{"id":3537,"date":"2025-03-15T11:23:55","date_gmt":"2025-03-15T11:23:55","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3537"},"modified":"2026-05-23T11:47:17","modified_gmt":"2026-05-23T11:47:17","slug":"la-imaginacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/","title":{"rendered":"La imaginaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Psicologia\u00a0 \u00a0 Intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 Filosofia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Psicologia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Discussi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 Museu<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

[Discussi\u00f3 sobre la imaginaci\u00f3 com a creaci\u00f3 del possible, no com a il\u00b7lustraci\u00f1\u00f3 de pensament]<\/p>\n

[Pinillos assenyala al cap\u00edtol sobre el pensament que la percepci\u00f3 “presenta” mentre que el pensament “representa”.\u00a0 Per\u00f2 sembla considerar-lo com una versi\u00f3 inferior al pensament]
\nCom el pensament, t\u00e9 una funci\u00f3 representativa, \u00e9s a dir, “capacitada per operar amb situacions llunyanes en l’espai i el temps” (P.411). Quan es compara amb el pensament es diu que \u00e9s anterior i que no \u00e9s tant potent perqu\u00e8 no t\u00e9 el grau d’abstracci\u00f3 adequat, per\u00f2 en canvi conserva quelcom de la concreci\u00f3 perceptual. La imaginaci\u00f3 seria “la boja de casa”, per\u00f2 contribueix a la creativitat. [El pensament \u00e9s m\u00e9s anal\u00edtic, la imaginaci\u00f3 es pot bellugar m\u00e9s per associaci\u00f3 simb\u00f2lica, \u00e9s doncs, m\u00e9s integradora]. L’exemple tradicional \u00e9s que “puc concebre un pol\u00edgon de mil costats, per\u00f2 no el puc imaginar” [Encara que, ben mirat, aquest “pensar-lo” \u00e9s descompondre’l en operacions b\u00e0siques, afegir un costat i reajustar angles, i fer una mena d’inducci\u00f3, triangle, quadrat, pent\u00e0gon, hex\u00e0gon, \u00e9s com una imaginaci\u00f3 indicada].<\/p>\n

Tal com diu Singer (P.410), els treballs experimentals semblen confirmar la hip\u00f2tesi del ” Corrent de consci\u00e8ncia<\/a>” de James en el sentit que “l’home produeix en el seu interior, un complex flux d’imatges i converses amb si mateix, susceptibles de ser estudiades tant experimentalment com en al cl\u00ednica”. En el corrent de consci\u00e8ncia, “el pensament es barreja amb el di\u00e0leg interior, els records amb el sentiment, i el “somniar despert” s’alterna amb la reflexi\u00f3 i els projectes.
\n[A m\u00e9s, podem generar no simples il\u00b7lustracions sin\u00f3 escenes, amb sons i fins i tot sabors. Recordo que a vegades jugava a reproduir moviments sencers dels Concerts de Brandeburg. En general, la capacitat de recordar \u00e9s tamb\u00e9 re-presentar, reconstruint escenes a partir d’indicis (mem\u00f2ria<\/a>)]. La neurologia (Qu\u00e8 passa al cervell) 3 xarxes<\/a> ) ens indica que gaireb\u00e9 la meitat del temps el cervell est\u00e0 en mode de somiar despert.<\/p>\n

Etimologia<\/strong>
\nImaginaci\u00f3: del llat\u00ed imago, retrat, representaci\u00f3.\u00a0 Fantasia: del grec fantasia, aparici\u00f3, espectacle.<\/p>\n

Inventari exemples<\/strong>
\nEl record del ball d’ahir, d’una pel\u00b7l\u00edcula, record o anticipaci\u00f3 del salm\u00f3 que menjar\u00e9 per dinar, la casa de Solius o un palau imaginari, els planetes al sistema solar, un elefant volant en bicicleta amb un barret, una hist\u00f2ria. Anticipar les vacances, imaginar una feina millor, una trobada amb una dona que m’interessa. Imaginar la pena d’alg\u00fa que ha perdut un fill o a qui han diagnosticat una malaltia.
\nEls projectes que t\u00e9 la gent amb les seves llistes, bricolatge a les ferreteries, receptes al mercat, decoraci\u00f3 a Ikea, un vestit de festa a una botiga de roba (Mirant la gent II<\/a>)<\/p>\n

\n

Filosofia<\/h2>\n

Antiguitat<\/strong>
\nPlat\u00f3 considerava la imaginaci\u00f3 (“eikasia”) com una facultat inferior del coneixement, associada a les imatges, que podia ser enganyosa, contraposant-ho a les idees. Arist\u00f2til situa la imaginaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 i el pensament abstracte. La “phantasia” seria la capacitat de retenir i combinar imatges mentals, essencial per al raonament.<\/p>\n

Kant<\/strong>
\nA la Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pura (1781\/1787), distingeix entre imaginaci\u00f3 reproductiva (“reproduktive Einbildungskraft”) que evoca representacions passades per associaci\u00f3. \u00c9s emp\u00edrica i passiva, i Kant la deixa gaireb\u00e9 als psic\u00f2legs. La imaginaci\u00f3 productiva (“produktive Einbildungskraft”) \u00e9s la facultat que produeix l’esquematisme \u2014els esquemes transcendentals que permeten aplicar les categories pures de l’enteniment a les intu\u00efcions sensibles. Kant la descriu com un art ocult en les profunditats de l’\u00e0nima humana \u2014”eine verborgene Kunst in den Tiefen der menschlichen Seele”\u2014 cosa notable per a un fil\u00f2sof tan sistem\u00e0tic. [Quan fem un model mental i apliquem causalitat, per exemple].
\nA la Cr\u00edtica del Judici (1790), en el judici est\u00e8tic sobre all\u00f2 bell, Kant diu que la imaginaci\u00f3 i l’enteniment entren en un joc lliure (“freies Spiel”) sense que cap concepte determinat els governi. No \u00e9s que apliquem una regla \u2014\u00e9s que les facultats s’animen m\u00fatuament sense fixar-se en cap objecte de coneixement. Aquest joc lliure produeix un plaer desinteressat que \u00e9s la base del gust. El judici sobre all\u00f2 bell pret\u00e9n universalitat sense concepte \u2014Kant diu que demanem assentiment als altres, per\u00f2 no podem demostrar res. Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 el joc lliure apel\u00b7la a una estructura comuna de les facultats humanes (“sensus communis”). En el sublim, la imaginaci\u00f3 t\u00e9 un paper encara m\u00e9s dram\u00e0tic: intenta comprendre all\u00f2 que la desborda (la magnitud infinita, la pot\u00e8ncia de la natura) i fracassa. Per\u00f2 aquest frac\u00e0s mateix revela la superioritat de la ra\u00f3 sobre la sensibilitat. La imaginaci\u00f3 \u00e9s el camp de batalla on es manifesta la nostra doble naturalesa.[no aclareix si estem contemplant el bell ja fet, un quadre o un paisatge, o estem creant-ne un de nou].
\nA la segona part de la “KU”, sobre els \u00e9ssers naturals com a fins, hi ha menys joc lliure, per\u00f2 apareix la figura del geni (“Genie”): l’artista genial \u00e9s aquell a trav\u00e9s del qual la natura d\u00f3na la regla a l’art. El geni t\u00e9 una imaginaci\u00f3 creadora que produeix idees est\u00e8tiques. Aix\u00f2 \u00e9s notable: les idees est\u00e8tiques s\u00f3n el invers de les idees de la ra\u00f3. Les idees de la ra\u00f3 (llibertat, \u00e0nima, D\u00e9u) s\u00f3n conceptes als quals cap intu\u00efci\u00f3 \u00e9s adequada. Les idees est\u00e8tiques s\u00f3n intu\u00efcions (imatges, formes) a les quals cap concepte \u00e9s adequat. La imaginaci\u00f3 del geni produeix un exc\u00e9s de significat que l’enteniment no pot tancar.
\n[No ho trobo particularment revelador]<\/p>\n

Sartre<\/strong><\/a>
\nA “L’imaginaire” (1940) va argumentar que la imaginaci\u00f3 no \u00e9s simplement una reproducci\u00f3 d\u2019imatges, sin\u00f3 una forma activa de construcci\u00f3 de la realitat. Defensa que la consci\u00e8ncia imaginativa ens permet transcendir la realitat immediata i projectar mons possibles. Indica que l’home \u00e9s l’\u00fanic \u00e9sser que pot notar una abs\u00e8ncia [(facebook<\/a>)un gos tamb\u00e9 pot trobar a faltar l’amo a casa]. La imaginaci\u00f3 \u00e9s per a ell constitutiva de la llibertat humana, perqu\u00e8 ens permet transcendir el que “\u00e9s” cap al que “podria ser”. \u00a0[Jo en vaig fer un treball i no vaig saber captar-ho, el vaig trobar conf\u00fas; arribant a la mateixa idea de manera independent].
\nPaul Ricoeur remarca el paper de la imaginaci\u00f3 en la construcci\u00f3 de la narraci\u00f3 de la identitat i el m\u00f3n, fent servir elements simb\u00f2lics.<\/p>\n

\n

Psicologia<\/h2>\n

(Pinillos)
\nLa “imatge” va desapar\u00e8ixer durant una temporada dels tractats de psicologia perqu\u00e8 no constitu\u00efa una conducta observable. S’activen les \u00e0rees corticals de la percepci\u00f3 i, en l’evocaci\u00f3 d’un moviment, les mateixes \u00e0rees motores. Pel que fa a l’origen de la imatge, si es prolongu\u00e9s des de la percepci\u00f3, la trobar\u00edem ja en l’etapa senso-motriu, pr\u00e0cticament des del naixement mentre que no apareix fins a l’inici de la funci\u00f3 simb\u00f2lica. Seria producte d’una imitaci\u00f3 interioritzada (Piaget Inhelder p.75).<\/p>\n

Imatges eid\u00e8tiques<\/strong>
\nEs tracta d’una c\u00f2pia ins\u00f2litament viva i persistent d’una percepci\u00f3, sense que estigui present. Es troba especialment en els nens i sembla que l’home primitiu (tribus Africa) t\u00e9 m\u00e9s imatges eid\u00e8tiques i m\u00e9s persistents, que no pas l’home occidental.<\/p>\n

Imatges ic\u00f2niques<\/strong>
\nEn ordre de creixent complexitat tindr\u00edem configuracions est\u00e0tiques, cin\u00e8tiques (canvis de posici\u00f3) i de transformaci\u00f3 (canvis de forma). Els infants comencen tenint imatges exclusivament est\u00e0tiques i no \u00e9s fins al nivell d’operacions concretes que poden reproduir moviments i transformacions. Aix\u00f2 provaria que la facultat d’imaginar moviments i transformacions es basa en les operacions que permeten comprendre aquests processos alhora que permeten imaginar-los. (Per exemple, copsar que quan es passa l\u00edquid a un vas m\u00e9s estret, tindr\u00e0 un nivell m\u00e9s alt, o b\u00e9 que una fila amb les fitxes separades t\u00e9 el mateix nombre d’elements que una fila amb les mateixes fitxes m\u00e9s juntes.
\nLa mem\u00f2ria que reconeix l’objecte es d\u00f3na molt aviat i est\u00e0 lligada a esquemes d’acci\u00f3 o d’h\u00e0bit. En canvi la mem\u00f2ria que evoca un objecte absent no apareix fins que tenim la imatge mental. El problema (Piaget Inhelder p.85) \u00e9s esbrina el grau d’independ\u00e8ncia respecte de “l’esquematisme general de les accions i de les operacions”.<\/p>\n

Imatges reproductores
\nEvoquen espectacles ja coneguts i percebuts anteriorment. Mem\u00f2ria i records.<\/p>\n

Imatges anticipadores
\nS\u00f3n imatges que presenten el resultat d’aplicar moviments i transformacions “sense haver assistit abans a la seva realitzaci\u00f3 (tal com \u00e9s possible imaginar les transformacions d’una figura geom\u00e8trica sense haver-les materialitzat encara en el dibuix)”.
\nPel seu car\u00e0cter intern s\u00f3n dif\u00edcils d’estudiar. Hom es basa en el dibuix, en la descripci\u00f3 verbal o elecci\u00f3 de dibuixos predisposats. [la fantasia, el somniar despert, no \u00e9s la posta en escena ]<\/p>\n

Imatges hipnag\u00f2giques i on\u00edriques<\/strong>
\nS\u00f3n les que precedeixen el son. Aqu\u00ed caldria una elaboraci\u00f3 del subconscient. Hi ha una important activitat ps\u00edquica que no salta el llindar de la consci\u00e8ncia.<\/p>\n

Horowitz<\/strong>
\nA l’hora d’estudiar les imatges Horowitz proposa cinc aspectes:
\ni) Grau de fidelitat respecte els est\u00edmuls externs (les eid\u00e8tiques ho s\u00f3n for\u00e7a, les hipnag\u00f2giques no).
\nii) Flexibilitat i grau de control conscient (puc evocar el rostre de la mare, o un solo de Clifford Brown a voluntat, per\u00f2 no puc triar qu\u00e8 somnio).
\niii) Quantitat, nitidesa, vivesa, durada.
\niv) Grau d’afectivitat amb qu\u00e8 apareix carregada la imatge. (M\u00e9s accentuat en la fantasia, l’on\u00edric i l’alucinaci\u00f3).
\nv) Modalitat sensorial (No nom\u00e9s n’hi ha de visuals).<\/p>\n

Pot arribar un moment en que el proc\u00e9s tingui lloc amb conceptes abstractes i sigui acompanyat per imatges protot\u00edpiques. En aquest nivell ja podem tenir una activitat del subjecte en la qual no hi hauria inputs externs (llevat dels som\u00e0tics) ni respostes musculars visibles. Es pot tractar simplement de representaci\u00f3 d’una situaci\u00f3, c\u00e0lcul d’una resposta, nova representaci\u00f3, etc. Les situacions poden arribar a ser complexes, veritables hist\u00f2ries com en els somnis. Al costat d’aquestes imatges reproductores i anticipadores que estarien a nivell subsimb\u00f2lic, tindr\u00edem la imaginaci\u00f3 conceptual o pensament imaginatiu on apareixen representacions que no percebem directament sin\u00f3 que s’elaboren amb operacions mentals sobre abstraccions. [com els gr\u00e0fics vectorials respecte al mapa de bits].<\/p>\n

\n

Discussi\u00f3<\/h2>\n

[La imaginaci\u00f3, inherent a la condici\u00f3 humana]\u00a0<\/strong><\/p>\n