{"id":3527,"date":"2025-02-28T11:54:19","date_gmt":"2025-02-28T11:54:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3527"},"modified":"2025-08-22T10:36:15","modified_gmt":"2025-08-22T10:36:15","slug":"linguistica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/","title":{"rendered":"Ling\u00fc\u00edstica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">Semi\u00f2tica<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-simbols\/\">S\u00edmbols<\/a>\u00a0 \u00a0 (\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3 dels llenguatges<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\">Sistemes d\u2019escriptura<\/a>\u00a0 \u00a0Catal\u00e0: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/\">Etimologies<\/a> ) <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla, escolta, escriu i llegeix<\/a> |\u00a0 \u00a0 Psicologia: <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#llenguatge\">desenvolupament<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%c2%b7ligencia\/\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a>\u00a0 \u00a0(<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/\">la veu humana<\/a>)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>: nocions\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#origen\">Origen<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#teories\">Teories<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#pragmatica\">Pragm\u00e0tica<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#sintaxi\">Morfosintaxi<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla, escolta, escriu i llegeix<\/a> . Tenim un m\u00f3n b\u00e0sicament oral fins a la impremta i fins al s19 no comen\u00e7a l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i la lectura generalitzada (tot i que el 1900 nom\u00e9s sabia llegir un 12% de la poblaci\u00f3 mundial). Al s20 som un m\u00f3n que a escolta la r\u00e0dio i mira la televisi\u00f3. Al s21 som un m\u00f3n que mira el m\u00f2bil. Tenim <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#converses\">converses\u00a0 interpersonals<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#asimetrica\">recitals, teatre, cinema, discursos, educaci\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#publicacions\">publicacions<\/a> de llibres i revistes, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#radiotv\">r\u00e0dio i televisi\u00f3<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#xarxes\">xarxes<\/a>.<\/p>\n<p><strong>[Nocions b\u00e0siques]<\/strong><br \/>\nLa ling\u00fc\u00edstica \u00e9s l&#8217;estudi del llenguatge, una forma de comunicaci\u00f3 que permet referir coses a signes que poden ser fonemes (fon\u00e8tica) o grafemes. \u00c9s el &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#teorics\">segon sistema de senyals<\/a>&#8221; (Pavlov). Aquests items poden no ser presents (propietat de despla\u00e7ament). Aquest aspecte \u00e9s la sem\u00e0ntica. Els signes s&#8217;organitzen formant mots i oracions: la morfosintaxi. Un missatge t\u00e9 diferents efectes segons el context, pot ser una ordre que espera ser obe\u00efda, o una pregunta que espera una resposta: la pragm\u00e0tica.<br \/>\nLa <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#teorics\">semi\u00f2tica<\/a> ens distingeix <strong>significant<\/strong> i <strong>significat<\/strong>. <strong>Llenguatge<\/strong> (language) seria el sistema de comunicaci\u00f3 en general, que existeix en uns 5000-7000 <strong>lleng\u00fces<\/strong> o llenguatges (langue, tongue) de diferents comunitats culturals. Cada persona o grup tindr\u00e0 una <strong>parla<\/strong> (parole, speech) particular amb el seu accent.<br \/>\nEls te\u00f2rics de la\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#comunicacio\">comunicaci\u00f3<\/a> \u00a0 proposen el model SMCR): Source (Emissor) \u2013 Message (Missatge) \u2013 Channel (Canal) \u2013 Receiver (Receptor). (David Berlo\u00a0 1960).<\/p>\n<p>[Tenim un subjecte en un cert estat mental i en un moment donat es desencadena una pauta de conducta comunicativa<\/p>\n<ul>\n<li>saludar, explicar, preguntar, escriure qu\u00e8 ha passat avui [pragm\u00e0tica]<\/li>\n<li>&#8220;qu\u00e8 vull dir&#8221;? Vull descriure el que m&#8217;envolta? Busco els mots que corresponen als objectes. Vull explicar com em sento? identifico el meu estat [sem\u00e0ntica]<\/li>\n<li>construeixo una frase, modificant si cal els mots de singular\u00a0 a plural, modificant-los amb adjectius o frases subordinades. [morfosintaxi]<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Charles Morris ho resumia dient que la sem\u00e0ntica estudia la relaci\u00f3 entre les paraules i el m\u00f3n, la pragm\u00e0tica, la relaci\u00f3 entre les paraules i els usuaris, i la sintaxi en la relaci\u00f3 entre paraules]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"origen\">Origen<\/h2>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/#origen\">Origen i evoluci\u00f3<\/a><br \/>\n<\/strong>Possiblement evolucionat a partir del gest, impulsat per la necessitat de coordinaci\u00f3 a les comunitats juntament amb avantatges evolutius per emetre sons i augment del cervell.<br \/>\nFa uns 20.000 anys s&#8217;haurien separat les grans fam\u00edlies, lleng\u00fces africanes, Dene Caucasi\u00e0 (E Xin\u00e8s), Nostratic (NW dins del qual hi ha l&#8217;arbre indoeuropeu i l&#8217;Amerindi). La separaci\u00f3 vindria donada pels talls geogr\u00e0fics, el Sahara, els mars separant Austr\u00e0lia i Am\u00e8rica.<br \/>\nHocket va identificar com a caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dels humans: Displacement (fer refer\u00e8ncia al que no est\u00e0 present), productivitat (recursivitat, generaci\u00f3 de missatges nous),\u00a0 dualitat de patrons (sons que individualment no volen dir res s&#8217;uneixen i se&#8217;ls assigna significat) i arbitrarietat (sense relaci\u00f3 natural entre el signe i el significat).<\/p>\n<p>La neurologia ha identificat al cervell l&#8217;\u00e0rea de Broca com a associada a la producci\u00f3 de llenguatge (si est\u00e0 afectada el subjecte ent\u00e9n per\u00f2 no pot parlar) i la de Wernicke (el subjecte no processa el llenguatge per\u00f2 pot emetre sons i frases sense sentit). (Cervell: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#lesionshistologia\">Estudi a partir de lesions i mapes per histologia)<\/a><\/p>\n<p>[Amb el llenguatge, el &#8220;subjecte simb\u00f2lic&#8221;, s&#8217;introdueix el segon sistema de senyals. Si la percepci\u00f3 i representaci\u00f3 constitueixen un senyal de primer ordre, refer\u00e8ncia a un objecte, un mot \u00e9s un senyal d&#8217;un senyal, que remet a un concepte. S&#8217;ha dit que els sers vius converteixen tota experi\u00e8ncia en signes (Cerd\u00e0) [l&#8217;experi\u00e8ncia es projecta en els par\u00e0metres significatius, per exemple, el contacte amb plantes es dividir\u00e0 entre entorn indiferent, comestible o perill\u00f3s]. Cerd\u00e0 indica que el real es presenta com un continu indiscriminat mentre que el llenguatge \u00e9s discret i diferenciat. Plett diu que &#8220;Das Denotat stellt einen Auschnitt aus einem Wirklichkeitsmodell dar; dieses ist weder eine objektive (d.h. verifizierbare) noch eine blo\u00df subjektive (d.h. willk\u00fcrliche) Gr\u00f6\u00dfe, sondern ein kommunikativer Beziungsfaktor, der jeder Text\u00fcbermittlung vorausliegt&#8221;. [Aquest tall, del real al pensat i expressat \u00e9s prou complex com per mer\u00e8ixer la Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 pura de Kant].<br \/>\nEn l&#8217;home la representaci\u00f3 \u00e9s prou complexa com per arribar a formar conceptes (agrupaci\u00f3 organitzada de dades sensorials) i abstreure&#8217;n les propietats comunes i diferencials. D&#8217;altra banda l&#8217;organitzaci\u00f3 social de la comunitat humana es caracteritza per la cooperaci\u00f3 en la reproducci\u00f3 i producci\u00f3, la qual cosa fa necess\u00e0ria la comunicaci\u00f3 per coordinar les accions. Conceptes, necessitat de comunicaci\u00f3 i possibilitat d&#8217;articular sons fan que en l&#8217;home aquesta transformaci\u00f3 d&#8217;experi\u00e8ncies en signes arribi a tenir un codi comunitari [si fem l&#8217;analogia de la societat amb un organisme, la comunicaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica tindria el paper del sistema nervi\u00f3s].<\/p>\n<p>Al Cr\u00e0til Plat\u00f3 presenta personatges preguntant si les paraules s\u00f3n arbitr\u00e0ries o b\u00e9 si es basen en caracter\u00edstiques dels objectes que referencien. S\u00f2crates veur\u00e0 insuficients les dues\u00a0 teories i dir\u00e0 que cal anar m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge, a les idees mateixes [veure m\u00e9s avall el mentalese de Fodor].<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#llenguatge\">Desenvolupament<\/a><\/p>\n<p>Etapa preling\u00fc\u00edstica (0\u201312 mesos), balbuceigs. Etapa de la paraula \u00fanica (12\u201318 mesos):\u201cmama\u201d. Etapa de les dues paraules (18\u201324 mesos): frases telegr\u00e0fiques com \u201cmama cotxe\u201d. Expansi\u00f3 gramatical (2\u20133 anys). Verbs conjugat. Domini b\u00e0sic del llenguatge (3\u20134 anys). Frases m\u00e9s llargues i complexes, coordinaci\u00f3 (\u201ci\u201d, \u201cper\u00f2\u201d) i subordinaci\u00f3 (\u201cperqu\u00e8\u201d, \u201cquan\u201d). Consolidaci\u00f3 i refinament (4\u20136 anys i m\u00e9s enll\u00e0).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"teories\">Estudis i te\u00f2rics<\/h2>\n<ul>\n<li>[inicis]\u00a0 [Com etiquetem el m\u00f3n? quin \u00e9s el l\u00e8xic m\u00ednim per sobreviure? ] \u2192 vocabulari (sem\u00e0ntica), Com pronunciem i escrivim correctament? \u2192 ortografia<\/li>\n<li>[Com generem significat, infinits significats, amb un grup redu\u00eft de signes? \u2192 les combinacions de fonemes per generar diferents signes, el significat depenent de la relaci\u00f3 d&#8217;un signe amb els altres [no n&#8217;hi ha prou amb una llista de paraules i coses, segons s&#8217;organitzen sint\u00e0cticament tenim diferentes significats\u00a0 \u2192\u00a0\u00a0semi\u00f2tica, teoria dels signes,\u00a0valor a partir de les relacions, Saussure, estructuralisme. \u2192\u00a0la idea d&#8217;una estructura l\u00f2gica subjacent: Port Royal, Chomsky [morfosintaxi]<\/li>\n<li>la diversitat de les lleng\u00fces i com evolucionen. Humboldt. Labov i socioling\u00fc\u00edstica de dialectes. Greenberg i la Tipologia de lleng\u00fces.<\/li>\n<li>[Qu\u00e8 volem fer amb els missatges?] funcionament de la llengua, pragm\u00e0tica, Jakobson, Morris, Austin, Searle, Halliday, Grice.<\/li>\n<li>Influ\u00e8ncia del llenguatge en el pensament. Humboldt. Relativisme ling\u00fc\u00edstic de Sapir-Whorf. Lakoff i Johnson, La met\u00e0fora com a recurs per entendre un domini en termes d&#8217;un altre.<\/li>\n<li>[podem automatitzar la comprensi\u00f3 del llenguatge?] NLP (Natural language processing): ontologies [prolog, sem\u00e0ntica], i morfosintaxi. LLMs en AI.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Fins al s19<\/strong><br \/>\nGr\u00e8cia i Roma: Arist\u00f2til, Plat\u00f3 i els estoics van analitzar la relaci\u00f3 entre llengua i significat. Arist\u00f2til va tractar la relaci\u00f3 entre llenguatge i refer\u00e8ncia en la seva &#8220;Categoriae&#8221;. Dion\u00eds de Tr\u00e0cia (s. II aC) va escriure la primera gram\u00e0tica grega distingint entre diferents categories gramaticals (el que seria morfosintaxi en el futur.) [Al banquet dels erudits es discuteixen a vegades diferents expressions o conjugacions].<br \/>\nA la \u00cdndia del s IV aC es coneix una de les primeres gram\u00e0tiques, la de P\u0101\u1e47ini (A\u1e63\u1e6d\u0101dhy\u0101y\u012b).<br \/>\nA l&#8217;edat mitjana els estudis ling\u00fc\u00edstics es van centrar en la gram\u00e0tica llatina i l&#8217;an\u00e0lisi dels textos religiosos. Els estudis superiors s&#8217;estructuraven en el Trivium, les arts de la paraula, i el Quadrivium (aritm\u00e8tica, geometria, m\u00fasica i astronomia). Al Trivium s&#8217;estudiava la gram\u00e0tica (llengua llatina, estructura i regles), ret\u00f2rica (t\u00e8cniques per parlar i escriure de manera persuasiva, amb atenci\u00f3 als discursos i a la composici\u00f3 liter\u00e0ria) i Dial\u00e8ctica, l&#8217;art del raonament correcte i de la discussi\u00f3 filos\u00f2fica, basada en obres com les d\u2019Arist\u00f2til.<br \/>\nEn el m\u00f3n \u00e0rab Sibawayhi (s. VIII) va desenvolupar la gram\u00e0tica de l\u2019\u00e0rab basada en un enfocament estructurat.<\/p>\n<p>[Estructura l\u00f2gica profunda universal]<br \/>\nLa &#8220;Grammaire g\u00e9n\u00e9rale et raisonn\u00e9e&#8221; de Port Royal, 1660, escrita per Antoine Arnauld i Claude Lancelot, sostenia que totes les lleng\u00fces comparteixen una estructura l\u00f2gica subjacent, basada en la &#8220;ra\u00f3 humana&#8221; (inspirada en el racionalisme cartesi\u00e0) [subjecte, verb, complement]. Hi hauria una capacitat innata per generar oracions v\u00e0lides reflectint la manera de pensar. Hi ha una estructura profunda l\u00f2gica [la sintaxi] i una forma superficial. En aquest sentit anticipa el generativisme de Noam Chomsky [A la KrV Kant assenyala que entenem l m\u00f3n amb categories de l&#8217;enteniment a priori com causalitat i subst\u00e0ncia; \u00e9s interessant notar que, si vivim en termes narratius, aleshores entenem el m\u00f3n en termes de subjecte i predicat].<\/p>\n<p>[Ling\u00fc\u00edstica comparada, evoluci\u00f3 de lleng\u00fces, sem\u00e0ntica cultural]<br \/>\nAl s19 [com a resultat del colonialisme?] neix la ling\u00fc\u00edstica Comparativa. Franz Bopp i Rasmus Rask estudien la relaci\u00f3 entre lleng\u00fces indoeuropees. Jakob Grimm formula la llei que explica els canvis fon\u00e8tics en l\u2019indoeuropeu. Wilhelm von Humboldt (1767\u20131835) va estudiar diferents lleng\u00fces, el bac, el s\u00e0nscrit, lleng\u00fces amer\u00edndies. A &#8220;\u00dcber die Verschiedenheit des menschlichen Sprachbaues&#8221; (1836) va proposar que cada llengua estructura una visi\u00f3 del m\u00f3n diferent (&#8220;Weltanschauung&#8221;). [Com Port Royal], Humboldt creia que tots els humans comparteixen una capacitat ling\u00fc\u00edstica universal, per\u00f2 que aquesta es manifesta de manera diversa en cada llengua. Les difer\u00e8ncies en les categories gramaticals influeixen en la manera de percebre la realitat. Per exemple, una llengua sense temps verbals expl\u00edcits (com el xin\u00e8s cl\u00e0ssic) podria predisposar a una concepci\u00f3 diferent del temps (Vivim el temps de manera semblant a com llegim d\u2019esquerra a dreta, o de dalt a baix en cas del xin\u00e8s (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20221103-how-language-warps-the-way-you-perceive-time-and-space\">BBC<\/a>).\u00a0La llengua \u00e9s l&#8217;esperit d&#8217;un poble, encapsula la visi\u00f3 cultural i intel\u00b7lectual del poble que la parla (anticipa el relativisme ling\u00fc\u00edstic de Sapir-Whorf). [Hi havia impl\u00edcita la noci\u00f3 que algunes lleng\u00fces i Weltanschauungen eren superiors com el grec i l&#8217;alemany. En un context de colonialisme implicaria descartar les lleng\u00fces natives per adoptar les superiors dels colonitzadors. Aix\u00f2 seria q\u00fcestionat per primer cop per Franz Boas].<\/p>\n<p><strong>Ling\u00fc\u00edstica moderna<\/strong><\/p>\n<p>Al s19 el l\u00f2gic Gottlob Frege va anticipar la sem\u00e0ntica formal introduint la distinci\u00f3 entre sentit (&#8220;Sinn&#8221;) i refer\u00e8ncia (&#8220;Bedeutung&#8221;). [Sinn \u00e9s la informaci\u00f3, per exemple &#8220;l&#8217;estel del mat\u00ed&#8221; diferent de &#8220;el planeta despr\u00e9s de Mercuri&#8221; o &#8220;l&#8217;autor de Ada&#8221; diferent de &#8220;El curador de papallones de la universitat de Cornell&#8221;, mentre que la refer\u00e8ncia \u00e9s la mateixa.]<\/p>\n<p>Estructuralisme<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#saussure\">Saussure<\/a> al &#8220;Cours de linguistique g\u00e9n\u00e9rale&#8221; (1916) diferencia entre langue [general] i parole [particular], significant i significat [sem\u00e0ntica], i com el valor d&#8217;un signe dep\u00e8n de les relacions amb els altres [morfosintaxi, estructuralisme].<br \/>\nL\u2019Escola de Praga (d\u00e8cades de 1920-1930)<br \/>\nTrubetzkoy distingueix entre fon\u00e8tica com a estudi dels sons f\u00edsics, i fonologia com a estudi dels sons com a elements funcionals d\u2019un sistema ling\u00fc\u00edstic. S&#8217;identifiquen els elements fon\u00e8tics m\u00ednims que serveixen per a dur a significats diferents (per exemple p i b s\u00f3n bilabials molt semblants per\u00f2 separen ex. pot i bot.<br \/>\nEn sintaxi identifica tema [de qui es parla] i rema [qu\u00e8 es diu], ex. A la Maria, em Joan li va dur flors [el subjecte \u00e9s Joan, per\u00f2 el tema \u00e9s la Maria]. En morfologia van desenvolupar criteris per classificar lleng\u00fces segons com organitzen els morfemes (ex.: lleng\u00fces flexives com el catal\u00e0 vs. aglutinants com el turc).<br \/>\nJakobson proposa que tot acte comunicatiu pot tenir sis funcions, depenent de l\u2019\u00e8mfasi en un element [Pragm\u00e0tica]:<br \/>\n1. Emotiva (expressi\u00f3 del parlant).<br \/>\n2. Conativa (ordre o imperatiu).<br \/>\n3. Referencial (context extern).<br \/>\n4. Po\u00e8tica (forma del missatge).<br \/>\n5. F\u00e0tica (mantenir la comunicaci\u00f3, ex.: &#8220;Hola?&#8221;).<br \/>\n6. Metaling\u00fc\u00edstica (parlar del propi llenguatge, ex.: &#8220;Qu\u00e8 vols dir?&#8221;).<\/p>\n<p>Leonard Bloomfield.<br \/>\nLanguage 1933. Va estudiar les lleng\u00fces dels nadius americans, com l&#8217;algonquin i aix\u00f2 el va fer concentrar en descriure i analitzar el que era observable, en la l\u00ednia conductista (la llengua \u00e9s una forma de conducta humana), sense rec\u00f3rrer a interpretacions psicol\u00f2giques o mentals. Seguint Saussure va descriure sistem\u00e0ticament els sons (fonologia), formes de les paraules (morfologia), estructures de les frases (sintaxi). L&#8217;objectiu de la ling\u00fc\u00edstica \u00e9s descriure els &#8220;patrons regulars&#8221; de les dades ling\u00fc\u00edstiques. El significat s&#8217;ha d&#8217;entendre, si cal, &#8220;de manera operacional&#8221;, \u00e9s a dir, segons com es manifesti en l&#8217;\u00fas.<\/p>\n<p>Relativisme ling\u00fc\u00edstic 1930s<br \/>\nEdward Sapir (1884-1939) va estudiar les lleng\u00fces natives americanes i va afirmar que el llenguatge influencia la manera com percebem el m\u00f3n. El seu deixeble Whorf (1897\u20131941) la ho estendre a que la llengua condicionava com pensem i percebem la realitat. Per exemple, d&#8217;acord amb Franz Boas, els esquimals tenen molts m\u00e9s mots per designar &#8220;neu&#8221;. Aix\u00f2 va ser q\u00fcestionat m\u00e9s tard.\u00a0 [ja que hi interaccionen m\u00e9s que un europeu est\u00e0ndar]. O b\u00e9 els Hopi no tenen mots per comptar el temps en unitats discretes com &#8220;dues hores&#8221; o &#8220;tres dies&#8221;. ( Vivim el temps de manera semblant a com llegim d\u2019esquerra a dreta, o de dalt a baix en cas del xin\u00e8s (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20221103-how-language-warps-the-way-you-perceive-time-and-space\">BBC<\/a>). El relativisme ling\u00fc\u00edstic ser\u00e0 criticat pels universalistes com Chomsky que creuen en una facultat de cognici\u00f3 innata per a tots els humans]. Ser\u00e0 reivindicat en part per Lakoff en el sentit que diferents cultures fan servir diferents met\u00e0fores i per tant pensen la realitat de manera diferent.<\/p>\n<p>Generativisme i Transformacionalisme. Noam Chomsky<br \/>\n&#8220;Syntactic Structures&#8221;, 1957. Un parlant ideal pot generar i entendre una quantitat infinita de frases correctes mai escoltades abans, cosa que el conductisme no podia explicar per la simple exposici\u00f3 a repetici\u00f3 d&#8217;est\u00edmuls resposta. Infereix que els humans tenen una facultat ling\u00fc\u00edstica innata, una compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica (el coneixement intern, intu\u00eftiu, que un parlant t\u00e9 de la seva llengua) que despr\u00e9s es posa en marxa en unba actuaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica (l\u2019\u00fas real del llenguatge en situacions concretes, que pot estar afectat per errors, lapsus, etc.). El segon \u00e9s el que observa el conductista [i a l&#8217;extrem el que fan els LLM], el primer \u00e9s el que podem inferir que existeix, una estructura mental innata comuna a totes les lleng\u00fces: la gram\u00e0tica universal (antecedent Port Royal). Cada llengua t\u00e9 un conjunt de regles que que eprmetren generar el conjunt de frases gramaticals possibles d\u2019una llengua. Cada ffrase t\u00e9 una estructura profunda [an\u00e0lisi sint\u00e0ctica] que es transforma en l&#8217;estructura superficial o concreta. Per exemple: &#8220;ahir, el gat es va menjar un peix&#8221; amb structura profunda: el gat v: va menjar cd: el peix ct:ahir, que tamb\u00e9 s&#8217;hauria pogut transformar en forma passiva.<br \/>\nSi Kant a la KrV afirmava que \u201cEl que podem con\u00e8ixer dep\u00e8n de com estem estructurats per con\u00e8ixer\u201d [categories de l&#8217;Enteniment], Chomsky dir\u00e0 que\u00a0 \u201cEl que podem dir dep\u00e8n de com estem estructurats per adquirir llenguatge\u201d.<\/p>\n<p>J.R. Firth (1957) i Zellig Harris (anys 50-60): Relaci\u00f3 entre context i significat, que despr\u00e9s influenciaria la pragm\u00e0tica.<\/p>\n<p>William Labov i la Socioling\u00fc\u00edstica<br \/>\nVa estudiar les variacions en la parla (accent, gram\u00e0tica, vocabulari) en grans ciutats com New York i Filad\u00e8lfia. Aquestes variacions no s\u00f3n errors ni anomalies, sin\u00f3 que segueixen patrons regulars i predictibles relacionats amb factors socials (barri, educaci\u00f3, classe, edat, g\u00e8nere, context formal\/informal). Aix\u00f2 contradiu la visi\u00f3 tradicional segons la qual hi havia una sola forma \u201ccorrecta\u201d de parlar. Introdu\u00ed el concepte de &#8220;regles variables&#8221;, en qu\u00e8 una regla gramatical no s\u2019aplica sempre, sin\u00f3 amb una determinada probabilitat segons el context social. El 1966 va estudiar la parla dels dependents de Macy&#8217;s i Saks mostrant la correlaci\u00f3 entre classe social i pronunciaci\u00f3 i com la parla es modula segons el context. Va analitzar com el llenguatge canvia dins d\u2019una mateixa generaci\u00f3, a partir de l\u2019\u00fas real de la llengua (no nom\u00e9s textos escrits o normes formals). Va defensar el valor ling\u00fc\u00edstic de dialectes sovint estigmatitzats, com l\u2019angl\u00e8s afroameric\u00e0 vernacle (AAVE), no era &#8220;angl\u00e8s mal parlat&#8221;, sin\u00f3 un sistema coherent amb regles pr\u00f2pies.<\/p>\n<p>Michael Halliday, funcions dels llenguatge<br \/>\n(Introduction to Functional Grammar, first edition, 1985), proposa estudiar com funciona el llenguatge m\u00e9s que no pas la seva estructura formal. Identifica 7 funcions que el llenguatge t\u00e9 per als nens que l&#8217;estan adquirint. Per satisfer les seves necessitats f\u00edsiques i emocionals: Isntrumental (vull aigua), Regulatori (v\u00e9s\u00b4t&#8217;en), interacci\u00f3 (t&#8217;estimo, mama), personal (e.g. &#8220;Me good girl.&#8221;). Per espabilar-se amb l&#8217;entorn: Heuristic (e.g. &#8220;What is the tractor doing?&#8221;), Imaginatiu per explicar hist\u00f2ries i bromes [En Guillem a Cabrera, &#8220;jo et tallar\u00e9 el cul&#8230;&#8221;], Representational per descriure fets. Tamb\u00e9 identifica tres funcions metafuncionals del llenguatge [m\u00e9s enll\u00e0 de la refer\u00e8ncia]: Ideacional (representa el m\u00f3n, idees, accions, processos, participants \/ correspon a la referencial de Jakobson ), Interpersonal (expressa relacions socials, actituds, emocions com ordres, preguntes, afirmacions \/ correspon a l&#8217;emotiva i conativa de Jakobson), Textual organitza el discurs per fer-lo coherent (com la po\u00e8tica de Jakobson).<br \/>\nHalliday i Jakobson estudien com funciona el llenguatge en un context concret m\u00e9s que no pas intentar inferir la l\u00f2gica subjacent, la facultat innata com fa Chomsky. Atenen el llenguatge com a sistema de significaci\u00f3 en un context, com a acte de comunicaci\u00f3 i no tant com un c\u00e0lcul formal intern.<\/p>\n<p>Pragm\u00e0tica [el llengua funcionant en un context, amb antecedents de Jakobson]<br \/>\nCharles Morris (1938) en el marc de la semi\u00f2tica assenyala que en l&#8217;estudi del signe hi ha tres dimensions: la sint\u00e0ctica per les relacions entre signes), sem\u00e0ntica per la relaci\u00f3 entre signes i el que representen i pragm\u00e0tica per la relaci\u00f3 entre signes i els usuaris (context, intenci\u00f3, efecte).<br \/>\nJ.L. Austin (&#8220;How to Do Things with Words&#8221;, 1962) proposa una teoria dels actes de parla: Locucionaris, el significat literal d\u2019un enunciat. Il\u00b7locucionaris, la for\u00e7a o intenci\u00f3 (com prometre, ordenar, preguntar). Perlocucionaris, l\u2019efecte en l\u2019interlocutor (p. ex., conv\u00e8ncer, intimidar).<br \/>\nJohn Searle (1969) classifica els actes il\u00b7locucionaris [qu\u00e8 pretenem quan parlem] en assertius (afirmar, descriure), directius (ordenar, demanar), comissius (prometre, oferir-se), expressius (agrair, disculpar-se), declaratius (batejar, declarar culpable).<br \/>\nH.P. Grice (1975) analitza com els parlants inferen significats no literals mitjan\u00e7ant el principi de cooperaci\u00f3 i quatre m\u00e0ximes: Qualitat (dir el veritable), Quantitat (donar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria), Relaci\u00f3 (ser rellevant), Manera (ser clar). Es parla de conversation implicature quan ens saltem alguns d&#8217;aquestes m\u00e0xines, (per exemple amb la ironia o el sarcasme, o quan diem &#8220;estic b\u00e9&#8221; i en realitat demanem ajuda).<\/p>\n<p>Tipologia de lleng\u00fces. Joseph H. Greenberg<br \/>\n&#8220;Some Universals of Grammar with Particular Reference to the Order of Meaningful Elements&#8221; (1963) va estudiar unes 30 lleng\u00fces per trobar tend\u00e8ncies estad\u00edstiques globals. Aix\u00f2 va permetre classificar les lleng\u00fces d&#8217;acord amb uns 45 universals ling\u00fc\u00edstics.<br \/>\nSi una llengua t\u00e9 ordre SOV, tendeix a tenir postposicions (no preposicions). Exemple: Japon\u00e8s \u2192 &#8220;watashi wa gak\u014d e ikimasu&#8221; (&#8220;jo escola a vaig&#8221;) \u2192 ordre SOV i postposicions com &#8220;e&#8221; (&#8220;a&#8221;). Tendeixen a usar sufixos m\u00e9s que prefixos.<br \/>\nSi una llengua t\u00e9 preposicions, el genitiu (possessiu) ve despr\u00e9s del nom. Exemple: Franc\u00e8s \u2192 &#8220;la maison de Marie&#8221;. \u00c9s probable que posi l\u2019adjectiu despr\u00e9s del nom.<br \/>\nSi una llengua t\u00e9 verbs abans dels objectes (VSO o VOS), generalment t\u00e9 preposicions. &#8211; Exemple: Irland\u00e8s \u2192 &#8220;D\u2019ith m\u00e9 an t-ar\u00e1n&#8221;<br \/>\nSi una llengua t\u00e9 distinci\u00f3 entre mascul\u00ed i femen\u00ed en pronom de tercera persona, tamb\u00e9 en tindr\u00e0 en noms.<br \/>\nSi una llengua t\u00e9 vocals nasals, tamb\u00e9 tindr\u00e0 consonants nasals.<br \/>\nTotes les lleng\u00fces tenen pronom de primera i segona persona, cap llengua coneguda prescindeix de &#8220;jo&#8221; i &#8220;tu&#8221;.<\/p>\n<p>Lakoff i Johnson. El llenguatge determinant el pensament<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metaphors-we-live-by-lakoff-johnson\/\">Metaphors we live by<\/a> (1980). Exploren com traslladem propietats de moviment, orientaci\u00f3, personificaci\u00f3 d&#8217;un domini a un altre. [sem\u00e0ntica].<\/p>\n<p>Natural Language Processing, El projecte de qu\u00e8 un programa entengui un text [sem\u00e0ntica: ontologies per entendre textos, morfosintaxi per trobar l&#8217;estructura de les frases]<br \/>\nRegles<br \/>\n1950\u20131960: Els or\u00edgens i la traducci\u00f3 autom\u00e0tica, projecte Georgetown-IBM (1954), que va traduir 60 frases del rus a l&#8217;angl\u00e8s. Depenia molt de regles i diccionaris, i no podia entendre el llenguatge. L&#8217;informe ALPAC de 1966 va criticar els pobres resultats i va frenar el finan\u00e7ament per d\u00e8cades. 1970\u20131980: Regles, sintaxi i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial simb\u00f2lica basades en gram\u00e0tiques formals (Chomsky). Es va intentar escriure ontologies sobre el m\u00f3n real que poguessin ser enteses per un ordinador (MARGIE Schank 1975, SAM Cullingford 1978, PAM Wilensky 1978, TaleSpin (Meehan, 1976), QUALM (Lehnert, 1977), Politics (Carbonell, 1979), and Plot Units (Lehnert 1981).<br \/>\nModels estad\u00edstics<br \/>\n1990: Es deixa de treballar amb regles i arriben els models estad\u00edstics basats en dades. (Models de Markov ocults (HMMs) per etiquetatge morfol\u00f2gic i reconeixement de la parla), Penn Treebank per entrenar models estad\u00edstics. A partir del 2000 s\u2019utilitza machine learning supervisat per classificar textos, an\u00e0lisi de sentiments i extracci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3. T\u00e8cniques com SVMs, Random Forests (arbre de decisi\u00f3) i CRFs. Apareixen corpus anotats de recursos ling\u00fc\u00edstics com WordNet i FrameNet. 2010: Xarxes neuronals i word embeddings (Word2Vec, GloVe, i representacions distribu\u00efdes. \u00das del deep learning (RNNs, LSTMs, seq2seq) per traducci\u00f3, respostes i m\u00e9s. Grans millores en traducci\u00f3. 2018\u2013avui: Transformers (Vaswani et al. 2017) permeten treballar en paral\u00b7lel i millorar el context. Apareixen models gegants com BERT (2018, comprensi\u00f3 profunda de textos) i GPT (2018\u20132023, generaci\u00f3 de llenguatge natural).\u00a0 (AI, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llm\">LLM<\/a>). S\u2019obren nous camps com zero-shot learning, few-shot learning, resum autom\u00e0tic, agents conversacionals, etc.<\/p>\n<p>Els NLPs aspiraven a &#8220;entendre&#8221; un text projectant-lo sobre una ontologia predefinida, cosa que els LLMs no fan per\u00f2 arriben a resultats similars. (AI <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llmentendretext\">LLMs entendre text<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"pragmatica\">Pragm\u00e0tica<\/h2>\n<p>[L&#8217;estudi de la pragm\u00e0tica apareix m\u00e9s tard amb Jakobson, Morris, Austin, Searle, Halliday, Grice. Sem\u00e0ntica i sintaxi partien del missatge, la pragm\u00e0tica es pregunta pel context, &#8220;Qu\u00e8 volem fer amb les paraules?&#8221;. M\u00e9s encara, ens podem demanar quines s\u00f3n dels conductes que inclouen un missatge? Quins est\u00edmuls desencadenen un discurs com a resposta? \u00c9s a dir, perqu\u00e8 comuniquem en lloc d&#8217;estar callats i donem lloc a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">un m\u00f3n que parla?<\/a>]<\/p>\n<p><strong>El context i principis<\/strong><br \/>\nEl significat canvia segons la situaci\u00f3 (ex.: ironia, sarcasme, cortesia). &#8220;Quin fred que fa aqu\u00ed!&#8221; pot ser una pista per tancar una finestra o una ironia si fa calor.<br \/>\n[De fet cal pressuposar que els comunicants comparteixen, almenys fins a un cert punt, un model de m\u00f3n que constitueix el context de la comunicaci\u00f3. Vindria a ser el que donem per sabut. El missatge que s&#8217;emet cont\u00e9 nom\u00e9s la informaci\u00f3 rellevant, en principi nom\u00e9s parlar\u00edem per afegir all\u00f2 que no ve donat pel context, &#8220;avisar que cau una pedra&#8221;, &#8220;expressar que alguna cosa em fa mal, per si no se n&#8217;havien adonat&#8221;. El context de la comunicaci\u00f3 t\u00e9 a veure amb el que Husserl anomen\u00e0 Lebenswelt o m\u00f3n de la vida i que fou repr\u00e8s per Habermas. Donada una situaci\u00f3 i una estrat\u00e8gia comunicativa (descriure, fer un acudit), podrem deduir els missatges a produir, i els podrem classificar com a obvis, inesperats, absurds, creatius, etc. c1990] (DS 2025)\u00a0 La Teoria de la pertin\u00e8ncia de Sperber i Wilson assenyala que els humans busquen el m\u00e0xim significat amb el m\u00ednim esfor\u00e7, interpretant pistes contextuals. [ho havia anticipat; alhora per reflexionar quants missatges in\u00fatils estem enviant].<br \/>\nGrice parla del principi de cooperaci\u00f3. Els parlants segueixen (haurien de seguir normes impl\u00edcites per ser eficients, no mentir (qualitat), donar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria i rellevant (quantitat i rellev\u00e0ncia) i ser clar [\u00e9s el que es jura en els judicis: &#8220;jura dir la veritat, tota la veritat i res m\u00e9s que la veritat?&#8221;).<\/p>\n<p><strong>Tipus d&#8217;oracions<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Afirmaci\u00f3, negaci\u00f3<\/li>\n<li>Implicaci\u00f3<\/li>\n<li>Conjectura<\/li>\n<li>Interrogaci\u00f3<\/li>\n<li>Imperatiu<\/li>\n<li>Creen\u00e7a<\/li>\n<\/ul>\n<p>Actes ling\u00fc\u00edstics segons Austin:<\/p>\n<ul>\n<li>Locucionaris: enunciar quelcom. (Constatives: affirming, alleging, announcing, answering, attributing, claiming, classifying, concurring, confirming, conjecturing, denying, disagreeing, disclosing, disputing, identifying, informing, insisting, predicting, ranking, reporting, stating, stipulating).<\/li>\n<li>Perlocucionaris: enunciat que provoca un cert efecte sobre els oients, ex. &#8220;Foc, foc&#8221;. La resposta dels oients podria haver estat provocada tamb\u00e9 per fets no ling\u00fc\u00edstics (com la visi\u00f3 del foc). Directives: advising, admonishing, asking, begging, dismissing, excusing, forbidding, instructing, ordering, permitting, requesting, requiring, suggesting, urging, warning.<\/li>\n<li>Ilocucionaris: constitueixen un acte en ells mateixos, es fa quelcom en l&#8217;acte d&#8217;enunciar ex. &#8220;Prometo complir &#8230;&#8221;. Commissives: agreeing, guaranteeing, inviting, offering, promising, swearing, volunteering. Acknowledgments: apologizing, condoling, congratulating, greeting, thanking, accepting (acknowledging an acknowledgment)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[<strong>Conductes de llenguatge<\/strong>]<\/p>\n<p>Quines s\u00f3n les diferents conductes? Quin est\u00edmul ha desencadenat un missatge com a resposta (\u00e9s in\u00fatil o no, qu\u00e8 passa si no s&#8217;emet el missatge, si no diem &#8220;bon dia&#8221;, per exemple? \u00c9s suficient la classificaci\u00f3 d&#8217;Ausin en actes locucionaris (enuncien, ilocucionaris (pretenen un efecte en el receptor), perlocucionaris (s\u00f3n un acte).<\/p>\n<ul>\n<li>Exclamaci\u00f3, Oral, curt (expressi\u00f3 d&#8217;una emoci\u00f3 sorpresa). Est: un fet sobtat, una punxada, una amena\u00e7a, una escena bella.<\/li>\n<li>Salutacions i conversa intranscendent (Resp: recon\u00e8ixer l&#8217;altre com a membre del grup). Est: pres\u00e8ncia d&#8217;un entorn social al barri o la feina.<\/li>\n<li>Tasca comuna o jer\u00e0rquica, preguntes i respostes, explicacions, ordres (consensuar punt de vista i accions sobre el m\u00f3n). Poden anar de converses breus i informals, a informes i presentacions. Afirmacions i descripcions sobre la realitat. Consensuar acci\u00f3, descriure, preguntar, respondre, avisar, demanar una acci\u00f3 [tots els correu de feina][informes d&#8217;auditoria]. Est: necessitat de coordinaci\u00f3 o obedi\u00e8ncia en un entorn de divisi\u00f3 del treball o jer\u00e0rquic.<\/li>\n<li>Di\u00e0leg personal, exposar sentiment de tristesa, declaraci\u00f3 d&#8217;amor, ira. (consensuar, conmoure, conv\u00e8ncer, reconeixement punt de vista sobre les emocions). Conv\u00e8ncer l&#8217;interlocutor, ordre, petici\u00f3 o s\u00faplica, demostraci\u00f3, engany, mentida, emocionar, commoure est\u00e8ticament o sentimentalment, interessar i distreure. Est: emocions pr\u00f2pies que s&#8217;han d&#8217;expressar i compartir.<\/li>\n<li>Tert\u00falies, debats, discurs pol\u00edtic (consensuar o imposar punt de vista sense conseq\u00fc\u00e8ncies per a una acci\u00f3), dirigit a interlocutors i espectadors. Est: Exist\u00e8ncia d&#8217;una societat amb punts de vista diferents.<\/li>\n<li>Assaig, recerca cient\u00edfica (descripci\u00f3 d&#8217;un fet, exposici\u00f3 de raonament o punt de vista, exposici\u00f3 d&#8217;uns experiments, dades o c\u00e0lculs) objectiu de compartir i ser reconegut. Est: curiositat, reconeixement per aconseguir fons i fama<\/li>\n<li>Publicitat (conv\u00e8ncer per que comprin). Est.: Vendre.<\/li>\n<li>Poesia, can\u00e7\u00f3 (conmoure, agradar, entretenir). Est: necessitat d&#8217;expressar d&#8217;emocions, desig de reconeixement i vendes.<\/li>\n<li>Teatre (conmoure, agradar, entretenir). Est: necessitat de presentar una representaci\u00f3 del m\u00f3n, amb idees i emocions subjacents, desig de reconeixement i vendes.<\/li>\n<li>Narrativa (conmoure, agradar, entretenir). Est: necessitat de presentar una ficci\u00f3, amb idees i emocions subjacents, desig de reconeixement i vendes.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Oraci\u00f3, (s\u00faplica o gratitud). Est: Pr\u00e0ctica regular o emoci\u00f3 puntual en un context de creen\u00e7a religiosa. [\u00e9s un cas molt particular ja que el receptor mai no contesta]. Emmanuel Levinas i Martin Buber han parlat del di\u00e0leg amb l\u2019Absolut com una forma radical de trobada jo-Tu, on l\u2019oraci\u00f3 \u00e9s un acte de pres\u00e8ncia i reconeixement m\u00e9s que no pas una comunicaci\u00f3 rec\u00edproca cl\u00e0ssica. (altres autors, William Alston i Nicholas Wolterstorff).<br \/>\n(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422a-autors-literatura\/422a-auden\/\">Auden<\/a> al poema &#8220;Victor&#8221;:\u00a0Victor looked up at the sunset \/\u00a0As he stood there all alone; \/\u00a0Cried; &#8216;Are you in Heaven, Father? &#8216;\/\u00a0But the sky said &#8216;Address not known&#8217;.)<\/p>\n<p><strong id=\"narraciointerior\">La narraci\u00f3 interior<\/strong><\/p>\n<p>Per \u00faltim, considerem la narraci\u00f3 que ens fem a nosaltres mateixos interiorment, relectint el que passa, o recordant converses, o anticipant situacions futures o di\u00e0legs, o el que hauria volgit dir a una persona. James Joyce, Virginia Woolf, o William Faulkner fan servir una narrativa que reprodueix el pensament intern, a vegades sense filtre l\u00f2gic ni puntuaci\u00f3 clara. En aquest context, sembla que l&#8217;autor es parla a si mateix, o els personatges es narren internament.<\/p>\n<p>William James\u00a0 (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">Corrent de consci\u00e8ncia<\/a> ) descriure la consci\u00e8ncia com un flux continu on el pensament sembla parlar-se a si mateix, no com una veu externa, sin\u00f3 com una \u201cpres\u00e8ncia que es nota\u201d. Vygotsky descriu la parla interior com una forma condensada de llenguatge que evoluciona des de la parla externa social; primer parlem amb els altres i despr\u00e9s, interioritzem aquest proc\u00e9s, ens desdoblem i comencem a parlar-nos a nosaltres mateixos (com a eina de regulaci\u00f3 de la conducta, pensament, planificaci\u00f3). George H. Mead (soci\u00f2leg pragmatista), la identitat (&#8220;self&#8221;) es forma a partir del di\u00e0leg social, per\u00f2 despr\u00e9s es mant\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019un di\u00e0leg intern; ens desdoblem i ens parlem com si f\u00f3ssim un altre.<\/p>\n<p>Mikhail Bakhtin introdueix la idea de di\u00e0leg intern i polifonia \u2014 fins i tot dins d\u2019una sola ment poden conviure veus diferents, no unificades. Paul Ricoeur: a &#8220;Temps et r\u00e9cit&#8221; proposa que constru\u00efm la nostra identitat a trav\u00e9s del relat que ens fem de nosaltres mateixos.<\/p>\n<p>La narraci\u00f3 serveix per organitzar el pensament (narrar \u00e9s una manera d\u2019estructurar el m\u00f3n intern [i en particular l&#8217;experi\u00e8ncia del present, passat, futur i el possible imaginable, amb els temps de verb (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#verbs\">L\u2019experi\u00e8ncia del temps<\/a> ]), donar sentit a l\u2019experi\u00e8ncia (convertir el flux ca\u00f2tic de viv\u00e8ncies en una hist\u00f2ria amb coher\u00e8ncia), regular la conducta (el llenguatge intern ens ajuda a planificar, decidir, evitar errors), i crear identitat (ens reconeixem a trav\u00e9s del relat que fem de nosaltres, &#8220;el jo \u00e9s un relat que s&#8217;explica a si mateix&#8221; diu Ricoeur). (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a> )<\/p>\n<p>Que el jo es constitueix a trav\u00e9s de la narraci\u00f3 i el llenguatge es veu en el cas dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#enfantssauvages\">enfants sauvages<\/a> que sense llenguatge no constitueixen un jo autobiogr\u00e0fic, i tamb\u00e9 amb l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#amnesiainfantil\">amn\u00e8sia infantil<\/a> durant el lapse de vida en que encara no tenim llenguatge.<\/p>\n<p>[la narrativa interior ens permet mantenir la nostra -fr\u00e0gil- identitat sense necessitar cont\u00ednuament un interlocutor, tot i que necessitem el refor\u00e7 de ser reconegut, d&#8217;aqu\u00ed el risc i l&#8217;angoixa de la solitud, la necessitat de ser escoltat, de tenir un p\u00fablic, &#8220;likes&#8221; a FB i INSTA. I les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#terapia\">ter\u00e0pies<\/a> funcionen simplement perqu\u00e8 hi ha alg\u00fa que ens escolta] .<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"semantica\">Sem\u00e0ntica<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><br \/>\n[(WK) Relaci\u00f3 entre les paraules i el m\u00f3n. El conjunt de missatges que trobem (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla<\/a>) com arriben a transmetre un significat? Els significats, \u00bfcom es relacionen amb les ments dels parlants i com es relacionen amb les coses (el triangle semi\u00f2tic de<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/#teorics\"> Ogden i Richard<\/a>)\u00a0 (La distinci\u00f3 de Frege entre sentit, Sinn, informaci\u00f3 que aporta el signe, i Bedeutung, l&#8217;objecte de la realitat al qual es refereix)? Com es combinen els significats de les paraules per crear els significats de les frases? Si una frase \u00e9s una afirmaci\u00f3\/descripci\u00f3 sobre el m\u00f3n, podem dir si \u00e9s veritat o mentida? Quin \u00e9s el paper del context [&#8220;no!&#8221; nom\u00e9s t\u00e9 significat clar dins d&#8217;un context].<\/p>\n<p><strong>Inventari de partida<\/strong><br \/>\n[Un inventari de partida: els l\u00e8xics de les 7.000 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/#avui\">lleng\u00fces avui<\/a>, el diccionari visual, el conjunt de missatges orals i textos (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\">Un m\u00f3n que parla<\/a>, tenint en compte que una gran part \u00e9s redundant (<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#sorollsilenci\">Soroll i silenci<\/a>)\u00a0 ).<\/p>\n<p><strong>Llenguatge, pensament, el problema de la traducci\u00f3<\/strong><br \/>\nEl que existeix i no anomenen amb prou precisi\u00f3 (a banda, el que existeix i no coneixem, i per tant no t\u00e9 nom, com possibles esp\u00e8cies desconegudes, o abans, les terres\u00a0 que no hav\u00edem descobert), per exemple, els colors, els noms de les eines, els vocabularis especialitzats [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#teories\">relativisme ling\u00fc\u00edstic<\/a> ].<br \/>\nLa dificultat de traduir certes expressions donaria suport al relativisme ling\u00fc\u00edstic, certes experi\u00e8ncies nom\u00e9s tindrien expressions en determinats contextos culturals. ( I.A. Richards,Toward a Theory of Translating (1953) [per\u00f2 tamb\u00e9 n&#8217;hi ha d&#8217;altres, com Schadenfreude, que existirien a totes les cultures per\u00f2 nom\u00e9s tenen una paraula en alemany]. (m\u00e9s avall a L\u00e8xics, recursos sobre paraules intradu\u00efbles).<br \/>\n[Per\u00f2 la impossibilitat de traduir una noci\u00f3 que realment podem concebre, refutaria el relativisme ling\u00fc\u00edstic fort] en el sentit que nom\u00e9s podr\u00edem pensar el que podem expressar. D&#8217;una banda, en infants i animals tenim evid\u00e8ncia de pensament sense llenguatge, en el sentit de tasques cognitives complexes. Persones amb sordesa o que han crescut sense un entorn amb llenguatge poden tenir pensaments complexos. Jerry Fodor va proposar la hip\u00f2tesi del <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Language_of_thought_hypothesis?utm_source=chatgpt.com\">llenguatge del pensament<\/a>, segons la qual pensem en una mena de &#8220;llengua mental&#8221; (mentalese) que \u00e9s independent de qualsevol llengua natural. (<span style=\"font-size: 1rem;\"><a href=\"https:\/\/www.verywellmind.com\/the-sapir-whorf-hypothesis-7565585\">Verywell Mind<\/a>, <\/span><a href=\"https:\/\/www.wired.com\/story\/language-mind-cognition-english-bias?utm_source=chatgpt.com\">WIRED<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2024\/12\/30\/how-much-does-our-language-shape-our-thinking?utm_source=chatgpt.com\">The New Yorker<\/a>). (Veure m\u00e9s avall onomasiologia i els diccionaris inversos).<br \/>\n[Tenim paraules per a tot? En un moment donat, en una societat pot apar\u00e8ixer un nou objecte o experi\u00e8ncia i apareix la necessitat d&#8217;anomenar-lo.\u00a0 &gt; M\u00e9s avall, evoluci\u00f3 dels llenguatges. A l&#8217;hora d&#8217;estudiar la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#ocean\">personalitat<\/a>, Goldberg va formular la hip\u00f2tesi l\u00e8xica: Si una caracter\u00edstica humana \u00e9s important per a la conviv\u00e8ncia i les relacions socials, les cultures desenvolupen paraules per descriure-la.<\/p>\n<p><strong>L\u00e8xics<\/strong><\/p>\n<p>Estudi del significat de les paraules.<\/p>\n<p>Onomasiologia: Es parteix del\u00a0significat i veure quines paraules l&#8217;expressen en una llengua determinada (onomasiologia), el que s&#8217;anomena diccionari invers: Flip dictionary, <a href=\"https:\/\/www.onelook.com\/reverse-dictionary\">Onelook<\/a>, <a href=\"https:\/\/reversedictionary.org\/\">Reverse Dictionary<\/a>, <a href=\"https:\/\/reversedict.org\/\">Reversedict<\/a>.<\/p>\n<p>Semasiologia: partim de les paraules per estudiar el significat. Podem veure relacions de sinon\u00edmia o anton\u00edmia. Parlem d&#8217;hipon\u00edmia quan el significat d&#8217;un terme est\u00e0 incl\u00f2s en el segon, com &#8220;formiga&#8221; i &#8220;insecte&#8221; [implica una jerarquia]. Hom\u00f2fons s\u00f3n paraules que s&#8217;escriuen diferent i sonen igual.\u00a0 Meron\u00edmia, relaci\u00f3 entre la part i el tot. Polis\u00e8mia quan una paraula pot tenir diferents significats com &#8220;cap&#8221; i &#8220;pot&#8221;.<\/p>\n<p>Formaci\u00f3 de mots amb sufixos i prefixos: in-suficient, des-agradable. En alemany es poden crear mots aplegant paraules: &#8220;Luftverschmutzung&#8221;.<\/p>\n<p>Mots de primer ordre, camps sem\u00e0ntics.<br \/>\nA partir de Frege ja es distingeix entre expressions referencials (noms, descripcions), que tenen un &#8220;referent&#8221; (Bedeutung) i elements funcionals com connectors l\u00f2gics o quantificadors, que operen sobre proposicions o termes. Saussure i Chomsky acabaran d&#8217;estblir la distinci\u00f3 entre categories l\u00e8xiques (noms, verbs, adjectius) i categories funcionals (determinants, conjuncions, auxiliars, pronoms&#8230;). \/\/Serien mots de primer ordre els que referencien objectes, accions i propietats (noms, adjectius qualificatius, adverbis, verbs) mentre que els de segon ordre serien refer\u00e8ncies al context (demostratius, pronoms) i auxiliars (article, preposici\u00f3, conjunci\u00f3).<br \/>\nTot i que el vocabulari i els conceptes associats varien enormement d&#8217;un llenguatge a un altre, tamb\u00e9 \u00e9s possible determinar universals sem\u00e0ntics: totes les lleng\u00fces tenen tipus de mots per designar persones, accions, sentiments, coses espec\u00edfiques. [Els mots reflecteixen la realitat. Aix\u00ed en tots els idiomes les paraules que designen els colors divideixen l&#8217;espectre continu]. (EB R.511).<br \/>\nEn primera aproximaci\u00f3 aquests mots funcionarien com etiquetes enganxades a les coses. El mot est\u00e0 format per dues parts, una arrel o semema que recull el significat b\u00e0sic i despr\u00e9s un morfema que la completa amb la flexi\u00f3 que indica g\u00e8nere i nombre. Hi ha mots derivats que es formen a partir de l&#8217;arrel d&#8217;un altre afegint-hi una terminaci\u00f3 determinada. Aix\u00ed els adverbis es formen a partir de l&#8217;adjectiu + ment. La possibilitat d&#8217;adquirir una propietat \u00e9s nom+able (amable, progamable), l&#8217;agent d&#8217;una acci\u00f3 \u00e9s verb+tor (escriptor, constructor), etc. Aquesta aproximaci\u00f3 de correspond\u00e8ncia un a un entre signe i cosa s&#8217;haur\u00e0 de modificar perqu\u00e8 la intel\u00b7ligibilitat ve donada pel context del discurs i de la realitat. La refer\u00e8ncia, subconjunt de la realitat identificat pel signe, no est\u00e0 un\u00edvocament determinat [M\u00e9s encara si tenim en compte que entre el signe i l&#8217;objecte hi ha el concepte]. Aix\u00f2 es tracta m\u00e9s avall a la sem\u00e0ntica de frases. Per\u00f2 quedant-nos en aquesta primera aproximaci\u00f3 els noms es classificarien en:<\/p>\n<p>noms propis: viu ( hum\u00e0, animal) \/ inert<br \/>\ncomuns: discret: viu\/inert. \/\/Continu: abstracte\/no abstracte<\/p>\n<p>L&#8217;estructura dels mots es pot agrupar per fam\u00edlies ideol\u00f2giques o camps sem\u00e0ntics. Fent servir els dominis del diccionari de Sabater completant amb chatGPT pel que fa a percentatges de vocabulari tenim, per un vocabulari d&#8217;unes 20.000 paraules:<\/p>\n<ol>\n<li>Cosmos, espai, terra (2%, 400): univers, gal\u00e0xia, planeta, sat\u00e8l\u00b7lit, \u00f2rbita, estrella, meteorit, cometa, atmosfera, cosmos<\/li>\n<li>Accidents geogr\u00e0fics, meteorologia (3%, 600): muntanya, riu, vall, llac, oce\u00e0, pluja, tempesta, vent, boira, erupci\u00f3<\/li>\n<li>Natura, animals i plantes (10%, 2.000): arbre, flor, ocell, mam\u00edfer, insecte, fulla, llavor, fong, reproducci\u00f3, ecosistema<\/li>\n<li>Menjar, aliments, procediments (8%, 1.600): pa, carn, verdures, bullir, fregir, forn, recepta, esp\u00e8cia, oli, sal<\/li>\n<li>\u00c9sser hum\u00e0: cos, esperit (15%, 3.000): cap, bra\u00e7, ull, cor, pensament, emoci\u00f3, alegria, por, fatiga, mem\u00f2ria<\/li>\n<li>Nuclis de poblaci\u00f3, comunicacions (5%, 1.000): ciutat, poble, carretera, tren, autob\u00fas, pont, aeroport, taxi, metro, cam\u00ed<\/li>\n<li>La casa (4%, 800): cuina, dormitori, sala, bany, porta, finestra, taula, cadira, sof\u00e0, llit<\/li>\n<li>El vestit (3%, 600): camisa, pantalons, sabates, jaqueta, barret, mitjons, faldilla, abric, guants, bufanda<\/li>\n<li>Societat: fam\u00edlia, religi\u00f3, educaci\u00f3 (15%, 3.000): mare, pare, fill, escola, professor, alumne, fe, d\u00e9u, oraci\u00f3, valors<\/li>\n<li>Treball: oficis, sectors (10%, 2.000): fuster, pintor, pag\u00e8s, metge, enginyer, cambrer, advocat, electricista, mec\u00e0nic, cuiner<\/li>\n<li>Administraci\u00f3, informaci\u00f3, pol\u00edtica (5%, 1.000): document, registre, ajuntament, cens, elecci\u00f3, parlament, vot, campanya, decret, president<\/li>\n<li>Economia, comer\u00e7, banca (4%, 800): diners, compra, venda, mercat, botiga, factura, banc, pr\u00e9stec, inter\u00e8s, economia<\/li>\n<li>Arts, espectacles, esports (10%, 2.000): m\u00fasica, pintura, ball, cinema, teatre, futbol, tennis, orquestra, actor, espectacle<\/li>\n<li>Forces armades, guerra (6%, 1.200): ex\u00e8rcit, soldat, arma, batalla, estrat\u00e8gia, uniforme, guerra, general, conflicte, fusell<\/li>\n<li>Quantitatius i numerals.<\/li>\n<li>Locatius i temporals.<\/li>\n<li>Mots que ens ajuden a parlar.<\/li>\n<\/ol>\n<p>[La meva classificaci\u00f3 podria ser, segons les \u00e0rees del museu:<\/p>\n<ul>\n<li>Cosmos: Univers, gal\u00e0xia, estrelles, sistema solar<br \/>\nTerra: litosfera, hidrosfera, atmosfera, biosfera, accidents geogr\u00e0fics, clima, h\u00e0bitats biol\u00f2gics, plantes i animals.<br \/>\nD&#8217;aix\u00f2 n&#8217;hi ha un coneixement intu\u00eftiu o primitiu que es descriur\u00e0 a les etapes, i un coneixement cient\u00edfic descrit a Matem\u00e0tica, F\u00edsica, Qu\u00edmica, Biologia [Hi ha una s\u00e8rie de referents que formen part de la nostra vida quotidiana i altres que s\u00f3n models que s&#8217;hi relacionen.]<\/li>\n<li>El propi cos, i esperit, tamb\u00e9 amb els nivells intu\u00eftiu (&#8220;tinc gana&#8221;) i cient\u00edfic (regulaci\u00f3 metabolisme). [El que sentim en primera persona i com ho relacionem amb el cos que observem com a objecte]<\/li>\n<li>Els altres subjectes amb el jo, l&#8217;h\u00e0bitat i la cultura. A nivell intu\u00eftiu (&#8220;hola papa&#8221;) i cient\u00edfic (antropologia i sociologia ).<\/li>\n<li>Els fets culturals com el llenguatge i els conceptes de les cultures de les societats. Nivell intu\u00eftiu,\u00a0 cient\u00edfic a metateoria, els continguts de les teories de 1 a 3, les creences, religions i filosofia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els LLMs poden agrupar paraules per similitud sem\u00e0ntica i obtenir de manera emergent resultats similars als camps sem\u00e0ntics.<\/p>\n<p>Diccionaris (biblioteca: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/llista-titols\/?pclau=Diccionari&amp;tipus=pclau\">Diccionaris<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/llista-titols\/?pclau=Dictionary&amp;tipus=pclau\">Dictionary<\/a> . <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422-literatura-catalana\/les-meves-paraules\/\">Les meves paraules<\/a>)<\/p>\n<ul>\n<li>Les definicions de les paraules parlaran d&#8217;objectes, les seves parts, propietats, i tamb\u00e9 d&#8217;accions. <a href=\"https:\/\/www.termcat.cat\/ca\">Term.cat<\/a><\/li>\n<li><strong>Evoluci\u00f3 de la vida i del llenguatge<\/strong><br \/>\nLa vida evoluciona i amb ella les lleng\u00fces. Noves paraules van entrant als diccionaris mentre que d&#8217;altres queden obsoletes. L&#8217;<a href=\"https:\/\/www.oed.com\/information\/updates\/september-2023\/new-word-entries\/?tl=true\">Oxford English Dictionary<\/a> incorpora entre 500 i 1000 nous termes cada any, com per exemple &#8220;mansplaining&#8221; (d&#8217;un total d&#8217;unes 170m). El <a href=\"https:\/\/dlc.iec.cat\/\">diccionari de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans<\/a> t\u00e9 92.000 entrades i es va <a href=\"https:\/\/dlc.iec.cat\/Esmenes\">actualitzant<\/a> en l\u00ednia, per exemple amb &#8220;raclet&#8221;. L&#8217;etimologia estudia d&#8217;on v\u00e9nen les paraules i com s&#8217;han anat transformant. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/\">Etimologies<\/a> del catal\u00e0, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/#etimologia\">Evoluci\u00f3 dels llenguatges<\/a> ,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/consulta-llibres\/?ID=5902\"><u><i>Diccionari Etimol\u00f2gic<\/i>. Bruguera, Jordi<\/u><\/a>, Coromines).<\/li>\n<li>Freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 apareix una paraula al llarg del segles, <a href=\"https:\/\/books.google.com\/ngrams\/graph?content=atom&amp;year_start=1600&amp;year_end=2018&amp;corpus=en-2012&amp;smoothing=3\">Google<\/a><\/li>\n<li>Recursos de mots intradu\u00efbles:\u00a0<a href=\"https:\/\/eunoia.world\/\">Eunoia.world<\/a>\u00a0 700 paraules, 80 idiomes, 60 tags. <a href=\"https:\/\/thelanguagenerds.com\/2024\/untranslatable-words\/\">The Language Nerds<\/a>, 30 paraules intradu\u00efbles, il\u00b7lustrades. The Intrepid Guide \u2013 <a href=\"https:\/\/www.theintrepidguide.com\/untranslatable-words-ultimate-list\/\">203 Most Beautiful Untranslatable Words<\/a> . <a href=\"https:\/\/brilliantmaps.com\/untranslatable-words\/\">Brilliant Maps<\/a> \u2013 18 paraules intradu\u00efbles. <span style=\"font-size: 1rem;\">L\u00e8xic de termes positius en diferents lleng\u00fces que s\u00f3n intradu\u00efbles (<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/www.drtimlomas.com\/lexicography\/cm4mi\">Lomas<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 online <\/span><u style=\"font-size: 1rem;\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/autor-llibres\/?nomautor=Lomas\">PDF <\/a><\/u><span style=\"font-size: 1rem;\">)<\/span>\n<ul>\n<li>El problema del diccionari [Recordo d&#8217;adolescent pensant en adquirir saber a partir d&#8217;un diccionari i les seves definicions. Em vaig adonar que hi havia d&#8217;haver un m\u00ednim de conjunt de paraules que ja no es podien definir en funci\u00f3 d&#8217;altres. Per exemple: mobles &gt; objecte &gt; cosa &gt; existir &gt; \u00e9sser &gt; existir.<br \/>\nS&#8217;han fet estudis per identificar els &#8220;primitius sem\u00e0ntics&#8221; (Natural Semantic Metalanguage, Anna Wierzbicka. Conjunts m\u00ednims de fonamentaci\u00f3 (MinSets), Stevan Harnad.). David Bullock https:\/\/learnthesewordsfirst.com\/tools\/tools-for-checking-nsm-min-english.pdf ha observat que el Longman dicionary definxeix 70.000 paraules a partir d&#8217;unes 2.000 que cauen en circularitat. Si intentem combinar els enfocaments per trobar les paraules que no es poden definir amb altres i que estarien presents en totes les lleng\u00fces, venint a ser conceptes b\u00e0sics de la ment humana, tenim:<\/li>\n<li>Concreci\u00f3 f\u00edsica i entitats: thing, object, body, person, part, hand, face, place, time, world, air, water, fire, earth<\/li>\n<li>Accions i processos: do, make, move, go, touch, break, change, become, use, happen, cause, live, die, eat, drink<\/li>\n<li>Percepci\u00f3 i ment: see, hear, feel, want, know, think, remember, forget, believe, understand, like, love, fear<\/li>\n<li>Qualitats i estats: good, bad, big, small, hot, cold, full, empty, same, different, true, false<\/li>\n<li>Relacions i quantitat: some, all, many, one, two, more, less, part, whole, each, every<\/li>\n<li>Espai i temps: here, there, now, before, after, inside, outside, on, under, near, far<br \/>\nFuncions l\u00f2giques i gramaticals: if, not, and, or, because, maybe, must, can, should<\/li>\n<li>Discurs i llenguatge: say, word, name, ask, answer, tell, call, mean, true<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Una llista semblant en catal\u00e0:<\/p>\n<ul>\n<li>Entitats: cosa, persona, part, cos, lloc, temps<\/li>\n<li>Quantitat: un, molts, tot, algun<\/li>\n<li>Qualitat: gran, petit, bo, dolent<\/li>\n<li>Acci\u00f3 i canvi: fer, passar, anar, moure\u2019s, tenir, canviar<\/li>\n<li>Percepci\u00f3: veure, sentir, olorar, gustar, tocar<\/li>\n<li>Ment i emocions: pensar, saber, voler, no voler, por, desig, sentir (b\u00e9\/malament)<\/li>\n<li>Relaci\u00f3 social: pare, mare, altre, el mateix<\/li>\n<li>Exist\u00e8ncia: hi ha, no, viure, morir<\/li>\n<li>Parla i llenguatge: dir, paraula, veritat<\/li>\n<li>Espai i temps: ara, abans, despr\u00e9s, aqu\u00ed, all\u00e0, llarg temps, poc temps<\/li>\n<li>L\u00f2gica i connexi\u00f3: si, perqu\u00e8, com, potser, semblar<\/li>\n<\/ul>\n<p>Un altre punt de vista sobre l\u00e8xic seria el del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#llenguatge\">desenvolupament<\/a>, com es passa de 50 paraules als 18 mesos, a les 10.000 als 5 anys.<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">Sem\u00e0ntica de frases<\/strong><\/p>\n<p>La sem\u00e0ntica frasal (&#8220;phrasal semantics&#8221;) estudia com es construeix el significat en frases a partir dels significats de les paraules individuals i l&#8217;estructura sint\u00e0ctica que les combina.<br \/>\nT\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb la sintaxi ja que ha d&#8217;identificar els constituents d&#8217;una frase: subjecte, predicat, complements, i a partir d&#8217;aqu\u00ed assignar papers com agent, pacient, ubicaci\u00f3, finalitat, etc. [Per exemple, no \u00e9s el mateix &#8220;En Joan pega en Pere&#8221; que &#8220;En Pere pega en Joan&#8221;]. Amb la &#8220;Montague grammar&#8221;, Richard Montague va fer correspondre a frases de llenguatge natural, proposicions de l\u00f2gica intensional [pega(Joan, Pere)]. Per a cada estructura sint\u00e0ctica hi ha una regla sem\u00e0ntica que permet determinar el significat. Aqu\u00ed se solapa amb la sem\u00e0ntica formal. S\u00f3n rellevants tamb\u00e9 Noam Chomsky, Ray Jackendoff, Barbara Partee, Jerry Fodor i Ernest Lepore.<\/p>\n<p>Considera tamb\u00e9 el context no verbal com l&#8217;entonaci\u00f3 i els gestos [que poden revelar un sarcasme]. Aqu\u00ed se solapa amb la pragm\u00e0tica.<\/p>\n<p>L&#8217;\u00e0mbit depassa el de la frase, la influ\u00e8ncia del context discursiu amb referents com l&#8217;an\u00e0fora (dep\u00e8n d&#8217;uan frase anterior) o cat\u00e0fora (es determina despr\u00e9s), el que es pressuposa [que \u00e9s enorme! hi ha un model del m\u00f3n general, el cel, la terra, la ciutat, la gent, i el text nom\u00e9s ens afegeix una mica de concreci\u00f3, com si ens fix\u00e9ssim en una formiga en particular i observ\u00e9ssim cap on va, quins obstacles esquiva, si troba una molla de pa] i la coher\u00e8ncia textual (Veure AI <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llmentendretext\">models LLM i coher\u00e8ncia narrativa<\/a>).<\/p>\n<p>[El significat a partir de la composicionalitat: &#8220;Un elefant rosa amb ales tocava el clarinet mentre planejava sobre la platja del Bogatell&#8221;<br \/>\nLa idea que el significat requereix el context tamb\u00e9 \u00e9s certa en harmonia; no podem saber el paper d&#8217;un acord sense el context. D-7 pot ser la t\u00f2nica en una pe\u00e7a en D-, o formar part d&#8217;un patr\u00f3 II-V-I en una pe\u00e7a en C.]<\/p>\n<p><strong>Sem\u00e0ntica formal<\/strong><\/p>\n<p>[Veritat o mentida, els malsentesos]<br \/>\nEntendre el significat d&#8217;una frase voldria dir poder establir com hauria de ser el m\u00f3n per tal que la frase fos veritat. El que proposa Richard Montague a la seva gram\u00e0tica \u00e9s formular la frase en termes de proposicions l\u00f2giques en la l\u00ednia de Frege i Tarski. Aleshores, per composicionalitat forta, la veritat de la frase es pot determinar a partir de la dels seus elements. [Per exemple, &#8220;Joan fuma&#8221; ser\u00e0 veritat si existeix Joan i si fuma.] Va tenir influ\u00e8ncia en els treball de NLP (Natural language processing). En ignorar el context no pot donar ra\u00f3 de msisatges que recorren a la ironia o la met\u00e0fora.<\/p>\n<p>Llenguatges<br \/>\nProlog \u00e9s una l&#8217;opci\u00f3 \u00f2ptima per a regles simples.\u00a0 Python (amb biblioteques) ofereix m\u00e9s possibilitats d&#8217;integraci\u00f3. En entorns acad\u00e8mics, Haskell, o Lambda-prolog surporten l\u00f2gica m\u00e9s avan\u00e7ada.<br \/>\nHi ha ontologies representades com a &#8220;fets, regles i relacions l\u00f2giques&#8221; que poden ser \u00fatils per a tasques de raonament autom\u00e0tic, sistemes experts o integraci\u00f3 amb sem\u00e0ntica formal. Exemples: WordNet pel l\u00e8xic angl\u00e8s, SUMO (Suggested Upper Merged Ontology) que cobreix conceptes universals (temps, espai, objectes f\u00edsics, etc.), dominis espec\u00edfics com BioProlog (Biologia i Medicina) o Geoinformaci\u00f3 (GeoNames). Hi ha eines per carregar ontologies externes, RDF\/OWL a Prolog, SPARQL \u00e9s un llenguatge que permet interrogar bases de dades sem\u00e0ntiques com DBpedia o Wikidata, des de Prolog. OpenCyc \u00e9s una versi\u00f3 lliure de l\u2019ontologia Cyc (ampli cobertura), amb exportaci\u00f3 a Prolog. CLOnE (Common Logic Ontology Environment \u00e9s un entorn per dissenyar ontologies en l\u00f2gica de primer ordre, exportables a Prolog.<\/p>\n<p>Kripke<br \/>\nLa teoria descriptiva de la refer\u00e8ncia (Frege\/Russell) diria que un nom com &#8220;Arist\u00f2til&#8221; pot tenir significats com \u201cl\u2019autor de l\u2019\u00c8tica a Nic\u00f2mac\u201d, o \u201cel mestre d\u2019Alexandre\u201d i designar una [realitat].<br \/>\nSaul Kripke a &#8220;Naming and Necessity&#8221; (1970s) introdueix la noci\u00f3 d&#8217;altres m\u00f3ns possibles i de designador r\u00edgid. Per exemple, hi podria have run m\u00f3n on Arist\u00f2til no hagu\u00e9s ensenyat Alexandre. Per\u00f2 &#8220;Arist\u00f2til&#8221; seguiria apuntant a la mateixa persona, no a alg\u00fa altre. [\u00e9s la mateixa si \u00e9s un m\u00f3n diferent?]. Tamb\u00e9 l&#8217;exemple de l&#8217;estel del mat\u00ed i del vespre (Hesperus=Bosphorus), que suposa dues descripcions difernts per\u00f2 que a posteriori descobrirem que tenen el mateix referent. Per Kripke un nom\u00e9s un designador r\u00edgid i fa refer\u00e8ncia al mateix objecte en tots els m\u00f3ns possibles on aquest objecte existeix. Hi ha un &#8220;baptisme&#8221; inicial que connecta el nom amb l&#8217;objecte [com l&#8217;estel del mat\u00ed i el vespre]. Una veritat com 2+2=4 \u00e9s necess\u00e0ria si \u00e9s veritat en tots els m\u00f3ns possibles. En canvi &#8220;Potser, jo podria haver estat professor d&#8217;universitat&#8221; implicaria, segons Kripke, que existeix algun m\u00f3n possible on \u201cjo\u201d (la mateixa persona) vaig fer ser professor d&#8217;universitat. (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/limaginari\/#videsalternatives\">Vides fict\u00edcies alternatives<\/a>\u00a0 , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/the-road-not-taken-robert-frost\/\">The road not taken<\/a>).<\/p>\n<p>sem\u00e0ntica formalprolog cyc? ontologies?<\/p>\n<p><strong>Sem\u00e0ntica cognitiva<\/strong><\/p>\n<p>Vol entendre la relaci\u00f3 entre el significat i la nostra experi\u00e8ncia. T\u00e9 relaci\u00f3 amb la psicologia i les ci\u00e8ncies cognitives. Aix\u00ed, el treball de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metaphors-we-live-by-lakoff-johnson\/\">Lakoff i Johnson<\/a> mostra que tenim unes experi\u00e8ncies b\u00e0siques, de moviment en l&#8217;espai, de construir, i que mitjan\u00e7ant met\u00e0fores traslladem a altres dominis. (Altres autors, Langacker, Jackendoff).<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/recursos-literaris\/\">Recursos literaris<\/a><\/strong>, ret\u00f2rica <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metafores\/\">met\u00e0fores<\/a><\/p>\n<p><strong>Hermen\u00e8utica<br \/>\n<\/strong>[On acaba la sem\u00e0ntica, estudiant el significat de paraules i frases, comen\u00e7aria l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/426h-critica-literaria\/\">hermen\u00e8utica<\/a>, amb la interpretaci\u00f3 de textos.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sintaxi\">Morfologia i Sintaxi<\/h2>\n<p><strong>Introducci\u00f3<\/strong><br \/>\n[el llenguatge \u00e9s estructural, no hi ha un signe per a cada significaci\u00f3 possible, sin\u00f3 que un redu\u00eft grup de fonemes d\u00f3na lloc a tots els mots, i un conjunt finit de mots pot generar infinites frases. El lexema d\u00f3na el significat b\u00e0sic i \u00e9s flexionat en nombre i g\u00e8nere (els verbs en temps, persona i n\u00famero). Els mots es combinen en frases seguint unes normes estructurals. Chomsky &gt;&gt; ja va fer notar que els humans no haur\u00edem pogut adquirir aquesta capacitat simplement per exposici\u00f3 a est\u00edmuls, sin\u00f3 que hi ha unes regles. Alhora, els models de Proc\u00e9s Distribu\u00eft en Paral\u00b7lel (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#ccognitivesxarxesneuronals\">Ci\u00e8ncies cognitives i Xarxes neuronals<\/a> ) expliquen com una xarxa poc actuar com si estigu\u00e9s aplicant una regla encara que no la tingu\u00e9s definida expl\u00edcitament.<\/p>\n<p><strong>Fonologia<\/strong><br \/>\nL&#8217;alfabet fon\u00e8tic internacional identifica 28 vocals, 85 consonants pulmonars i 11 no pulmonars. El m\u00f3n amb les seves lleng\u00fces s&#8217;expressa\u00a0 (La veu humana: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/#fonemessilabes\">Fonemes i s\u00edl\u00b7labes<\/a> ) amb unes 20.000 s\u00edl\u00b7labes diferents. (El catal\u00e0 t\u00e9 35 fonemes i unes 4.000 s\u00edl\u00b7labes.) Tot output fonol\u00f2gic \u00e9s combinaci\u00f3 d&#8217;un petit nombre d&#8217;elements fon\u00e8tics universals, de l&#8217;ordre de la vintena (EB R.511), tal com ja va assenyalar Jakobson. Els fonemes s\u00f3n representats gr\u00e0ficament per grafemes. Cada llengua t\u00e9 la seva pr\u00f2pia transcripci\u00f3 i regles, \u00e9s a dir, l&#8217;ortografia.<\/p>\n<p><strong>Morfologia<br \/>\n<\/strong>[Fonema: m\u00ednima unitat sonora identificable, s\u00edl\u00b7laba: m\u00ednima unitat que es pronuncia amb un sol impuls d&#8217;aire]. El <strong>mot<\/strong> \u00e9s la unitat m\u00ednima de significaci\u00f3, la qual cosa vol dir que hi ha una correspond\u00e8ncia sem\u00e0ntica entre mot-idea, cosa. Aquesta \u00e9s directa en els anomenats m<span style=\"font-size: 1rem;\">ots de primer ordre: noms, verbs, adjectius, adverbis. Estan agrupats en fam\u00edlies de significat que tenen una arrel o <strong>lexema<\/strong> fix i una desin\u00e8ncia o <strong>morfema<\/strong> que varia, que est\u00e0 sotmesa a flexi\u00f3 [sembla l\u00f2gic fer servir un mot semblant per &#8220;arbre&#8221; singular que per plural, o per &#8220;escriptor&#8221; i &#8220;escriptura&#8221;]. Les variacions de noms i adjectius s\u00f3n de nombre i g\u00e8nere [Aix\u00f2 vol dir que el paper dels sers vius en el m\u00f3n, \u00e9s tant important com per estendre les categories sexuals mascul\u00ed i femen\u00ed a tot el discurs].\u00a0<\/span>Els verbs recullen en la flexi\u00f3 la situaci\u00f3 del referit respecte del discurs: persones gramaticals jo, tu, ell i temps: conjugaci\u00f3.\u00a0Un altre mena de flexi\u00f3 \u00e9s la derivaci\u00f3 de paraules formant fam\u00edlies on hi ha l&#8217;acci\u00f3, l&#8217;agent, l&#8217;obra, etc: &#8220;construir&#8221;, &#8220;constructor&#8221;, &#8220;construcci\u00f3&#8221;, tenint cada una d&#8217;aquestes categories una desin\u00e8ncia pr\u00f2pia. En alguns idiomes com l&#8217;alemany o el llat\u00ed els mots de primer ordre d&#8217;objecte i qualitat tenen una flexi\u00f3 segons el paper sint\u00e0ctic en l&#8217;oraci\u00f3.<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\">Els mots de segon ordre:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\"> [situen, amb els articles i adjectius demostratius )<\/span><\/li>\n<li>enllacen elements amb preposicions [que \u00e9s com una conjugaci\u00f3 ampliada, &#8220;anar a casa&#8221;, &#8220;anar a la feina&#8221;, &#8220;el gos d&#8217;en Pere&#8221;, &#8220;el gos d&#8217;en Pau].<\/li>\n<li>Pronoms que refereixen a altres parts del discurs o elements impl\u00edcits<\/li>\n<li>Conjuncions que connecten oracions.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Oracions<br \/>\n<\/strong>[Una oraci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sicament &#8220;dir alguna cosa sobre quelcom&#8221;, &#8220;En Pau camina&#8221;, P=camina, a=Pau, P(a). Mentre que en l\u00f2gica a variables i predicats nom\u00e9s s&#8217;hi afegeixen juntors i quantificadors, en sintaxi hi ha m\u00e9s tipus d&#8217;estructura:<\/p>\n<ul>\n<li>subjecte + predicat nominal: verb copulatiu + predicat nominal (&#8220;En pau \u00e9s alt&#8221;)<\/li>\n<li>subjecte + predicat verbal: verb + complement predicatiu \/ preposicional \/ directe \/ cirumstancial \/ indirecte<\/li>\n<\/ul>\n<p>[El subjecte o sintagma nominal, \u00e9s b\u00e0sicament un nom que es pot complicar afegint-hi adjectius, complements del nom (prep+nom) i oracions subordinades. (&#8220;l&#8217;home\/alt\/que era all\u00e0&#8221;)]<br \/>\n[El mateix passa amb els elements del predicat.(&#8220;corre\/ cap all\u00e0\/cap on li havien dit que era m\u00e9s segur).]<br \/>\n[I despr\u00e9s les oracions es poden composar per conjunci\u00f3, disjunci\u00f3, relaci\u00f3 adversativa (X per\u00f2 Y), causal (X per;qu\u00e8 Y) i presentar recursivitat quan substitui\u00efm alguns dels sintagmes per frases subordinades.]<\/p>\n<p>Potser les complicacions dels sintagmes (regles de ramificaci\u00f3) es poden pensar com una flexi\u00f3 externa, externa en el sentit que els morfemes estan separats del mot. No existeixen els verbs &#8220;menjar_pomes&#8221;, &#8220;menjar_carn&#8221; aix\u00ed que combinem &#8220;menjar&#8221;+&#8221;objecte menjable&#8221;. Aix\u00ed explicar\u00edem el predicat nominal (&#8220;ser_alt&#8221;, &#8220;ser_bonic&#8221;), el complement predicatiu (&#8220;camino_r\u00e0pid&#8221;, &#8220;camino_alegre&#8221;) i el preposicional d&#8217;objecte (&#8220;dedicar-se_a_la_m\u00fasica&#8221;, &#8220;dedicar-se_a_jeure&#8221;) i tots els altres.]<\/p>\n<p>L&#8217;exist\u00e8ncia de categories sint\u00e0ctiques fixes tals com nom i verb, tamb\u00e9 sembla ser un tret com\u00fa a tots els llenguatges (EB R.511).<\/p>\n<p>Chomsky ha proposat les regles de: ramificaci\u00f3 (estructura en arbre recursiva), subcategoritzaci\u00f3 [implicacions de la sem\u00e0ntica sobre l&#8217;estructura], lexicon (omplint les &#8220;caselles&#8221; de l&#8217;arbre amb el mot) i despr\u00e9s aplicant transformacions com per exemple, la forma passiva:<\/p>\n<ul>\n<li>Regles de Ramificaci\u00f3<br \/>\nLa descomposici\u00f3 de l&#8217;oraci\u00f3 en els seus elements t\u00e9 una estructura d&#8217;arbre on cada element es pot dividir segons l&#8217;aplicaci\u00f3 d&#8217;una regla (ex. &#8216;Sintagma Nominal&#8217; \u2192 article + nom). Aix\u00ed tindr\u00edem, per exemple:<br \/>\nUn cop l&#8217;oraci\u00f3 s&#8217;ha ramificat fins arribar a elements, aquests serien substitu\u00efts pels mots concrets, rebrien una interpretaci\u00f3 sem\u00e0ntica (lexicon). Hi ha per\u00f2 unes regles pr\u00e8vies per evitar cassos com &#8220;La cadira menj\u00e0 soroll&#8221;, &#8220;Golf juga Maria&#8221;.<\/li>\n<li>Regles de subcategoritzaci\u00f3 i selecci\u00f3<br \/>\nAquestes regles recullen restriccions d&#8217;ordre sem\u00e0ntic sobre la natura dels noms i l&#8217;estructura dels verbs. [L&#8217;estructura proposada per Chomsky es podria seguir fins a especificar menjable, pensable i tota mena de categories]:<\/li>\n<li>Comptable: animat (hum\u00e0\/ no hum\u00e0) \/ inanimat<\/li>\n<li>Mesurable: abstracte (&#8220;just\u00edcia&#8221;) \/ no abstracte (&#8220;llibre&#8221;)<\/li>\n<\/ul>\n<p>En els verbs s&#8217;indicar\u00e0 si s\u00f3n transitius\/intransitius [ (V, +FN) transitiu, (V, #) intransitiu en la notaci\u00f3 de Chomsky)], amb complement predicatiu (camino tranquil\u00b7lament), complement circumstancial de lloc o temps, si tenen subjecte abstracte o no, o b\u00e9 si el complement directe \u00e9s animat o no. Aquestes dues darreres s&#8217;anomenen regles de selecci\u00f3.<\/p>\n<ul>\n<li>Lexicon<\/li>\n<\/ul>\n<p>El lexicon assigna a l&#8217;element terminal de la cadena analitzada per les regles de ramificaci\u00f3 un mot, \u00e9s a dir, uns sons o grafia concrets sotmesos a les regles de subcategoritzaci\u00f3. Aix\u00ed l&#8217;oraci\u00f3 &#8220;La Teresa menja peres&#8221; s&#8217;obt\u00e9 fent:<\/p>\n<p>1. S \u2192 SN + SV<br \/>\nSN \u2192 Det + N<br \/>\nSV \u2192 V + SN<br \/>\nSN \u2192 N<br \/>\nDet \u2192 La<br \/>\n2. N \u2192 propi, animat, hum\u00e0<br \/>\nV \u2192 transitiu, subjecte animat, objecte menjable<br \/>\nN \u2192 com\u00fa, comptable, no animat, menjable<br \/>\n3. N \u2192 (Teresa, [pah])<br \/>\nV \u2192 (menja, [t sa om])<br \/>\nN \u2192 (peres, [ccnm])<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s l&#8217;estructura profunda de l&#8217;oraci\u00f3.<\/p>\n<p>[Aquestes regles haurien de recollir tamb\u00e9 la concordan\u00e7a de g\u00e8nere i nombre entre nom, verb i adjectius. Aquestes restriccions de coher\u00e8ncia es poden extendre m\u00e9s enll\u00e0 de la frase. Plett assenyala la coher\u00e8ncia entre frases al llarg del text pel que fa a mots substitutius, \u00e9s a dir els pronoms (mots de segon ordre):<br \/>\n&#8220;En Jordi va sortir de casa&#8221;. Despr\u00e9s [ ell ] va agafar l&#8217;autob\u00fas]. Es parla de tema, an\u00e0fora o substituens (Jordi) i de rhema, cat\u00e0fora o substituendum (ell).<\/p>\n<ul>\n<li>Transformacions<br \/>\nA partir d&#8217;aquesta estructura en podem obtenir d&#8217;altres per aplicaci\u00f3 de transformacions. Per exemple les oracions amb verb transitiu i complement directe (S V CD) es poden transformar en passives fent T(S V CD)=(CD Vpas per S).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquestes estructures, b\u00e0siques o transformades, reben finalment una assignaci\u00f3 fon\u00e8tica [que forma part del lexicon?]. Aqu\u00ed es concreta la conjugaci\u00f3 dels verbs i la flexi\u00f3 dels mots. Aquesta \u00e9s l&#8217;estructura superficial.<br \/>\nNotem que una estructura profunda pot tenir-ne diverses de superficials (diverg\u00e8ncia) com \u00e9s el cas de &#8220;Teresa menja pomes&#8221;, &#8220;Les pomes s\u00f3n menjades per ella&#8221;, i a l&#8217;inrev\u00e9s (converg\u00e8ncia) com &#8220;Carles mira l&#8217;aigua corrent&#8221; [qui corre, en Carles o l&#8217;aigua? aix\u00f2 era clar a l&#8217;estructura profunda i ara s&#8217;ha de determinar pel context].<\/p>\n<p><strong id=\"dubtes\">[Dubtes]<\/strong><br \/>\n[Chomsky estudia les regles que s&#8217;apliquen per generar totes les frases intel\u00b7ligibles d&#8217;una gram\u00e0tica, regles que serien descobertes per l&#8217;infant i usades per entendre i expressar-se. Per\u00f2 \u00f2bviament aquest proc\u00e9s no \u00e9s conscient ni segueix aquests passos. Com d\u00e8iem al comen\u00e7ament, donada una situaci\u00f3 i unes necessitats comunicatives, l&#8217;estructura de la representaci\u00f3 forneix el nucli b\u00e0sic que \u00e9s el subjecte i el predicat. Aleshores cal buscar al diccionari (C2520 sem\u00e0ntica) els termes adients i completar-los amb la flexi\u00f3 externa, \u00e9s a dir, l&#8217;addici\u00f3 de complements i qualificatius mitjant\u00e7ant regles de ramificaci\u00f3 i subcategoritzaci\u00f3 i arribar a la flexi\u00f3 morfofon\u00e8mica final.<br \/>\nLa idea b\u00e0sica de Chomsky, molt fidel a la l\u00f2gica, \u00e9s que hi ha un esquelet sint\u00e0ctic que rep una interpretaci\u00f3 sem\u00e0ntica (relaci\u00f3 amb el concepte) per donar l&#8217;estructura profunda, i una interpretaci\u00f3 fon\u00e8mica que d\u00f3na l&#8217;estructura superficial (relaci\u00f3 amb el signe).<br \/>\n[Aquest plantejament t\u00e9 la gran mancan\u00e7a que comen\u00e7a amb un esquelet buit que despr\u00e9s s&#8217;omple de contingut sem\u00e0ntic, quan justament \u00e9s el contingut sem\u00e0ntic el que determina l&#8217;estructura de l&#8217;esquelet. ]<br \/>\n[Igual que les formes i categories de Kant, si entenem l&#8217;experi\u00e8ncia a trav\u00e9s del llenguatge. No n&#8217;hi ha prou amb una llista d&#8217;etiquetes, &#8220;capsa&#8221;, &#8220;Jordi&#8221;, &#8220;tassa&#8221;. Constru\u00efm significat de manera composicional per economia, &#8220;capsa blanca&#8221;, &#8220;capsa verda&#8221; i perqu\u00e8 els ens de l&#8217;univers canvien, no n&#8217;hi ha prou amb dir &#8220;Jordi&#8221;, pot ser &#8220;En Jordi seu&#8221;, &#8220;En Jordi corre&#8221; ). A PDP 19 &#8220;Mechanisms of sentence processing: assigning roles to constituents of sentences&#8221; es presenta un model que explica c\u00f3m assignem estructura a una frase donada. D&#8217;una banda tenim unes frases tipus (&#8220;home menja aliment&#8221;, &#8220;animal es mou&#8221; p.290), unes categories d&#8217;objectes (home, animal, objecte, eina) als quals es poden assignar diferents valors d&#8217;un alfabet (Pere, pau, ratol\u00ed, martell) amb unes certes microcaracter\u00edstiques (microfeatures). Un cop tenim la frase amb elements de l&#8217;alfabet, l&#8217;entrenament de la xarxa permet veure que &#8220;cadira trenca home&#8221; t\u00e9 una estructura c.directe + verb + subjecte (i no S + V + CD). Aix\u00f2 vol dir que sap assignar l&#8217;estructura correcta fent servir el context sem\u00e0ntic.]<\/p>\n<p><strong>Els signes de puntuaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Hist\u00f2ria. Van n\u00e9ixer com a eines per a la lectura en veu alta (per indicar pauses, entonaci\u00f3) i despr\u00e9s van evolucionar cap a marcar estructures gramaticals i significat. A l&#8217;antiguitat cl\u00e0ssica els textos grecs i llatins escrivien en &#8220;scriptio continua&#8221; (sense espais ni signes). En Arist\u00f2fil de Bizanci, s. III aC es comen\u00e7a a trobar el punt. A l&#8217;Edat Mitjana els copistes medievals van desenvolupar signes com la coma (del grec &#8220;komma&#8221;, &#8220;tall&#8221;) i el punt i coma (en alemany la coma t\u00e9 un \u00fas rigor\u00f3s en subordinades). El punt interrogatiu va apar\u00e8ixer al llat\u00ed medieval (s. VIII) com a &#8220;punctus interrogativus&#8221;. Amb la impremta (s. XV), els signes es van estandarditzar. Els dos punts i els par\u00e8ntesis van popularitzar-se en textos acad\u00e8mics. Els signes d\u2019exclamaci\u00f3 (!) i interrogaci\u00f3 (?) van quedar fixats en lleng\u00fces com el castell\u00e0 (on encara s\u2019obren i es tanquen.(\u00bf\u00a1). Els par\u00e8ntesis i claudats apareixen per fer aclariments. En el m\u00f3n anglosax\u00f3 es va introduir la &#8220;coma Oxford&#8221;, recomanada per la Oxford University Press, per clarificar llistes: &#8220;Van anar arribant en Joan, en Pere, i en Pau&#8221;, &#8220;Van anar arribant en Joan, en Pere i en Pau&#8221;.<\/p>\n<p>Pragm\u00e0tics (transmeten actitud, intenci\u00f3, per\u00f2 no canviant el significat literal). Exclamaci\u00f3 (!): &#8220;Vine aqu\u00ed!&#8221; (ordre urgent) vs. &#8220;Vine aqu\u00ed.&#8221; (neutra). Interrogaci\u00f3 (?): &#8220;Has dinat?&#8221; (pregunta) vs. &#8220;Has dinat.&#8221; (afirmaci\u00f3).Punts suspensius (&#8230;) : &#8220;Vaig veure alguna cosa&#8230;&#8221; (suggereix misteri).<br \/>\nSem\u00e0ntics (alteren el significat de l\u2019oraci\u00f3): Coma: &#8220;Vull menjar, Maria&#8221; (parlo a Maria) vs. &#8220;Vull menjar Maria&#8221; (canibalisme). &#8220;No, vull fer-ho&#8221; (negaci\u00f3) vs. &#8220;No vull fer-ho&#8221; (sense coma, m\u00e9s neutre).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/consulta-llibres\/?ID=2438\"><u><i>Ortotipografia. Manual de l&#8217;autor, l&#8217;autoeditor ..<\/i>. PUJOL, JOSEP M., SOL\u00c2, JOAN<\/u><\/a>. Hist\u00f2ria dels signes de puntuaci\u00f3 (<a href=\"https:\/\/aeon.co\/essays\/beside-the-point-punctuation-is-dead-long-live-punctuation\">AEON<\/a>). Identificar un autor per com fa servir els signes de puntuaci\u00f3\u00a0 (<a href=\"https:\/\/getpocket.com\/explore\/item\/can-you-tell-an-author-s-identity-by-looking-at-punctuation-alone-a-study-just-found-out\">Mental Floss<\/a>)(<a href=\"https:\/\/osf.io\/preprints\/socarxiv\/2rzsg_v1\">Socarxiv<\/a>)<\/p>\n<p>Interjeccions (<a href=\"https:\/\/knowablemagazine.org\/content\/article\/mind\/2025\/interjections-important-for-conversation-flow\">Knowable magazine<\/a>) i el seu paper en el flux de la comunicaci\u00f3<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/\">Gram\u00e0tica catalana<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p>[El proc\u00e9s de comunicaci\u00f3 amb el llenguatge consisteix a codificar un missatge, emetre&#8217;l, recepci\u00f3 i decodificaci\u00f3. Per\u00f2 qu\u00e8 hi ha abans que comenci la morfologia i la sintaxi? Qu\u00e8 determina que emetem un missatge i no un altre? o enviar un missatge en lloc de callar?\u00a0 Qu\u00e8 vull dir? Aix\u00f2 no ho he vist explicat\u00a0 (199x) . A pragm\u00e0tica he intentat un esborrany dels diferents tipus de missatge dins de pautes de conducta. En el cas dels LLM el que desencadena el missatge \u00e9s el prompt (2025).<\/p>\n<p>1. Hi ha una situaci\u00f3 identificada perceptivament. El subjecte quedar\u00e0 indiferent o respondr\u00e0 amb una pauta de conducta. Qu\u00e8 fa que aquesta pauta de conducta sigui l&#8217;emissi\u00f3 d&#8217;un missatge?<\/p>\n<p>2. Necessitat comunicativa. A l&#8217;entorn hi ha d&#8217;haver un altre subjecte. La pragm\u00e0tica pot consistir en avisar (coordinaci\u00f3 del treball), interrogar, expressar una emoci\u00f3, explicar-se (reconeixement de l&#8217;altre, apar\u00e8ixer com a graci\u00f3s, intel\u00b7ligent, important), saludar, etc. (la necessitat comunicativa determinar\u00e0 l&#8217;elecci\u00f3 del missatge. Cada situaci\u00f3 pot donar lloc a molts missatges diferents segons el context comunicatiu (Podria descriure l&#8217;ordre de les tecles del teclat, explicar que estic estudiant una cosa molt espessa, cridar les nenes que callin, dir que estic cansat). Hi haur\u00e0 cassos en que el missatge ser\u00e0 molt habitual i la resposta (elecci\u00f3 del missatge) ser\u00e0 gaireb\u00e9 autom\u00e0tica, &#8220;hola que tal, c\u00f3m esteu?&#8221;. Hi pot haver nivells molt m\u00e9s complexos com fer un discurs, escriure un novel.la, recitar una poesia.<\/p>\n<p>3. Assignaci\u00f3 d&#8217;elements. Un cop determinat la mena de missatge, o la part de la representaci\u00f3 del m\u00f3n (interna o externa, &#8220;fa sol&#8221;, &#8220;estic cansat&#8221;), que volem comunicar, es trien els elements i l&#8217;estructura sint\u00e0ctica corresponent. Aquest \u00e9s el pas on es barregen les tres primeres regles de Chomsky (ramificaci\u00f3 i estructura, subcategoritzaci\u00f3 i selecci\u00f3, i lexicon). El fet que sembla que hagin de tenir lloc les tres alhora refor\u00e7a que es facin a nivell subsimb\u00f2lic. La part implicada del cervell \u00e9s el l\u00f2bul frontal on hi ha una \u00e0rea responsable de la formaci\u00f3 i emissi\u00f3 de frases. Aquesta part, el neoc\u00f3rtex, aparegu\u00e9 tard evolutivament.<\/p>\n<p>4. Dicci\u00f3 o escriptura. La frase rep l&#8217;assignaci\u00f3 fon\u00e8tica i gr\u00e0fica corresponent. \u00c9s interessant remarcar que la intenci\u00f3 comunicativa tamb\u00e9 juga un paper aqu\u00ed, doncs determinar\u00e0 la corba mel\u00f2dica de la frase.<\/p>\n<p>5. Emissi\u00f3 del missatge. Hi ha una expectativa pel que fa a la seva recepci\u00f3 (esperem que ens corresponguin una salutaci\u00f3, que escoltin atentament una explicaci\u00f3)<\/p>\n<p>6. Decodificaci\u00f3 del missatge. (Veure els models presentats a PDP 15 &#8220;Interactive processes in speech perception, the TRACE model&#8221; pel que fa a la descomposici\u00f3 de la frase en fonemes i la integraci\u00f3 en paraules. La part del cervell implicada \u00e9s el l\u00f2bul temporal on hi ha una part de percepci\u00f3 ac\u00fastica (sordesa cortical) i una altra de reconeixement de fonemes (sordesa ps\u00edquica) que deu correspondre als nodes de la xarxa del model TRACE. Si desapareix aquesta part, tenim l&#8217;input de fonemes per\u00f2 perdem les sinapsis que suporten els pesos corresponents als patrons que permeten identificar els mots. Recordem que les \u00e0rees de fonemes i de m\u00fasica s\u00f3n diferents. 16 &#8220;The programmable blackboard model of reading&#8221; pel que fa al proc\u00e9s que va de la percepci\u00f3 visual fins arribar als mots. La part del cervell implicada \u00e9s el l\u00f2bul occipital amb \u00e0rees de percepci\u00f3 visual (ceguesa cortical) i \u00e0rees de reconeixement de patrons (ceguesa ps\u00edquica). Seguir\u00e0 la interpretaci\u00f3 sint\u00e0ctico sem\u00e0ntica (19)<\/p>\n<p>7. Comprensi\u00f3. El receptor t\u00e9 la representaci\u00f3 del m\u00f3n m\u00e9s el missatge rebut. Aquesta \u00e9s ja una dada simb\u00f2lica. T\u00e9 un paper similar al de la imaginaci\u00f3, evoca quelcom no percebut directament. Cal suposar que els mots i la frase activen els patrons perceptius sem\u00e0ntics corresponents. La informaci\u00f3 extra que rep pot ser sobre quelcom totalment ali\u00e8 a la situaci\u00f3 actual. Aquesta \u00e9s una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s potents del llenguatge.<\/p>\n<p>8. Representaci\u00f3 simb\u00f2lica. Per a subjectes ja habituats a l&#8217;emissi\u00f3 de missatges deu ser inevitable anar generant frases internament [autonarraci\u00f3], encara que no hi hagi interlocutor. Quan la representaci\u00f3 del m\u00f3n s&#8217;ha fet tan complexa que ja descansa m\u00e9s en continguts simb\u00f2lics que no pas en representacions perceptives, tota dada deu ser m\u00e9s o menys tradu\u00efda a frases. Quina part de la nostra mem\u00f2ria, de la nostra representaci\u00f3 del m\u00f3n, de la nostra hist\u00f2ria \u00e9s perceptiva i quina part \u00e9s simb\u00f2lica, \u00e9s a dir, conjunts de sent\u00e8ncies? No arriba un moment en que quan ens empipem, per exemple, a m\u00e9s de l&#8217;alteraci\u00f3 som\u00e0tica emocional, ho acompanyem d&#8217;un &#8220;me cago&#8217;n cony!&#8221;?<br \/>\nAqu\u00ed comen\u00e7a l&#8217;her\u00e8ncia cultural.<\/p>\n<p>[notes 199x]<\/p>\n<hr \/>\n<p>NOTES per un museu<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#museu\">Un m\u00f3n que parla, escolta, escriu i llegeix<\/a>: les converses, els recitals, els llibres, la r\u00e0dio i televisi\u00f3, les xarxes<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#pragmatica\">Pragm\u00e0tica<\/a> i \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: Conductes de llenguatge: Per qu\u00e8 parlem en lloc de callar? Qu\u00e8 volem fer amb el llenguatge?\u00a0 Escenes de teatre per actes pragm\u00e0tics [converses, respostes verbals a les emocions, creaci\u00f3 liter\u00e0ria]<\/li>\n<li>origen i evoluci\u00f3: hip\u00f2tesi d&#8217;origen del llenguatge \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3<\/a>, Babel i arbre fins arribar a les 7159 lleng\u00fces actuals.<\/li>\n<li><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#llenguatge\">Desenvolupament<\/a>, l&#8217;adquisici\u00f3 del llenguatge en els humans<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">Semi\u00f2tica<\/a>: El triangle semi\u00f2tic (pensament (significat), signe(significant), referent), model SMCR: Source (Emissor) \u2013 Message (Missatge) \u2013 Channel (Canal) \u2013 Receiver (Receptor).<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#teories\">Teories<\/a>: Quines preguntes podem fer sobre el llenguatge? Com etiquetem el m\u00f3n? quin \u00e9s el l\u00e8xic m\u00ednim per sobreviure? Com generem\u00a0 infinits significats, amb un grup redu\u00eft de signes? Com han evolucionat les lleng\u00fces? Qu\u00e8 volem\/podem fer amb el llenguatge? Com influeix el llenguatge el que pensem? Podem automatitzar la comprensi\u00f3 del llenguatge?<\/li>\n<li>fonemes i grafemes: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/\">la veu humana<\/a> (\u00e0udio de s\u00edl\u00b7labes, la veu des del nad\u00f3 fins al vell). \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\">Sistemes d\u2019escriptura<\/a> , lletres en diferents alfabets (enlla\u00e7), scrabble<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a> 1: diccionaris, etimologies, els vocabularis de la humanitat remuntant-nos al primer gruny. Tenim paraules per a tot? : mots intradu\u00efbles en diferents idiomes, noves paraules als diccionaris, evoluci\u00f3 de la vida i els mots. Paraules de primer ordre: els principals camps sem\u00e0ntics.\u00a0 Circularitat als diccionaris, els 2000 mots b\u00e0sics. Paraules de segon ordre: articles, adjectius demostratius, pronoms, preposicions, conjuncions.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a> 2. frases paraules en imants per formar frases, composicionalitat: \u00a0\u201cUn elefant rosa amb ales tocava el clarinet mentre planejava sobre la platja del Bogatell\u201d(elefant rosa amb ales). Traducci\u00f3 l\u00f2gica de sintagmes.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#semantica\">Sem\u00e0ntica<\/a> 3. Sem\u00e0ntica cognitiva, pensar en met\u00e0fores (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metaphors-we-live-by-lakoff-johnson\/\">Lakoff i Johnson<\/a>) <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/recursos-literaris\/\">Recursos literaris<\/a>, ret\u00f2rica\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/metafores\/\">met\u00e0fores<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/426h-critica-literaria\/\">Hermen\u00e8utica<\/a> i cr\u00edtica liter\u00e0ria, interpretaci\u00f3 de textos.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#morfosintaxi\">Morfosintaxi<\/a>\u00a0 Les ramificacions, de la frase m\u00e9s simple a les m\u00e9s complexes, primer amb subordinades, i despr\u00e9s amb les de coordinaci\u00f3 \u00a0(gram\u00e0tica catalana, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/#sintaxi\">Sintaxi<\/a>), An\u00e0lisi de par\u00e0grafs llargs Hegel, un autor catal\u00e0, Javier Mar\u00edas. Gram\u00e0tica generativa de Chomsky, regles i transformacions.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Semi\u00f2tica\u00a0 S\u00edmbols\u00a0 \u00a0 (\u00a0 Evoluci\u00f3 dels llenguatges\u00a0 Sistemes d\u2019escriptura\u00a0 \u00a0Catal\u00e0: Etimologies ) Un m\u00f3n que parla, escolta, escriu i llegeix |\u00a0 \u00a0 Psicologia: desenvolupament, Intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00a0 \u00a0(la veu humana) Introducci\u00f3: nocions\u00a0 Origen\u00a0 \u00a0Teories\u00a0 \u00a0 Pragm\u00e0tica\u00a0 \u00a0 Sem\u00e0ntica\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Morfosintaxi\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3 Introducci\u00f3 Un m\u00f3n que parla, escolta, escriu i llegeix . Tenim un m\u00f3n b\u00e0sicament oral fins &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Ling\u00fc\u00edstica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[638],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3527"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3527"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3527"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3527"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3527"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3527"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}