{"id":3537,"date":"2025-03-15T11:23:55","date_gmt":"2025-03-15T11:23:55","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3537"},"modified":"2025-04-06T10:01:27","modified_gmt":"2025-04-06T10:01:27","slug":"la-imaginacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/","title":{"rendered":"La imaginaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Psicologia\u00a0 \u00a0 Intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

[Pinillos assenyala molt encertadament al cap\u00edtol sobre el pensament que la percepci\u00f3 “presenta” mentre que el pensament “representa”. El pensament,\u00a0 representa amb conceptes i la imaginaci\u00f3 amb imatges? La imaginaci\u00f3 seria un proc\u00e9s af\u00ed.<\/p>\n

Com el pensament, t\u00e9 una funci\u00f3 representativa, \u00e9s a dir, “capacitada per operar amb situacions llunyanes en l’espai i el temps” (P.411). Quan es compara amb el pensament es diu que \u00e9s anterior i que no \u00e9s tant potent perqu\u00e8 no t\u00e9 el grau d’abstracci\u00f3 adequat, per\u00f2 en canvi conserva quelcom de la concreci\u00f3 perceptual (encara que, com dir\u00e0 Sartre, tingui un car\u00e0cter m\u00e9s pobre) que li permet tenir un caire afectiu. La imaginaci\u00f3 \u00e9s “la boja de casa”, per\u00f2 contribueix a la creativitat. [El pensament \u00e9s m\u00e9s anal\u00edtic, la imaginaci\u00f3 es pot bellugar m\u00e9s per associaci\u00f3 simb\u00f2lica, \u00e9s doncs, m\u00e9s integradora]. L’exemple tradicional \u00e9s que “puc concebre un pol\u00edgon de mil costats, per\u00f2 no el puc imaginar” [Encara que, ben mirat, aquest “pensar-lo” \u00e9s descomposar-lo en operacions b\u00e0siques, afegir un costat i reajustar angles, i fer una mena d’inducci\u00f3, triangle, quadrat, pent\u00e0gon, hex\u00e0gon, \u00e9s com una imaginaci\u00f3 indicada].
\nTal com diu Singer (P.410), els treballs experimentals semblen confirmar la hip\u00f2tesi del “corrent de consci\u00e8ncia” de James en el sentit que “l’home produeix en el seu interior, un complex flux d’imatges i converses amb si mateix, susceptibles de ser estudiades tant experimentalment com en al cl\u00ednica”. En el corrent de consci\u00e8ncia, “el pensament es barreja amb el di\u00e0leg interior, els records amb el sentiment, i el “somniar despert” s’alterna amb la reflexi\u00f3 i els projectes.<\/p>\n

[Ep]<\/strong>
\nEs consideren nom\u00e9s imatges tamb\u00e9 n’hi ha de sonores i, en menor grau, olfactives i t\u00e0ctils. Recordo que a vegades jugava a reproduir moviments sencers dels Concerts de Brandeburg. En general, la capacitat de recordar \u00e9s tamb\u00e9 re-presentar, reconstruint escenes a partir d’indicis (mem\u00f2ria<\/a>).
\nAlhora, Pinillos diu que es tracta d’imatges que “acompanyen” el pensament ordinari [i aix\u00f2 es podria referir tant a la soluci\u00f3 d’un problema cient\u00edfic, l’exploraci\u00f3 d’un futur possible o les fantasies que elaborem a inst\u00e0ncies de l’afectivitat]. No crec que es tracti simplement d’il\u00b7lustracions acompanyant conceptes, com les imatges en un article de la wikipedia. Hi ha una activitat una mica com de construir jugant, agafant material que tenim a la mem\u00f2ria, i combinant-lo de maneres diferents. Per exemple\u00a0qu\u00e8 passa si suspenc un pes d’una barra, qu\u00e8 passaria si fos m\u00e9s guapo, fort o ric del que s\u00f3c. En tots aquests cassos es modifica algun dels factors de la situaci\u00f3, la posici\u00f3 del pes, la valoraci\u00f3 del jo en l’entorn social. I aix\u00f2 implica haver abstret aquests factors. La imaginaci\u00f3 interv\u00e9 en la creaci\u00f3 de nous continguts culturals, uns versos, l’argument d’una novel\u00b7la, una nova manera de representar l’escena de l’anunciaci\u00f3, una melodia (com quan Haydn<\/a> deia que tenia un piano dins del cap). Interv\u00e9 tamb\u00e9 quan pensem altres futurs possible i per tant tindria un paper fonamental en la motivaci\u00f3<\/a>, i la corresponent frustraci\u00f3. I finalment, seria tamb\u00e9 la base de la moral en tant que posar-se en el lloc de l’altre.<\/p>\n

Etimologia<\/strong>
\nImaginaci\u00f3: del llat\u00ed imago, retrat, representaci\u00f3.\u00a0 Fantasia: del grec fantasia, aparici\u00f3, espectacle.<\/p>\n

Inventari exemples<\/strong>
\nEl record del ball d’ahir, d’una pel\u00b7l\u00edcula, record o anticipaci\u00f3 del salm\u00f3 que menjar\u00e9 per dinar, la casa de Solius o un palau imaginari, els planetes al sistema solar, un elefant volant en bicicleta amb un barret, una hist\u00f2ria. Anticipar les vacances, imaginar una feina millor, una trobada amb una dona que m’interessa. Imaginar la pena d’alg\u00fa que ha perdut un fill o a qui han diagnosticat una malaltia.
\nEls projectes que t\u00e9 la gent amb les seves llistes, bricolatge a les ferreteries, receptes al mercat, decoraci\u00f3 a Ikea, un vestit de festa a una botiga de roba (Mirant la gent II<\/a>)<\/p>\n

\n

Filosofia<\/h2>\n

Plat\u00f3 considerava la imaginaci\u00f3 (“eikasia”) com una facultat inferior del coneixement, associada a les imatges que podia ser enganyosa, contraposant-ho a les idees. Arist\u00f2til situa la imaginaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 i el pensament abstracte. La “phantasia” seria la capacitat de retenir i combinar imatges mentals, essencial per al raonament.<\/p>\n

Kant va distingir entre la imaginaci\u00f3 reproductiva (capacitat de recordar i recrear imatges ja percebudes) i la imaginaci\u00f3 productiva (creaci\u00f3 d\u2019imatges noves). Ajudaria a estructurar l\u2019experi\u00e8ncia sensible segons les categories de la ra\u00f3.<\/p>\n

Sartre va argumentar que la imaginaci\u00f3 no \u00e9s simplement una reproducci\u00f3 d\u2019imatges, sin\u00f3 una forma activa de construcci\u00f3 de la realitat. A “L’imaginaire” (1940), defensa que la consci\u00e8ncia imaginativa ens permet transcendir la realitat immediata i projectar mons possibles. [Jo en vaig fer un treball i no vaig saber captar-ho, el vaig trobar conf\u00fas; arribant a la mateixa idea de manera independent]. Paul Ricoeur remarca el paper de la imaginaci\u00f3 en la construcci\u00f3 de la narraci\u00f3 de la identitat i el m\u00f3n, fent servir elements simb\u00f2lics.<\/p>\n

\n

Psicologia<\/h2>\n

(Pinillos)
\nLa “imatge” va despar\u00e8ixer durant una temporada dels tractats de psicologia perqu\u00e8 no constitu\u00efa una conducta observable. S’observa que s’activen les \u00e0rees corticals de la percepci\u00f3 i, en l’evocaci\u00f3 d’un moviment, les mateixes \u00e0rees motores. Pel que fa a l’origen de la imatge, si es prolongu\u00e9s des de la percepci\u00f3, la trobar\u00edem ja en l’etapa senso-motriu, pr\u00e0cticament des del naixement mentre que no apareix fins a l’inici de la funci\u00f3 simb\u00f2lica. Seria producte d’una imitaci\u00f3 interioritzada (Piaget Inhelder p.75).<\/p>\n

Imatges eid\u00e8tiques<\/strong>
\nEs tracta d’una c\u00f2pia ins\u00f2litament viva i persistent d’una percepci\u00f3, sense que estigui present. Es troba especialment en els nens i sembla que l’home primitiu (tribus Africa) t\u00e9 m\u00e9s imatges eid\u00e8tiques i m\u00e9s persistents, que no pas l’home occidental.<\/p>\n

Imatges ic\u00f2niques<\/strong>
\nEn ordre de creixent complexitat tindr\u00edem configuracions est\u00e0tiques, cin\u00e8tiques (canvis de posici\u00f3) i de transformaci\u00f3 (canvis de forma). Els infants comencen tenint imatges exclusivament est\u00e0tiques i no \u00e9s fins al nivell d’operacions concretes que poden reproduir moviments i transformacions. Aix\u00f2 provaria que la facultat d’imaginar moviments i transformacions es basa en les operacions que permeten comprendre aquests processos alhora que permeten imaginar-los. (Per exemple, copsar que quan es passa l\u00edquid a un vas m\u00e9s estret, tindr\u00e0 un nivell m\u00e9s alt, o b\u00e9 que una fila amb les fitxes separades t\u00e9 el mateix nombre d’elements que una fila amb les mateixes fitxes m\u00e9s juntes.
\nLa mem\u00f2ria que reconeix l’objecte es d\u00f3na molt aviat i est\u00e0 lligada a esquemes d’acci\u00f3 o d’h\u00e0bit. En canvi la mem\u00f2ria que evoca un objecte absent no apareix fins que tenim la imatge mental. El problema (Piaget Inhelder p.85) \u00e9s esbrina el grau d’independ\u00e8ncia respecte de “l’esquematisme general de les accions i de les operacions”.<\/p>\n

Imatges reproductores
\nEvoquen espectacles ja coneguts i percebuts anteriorment. Mem\u00f2ria i records.<\/p>\n

Imatges anticipadores
\nS\u00f3n imatges que presenten el resultat d’aplicar moviments i transformacions “sense haver assistit abans a la seva realitzaci\u00f3 (tal com \u00e9s possible imaginar les transformacions d’una figura geom\u00e8trica sense haver-les materialitzat encara en el dibuix)”.
\nPel seu car\u00e0cter intern s\u00f3n dif\u00edcils d’estudiar. Hom es basa en el dibuix, en la descripci\u00f3 verbal o elecci\u00f3 de dibuixos predisposats. [la fantasia, el somniar despert, no \u00e9s la posta en escena ]<\/p>\n

Imatges hipnag\u00f2giques i on\u00edriques<\/strong>
\nS\u00f3n les que precedeixen el son. Aqu\u00ed caldria una elaboraci\u00f3 del subconscient. Hi ha una important activitat ps\u00edquica que no salta el llindar de la consci\u00e8ncia.<\/p>\n

Horowitz<\/strong>
\nA l’hora d’estudiar les imatges Horowitz proposa cinc aspectes:
\ni) Grau de fidelitat respecte els est\u00edmuls externs (les eid\u00e8tiques ho s\u00f3n for\u00e7a, les hipnag\u00f2giques no).
\nii) Flexibilitat i grau de control conscient (puc evocar el rostre de la mare, o un solo de Clifford Brown a voluntat, per\u00f2 no puc triar qu\u00e8 somnio).
\niii) Quantitat, nitidesa, vivesa, durada.
\niv) Grau d’afectivitat amb qu\u00e8 apareix carregada la imatge. (M\u00e9s accentuat en la fantasia, l’on\u00edric i l’alucinaci\u00f3).
\nv) Modalitat sensorial (No nom\u00e9s n’hi ha de visuals).<\/p>\n

Pot arribar un moment en que el proc\u00e9s tingui lloc amb conceptes abstractes i sigui acompanyat per imatges protot\u00edpiques. En aquest nivell ja podem tenir una activitat del subjecte en la qual no hi hauria inputs externs (llevat dels som\u00e0tics) ni respostes musculars visibles. Es pot tractar simplement de representaci\u00f3 d’una situaci\u00f3, c\u00e0lcul d’una resposta, nova representaci\u00f3, etc. Les situacions poden arribar a ser complexes, veritables hist\u00f2ries com en els somnis. Al costat d’aquestes imatges reproductores i anticipadores que estarien a nivell subsimb\u00f2lic, tindr\u00edem la imaginaci\u00f3 conceptual o pensament imaginatiu on apareixen representacions que no percebem directament sin\u00f3 que s’elaboren amb operacions mentals sobre abstraccions. [com els gr\u00e0fics vectorials respecte al mapa de bits].<\/p>\n

Creativitat a les arts i ci\u00e8ncia<\/strong>
\nKant, a la “Cr\u00edtica del Judici” (1790) remarca el paper de la imaginaci\u00f3 en l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica, jugant de manera lliure amb les representacions.
\nHoward Gardner i la seva teoria de les intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples<\/a> reconeixen la intel\u00b7lig\u00e8ncia espacial i art\u00edstica com formes de pensament imaginatiu fonamentals per a la creaci\u00f3.
\nDonald Sch\u00f6n parla del concepte de “reflection-in-action”, segons el qual artistes i dissenyadors utilitzen la imaginaci\u00f3 per experimentar mentalment amb diferents possibilitats abans de concretar una obra.
\nThomas Kuhn, a The Structure of scientific Revolutions (1962) argumenta que els canvis cient\u00edfics revolucionaris no es basen nom\u00e9s en dades, sin\u00f3 en canvis de paradigma impulsats per una nova manera d\u2019imaginar la realitat.
\nAlfred Einstein, en una entrevista pel “The Saturday Evening Post” el 1929, va dir “Phantasie ist wichtiger als Wissen, denn Wissen ist begrenzt, w\u00e4hrend Phantasie die ganze Welt umfasst.” (La imaginaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s important que el coneixement. El coneixement \u00e9s limitat, mentre que la imaginaci\u00f3 abra\u00e7a el m\u00f3n sencer.” Va utilitzar experiments mentals (Gedankenexperimente) per concebre la teoria de la relativitat.
\nHenri Poincar\u00e9, matem\u00e0tic i f\u00edsic, va descriure com els moments d\u2019inspiraci\u00f3 en la ci\u00e8ncia vindrien d\u2019una interacci\u00f3 entre el pensament inconscient i conscient, en un proc\u00e9s similar al de la creaci\u00f3 art\u00edstica. \u00c9s el cas de Kelul\u00e9 que va tenir la idea d’una estructura c\u00edclica pel benz\u00e8, a partir de la visi\u00f3 d’una serp que es mossegava la cua, formant un cercle.<\/p>\n

\n

Discussi\u00f3<\/h2>\n

[No crec que es tracti simplement d’il\u00b7lustracions acompanyant conceptes, com les imatges en un article de la wikipedia. Hi ha una activitat una mica com de construir jugant, agafant material que tenim a la mem\u00f2ria, i combinant-lo de maneres diferents. Per exemple qu\u00e8 passa si suspenc un pes d’una barra, qu\u00e8 passaria si fos m\u00e9s guapo, fort o ric del que s\u00f3c. En tots aquests cassos es modifica algun dels factors de la situaci\u00f3, la posici\u00f3 del pes, la valoraci\u00f3 del jo en l’entorn social. I aix\u00f2 implica haver abstret aquests factors. La imaginaci\u00f3 interv\u00e9 en la creaci\u00f3 de nous continguts culturals, uns versos, l’argument d’una novel\u00b7la, una nova manera de representar l’escena de l’anunciaci\u00f3, una melodia (com quan Haydn<\/a> deia que tenia un piano dins del cap). Interv\u00e9 tamb\u00e9 quan pensem altres futurs possibles i per tant tindria un paper fonamental en la motivaci\u00f3<\/a>, i la corresponent frustraci\u00f3. I finalment, seria tamb\u00e9 la base de la moral en tant que posar-se en el lloc de l’altre.]<\/p>\n

Contacte amb el que no est\u00e0 present. Llibertat<\/strong><\/p>\n

Passem de :<\/p>\n

input sensible \u2192 activaci\u00f3 percepci\u00f3
\n\u2192 proc\u00e9s [instint, conducta apresa] \u2192 Resposta (representaci\u00f3 directa)<\/p>\n

a estar influ\u00efts per escenaris imaginats, per exemple segons les diferents accions que podem triar.<\/p>\n

input sensible \u2192 activaci\u00f3 percepci\u00f3 + imaginaci\u00f3 \u2192 input del present i del representat \u2192 Resposta (representaci\u00f3 directa)<\/p>\n

En aquest sentit, \u00e9s la base de la llibertat<\/a>.<\/p>\n

Imaginaci\u00f3, expectatives i frustraci\u00f3
\n<\/strong> Fetsinger assenyala que de la mateixa manera que la gana motiva, la disson\u00e0ncia cognitiva [entre el que \u00e9s i el que podria ser] d\u00f3na lloc a una activitat orientada a eliminar aquesta disson\u00e0ncia (Teories<\/a> motivaci\u00f3). \u00c9s l’esperan\u00e7a de la capsa de Pandora<\/a>] que pot conduir a un cicle d’eterna insatisfacci\u00f3 i frustraci\u00f3 ( Motivaci\u00f3, discussi\u00f3<\/a>).<\/p>\n

[El fet que ens expliquem el que vivim de manera narrativa fa que tamb\u00e9 puguem considerar altres narratives possibles.\u00a0 Paul Ricoeur subratlla que la imaginaci\u00f3 narrativa no nom\u00e9s crea mons ficticis, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens ajuda a reinterpretar la realitat i a donar sentit a l\u2019experi\u00e8ncia humana.\u00a0\u00a0 [comparem el que \u00e9s amb el que podria ser]]<\/p>\n

Un estudi cita l’experiment dels micos que ja no volen cogombres quan veuen que un altre grup t\u00e9 acc\u00e9s a pl\u00e0tans ( Insatisfacci\u00f3 per expectatives frustrades<\/a>.<\/p>\n

A l’hora de triar, ens podem precipitar a una compra o experi\u00e8ncia per por a perdre l’oportunitat (FOMO, Fear of missing out), o b\u00e9 ens podem perdre contemplant totes les opcions (FOBO, Fear of a Better Option), per exemple a l’hora de consolidar una relaci\u00f3, o mirant tots els detalls de caracter\u00edstiques de productes.<\/p>\n

Imaginaci\u00f3 i moral<\/strong><\/p>\n

Jes\u00fas ens deia “estima l’altre com a tu mateix”. Hume basa la moral en l’emoci\u00f3 i l’empatia. Els dos requereixen la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, que \u00e9s un acte d’imaginaci\u00f3. Kant a l’imperatiu categ\u00f2ric demana que la nostra actuaci\u00f3 es pugui convertir en llei universal i aix\u00f2 d’alguna manera tamb\u00e9 implica imaginar altres circumst\u00e0ncies diferents a la meva concreta. La neurologia amb les neurones mirall<\/a> proposa una base per a l’empatia.<\/p>\n

Imaginaci\u00f3 i creativitat en ci\u00e8ncia i les arts. AI<\/strong><\/p>\n

La imaginaci\u00f3 \u00e9s la capacitat que explora noves narracions, representaci\u00f3 d’escenes,\u00a0 m\u00fasica o teories.<\/p>\n

[Es pot dir que la AI generativa t\u00e9 capacitat d’imaginar? Al cap i a la fi, pot inventar-se contes, o generar imatges. Potser l’\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que no t\u00e9 voluntat i s’activa a partir del que li demana l’usuari, per exemple “un conte per a un nen de 7 anys on hi surti un tren, la lluna, i un gos”. O b\u00e9 una imatges “que mostri\u00a0 uns balladors en una platja solit\u00e0ria segons l’estil de Jack Vettriano”. \u00c9s que potser l’\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que en el cas dels humans, els “prompts”, les condicions que posem, neixen de les emocions i projecte de vida de l’artista? Aquest voldr\u00e0 expressar el seu patiment, o explorar unes formes, o trencar amb una tradici\u00f3. Per\u00f2 un cop proposades les condicions, el proc\u00e9s seria el mateix.
\n(DS) Igual que els humans es basen en la seva experi\u00e8ncia, aprenentatge i cultura, AI es basa en patrons absorbits en grans conjunts de dades. Els dos poden explorar i iterar les respostes, en el sentit que l’obra \u00e9s una resposta a un pregunta [als anys 90 jo proposava que tot contingut cultural \u00e9s la resposta a una pregunta, la soluci\u00f3 a un problema o dificultat. Amb la AI aix\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s clar] La difer\u00e8ncia b\u00e0sica \u00e9s que els humans creen amb intencionalitat, emocions i obejctius (expressar un patiment, tenir \u00e8xit), mentre que la AI no t\u00e9 consci\u00e8ncia.<\/p>\n

\n

Altres<\/h2>\n

Durand<\/a>: “Les Structures anthropologiques de l\u2019imaginaire\u201d (1960) i \u201cL\u2019Imagination symbolique\u201d (1964).<\/p>\n

2022 La imaginaci\u00f3, experi\u00e8ncia de viure amf\u00edbia i la base de la moral<\/a><\/p>\n

Els meus m\u00f3ns imaginats<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Psicologia\u00a0 \u00a0 Intel\u00b7lig\u00e8ncia Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0 Filosofia\u00a0 \u00a0 \u00a0Psicologia\u00a0 \u00a0 \u00a0 Discussi\u00f3 Introducci\u00f3 [Pinillos assenyala molt encertadament al cap\u00edtol sobre el pensament que la percepci\u00f3 “presenta” mentre que el pensament “representa”. El pensament,\u00a0 representa amb conceptes i la imaginaci\u00f3 amb imatges? La imaginaci\u00f3 seria un proc\u00e9s af\u00ed. Com el pensament, t\u00e9 una funci\u00f3 representativa, \u00e9s a … <\/p>\n

Continue reading “La imaginaci\u00f3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3537"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3537"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3537\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3537"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3537"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3537"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3537"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3537"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}