{"id":3525,"date":"2025-02-27T10:06:57","date_gmt":"2025-02-27T10:06:57","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3525"},"modified":"2025-12-19T21:48:57","modified_gmt":"2025-12-19T21:48:57","slug":"els-simbols","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/","title":{"rendered":"Els s\u00edmbols"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">Semi\u00f2tica<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#filosofia\">Des de la filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#subconscient\">Subconscient<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#religiomites\">Religi\u00f3 i mites<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#jocsimbolic\">Joc Simb\u00f2lic<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#art\">Art, Iconografia<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#narrativa\">Narrativa<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#cirlot\">Cirlot<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#durand\">Durand<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#aras\">ARAS<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">semi\u00f2tica<\/a> (Saussure, Peirce) distingeix entre:<\/p>\n<ul>\n<li>Icones: Signes que s\u2019assemblen a l\u2019objecte que representen (per exemple, una fotografia).<\/li>\n<li>\u00cdndexs: Signes que tenen una connexi\u00f3 f\u00edsica amb l\u2019objecte que representen (per exemple, el fum com a senyal de foc).<\/li>\n<li>S\u00edmbols: Signes que tenen una relaci\u00f3 arbitr\u00e0ria amb l\u2019objecte que representen, basada en convencions (per exemple, les paraules).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Qu\u00e8 trobem? El senyal de circulaci\u00f3 de\u00a0 contradirecci\u00f3, els nens jugant a disparar-se o cuinar [aqu\u00ed la relaci\u00f3 no \u00e9s tan arbitr\u00e0ria], el ritu del bateig, el conte de la caputxeta vermella, la hist\u00f2ria B\u00edblica de D\u00e9u modelant l&#8217;home a partir del fang, una figura femenina trista sobre un cad\u00e0ver (Piet\u00e0), un somni on sortim volant.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Sobre els s\u00edmbols a la filosofia i estudis literaris<\/h2>\n<p>Plat\u00f3 (427-347 aC) parla de la representaci\u00f3 simb\u00f2lica de la realitat a la Rep\u00fablica [el mite de la caverna]. Arist\u00f2til (384-322 aC) a la Po\u00e8tica tracta del llenguatge i els signes com a representaci\u00f3 de la realitat.<br \/>\nSant Agust\u00ed (354-430 dC) i Tom\u00e0s d\u2019Aquino (1225-1274) van analitzar els s\u00edmbols en els sagraments.<\/p>\n<p>Giambattista Vico (1668-1744) a la Ci\u00e8ncia Nova propopsa que la que la humanitat passa per fases simb\u00f2liques en el desenvolupament del pensament. Immanuel Kant (1724-1804) Va abordar la simbologia en l\u2019est\u00e8tica i la religi\u00f3, argumentant que els s\u00edmbols s\u00f3n necessaris per a la comprensi\u00f3 de conceptes abstractes. [consideren els s\u00edmbols com una substituci\u00f3 inferior i simplificada a la versi\u00f3 racional? igual que la fe popular necessita sants i miracles mentre que els te\u00f2legs arriben a la veritat?].<\/p>\n<p>Friedrich Creuzer (1771-1858) estudia la simbologia en la mitologia antiga, connectant els mites amb l\u2019espiritualitat i la filosofia. Max M\u00fcller (1823-1900) aplica un enfocament filol\u00f2gic als mites, estudiant com el llenguatge i els s\u00edmbols evolucionen en les religions, un anunci<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"subconscient\">Subconscient<\/h2>\n<p>Sigmund Freud (1856-1939), explora els s\u00edmbols en el subconscient, especialment en els somnis, considerant-los representacions de desitjos reprimits. Carl Gustav Jung (1875-1961) desenvolupa el concepte d\u2019arquetips i de l\u2019<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#inconscientcolectiu\">inconscient col\u00b7lectiu<\/a>, analitzant els s\u00edmbols en els mites, la religi\u00f3 i els somnis.<\/p>\n<p>Arquetips proposats:<\/p>\n<ul>\n<li>L&#8217;heroi: Figura central en molts mites i relats, representa el viatge de superaci\u00f3 i transformaci\u00f3 (H\u00e8rcules, el Rei Art\u00fas, Frodo). [v Campbell]<\/li>\n<li>L&#8217;ombra: Representa els aspectes reprimits de la psique humana (el costat fosc de personatges com Darth Vader).<\/li>\n<li>L&#8217;\u00e0nima i l\u2019animus: Imatges simb\u00f2liques del femen\u00ed i el mascul\u00ed en la psique humana.<\/li>\n<li>El vell savi: Guia i conseller del protagonista (Merl\u00ed, Gandalf, Yoda).<\/li>\n<li>La gran mare: Representa la fertilitat, la protecci\u00f3 i tamb\u00e9 la destrucci\u00f3 (Gea, la Verge Maria, la bruixa en els contes de fades).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"religiomites\">Religi\u00f3 i mites<\/h2>\n<p>Mircea Eliade (1907-1986) estudia els s\u00edmbols religiosos i els mites, destacant el seu paper en la construcci\u00f3 de la realitat sagrada. Els mites s\u00f3n narratives que expliquen l&#8217;origen i la naturalesa del m\u00f3n. Ritus i mites estructuren al visi\u00f3 del m\u00f3n de les societats tradicionals donant sentit a l&#8217;exist\u00e8ncia humana.<\/p>\n<ul>\n<li>Mites cosmog\u00f2nics de creaci\u00f3: el G\u00e8nesi a la B\u00edblia, el mite de Purusha en l\u2019hinduisme, mites amerindis on el m\u00f3n sorgeix d\u2019un ou c\u00f2smic o d\u2019un somni d\u2019una de\u00eftat.<\/li>\n<li>Mites escatol\u00f2gics sobre el final del m\u00f3n i la seva renovaci\u00f3: l\u2019apocalipsi en el cristianisme i l\u2019islam, el cicle de destrucci\u00f3 i renovaci\u00f3 en l\u2019hinduisme (Kali Yuga), el Ragnarok en la mitologia n\u00f2rdica.<\/li>\n<li>Rituals d\u2019iniciaci\u00f3 i pas d\u2019un estat existencial a un altre, sovint amb un patiment o prova simb\u00f2lica: bateig cristi\u00e0 tornar a n\u00e9ixer purificat, rituals xam\u00e0nics que inicien en el coneixement sobrenatural despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de crisi, Bar Mitsv\u00e0 i Bat Mitsv\u00e0 pas a l\u2019edat adulta (juda\u00efsme), la retirada al bosc per rebre una visi\u00f3 en cultures ind\u00edgenes.<\/li>\n<li>El temps sagrat i el retorn a l\u2019origen, temps c\u00edclic, relacionat amb el mite de l\u2019etern retorn: rituals que recreen el temps m\u00edtic original, les estacions amb les festes anuals (Nadal, Pasqua, Ramad\u00e0, Diwali) [l&#8217;any lit\u00fargic gastron\u00f2mic] i l\u2019any nou (ex. Akitu babil\u00f2nic, Rosh Hashan\u00e0 jueu, Any Nou xin\u00e8s) com a reinici de l&#8217;ordre c\u00f2smic, el renaixement de d\u00e9us com Osiris o Dion\u00eds, rituals de renovaci\u00f3 i purificaci\u00f3, com l\u2019abluci\u00f3 en l\u2019islam o els banys rituals hind\u00fas.<\/li>\n<li>Relaci\u00f3 amb poders transcendentals: jerarquitzaci\u00f3 de l\u2019espai sagrat amb llocs especials on el sagrat es manifesta (temples, muntanyes, arbres sagrats), figures mediadores(xamans, sacerdots, profetes, sants, budes), teofanies (manifestacions de la divinitat, visions, miracles, revelacions com la bardissa ardent a Mois\u00e8s).<\/li>\n<li>S\u00edmbols del centre del m\u00f3n (Axis Mundi), un punt central que connecta el cel, la terra i l\u2019infram\u00f3n: L\u2019Arbre de la Vida (Yggdrasil), la muntanya sagrada (Olimp, Sina\u00ed, Meru), les ciutats santes (Jerusalem, Meca, Benar\u00e9s).<\/li>\n<li>L\u2019Aigua com a s\u00edmbol de purificaci\u00f3 i el retorn al caos primordial (el diluvi universal, el baptisme). El foc pot representar coneixement (Prometeu), o destrucci\u00f3 i purificaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Claude L\u00e9vi-Strauss (1908-2009) aplica l\u2019estructuralisme a l\u2019estudi dels mites, veient-los com sistemes de signes que reflecteixen oposicions fonamentals [influ\u00e8ncia de Saussure].<\/p>\n<ul>\n<li>Natural vs. Cultural: La tensi\u00f3 entre all\u00f2 que \u00e9s propi de la natura (instintiu, salvatge) i all\u00f2 que \u00e9s producte de la cultura (domesticat, reglat). Simbolitzat en figures com Prometeu (que porta el foc als humans) o Enkidu a L&#8217;epopeia de Gilgamesh.<\/li>\n<li>Vida vs. Mort: La dicotomia entre l&#8217;exist\u00e8ncia i la fi de la vida, que sovint es relaciona amb rituals i creences sobre l&#8217;altra vida; mites que expliquen l&#8217;origen de la mort o que tracten de superar-la simb\u00f2licament. Representada en mites de resurrecci\u00f3 i transformaci\u00f3 (Osiris, Jesucrist).<\/li>\n<li>Home vs. Dona: La difer\u00e8ncia de g\u00e8neres i els rols socials associats, que reflecteixen tensions i complementarietats entre sexes; mites que expliquen l&#8217;origen dels g\u00e8neres o que estableixen rols espec\u00edfics per a homes i dones. [Adam i Eva]<\/li>\n<li>Sacrat vs. Prof\u00e0: La separaci\u00f3 entre all\u00f2 div\u00ed o sagrat i all\u00f2 mund\u00e0 o quotidi\u00e0; mites que expliquen com es va crear el m\u00f3n sagrat [o com es va separar el prof\u00e0 del sagrat, la caiguda] o com els humans poden accedir-hi [o tornar-hi]<\/li>\n<li>B\u00e9 vs. Mal: La lluita entre forces positives i negatives, que sovint es representa en mites morals o \u00e8pics; mites que expliquen l&#8217;origen del mal o que presenten herois que lluiten contra forces malignes.<\/li>\n<li>Caos vs. Ordre: La tensi\u00f3 entre el desordre primordial i l&#8217;estructuraci\u00f3 del m\u00f3n; representat en figures com el drac, el diluvi universal o els mites de la creaci\u00f3 que expliquen com es va imposar l&#8217;ordre sobre el caos.<\/li>\n<li>Home \/ Animal: Present en mites de metamorfosi i h\u00edbrids (el Minotaure, el Llop de la Caputxeta Vermella).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Joseph Campbell (1904-1987). Des de la literatura i religi\u00f3 comparada va identificar un mite com\u00fa de l&#8217;heroi (The Hero with a Thousand Faces 1949) que empren un viatge on s&#8217;enfronta a perills i dificultats que aconsegueix v\u00e8ncer i que el transformen. L&#8217;anomena el monomite i reflectiria un patr\u00f3 universal de l&#8217;experi\u00e8ncia humana.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/1\/1b\/Heroesjourney.svg\/800px-Heroesjourney.svg.png\" width=\"800\" height=\"805\" \/><\/p>\n<p>Jung associava els mites de les diferents cultures a l&#8217;inconscient col\u00b7lectiu.<\/p>\n<p><strong>Rituals, m\u00e0gia i pr\u00e0ctiques supersticioses<\/strong><\/p>\n<p>Marcel Mauss a &#8220;Teoria general de la m\u00e0gia&#8221; (1902) va parlar sobre l&#8217;efic\u00e0cia simb\u00f2lica de la m\u00e0gia que es basaria en que creen un sentit de control i ordre en situacions d&#8217;incertesa. Victor Turner a &#8220;El proc\u00e9s ritual&#8221; (1969) estudia com els ritus de pas ajuden en processos de transformaci\u00f3 personal i social.<\/p>\n<ul>\n<li>Sagraments de l&#8217;esgl\u00e9sia cat\u00f2lica: bateig, perd\u00f3, eucaristia, extremaunci\u00f3<\/li>\n<li>Peregrinacions a llocs sagrats [transaccions amb la divinitat, peregrinar\u00e9 a Lourdes i es guareix el meu fill].<\/li>\n<li>Amulets i objectes protectors: medalles i imatges religioses, pedres i cristalls, ferradures a la porta, Sant Pancra\u00e7, el Maneki-neko.<\/li>\n<li>Rituals i encanteris: creuar els dits, tocar fusta, encendre espelmes, vud\u00fa i santeria (els ninots als que s&#8217;hi clava agulles).<\/li>\n<li>Supersticions com evitar passar sota una escala, el n\u00famero 13 [el n\u00famero 4 en la cultura xinesa]<\/li>\n<li>[Hi podr\u00edem afegir l&#8217;efecte Placebo a medecina. Est\u00e0 comprovat que milloren els efectes quan el &#8220;medicament&#8221; \u00e9s m\u00e9s car\u00a0 \u00a0(<a href=\"https:\/\/thereader.mitpress.mit.edu\/how-expectations-and-conditioning-shape-our-response-to-placebos\/\">MIT<\/a>, 2023) i que fins i tot funcionen quan s&#8217;informa al pacient que es tracta d&#8217;un placebo (<a href=\"https:\/\/www.wired.com\/story\/open-label-placebo-why-does-it-work\/\">Wired<\/a>, 2024).<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"jocsimbolic\">Joc simb\u00f2lic<\/h2>\n<p>(Intel\u00b7lig\u00e8ncia preverbal \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#jocsimbolic\">joc simb\u00f2lic<\/a>\u00a0:<\/p>\n<p>Jean Piaget (1896-1980) remarca el paper del joc simb\u00f2lic en els infants com a part del seu desenvolupament cognitiu on l&#8217;infant recrea situacions mitjan\u00e7ant objectes i accions que simbolitzen elements reals.<\/p>\n<p>Lev Vygotsky\u00a0 (1896-1934)Va subratllar la import\u00e0ncia del context social i cultural en la creaci\u00f3 de significats en el joc, considerant-lo fonamental per al desenvolupament del llenguatge i el pensament abstracte.<\/p>\n<ul>\n<li>Joc de ficci\u00f3 o de rol: imiten accions quotidianes (fer de metge, cuiner, mestre, etc.). Permet l\u2019exploraci\u00f3 de rols socials i situacions imagin\u00e0ries.<\/li>\n<li>Joc d\u2019imitaci\u00f3: copien comportaments d\u2019adults o d\u2019altres nens (fer veure que parla per tel\u00e8fon, cuinar com els pares, etc.). Apareix molt aviat en el desenvolupament. [La Teresa o la Maria renyant les nines]<\/li>\n<li>Joc amb objectes substitutius: Un objecte representa una altra cosa (una caixa es converteix en un cotxe, una cullera en un micr\u00f2fon). Fomenta la creativitat i la flexibilitat cognitiva.<\/li>\n<li>Joc sociodram\u00e0tic: diversos infants que interpreten rols complementaris (per exemple, jugar a \u201cfam\u00edlies\u201d, a \u201cbotigues\u201d o a \u201csuperherois\u201d). Ajuda al desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials. [indios i vaqueros pinyao pinyao]<\/li>\n<li>Joc de representaci\u00f3 amb miniatures: Es juga amb nines, figures d\u2019acci\u00f3, animals o altres miniatures per recrear escenes. Pot implicar narraci\u00f3 i desenvolupament de la comprensi\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries. [jo amb els soldadets Airfix].<\/li>\n<li>Joc de fantasia: creen mons imaginaris, sovint amb elements m\u00e0gics o irreals (per exemple, ser un drac, tenir superpoders). Estimula la imaginaci\u00f3 i la resoluci\u00f3 de problemes de manera creativa.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"art\">Art, iconologia<\/h2>\n<p>Aby Warburg (1866-1929): va estudiar com els s\u00edmbols i les imatges (per exemple representaci\u00f3 de la Ninfa, o mercuri) es transmeten i es transformen al llarg del temps en funci\u00f3 del seu context cultural i hist\u00f2ric. Identifica motius iconogr\u00e0fics carregats d&#8217;expressivitat emocional (Pathosformel), com el moviment dels vestits al vent o gestos de dolor i exaltaci\u00f3 (exemple: les Bacants en l\u2019art grec i el seu ressorgiment en el Renaixement). Comen\u00e7a l&#8217;ambici\u00f3s projecte d&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mnemosyne-aby-warburg\/\">Atlas Mnemosyne<\/a>. No vas proposar una classificaci\u00f3 sistem\u00e0tica per\u00f2 va treballar les \u00e0rees seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>1. Figures en moviment i gestos dram\u00e0tics (com la Ninfa, les Bacants o la Venus sortint del mar).<\/li>\n<li>2. Iconografia astrol\u00f2gica i m\u00e0gica (zodiac, signes celestials).<\/li>\n<li>3. Figures cl\u00e0ssiques reinterpretades (d\u00e9us grecs en el Renaixement i el Barroc).<\/li>\n<li>4. Relaci\u00f3 entre l\u2019art i la mem\u00f2ria cultural (com els s\u00edmbols del martiri en l\u2019art cristi\u00e0).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Erwin Panofsky (1892-1968) seguint Aby Warburg desenvolupa la iconologia en l\u2019art, estudiant com els s\u00edmbols visuals transmeten significats culturals. Va argumentar que les obres d&#8217;art contenen m\u00faltiples nivells de significat:<\/p>\n<ul>\n<li>1. Nivell pre-iconogr\u00e0fic: Identificaci\u00f3 de les formes i figures (exemple: una dona amb una poma).<\/li>\n<li>2. Nivell iconogr\u00e0fic: Determinaci\u00f3 del significat convencional (exemple: si la dona amb la poma est\u00e0 despullada i en un jard\u00ed, podria ser Eva).<\/li>\n<li>3. Nivell iconol\u00f2gic: An\u00e0lisi del significat profund i del context cultural (exemple: Eva com a s\u00edmbol del pecat original en la tradici\u00f3 cristiana, per\u00f2 tamb\u00e9 en relaci\u00f3 amb mites anteriors com Pandora).,<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Un dels casos d&#8217;estudi \u00e9s el de la &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/durer-melencolia-i\/\">Melencolia<\/a>&#8221; de D\u00fcrer, juntament amb Fritz Saxl i Ernst Gombrich] . No va proposar una classificaci\u00f3 per\u00f2 els seus treballs s&#8217;agrupen en aquestes \u00e0rees [La galeria <a href=\"https:\/\/www.freeart.com\/gallery\/\">Olga<\/a> llista per temes mitol\u00f2gics grecs i per escenes b\u00edbliques i sants)<\/p>\n<ul>\n<li>1. Temes religiosos (iconografia cristiana, sants, escenes b\u00edbliques).<\/li>\n<li>2. Mites cl\u00e0ssics (d\u00e9us i herois de la mitologia grecoromana).<\/li>\n<li>3. Alegories i personificacions (La Just\u00edcia amb una balan\u00e7a, La Mort amb una dalla).<\/li>\n<li>4. Escenes hist\u00f2riques i pol\u00edtiques (retrats de reis amb s\u00edmbols de poder).<\/li>\n<li>5. Imatges del m\u00e9s enll\u00e0 i el dest\u00ed hum\u00e0 (Triomf de la Mort, Judici Final).<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Veure m\u00e9s avall les al\u00b7legories i met\u00e0fores visuals)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"narrativa\">Narrativa<\/h2>\n<p><strong>Northrop Frye<\/strong> (1912-1991. A &#8220;Anatomia de la cr\u00edtica&#8221; (1957) proposa que la literatura est\u00e0 estructurada al voltant d&#8217;unes poques formes arquet\u00edpiques que es repeteixen en diferents cultures i \u00e8poques:<\/p>\n<ul>\n<li>S\u00edmbols arquet\u00edpics: Relacionats amb mites i cicles naturals (el sol com a renaixement, l&#8217;aigua com a purificaci\u00f3).<\/li>\n<li>S\u00edmbols anag\u00f2gics: Representen realitats transcendents o m\u00edstiques (l\u2019arbre de la vida, el Sant Grial).<\/li>\n<li>S\u00edmbols metaf\u00f2rics: Associacions po\u00e8tiques entre elements diferents (el cor com a s\u00edmbol d\u2019amor).<\/li>\n<li>S\u00edmbols aleg\u00f2rics: On un element representa directament una idea o concepte (el lle\u00f3 com a s\u00edmbol de valentia en *Les cr\u00f2niques de N\u00e0rnia*).<\/li>\n<\/ul>\n<p>[no veig que tracti molt de s\u00edmbols, m\u00e9s de filosofia del jo i de teoria de la literatura]<\/p>\n<p>Mikhail Bakhtin (1895-1975) explora la intertextualitat i els s\u00edmbols en la literatura. [Ho veig m\u00e9s com a fil\u00f2sof del jo i la identitat, ] La unitat de comunicaci\u00f3 verbal \u00e9s l&#8217;enunciat i no la paraula a\u00efllada sense context, i cada enunciat s&#8217;emet des d&#8217;un punt de vista. [No tenim un conjunt de signes, mots, deslligats d&#8217;una societat, com plantejaria la ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 un text que t\u00e9 a veure amb les veus i discursos que han anat sedimentant en l&#8217;autor, i que es relacionen amb altres discursos.] Cap paraula o discurs existeix de manera a\u00efllada, sin\u00f3 en resposta a altres discursos anteriors i en anticipaci\u00f3 de respostes futures (Dialogisme).<br \/>\n[\u00c9s interessant la reflexi\u00f3 que fa sobre el jo, suposo que q\u00fcestionant la concepci\u00f3 que una obra liter\u00e0ria \u00e9s producte d&#8217;un autor que t\u00e9 una veu \u00fanica]. A &#8220;Toward a Philosophy of the Act&#8221; (K filosofii postupka), indica que a cada moment cada individu existeix en una posici\u00f3 \u00fanica i irrepetible en el m\u00f3n i que aquesta singularitat implica una responsabilitat \u00e8tica intransferible. Cada persona ha de respondre pels seus actes d&#8217;una manera que ning\u00fa m\u00e9s pot fer. El jo participa en l&#8217;\u00e9sser activament i passivament, i es va actualizant a cada moment, no est\u00e0 mai completament format i tancat, \u00e9s sempre una entitat en proc\u00e9s de desenvolupament. Parla de tres jo&#8217;s, el &#8220;jo-per-a-mi&#8221; que no seria una base fiable per a la identitat, el &#8220;jo-per-a-l&#8217;altre&#8221;, la mirada de l&#8217;altre com a element que constitueix la meva identitat, i &#8220;l&#8217;altre per a mi&#8221;, com s\u00f3n afectats els altres per manera com els veig jo. El jo no \u00e9s una entitat aut\u00f2noma i tancada, sin\u00f3 que es defineix sempre en relaci\u00f3 amb els altres. La consci\u00e8ncia del jo es construeix a trav\u00e9s del di\u00e0leg amb altres subjectivitats. El jo es va formant amb alk relaci\u00f3 amb altres jo&#8217;s i pot ser que a vegades altres parlin per boca d&#8217;ell, (Ventriloquia [com quan em faig ress\u00f3 de le sidees d&#8217;altri])<br \/>\n[Aquesta idea d&#8217;actualitzaci\u00f3 es refor\u00e7a] a &#8220;Problemes de la po\u00e8tica de Dostoievski&#8221; on els personatges s\u00f3n presentats, no com a entitats sotmeses a una causalitat i circumst\u00e0ncies que els treu llibertat i responsabilitat sin\u00f3, com a &#8220;inacabats&#8221; al llindar de prendre una decisi\u00f3 en moments de crisi que es poden redefinir. Encara no s&#8217;ha dit l&#8217;\u00faltima paraula sobre el m\u00f3n, el m\u00f3n \u00e9s obert i lliure. [Aquesta rebel\u00b7li\u00f3 contra la visi\u00f3 fixa i determinada], l&#8217;anomena carnavalitzaci\u00f3. [m&#8217;atreviria a dir que, tot i que podem pensar-nos com a determinats amb un dimoni de Laplace biogr\u00e0fic, hem de viure COM SI el futur fos obert i lliure]. Tamb\u00e9 remarca la polifonia de veus de les seves novel\u00b7les, [on no hi hauria el punt de vista \u00fanic del narrador omniscient, i el seu significat fix, sin\u00f3 que el significat es construeix amb diferents veus entrella\u00e7ades].<br \/>\nEl significat ve donat pel text i el context (heterogl\u00f2ssia). En escriure una novel\u00b7la, un autor crea una realitat amb el seu espai i temps (cronotop).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#barthes\">Roland Barthes<\/a> a &#8220;Mythologies&#8221;, va analitzar com els mites moderns i els s\u00edmbols culturals poden ser desconstru\u00efts per revelar les seves implicacions ideol\u00f2giques. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#eco\">Umberto Eco<\/a> (1932-2016) com alguns continguts de la&#8217;rt i la literatura poden funcionar com a s\u00edmbols amb interpretacions obertes. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#greimas\">Algirdas Julien Greimas<\/a> (1917-1992) identifica estructures i elements comuns a moltes narratives.<\/p>\n<p>[Igual que una capsa de cartr\u00f3 pot simbolitzar un cotxe, o el nivell iconol\u00f2gic que Panfski De la mateixa manera que Panofsky revela un nivell iconol\u00f2gic en les obres d&#8217;art, com quan una dona nua sota una pomera refereix a Eva i a la dona com a origen del pecat original, narracions i anuncis poden ser s\u00edmbols d&#8217;altres significats. Per exemple recordo que vaig deixar de veure la s\u00e8rie Yellowstone de Taylor Sheridan perqu\u00e8 em molestava el missatge de dreta subjacent]<\/p>\n<p><strong>S\u00edmbols i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/recursos-literaris\/#trops\">trops:<\/a> ret\u00f2rics<\/strong><\/p>\n<p>Met\u00e0fora i meton\u00ednima<br \/>\nEn general es tracta de substituir una [refer\u00e8ncia per una altra], per\u00f2 mentre que el s\u00edmbol \u00e9s arbitrari (per exemple, la balan\u00e7a i la just\u00edcia), en la met\u00e0fora hi ha una relaci\u00f3 d&#8217;analogia (els ulls s\u00f3n estrelles [ni\u00f1a, que llevas los faros encendidos], i en la meton\u00edmia, de contig\u00fcitat (beure un got d&#8217;aigua). Alguns s\u00edmbols tenen el seu origen en met\u00e0fores o meton\u00edmies fossilitzades, el que Umberto Eco anomenava &#8220;met\u00e0fores enciclop\u00e8diques&#8221;. El lle\u00f3 com a s\u00edmbol de for\u00e7a (ferocitat), la llum com a s\u00edmbol de coneixement [poder veure, oposat a foscor], l\u2019aigua com a s\u00edmbol de purificaci\u00f3 (rentar), la corona com a s\u00edmbol del poder reial, el colom i la pau, l&#8217;espasa i la guerra. Roman Jakobson [i Lakoff i Johnson] han estudiat la met\u00e0fora i la meton\u00edmia com els dos grans eixos del llenguatge i la significaci\u00f3, la met\u00e0fora com pensament associatiu i po\u00e8tic, i la meton\u00edmia com a pensament estructurat en relacions de proximitat. Claude L\u00e9vi-Strauss, aplicant aquest model a l\u2019antropologia, va suggerir que molts mites i s\u00edmbols funcionen per substituci\u00f3 metaf\u00f2rica (el foc robat per Prometeu simbolitza el coneixement), o relacions meton\u00edmiques (els animals en els contes populars representen trets humans perqu\u00e8 estan associats a ells per proximitat cultural). La sin\u00e8cdoque (part pel tot) \u00e9s un cas particular de meton\u00edmia (Les corones governen el m\u00f3n), en l&#8217;iconografia, la m\u00e0 de D\u00e9u emergint dels n\u00favols representant la pres\u00e8ncia divina [el colom com l&#8217;esperit sant].<\/p>\n<p>L&#8217;al\u00b7legoria \u00e9s com un s\u00edmbol expandit perqu\u00e8 construeix una narraci\u00f3 sencera basada en s\u00edmbols, com una met\u00e0fora continuada, en qu\u00e8 cada element representa una idea abstracta. A la Divina Com\u00e8dia cada cercle de l\u2019infern simbolitza un pecat diferent. En les pintures renaixentistes com &#8220;El triomf de la mort&#8221; de Pieter Brueghel, on la mort \u00e9s personificada. [i l&#8217;infern imaginat de Ieronymus Bosch].<\/p>\n<p>Altres. L\u2019ant\u00edtesi i l\u2019ox\u00edmoron, es crea un nou significat oposant significats contraris (&#8220;Llums i ombres de la humanitat&#8221;, &#8220;Silenci eixordador&#8221;). L\u2019\u00e8mfasi i la hip\u00e8rbole com a magnificaci\u00f3 simb\u00f2lica (&#8220;Aquest home \u00e9s una roca&#8221;, &#8220;Tenia un cor tan gran com el mar&#8221;).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/recursos-literaris\/#trops\">Trops:<\/a> Substituci\u00f3 d&#8217;elements l\u00e8xics (met\u00e0fora, alegoria) o sint\u00e0ctics<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Cirlot<\/h2>\n<p>[Hi ha aproximacions diverses que estudien com s&#8217;apunta a un altre significat des de diverses fonts, les escenes l&#8217;inconscient i els somnis, els mites a les religions, el sentit iconol\u00f2gic a les obres d&#8217;art,\u00a0 \u00a0la narrativa. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem pensar que aquest altre significat al qual apunten, \u00e9s una realitat transcendent,\u00a0 oculta, no accessible directament per la ci\u00e8ncia, un tot del qual participem encara que no ens n&#8217;adonem, i que la nostra vida ser\u00e0 m\u00e9s rica si sabem contemplar aquests signes. Diria que aquest \u00e9s el punt de vista de Cirlot].<br \/>\nJuan Eduardo Cirlot (1916-1973) va ser un poeta, assagista, cr\u00edtic d&#8217;art i estudi\u00f3s dels s\u00edmbols. En el seu <em>Diccionario de s\u00edmbolos<\/em> (1958) mira de sistematitzar els s\u00edmbols des d&#8217;una perspectiva multidisciplin\u00e0ria, combinant fonts de la mitologia, la religi\u00f3, la filosofia, la literatura i la psicoan\u00e0lisi (especialment influenciat per Carl Jung) i relacionant-lo amb l\u2019art contemporani i amb la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Referents importants, Mircea Eliade (mites i religions), R\u00e9n\u00e9 Guenon (esoterisme, els s\u00edmbols com a connexi\u00f3 a uan realitat transcendent) i Marius Schneider (els d\u00e9us s\u00f3n can\u00e7ons). No busca tant interpretar i explicar, com contemplar.<\/p>\n<p>El simb\u00f2lic lliga l&#8217;hum\u00e0 i el c\u00f2smic, el casual i el causal, el desordenat i l&#8217;ordenat. No s&#8217;oposa a l&#8217;hist\u00f2ric i real sin\u00f3 que s&#8217;hi superposa donant-hi un altre sentit.<\/p>\n<p><strong>La hist\u00f2ria dels s\u00edmbols<\/strong><br \/>\n[La universalitat dels arquetipus es basaria en la semblan\u00e7a fisiol\u00f2gia i psicol\u00f2gica de l&#8217;home? [i la forma de vida agr\u00edcola com\u00fa]. L&#8217;arquetipus de d\u00e9u o el de la tempestat que ho destrueix tot per donar pas a una vida renovada s&#8217;ha trobat simult\u00e0niament en cultures d\u00c0sia, Europa, Oceania i Am\u00e8rica [desgla\u00e7 final paleol\u00edtic?].<br \/>\nDes dels or\u00edgens de la hist\u00f2ria l&#8217;home ha inferit que hi ha un ordre amagat que cal descobrir, un invisible del qual el visible n&#8217;\u00e9s un reflex.\u00a0Els primers mestres de la humanitat van ser les constel\u00b7lacions, els animals i les plantes, les pedres i els elements del paisatge.<br \/>\nL&#8217;home primitiu va comen\u00e7ar amb l&#8217;animisme, el totemisme, la cultura megal\u00edtica lunar i solar que va donar lloc al neol\u00edtic als c\u00e0lculs agr\u00edcoles i l&#8217;astrobiologia amb els seus rituals c\u00f2smics. Van seguir el politeisme, el monoteisme i la filosofia moral.<br \/>\nLa hip\u00f2tesi astrobiol\u00f2gica suposa que tot \u00e9s alhora organisme i ordre exacte. Per exemple extendria a tots els nivells el cicle de renovaci\u00f3; en la lluna, la menstruaci\u00f3, les estacions agr\u00edcoles, etc.<br \/>\n\u00c9s en aquesta \u00e8poca quan s&#8217;estableix la idea geom\u00e8trica de l&#8217;espai, el valor del n\u00famero set (planetes, dies de la setmana), del quatre (estacions, colors, punts cardinals, elements).<br \/>\n[Suposo que aquesta etapa es pot adscriure al Neol\u00edtic, quan l&#8217;agricultura ensenya l&#8217;home a calcular i planificar]. &#8220;Tot el cosmos es concep a base del patr\u00f3 hum\u00e0. Com que l&#8217;ess\u00e8ncia de tots els fen\u00f2mens \u00e9s, en darrer terme, r\u00edtmica vibrat\u00f2ria, aleshores la natura \u00edntima dels fen\u00f2mens \u00e9s directament perceptible en la polir\u00edtmica consci\u00e8ncia humana. Per aix\u00f2 imitar \u00e9s con\u00e8ixer.<br \/>\nEl simbolisme d&#8217;occident mediterrani comen\u00e7a amb els d\u00e9us egipcis d&#8217;inspiraci\u00f3 vegetal, el zod\u00edac com al cam\u00ed div\u00ed (l&#8217;origen se situa al sVII aC, quan l&#8217;astronomia va registrar b\u00e9 l&#8217;\u00f2rbita solar), els arquetipus grecs [podria dir-se que ja no es basen tant en l&#8217;agricultura i astronomia com en una cosmologia m\u00e9s ample i, sobretot, en la naturalesa humana, les seves passions i grandeses], les par\u00e0boles de l&#8217;evangeli, la gnosi, l&#8217;escol\u00e0stica medieval amb els herbaris i bestiaris [Ramon Lull] (Jung dir\u00e0 que l&#8217;analogia no \u00e9s tant una figura l\u00f2gica com una identitat oculta), en el renaixement, l&#8217;hermetisme (Dante i la Divina Comedia). Despr\u00e9s l&#8217;an\u00e0lisi cartesiana va arraconar el simbolisme com a manera d&#8217;entendre les coses.<\/p>\n<p><strong>El simbolisme alqu\u00edmic<\/strong><br \/>\nEn l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alquimia\/\">alqu\u00edmia<\/a> s&#8217;hereta la idea de recerca d&#8217;un tresor amagat, de dur a terme una empresa dif\u00edcil, heroica. I en el fons hi rau la noci\u00f3 que l&#8217;\u00e0nima \u00e9s estranya a la terra, que ha caigut d&#8217;un m\u00f3n superior al qual pot retornar mitjan\u00e7ant la purificaci\u00f3. Els alquimistes ho perseguien combinant, amb el treball, subst\u00e0ncies que simbolitzaven qualitats. Si d&#8217;una banda fou precursora de la qu\u00edmica actual, de l&#8217;altra projectaven en la mat\u00e8ria aspectes ps\u00edquics i c\u00f2smics. Aleshores la manipulaci\u00f3 de subst\u00e0ncies esdevenia tamb\u00e9 manipulaci\u00f3 de s\u00edmbols, i pressuposava una teoria de l&#8217;univers i del dest\u00ed de l&#8217;\u00e0nima. En la recerca del m\u00e9s pur es deia que &#8220;de l&#8217;altre no n&#8217;obtindr\u00e0s mai l&#8217;U si abans no has esdevingut U tu mateix&#8221;. S&#8217;esmenten tres anhels principals:<\/p>\n<ul>\n<li>El Rebis o ser androgin on s&#8217;uneixen els oposats i acaba el turment de la separaci\u00f3 dels sexes, sol i lluna, sofre i mercuri.<\/li>\n<li>La fixaci\u00f3 del principi &#8220;vol\u00e0til&#8221;, \u00e9s a dir, eliminar tot canvi o transici\u00f3 un cop assolida la possessi\u00f3 de l&#8217;essencial.<\/li>\n<li>Arribar a un punt central que simbolitzaria el centre m\u00edstic de l&#8217;univers, l&#8217;origen irradiant i la immortalitat, unida a la joventut eterna.<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">Els somnis<\/a> .&#8221;El que el mite representa per un poble, una cultura o un moment hist\u00f2ric, la imatge simb\u00f2lica del somni, la visi\u00f3, la fantasia o l&#8217;expressi\u00f3 l\u00edrica, ho representen per una vida individual.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#inconscientcolectiu\">Arquetipus de Jung<\/a>. El fet que els principals arquetipus siguin comuns a tots els homes no seria degut una her\u00e8ncia cultural comuna sin\u00f3 a la naturalesa comuna de l&#8217;estructura cerebral.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;ess\u00e8ncia del s\u00edmbol<\/strong><\/p>\n<p>(Cirlot p.34) Els sup\u00f2sits de la concepci\u00f3 simbolista s\u00f3n:<\/p>\n<p>i) Tot expressa alguna cosa i tot \u00e9s significatiu.<br \/>\nii) Cap forma de realitat \u00e9s independent, tot es relaciona d&#8217;alguna manera.<br \/>\niii) El quantitatiu es transforma en qualitatiu en certs punts essencials que constitueixen precisament la significaci\u00f3 d&#8217;aquesta quantitat [numerologia].<br \/>\niv) Tot \u00e9s serial [diversos valors o graus dins d&#8217;una categoria], per exemple en el m\u00f3n f\u00edsic tenim la gamma de colors, sons, textures, formes, paisatges,&#8230; o en el m\u00f3n espiritual les virtuts, vicis, estats d&#8217;\u00e0nim, sentiments, etc.<br \/>\nAquesta organitzaci\u00f3 es d\u00f3na perqu\u00e8 hi ha limitaci\u00f3, integraci\u00f3 del discontinu en la continu\u00eftat, ordenaci\u00f3, gradaci\u00f3 successiva, numeraci\u00f3, dinamisme intern dels seus elements, polaritat i noci\u00f3 de conjunt.<br \/>\nv) Hi ha correlacions de situaci\u00f3 entre les diverses s\u00e8ries [semblan\u00e7a estructural].<\/p>\n<p>Aix\u00ed l&#8217;espasa, el ferro, el foc, el color vermell, Mart, la muntanya rocosa, es relacionen entre s\u00ed [elements pertanyents a diferents s\u00e8ries] perqu\u00e8 estan en la mateixa &#8220;direcci\u00f3 simb\u00f2lica&#8221;. expressen l&#8217;anhel de decisi\u00f3 ps\u00edquica i exterminaci\u00f3 f\u00edsica.<\/p>\n<p>Alguns objectes poden tenir significats diversos segons a quin dels seus aspectes atenem &#8220;la flauta \u00e9s masculina i f\u00e0lica pel que fa a la forma per\u00f2 femenina pel que fa al so mentre que en el timbal \u00e9s a l&#8217;inrev\u00e9s.&#8221;<\/p>\n<p>Jung proposa la seg\u00fcent l\u00f2gica simb\u00f2lica:<\/p>\n<p>i) Comparaci\u00f3 anal\u00f2gica entre dos objectes que tindrien el mateix ritme com\u00fa (foc i sol).<br \/>\nii) Comparaci\u00f3 causal objectiva (sol benefactor). [Meton\u00edmia? tot el benefactor \u00e9s com un sol?].<br \/>\niii) Comparaci\u00f3 causal subjectiva (semblan\u00e7a de forma) com falus o serp.<br \/>\niv) Comparaci\u00f3 activa que es basa no en l&#8217;objecte simb\u00f2lic sin\u00f3 en la seva activitat: &#8220;la l\u00edbido fecunda com el toro, \u00e9s perillosa com el senglar&#8221;.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;analogia simb\u00f2lica (Macrocosmos-microcosmos)<\/strong><\/p>\n<p>El lligam entre microcosmos i macrocosmos tindria una fonamentaci\u00f3 triple (segons la Tabula Smaragdina):<\/p>\n<p>i) Unitat de la font o origen com\u00fa de tots dos.<br \/>\nii) Influx del m\u00f3n ps\u00edquic sobre el m\u00f3n f\u00edsic.<br \/>\niii) Influx del m\u00f3n material sobre l&#8217;espiritual.<\/p>\n<p>Ex. els diferents car\u00e0cters dels ordes religiosos es revelen en el simbolisme de paisatge [Frobenius i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/paideuma-leo-frobenius\/\">Paideuma<\/a>]:<\/p>\n<p>Orde de Sant Bru \u2192 llocs abruptes i rec\u00f2ndits.<br \/>\nOrde de Sant Benet \u2192 muntanyes elevades.<br \/>\nOrde del C\u00edster \u2192 Valls suaus.<br \/>\nOrde de Sant Ignasi \u2192 les ciutats<\/p>\n<p>Ex. A molts pobles a l&#8217;hora de parir s&#8217;obren totes les portes i panys per afavorir la vinguda del nou nat.<br \/>\nEx.: &#8220;El sol guanya les tenebres&#8221; i &#8220;L&#8217;heroi mata el monstre&#8221; tenen una semblan\u00e7a estructural a cada element de subjecte, verb i predicat.<\/p>\n<p><strong>Diferents tipus de representaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>(Cirlot p.37, Durand IS p.19)<\/p>\n<p>El signe \u00e9s arbitrari. El significat \u00e9s donat abans que el significant. Es una clau resumida per referir quelcom ja conegut. En canvi el s\u00edmbol no \u00e9s arbitrari.Es tracta d&#8217;una epifania que revela un significat amagat [harmonia macrocosmos-microcosmos dir\u00e0 Cirlot] que no es d\u00f3na mai abans del significant. [en la semi\u00f2tica, el s\u00edmbol es considera una convenci\u00f3, diferent de la icona o del s\u00edmptoma, aqu\u00ed Cirlot sembla que vulgui dir que el s\u00edmbol ens fa descobrir i accedir un nou significat que fins ara estava ocult]<br \/>\nL&#8217;al\u00b7legoria t\u00e9 un car\u00e0cter mixt. Mentre que d&#8217;una banda es tracta d&#8217;una imatge no tan arbitr\u00e0ria com el signe, de l&#8217;altra el significat \u00e9s donat abans que el significant. Tenim una il\u00b7lustraci\u00f3 m\u00e9s o menys acceptada per tota la comunitat que resumeix un objecte o fet [la just\u00edcia representada cega amb una balan\u00e7a].<\/p>\n<p><strong>Interpretaci\u00f3 dels s\u00edmbols<\/strong><\/p>\n<p>En quina font beuen els s\u00edmbols?<br \/>\nJung dir\u00e0 que en un inconscient com\u00fa que podem anomenar col\u00b7lectiu. Max M\u00fcller trobava que la majoria dels mites estaven inspirats en fen\u00f2mens solars [astrobiologia doncs] mentre que Schwartz proposava la tempesta [l&#8217;inesperat contraposat a la regularitat c\u00f2smica. Zeus seria la intervenci\u00f3, l&#8217;inesperat]. Potser no podem saber qu\u00e8 \u00e9s primer ja que els mateixos ritmes comuns es troben en diferents plans.<br \/>\nAix\u00ed Bachelard (Cirlot 39) en el pr\u00f2leg a l&#8217;obra de Diel (&#8220;El simbolisme en la mitologia grega&#8221;) deia &#8220;Sou un historiador racionalista? En el mite hi trobareu el relat de les dinasties c\u00e8lebres. Sou ling\u00fcista? Les paraules ho diuen tot, les llegendes es formen al voltant d&#8217;una locuci\u00f3. Una paraula deformada, i heus ac\u00ed un nou d\u00e9u. L&#8217;Olimp \u00e9s una gram\u00e0tica que regula les funcions dels d\u00e9us. Sou soci\u00f2leg? Aleshores en el mite hi apareix el medi social, el medi primitiu on el cap es transforma en d\u00e9u.<\/p>\n<p>Ja des de l&#8217;antiguitat s&#8217;havien esmentat tres fonts dels mites:<\/p>\n<p>i) Els mites s\u00f3n narracions alterades de fets hist\u00f2rics, de personatges elevats a la categoria de d\u00e9us, tl com pass\u00e0 en el per\u00edode hist\u00f2ric d&#8217;Alexandre el Gran.<br \/>\nii) Els mites expressen conflictes elementals que constitueixen la naturalesa; els d\u00e9us serien s\u00edmbols c\u00f2smics.<br \/>\niii) Els d\u00e9us serien l&#8217;expressi\u00f3 fabulada d&#8217;idees filos\u00f2fiques o morals.<\/p>\n<p>Cirlot dir\u00e0 que els mites i arquetipus repeteixen la mateixa idea-for\u00e7a en tres plans: la hist\u00f2ria, el m\u00f3n f\u00edsic i el m\u00f3n ps\u00edquic.<\/p>\n<p>Aquest darrer punt mereix estudiar-se amb m\u00e9s deteniment. Cirlot diu que &#8221; ja que tot s\u00edmbol ressona en tots els plans de la realitat i que l&#8217;\u00e0mbit espiritual de la persona \u00e9s un dels plans essencials per la relaci\u00f3 admesa tradicionalment entre macrocosmos i microcosmos (Heidegger, l&#8217;home \u00e9s un &#8220;missatger de l&#8217;\u00e9sser&#8221;). D&#8217;aqu\u00ed se&#8217;n despr\u00e8n que tot s\u00edmbol pot ser intepretat psicol\u00f2gicament. [L&#8217;habitaci\u00f3 prohibida de Barbablava \u00e9s el pensament on hi ha les dones estimades abans].<br \/>\nTal com s&#8217;ha dit m\u00e9s amunt, en aquest pla es combina la universalitat de l&#8217;arquetipus amb la particularitat del subjecte, segons el car\u00e0cter o situaci\u00f3 social que pugui tenir (el s\u00edmbol de l&#8217;espasa operar\u00e0 de manera diferent en un militar, un capell\u00e0 o un coleccionista).<\/p>\n<p>En l&#8217;escola freudiana, tots els objectes simb\u00f2lics tenen una interpretaci\u00f3 segons una sexualitat universal, tots els objectes o formes s\u00f3n integrats en un dels dos grups oposats, el mascul\u00ed i el femen\u00ed. Quelcom semblant passava amb el Ying-Yang oriental (mascul\u00ed-actiu\/femen\u00ed-passiu).<\/p>\n<p><strong>Plans de significaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Ja hem assenyalat que \u00e9s caracter\u00edstic dels s\u00edmbols que puguin significar, revelar, la mateixa estructura en diferents plans de la realitat. Schneider posal l&#8217;exemple dels cicles lunars que simbolitzen mort i renovaci\u00f3: sequedat i pluja en la vida vegetal, malaltia i guariment en l&#8217;organisme hum\u00e0, petrificaci\u00f3 i flu\u00e8ncia en la vida espiritual [i encara hi podr\u00edem afegir el cicle menstrual, el costum de podar en lluna nova just abans de la renovaci\u00f3, etc&#8230;]. Diel posar\u00e0 de manifest cassos semblants en la mitologia grega, tractant els nivells de realitat agrari, psicol\u00f2gic i metaf\u00edsic.<\/p>\n<p>La riquesa de significaci\u00f3 es pot degradar. Aix\u00ed, a partir de l&#8217;escola freudiana les interpretacions es restringeixen al sexual. Una altra mena de degradaci\u00f3 \u00e9s la trivialitzaci\u00f3 o mecanitzaci\u00f3 [de les sand\u00e0lies alades dels d\u00e9us a les infantils botes de set lleg\u00fces, la descripci\u00ed minuciosa del llenguatge de les flors].<\/p>\n<p><strong>Sintaxi simb\u00f2lica<\/strong><\/p>\n<p>(Cirlot 46) &#8220;Els s\u00edmbols, en qualsevol de les seves aparicions, no acostumen a presentar-se a\u00efllats, sin\u00f3 que s&#8217;uneixen entre s\u00ed donant lloc a composicions simb\u00f2liques, ja sia desplegades en el temps (relats), en l&#8217;espai (obres d&#8217;art, emblemes, s\u00edmbols gr\u00e0fics) o en l&#8217;espai i el temps (somnis, formes dram\u00e0tiques)&#8221;.<br \/>\nO la manera de composar els elements del conjunt tamb\u00e9 t\u00e9 un significat. El foc orientat cap avall representa la vida er\u00f2tica mentre que orientat cap al cel representa la purificaci\u00f3.<\/p>\n<p>La sintaxi pot ser:<\/p>\n<p>i) En mode sucessiu quan els elements van seguits sense relacions especials.<br \/>\nii) mode progressiu (hi ha una gradaci\u00f3 que representa diferents etapes d&#8217;un proc\u00e9s).<br \/>\niii) mode compositiu (els significats dels s\u00edmbols es modifiquen segons els que tenen al voltant).<br \/>\niv) mode dram\u00e0tic (hi ha gradaci\u00f3 i composici\u00f3).<\/p>\n<p><strong>S\u00edmbols fonamentals<\/strong><\/p>\n<p>Sovint hi podrem veure els plans de significaci\u00f3 esmentats: natura agr\u00edcola, vida psicol\u00f2gica, cos hum\u00e0, univers, metaf\u00edsica.<\/p>\n<p>Escala: uni\u00f3 entre el conscient i l&#8217;inconscient, entre el cel o la terra.<\/p>\n<p>N\u00famero i organitzaci\u00f3 de l&#8217;espai: ordre de l&#8217;univers.<\/p>\n<p>Cicle: possibilitats que es poden rec\u00f3rrer, ex. els dies de la setmana, el zod\u00edac.<\/p>\n<p>Mort i resurrecci\u00f3, relacionat amb el cicle. [llavor]<\/p>\n<p>Esfor\u00e7 per conquerir la veritat i el centre espiritual: lluites i treballs, sol i cel clar, consci\u00e8ncia. Aix\u00f2 est\u00e0 contraposat a l&#8217;encadenament amb les forces instintives que dominen l&#8217;home [que vol fugir de l&#8217;autom\u00e0tic i tenir la seva pr\u00f2pia identitat], la fosca, la lluna, els monstres, l&#8217;inconscient.<\/p>\n<p>La fosca t\u00e9 un sentit no inferior com l&#8217;anterior quan parlem de la &#8220;nit de l&#8217;\u00e0nima&#8221;. Aqu\u00ed es tracta del superior misteri\u00f3s que no podem abastar amb els mitjans quotidians.<\/p>\n<p>El mar \u00e9s el caos, la massa informe d&#8217;on tot prov\u00e9 i on tot retorna.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"durand\">Gilbert Durand<\/h2>\n<p>A &#8220;Les Structures anthropologiques de l&#8217;imaginaire&#8221; (1960) i &#8220;L&#8217;Imagination symbolique&#8221; (1964), desenvolupa una teoria de l&#8217;imaginari basada en l&#8217;antropologia simb\u00f2lica i la psicologia. Algunes de les seves idees principals s\u00f3n:<\/p>\n<p>1. L&#8217;Imaginari com a estructura fonamental de la cultura<br \/>\n&#8211; L&#8217;imaginari no \u00e9s nom\u00e9s un reflex passiu de la realitat, sin\u00f3 una estructura activa que configura la manera com els humans perceben i interpreten el m\u00f3n.<br \/>\n&#8211; Aquest imaginari s&#8217;expressa a trav\u00e9s de s\u00edmbols, mites i arquetips recurrents en diferents cultures.<\/p>\n<p>2. Les dues grans estructures de l&#8217;imaginari<br \/>\n&#8211; R\u00e8gim di\u00fcrn: Associat amb la llum, la separaci\u00f3 i la distinci\u00f3 clara entre oposats (b\u00e9\/mal, llum\/foscor). Relacionat amb mites heroics i estructures dualistes. El foc, l\u2019ascensi\u00f3 i l\u2019ordre (l\u2019espasa, la muntanya, l\u2019\u00e0guila).<br \/>\n&#8211; R\u00e8gim nocturn: Associat amb la fusi\u00f3, la s\u00edntesi i la complementarietat dels contraris. Relacionat amb imatges simb\u00f2liques m\u00e9s integradores i c\u00edclics (com la natura i els ritmes de la vida). Associat amb la foscor, el subconscient, la caverna i la metamorfosi (l\u2019aigua, la lluna, el laberint).<\/p>\n<p>3. L&#8217;Organitzaci\u00f3 de l&#8217;Imaginari en Estructures<br \/>\n&#8211; Durand classifica les imatges i s\u00edmbols en funci\u00f3 de la seva din\u00e0mica i estructura.<br \/>\n&#8211; Defineix diferents tipus de s\u00edmbols segons la seva orientaci\u00f3 (ascensional, descensional, c\u00edclica) i el seu vincle amb l&#8217;experi\u00e8ncia humana.<\/p>\n<p>4. Superaci\u00f3 de l\u2019enfocament racionalista i psicoanal\u00edtic<br \/>\n&#8211; Critica l\u2019exc\u00e9s de racionalisme en l\u2019estudi de la cultura i l\u2019art.<br \/>\n&#8211; Tamb\u00e9 q\u00fcestiona Freud i el psicoan\u00e0lisi cl\u00e0ssic per reduir l\u2019imaginari a mecanismes inconscients repressius o patol\u00f2gics. En canvi, veu l\u2019imaginari com una for\u00e7a creativa i estructurant.<\/p>\n<p>5. Antropologia simb\u00f2lica i transdisciplinarietat<br \/>\n&#8211; La seva metodologia combina filosofia, psicologia, mitologia, literatura i antropologia per entendre l\u2019imaginari hum\u00e0 en tota la seva complexitat.<br \/>\n&#8211; Aquesta visi\u00f3 ha influ\u00eft en estudis culturals, hist\u00f2ria de les religions i semi\u00f2tica.<\/p>\n<p>La imaginaci\u00f3 elabora mites, narracions liter\u00e0ries, imatges po\u00e8tiques amb unes certes constants:<\/p>\n<p>&#8211; Imatges de l&#8217;angoixa davant el pas del temps, incertesa quotidiana i mort final: la b\u00e8stia, la fosca, la caiguda.<br \/>\n&#8211; Imatges de la primera reacci\u00f3 contra el perill: ascensi\u00f3, llum, purificaci\u00f3.<br \/>\n&#8211; Imatges de l&#8217;habituaci\u00f3 al temps: inversi\u00f3 (descens a un lloc acollidor, nit m\u00e0gica), intimitat (casa refugi, plaers sensuals dels aliments).<br \/>\n&#8211; Imatges de la superaci\u00f3 del temps: cicles (tot es repeteix, el calendari, drama agro-lunar), hist\u00f2ria lineal i progr\u00e9s (arbre, creu, evoluci\u00f3 cap a la fi dels temps)<\/p>\n<p>Durand fa una s\u00edntesi sobre la imaginaci\u00f3 simb\u00f2lica que ha donat lloc als mites, figures religioses i figures po\u00e8tiques: &#8220;prenem com a hip\u00f2tesi de treball que hi ha una estreta concomit\u00e0ncia entre els gestos del cos, els centres nerviosos i les representacions simb\u00f2liques.<\/p>\n<p>Els gestos del cos innats s\u00f3n: (aqu\u00ed segueix a Betcherev, Piaget)<br \/>\n&#8211; la incorporaci\u00f3 vertical en la postura<br \/>\n&#8211; la digesti\u00f3<br \/>\n&#8211; la sexualitat i els seus cicles<\/p>\n<p><strong>Els rostres del temps<\/strong><br \/>\nS\u00edmbols d&#8217;animals: animal com a imatge del moviment, del m\u00f3n que se&#8217;ns presenta ca\u00f2tic, que no podem dominar: el cavall infernal, la boca que mossega.<br \/>\nS\u00edmbols de la nit i la tenebra<br \/>\nS\u00edmbols de la caiguda<\/p>\n<p>p. 133<br \/>\n&#8220;&#8230; podem dir que un isomorfisme continu uneix tota una s\u00e8rie d&#8217;imatges desconnexes a primer cop d&#8217;ull, per\u00f2 la constel\u00b7laci\u00f3 de les quals permet d&#8217;induir un r\u00e8gim multiforme de l&#8217;angoixa davant del temps. Hem vist successivament el temps prenent el rostre teriomorf i l&#8217;agressivitat de l&#8217;ogre, apar\u00e8ixer alhora com l&#8217;animat inquietant i el devorador terror\u00edofic, s\u00edmbols de l&#8217;animalitat que remetebt, ja sia a l&#8217;aspecte irrevocablement fuga\u00e7, ja sia a la negativitat insaciable del dest\u00ed i de la mort. L&#8217;angoixa davant l&#8217;esdevenir ens ha aparegut despr\u00e9s com a projectant imatges nictomorfes, un seguit de s\u00edmbols sota el signe de les tenebres on el vell cec es conjuga amb l&#8217;aigua fosca, i finalment on l&#8217;ombra es mira en la sang, principi de vida l&#8217;epifania de la qual \u00e9s mortal, co\u00efncidint en la dona, en el flux menstrual, a la mort mensual de l&#8217;astre lunar. En aquest punt hem constatat que la feminitzaci\u00f3 del simbolisme nefast constitu\u00efa l&#8217;esb\u00f3s d&#8217;una eufemitzaci\u00f3 que arribaria al m\u00e0xim quan el tercer esquema terror\u00edfic, el de la caiguda, es redu\u00eds al microcosmos de la caiguda en miniatura, el de la caiguda interior i cenest\u00e8tica sota la seva doble forma sexual i digestiva [r\u00e8gim nocturn]. Transfer\u00e8ncia per la qual l&#8217;actitud angoixada de l&#8217;home davant la mort i davant del temps es tornar\u00e0 a duplicar en una inquietud moral davant la carn sexual i fins i tot digestiva.&#8221;<\/p>\n<p>Aqu\u00ed ens ha presentat l&#8217;angoixa, el que ens preocupa: el caos, el pas del temps, el perill, la mort.<\/p>\n<p>[i davant de l&#8217;angoixa de viure, hi ha dues estrat\u00e8gies, el r\u00e8gim di\u00fcrn i el r\u00e8gim nocturn]<\/p>\n<p><strong>R\u00e8gim di\u00fcrn<\/strong><br \/>\nDespr\u00e9s de presentar la tenebra, proposa l&#8217;estrat\u00e8gia de l&#8217;ant\u00edtesi, la llum contra la tenebra. Trobem els s\u00edmbols de l&#8217;espasa i el ceptre. Un m\u00f3n organitzat en clar i fosc, unes tenebres sobre les quals s&#8217;ha d&#8217;elevar la llum pura triomfant, despr\u00e9s d&#8217;un esfor\u00e7. Un moviment de distingir, separar, purificar, per l&#8217;ant\u00edtesi. Hi ha el reflex postural de la incorporaci\u00f3.<br \/>\nS\u00edmbols ascensionals: la llum, el sol, l&#8217;ull, la paraula [que etiqueta i organitza], el campanar.<br \/>\nS\u00edmbols diar\u00e8tics: l&#8217;heroi, les armes, ritus de purificaci\u00f3 i de rentar, aigua, foc.<br \/>\nen filosofia hi correspon, el platonisme, Descartes, trobar l&#8217;immutable,<\/p>\n<p><strong>R\u00e8gim nocturn<\/strong><br \/>\nLa segona estrat\u00e8gia no \u00e9s l&#8217;oposici\u00f3 de l&#8217;ant\u00edtesi, de la lluita, sin\u00f3 la reconversi\u00f3 i transformaci\u00f3 d&#8217;aquesta realitat negra i canviant: l&#8217;eufemisme<br \/>\np. 219 &#8220;Davant dels rostres del temps es dibuixa, doncs, una altra actitud imaginativa, consistent a captar les forces vitals de l&#8217;esdevenir, a exorcitzar els \u00eddols mort\u00edfers de Kronos, a transmutar-los en talismans ben\u00e8fics, a fi d&#8217;incorporar a l&#8217;ineluctable moviment del temps les figura reconfortants de constants, de cicles que al si mateix de l&#8217;esdevenir semblen acomplir un designi etern. L&#8217;ant\u00eddot del temps ja no ser\u00e0 cercat al nivell sobrehum\u00e0 de la transcend\u00e8ncia i de la puresa de les ess\u00e8ncies, sin\u00f3 en la intimitat c\u00e0lida i reconfortant de la subst\u00e0ncia o en les constants r\u00edtmiques que [scandent?] fen\u00f2mens i accidents&#8221;.<br \/>\nS\u00edmbols de la inversi\u00f3: el descens, la terra, el refugi, el rep\u00f2s, la m\u00fasica i el ritme la repetici\u00f3 [la m\u00fasica \u00e9s predictible fins a un cert punt]<br \/>\nS\u00edmbols de la intimitat: la tomba i el rep\u00f2s, el refugi i la copa, la nau, el parad\u00eds, els aliments, la cripta.<\/p>\n<p>[L&#8217;esquema de Durand permet molt de joc. Rec\u00f3rrer al comfort, a l&#8217;esteticisme i a la vida fren\u00e8tica del canvi per al canvi entra clarament dins l&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;inversi\u00f3 i eufemitzaci\u00f3 dels rostres del temps. Ja que tot canvia i que no podem controlar res, i que res t\u00e9 sentit, mirem de passar-nos-ho b\u00e9, i que tot sigui entretingut. Aix\u00f2 entra en el r\u00e8gim nocturn. En el r\u00e8gim di\u00fcrn tindria la seva versi\u00f3 en la idea de progr\u00e9s tecnol\u00f2gic [tots els problemes els arreglarem amb m\u00e9s ci\u00e8ncia, m\u00e9s ordinadors, m\u00e9s innovaci\u00f3]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"aras\">Arxiu de recerca dels arquetips simb\u00f2lics<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/aras.org\/\">aras.org<\/a><\/p>\n<p>Creaci\u00f3 i cosmos<\/p>\n<ul>\n<li>Creaci\u00f3 i cosmos: ou, respiraci\u00f3, estrella, sol, lluna, eclipsi, cometa<\/li>\n<li>Aigua: Oce\u00e0, riu, llac, remol\u00ed, cascada, inundaci\u00f3, bombolla<\/li>\n<li>Aire: vent i temps: aire, cel, n\u00favol, vent, pluja, tempesta, tro, llamp, arc de Sant Mart\u00ed, rosada, boira, neu<\/li>\n<li>Foc, llum, foscor: foc, guspira, alba, capvespre, solstici, nit, foscor<\/li>\n<li>Terra: pedra, muntanya, vall, cova, sal, desert, bosc, pant\u00e0, platja, illa<\/li>\n<\/ul>\n<p>Regne vegetal<\/p>\n<ul>\n<li>Arbres: roure, olivera, pi, palmera, arrels, arbre cabal\u00edstic, yakshi<\/li>\n<li>Plantes i flors m\u00e0giques: jard\u00ed, flor, lliri, lliri blanc, lotus, rosa, card, poma, pr\u00e9ssec, vinya, magrana, bolets, mandr\u00e0gora<\/li>\n<\/ul>\n<p>Regne animal<\/p>\n<ul>\n<li>Criatures primordials: cargol, cuc, gripau, granota, tortuga de mar, tortuga de terra, serp, cobra, cocodril<\/li>\n<li>Criatures aqu\u00e0tiques: peix, balena, dof\u00ed, pop, cranc, closca, clo\u00efssa, ostra<\/li>\n<li>Aranyes i insectes: escorp\u00ed, aranya, panerola, formiga, abella, mosca, papallona, escarabat<\/li>\n<li>Aus: au, ploma, colom, corb, falc\u00f3, mussol, \u00e0guila, pa\u00f3 reial<\/li>\n<li>Animals salvatges: mico, elefant, grans felins, os, llop, coiot, guineu, cangur, c\u00e9rvol, conill, rata, rat-penat<\/li>\n<li>Animals dom\u00e8stics: gos, gat, vaca, toro, cavall, ase, cabra, ovella, porc, gallina<\/li>\n<\/ul>\n<p>El m\u00f3n hum\u00e0<\/p>\n<ul>\n<li>El cos hum\u00e0: ossos, pell, cap, cervell, cabell\/calv\u00edcie, ull, ll\u00e0grimes, orella, nas, boca, barba, dents, llengua, pet\u00f3, col, bra\u00e7, ma, dit, urpa, pit, cor, sang, fetge, \u00fater, menstruaci\u00f3, vulva, fal\u00b7lus, esperma, masturbaci\u00f3, sexe, incest, cama, cuixa, genoll, peu, orina i excrements.<\/li>\n<li>Moviment i expressi\u00f3: ascens\/descens, caiguda, joc, nataci\u00f3, bicicleta, cotxe, tren, metro, avi\u00f3, vaixell, naufragi, cam\u00ed.<\/li>\n<li>Treball i societat: teixit, costura, cacera, sembra, mineria, cer\u00e0mica, rei, guerra, prostituta, captaire, mutilat, lladre, xafarder, orfe, foraster.<\/li>\n<li>Eines i altres objectes: destral, ganivet, espasa, llan\u00e7a, arc i fletxes, escopeta, martell, arada, roda,calendari, br\u00faixola, balan\u00e7a, cadena, fil, xarxa, cistell, bossa, diners, pinta, tisores, vel, casc, barret, garlanda, corona, collaret, arrecada, anell, davantal, sabates, paraig\u00fces\/parasol, tel\u00e8fon<\/li>\n<li>La casa i la llar: la llar, porta, pany, clau, finestra, escala, \u00e0tic, soterrani, cuina, llar de foc, l\u00e0mpada, espelma, forn, taula cadira, vidre, mirall, catifa, escombra, llit, bressol, w\u00e0ter, piscina, safareig, font, pou.<\/li>\n<li>Edificis i monuments: castell, ciutat, temple, n\u00ednxol, claustre, torre, columna, pont, t\u00fanel, carrer, escola, pres\u00f3.<\/li>\n<li>Color: vermell, taronja, groc, verd, blau, porpra, marr\u00f3, negre, blanc, gris.<\/li>\n<li>So: flauta, trompeta, arpa, lira, campana, tambor, silenci.<\/li>\n<\/ul>\n<p>M\u00f3n espiritual<\/p>\n<ul>\n<li>\u00c9ssers mitol\u00f2gics: \u00e0ngel, Ganesha, Dakini, Quetzalc\u00f3atl, sirena, f\u00faries, unicorn, c\u00edclop, gegant, vampir, bruixa, drac.<\/li>\n<li>Ritus i sistemes sagrats: punt, bindu, zero, u, mandala, laberint, cru\u00eflla, espiral, m\u00e0scara, encens, cendres, benedicci\u00f3.<\/li>\n<li>Malaltia i mort: malaltia, ferida, v\u00f2mit, medecina, ver\u00ed, ofec, crucifixi\u00f3, forca, assassinat, su\u00efcidi, cementiri, ta\u00fct, cremaci\u00f3, m\u00f2mia, descomposici\u00f3, esquarterament.<\/li>\n<li>\u00c0nima i psique: transmutaci\u00f3, metamorfosi, xakras, esquerda, perla, grial, fantasma, avantpassat.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Notes sobre s\u00edmbols<\/h2>\n<p><strong>Nadal<\/strong>: els Santa Claus de vermell amb la barba blanca i els rens i les branques d&#8217;avet han acabat essent els s\u00edmbols universals de Nadal. Els veia el 2025 a Turquia i pensava si tamb\u00e9 n&#8217;hi havia a Betlem.\u00a0 Nicolau va ser un bisbe de Turquia del segle IV a L\u00edcia, protector dels infants, comerciants i els mariners.\u00a0 En expandir-se el cristianisme dels segles V a X es van donar a con\u00e8ixer diversos sants. Al sXI uns mariners italians troben (o roben) les rel\u00edquies i les dipositen a Bari. Es fa molt popular i comencen a fer-se peregrinacions i se li dediquen esgl\u00e9sies a tot Europa. Al nord encaixava b\u00e9 per ser patr\u00f3 dels comerciants (ciutats hanse\u00e0tiques), mariners i els infants (en un \u00e8poca de mortalitat alta). Es desenvolupen tradicions a escandin\u00e0via [fusionant-se amb cultes pagans anteriors] i Holanda, St. Nikklas que portaran amb ells a New York (la nova Amsterdam). El 1823 apareix el poema <span style=\"font-size: 1rem;\">\u201cA Visit from St. Nicholas\u201d (<\/span> \u2019Twas the Night Before Christmas) atribu\u00eft a Clement Clarke Moore, que presenta Santa Claus com un personatge alegre i rodonet, que viatja en un trineu volador tirat per vuit rens. Com que Am\u00e8rica \u00e9s la cultura predominant, aquesta creaci\u00f3 popular s&#8217;imposa arreu, fins i tot a les terres que el fonamentaven. Per aix\u00f2 tenim un Sta.Claus amb rens m\u00e9s que no pas els reis dalt de camells.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Placebo?<\/strong><br \/>\nEls s\u00edmbols, s\u00f3n la versi\u00f3 inferior o simplificada per a infants o gent no cultivada, del que pr\u00f2piament s&#8217;hauria de descriure en termes racionals? Funcionarien com un efecte placebo? Si pensem en un ritual, per exemple, una dansa per que plogui, o en matar i cremar un xai com a ofrena a un d\u00e9u, ens pot semblar que sigui aix\u00ed, no hi ha una relaci\u00f3 causa &#8211; efecte real, llevat de la influ\u00e8ncia en la ment del practicant.<\/p>\n<p><strong>Nou sentit?<\/strong><br \/>\nSi pensem en les narracions dels mites, en les escenes dels quadres, ens aporten un significat que no podr\u00edem obtenir amb una descripci\u00f3 no simb\u00f2lica? o almenys, aquest significat ens arriba amb una intensitat i efecte emocional diferent? Per exemple, el gravat <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/durer-melencolia-i\/\">MelencoliaI<\/a>, o l&#8217;esperan\u00e7a a la capsa de <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#prometeupandora\">Pandora<\/a>.<br \/>\nEs tractaria de la mateixa pregunta a prop\u00f2sit del\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-poesia-significat-coneixement-veritat\/\">significat<\/a>\u00a0 en la poesia: \u00e9s un pobre (o m\u00e9s f\u00e0cil d&#8217;empassar) substitut de la ci\u00e8ncia?<\/p>\n<p><strong>Viure com si, religi\u00f3\/ficci\u00f3<\/strong><br \/>\nJung creia en un inconscient col\u00b7lectiu del qual particip\u00e0vem tots. Des de l&#8217;esoterisme, Rene Guenon i Cirlot suggereixen l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una realitat transcendent, no accessible per la ci\u00e8ncia, que s&#8217;ent\u00e9n en termes de narracions i rituals simb\u00f2lics. De fet, podem considerar aquest no seria el cas de totes les religions, unes narracions que donen sentit, i uns rituals que funcionen com placebos. Aleshores, ens queda el dubte de si la pastilla \u00e9s real, com els que recorren a la homeopatia, o si \u00e9s un placebo per\u00f2 tot i aix\u00ed, ens funciona. Potser aquesta seria la pregunta de Wallace Stevens quan planteja una &#8220;Supreme Fiction&#8221;.<\/p>\n<p>La idea que cada un de nosaltres \u00e9s una versi\u00f3 de la totalitat de l&#8217;univers, amb la connexi\u00f3 macrocosmos i microcosmos, \u00e9s molt suggeridora i potent. Per\u00f2 situa l&#8217;home al centre de tot i projecta una antropomorfitzaci\u00f3 a l&#8217;univers en conjunt, veient-lo com un gran organisme (igual que ho fem quan projectem un d\u00e9u personal, o quan Hegel veu l&#8217;exist\u00e8ncia com un Esperit que es desplega). La cosmologia cient\u00edfica, en canvi, \u00e9s presenta un univers immens, b\u00e0sicament buit i desconnectat, b\u00e0sicament pols d&#8217;hidrogen i heli, que acabar\u00e0 en la mort t\u00e8rmica. I \u00e9s nom\u00e9s en un rac\u00f3, com un niu de formigues en un hangar, que hi ha uns ens m\u00e9s complicats, que pinten parets, cuinen truita de patates, i ballen al sol d&#8217;unes orquestres. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">exposici\u00f3 sonora<\/a> )<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Semi\u00f2tica Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0Des de la filosofia\u00a0 \u00a0 \u00a0Subconscient\u00a0 \u00a0 \u00a0Religi\u00f3 i mites\u00a0 \u00a0 Joc Simb\u00f2lic\u00a0 \u00a0Art, Iconografia\u00a0 \u00a0 Narrativa\u00a0 \u00a0 Cirlot\u00a0 \u00a0 Durand\u00a0 \u00a0 ARAS\u00a0 \u00a0 Discussi\u00f3 Introducci\u00f3 La semi\u00f2tica (Saussure, Peirce) distingeix entre: Icones: Signes que s\u2019assemblen a l\u2019objecte que representen (per exemple, una fotografia). \u00cdndexs: Signes que tenen una connexi\u00f3 f\u00edsica amb &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Els s\u00edmbols&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[638,15],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3525"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3525"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3525\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3525"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3525"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3525"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3525"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3525"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}