problema&#8221; general seria el de definir <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\">la vida bona<\/a>. Alhora, cada decisi\u00f3 que prenem a la vida, qu\u00e8 esmorzo, qu\u00e8 compro de roba, a qui voto, a qui demano de ballar, respon a un petit o gran problema (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-eleccions\/\">les eleccions<\/a> ) i parlem de\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat<\/a> en tant que tenim la capacitat d&#8217;imaginar i deliberar.<\/p>\n<div>[Als anys 90, quan treballava l&#8217;inventari, veia tota la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/\">cultura<\/a> com un seguit de preguntes i respostes, cada teoria cient\u00edfica, cada reflexi\u00f3 filos\u00f2fica, cada quadre, cada obra liter\u00e0ria, cada pe\u00e7a musical, es podia entendre com a resposta a una pregunta, com a soluci\u00f3 d&#8217;un problema. Com explico les mesures de propagaci\u00f3 de calor? (Boltzmann) Quina melodia i harmonia expressa la Passi\u00f3 i alhora pot ser interpretada per l&#8217;orquestra i cor que tinc disponible a Sant Tom\u00e0s a Leipzig? (Bach) Quines paraules em ressonen i em fan sentir viva la imaginaci\u00f3?<\/div>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong id=\"fracasrao\">[EL FRAC\u00c0S DE LA RA\u00d3]<\/strong><\/p>\n<p>[Perqu\u00e8 els humans tendim a emprendre accions irracionals o mantenim opinions irracionals? \u00c9s perqu\u00e8 tenim resist\u00e8ncia a acceptar evid\u00e8ncies que contradiuen les nostres opinions pr\u00e8vies? \u00c9s perqu\u00e8 tenim informaci\u00f3 incorrecta? O perqu\u00e8 treiem conclusions incorrectes? (\u00e9s a dir, qu\u00e8 falla m\u00e9s, la inducci\u00f3, o al deducci\u00f3)<\/p>\n<p>Leon Festinger (1957), Teoria de la disson\u00e0ncia cognitiva. Va assenyalar que quan tenim dues creences que es contradiuen, o una creen\u00e7a i una evid\u00e8ncia incompatible, experimentem incomoditat psicol\u00f2gica. Modifiquem la interpretaci\u00f3 de l&#8217;evid\u00e8ncia abans que canviar les nostres creences profundes.<br \/>\nDe sempre hem tendit a no verificar les fonts i sobreestimar l&#8217;autoritat de fonts familiars. Avui a m\u00e9s hi ha una sobreinformaci\u00f3 als mitjans i xarxes socials i tendim a seleccionar, o l&#8217;algoritme ens proposa, la informaci\u00f3 que confirma la nostra opini\u00f3 pr\u00e8via. (Zeynep Tufekci o Dan Kahan mostren que la desinformaci\u00f3 emocionalment carregada \u00e9s especialment resistent a la correcci\u00f3. Fins i tot persones amb alta capacitat de raonament matem\u00e0tic ignoren dades si aquestes contradiuen les seves idees pol\u00edtiques.[ex. Agull\u00f3 amb prejudicis antiespanyols]) El cervell funciona sovint com un advocat defensor, no com un cient\u00edfic, no busca objectivament la veritat, busca justificar la posici\u00f3 del seu \u201cclient\u201d (les creences pr\u00f2pies).<br \/>\n[Com que hi ha molta informaci\u00f3 possible i a vegades la que realment necessitem \u00e9s incompleta, triem la m\u00e9s c\u00f2moda, la del nostre grup o que no t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies inc\u00f2modes, ex. &#8220;tota la culpa \u00e9s de Madrid&#8221;, mentre que examinar les dades amb detall requereix m\u00e9s temps i esfor\u00e7].<\/p>\n<p>(Veiem el que volem veure\u00a0<a href=\"http:\/\/nautil.us\/issue\/19\/illusions\/how-your-brain-decides-without-you\">Nautilus<\/a>\u00a0(EN), Weakness of rationality\u00a0<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2017\/02\/27\/why-facts-dont-change-our-minds\">NewYorker<\/a>\u00a0 EN] Societat, problemes actuals, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#desinformacio\">Desinformaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n<p><strong id=\"estupidesa\">L&#8217;estupidesa humana, el frac\u00e0s de<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\"> la vida bona<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Un 95% de la poblaci\u00f3 mundial t\u00e9 un QI entre 70 i 130. Com s&#8217;expliquen doncs, tants comportaments est\u00fapids? Tenim h\u00e0bits poc sans com consum de drogues i manca d&#8217;exercici. Conductes de risc per a nosaltres (saltar d&#8217;un balc\u00f3, selfies) i per als altres (conducci\u00f3 imprudent, danys a les obres d&#8217;art). Expressem i difonem opinions poc contrastades. No corregim les nostres opinions malgrat evid\u00e8ncies en sentit contrari (La Teoria de la disson\u00e0ncia cognitiva (Leon Festinger). Comprem productes i acceptem explicacions de gent famosa i influencers en qui no haur\u00edem de confiar.<\/p>\n<p>&#8220;The Basic Laws of Human Stupidity&#8221; (1976) de Carlo M. Cipolla: Tothom subestima el nombre d\u2019individus est\u00fapids en circulaci\u00f3. Una persona est\u00fapida \u00e9s aquella que fa mal als altres i tamb\u00e9 a ella mateixa. La gent no est\u00fapida subestima sempre el poder destructiu dels est\u00fapids. (<a href=\"http:\/\/darwinawards.com\">Darwin Awards<\/a>).<\/p>\n<p>Molts comportaments est\u00fapids, rid\u00edculs o destructius no s\u00f3n necess\u00e0riament fruit d\u2019una baixa intel\u00b7lig\u00e8ncia, sin\u00f3 de:<\/p>\n<ul>\n<li>Impulsivitat i emocions no controlades. \u201cThinking, Fast and Slow\u201d (2011) de Daniel Kahneman, explica que en sovint, per cansament, optem pel sistema 1 de conducta, autom\u00e0tic i emocional (Si sembla bona idea als 3 segons, segur que \u00e9s dolenta al minut 4.).<\/li>\n<li>Incapacitat de tenir en compte la pr\u00f2pia ignor\u00e0ncia, efecte Dunning-Kruger, (persones que han vist 2 v\u00eddeos a YouTube i ja saben m\u00e9s que un metge).<\/li>\n<li>Excessiva \u00e0nsia de reconeixement (aix\u00f2 quedar\u00e0 brutal a Instagram), excessiva \u00e0nsia de ser escoltats (opinem i difonem rumors sense confirmar, la desinformaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida que la llum. La veritat va a peu i sense cobertura.) Pressi\u00f3 social o cultural [prova la droga, salta del balc\u00f3 d&#8217;un hotel a la piscina][<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">\u00e9sser a trav\u00e9s dels altres<\/a>, els selfies, els turistes que es van asseure a la cadira d&#8217;un museu per fer-se una foto i la van trencar].<\/li>\n<li>La incapacitat per suportar la infelicitat que ens fa cercar consol en alcohol i drogues, una cultura de la recompensa immediata, una cultura que cerca solucions i explicacions f\u00e0cils (remeis m\u00e0gics, antivacunes, terraplanisme).<\/li>\n<li>la feblesa humana, aquesta estupidesa, i un estat de coses que no ajuda, incrementen la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#gentfallida\">gent fallida<\/a><\/li>\n<li>[l&#8217;estupidesa social: si ens observessin uns extraterrestres veurien com vivim en la pobresa mentre mantenim guerres costoses, com hi ha molta gent infeli\u00e7 perqu\u00e8 la seva orientaci\u00f3 sexual no \u00e9s acceptada, com la cobd\u00edcia fa que l&#8217;habitatge i la sanitat siguin un negoci, com el &#8220;patriarcat&#8221; fa que perdem talent o es deformi la demografia perqu\u00e8 les filles suposen una despesa i no un valor, o com es condemna a un esclavatge sense dret al plaer per la submissi\u00f3 de les dones (talibans, \u00c0frica).<\/li>\n<li>Exemples<br \/>\nA la Xina hi ha 30M m\u00e9s homes que dones, resultat d&#8217;avortaments selectius i infanticidis (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c1e0p9eg6gyo\">BBC<\/a>)<br \/>\nUns turistes seuen en una cadira obra d&#8217;art a un museu per fer-se una foto i la trenquen. (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cn05dd4pz0jo\">BBC<\/a>)<br \/>\nCues, baralles i preus disparats fins a 100\u20ac a la revenda per aconseguir un ninu labubu per penjar a la bossa (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cvgvwvvlnv3o\">BBC<\/a>). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">\u00c9sser a trav\u00e9s dels altres<\/a>)<br \/>\n24\/6. He vist la gent arribar al darrer minut per agafar un Ave cap a Cadis, i una parella ha perdut el tren, segurament per entretenir-se fent un caf\u00e8.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"quevoldirentendre\">[Que vol dir &#8220;entendre&#8221;?]<\/strong><br \/>\npoder explicar un fenomen o un sistema nou en termes d&#8217;altres que ens s\u00f3n familiars? En el cas d&#8217;un aut\u00f2mat mec\u00e0nic, entendre&#8217;l consistiria a desmuntar-lo, identificar les peces, com estan unides i com es mouen quan el posem en marxa. Entendre tamb\u00e9 tamb\u00e9 seria tenir una idea de com va comen\u00e7ar tot i com han anat canviant les coses fins a la situaci\u00f3 actual, i com seguiran evolucionant. Podem tenir tend\u00e8ncia a mirar &#8220;d&#8217;entendre&#8221; les coses en termes de per a qu\u00e8 serveixen, quina finalitat o funci\u00f3 compleixen. Potser en darrer terme ens agradaria que tot estigu\u00e9s dissenyat i orientat a un b\u00e9, un estat final que justifiqui tot l&#8217;anterior, un &#8220;final feli\u00e7&#8221;. D&#8217;aqu\u00ed la tend\u00e8ncia, potser injustificada a trobar un sentit a la vida.<br \/>\nAl final, entendre, ve a ser tenir &#8220;un inventari&#8221; dels diferents tipus de pe\u00e7a que hi ha al tauler del m\u00f3n, i la seva posici\u00f3, i les regles que apliquen al joc. A l&#8217;igual que amb les paraules ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a>, problema del diccionari) hi hauria uns b\u00e0sics intu\u00eftius que no refereixen a res m\u00e9s, unes <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">experi\u00e8ncies b\u00e0siques<\/a> com moviment en l&#8217;espai, plaer, dolor. Notem per\u00f2, que aquestes experi\u00e8ncies b\u00e0siques intu\u00eftives no s\u00f3n les peces b\u00e0siques del nostre model del m\u00f3n, que serien les part\u00edcules elementals de la f\u00edsica.<br \/>\nA l&#8217;article\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/com-es-possible-el-nou-i-linteressant\/\">Com \u00e9s possible el nou i l\u2019interessant?<\/a> plantejava que per a una ment infinita no hi hauria res de nou, ja que ho captaria tot a la primera, per exemple trobaria tots els teoremes v\u00e0lids possibles a partir d&#8217;un conjunt d&#8217;axiomes. Per a aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia no hi hauria mai res de nou, per\u00f2 s\u00ed que podria valorar &#8220;l&#8217;interessant&#8221; a difer\u00e8ncia del trivial. En el mateix sentit a\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/que-queda-pendent-despres-de-la-llei-final\/\">Qu\u00e8 queda pendent despr\u00e9s de la llei final?<\/a> apunto que una teoria completa de les part\u00edcules i forces elementals no d\u00f3na ra\u00f3 del m\u00e9s complex i interessant de l&#8217;univers.<\/p>\n<p>Els sistemes LLM, entenen? Qu\u00e8 vol dir entendre? <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llmentendretext\">AI<\/a><br \/>\n<span style=\"font-size: 1rem;\">[L\u2019explosi\u00f3 de la AI amb els LLM revela la possibilitat de conversa intel\u00b7ligent sense necessitat d\u2019un model obtingut l\u00f2gicament per inducci\u00f3.\u00a0 <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Hi ha una comprensi\u00f3 del m\u00f3n? De qu\u00e8 est\u00e0 fet i com funciona? O b\u00e9 nom\u00e9s es repeteix d\u2019o\u00efda totes les converses que ha escoltat? D\u2019entrada semblaria que nom\u00e9s pot fer el segon, per\u00f2 hi casos que ha proposat l\u00ednies de recerca encertades, per exemple, a l\u2019hora d\u2019entendre com \u00e9s que alguns bacteris s\u00f3n resistents als antibi\u00f2tics] Alhora, es pot explorar l&#8217;ontologia impl\u00edcita a partir de les respostes.<\/span><\/p>\n<p>[\u00c9s fascinant que la intel\u00b7lig\u00e8ncia emergeixi sense que s\u2019hi introdueixi cap l\u00f2gica, cap programa, a partir del \u201csoroll\u201d de milions de textos. Per\u00f2 si ho pensem b\u00e9, no \u00e9s aix\u00ed com comencem a pensar nosaltres de petits? Escoltant frases que no entenem, repetint-les i interaccionant amb els adults? Els sistemes AI serien com nens petits aprenent de pressa].<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#ainopensar\">AI, ja no caldr\u00e0 pensar?<\/a><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Un museu de la intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/h2>\n<ul>\n<li>introducci\u00f3<\/li>\n<li>intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals, hom\u00ednids i m\u00e0quines<\/li>\n<li>Etapes del desenvolupament cognitiu<\/li>\n<li>Filosofia. Teories Psicologia<\/li>\n<li>Nivells: intel\u00b7lig\u00e8ncia pre-verbal, llenguatge, pensament i soluci\u00f3 de problemes<\/li>\n<li>Tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia. IQ. Genis. Est\u00fapids<\/li>\n<li>Discussi\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Introducci\u00f3<br \/>\nPetit inventari: Quantes rajoles de 30&#215;30 necessito per una habitaci\u00f3 de 3&#215;4 metres? [comprensi\u00f3 verbal] [Quant estalvio cada mes? qu\u00e8 podria fer per vacances?]<br \/>\nEt creus intel\u00b7ligent? Culte? Has solucionat algun problema? Has com\u00e8s alguna estupidesa? Com sabem qui \u00e9s intel\u00b7ligent i qui no? Com \u201cfunciona\u201d la intel\u00b7lecci\u00f3, com s\u2019adquireix? com podem millorar? Intel\u00b7lig\u00e8ncia, capacitat d&#8217;executar tasques, cultura, capacitat de sobreviure. Qu\u00e8 vol dir \u201centendre\u201d? qu\u00e8 ens pot induir a error?<\/li>\n<li>Intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals, hom\u00ednids i m\u00e0quines<br \/>\nRecon\u00e8ixer&#8217;s en un mirall, comunicaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 estrat\u00e8gies colectives, \u00fas d&#8217;eines. Corbs, dofins, pops, elefants, austrolopitecus, homo habilis (eines i foc)<br \/>\nMuseu de la AI: test de turing, reconeixement de d\u00edgits, classificaci\u00f3 d&#8217;imatges, deducci\u00f3 arbres geneal\u00f2gics, AI generativa.<\/li>\n<li>Etapes del desenvolupament\n<ul>\n<li>Etapa sensoriomotriu (de 0 a 2 anys). Nadons: reflex de succi\u00f3 i prensi\u00f3, reacci\u00f3 al so, mirar i reaccionar a un zing zing. Caminar. Balbuceig.<\/li>\n<li>Etapa preoperat\u00f2ria (de 2 a 7 anys). Infantil. Torre Montessori, gomets dins d&#8217;un cercle, llenguatge comptar amb els dits de la m\u00e0, construccions de lego, nens jugant a empaitar-se, a botigues, dibuixos. De la paraula \u00fanica, &#8220;mama&#8221; a les dues paraules (18-24 mesos) &#8220;papa cotxe&#8221;, frases &#8220;les nines dormen&#8221; (2-3 anys), domini b\u00e0sic del llenguatge amb 1000 paraules i subordinades.<\/li>\n<li>Etapa de les operacions concretes (de 6\/7 a 12\/13 anys). Prim\u00e0ria<br \/>\nLlegir, escriure, multiplicacions i divisions. CI\u00e8ncia i naturalesa. Hist\u00f2ria.<\/li>\n<li>Etapa de les operacions formals (a partir dels 12 anys). (ESO). Escriure treballs, resoldre problemes.<\/li>\n<li>Batxillerat i selectivitat (<a href=\"https:\/\/examenspau.cat\/2024\/\">Proves PAU<\/a>)<\/li>\n<li>Universitat, ensenyament i recerca. [Una classe de filosofia] [una classe de matem\u00e0tica]<\/li>\n<li>Experts, Savis. Mec\u00e0nic diagnosticant un cotxe, un metge diagnosticant o operant, un enginyer dissenyant el nus de Gl\u00f2ries, Premis nobel<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Filosofia: Plat\u00f3, Arist\u00f2til, Kant i els l\u00edmits de la ra\u00f3. El frac\u00e0s del projecte il\u00b7lustrat.<\/li>\n<li>Teories Psicologia\n<ul>\n<li>Spearman i el factor G<\/li>\n<li>Constructivisme de Piaget (desplegament individu). Vygotsky i paper de l&#8217;entorn.<\/li>\n<li>Thurstone, Cattell, Vernon, Gardner i les diferents habilitats. Goleman, intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. Kahneman, mode autom\u00e0tic i mode deliberatiu.<\/li>\n<li>Ci\u00e8ncies cognitives, neurologia i connexionisme<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Nivells\n<ul>\n<li>Intel\u00b7lig\u00e8ncia preverbal: joc, somni, ritu, dibuix, imaginaci\u00f3<\/li>\n<li>llenguatge: conducta de comunicaci\u00f3, sem\u00e0ntica, emerg\u00e8ncia de regles sint\u00e0ctiques<\/li>\n<li>pensament i soluci\u00f3 de problemes: &#8220;Percepci\u00f3&#8221; de la soluci\u00f3, General problem Solver, Connexionisme i LLMs. [model del m\u00f3n per estudi i experi\u00e8ncia]. La vida com a soluci\u00f3 de problemes.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Els tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia: Binet, WAIS\n<ul>\n<li>Comprensi\u00f3 verbal: definir una paraula, [entendre unes instruccions &#8220;v\u00e9s a la cuina&#8221;] ; Comprensi\u00f3 verbal i aritm\u00e8tica (&#8220;com repartim 8 pomes entre els cosins&#8221;?] .<\/li>\n<li>Raonament perceptiu: completar figures, trancaclosques.<\/li>\n<li>Mem\u00f2ria de treball: repetir uns d\u00edgits i c\u00e0lcul mental.<\/li>\n<li>Velocitat de processament: trobar un s\u00edmbol<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Els genis i els est\u00fapids\n<ul>\n<li>Leonardo, Newton, Mozart, Van Gogh, Ramanujan. Genis vs savants.\u00a0 Genialitat en les arts.<\/li>\n<li>Estupidesa humana: accidents per selfies, Darwin awards, els anuncis &#8220;executiva paga per sexe&#8221;. Homes pobres a la \u00cdndia cauen en l\u2019estafa de pagar diners per una oferta\u00a0 de feina que consistia en \u201cimpregnar\u201d dones sense fills.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/world-asia-india-67860456\">BBC<\/a> [pendent de fer una p\u00e0gina sobre l&#8217;estupidesa, la cobd\u00edcia com a motivaci\u00f3 en les estafes, el timo de l&#8217;estampeta, els apartaments de vacances barats]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Discussi\u00f3. El frac\u00e0s de la ra\u00f3, l&#8217;estupidesa. Qu\u00e8 vol dir entendre. Ai, ja no caldr\u00e0 pensar?<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER IV INTELLIGENCE, COGNITION, AND MEMORY 93<\/p>\n<p>READING 13: WHAT YOU EXPECT IS WHAT YOU GET 93<br \/>\nRosenthal, R., &amp; Jacobson, L. (1966). Teachers\u2019 expectancies: Determinates of<br \/>\npupils\u2019 IQ gains. Psychological Reports, 19, 115-118.<br \/>\nREADING 14: JUST HOW ARE YOU INTELLIGENT? 100<br \/>\nGardner, H. (1983) Frames of mind: The theory of multiple intelligences. New<br \/>\nYork: Basic Books.<br \/>\nREADING 15: MAPS IN YOUR MIND 110<br \/>\nTolman, E. C. (1948). Cognitive maps in rats and men. Psychological Review, 55, 189-208.<br \/>\nREADING 16: THANKS FOR THE MEMORIES! 11 7<br \/>\nLoftus, E. F. (1975). Leading questions and the eyewitness report. Cognitive Psychology, 7, 560-572.<\/p>\n<hr \/>\n<ul>\n<li><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Psicologia Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Filosofia\u00a0 \u00a0 \u00a0| Intel\u00b7lig\u00e8ncia en animals \u00a0\u00a0 AI \u00a0\u00a0 |\u00a0 \u00a0 Tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00a0 Els genis\u00a0 |\u00a0 Teories\u00a0 Psicologia\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 \u00a0Preverbal : joc, somni, ritu, dibuix, imaginaci\u00f3 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Llenguatge\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 Pensament i soluci\u00f3 de problemes\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3: l&#8217;estupidesa\u00a0 \u00a0 |\u00a0 Museu Introducci\u00f3 Inventari m\u00ednim Desenvolupament nens amb una &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Intel\u00b7lig\u00e8ncia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3516"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3516"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3516\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3516"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3516"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3516"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3516"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3516"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3516"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3516"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3516"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}