{"id":3544,"date":"2025-03-25T17:52:50","date_gmt":"2025-03-25T17:52:50","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3544"},"modified":"2025-11-07T09:21:08","modified_gmt":"2025-11-07T09:21:08","slug":"un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/","title":{"rendered":"Un m\u00f3n que parla i escolta, que escriu, publica i llegeix"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">Semi\u00f2tica<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\">Ling\u00fc\u00edstica<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/\">La veu humana<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#converses\">Converses\u00a0 interpersonals<\/a>, correu, telefon, xats\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#asimetrica\">Recitals, teatre, cinema, discursos, educaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#publicacions\">Publicacions<\/a>, llibres i revistes\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#radiotv\">R\u00e0dio i televisi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#xarxes\">Xarxes<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#sorollsilenci\">Soroll i silenci<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#personal\">Personal<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>El juny de 2017 conduint per Noruega, m&#8217;admirava la topon\u00edmia, tots els llocs que han estat designats, 11 milions de noms a Geonames i tamb\u00e9 tots els objectes i accions que han rebut un mot ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-humanitat-el-llenguatge\/\">hist\u00f2ria de la humanitat. el llenguatge<\/a>).<\/p>\n<p>Quantes converses estan tenint lloc en aquest moment (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a>)? Quantes coses s&#8217;han dit els humans, per feina, per amor, insultant-se? Com si pogu\u00e9s quedar registrat en una biblioteca infinita (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-determinista-complement\/\">Cr\u00f2niques de l&#8217;Akaix\u00e0<\/a>) o com la Stasi que va arribar a tenir fins 274m informants i va crear uns 6M arribant potser a 500m hores d&#8217;enregistraments, en alguns casos s&#8217;espiava 24 hores al dia.<\/p>\n<p>Som un rac\u00f3 de l&#8217;univers amb converses (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">exposici\u00f3 sonora<\/a> ).<\/p>\n<p>En quines lleng\u00fces i quines paraules?. Com han anat evolucionant en paral\u00b7lel a la hist\u00f2ria de l\u2019home? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3 de les lleng\u00fces<\/a>).<\/p>\n<p>Quants contes s&#8217;han explicat? Quantes hist\u00f2ries ja no recorda ning\u00fa? Quantes poesies s&#8217;han recitat? Quants llibres s&#8217;han escrit?\u00a0 Qu\u00e8 es conserva a les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cultura-museus-galeries-biblioteques\/#biblioteques\">biblioteques<\/a> i col\u00b7leccions del m\u00f3n? Quines he pogut visitar? Quantes obres s&#8217;han perdut ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\"> El museu de les obres perdudes<\/a> ).<\/p>\n<p>Lleng\u00fces i vocabulari: 7159 lleng\u00fces, amb vocabularis entre 20m i 90m mots. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/#avui\">Lleng\u00fces avui<\/a>)<\/p>\n<p>Tot el que m&#8217;han dit pares, germans, amics, totes les hores de classe, els mestres, les xerrades a l&#8217;adolesc\u00e8ncia, els professors a la universitat, els militars, la feina, els clients, les n\u00f2vies, les parelles, les filles, ve\u00efns, el ball. Cartes, telefonades, correus electr\u00f2nics, whatsapp.<br \/>\nEls llibres que he llegit. Els di\u00e0legs dels films que he vist. Teatre. Televisi\u00f3, no he estat oient de r\u00e0dio, puntualment algun programa de m\u00fasica, not\u00edcies, programes, s\u00e8ries.<br \/>\nEl meu historial de navegaci\u00f3 per internet.<\/p>\n<p>Durant segles la lectura estava restringida a usos d&#8217;administraci\u00f3, religi\u00f3 i les elits. Tenim un m\u00f3n b\u00e0sicament oral fins a la impremta i fins al s19 no comen\u00e7a l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 i la lectura generalitzada (tot i que el 1900 nom\u00e9s sabia llegir un 12% de la poblaci\u00f3 mundial). Al s20 som un m\u00f3n que a escolta la r\u00e0dio i mira la televisi\u00f3. Al s21 som un m\u00f3n que mira el m\u00f2bil.<\/p>\n<p><strong id=\"museu\">Idees per a una sala del museu<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>(1) Interpersonal: <span style=\"font-size: 1rem;\">Converses: escenes de films, taules per que la gent es posi a conversar. [<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">&gt;&gt;&gt;un \u00e0udio que resumeixi tot l&#8217;intercanvi de conversa de la vida, des dels mimos de la mare i agggs del nad\u00f3, als jocs, di\u00e0legs amics, classes, metge, feina, fins a la veu enrogallada d&#8217;un avi]. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">cartes: exposici\u00f3, seure i escriure a una amic o una ex, o a la parella actual. al meu jo futur o passat. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Tel\u00e8fon: exposici\u00f3 aparells, tele, videoconfer\u00e8ncies. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Correu electr\u00f2nic. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Xats, sales, whatsapp: mirar el teu, incorporar-se a grups de xat de les teves aficions a altres pa\u00efsos (traducci\u00f3 amb AI).\u00a0 X<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">atbots.<\/span><\/li>\n<li>(2) Altres oral [Escenari, pla\u00e7a, aula):\u00a0 <span style=\"font-size: 1rem;\">Recitals, teatre. D<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">iscursos. C<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">onfer\u00e8ncies, classes.<\/span><\/li>\n<li>(3) Escrits i publicacions [Biblioteca]: <span style=\"font-size: 1rem;\">llibres, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">premsa, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">revistes<\/span><\/li>\n<li>(4) R\u00e0dio i televisi\u00f3 [el menjador amb l&#8217;aparell de r\u00e0dio o televi\u00f3, el m\u00f2bil<\/li>\n<li>(5) Xarxes [la pantalla del port\u00e0til, la tauleta, el m\u00f2bil]<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"converses\">Converses interpersonals<\/h2>\n<p><strong>Conversa oral<\/strong><br \/>\nConverses [100.000M de persones, 50 anys de vida parlant, un promig de 10 converses per setmana, 520 converses per any[? hi ha gent que no para en tot el dia, mentre que d&#8217;altres o \u00e8poques que potser vivien m\u00e9s a\u00efllats en silenci], 2.6 10<sup>15<\/sup>.\u00a0 [Una mare dient coses al seu nad\u00f3. Els pares amb els fills renyant, advertint, mimant, explicant contes. Els germans o els amics jugant. Els ve\u00efns o comer\u00e7os del barri. Els companys de feina, de vacances o lleure. Desconeguts que t&#8217;aborden pel carrer (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-no-magrada\/\">el que no m&#8217;agrada<\/a>). Els amics a l&#8217;edat adulta. Les parelles. Tert\u00falies. Assemblees.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/uploads7.wikiart.org\/images\/norman-rockwell\/the-gossips.jpg!Large.jpg\" width=\"534\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><strong>El correu<\/strong><br \/>\nA l&#8217;antiguitat hi ha sistemes de missatgeria pels governs (Persia, Egipte i Xina). L&#8217;imperi Rom\u00e0 tenia el &#8220;Cursus Publicus&#8221; (s. I dC) per a l&#8217;administraci\u00f3 imperial, amb estacions de cavalls i carruatges. A l&#8217;edat mitjana els monestirs, les universitats i els mercaders organitzaven xarxes de missatgers privades com els &#8220;Correus de Thurn und Taxis&#8221; (segles XV-XVI).<br \/>\n1516, a Anglaterra, Henry VIII estableix el &#8220;Master of the Posts&#8221;, precursor del Royal Mail (1635). 1716 Felip V crea el &#8220;Correo Mayor de Espa\u00f1a&#8221; s Espanya. A USA el 1775, Benjamin Franklin va ser nomenat primer director del &#8220;United States Post Office&#8221;.<br \/>\nInicialment el pagament el feia el receptor, no el remitent. El servei era car i lent. El 1711 amb la &#8220;Post office Act&#8221; es democratitza una mcia el servei. S&#8217;introdueixe el penny post, un correu urb\u00e0 a baix cost a ciutats com a Londmres. El 1840 UK introdueix el segell, el &#8220;Penny Black&#8221;. Seguiran Su\u00efssa (1843), USA (1847) i Espanya (1850). Aix\u00f2 popularitzar\u00e0 l&#8217;\u00fas del correu.El s18 Samuel Richardson va escriure &#8220;Pamela&#8221; (1740) i &#8220;Clarissa&#8221; (1748), imitant cartes reals. Goethe ho faria amb &#8220;Die Leiden des jungen Werthers&#8221; (1774).[les cartes i el servei de correus, primer missatgers, despr\u00e9s servei de correus].<br \/>\nAl s20:<br \/>\n1900-1910: 30M de cartes anuals<br \/>\n1920-1930: 50M de cartes anuals, el servei s&#8217;expandeix a les zones rurals<br \/>\n1950-1960: 100M (1.5M anuals a Espanya)<br \/>\n1980-1990: 60M, declivi per l\u2019arribada del tel\u00e8fon.<br \/>\nEls telegrames es feien servir per a urg\u00e8ncies o not\u00edcies importants, eren m\u00e9s cars.<br \/>\n1920-1940 ~200 milions, \u00e8poca daurada amb Western Union. [L&#8217;escena de Charlie Parker a &#8220;Bird&#8221;, lamentant la mort de la filla].<br \/>\n1950 ~400 milions, pic amb la Guerra Freda (comunicacions oficials).<br \/>\nA partir de 1970 declivi per expansi\u00f3 del tel\u00e8fon. El 2006 Western Union tanca el servei i el 2013 ho far\u00e0 la \u00edndia, que era un gran mercat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/autographe.com\/autographes\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Flaubert-29393.jpg\" width=\"800\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/autographe.com\/autographes\/gustave-flaubert-a-louise-colet\/\">Carta de Flaubert a Louis Colet<\/a><\/p>\n<p><strong>Tel\u00e8fon<\/strong><br \/>\nA la primera meitat del s20 el tel\u00e8fon s&#8217;expandeix. Als EEUU hi havia 1.5M de l\u00ednies el 1900 i 40M e 1950. A Am\u00e8rica llatina i \u00c0sia l&#8217;abast era molt limitat i a \u00c0frica, restringit a col\u00f2nies i capitals. Les trucades es connectaven manualment per operadores en centraletes i encara que hi havia tecnologia disponible, les centraletes autom\u00e0tiques no es van generalitzar fins als 1950-1970, sobretot a EEUU i Su\u00e8cia.<br \/>\nEl 1950 hi havia uns 50M de l\u00ednies instal\u00b7lades a tot el m\u00f3n, un 70% a EEUU i Europa. El 1980 creixen a 400M sobretot a l&#8217;\u00c0sia. El 2000 s&#8217;arriba als 1000M per\u00f2 ja comen\u00e7a el declivi degut a les l\u00ednies m\u00f2bils.<br \/>\nAls EEUU el 1970 hi havia uns 200M de trucades di\u00e0ries. A Espanya el 1990, 50M.<br \/>\nEl 2005 els m\u00f2bils van superar els fixes. A \u00c0frica, molts usuaris van saltar directament al m\u00f2bil sense tenir mai l\u00ednia fixa.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/dibuix\/telefonv40.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Dibuix del tel\u00e8fon a Vilafranca 40, [una conversa enregistrasa]<br \/>\n<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dial_M_for_Murder\">Dial M for murder<\/a> (1954)<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">Xarxes<\/a><br \/>\n<\/strong>El 2025 es calcula que cada dia s&#8217;envien 347.000M de correus i 100.000M de missatges per Whatsapp. (<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">Correus electr\u00f2nics i xats<\/a> ) [&gt;&gt; captura de pantalla de xat]. Els grups de xat, abans en Messenger i ara a Whatsapp, s\u00f3n noves versions de la tert\u00falia al bar. Les v\u00eddeoconfer\u00e8ncies per Skype, Meet, Team o Zoom.<br \/>\nA partir de 2020 al AI generativa permetr\u00e0 conversar amb <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#xatbots\">xatbots<\/a><\/p>\n<p><strong>[El que deixem de dir, el qu\u00e8 hem dit de m\u00e9s]<\/strong><br \/>\nQuan pensem en tot el que hem dit en converses al llarg de la vida, podem considerar per un moment el que hem deixat de dir. Potser no hem dit prou &#8220;t&#8217;estimo&#8221; a una parella, o felicitar alg\u00fa per una feina ben feta, o celebrar que \u00e9s bonic, o no hem dit &#8220;em sap greu&#8221;, o no hem demanat perd\u00f3, o no hem protestat i indignat quan ho haur\u00edem d&#8217;haver fet.<br \/>\nI al mateix temps, podem lamentar-nos d&#8217;all\u00f2 que hauria estat millor que no digu\u00e9ssim, un insult, una observaci\u00f3 feridora, un acudit ximple, una mentida. &gt;&gt;la meva vida<\/p>\n<p>&gt;Martin Heidegger a &#8220;\u00c9sser i Temps&#8221; (1927), analitza el &#8220;poder-ser&#8221; (all\u00f2 que podr\u00edem haver fet per\u00f2 no vam fer) com a part fonamental de la consci\u00e8ncia humana. La mort, per Heidegger, revela el que ens queda per dir o fer. Simone de Beauvoir &#8220;Tots els Homes s\u00f3n Mortals&#8221;* (1946), una novel\u00b7la filos\u00f2fica on un immortal reflexiona sobre els errors i les paraules no dites al llarg dels segles.<br \/>\nJames Joyce a &#8220;l&#8217;Ulisses&#8221; en l&#8217;episodi de Leopold Bloom al cementiri, hi ha una reflexi\u00f3 sobre les paraules no dites als \u00e9ssers estimats que han mort. A &#8220;Long Day\u2019s Journey Into Night&#8221;, d\u2019Eugene O\u2019Neill una fam\u00edlia destrossada pels secrets i les acusacions no dites arriba al l\u00edmit de l\u2019autodestrucci\u00f3. DS em recomana el teatre d\u2019Anton Tx\u00e9khov (on els personatges sempre semblen atrapats en silencis dolorosos).<br \/>\n&#8220;Wild Strawberries&#8221;, Ingmar Bergman, 1957: Un vell metge fa un viatge cap a la seva pr\u00f2pia mort i recorda les vegades que va fallar als altres, especialment en l\u2019amor i la comunicaci\u00f3. &#8220;Cosas que nunca te dije&#8221; 1996 Isabel Coixet, una dona despr\u00e9s d\u2019un intent de su\u00efcidi, comen\u00e7a a grabar cintes de v\u00eddeo dirigides a les persones del seu entorn (la mare, l\u2019ex-parella, una amiga), explicant all\u00f2 que mai va saber o gosar dir-los en vida. &#8220;Synecdoche, New York&#8221; (2008, Charlie Kaufman), una meditaci\u00f3 surrealista sobre la mort, el penediment i all\u00f2 que mai no es va expressar. El protagonista recrea la seva vida en un teatre, intentant corregir els seus errors. &#8220;The Sunset Limited&#8221; (2011, Tommy Lee Jones), un di\u00e0leg filos\u00f2fic entre dos homes (un su\u00efcida i un ex-presoner) sobre el sentit de la vida i les oportunitats perdudes, basada en l&#8217;obra de Cormac McCarthy. &#8220;A Ghost Story&#8221; (2017, David Lowery), un fantasma observa el m\u00f3n despr\u00e9s de la seva mort, impotent davant les paraules que ja no pot dir a la seva parella.<\/p>\n<p><strong>[Tipus]<\/strong><br \/>\nCompartir experi\u00e8ncies, xafardejar, declarar amor o odi, saludar, transacci\u00f3 comercial, negociar o regatejar, demanar informaci\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"asimetrica\">Comunicaci\u00f3 oral asim\u00e8trica<\/h2>\n<p>[<\/p>\n<ul>\n<li>Poesia, contes, teatre, cinema: mostrar, entretenir, commoure<\/li>\n<li>Discursos: conv\u00e8ncer, persuadir<\/li>\n<li>Classes, presentacions: informar, educar<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<\/p>\n<p><strong>Recitals de poesia, contes<\/strong><\/p>\n<p>Antiguitat cl\u00e0ssica (Gr\u00e8cia i Roma): La poesia era part integral de festivals religiosos, competicions i banquets. Els rapsodes recitaven poemes \u00e8pics (com la &#8220;Il\u00edada&#8221; i l\u2019&#8221;Odissea&#8221;) en festivals com les Panatenees o els Jocs Ol\u00edmpics. A Roma, els poetes (com Horaci o Ovidi) llegien les seves obres en salons privats (&#8220;recitationes&#8221;) organitzats per mecenes. Tamb\u00e9 hi havia espectacles p\u00fablics, com els ludi scaenici (jocs teatrals), que inclo\u00efen poesia i m\u00fasica. Els rapsodes i aedes (cantors) viatjaven per recitar en festivals. A Roma, els mimi i histrions eren actors ambulants que barrejaven poesia, m\u00fasica i teatre.<\/p>\n<p>A l&#8217;Edat Mitjana a Europa, els joglars i trobadors (segles XII-XIII) viatjaven de cort en cort o entre ciutats, recitant poesia o cantant can\u00e7ons. Els contes populars es transmetien oralment en entorns informals (a les fires, tavernes o llars), per\u00f2 no sempre quedaven registrats per escrit. Els contaires explicaven llegendes locals o epopeies (com el &#8220;Cantar de Mio Cid&#8221;). Els Joglars\/trobadors [occitans] eren artistes professionals que depenien del patrocini de nobles o de l\u2019audi\u00e8ncia popular. Els Skalds (escandinaus) i bards (celtes) estaven vinculats a corts reials o clans.<br \/>\nA l\u2019Orient Mitj\u00e0, les &#8220;Les Mil i Una Nits&#8221; recopila contes narrats en cercles socials, sovint en entorns urbans com els caf\u00e8s o palaus. A l\u2019\u00cdndia i \u00c0sia, els kathakas (narradors) i els poetes budistes explicaven hist\u00f2ries en temples i fires. A l\u2019\u00cdslam medieval, els rawis transmetien poesia \u00e0rab preisl\u00e0mica i contes.<\/p>\n<p>La pr\u00e0ctica d\u2019explicar hist\u00f2ries en festivals, fires i espais p\u00fablics va continuar despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca postcl\u00e0ssica. A les fires religioses es representaven obres teatrals amb elements narratius basats en la B\u00edblia o vides de sants. A les fires de poble, narradors an\u00f2nims explicaven faules, acudits o hist\u00f2ries de fantasmes (com les que m\u00e9s tard es recolliren en obres com els &#8220;Contes de Canterbury&#8221; de Chaucer). [un antecedent dels improshows actuals].<br \/>\nAl m\u00f3n isl\u00e0mic i \u00c0sia (segles VIII-XVI), els hakawatis (contaires) actuaven en caf\u00e8s i mercats, narrant epopeies com &#8220;Antar ibn Shaddad&#8221; o fragments de &#8220;Les Mil i Una Nits&#8221;. A l\u2019\u00cdndia, els kathakas i els pandits explicaven hist\u00f2ries dels &#8220;Puranas&#8221; o del &#8220;Mahabharata&#8221; en temples i fires.<\/p>\n<p>A l\u2019Edat Moderna (segles XVI-XVIII) a Europa hi ha el teatre popular i &#8220;commedia dell\u2019arte&#8221;, actors ambulants que barrejaven narraci\u00f3, improvisaci\u00f3 i humor en places p\u00fabliques. A Espanya, es venien hist\u00f2ries populars en fullets (com els de &#8220;Don Joan&#8221; o bandolers), que despr\u00e9s es llegien en veu alta en grups. A Fran\u00e7a, autors com Charles Perrault van recollir hist\u00f2ries orals que es narraven en salons aristocr\u00e0tics o entorns rurals (per exemple, &#8220;La Ventafocs&#8221; o &#8220;La Caputxeta Vermella&#8221;). [Contes de Grimm].<\/p>\n<p>Fins al segle XX a molts llocs d\u2019Europa i Am\u00e8rica Llatina, els contaires seguien actuant en fires amb hist\u00f2ries de terror, llegendes locals o adaptacions de romans populars (com &#8220;Don Quixot&#8221;). A It\u00e0lia i Espanya, els cantastorie o ciegos copleros explicaven hist\u00f2ries amb ajuda de gravats o can\u00e7ons (com els romances de cec de Catalunya). Caf\u00e8s literaris: A l\u2019Orient Mitj\u00e0 i el Magrib, els hakawatis van seguir actuant en caf\u00e8s fins al segle XX, explicant hist\u00f2ries \u00e8piques o d\u2019aventures.<\/p>\n<p>Aquesta tradici\u00f3 va sobreviure perqu\u00e8 abans de la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 la narraci\u00f3 oral era una forma d\u2019oci compartit. Els contaires adaptaven les hist\u00f2ries al p\u00fablic i al context (per exemple, afegint humor o actualitzant moralitats). [improshow, Stand Up Comedy]. A alguns llocs es mant\u00e9 la tradici\u00f3 dels hakawatis o els griots africans. A Barcelona hi ha el <a href=\"http:\/\/www.muntdemots.org\/\">festival de contes<\/a>\u00a0 i el <a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/PoetrySlamBarcelona\">Poetry Slam<\/a><\/p>\n<p>(A Filipines, els contaires tenien m\u00e9s prestigi que els ca\u00e7adors\u00a0 (<a href=\"https:\/\/getpocket.com\/explore\/item\/the-desirability-of-storytellers\">Atlantic<\/a>),<\/p>\n<p><strong>Lletres de can\u00e7ons, \u00f2pera<\/strong><\/p>\n<p>Molta m\u00fasica t\u00e9 lletra. Els madrigals, els cancioneros de Juan de Encina, les can\u00e7ons de Bird i Morley, les misses de Palestrina, els corals de Bach, les \u00f2peres de Monteverdi, Mozart, Rossini, Verdi i Wagner, els lieder de Schubert. La can\u00e7\u00f3 popular, el folk.\u00a0 El <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/blues\/\">blues<\/a> i les lletres cantant el patiment de la vida. Les lletres dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/musicals-1900-1920\/\">musicals<\/a> de Broadway. A <a href=\"http:\/\/www.fleshmap.com\/listen\/music.html\">Fleshmap<\/a> han estudiat quines parts del cos apareixen a les lletres de diferents g\u00e8neres.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/424-teatre-cinema-dansa\/424-teatre\/\">Teatre<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Tenim teatre a totes les cultures, Gr\u00e8cia i Roma. A Occident, trag\u00e8dia, com\u00e8dia i teatre psicol\u00f2gic. A la \u00edndia, mites, dansa-teatre i espiritualitat. A la Xina, simbolisme, \u00f2pera i narrativa hist\u00f2rica. Al m\u00f3n isl\u00e0mic, component religi\u00f3s o sat\u00edric.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cinema\/\"><strong>Cinema<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Els guions creen di\u00e0legs memorables a com\u00e8dia, drama, ci\u00e8ncia ficci\u00f3.<\/p>\n<p>Al Jap\u00f3 a l&#8217;\u00e8poca del cinema mut hi havia els Benshi que anaven explicant el film i posant veu als personatges (<a href=\"https:\/\/www.atlasobscura.com\/articles\/benshi-japanese-silent-film-narrators\">Atlas Obscura<\/a>)<\/p>\n<p>Marx brothers: &#8220;I never forget a face, but in your case I&#8217;ll be glad to make an exception.&#8221; &#8220;I&#8217;ve had a perfectly wonderful evening. But this wasn&#8217;t it.&#8221;. &#8220;Those are my principles, and if you don&#8217;t like them&#8230; well, I have others.&#8221;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/MJROBrlGKbY\">Lie to me<\/a> (Johnny Guitar, 1954)<\/p>\n<p>How many men have you forgotten?<br \/>\nAs many women as you&#8217;ve remembered.<br \/>\nDon&#8217;t go away.<br \/>\nI haven&#8217;t moved.<br \/>\nTell me something nice.<br \/>\nSure. What d&#8217;you want to hear?<br \/>\nLie to me.<br \/>\nTell me all these years<br \/>\nyou&#8217;ve waited. Tell me.<br \/>\nAll these years I&#8217;ve waited.<br \/>\nTell me you&#8217;d have died<br \/>\nif I hadn&#8217;t come back.<br \/>\nI would have died if you hadn&#8217;t come back.<br \/>\nTell me you still love me like I love you.<br \/>\nI still love you like you love me.<br \/>\nThanks.<br \/>\nThanks a lot.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/LUy2Wx_r0_w\">Heat<\/a> amb Al Pacino i Robert de Niro (1995)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/NoAzpa1x7jU\">Roy Batty a Blade Runner<\/a> (1982):\u00a0&#8220;I&#8217;ve seen things you people wouldn&#8217;t believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannh\u00e4user Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain &#8230; Time to die.&#8221;<\/p>\n<p><strong>Discursos<\/strong><\/p>\n<p>Els oradors han buscat persuadir, inspirar, mobilitzar, [motivar] o fins i tot manipular audi\u00e8ncies, ja fossin elits pol\u00edtiques o masses populars.<\/p>\n<p>Antiguitat<br \/>\nA Gr\u00e8cia, els discursos eren essencials en les assemblees (com l&#8217;Atenes democr\u00e0tica). P\u00e8ricles (&#8220;Oraci\u00f3 f\u00fanebre&#8221;, 431 aC) \u2013 Ideal democr\u00e0tic. Dem\u00f2stenes (*Fil\u00edpiques*, segle IV aC) \u2013 Advert\u00e8ncies contra Maced\u00f2nia.<br \/>\nRoma, figures com Cicer\u00f3 (discursos contra Catilina 63 aC per defensar la Rep\u00fablica) o Juli C\u00e8sar (despr\u00e9s de la conquesta de la G\u00e0l\u00b7lia) van utilitzar l\u2019orat\u00f2ria per consolidar el seu poder.<br \/>\nOrient. Els profetes b\u00edblics com Mois\u00e8s (Discurs del Deutoronomi) van dirigir discursos \u00e8tics i espirituals. Jes\u00fas de Natzaret, el Serm\u00f3 de la Muntanya (Mateu 5-7) \u00e9s un dels textos m\u00e9s influents de la hist\u00f2ria, on exposa les Benaurances i una visi\u00f3 radical de l\u2019amor, la just\u00edcia i l\u2019humilitat. Rab\u00ed Akiva: Als segles I-II dC, els seus ensenyaments sobre la Llei oral van ser fonamentals per al judaisme rab\u00ednic.<br \/>\n\u00cdndia. Buda, el Serm\u00f3 de Benar\u00e9s (o &#8220;Posant en moviment la roda del Dharma&#8221;) va ser el seu primer serm\u00f3 despr\u00e9s de la il\u00b7luminaci\u00f3, on va exposar les Quatre Nobles Veritats.<\/p>\n<p>Postcl\u00e0ssica<br \/>\nSant Vicent Ferrer, predicador valenci\u00e0 del segle XIV, fam\u00f3s pels seus sermons apocal\u00edptics i les seves arengues durant el Cisma d\u2019Occident, que atreien multituds i provocaven conversions massives. Savonarola (s. XV), sermons apocal\u00edptics a Flor\u00e8ncia que van provocar una revoluci\u00f3 moral i pol\u00edtica fins que va ser executat. Teresa d\u2019\u00c0vila va reformar el monaquisme amb les seves exhortacions. Mahoma, Discurs del Comiat (632 dC), durant la peregrinaci\u00f3 a la Meca, que resumeix els principis clau de l\u2019islam, just\u00edcia, igualtat i unitat dels creients. Al-Ghazali, te\u00f2leg i m\u00edstic persa (s. XI-XII), els seus sermons sobre la purificaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima van influir en el sufisme. Guru Nanak ( Sikhisme s. XV-XVI) va predicar la unitat de D\u00e9u i el rebuig a les divisions de castes.<\/p>\n<p>Edat Moderna i Contempor\u00e0nia<br \/>\nDurant la Revoluci\u00f3 Francesa, Robespierre i Danton van arengar les masses. Jonathan Edwards, &#8220;Pecadors a mans d\u2019un D\u00e9u furi\u00f3s&#8221;, (1741) va revifar la devociu\u00b4\u00f1o religiosa amb el &#8220;Great Awakening&#8221;. Sojourner Truth, &#8220;Ain&#8217;t I a Woman?&#8221; (1851). Abraham Lincoln, &#8220;Discurs de Gettysburg&#8221; (1863), sobre la Unitat nacional als EUA, 2 mibuts!. Swami Vivekananda (s. XIX) de tradici\u00f3 hinduista va impressionar el Parlament de les Religions el 1893 a Chicago amb el seu serm\u00f3 sobre la toler\u00e0ncia religiosa. Emmeline Pankhurst (&#8220;Llibertat o mort&#8221;, 1913), Sufragi femen\u00ed. Winston Churchill, &#8220;Blood, toil, tears and sweat&#8221;, &#8220;We shall fight on the beaches&#8221;, &#8220;This was their finest hour&#8221; (1940). Fidel CAstro &#8220;La historia me absolver\u00e1&#8221; (1953, 2 hores), 4h30 en un discurs a les Nacions Unides. Kenndy &#8220;Ich bin ein berliner&#8221; (1963). Martin Luther King, &#8220;Letter from Birmingham Jail&#8221; (1963), &#8220;I Have a Dream&#8221; (1963). Nelson Mandela, &#8220;Discurs del judici&#8221;, 1964), contra l\u2019apartheid. Barack Obama, &#8220;Yes, we can&#8221; (2008).<\/p>\n<p><strong>Classes i confer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n<p>[Tot el que m&#8217;han explicat, Escola Mireia, Rius i Taulet, Costa i Llobera, Cou Jesu\u00eftes, Facultat de F\u00edsica, Facultat de Filosofia, cursos de m\u00fasica i dansa, Cursos professionals a IBM, Confer\u00e8ncies CISA]<\/p>\n<p>Antiguitat (fins al s. V dC)<br \/>\nGr\u00e8cia i Roma: Les elits tenien preceptors particulars com Arist\u00f2til educant Alexandre Magne. Ensenyaven filosofia, ret\u00f2rica i matem\u00e0tiques. Atenes hi havia escola p\u00fablica per a ciutadans lliures i a Roma els &#8220;ludi&#8221; elementals. Egipte i Mesopot\u00e0mia tenien escoles d&#8217;escribes vinculades a temples o palaus.<br \/>\n[Podem pensar com a ensenyament superior l&#8217;acad\u00e8mia de Plat\u00f3, el Liceu d&#8217;Arist\u00f2til o el jard\u00ed d&#8217;Epicur]<\/p>\n<p>Edat Mitjana (s. V-XV)<br \/>\nA les elits feudals els cavallers rebien educaci\u00f3 militar i cortesana. Dins el marc de l&#8217;esgl\u00e9sia als monestirs i escoles catedral\u00edcies s&#8217;ensenya teologia i arts liberals, el trivium (gram\u00e0tica, ret\u00f2rica, l\u00f2gica) i quadrivium (aritm\u00e8tica, geometria, astronomia, m\u00fasica). Les primeres universitats van ser Bologna (1088, dret), Par\u00eds (1150, teologia i arts), Oxford (1167) i Cambridge (1209, Anglaterra). Al m\u00f3n musulm\u00e0 cal destacar biblioteques com la de C\u00f2rdova i escoles de matem\u00e0tiques (*algorisme* ve d\u2019Al-Khwarizmi). [al camp els infants aprenien dels seus pares, els oficis tenien els gremis].<\/p>\n<p>Renaixement i Il\u00b7lustraci\u00f3 (s. XV-XVIII).<br \/>\nErasmus de Rotterdam defensa l\u2019educaci\u00f3 individualitzada. Les universitats incorporen cl\u00e0ssics grecollatins i ci\u00e8ncies naturals. Galileu i Newton q\u00fcestionen l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica. Es funden acad\u00e8mies com la Royal Society, 1660) promouen coneixement emp\u00edric.<\/p>\n<p>Segle XIX: Naixement de l\u2019escola p\u00fablica<br \/>\nAmb la revoluci\u00f3 industrial es necessiten obrers b\u00e0sicament alfabetitzats. Pr\u00fassia primera educaci\u00f3 obligat\u00f2ria el 1763. Espanya 1857 (ley Moyano), EUA 1852-1918 segons els Estats, It\u00e0lia 1859, Regne Unit 1870\/1880, Jap\u00f3 1872, Fran\u00e7a, 1882, Argentina 1884, R\u00fassia 1918. Humbolt reforma la universitat a Berlin el 1810, Lehrfreiheit, Lernfreiheit.<\/p>\n<p>Segle XX i XXI<br \/>\nEs desplega l&#8217;educaci\u00f3 obligat\u00f2ria a Am\u00e8rica llatina (1917\/1934). A la Xina la primera llei \u00e9s del 1986 i a la \u00edndia el 2009. Egipte ho fa el 1923 i la resta de pa\u00efsos comen\u00e7\u00e1 lentament despr\u00e9s dels procesos d&#8217;independ\u00e8ncia els anys 60. A partir del 1920 es comencen a admetre dones. Segons la UNESCO actualment un 91% dels infants estan escolaritzats a prim\u00e0ria, per\u00f2 nom\u00e9s el 66% completa secund\u00e0ria. El 1900, nom\u00e9s el 12% de la poblaci\u00f3 mundial sabia llegir; avui, supera el 86%. Les universitats creixen i es massifiquen donant lloc a una selecci\u00f1\u00f3 per diners o m\u00e8rits [la universitat normal s&#8217;ha conmvertit en un batxillerat2]. A Fran\u00e7a La Polytechnique, l&#8217;Ecole Normale. Al regne Unit el Russell Group amb l&#8217;Imperial College, la London School of Economics, Kings College, UCL. Als EUA a l&#8217;est hi ha les 8 universitats de la Ivy League entre les quals Cornell, Harvard i Yale. A m\u00e9s, hi ha el MIT, Universitat de Chicago, i a Calif\u00f2rnia, Stanford, Caltech, i la semi p\u00fablica Berkeley. ETH Zurich \u00e9s la millor continental. A \u00c0sia Tsinghua (Xina) i NUS (Singapur) estan al Top 15.<\/p>\n<p>En formaci\u00f3 dins de l&#8217;empresa, als EUA hi ha una mitjana de 34 hores\/any. A la UE s\u00f3n 20-30 hores (Eurostat). A la Xina hi ha hagut un r\u00e0pid creixement 15 a 25 hores, sobretot en habilitats digitals. Per sectors tenim Tecnologi i TI (40-60 hores), Finances i banc (30-50 hores), Salut (20-40 hores), Construcci\u00f3 (10-25 hores<\/p>\n<p>Amb l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;internet i les xarxes hi ha formaci\u00f3 disponible online, algunes d&#8217;elles gratu\u00eftes com les confer\u00e8ncies <a href=\"http:\/\/www.ted.com\/\">TED<\/a> (Ideas Woths spreading) o la <a href=\"https:\/\/www.khanacademy.org\/\">Khan Academy<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"publicacions\">Publicacions<\/h2>\n<p>[Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un hum\u00e0, ja sia manuscrits, teclejats a una m\u00e0quina d&#8217;escriure o a un teclat d&#8217;un ordinador. Aix\u00f2 canviar\u00e0 amb la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">AI<\/a>]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/\"><strong>Llibres i biblioteques<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Les principals <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cultura-museus-galeries-biblioteques\/#biblioteques\">biblioteques del m\u00f3n<\/a> tenen catalogats entre 50M i 200M de llibres. Es calcula que la biblioteca d&#8217;Alexandria podia tenir fins a 500.000 rotlles (la Il\u00edada serien 24 rotlles) que serien uns 20.000 llibres (no sabem quants d&#8217;ells serien \u00fanics, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\">museu obres perdudes<\/a>). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/\">Konrad Gessner<\/a> el 1545 va compilar una bibliografia de 12.000 volums dels\u00a0 200m que es calcula que es van editar al s16.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/premsa-i-revistes\/\">Premsa i revistes<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Des del s17 que s&#8217;ha comen\u00e7at a publicar premsa di\u00e0ria amb informaci\u00f3 i opini\u00f3, creixent al s19 fins arribar a un m\u00e0xim al s20 (400M) i retrocedint al s21 pels continguts a internet.<\/p>\n<p>Paral\u00b7lelament van comen\u00e7ar les revistes de periodicitat setmanal, mensual o trimestral, dedicades a la literatura i cultura, pol\u00edtica i opini\u00f3, divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, esports, aficions diverses. Milions d&#8217;exemplars setmanals a tot el m\u00f3n. Tamb\u00e9 estan fent la transici\u00f3 al suport digital.<\/p>\n<div><\/div>\n<p><strong id='historialectura'>Hist\u00f2ria de la lectura<\/strong><\/p>\n<p>El 1900 nom\u00e9s podia llegir un 12% de la poblaci\u00f3 mundial.\u00a0 (Historia de la lectura en el mundo occidental, Guglielmo Cavallo, Roger Chartier). A Gr\u00e8cia i Roma tenim la lectura en veu alta, discursos i recitat de poesia, per\u00f2 tamb\u00e9 ja est\u00e0 documentada la lectura silenciosa. Alguns nobles tenien lectors al seu servei.<br \/>\nL&#8217;alta edat mitjana heretava de l&#8217;antiguitat els quatre funcions dels estudis gramaticals (grammaticae officia): lectio (llegir el text i poder-lo llegir en veu alta, pronuntiatio), emendatio (correcci\u00f3 del text), enarratio (interpretar i explicar explanatio el text) y iudicium (valorar-lo). La lectura en veu alta t\u00e9 un paper en la lit\u00fargia, alhora que als monestirs s&#8217;encoratja la lectura silenciosa.<br \/>\nGr\u00e0cies a la impremta la gent va poder comen\u00e7ar a llegir en privat i atendre a les descripcions de sentiments (<a href=\"http:\/\/nautil.us\/issue\/65\/in-plain-sight\/why-doesnt-ancient-fiction-talk-about-feelings-rp?utm_source=pocket&amp;utm_medium=email&amp;utm_campaign=pockethits\">Nautilus<\/a>). [Per\u00f2 no ser\u00e0 fins al s19 que es popularitzar\u00e0 l&#8217;edici\u00f3 de llibres i premsa, tot i que el 1815 una novel\u00b7la de Jane Austen costava l&#8217;equivalent a 70-90\u20ac . (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/suports-escriptura\/\">Suports<\/a>)<br \/>\nSobre la import\u00e0ncia de llegir en veu alta (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20200917-the-surprising-power-of-reading-aloud\">BBC<\/a>)<\/p>\n<p>La longitud dels cap\u00edtols s&#8217;ha reduit des del cl\u00e0ssic del s19 (Jellybooks 2016). Comparant 100 llibres cl\u00e0ssics i 100 best-sellers actuals, les frases contempor\u00e0nies s\u00f3n un 20% m\u00e9s curtes (mitjana de 14 paraules per frase vs. 18 paraules al s19 (Grammarly 2020). Hi ha un descens constant en l\u2019\u00fas de oracions subordinades i vocabulari complex des de 1850 (Google Ngram).<br \/>\nAix\u00f2 podria ser degut, d&#8217;una banda, l&#8217;h\u00e0bit de llegir textos curts al m\u00f2bil [a una pantalla no hi cap el mateix que a una p\u00e0gina de paper, i una vida m\u00e9s ocupada, no passem una tarda llegint aprofitem estones al metro], de l&#8217;altra editors i autors volen resultar m\u00e9s accessibles i prioritzen di\u00e0legs r\u00e0pids i acci\u00f3 cinematogr\u00e0fica en lloc de descripcions llargues (show don&#8217;t tell). La capacitat d\u2019atenci\u00f3 mitjana humana va caure de 12 segons el 2000 a 8 segons el 2015 (Microsoft 2015) especialment entre els usuaris de pantalles (Universitat Stanford).<br \/>\nAix\u00ed, hem passat d&#8217;Emma de Jane Austen, amb 4500 paraules per cap\u00edtol i frases de 25 paraules, a &#8220;El vell i la mar&#8221; de Hemingway amb 2.800 i 15, i &#8220;La noia del tren&#8221; de Paula Hawkins amb 1.200 i 12.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>R\u00e0dio i televisi\u00f3<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/radio\/\">R\u00e0dio<\/a>: unes 100.000 emissores emetent a tot el m\u00f3n des de 1920.<\/p>\n<ul>\n<li>M\u00fasica 40-50%<\/li>\n<li>Informatius 15-25%<\/li>\n<li>Tert\u00falies\/Opini\u00f3\u00a0 10-20%<\/li>\n<li>Esports 5-15%<\/li>\n<li>Entreteniment 5-10%<\/li>\n<li>Altres (cultura, religi\u00f3, etc.) 5-10%<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/televisio\/\">Televisi\u00f3<\/a>: unes 20.000 emissores des de 1950.<\/p>\n<ul>\n<li>Entreteniment (ficci\u00f3, realitys, concursos, etc.) 40-60%<\/li>\n<li>Informatius i actualitat 15-25%<\/li>\n<li>Esports 10-20%<\/li>\n<li>Tert\u00falies d\u2019opini\u00f3 (pol\u00edtica, cor, social) 5-15%<\/li>\n<li>Divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i cultural 5-10%<\/li>\n<li>Altres (infantil, religi\u00f3, telebotiga, etc.) 5-10%.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hi ha un 15-25% de publicitat<\/p>\n<hr \/>\n<h2><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/\">Xarxes i AI<\/a><\/h2>\n<p>Hi ha uns 1000M de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#llocsweb\">Llocs Web<\/a> . Les p\u00e0gines personals han anat perdent pes a partir de 2010 traslladant-se a\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#xarxessocials\">Xarxes socials<\/a>\u00a0 com Facebook, Instagram, Youtube, Reddit,\u00a0 Xtwitter, o TikTok, amb 10000M de nous continguts diaris.<\/p>\n<p>Des dels anys 90 que s&#8217;ha popularitzat el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">correus electr\u00f2nic<\/a> fins als 347.000M que s&#8217;estima que s&#8217;envien cada dia actualment. Les chatrooms permetien els usuaris conversar en temps real. Amb l&#8217;augment de l&#8217;ample de banda es van poder fer v\u00eddeoconfer\u00e8ncies.\u00a0 Amb els m\u00f2bils es van introduir primer els SMS i m\u00e9s tard les apps de missatgeria, tamb\u00e9 amb v\u00eddeo.<\/p>\n<p>Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un hum\u00e0, ja sia manuscrits, teclejats a una m\u00e0quina d&#8217;escriure o a un teclat d&#8217;un ordinador.\u00a0 A partir de 2020 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llm\">LLM models de llenguatge<\/a>\u00a0 generen cont\u00ednuament nous continguts a partir de les condicions de les preguntes dels usuaris. [ alg\u00fa podria dir que es tracta de refregits de continguts existents per\u00f2, si ho pensem b\u00e9, no \u00e9s aix\u00ed com funciona la creativitat humana? modificant l&#8217;her\u00e8ncia cultural pr\u00e8via? La creativitat rauria aleshores en la pregunta? Qui sap fer les preguntes interessants?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sorollsilenci\">Soroll i silenci<\/h2>\n<p>De les converses, quantes s\u00f3n in\u00fatils! Tot i recon\u00e8ixer la finalitat social i psicol\u00f2gica de small talk amb la meteorologia com a tema principal, un inter\u00e8s limitat sobre com est\u00e0 l&#8217;altre [no volem que ens expliqui si ha tingut diarrea] [comentaris pol\u00edtics, observacions sobre l&#8217;aspecte f\u00edsic, s\u00f3n de mala educaci\u00f3]. Tamb\u00e9 ens encanta fer safareig i xafardejar sobre qui est\u00e0 enamorat de qui, qui s&#8217;ha barallat, criticar com vesteixen els altres, com maniobren per pujar a la feina.<\/p>\n<p>La majoria de discursos pol\u00edtics, presentacions de powerpoint\u00a0 s\u00f3n massa llargs.\u00a0 Les tert\u00falies a r\u00e0dio i televisi\u00f3 ni aporten informaci\u00f3 ni entretenen.\u00a0 Les discussions a X(twitter), sobren. Les aportacions als grups de whatsapp, sobren.\u00a0 L&#8217;spam publicitari a la r\u00e0dio, televisi\u00f3, correu electr\u00f2nic ens ofeguen, i ja no diguem l&#8217;atac a la vida privada que s\u00f3n les trucades al m\u00f2bil per oferir canvis d&#8217;operadora.<\/p>\n<p>El 2020 es van publicar 4M de t\u00edtols\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/#edicions\">Edicions de llibres s15 a s21<\/a>). [\u00c9s obvi que la majoria s\u00f3n prescindibles]. Dels 3M d&#8217;articles cient\u00edfics que es publiquen cada any, nom\u00e9s tenen rellev\u00e0ncia un 10%. Hi ha m\u00e9s escriptors cercant lectors que a l&#8217;inrev\u00e9s, m\u00e9s actors buscant espectadors i aplaudiments que a l&#8217;inrev\u00e9s. Quantes hores he perdut mirant de trobar una mica de sentit a uns textos de filosofia mal escrits i massa llargs! Vaig a la biblioteca, fullejo les revistes que aparentment m&#8217;haurien d&#8217;interessar i gaireb\u00e9 tot em rellisca (el NewYorker s\u00ed que m&#8217;havia fet descobrir coses).<br \/>\n2025. No tothom pot tenir \u00e8xit. Les grans cases aposten per alguns autors, els fan un avan\u00e7ament i despr\u00e9s inverteixen en marqueting en ells per que funcioni la inversi\u00f3. Amb l&#8217;autopublicaci\u00f3 els autors creen literatura per a n\u00ednxols especialitzats que abans els autors no cobrien. (<a href=\"https:\/\/www.theguardian.com\/books\/2025\/mar\/21\/more-are-published-than-could-ever-succeed-are-there-too-many-books\">The Guardian<\/a>).<\/p>\n<p>Tot i que, potencialment, la quantitat de missatges, frases, narracions, informes, que es poden arribar a generar \u00e9s infinita, a la pr\u00e0ctica el contingut \u00e9s limitat i acabem dient el mateix. Aix\u00f2 en part \u00e9s l\u00f2gic, ja que vivim en el mateix m\u00f3n i compartim una naturalesa humana. Moltes converses s\u00f3n repetides, moltes hist\u00f2ries i films tenen arguments similars. En l&#8217;entrenament de LLMs, arriba un moment que anar afegint dades no en millora la riquesa, segons estudis de la Kaplan (2020) i Chinchilla (2022).\u00a0 L&#8217;absorci\u00f3 dels textos mostra que hi ha una gran redund\u00e0ncia. Moltes frases s\u00f3n repeticions o variacions d\u2019idees similars. La comunicaci\u00f3 humana \u00e9s limitada pel context cultural, tem\u00e0tic i funcional. Un percentatge molt gran del coneixement expressat es pot &#8220;comprimir&#8221; en patrons reutilitzables, per aix\u00f2 BERT o GPT poden generalitzar bastant b\u00e9. Encara que el llenguatge \u00e9s te\u00f2ricament infinit, la producci\u00f3 efectiva humana (fins i tot en tota la hist\u00f2ria) ocupa un espai molt m\u00e9s petit i redundant. Molt del que diem \u00e9s reiteraci\u00f3* de formes i continguts ja vistos. Es poden modelar la majoria d&#8217;usos ling\u00fc\u00edstics amb una quantitat finita de dades molt gran per\u00f2 no infinita. La &#8220;cobertura&#8221; del llenguatge efectiu arriba a una mena de sostre asimpt\u00f2tic.<\/p>\n<p>A vegades sembla que tinguem un soroll eixordador al voltant i anhelem el silenci. I no \u00e9s nom\u00e9s el soroll sin\u00f3 que la majoria no ens interessa, ens avorreix infinitament. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fer-un-entorn-habitable-anar-pasant-alegrement-la-trista-vida\/\">Crear un entorn habitable<\/a>).<\/p>\n<p>A les Pens\u00e9es Pascal escrivia que &#8220;Tout le malheur des hommes vient d&#8217;une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos dans une chambre.&#8221;<br \/>\n(Pens\u00e9es, 139, edici\u00f3 Brunschvicg | 1669). &#8220;Tota la infelicitat dels homes ve d&#8217;una sola cosa: no saber estar tranquils en una habitaci\u00f3.&#8221;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Personal<\/h2>\n<p>el meumon de paraules, catal\u00e0, espa\u00f1ol, franc\u00e8s, llat\u00ed, alemany, angl\u00e8s, grec, itali\u00e0, portugu\u00e8s. ( reflexi\u00f3 un dia conduint: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-humanitat-el-llenguatge\/\">hist\u00f2ria de la humanitat. el llenguatge<\/a> )<\/p>\n<p>Qu\u00e0ntes coses m&#8217;han explicat o dit, els pares, els germans, els amics, els mestres a l&#8217;escola, els companys de feina, les parelles, les filles, els n\u00e9ts?Qu\u00e0ntes coses he dit jo? Quines frases han pogut ferir i hauria preferit no dir-les? Qu\u00e8 he deixat de dir i hauria d&#8217;haver dit?<br \/>\nQuins \u00e9s el meu vocabulari? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422-literatura-catalana\/les-meves-paraules\/\">les meves paraules<\/a>)<br \/>\nLes meves converses avui. tel\u00e8fon i els dijous amb el pare, v\u00eddeoconfer\u00e8ncies i trobades amb filles i n\u00e9ts, salutacions a caixeres de botigues, intercanvi als balls i breus comentaris.<\/p>\n<p>Per la curiositat, als 15 anys vaig comprar una r\u00e0dio amb ona curta per sentir altres veus, i el 1994, una antena parab\u00f2lica.<br \/>\nLa meva <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a733-llibreria-menjador\/\">biblioteca<\/a>. El que he llegit (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-meves-lectures\/\">Lectures<\/a>), Cat\u00e0leg: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/\">Llibres, PDFS, ebooks<\/a>), el que he vist de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cinema-que-he-vist-cada-any\/\">cinema i s\u00e8ries<\/a>, i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-teatre-que-he-vist\/\">teatre<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Semi\u00f2tica\u00a0 \u00a0Ling\u00fc\u00edstica\u00a0 \u00a0La veu humana Introducci\u00f3\u00a0 |\u00a0 \u00a0Converses\u00a0 interpersonals, correu, telefon, xats\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Recitals, teatre, cinema, discursos, educaci\u00f3\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Publicacions, llibres i revistes\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 R\u00e0dio i televisi\u00f3\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Xarxes\u00a0 \u00a0|\u00a0 Soroll i silenci\u00a0 |\u00a0 \u00a0Personal Introducci\u00f3 El juny de 2017 conduint per Noruega, m&#8217;admirava la topon\u00edmia, tots els llocs que han estat &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Un m\u00f3n que parla i escolta, que escriu, publica i llegeix&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[382],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3544"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3544"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3544\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3544"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3544"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3544"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3544"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3544"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}