{"id":3526,"date":"2025-02-28T11:55:23","date_gmt":"2025-02-28T11:55:23","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3526"},"modified":"2025-06-11T09:04:12","modified_gmt":"2025-06-11T09:04:12","slug":"semiotica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/","title":{"rendered":"Semi\u00f2tica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/\">Cultura<\/a>: Semi\u00f2tica, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\">ling\u00fc\u00edstica<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/\">S\u00edmbols<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#teorics\">Te\u00f2rics de semi\u00f2tica<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#comunicacio\">Comunicaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#xarxes\">Xarxes<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>[exemples de signes: els sons del llenguatge parlat, les lletres del llenguatge escrit, els senyals de circulaci\u00f3,\u00a0 equacions, gr\u00e0fiques, gestos, escenes en pintura o fotografia o publicitat, ] [m\u00fasica, potser tamb\u00e9? els tocs de cornet\u00ed indicant atac o retirada]<\/p>\n<p>[com es van comen\u00e7ar a comunicar els humans, qu\u00e8 pensem que eren els protollenguatges?]<\/p>\n<p>Semi\u00f2tica: l&#8217;estudi de la comunicaci\u00f3 de significat o estat emocional mitjan\u00e7ant signes.<\/p>\n<p>Tindrem: llenguatge, icones, s\u00edmbols (objectes, escenes)<\/p>\n<p>Tenim<\/p>\n<ul>\n<li>Sem\u00e0ntica, l&#8217;estudi del significat<\/li>\n<li>Sintaxi, estudi de l&#8217;estructura dels signes<\/li>\n<li>Pragm\u00e0tica, estudi de com funcionen els signes<\/li>\n<\/ul>\n<p>Quan s&#8217;aplica al llenguatge (language) tenim la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\">ling\u00fc\u00edstica<\/a>, referit sobretot a al comunicaci\u00f3 verbal i escrit en les diferents lleng\u00fces (language, langue, tongue) d&#8217;una comunitat (tot i que en sentit ample llenguatge tamb\u00e9 es pot referir a altres sistemes de comunicaci\u00f3, com llenguatge de programaci\u00f3 o llenguatge musical). La parla (speech) \u00e9s la manifestaci\u00f3 individual i concreta de la llengua, per exemple amb accents o modismes caracter\u00edstics.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi dels s\u00edmbols cobriria la comunicaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les estructures ling\u00fc\u00edstiques, com signes d etr\u00e0fic, equacions matem\u00e0tiques o imatges [i tamb\u00e9, jocs, rituals religiosos]<\/p>\n<p>[Les teories de la comunicaci\u00f3 recollirien l&#8217;aspecte pragm\u00e0tic, no tant l&#8217;estructura de relacions entre signes i q\u00fcestions de significat (relaci\u00f3 entre missatges, estat mental dels comunicants i refer\u00e8ncia). Se centren en el proc\u00e9s de transmissi\u00f3, emissor-medi-receptor. La semi\u00f2tica t\u00e9 un enfocament m\u00e9s te\u00f2ric i es pregunta, &#8220;qu\u00e8 volen dir els signes? com funcionen entre s\u00ed?&#8221;. Els estudis de comunicaci\u00f3 s&#8217;adrecen als media, publicitat i relacions p\u00fabliques; es demanen &#8220;com es pot transmetre la informaci\u00f3 de manera efectiva?&#8221;, &#8220;Com s&#8217;interpreten els missatges?&#8221; [seria la versi\u00f3 moderna de la ret\u00f2rica dels antics].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"teorics\">Te\u00f2rics de semi\u00f2tica<\/h2>\n<p><strong>Ivan Pavlov (\u00a0(1849-1936)<\/strong><br \/>\nEl fisi\u00f2leg rus va introduir la noci\u00f3 de &#8220;Segon sistema de senyals&#8221;.\u00a0 El primer sistema de senyals s\u00f3n els est\u00edmuls directes del m\u00f3n extern, sons, imatges, olors, que compartim tamb\u00e9 amb els animals. El segon sistema de senyals s\u00f3n els s\u00edmbols ling\u00fc\u00edstics, exclusiu dels humans. [A\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/layered-ontology-laplaces-demon-upgrades\/\">Layered Ontology<\/a>, distinmgia sistemes sense senyals, com una bola de billar que interaccionen amb tota l&#8217;energia del sistema, sistemes amb\u00a0 el primer sistema de senyals, que interaccionen amb el que est\u00e0 present i poden tenir un repertori est\u00edmul-resposta, i sistemes amb el segon sistema de senyals, que poden estar en contacte amb el que no existeix, amb els somnis i les expectatives].<\/p>\n<p><strong id=\"saussure\">Ferdinand de Saussure (1857-1913)<\/strong><\/p>\n<p>En el seu curs de ling\u00fc\u00edstica fet a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911, introdueix conceptes m\u00e9s generals sobre comunicaci\u00f3 depassant l&#8217;\u00e0mbit de la ling\u00fc\u00edstica. Moria el 1913 sense publicar les seves teories, per\u00f2 els seus alumnes les publicaren el 1915 amb el t\u00edtol de Curs de ling\u00fc\u00edstica general.<\/p>\n<p>1, Un signe t\u00e9 dues parts relacionades de manera arbitr\u00e0ria:<\/p>\n<ul>\n<li>Significant: la imatge ac\u00fastica o la forma del signe (per exemple, la paraula &#8220;arbre&#8221;).<\/li>\n<li>Significat: el concepte mental associat a aquest significant (la idea d&#8217;un arbre a la ment de l&#8217;int\u00e8rpret, i no pas l&#8217;arbre real com a objecte f\u00edsic )<\/li>\n<\/ul>\n<p>2. La llengua (langue) \u00e9s un sistema de signes interconnectats i que el valor d&#8217;un signe dep\u00e8n de la seva relaci\u00f3 amb els altres signes dins del sistema ling\u00fc\u00edstic. -&gt; estructuralisme [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica de frases<\/a> i comparaci\u00f3 amb els acords en harmonia]<br \/>\nDistinci\u00f3 entre llengua (langue), el sistema estructurat de signes compartit per una comunitat ling\u00fc\u00edstica i parla (parole), l&#8217;\u00fas individual i concret de la llengua en la comunicaci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ogden i Richards<\/strong><br \/>\nA &#8220;The Meaning of meaning&#8221; (1923) fan notar que la relaci\u00f3 entre signe i objecte no \u00e9s directe sin\u00f3 que passa per la representaci\u00f3 en la ment del parlant:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/0a\/Semiotic_triangle.svg\/250px-Semiotic_triangle.svg.png\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Charles Sanders Peirce (1839-1914)<\/strong><\/p>\n<p>La tr\u00edada semi\u00f3tica:<\/p>\n<ul>\n<li>sign, el signe en si mateix [el significant de Saussure]<\/li>\n<li>object<\/li>\n<li>interpretant, la interpretaci\u00f3 del signe a la ment de l&#8217;int\u00e8rpret [el significat de Saussure]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els signes podien ser:<\/p>\n<ul>\n<li>Icones: Signes que s&#8217;assemblen a l&#8217;objecte que representen (per exemple, una fotografia).<\/li>\n<li>\u00cdndexs: Signes que tenen una connexi\u00f3 f\u00edsica amb l&#8217;objecte que representen (per exemple, el fum com a senyal de foc).<\/li>\n<li>S\u00edmbols: Signes que tenen una relaci\u00f3 arbitr\u00e0ria amb l&#8217;objecte que representen, basada en convencions (per exemple, les paraules).<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong id=\"barthes\">Roland Barthes (1915-1980)<\/strong><\/p>\n<p>Aplica la semi\u00f2tica a la comprensi\u00f3 dels mites moderns, la literatura i la comunicaci\u00f3 visual.<br \/>\nA Mythologies (1957), analitza com els mitjans de comunicaci\u00f3 i la cultura popular transmeten significats ideol\u00f2gics mitjan\u00e7ant els mites. A la publicitat i les not\u00edcies, hi ha dos nivells de significaci\u00f3: la denotaci\u00f3, el significat literal d&#8217;un signe i la connotaci\u00f3, el significat cultural o ideol\u00f2gic que es construeix sobre aquest signe.<br \/>\nA &#8220;La mort de l\u2019autor&#8221; (1967), argumenta que l\u2019autor no \u00e9s la font \u00faltima de significat d\u2019un text, sin\u00f3 que el sentit d\u2019una obra es crea a trav\u00e9s de la lectura que en fa cada lector. Aix\u00f2 suposa un canvi radical en la cr\u00edtica liter\u00e0ria, ja que abans es donava molta import\u00e0ncia a la intenci\u00f3 de l\u2019autor. Distingeix entre obra (\u0153uvre), un conjunt tancat i unitari, tradicionalment associat a la literatura cl\u00e0ssica i Text, una xarxa oberta de significats que varia segons la interpretaci\u00f3 del lector. Influiria en el postestructuralisme i en la teoria de la intertextualitat.<br \/>\nA &#8220;Le plaisir du texte* (1973)&#8221; distingeix dues maneres de llegir, el &#8220;Texte de plaisir&#8221;, f\u00e0cil i plaent, que confirma les expectatives del lector i el &#8220;Texte de jouissance&#8221;, que desafia el lector, el fa sentir desconcertat i el for\u00e7a a reflexionar.<br \/>\nA &#8220;La chambre claire&#8221; (1980), tracta de la fotografia i la relaci\u00f3 entre la imatge i el record. Nota el Studium, l\u2019inter\u00e8s general d\u2019una fotografia per la seva composici\u00f3 o tema i el Punctum, un detall inesperat que desperta una emoci\u00f3 subjectiva en l\u2019espectador.<\/p>\n<p><strong>Thomas Sebeok<\/strong> (1920-2001)<\/p>\n<p>Va estendre la noci\u00f3 de signes a la comunicaci\u00f3 entre esp\u00e8cies vives:<\/p>\n<p>1. Signals, senyals que desencadenaven una reposta immediata, per exemple una fugida en cas de perill.<br \/>\n2. Icons \u2013 Signes que s&#8217;assemblen al que representen, una fotografia o la imitaci\u00f3 d&#8217;un so.<br \/>\n3. Indexes (Indices) \u2013 Signes connevtats al que refereixen, per exemple el fum respecte del foc.<br \/>\n4. Symbols \u2013 Signes basats en convencions culturals.<br \/>\n5. Symptoms \u2013 signes naturales que refereixen un estat interior, per exemple la febre.<br \/>\n6. Models \u2013 Signes complexos que funcionen com a representacions o simulacions de la realitat, com el model de sistema solar.<\/p>\n<p><strong id=\"eco\">Umberto Eco (1932-2016)<\/strong><\/p>\n<p>Fa un enfocament interdisciplinari amb ling\u00fc\u00edstica, filosofia, literatura i estudis culturals. La semi\u00f2tica no es limita a l&#8217;estudi dels signes sin\u00f3 que \u00e9s el marc general per entendre la cultura i la comunicaci\u00f3 [veure mem\u00f2ria col\u00b7lectiva]. Els sgnes no semrpe tenen un significat fix, sin\u00f3 que depenen de la interpretaci\u00f3 que en fa el receptor.<br \/>\nAl &#8220;Tractat de semi\u00f2tica general&#8221; (1975) parteix de Saussure i Peirce. Fa notar que en la comunicaci\u00f3 hi ha &#8220;codi tancat&#8221;, quan el significat est\u00e0 for\u00e7a fixat (com en la llengua) [el codi de circulaci\u00f3 o les equacions], o codi obert, quan el significat dep\u00e8n de la interpretaci\u00f3 i pot variar (com en les obres d&#8217;art [quadres, cinema, teatre]). Aquesta obertura s&#8217;argumenta a &#8220;Opera aperta&#8221; (1962). Ho matisar\u00e0 el 1990 a &#8220;Els l\u00edmits de la interpretaci\u00f3&#8221;, en el sentit que si b\u00e9 un text permet diferents lectures, no totes s\u00f3n v\u00e0lides, l&#8217;autor estableix uns l\u00edmits. Un lector pot trobar nous significats (Interpretaci\u00f3 oberta)[amb cert fonament] per\u00f2 no inventar-s&#8217;ho (Interpretaci\u00f3 descontrolada). Tenim el &#8220;Lector emp\u00edric&#8221;, qualsevol lector real, que pot entendre el text de manera diferent segons el seu context [i que potser no pesca cap refer\u00e8ncia], i el &#8220;Lector model&#8221;, capa\u00e7 d\u2019interpretar el text segons les seves pistes internes.<br \/>\nEn els continguts de cultura popular (la televisi\u00f3, el cinema, la publicitat) es poden identificar dues menes de valors ideol\u00f2gics funciona com un sistema de signes que transmet valors ideol\u00f2gics (Apocal\u00edptics i integrados, 1964), amenaces ((apocal\u00edptics) o leg\u00edtims (integrats). Estudia el paper de la manipulaci\u00f3 dels mitjans i la capacitat del p\u00fablic d\u2019interpretar missatges de manera cr\u00edtica. [Ara els integrats s\u00f3n els &#8220;transgressors&#8221;, s\u00f3n els que reben les subvencions].<\/p>\n<p><strong id=\"greimas\">Algirdas Julien Greimas (1917-1992)<\/strong><\/p>\n<p>Va desenvolupar eines metodol\u00f2giques per estudiar la manera com els textos construeixen significats, inspirant-se en la ling\u00fc\u00edstica estructural de Saussure i en el formalisme rus, contribu\u00efnt a l&#8217;an\u00e0lisi del discurs narratiu i la semi\u00f2tica estructural.<br \/>\nEn els relats es poden arribar a identificar sis actuants (categories abstractes que completen una acci\u00f3), agrupats en tres oposicions fonamentals:<br \/>\nSubjecte \u2194 Objecte, el protagonista i el seu objectiu.<br \/>\nDestinador \u2194 Destinatari, qui impulsa l\u2019acci\u00f3 i qui en rep [pateix] el resultat.<br \/>\nAjudant \u2194 Oponent, qui facilita o dificulta l\u2019acci\u00f3.<br \/>\nPer exemple, aplicat a La Caputxeta Vermella: Subjecte: Caputxeta Vermella\/Objecte: Portar el menjar a l\u2019\u00e0via. Destinador: La mare (que li encomana la missi\u00f3),Destinatari: L\u2019\u00e0via (qui rep el benefici). Ajudant: El ca\u00e7ador (ajuda a derrotar el llop)\/Oponent: El llop (obstacle a la missi\u00f3).<br \/>\nEl quadrat semi\u00f2tic \u00e9s una eina per analitzar les oposicions sem\u00e0ntiques dins dels textos. Es basa en la idea que els conceptes no existeixen a\u00efllats, sin\u00f3 en relaci\u00f3 amb oposicions i negacions [Per exemple, els personatges secundaris en les hist\u00f2ries]:<br \/>\nA \u2013 Un concepte afirmatiu (ex. &#8220;bo&#8221;) \/ B \u2013 El seu contrari (ex. &#8220;dolent&#8221;)<br \/>\nNo-A \u2013 L\u2019oposici\u00f3 a A (ex. &#8220;no bo&#8221;, que no \u00e9s exactament dolent) \/ No-B \u2013 L\u2019oposici\u00f3 a B (ex. &#8220;no dolent&#8221;, que no \u00e9s exactament bo)<br \/>\nEls textos (mites, contes, pel\u00b7l\u00edcules i fins i tot en not\u00edcies o discursos pol\u00edtics) tindrien una estructura profunda, basada en transformacions que condueixen el protagonista d&#8217;un estat inicial a un estat final. Sovint segueixen un esquema com:<br \/>\n1. Estat inicial (equilibri)<br \/>\n2. Disrupci\u00f3 (conflicte)<br \/>\n3. Acci\u00f3 de transformaci\u00f3 (intent de resoluci\u00f3)<br \/>\n4. Estat final (nou equilibri)<\/p>\n<p><strong>Yuri Lotman (1922-1993)<\/strong><\/p>\n<p>Va ser un dels semi\u00f2tics m\u00e9s importants del segle XX, especialment en l&#8217;\u00e0mbit de la semi\u00f2tica de la cultura i l&#8217;an\u00e0lisi dels textos art\u00edstics. Fundador de l&#8217;Escola de Tartu-Moscou, va desenvolupar una teoria en qu\u00e8 la cultura es veu com un sistema de signes que interactua i evoluciona constantment, d&#8217;aplicaci\u00f3 a la cultura i textos art\u00edstics.<br \/>\nIntrodueix el concepte de semiosfera, inspirat en la noci\u00f3 de &#8220;biosfera&#8221; de Vernadsky: &#8220;L\u2019espai semi\u00f2tic fora del qual la comunicaci\u00f3 i la significaci\u00f3 no s\u00f3n possibles.&#8221; La cultura no \u00e9s una s\u00e8rie de textos a\u00efllats, sin\u00f3 un espai global on els signes interactuen, es transformen i generen nous significats. Hi ha zones centrals (on les normes s\u00f3n estables) i zones perif\u00e8riques (on sorgeixen innovacions i h\u00edbrids culturals). Per exemple, el pas de l&#8217;art cl\u00e0ssic a l&#8217;avantguarda es pot entendre com una transformaci\u00f3 dins de la semiosfera, on elements perif\u00e8rics (com el cubisme o el dadaisme) desafien les convencions del centre.<br \/>\nUn text, ja sigui literari, art\u00edstic, cinematogr\u00e0fic, etc.) \u00e9s una unitat semi\u00f2tica complexa que genera m\u00faltiples significats segons el context cultural i l&#8217;experi\u00e8ncia del lector [Com Umberto Eco]. [Posa d&#8217;exemple 1984 de Geroge Orwell comentant que es pot llegir com una cr\u00edtica al comunisme, o als estats totalitaris, i jo de nen el vaig llegir com un conte!]..<br \/>\nHi ha un &#8220;llenguatge natural&#8221;, com el verbal, que \u00e9s compartit per tothom, i &#8220;llenguatges secundaris&#8221;, com el cinema, la pintura, la moda, la m\u00fasica, que funcionen amb els seus propis codis i regles. Per exemple en el cinema, un pla fosc amb pluja no significa nom\u00e9s &#8220;\u00e9s de nit i plou&#8221;, sin\u00f3 que pot transmetre un estat emocional (angoixa, misteri, perill).[Efecte Kuleixov, on s&#8217;interpreta de manera diferent una mateixa expressi\u00f3 en funci\u00f3 de les imatges que l&#8217;acompanyen.]<br \/>\nLa cultura funciona com una mem\u00f2ria col\u00b7lectiva que es transmet de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 a trav\u00e9s dels textos. Els mites, les llegendes, els rituals i la literatura s\u00f3n mecanismes per conservar i transformar el coneixement cultural. [i oral?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Comunicaci\u00f3<\/h2>\n<p>1948. Harold Lasswell, model basat en cinc preguntes: Qui diu qu\u00e8, per quin canal, a qui i amb quin efecte? D&#8217;aplicaci\u00f3 en mitjans de comunicaci\u00f3 i propaganda.<br \/>\n1949 Teoria de la informaci\u00f3. Claude Shannon i Warren Weaver (Teoria Matem\u00e0tica de la Comunicaci\u00f3, 1949) proposen un model matem\u00e0tic de transmissi\u00f3 de missatges a trav\u00e9s d&#8217;un canal atenent a problemes de soroll que es resoldrien amb redund\u00e0ncies. Fonamental en telecomunicacions. En electr\u00f2nica amb una bona codificaci\u00f3 redueix el &#8220;soroll&#8221; (errors en la transmissi\u00f3).<br \/>\n1960 David Berlo (Model SMCR): Source (Emissor) \u2013 Message (Missatge) \u2013 Channel (Canal) \u2013 Receiver (Receptor).<br \/>\n1960 Roman Jakobson (Funcions del Llenguatge) assenyala l&#8217;aspecte f\u00e0ctic de la comunicaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica [el que se&#8217;n diu tamb\u00e9 conversa activa].<br \/>\n1964. Marshall McLuhan (Teoria dels Mitjans) . Fa notar la import\u00e0ncia del canal (The medium is the message), per exemple, el mateix contingut t\u00e9 un efecte diferent en un llibre, a la televisi\u00f3 [o a tiktok].<br \/>\n1967 Paul Watzlawick (Teoria de la Comunicaci\u00f3 Humana), axiomes de la comunicaci\u00f3, &#8220;No es pot no comunicar&#8221;, tota conducta comunica. Per exemple, el to de veu i el llenguatge corporal poden contradir el missatge verbal [la broma del pare &#8220;ets molt maco&#8221; tot cridant].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"xarxes\">Xarxes<\/h2>\n<p>Mems, continguts participatius i algoritmes<br \/>\nAlgoritmes i Mem\u00e8tica. Dawkins, a Selfish Gene (1976) proposa que la unitat d&#8217;evoluci\u00f3 i superviv\u00e8ncia no s\u00f3n els organismes sin\u00f3 els gens. Introdueix la noci\u00f3 de &#8220;mem&#8221; per descriure l&#8217;evoluci\u00f3 de continguts culturals que seria similar a la dels virus.<br \/>\nEl 2006 Henry Jenkins asenyala que els consumidors ja no s\u00f3n passius; creen i comparteixen continguts, fent que els missatges es propaguin de manera viral (Cultura de la participaci\u00f3 i narrativa transm\u00e8dia). El 2014 Shifman a memes in Digital Culture, ho aplica a l&#8217;estudi de la propagaci\u00f3 de missatges a les xarxes socials.<br \/>\nAix\u00f2 fa que el paper dels algoritmes de les plataformes sigui fonamental:<\/p>\n<p>2011. Eli Pariser.&#8221;The Filter Bubble&#8221;. Les plataformes com Facebook, Google i Twitter prioritzen continguts que reforcen les creences de l\u2019usuari en comptes de mostrar informaci\u00f3 diversa. Aix\u00ed els algortimes formen una bombolla personalitzada segons les nostres interaccions pr\u00e8vies, creant un entorn informatiu tancat. [nom\u00e9s veurem continguts dels que pensen com nosaltres] .<br \/>\n2018. Tarleton Gillespie. &#8220;Custodians of the Internet&#8221;. Les plataformes digitals actuen com a &#8220;custodis de la informaci\u00f3&#8221; determinant quins missatges s\u00f3n visibles.<br \/>\n2017. Zeynep Tufekci. &#8220;Twitter and Tear Gas&#8221;. Mostra com les plataformes i els seus algoritmes amplifiquen o redueixen la visibilitat dels missatges pol\u00edtics. Aix\u00f2 pot ser de manera autom\u00e0tica, nom\u00e9s per incrementar clicks, ajustos dels administradors o resultat de manipulaci\u00f3 per part de tercers mitjan\u00e7ant bots. Durant la primavera \u00e0rab, twitter va servir per mobilitzar per\u00f2 els governs autoritaris tamb\u00e9 van escampar desinformaci\u00f3 [i per aix\u00f2 Elon Musk va comprar Twitter, eliminant els controls de fact checking]. 2016-2022, Kate Crawford &amp; Meredith Whittaker (AI Now Institute), i Yochai Benkler (2018 &#8220;Network Propaganda&#8221;) presenten les mateixes conclusions.<br \/>\n2018. Safiya Umoja Noble. &#8220;Algorithms of Oppression&#8221; mostra com els algoritmes poden perpetuar biaixos socials i racials en els resultats de cerca i en la prioritzaci\u00f3 de continguts. Per exemple una cerca de &#8220;black girls&#8221; retorna resultats hipersexualitzats.<\/p>\n<p>La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#desinformacio\">desinformaci\u00f3<\/a>\u00a0 i\u00a0 \u00a0el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#malusai\">mal \u00fas de la AI<\/a>\u00a0 s\u00f3n un dels principals problemes actuals.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Biblioteca<\/h2>\n<ul>\n<li><b>Barthes, Roland<\/b>\u00a0Mythologies\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | ebk0044 |(F) |<\/li>\n<li><b>Binet, Laurent<\/b>\u00a0septi\u00e8me fonction du langage : roman (Litt\u00e9rature Fran\u00e7aise) (French Edition), La\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | ebk0050 |(F) |<\/li>\n<li><b>CHOMSKY, NOAM<\/b>\u00a0Aspectos de la teor\u00eda de la sintaxis\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | lib0911 |(S) |235 pp.<\/li>\n<li><b>COLLINS<\/b>\u00a0English-Spanish Dictionnary\u00a0<i><\/i>|DW:42 Filologia anglesa. | lib0637 |(ES) |600 pp.<\/li>\n<li><b>CORBEIL, ARCHAMBAULT<\/b>\u00a0Diccionario visual, espa\u00f1ol ingl\u00e9s franc\u00e9s alem\u00e1n italiano\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | lib1588 |(E) |686 pp.<\/li>\n<li><b>Danesi, Marcel<\/b>\u00a0Of Cigarettes, High Heels, and Other Interesting Things\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | ebk0234 |(E) |<\/li>\n<li><b>LAKOFF, George i JOHNSON, MARK<\/b>\u00a0Metaphors we live by\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | pdf062 |(E) |<\/li>\n<li><b>PLETT, HEINRICH<\/b>\u00a0Einf\u00fchrung in die rhetorische textanalyse\u00a0<i><\/i>|DW:41 Filologia en general. | lib0805 |(D) Hamburg, Helmut Buske, 1991|125 pp<\/li>\n<li><b>PUJOL, JOSEP M., SOL\u00c2, JOAN<\/b>\u00a0Ortotipografia. Manual de l&#8217;autor, l&#8217;autoeditor ..\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | lib0981 |(C) Barcelona: Columna, 1995|424 pp.<\/li>\n<li><b>SAUSSURE, FERDINAND DE<\/b>\u00a0Curso de ling\u00fc\u00edstica general\u00a0<i><\/i>|DW:4 Filologia. Ling\u00fc\u00edstica. | lib0912 |(S) |370 pp.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cultura: Semi\u00f2tica, ling\u00fc\u00edstica, S\u00edmbols Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0Te\u00f2rics de semi\u00f2tica\u00a0 \u00a0 Comunicaci\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0 Xarxes Introducci\u00f3 [exemples de signes: els sons del llenguatge parlat, les lletres del llenguatge escrit, els senyals de circulaci\u00f3,\u00a0 equacions, gr\u00e0fiques, gestos, escenes en pintura o fotografia o publicitat, ] [m\u00fasica, potser tamb\u00e9? els tocs de cornet\u00ed indicant atac o retirada] [com es &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Semi\u00f2tica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[638],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3526"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3526"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3526\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3526"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3526"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3526"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3526"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3526"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3526"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3526"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3526"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}