{"id":3544,"date":"2025-03-25T17:52:50","date_gmt":"2025-03-25T17:52:50","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3544"},"modified":"2026-08-22T16:24:13","modified_gmt":"2026-08-22T16:24:13","slug":"un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/","title":{"rendered":"Un m\u00f3n que parla i escolta, que escriu, publica i llegeix"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/semiotica\/\">Semi\u00f2tica<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\">Ling\u00fc\u00edstica<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-veu-humana\/\">La veu humana<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#converses\">Converses\u00a0 interpersonals<\/a>, correu, telefon, xats\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#asimetrica\">Recitals, teatre, cinema, discursos, educaci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#publicacions\">Publicacions<\/a>, llibres i revistes\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#radiotv\">R\u00e0dio i televisi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#xarxes\">Xarxes<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#sorollsilenci\">Soroll i silenci<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#personal\">Personal<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#homonarrans\">Homo narrans<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>El juny de 2017 conduint per Noruega, m&#8217;admirava la topon\u00edmia, tots els llocs que han estat designats, 11 milions de noms a Geonames i tamb\u00e9 tots els objectes i accions que han rebut un mot ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-humanitat-el-llenguatge\/\">hist\u00f2ria de la humanitat. el llenguatge<\/a>).<\/p>\n<p>Quantes converses estan tenint lloc en aquest moment (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ara-i-aqui\/\">ara i aqu\u00ed<\/a>)? Quantes coses s&#8217;han dit els humans, per feina, per amor, insultant-se? Com si pogu\u00e9s quedar registrat en una biblioteca infinita (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-determinista-complement\/\">Cr\u00f2niques de l&#8217;Akaix\u00e0<\/a>) o com la Stasi que va arribar a tenir fins 274m informants i va crear uns 6M arribant potser a 500m hores d&#8217;enregistraments, en alguns casos s&#8217;espiava 24 hores al dia.<\/p>\n<p>Som un rac\u00f3 de l&#8217;univers amb converses (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">exposici\u00f3 sonora<\/a> ).<\/p>\n<p>En quines lleng\u00fces i quines paraules?. Com han anat evolucionant en paral\u00b7lel a la hist\u00f2ria de l\u2019home? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3 de les lleng\u00fces<\/a>).<\/p>\n<p>Quants contes s&#8217;han explicat? Quantes hist\u00f2ries ja no recorda ning\u00fa? Quantes poesies s&#8217;han recitat? Quants llibres s&#8217;han escrit?\u00a0 Qu\u00e8 es conserva a les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cultura-museus-galeries-biblioteques\/#biblioteques\">biblioteques<\/a> i col\u00b7leccions del m\u00f3n? Quines he pogut visitar? Quantes obres s&#8217;han perdut ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\"> El museu de les obres perdudes<\/a> ).<\/p>\n<p>Lleng\u00fces i vocabulari: 7159 lleng\u00fces, amb vocabularis entre 20m i 90m mots. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/#avui\">Lleng\u00fces avui<\/a>)<\/p>\n<p>Tot el que m&#8217;han dit pares, germans, amics, totes les hores de classe, els mestres, les xerrades a l&#8217;adolesc\u00e8ncia, els professors a la universitat, els militars, la feina, els clients, les n\u00f2vies, les parelles, les filles, ve\u00efns, el ball. Cartes, telefonades, correus electr\u00f2nics, whatsapp.<br \/>\nEls llibres que he llegit. Els di\u00e0legs dels films que he vist. Teatre. Televisi\u00f3, no he estat oient de r\u00e0dio, puntualment algun programa de m\u00fasica, not\u00edcies, programes, s\u00e8ries.<br \/>\nEl meu historial de navegaci\u00f3 per internet.<\/p>\n<p>Durant segles la lectura estava restringida a usos d&#8217;administraci\u00f3, religi\u00f3 i les elits. Tenim un m\u00f3n b\u00e0sicament oral fins a la impremta i fins al s19 no comen\u00e7a l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 i la lectura generalitzada (tot i que el 1900 nom\u00e9s sabia llegir un 12% de la poblaci\u00f3 mundial). Al s20 som un m\u00f3n que a escolta la r\u00e0dio i mira la televisi\u00f3. Al s21 som un m\u00f3n que mira el m\u00f2bil.<\/p>\n<p><strong id=\"museu\">Idees per a una sala del museu<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>(1) Interpersonal: <span style=\"font-size: 1rem;\">Converses: escenes de films, taules per que la gent es posi a conversar. [<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">&gt;&gt;&gt;un \u00e0udio que resumeixi tot l&#8217;intercanvi de conversa de la vida, des dels mimos de la mare i agggs del nad\u00f3, als jocs, di\u00e0legs amics, classes, metge, feina, fins a la veu enrogallada d&#8217;un avi]. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">cartes: exposici\u00f3, seure i escriure a una amic o una ex, o a la parella actual. al meu jo futur o passat. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Tel\u00e8fon: exposici\u00f3 aparells, tele, videoconfer\u00e8ncies. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Correu electr\u00f2nic. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Xats, sales, whatsapp: mirar el teu, incorporar-se a grups de xat de les teves aficions a altres pa\u00efsos (traducci\u00f3 amb AI).\u00a0 X<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">atbots.<\/span><\/li>\n<li>(2) Altres oral [Escenari, pla\u00e7a, aula):\u00a0 <span style=\"font-size: 1rem;\">Recitals, teatre. D<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">iscursos. C<\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">onfer\u00e8ncies, classes.<\/span><\/li>\n<li>(3) Escrits i publicacions [Biblioteca]: <span style=\"font-size: 1rem;\">llibres, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">premsa, <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">revistes<\/span><\/li>\n<li>(4) R\u00e0dio i televisi\u00f3 [el menjador amb l&#8217;aparell de r\u00e0dio o televi\u00f3, el m\u00f2bil<\/li>\n<li>(5) Xarxes [la pantalla del port\u00e0til, la tauleta, el m\u00f2bil]<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"converses\">Converses interpersonals<\/h2>\n<p><strong>Conversa oral<\/strong><br \/>\nConverses [100.000M de persones, 50 anys de vida parlant, un promig de 10 converses per setmana, 520 converses per any[? hi ha gent que no para en tot el dia, mentre que d&#8217;altres o \u00e8poques que potser vivien m\u00e9s a\u00efllats en silenci], 2.6 10<sup>15<\/sup>.\u00a0 [Una mare dient coses al seu nad\u00f3. Els pares amb els fills renyant, advertint, mimant, explicant contes. Els germans o els amics jugant. Els ve\u00efns o comer\u00e7os del barri. Els companys de feina, de vacances o lleure. Desconeguts que t&#8217;aborden pel carrer (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-que-no-magrada\/\">el que no m&#8217;agrada<\/a>). Els amics a l&#8217;edat adulta. Les parelles. Tert\u00falies. Assemblees.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/uploads7.wikiart.org\/images\/norman-rockwell\/the-gossips.jpg!Large.jpg\" width=\"534\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><strong>El correu<\/strong><br \/>\nA l&#8217;antiguitat hi ha sistemes de missatgeria pels governs (Persia, Egipte i Xina). L&#8217;imperi Rom\u00e0 tenia el &#8220;Cursus Publicus&#8221; (s. I dC) per a l&#8217;administraci\u00f3 imperial, amb estacions de cavalls i carruatges. A l&#8217;edat mitjana els monestirs, les universitats i els mercaders organitzaven xarxes de missatgers privades com els &#8220;Correus de Thurn und Taxis&#8221; (segles XV-XVI).<br \/>\n1516, a Anglaterra, Henry VIII estableix el &#8220;Master of the Posts&#8221;, precursor del Royal Mail (1635). 1716 Felip V crea el &#8220;Correo Mayor de Espa\u00f1a&#8221; s Espanya. A USA el 1775, Benjamin Franklin va ser nomenat primer director del &#8220;United States Post Office&#8221;.<br \/>\nInicialment el pagament el feia el receptor, no el remitent. El servei era car i lent. El 1711 amb la &#8220;Post office Act&#8221; es democratitza una mcia el servei. S&#8217;introdueixe el penny post, un correu urb\u00e0 a baix cost a ciutats com a Londmres. El 1840 UK introdueix el segell, el &#8220;Penny Black&#8221;. Seguiran Su\u00efssa (1843), USA (1847) i Espanya (1850). Aix\u00f2 popularitzar\u00e0 l&#8217;\u00fas del correu.El s18 Samuel Richardson va escriure &#8220;Pamela&#8221; (1740) i &#8220;Clarissa&#8221; (1748), imitant cartes reals. Goethe ho faria amb &#8220;Die Leiden des jungen Werthers&#8221; (1774).[les cartes i el servei de correus, primer missatgers, despr\u00e9s servei de correus].<br \/>\nAl s20:<br \/>\n1900-1910: 30M de cartes anuals<br \/>\n1920-1930: 50M de cartes anuals, el servei s&#8217;expandeix a les zones rurals<br \/>\n1950-1960: 100M (1.5M anuals a Espanya)<br \/>\n1980-1990: 60M, declivi per l\u2019arribada del tel\u00e8fon.<br \/>\nEls telegrames es feien servir per a urg\u00e8ncies o not\u00edcies importants, eren m\u00e9s cars.<br \/>\n1920-1940 ~200 milions, \u00e8poca daurada amb Western Union. [L&#8217;escena de Charlie Parker a &#8220;Bird&#8221;, lamentant la mort de la filla].<br \/>\n1950 ~400 milions, pic amb la Guerra Freda (comunicacions oficials).<br \/>\nA partir de 1970 declivi per expansi\u00f3 del tel\u00e8fon. El 2006 Western Union tanca el servei i el 2013 ho far\u00e0 la \u00edndia, que era un gran mercat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/autographe.com\/autographes\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Flaubert-29393.jpg\" width=\"800\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/autographe.com\/autographes\/gustave-flaubert-a-louise-colet\/\">Carta de Flaubert a Louis Colet<\/a><\/p>\n<p><strong>Tel\u00e8fon<\/strong><br \/>\nA la primera meitat del s20 el tel\u00e8fon s&#8217;expandeix. Als EEUU hi havia 1.5M de l\u00ednies el 1900 i 40M e 1950. A Am\u00e8rica llatina i \u00c0sia l&#8217;abast era molt limitat i a \u00c0frica, restringit a col\u00f2nies i capitals. Les trucades es connectaven manualment per operadores en centraletes i encara que hi havia tecnologia disponible, les centraletes autom\u00e0tiques no es van generalitzar fins als 1950-1970, sobretot a EEUU i Su\u00e8cia.<br \/>\nEl 1950 hi havia uns 50M de l\u00ednies instal\u00b7lades a tot el m\u00f3n, un 70% a EEUU i Europa. El 1980 creixen a 400M sobretot a l&#8217;\u00c0sia. El 2000 s&#8217;arriba als 1000M per\u00f2 ja comen\u00e7a el declivi degut a les l\u00ednies m\u00f2bils.<br \/>\nAls EEUU el 1970 hi havia uns 200M de trucades di\u00e0ries. A Espanya el 1990, 50M.<br \/>\nEl 2005 els m\u00f2bils van superar els fixes. A \u00c0frica, molts usuaris van saltar directament al m\u00f2bil sense tenir mai l\u00ednia fixa.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/dibuix\/telefonv40.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Dibuix del tel\u00e8fon a Vilafranca 40, [una conversa enregistrasa]<br \/>\n<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dial_M_for_Murder\">Dial M for murder<\/a> (1954)<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">Xarxes<\/a><br \/>\n<\/strong>El 2025 es calcula que cada dia s&#8217;envien 347.000M de correus i 100.000M de missatges per Whatsapp. (<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">Correus electr\u00f2nics i xats<\/a> ) [&gt;&gt; captura de pantalla de xat]. Els grups de xat, abans en Messenger i ara a Whatsapp, s\u00f3n noves versions de la tert\u00falia al bar. Les v\u00eddeoconfer\u00e8ncies per Skype, Meet, Team o Zoom.<br \/>\nA partir de 2020 al AI generativa permetr\u00e0 conversar amb <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#xatbots\">xatbots<\/a><\/p>\n<p><strong>[El que deixem de dir, el qu\u00e8 hem dit de m\u00e9s]<\/strong><br \/>\nQuan pensem en tot el que hem dit en converses al llarg de la vida, podem considerar per un moment el que hem deixat de dir. Potser no hem dit prou &#8220;t&#8217;estimo&#8221; a una parella, o felicitar alg\u00fa per una feina ben feta, o celebrar que \u00e9s bonic, o no hem dit &#8220;em sap greu&#8221;, o no hem demanat perd\u00f3, o no hem protestat i indignat quan ho haur\u00edem d&#8217;haver fet.<br \/>\nI al mateix temps, podem lamentar-nos d&#8217;all\u00f2 que hauria estat millor que no digu\u00e9ssim, un insult, una observaci\u00f3 feridora, un acudit ximple, una mentida. &gt;&gt;la meva vida<\/p>\n<p>&gt;Martin Heidegger a &#8220;\u00c9sser i Temps&#8221; (1927), analitza el &#8220;poder-ser&#8221; (all\u00f2 que podr\u00edem haver fet per\u00f2 no vam fer) com a part fonamental de la consci\u00e8ncia humana. La mort, per Heidegger, revela el que ens queda per dir o fer. Simone de Beauvoir &#8220;Tots els Homes s\u00f3n Mortals&#8221;* (1946), una novel\u00b7la filos\u00f2fica on un immortal reflexiona sobre els errors i les paraules no dites al llarg dels segles.<br \/>\nJames Joyce a &#8220;l&#8217;Ulisses&#8221; en l&#8217;episodi de Leopold Bloom al cementiri, hi ha una reflexi\u00f3 sobre les paraules no dites als \u00e9ssers estimats que han mort. A &#8220;Long Day\u2019s Journey Into Night&#8221;, d\u2019Eugene O\u2019Neill una fam\u00edlia destrossada pels secrets i les acusacions no dites arriba al l\u00edmit de l\u2019autodestrucci\u00f3. DS em recomana el teatre d\u2019Anton Tx\u00e9khov (on els personatges sempre semblen atrapats en silencis dolorosos).<br \/>\n&#8220;Wild Strawberries&#8221;, Ingmar Bergman, 1957: Un vell metge fa un viatge cap a la seva pr\u00f2pia mort i recorda les vegades que va fallar als altres, especialment en l\u2019amor i la comunicaci\u00f3. &#8220;Cosas que nunca te dije&#8221; 1996 Isabel Coixet, una dona despr\u00e9s d\u2019un intent de su\u00efcidi, comen\u00e7a a grabar cintes de v\u00eddeo dirigides a les persones del seu entorn (la mare, l\u2019ex-parella, una amiga), explicant all\u00f2 que mai va saber o gosar dir-los en vida. &#8220;Synecdoche, New York&#8221; (2008, Charlie Kaufman), una meditaci\u00f3 surrealista sobre la mort, el penediment i all\u00f2 que mai no es va expressar. El protagonista recrea la seva vida en un teatre, intentant corregir els seus errors. &#8220;The Sunset Limited&#8221; (2011, Tommy Lee Jones), un di\u00e0leg filos\u00f2fic entre dos homes (un su\u00efcida i un ex-presoner) sobre el sentit de la vida i les oportunitats perdudes, basada en l&#8217;obra de Cormac McCarthy. &#8220;A Ghost Story&#8221; (2017, David Lowery), un fantasma observa el m\u00f3n despr\u00e9s de la seva mort, impotent davant les paraules que ja no pot dir a la seva parella.<\/p>\n<p><strong>[Tipus]<\/strong><br \/>\nCompartir experi\u00e8ncies, xafardejar, declarar amor o odi, saludar, transacci\u00f3 comercial, negociar o regatejar, demanar informaci\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"asimetrica\">Comunicaci\u00f3 oral asim\u00e8trica<\/h2>\n<p>[<\/p>\n<ul>\n<li>Poesia, contes, teatre, cinema: mostrar, entretenir, commoure<\/li>\n<li>Discursos: conv\u00e8ncer, persuadir<\/li>\n<li>Classes, presentacions: informar, educar<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<\/p>\n<p><strong>Recitals de poesia, contes<\/strong><\/p>\n<p>Antiguitat cl\u00e0ssica (Gr\u00e8cia i Roma): La poesia era part integral de festivals religiosos, competicions i banquets. Els rapsodes recitaven poemes \u00e8pics (com la &#8220;Il\u00edada&#8221; i l\u2019&#8221;Odissea&#8221;) en festivals com les Panatenees o els Jocs Ol\u00edmpics. A Roma, els poetes (com Horaci o Ovidi) llegien les seves obres en salons privats (&#8220;recitationes&#8221;) organitzats per mecenes. Tamb\u00e9 hi havia espectacles p\u00fablics, com els ludi scaenici (jocs teatrals), que inclo\u00efen poesia i m\u00fasica. Els rapsodes i aedes (cantors) viatjaven per recitar en festivals. A Roma, els mimi i histrions eren actors ambulants que barrejaven poesia, m\u00fasica i teatre.<\/p>\n<p>A l&#8217;Edat Mitjana a Europa, els joglars i trobadors (segles XII-XIII) viatjaven de cort en cort o entre ciutats, recitant poesia o cantant can\u00e7ons. Els contes populars es transmetien oralment en entorns informals (a les fires, tavernes o llars), per\u00f2 no sempre quedaven registrats per escrit. Els contaires explicaven llegendes locals o epopeies (com el &#8220;Cantar de Mio Cid&#8221;). Els Joglars\/trobadors [occitans] eren artistes professionals que depenien del patrocini de nobles o de l\u2019audi\u00e8ncia popular. Els Skalds (escandinaus) i bards (celtes) estaven vinculats a corts reials o clans.<br \/>\nA l\u2019Orient Mitj\u00e0, les &#8220;Les Mil i Una Nits&#8221; recopila contes narrats en cercles socials, sovint en entorns urbans com els caf\u00e8s o palaus. A l\u2019\u00cdndia i \u00c0sia, els kathakas (narradors) i els poetes budistes explicaven hist\u00f2ries en temples i fires. A l\u2019\u00cdslam medieval, els rawis transmetien poesia \u00e0rab preisl\u00e0mica i contes.<\/p>\n<p>La pr\u00e0ctica d\u2019explicar hist\u00f2ries en festivals, fires i espais p\u00fablics va continuar despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca postcl\u00e0ssica. A les fires religioses es representaven obres teatrals amb elements narratius basats en la B\u00edblia o vides de sants. A les fires de poble, narradors an\u00f2nims explicaven faules, acudits o hist\u00f2ries de fantasmes (com les que m\u00e9s tard es recolliren en obres com els &#8220;Contes de Canterbury&#8221; de Chaucer). [un antecedent dels improshows actuals].<br \/>\nAl m\u00f3n isl\u00e0mic i \u00c0sia (segles VIII-XVI), els hakawatis (contaires) actuaven en caf\u00e8s i mercats, narrant epopeies com &#8220;Antar ibn Shaddad&#8221; o fragments de &#8220;Les Mil i Una Nits&#8221;. A l\u2019\u00cdndia, els kathakas i els pandits explicaven hist\u00f2ries dels &#8220;Puranas&#8221; o del &#8220;Mahabharata&#8221; en temples i fires.<\/p>\n<p>A l\u2019Edat Moderna (segles XVI-XVIII) a Europa hi ha el teatre popular i &#8220;commedia dell\u2019arte&#8221;, actors ambulants que barrejaven narraci\u00f3, improvisaci\u00f3 i humor en places p\u00fabliques. A Espanya, es venien hist\u00f2ries populars en fullets (com els de &#8220;Don Joan&#8221; o bandolers), que despr\u00e9s es llegien en veu alta en grups. A Fran\u00e7a, autors com Charles Perrault van recollir hist\u00f2ries orals que es narraven en salons aristocr\u00e0tics o entorns rurals (per exemple, &#8220;La Ventafocs&#8221; o &#8220;La Caputxeta Vermella&#8221;). [Contes de Grimm].<\/p>\n<p>Fins al segle XX a molts llocs d\u2019Europa i Am\u00e8rica Llatina, els contaires seguien actuant en fires amb hist\u00f2ries de terror, llegendes locals o adaptacions de romans populars (com &#8220;Don Quixot&#8221;). A It\u00e0lia i Espanya, els cantastorie o ciegos copleros explicaven hist\u00f2ries amb ajuda de gravats o can\u00e7ons (com els romances de cec de Catalunya). Caf\u00e8s literaris: A l\u2019Orient Mitj\u00e0 i el Magrib, els hakawatis van seguir actuant en caf\u00e8s fins al segle XX, explicant hist\u00f2ries \u00e8piques o d\u2019aventures.<\/p>\n<p>Aquesta tradici\u00f3 va sobreviure perqu\u00e8 abans de la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 la narraci\u00f3 oral era una forma d\u2019oci compartit. Els contaires adaptaven les hist\u00f2ries al p\u00fablic i al context (per exemple, afegint humor o actualitzant moralitats). [improshow, Stand Up Comedy]. A alguns llocs es mant\u00e9 la tradici\u00f3 dels hakawatis o els griots africans. A Barcelona hi ha el <a href=\"http:\/\/www.muntdemots.org\/\">festival de contes<\/a>\u00a0 i el <a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/PoetrySlamBarcelona\">Poetry Slam<\/a><\/p>\n<p>(A Filipines, els contaires tenien m\u00e9s prestigi que els ca\u00e7adors\u00a0 (<a href=\"https:\/\/getpocket.com\/explore\/item\/the-desirability-of-storytellers\">Atlantic<\/a>),<\/p>\n<p><strong>Lletres de can\u00e7ons, \u00f2pera<\/strong><\/p>\n<p>Molta m\u00fasica t\u00e9 lletra. Els madrigals, els cancioneros de Juan de Encina, les can\u00e7ons de Bird i Morley, les misses de Palestrina, els corals de Bach, les \u00f2peres de Monteverdi, Mozart, Rossini, Verdi i Wagner, els lieder de Schubert. La can\u00e7\u00f3 popular, el folk.\u00a0 El <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/blues\/\">blues<\/a> i les lletres cantant el patiment de la vida. Les lletres dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/musicals-1900-1920\/\">musicals<\/a> de Broadway. A <a href=\"http:\/\/www.fleshmap.com\/listen\/music.html\">Fleshmap<\/a> han estudiat quines parts del cos apareixen a les lletres de diferents g\u00e8neres.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/424-teatre-cinema-dansa\/424-teatre\/\">Teatre<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Tenim teatre a totes les cultures, Gr\u00e8cia i Roma. A Occident, trag\u00e8dia, com\u00e8dia i teatre psicol\u00f2gic. A la \u00edndia, mites, dansa-teatre i espiritualitat. A la Xina, simbolisme, \u00f2pera i narrativa hist\u00f2rica. Al m\u00f3n isl\u00e0mic, component religi\u00f3s o sat\u00edric.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cinema\/\"><strong>Cinema<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Els guions creen di\u00e0legs memorables a com\u00e8dia, drama, ci\u00e8ncia ficci\u00f3.<\/p>\n<p>Al Jap\u00f3 a l&#8217;\u00e8poca del cinema mut hi havia els Benshi que anaven explicant el film i posant veu als personatges (<a href=\"https:\/\/www.atlasobscura.com\/articles\/benshi-japanese-silent-film-narrators\">Atlas Obscura<\/a>)<\/p>\n<p>Marx brothers: &#8220;I never forget a face, but in your case I&#8217;ll be glad to make an exception.&#8221; &#8220;I&#8217;ve had a perfectly wonderful evening. But this wasn&#8217;t it.&#8221;. &#8220;Those are my principles, and if you don&#8217;t like them&#8230; well, I have others.&#8221;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/MJROBrlGKbY\">Lie to me<\/a> (Johnny Guitar, 1954)<\/p>\n<p>How many men have you forgotten?<br \/>\nAs many women as you&#8217;ve remembered.<br \/>\nDon&#8217;t go away.<br \/>\nI haven&#8217;t moved.<br \/>\nTell me something nice.<br \/>\nSure. What d&#8217;you want to hear?<br \/>\nLie to me.<br \/>\nTell me all these years<br \/>\nyou&#8217;ve waited. Tell me.<br \/>\nAll these years I&#8217;ve waited.<br \/>\nTell me you&#8217;d have died<br \/>\nif I hadn&#8217;t come back.<br \/>\nI would have died if you hadn&#8217;t come back.<br \/>\nTell me you still love me like I love you.<br \/>\nI still love you like you love me.<br \/>\nThanks.<br \/>\nThanks a lot.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/LUy2Wx_r0_w\">Heat<\/a> amb Al Pacino i Robert de Niro (1995)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/youtu.be\/NoAzpa1x7jU\">Roy Batty a Blade Runner<\/a> (1982):\u00a0&#8220;I&#8217;ve seen things you people wouldn&#8217;t believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannh\u00e4user Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain &#8230; Time to die.&#8221;<\/p>\n<p><strong>Discursos<\/strong><\/p>\n<p>Els oradors han buscat persuadir, inspirar, mobilitzar, [motivar] o fins i tot manipular audi\u00e8ncies, ja fossin elits pol\u00edtiques o masses populars.<\/p>\n<p>Antiguitat<br \/>\nA Gr\u00e8cia, els discursos eren essencials en les assemblees (com l&#8217;Atenes democr\u00e0tica). P\u00e8ricles (&#8220;Oraci\u00f3 f\u00fanebre&#8221;, 431 aC) \u2013 Ideal democr\u00e0tic. Dem\u00f2stenes (*Fil\u00edpiques*, segle IV aC) \u2013 Advert\u00e8ncies contra Maced\u00f2nia.<br \/>\nRoma, figures com Cicer\u00f3 (discursos contra Catilina 63 aC per defensar la Rep\u00fablica) o Juli C\u00e8sar (despr\u00e9s de la conquesta de la G\u00e0l\u00b7lia) van utilitzar l\u2019orat\u00f2ria per consolidar el seu poder.<br \/>\nOrient. Els profetes b\u00edblics com Mois\u00e8s (Discurs del Deutoronomi) van dirigir discursos \u00e8tics i espirituals. Jes\u00fas de Natzaret, el Serm\u00f3 de la Muntanya (Mateu 5-7) \u00e9s un dels textos m\u00e9s influents de la hist\u00f2ria, on exposa les Benaurances i una visi\u00f3 radical de l\u2019amor, la just\u00edcia i l\u2019humilitat. Rab\u00ed Akiva: Als segles I-II dC, els seus ensenyaments sobre la Llei oral van ser fonamentals per al judaisme rab\u00ednic.<br \/>\n\u00cdndia. Buda, el Serm\u00f3 de Benar\u00e9s (o &#8220;Posant en moviment la roda del Dharma&#8221;) va ser el seu primer serm\u00f3 despr\u00e9s de la il\u00b7luminaci\u00f3, on va exposar les Quatre Nobles Veritats.<\/p>\n<p>Postcl\u00e0ssica<br \/>\nSant Vicent Ferrer, predicador valenci\u00e0 del segle XIV, fam\u00f3s pels seus sermons apocal\u00edptics i les seves arengues durant el Cisma d\u2019Occident, que atreien multituds i provocaven conversions massives. Savonarola (s. XV), sermons apocal\u00edptics a Flor\u00e8ncia que van provocar una revoluci\u00f3 moral i pol\u00edtica fins que va ser executat. Teresa d\u2019\u00c0vila va reformar el monaquisme amb les seves exhortacions. Mahoma, Discurs del Comiat (632 dC), durant la peregrinaci\u00f3 a la Meca, que resumeix els principis clau de l\u2019islam, just\u00edcia, igualtat i unitat dels creients. Al-Ghazali, te\u00f2leg i m\u00edstic persa (s. XI-XII), els seus sermons sobre la purificaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima van influir en el sufisme. Guru Nanak ( Sikhisme s. XV-XVI) va predicar la unitat de D\u00e9u i el rebuig a les divisions de castes.<\/p>\n<p>Edat Moderna i Contempor\u00e0nia<br \/>\nDurant la Revoluci\u00f3 Francesa, Robespierre i Danton van arengar les masses. Jonathan Edwards, &#8220;Pecadors a mans d\u2019un D\u00e9u furi\u00f3s&#8221;, (1741) va revifar la devociu\u00b4\u00f1o religiosa amb el &#8220;Great Awakening&#8221;. Sojourner Truth, &#8220;Ain&#8217;t I a Woman?&#8221; (1851). Abraham Lincoln, &#8220;Discurs de Gettysburg&#8221; (1863), sobre la Unitat nacional als EUA, 2 mibuts!. Swami Vivekananda (s. XIX) de tradici\u00f3 hinduista va impressionar el Parlament de les Religions el 1893 a Chicago amb el seu serm\u00f3 sobre la toler\u00e0ncia religiosa. Emmeline Pankhurst (&#8220;Llibertat o mort&#8221;, 1913), Sufragi femen\u00ed. Winston Churchill, &#8220;Blood, toil, tears and sweat&#8221;, &#8220;We shall fight on the beaches&#8221;, &#8220;This was their finest hour&#8221; (1940). Fidel CAstro &#8220;La historia me absolver\u00e1&#8221; (1953, 2 hores), 4h30 en un discurs a les Nacions Unides. Kenndy &#8220;Ich bin ein berliner&#8221; (1963). Martin Luther King, &#8220;Letter from Birmingham Jail&#8221; (1963), &#8220;I Have a Dream&#8221; (1963). Nelson Mandela, &#8220;Discurs del judici&#8221;, 1964), contra l\u2019apartheid. Barack Obama, &#8220;Yes, we can&#8221; (2008).<\/p>\n<p><strong>Classes i confer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n<p>[Tot el que m&#8217;han explicat, Escola Mireia, Rius i Taulet, Costa i Llobera, Cou Jesu\u00eftes, Facultat de F\u00edsica, Facultat de Filosofia, cursos de m\u00fasica i dansa, Cursos professionals a IBM, Confer\u00e8ncies CISA]<\/p>\n<p>Antiguitat (fins al s. V dC)<br \/>\nGr\u00e8cia i Roma: Les elits tenien preceptors particulars com Arist\u00f2til educant Alexandre Magne. Ensenyaven filosofia, ret\u00f2rica i matem\u00e0tiques. Atenes hi havia escola p\u00fablica per a ciutadans lliures i a Roma els &#8220;ludi&#8221; elementals. Egipte i Mesopot\u00e0mia tenien escoles d&#8217;escribes vinculades a temples o palaus.<br \/>\n[Podem pensar com a ensenyament superior l&#8217;acad\u00e8mia de Plat\u00f3, el Liceu d&#8217;Arist\u00f2til o el jard\u00ed d&#8217;Epicur]<\/p>\n<p>Edat Mitjana (s. V-XV)<br \/>\nA les elits feudals els cavallers rebien educaci\u00f3 militar i cortesana. Dins el marc de l&#8217;esgl\u00e9sia als monestirs i escoles catedral\u00edcies s&#8217;ensenya teologia i arts liberals, el trivium (gram\u00e0tica, ret\u00f2rica, l\u00f2gica) i quadrivium (aritm\u00e8tica, geometria, astronomia, m\u00fasica). Les primeres universitats van ser Bologna (1088, dret), Par\u00eds (1150, teologia i arts), Oxford (1167) i Cambridge (1209, Anglaterra). Al m\u00f3n musulm\u00e0 cal destacar biblioteques com la de C\u00f2rdova i escoles de matem\u00e0tiques (*algorisme* ve d\u2019Al-Khwarizmi). [al camp els infants aprenien dels seus pares, els oficis tenien els gremis].<\/p>\n<p>Renaixement i Il\u00b7lustraci\u00f3 (s. XV-XVIII).<br \/>\nErasmus de Rotterdam defensa l\u2019educaci\u00f3 individualitzada. Les universitats incorporen cl\u00e0ssics grecollatins i ci\u00e8ncies naturals. Galileu i Newton q\u00fcestionen l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica. Es funden acad\u00e8mies com la Royal Society, 1660) promouen coneixement emp\u00edric.<\/p>\n<p>Segle XIX: Naixement de l\u2019escola p\u00fablica<br \/>\nAmb la revoluci\u00f3 industrial es necessiten obrers b\u00e0sicament alfabetitzats. Pr\u00fassia primera educaci\u00f3 obligat\u00f2ria el 1763. Espanya 1857 (ley Moyano), EUA 1852-1918 segons els Estats, It\u00e0lia 1859, Regne Unit 1870\/1880, Jap\u00f3 1872, Fran\u00e7a, 1882, Argentina 1884, R\u00fassia 1918. Humbolt reforma la universitat a Berlin el 1810, Lehrfreiheit, Lernfreiheit.<\/p>\n<p>Segle XX i XXI<br \/>\nEs desplega l&#8217;educaci\u00f3 obligat\u00f2ria a Am\u00e8rica llatina (1917\/1934). A la Xina la primera llei \u00e9s del 1986 i a la \u00edndia el 2009. Egipte ho fa el 1923 i la resta de pa\u00efsos comen\u00e7\u00e1 lentament despr\u00e9s dels procesos d&#8217;independ\u00e8ncia els anys 60. A partir del 1920 es comencen a admetre dones. Segons la UNESCO actualment un 91% dels infants estan escolaritzats a prim\u00e0ria, per\u00f2 nom\u00e9s el 66% completa secund\u00e0ria. El 1900, nom\u00e9s el 12% de la poblaci\u00f3 mundial sabia llegir; avui, supera el 86%. Les universitats creixen i es massifiquen donant lloc a una selecci\u00f1\u00f3 per diners o m\u00e8rits [la universitat normal s&#8217;ha conmvertit en un batxillerat2]. A Fran\u00e7a La Polytechnique, l&#8217;Ecole Normale. Al regne Unit el Russell Group amb l&#8217;Imperial College, la London School of Economics, Kings College, UCL. Als EUA a l&#8217;est hi ha les 8 universitats de la Ivy League entre les quals Cornell, Harvard i Yale. A m\u00e9s, hi ha el MIT, Universitat de Chicago, i a Calif\u00f2rnia, Stanford, Caltech, i la semi p\u00fablica Berkeley. ETH Zurich \u00e9s la millor continental. A \u00c0sia Tsinghua (Xina) i NUS (Singapur) estan al Top 15.<\/p>\n<p>En formaci\u00f3 dins de l&#8217;empresa, als EUA hi ha una mitjana de 34 hores\/any. A la UE s\u00f3n 20-30 hores (Eurostat). A la Xina hi ha hagut un r\u00e0pid creixement 15 a 25 hores, sobretot en habilitats digitals. Per sectors tenim Tecnologi i TI (40-60 hores), Finances i banc (30-50 hores), Salut (20-40 hores), Construcci\u00f3 (10-25 hores<\/p>\n<p>Amb l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;internet i les xarxes hi ha formaci\u00f3 disponible online, algunes d&#8217;elles gratu\u00eftes com les confer\u00e8ncies <a href=\"http:\/\/www.ted.com\/\">TED<\/a> (Ideas Woths spreading) o la <a href=\"https:\/\/www.khanacademy.org\/\">Khan Academy<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"publicacions\">Publicacions<\/h2>\n<p>[Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un hum\u00e0, ja sia manuscrits, teclejats a una m\u00e0quina d&#8217;escriure o a un teclat d&#8217;un ordinador. Aix\u00f2 canviar\u00e0 amb la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">AI<\/a>]<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/\"><strong>Llibres i biblioteques<\/strong><\/a><\/p>\n<p>Les principals <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cultura-museus-galeries-biblioteques\/#biblioteques\">biblioteques del m\u00f3n<\/a> tenen catalogats entre 50M i 200M de llibres. Es calcula que la biblioteca d&#8217;Alexandria podia tenir fins a 500.000 rotlles (la Il\u00edada serien 24 rotlles) que serien uns 20.000 llibres (no sabem quants d&#8217;ells serien \u00fanics, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-museu-de-les-obres-perdudes\/\">museu obres perdudes<\/a>). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/\">Konrad Gessner<\/a> el 1545 va compilar una bibliografia de 12.000 volums dels\u00a0 200m que es calcula que es van editar al s16.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/premsa-i-revistes\/\">Premsa i revistes<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Des del s17 que s&#8217;ha comen\u00e7at a publicar premsa di\u00e0ria amb informaci\u00f3 i opini\u00f3, creixent al s19 fins arribar a un m\u00e0xim al s20 (400M) i retrocedint al s21 pels continguts a internet.<\/p>\n<p>Paral\u00b7lelament van comen\u00e7ar les revistes de periodicitat setmanal, mensual o trimestral, dedicades a la literatura i cultura, pol\u00edtica i opini\u00f3, divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, esports, aficions diverses. Milions d&#8217;exemplars setmanals a tot el m\u00f3n. Tamb\u00e9 estan fent la transici\u00f3 al suport digital.<\/p>\n<div><\/div>\n<p><strong id=\"historialectura\">Hist\u00f2ria de la lectura<\/strong><\/p>\n<p>El 1900 nom\u00e9s podia llegir un 12% de la poblaci\u00f3 mundial.\u00a0 (Historia de la lectura en el mundo occidental, Guglielmo Cavallo, Roger Chartier). A Gr\u00e8cia i Roma tenim la lectura en veu alta, discursos i recitat de poesia, per\u00f2 tamb\u00e9 ja est\u00e0 documentada la lectura silenciosa. Alguns nobles tenien lectors al seu servei.<br \/>\nL&#8217;alta edat mitjana heretava de l&#8217;antiguitat els quatre funcions dels estudis gramaticals (grammaticae officia): lectio (llegir el text i poder-lo llegir en veu alta, pronuntiatio), emendatio (correcci\u00f3 del text), enarratio (interpretar i explicar explanatio el text) y iudicium (valorar-lo). La lectura en veu alta t\u00e9 un paper en la lit\u00fargia, alhora que als monestirs s&#8217;encoratja la lectura silenciosa.<br \/>\nGr\u00e0cies a la impremta la gent va poder comen\u00e7ar a llegir en privat i atendre a les descripcions de sentiments (<a href=\"http:\/\/nautil.us\/issue\/65\/in-plain-sight\/why-doesnt-ancient-fiction-talk-about-feelings-rp?utm_source=pocket&amp;utm_medium=email&amp;utm_campaign=pockethits\">Nautilus<\/a>). [Per\u00f2 no ser\u00e0 fins al s19 que es popularitzar\u00e0 l&#8217;edici\u00f3 de llibres i premsa, tot i que el 1815 una novel\u00b7la de Jane Austen costava l&#8217;equivalent a 70-90\u20ac . (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/suports-escriptura\/\">Suports<\/a>)<br \/>\nSobre la import\u00e0ncia de llegir en veu alta (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20200917-the-surprising-power-of-reading-aloud\">BBC<\/a>)<\/p>\n<p>La longitud dels cap\u00edtols s&#8217;ha reduit des del cl\u00e0ssic del s19 (Jellybooks 2016). Comparant 100 llibres cl\u00e0ssics i 100 best-sellers actuals, les frases contempor\u00e0nies s\u00f3n un 20% m\u00e9s curtes (mitjana de 14 paraules per frase vs. 18 paraules al s19 (Grammarly 2020). Hi ha un descens constant en l\u2019\u00fas de oracions subordinades i vocabulari complex des de 1850 (Google Ngram).<br \/>\nAix\u00f2 podria ser degut, d&#8217;una banda, l&#8217;h\u00e0bit de llegir textos curts al m\u00f2bil [a una pantalla no hi cap el mateix que a una p\u00e0gina de paper, i una vida m\u00e9s ocupada, no passem una tarda llegint aprofitem estones al metro], de l&#8217;altra editors i autors volen resultar m\u00e9s accessibles i prioritzen di\u00e0legs r\u00e0pids i acci\u00f3 cinematogr\u00e0fica en lloc de descripcions llargues (show don&#8217;t tell). La capacitat d\u2019atenci\u00f3 mitjana humana va caure de 12 segons el 2000 a 8 segons el 2015 (Microsoft 2015) especialment entre els usuaris de pantalles (Universitat Stanford).<br \/>\nAix\u00ed, hem passat d&#8217;Emma de Jane Austen, amb 4500 paraules per cap\u00edtol i frases de 25 paraules, a &#8220;El vell i la mar&#8221; de Hemingway amb 2.800 i 15, i &#8220;La noia del tren&#8221; de Paula Hawkins amb 1.200 i 12.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>R\u00e0dio i televisi\u00f3<\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/radio\/\">R\u00e0dio<\/a>: unes 100.000 emissores emetent a tot el m\u00f3n des de 1920.<\/p>\n<ul>\n<li>M\u00fasica 40-50%<\/li>\n<li>Informatius 15-25%<\/li>\n<li>Tert\u00falies\/Opini\u00f3\u00a0 10-20%<\/li>\n<li>Esports 5-15%<\/li>\n<li>Entreteniment 5-10%<\/li>\n<li>Altres (cultura, religi\u00f3, etc.) 5-10%<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/cidomereilesbabel.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Cido Mereiles. Babel. Tate Modern.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/f\/fc\/Pieter_Bruegel_the_Elder_-_The_Tower_of_Babel_%28Vienna%29_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg\/960px-Pieter_Bruegel_the_Elder_-_The_Tower_of_Babel_%28Vienna%29_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg\" \/><\/p>\n<p>Bruegel. KHM. Wien<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/televisio\/\">Televisi\u00f3<\/a>: unes 20.000 emissores des de 1950.<\/p>\n<ul>\n<li>Entreteniment (ficci\u00f3, realities, concursos, etc.) 40-60%<\/li>\n<li>Informatius i actualitat 15-25%<\/li>\n<li>Esports 10-20%<\/li>\n<li>Tert\u00falies d\u2019opini\u00f3 (pol\u00edtica, cor, social) 5-15%<\/li>\n<li>Divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i cultural 5-10%<\/li>\n<li>Altres (infantil, religi\u00f3, telebotiga, etc.) 5-10%.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hi ha un 15-25% de publicitat<\/p>\n<hr \/>\n<h2><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/\">Xarxes i AI<\/a><\/h2>\n<p>Hi ha uns 1000M de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#llocsweb\">Llocs Web<\/a> . Les p\u00e0gines personals han anat perdent pes a partir de 2010 traslladant-se a\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#xarxessocials\">Xarxes socials<\/a>\u00a0 com Facebook, Instagram, Youtube, Reddit,\u00a0 Xtwitter, o TikTok, amb 10000M de nous continguts diaris.<\/p>\n<p>Des dels anys 90 que s&#8217;ha popularitzat el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/#correusixats\">correus electr\u00f2nic<\/a> fins als 347.000M que s&#8217;estima que s&#8217;envien cada dia actualment. Les chatrooms permetien els usuaris conversar en temps real. Amb l&#8217;augment de l&#8217;ample de banda es van poder fer v\u00eddeoconfer\u00e8ncies.\u00a0 Amb els m\u00f2bils es van introduir primer els SMS i m\u00e9s tard les apps de missatgeria, tamb\u00e9 amb v\u00eddeo.<\/p>\n<p>Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un hum\u00e0, ja sia manuscrits, teclejats a una m\u00e0quina d&#8217;escriure o a un teclat d&#8217;un ordinador.\u00a0 A partir de 2020 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llm\">LLM models de llenguatge<\/a>\u00a0 generen cont\u00ednuament nous continguts a partir de les condicions de les preguntes dels usuaris. [ alg\u00fa podria dir que es tracta de refregits de continguts existents per\u00f2, si ho pensem b\u00e9, no \u00e9s aix\u00ed com funciona la creativitat humana? modificant l&#8217;her\u00e8ncia cultural pr\u00e8via? La creativitat rauria aleshores en la pregunta? Qui sap fer les preguntes interessants?]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sorollsilenci\">Soroll i silenci<\/h2>\n<p>De les converses, quantes s\u00f3n in\u00fatils! Tot i recon\u00e8ixer la finalitat social i psicol\u00f2gica de small talk amb la meteorologia com a tema principal, un inter\u00e8s limitat sobre com est\u00e0 l&#8217;altre [no volem que ens expliqui si ha tingut diarrea] [comentaris pol\u00edtics, observacions sobre l&#8217;aspecte f\u00edsic, s\u00f3n de mala educaci\u00f3]. Tamb\u00e9 ens encanta fer safareig i xafardejar sobre qui est\u00e0 enamorat de qui, qui s&#8217;ha barallat, criticar com vesteixen els altres, com maniobren per pujar a la feina.<\/p>\n<p>La majoria de discursos pol\u00edtics, presentacions de powerpoint\u00a0 s\u00f3n massa llargs.\u00a0 Les tert\u00falies a r\u00e0dio i televisi\u00f3 ni aporten informaci\u00f3 ni entretenen.\u00a0 Les discussions a X(twitter), sobren. Les aportacions als grups de whatsapp, sobren.\u00a0 L&#8217;spam publicitari a la r\u00e0dio, televisi\u00f3, correu electr\u00f2nic ens ofeguen, i ja no diguem l&#8217;atac a la vida privada que s\u00f3n les trucades al m\u00f2bil per oferir canvis d&#8217;operadora.<\/p>\n<p>El 2020 es van publicar 4M de t\u00edtols\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cdu-classificacio-decimal-universal\/#edicions\">Edicions de llibres s15 a s21<\/a>). [\u00c9s obvi que la majoria s\u00f3n prescindibles]. Dels 3M d&#8217;articles cient\u00edfics que es publiquen cada any, nom\u00e9s tenen rellev\u00e0ncia un 10%. Hi ha m\u00e9s escriptors cercant lectors que a l&#8217;inrev\u00e9s, m\u00e9s actors buscant espectadors i aplaudiments que a l&#8217;inrev\u00e9s. Quantes hores he perdut mirant de trobar una mica de sentit a uns textos de filosofia mal escrits i massa llargs! Vaig a la biblioteca, fullejo les revistes que aparentment m&#8217;haurien d&#8217;interessar i gaireb\u00e9 tot em rellisca (el NewYorker s\u00ed que m&#8217;havia fet descobrir coses).<br \/>\n2025. No tothom pot tenir \u00e8xit. Les grans cases aposten per alguns autors, els fan un avan\u00e7ament i despr\u00e9s inverteixen en marqueting en ells per que funcioni la inversi\u00f3. Amb l&#8217;autopublicaci\u00f3 els autors creen literatura per a n\u00ednxols especialitzats que abans els autors no cobrien. (<a href=\"https:\/\/www.theguardian.com\/books\/2025\/mar\/21\/more-are-published-than-could-ever-succeed-are-there-too-many-books\">The Guardian<\/a>).<\/p>\n<p>Tot i que, potencialment, la quantitat de missatges, frases, narracions, informes, que es poden arribar a generar \u00e9s infinita, a la pr\u00e0ctica el contingut \u00e9s limitat i acabem dient el mateix. Aix\u00f2 en part \u00e9s l\u00f2gic, ja que vivim en el mateix m\u00f3n i compartim una naturalesa humana. Moltes converses s\u00f3n repetides, moltes hist\u00f2ries i films tenen arguments similars. En l&#8217;entrenament de LLMs, arriba un moment que anar afegint dades no en millora la riquesa, segons estudis de la Kaplan (2020) i Chinchilla (2022).\u00a0 L&#8217;absorci\u00f3 dels textos mostra que hi ha una gran redund\u00e0ncia. Moltes frases s\u00f3n repeticions o variacions d\u2019idees similars. La comunicaci\u00f3 humana \u00e9s limitada pel context cultural, tem\u00e0tic i funcional. Un percentatge molt gran del coneixement expressat es pot &#8220;comprimir&#8221; en patrons reutilitzables, per aix\u00f2 BERT o GPT poden generalitzar bastant b\u00e9. Encara que el llenguatge \u00e9s te\u00f2ricament infinit, la producci\u00f3 efectiva humana (fins i tot en tota la hist\u00f2ria) ocupa un espai molt m\u00e9s petit i redundant. Molt del que diem \u00e9s reiteraci\u00f3* de formes i continguts ja vistos. Es poden modelar la majoria d&#8217;usos ling\u00fc\u00edstics amb una quantitat finita de dades molt gran per\u00f2 no infinita. La &#8220;cobertura&#8221; del llenguatge efectiu arriba a una mena de sostre asimpt\u00f2tic.<\/p>\n<p>A vegades sembla que tinguem un soroll eixordador al voltant i anhelem el silenci. I no \u00e9s nom\u00e9s el soroll sin\u00f3 que la majoria no ens interessa, ens avorreix infinitament. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fer-un-entorn-habitable-anar-pasant-alegrement-la-trista-vida\/\">Crear un entorn habitable<\/a>).<\/p>\n<p>A les Pens\u00e9es Pascal escrivia que &#8220;Tout le malheur des hommes vient d&#8217;une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos dans une chambre.&#8221;<br \/>\n(Pens\u00e9es, 139, edici\u00f3 Brunschvicg | 1669). &#8220;Tota la infelicitat dels homes ve d&#8217;una sola cosa: no saber estar tranquils en una habitaci\u00f3.&#8221;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Personal<\/h2>\n<p>el meumon de paraules, catal\u00e0, espa\u00f1ol, franc\u00e8s, llat\u00ed, alemany, angl\u00e8s, grec, itali\u00e0, portugu\u00e8s. ( reflexi\u00f3 un dia conduint: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-humanitat-el-llenguatge\/\">hist\u00f2ria de la humanitat. el llenguatge<\/a> )<\/p>\n<p>Qu\u00e0ntes coses m&#8217;han explicat o dit, els pares, els germans, els amics, els mestres a l&#8217;escola, els companys de feina, les parelles, les filles, els n\u00e9ts?Qu\u00e0ntes coses he dit jo? Quines frases han pogut ferir i hauria preferit no dir-les? Qu\u00e8 he deixat de dir i hauria d&#8217;haver dit?<br \/>\nQuins \u00e9s el meu vocabulari? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422-literatura-catalana\/les-meves-paraules\/\">les meves paraules<\/a>)<br \/>\nLes meves converses avui. tel\u00e8fon i els dijous amb el pare, v\u00eddeoconfer\u00e8ncies i trobades amb filles i n\u00e9ts, salutacions a caixeres de botigues, intercanvi als balls i breus comentaris.<\/p>\n<p>Per la curiositat, als 15 anys vaig comprar una r\u00e0dio amb ona curta per sentir altres veus, i el 1994, una antena parab\u00f2lica.<br \/>\nLa meva <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a733-llibreria-menjador\/\">biblioteca<\/a>. El que he llegit (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-meves-lectures\/\">Lectures<\/a>), Cat\u00e0leg: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/\">Llibres, PDFS, ebooks<\/a>), el que he vist de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cinema-que-he-vist-cada-any\/\">cinema i s\u00e8ries<\/a>, i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-teatre-que-he-vist\/\">teatre<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"homonarrans\">Homo narrans<\/h2>\n<p>[Quins serien els pensadors que han ressaltat m\u00e9s que un aspecte fonamental de la condici\u00f3 humana, m\u00e9s enll\u00e0 de la ra\u00f3, \u00e9s el llenguatge? Que vivim en un m\u00f3n de significats i de converses, i que possiblement el que d\u00f3na consist\u00e8ncia a la nostra identitat \u00e9s la narraci\u00f3 que constru\u00efm sobre nosaltres mateixos?]<\/p>\n<p>Aquest aspecte \u00e9s el que recollirien les seg\u00fcents expressions:<\/p>\n<ul>\n<li>&#8220;Animal symbolicum&#8221; de Cassirer, que matisa el &#8220;zoon logon echon&#8221; d&#8217;Arist\u00f2til (l&#8217;animal que t\u00e9 ra\u00f3\/llenguatge).<\/li>\n<li>&#8220;Homo loquens&#8221; en la filosofia del llenguatge.<\/li>\n<li>&#8220;Homo narrans&#8221; del te\u00f2ric de la comunicaci\u00f3 Walter Fisher, al seu article seminal &#8220;Narration as a Human Communication Paradigm&#8221; (1984) com a alternativa a &#8220;l&#8217;homo rationalis &#8220;. Els \u00e9ssers humans som essencialment narradors, que entenem i avaluem el m\u00f3n no per silogismes sin\u00f3 per la coher\u00e8ncia i la &#8220;fidelitat&#8221; de les hist\u00f2ries. (Tamb\u00e9 John D. Niles i Richard Kearney a On Stories (2002)&#8221;.<\/li>\n<li>&#8220;Homo symbolicus&#8221;: The dawn of language, imagination and spirituality&#8221; (2011), editat per Christopher Henshilwood i Francesco d&#8217;Errico\u2014 per referir-se al moment evolutiu en qu\u00e8 el llinatge hum\u00e0 desenvolupa capacitat simb\u00f2lica plena, associant-hi conjuntament llenguatge, art i pensament religi\u00f3s. Kenneth Burke: &#8220;the symbol-using animal&#8221; a &#8220;Language as Symbolic Action&#8221; (1966), des de la ret\u00f2rica.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Herder, Humboldt i Vico<\/strong><br \/>\nAbans del segle XX ja hi ha una l\u00ednia que trenca amb la idea il\u00b7lustrada de la ra\u00f3 com a facultat universal i abstracta. Vico, a la Scienza Nuova, defensa que els pobles arcaics pensen per imatges i mites abans que per conceptes \u2014una mena de precedent lluny\u00e0 de la idea que la comprensi\u00f3 humana \u00e9s narrativa abans que l\u00f2gica. Herder trenca amb la idea d&#8217;un llenguatge donat per D\u00e9u o purament instrumental i el planteja com all\u00f2 que constitueix el pensament mateix (Abhandlung \u00fcber den Ursprung der Sprache). Humboldt porta aix\u00f2 m\u00e9s lluny amb la idea que cada llengua \u00e9s una Weltansicht, una manera de configurar el m\u00f3n, no un simple vehicle per etiquetar-lo \u2014la llavor de tot el relativisme ling\u00fc\u00edstic posterior.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ernst-cassirer-lhome-animal-simbolic\/\">Cassirer<\/a> i la filosofia de les formes simb\u00f2liques<\/strong><br \/>\nCassirer \u00e9s probablement qui dona el gir m\u00e9s sistem\u00e0tic: l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s animal rationale sin\u00f3 animal symbolicum. El llenguatge, el mite, l&#8217;art, la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia s\u00f3n totes formes simb\u00f2liques mitjan\u00e7ant les quals l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 no reflecteix una realitat ja donada sin\u00f3 que la constitueix. \u00c9s interessant que el seu debat de Davos amb Heidegger (1929) es pot llegir com el moment fundacional d&#8217;aquesta bifurcaci\u00f3: Cassirer defensant una antropologia filos\u00f2fica de car\u00e0cter m\u00e9s kanti\u00e0 i optimista, Heidegger radicalitzant la finitud.<\/p>\n<p><strong>El gir ling\u00fc\u00edstic heideggeri\u00e0 i l&#8217;hermen\u00e8utica<\/strong><br \/>\nHeidegger, sobretot a partir dels anys 30, amb la famosa f\u00f3rmula die Sprache spricht (&#8220;el llenguatge parla&#8221;, no nosaltres parlem el llenguatge), i la idea del llenguatge com &#8220;la casa de l&#8217;\u00e9sser&#8221;. Aqu\u00ed Gadamer \u00e9s la continuaci\u00f3 obligada: a Wahrheit und Methode sost\u00e9 que &#8220;l&#8217;\u00e9sser que pot ser compr\u00e8s \u00e9s llenguatge&#8221; \u2014tota comprensi\u00f3 \u00e9s ling\u00fc\u00edstica i hist\u00f2ricament situada, i la comprensi\u00f3 d&#8217;un mateix passa sempre per la mediaci\u00f3 de tradicions i converses. \u00c9s un pas decisiu cap a la idea que esmentes: vivim en un m\u00f3n de significats compartits, no d&#8217;objectes nus.<\/p>\n<p><strong>Wittgenstein i els jocs de llenguatge<\/strong><br \/>\nEl segon Wittgenstein trenca amb la seva pr\u00f2pia idea primerenca d&#8217;un llenguatge-imatge del m\u00f3n i el planteja com a pr\u00e0ctica, com a &#8220;forma de vida&#8221;. El significat no \u00e9s una relaci\u00f3 referencial sin\u00f3 un \u00fas dins de jocs de llenguatge compartits. Aix\u00f2 obre la porta a tota la tradici\u00f3 pragmatista del significat (i, per cert, connecta amb Charles Taylor, que ja tens localitzat: ell mateix es reivindica hereu directe d&#8217;aquesta l\u00ednia herderiana-wittgensteiniana en Sources of the Self i, encara m\u00e9s expl\u00edcitament, a The Language Animal, on parla del llenguatge com a &#8220;constitutiu&#8221; i no merament &#8220;designatiu&#8221;).<\/p>\n<p><strong>La identitat narrativa, Ricoeur i McIntyre<\/strong><br \/>\nPaul Ricoeur, a Temps et r\u00e9cit, i Soi-m\u00eame comme un autre desenvolupen la tesi que la identitat personal (la &#8220;ipse\u00eftat&#8221;) no \u00e9s una subst\u00e0ncia sin\u00f3 una configuraci\u00f3 narrativa, la trama que donem a la nostra pr\u00f2pia vida, sempre revisable, sempre en di\u00e0leg amb els altres. Alasdair MacIntyre, a After Virtue, arriba a una conclusi\u00f3 paral\u00b7lela des de l&#8217;\u00e8tica: som &#8220;animals que expliquem hist\u00f2ries&#8221; i nom\u00e9s entenem les nostres accions dins d&#8217;una narraci\u00f3 amb comen\u00e7ament, mitj\u00e0 i final. Dan McAdams, ja des de la psicologia narrativa, ha treballat emp\u00edricament la mateixa idea del &#8220;self&#8221; com a &#8220;life story&#8221; en construcci\u00f3 constant.<\/p>\n<p><strong>El car\u00e0cter dial\u00f2gic del jo. Buber, Bakhtin, Charles Taylor<\/strong><br \/>\nTota narraci\u00f3 necessita un interlocutor: Martin Buber (Ich und Du) i Mikhail Bakhtin (amb el seu concepte de dialogisme i polifonia, molt rellevant per al que ja treballes sobre la complexitat polif\u00f2nica de l&#8217;experi\u00e8ncia viscuda) sostenen que el jo no preexisteix al di\u00e0leg sin\u00f3 que en sorgeix. Charles Taylor recull expl\u00edcitament aquesta l\u00ednia quan parla de la identitat com essencialment dial\u00f2gica, constru\u00efda sempre &#8220;en relaci\u00f3&#8221; a interlocutors significatius. Emmanuel Levinas hi aporta una torsi\u00f3 \u00e8tica: el llenguatge com a resposta al rostre de l&#8217;altre, anterior a l&#8217;ontologia mateixa. (Desenvolupament: \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#percepcio\">Percepci\u00f3 del m\u00f3n i de si mateix<\/a>)<\/p>\n<p><strong>El vessant estructuralista i postestructuralista.<\/strong><br \/>\nSaussure \u00e9s el rerefons t\u00e8cnic de bona part d&#8217;aix\u00f2: el signe com a relaci\u00f3 arbitr\u00e0ria i diferencial, no com a etiqueta d&#8217;una cosa. L\u00e9vi-Strauss porta aix\u00f2 a l&#8217;antropologia (el pensament m\u00edtic com a sistema estructurat de significats). I despr\u00e9s Derrida, Foucault i Lacan (aquest darrer amb la seva famosa tesi que &#8220;l&#8217;inconscient est\u00e0 estructurat com un llenguatge&#8221;) radicalitzen la idea que el subjecte \u00e9s un efecte del llenguatge, no el seu origen sobir\u00e0 \u2014una posici\u00f3 molt m\u00e9s esc\u00e8ptica que la de Ricoeur o Taylor pel que fa a la possibilitat d&#8217;una narraci\u00f3 coherent i apropiada del jo.<\/p>\n<p><strong>Construcci\u00f3 social i pragmatisme.<\/strong><br \/>\nPeter Berger i Thomas Luckmann (The Social Construction of Reality) desenvolupen sociol\u00f2gicament com les converses quotidianes mantenen i renoven el &#8220;m\u00f3n donat per fet&#8221;. Habermas, amb la seva teoria de l&#8217;acci\u00f3 comunicativa, situa el llenguatge com el mitj\u00e0 mateix de la racionalitat intersubjectiva \u2014una manera d&#8217;evitar tant el subjectivisme cartesi\u00e0 com el relativisme post-estructuralista. I en el pragmatisme americ\u00e0, George Herbert Mead ja havia sostingut, molt abans, que el jo (self) sorgeix socialment a trav\u00e9s del llenguatge i l&#8217;adopci\u00f3 del punt de vista de l&#8217;altre.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">AI<\/a>, llenguatge vs regles<\/strong><br \/>\n[la AI ha progressat quan ha deixat d&#8217;intentar ser homo sapiens, amb regles, i ha esdevingut homo narrans]<br \/>\nEl ling\u00fcista brit\u00e0nic J.R. Firth va formular als anys 50 la idea que avui \u00e9s el fonament t\u00e8cnic dels word embeddings i, per extensi\u00f3, dels LLM: que coneixem el significat d&#8217;una paraula pel context, per la companyia que mant\u00e9 amb altres paraules [i no tant per etiqueta paraula associada a un conjunt de propietats, ] \u00c9s, en ess\u00e8ncia, una versi\u00f3 t\u00e8cnica i operacionalitzada de la tesi wittgensteiniana que el significat \u00e9s \u00fas.<br \/>\nMichael Polanyi (1891-1976) i la seva noci\u00f3 de coneixement t\u00e0cit \u2014we know more than we can tell. Bona part del que sabem (com recon\u00e8ixer una cara, com parlar una llengua amb flu\u00efdesa) no es pot fer expl\u00edcit en regles, i per tant mai es podia codificar en un sistema simb\u00f2lic cl\u00e0ssic. Aquesta \u00e9s exactament la intu\u00efci\u00f3 que els LLM sembla que confirmen emp\u00edricament: que gran part del &#8220;coneixement&#8221; \u2014en el sentit ampli que tu esmentes, capacitat de resoldre problemes\u2014 \u00e9s t\u00e0cit, distribucional, apr\u00e8s per exposici\u00f3 massiva, no derivable de primers principis.<br \/>\nHubert Dreyfus, ja als anys 70-80 (What Computers Can&#8217;t Do), va predir amb precisi\u00f3 el frac\u00e0s de la IA simb\u00f2lica cl\u00e0ssica \u2014i ho va fer expl\u00edcitament des de Heidegger i Merleau-Ponty. El seu argument: la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana no consisteix a manipular representacions expl\u00edcites i regles sobre el m\u00f3n (el que anomenava la &#8220;hip\u00f2tesi psicol\u00f2gica&#8221; de la IA de bona fe, GOFAI), sin\u00f3 en un &#8220;afrontament h\u00e0bil&#8221; (skillful coping), un domini pr\u00e0ctic i corpore\u00eftzat del context que mai no \u00e9s del tot explicitable en proposicions. El projecte Cyc de Doug Lenat \u2014intentar codificar manualment tot el &#8220;sentit com\u00fa&#8221; hum\u00e0 en milions de regles l\u00f2giques\u2014 \u00e9s l&#8217;exemple paradigm\u00e0tic del frac\u00e0s que Dreyfus havia anticipat: d\u00e8cades de feina i encara avui no arriba a competir amb un model entrenat per immersi\u00f3 estad\u00edstica en text.<br \/>\nFred Jelinek, pioner del reconeixement de veu a IBM als anys 80, va fer la famosa observaci\u00f3 \u2014convertida gaireb\u00e9 en aforisme del camp\u2014 que el rendiment dels seus sistemes millorava cada vegada que treien un ling\u00fcista de l&#8217;equip i el substitu\u00efen per m\u00e9s dades i m\u00e9s estad\u00edstica. \u00c9s l&#8217;an\u00e8cdota fundacional del pas de la IA simb\u00f2lica (regles gramaticals, diccionaris, ontologies escrites a m\u00e0) cap als models estad\u00edstics apresos a partir de grans corpus.<br \/>\nRich Sutton, &#8220;The Bitter Lesson&#8221; (2019): en setanta anys d&#8217;IA els m\u00e8todes que guanyen sempre s\u00f3n els que exploten c\u00f2mput i aprenentatge a gran escala, no els que incorporen coneixement hum\u00e0 cuidadosament codificat. Els investigadors que aposten per construir &#8220;la manera com pensem que pensem&#8221; acaben perdent davant dels qui simplement deixen que el sistema aprengui de dades massives.<\/p>\n<p><strong>La vida humana, \u00e9s processar informaci\u00f3? o \u00e9s participar en una conversa?<\/strong><\/p>\n<p>[A l&#8217;hora de descriure la ment humana, el funcionalisme adopta el punt de vista d&#8217;un sistema que processa informaci\u00f3, que t\u00e9 un repertori de respostes en funci\u00f3 dels inputs. Oblida potser que la ment humana \u00e9s la d&#8217;un participant en una conversa? que construeix una narraci\u00f3 sobre ell mateix i que escolta d&#8217;altres narracions?]<\/p>\n<p>Marya Schechtman a The Constitution of Selves (1996) distingeix entre el que anomena la &#8220;pregunta de la reidentificaci\u00f3&#8221; \u2014qu\u00e8 fa que un individu al temps 2 sigui el &#8220;mateix&#8221; que un individu al temps 1, la pregunta cl\u00e0ssica de Parfit, Shoemaker i la tradici\u00f3 de &#8220;continu\u00eftat psicol\u00f2gica&#8221;\u2014 i la &#8220;pregunta caracter\u00edstica&#8221;, que \u00e9s sobre qu\u00e8 constitueix la identitat pr\u00e0ctica, all\u00f2 que fa que alg\u00fa sigui qui \u00e9s per a si mateix i per als altres. Argumenta que les teories de continu\u00eftat psicol\u00f2gica (que s\u00f3n, en efecte, funcionalistes: defineixen la persona per relacions causals-funcionals entre estats mentals \u2014mem\u00f2ria, intencions, creences\u2014 sense importar el substrat) responen b\u00e9 la primera pregunta per\u00f2 fallen sistem\u00e0ticament la segona, i que nom\u00e9s un model narratiu de constituci\u00f3 del jo la pot respondre adequadament.<\/p>\n<p>Theodore Sarbin, a la introducci\u00f3 del volum que va editar, Narrative Psychology: The Storied Nature of Human Conduct (1986), sost\u00e9 que la psicologia cognitiva dominant ha operat amb una met\u00e0fora mecanicista \u2014la ment com a m\u00e0quina de processament d&#8217;inputs i outputs\u2014 i proposa substituir-la per la narraci\u00f3 com a met\u00e0fora arrel alternativa: no processem informaci\u00f3, constru\u00efm i vivim relats.<\/p>\n<p>Jerome Bruner, a Actual Minds, Possible Worlds (1986) i sobretot a Acts of Meaning (1990), distingeix el &#8220;mode paradigm\u00e0tic&#8221; (l\u00f2gic, categorial, el que efectivament pressuposa el funcionalisme cl\u00e0ssic) del &#8220;mode narratiu&#8221; de cognici\u00f3, i acusa la ci\u00e8ncia cognitiva del seu moment \u2014el que ell anomena la &#8220;revoluci\u00f3 cognitiva tra\u00efda&#8221; per l&#8217;ordinador com a met\u00e0fora\u2014 d&#8217;haver bandejat el segon a favor del primer, precisament perqu\u00e8 el processament d&#8217;informaci\u00f3 es deixa formalitzar i la narraci\u00f3 no tant.<\/p>\n<p>Hubert Hermans (amb Harry Kempen) desenvolupa la Dialogical Self Theory expl\u00edcitament com a alternativa al que anomenen el model del &#8220;self com a processador d&#8217;informaci\u00f3&#8221; de la psicologia cognitiva, prenent Bakhtin com a font. El jo, per Hermans, no \u00e9s un centre que rep i processa inputs sin\u00f3 una multiplicitat de &#8220;posicions-jo&#8221; en di\u00e0leg intern, que es narren i s&#8217;escolten m\u00fatuament. (desenvolupament, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#percepcio\">la construcci\u00f3 del jo<\/a>)<\/p>\n<p>Tant Charles Taylor com MacIntyre fan, cadascun a la seva manera, la mateixa acusaci\u00f3 de fons contra les concepcions &#8220;naturalistes&#8221; o &#8220;procedurals&#8221; de l&#8217;agent moral i epist\u00e8mic (dins les quals el funcionalisme n&#8217;\u00e9s la versi\u00f3 m\u00e9s t\u00e8cnica): que en abstreure l&#8217;individu de la seva xarxa d&#8217;interlocuci\u00f3 i de la seva narraci\u00f3 vital, aquestes concepcions produeixen un jo &#8220;puntual&#8221;, buit, incapa\u00e7 d&#8217;explicar per qu\u00e8 les seves accions tenen sentit per a ell.<\/p>\n<p>Galen Strawson, a l&#8217;article &#8220;Against Narrativity&#8221; (2004), q\u00fcestiona la pressuposici\u00f3 \u2014compartida per Ricoeur, MacIntyre, Taylor i Schechtman\u2014 que tots els humans es constitueixen narrativament. Distingeix entre jos &#8220;diacr\u00f2nics&#8221; (que efectivament s&#8217;experimenten com a personatges d&#8217;una hist\u00f2ria cont\u00ednua) i &#8220;epis\u00f2dics&#8221; (que no tenen aquesta tend\u00e8ncia, i experimenten cada moment amb poca connexi\u00f3 narrativa amb el passat o el futur), i acusa la tesi narrativista de convertir en norma universal el que \u00e9s, com a molt, un tarann\u00e0 psicol\u00f2gic entre d&#8217;altres. \u00c9s un bon contrap\u00e8s perqu\u00e8 t&#8217;obliga a decidir si el teu propi projecte adopta la narrativitat com a tesi descriptiva universal o com a tesi normativa\/aspiracional. [En tot cas es tractaria d&#8217;una narraci\u00f3 una mica esfilagarsada; com ho podr\u00edem estudiar emp\u00edricament?]<br \/>\nDaniel Dennett, funcionalista declarat, proposa a Consciousness Explained (1991) la imatge del jo com a &#8220;centre de gravetat narrativa&#8221; (center of narrative gravity), una ficci\u00f3 \u00fatil que el cervell genera \u2014no gaire diferent d&#8217;un centre de gravetat f\u00edsic, que no \u00e9s cap objecte real per\u00f2 \u00e9s necessari per als c\u00e0lculs. Per ell es tracta d&#8217;un epifenomen, pels anteriors \u00e9s constitutiva.<\/p>\n<p>De fet, la la recerca del cervell sembla donar la ra\u00f3 a Galen Strawson: no tothom repr\u00e8n una hist\u00f2ria personal en despertar-se. La psicologia i la neuroci\u00e8ncia actuals demostrarien que la &#8220;identitat narrativa&#8221; defensada per Paul Ricoeur i Alasdair MacIntyre no \u00e9s una constant universal de l&#8217;experi\u00e8ncia di\u00e0ria, sin\u00f3 un espectre amb grans difer\u00e8ncies individuals, tal com sostenia Galen Strawson.<br \/>\nQuan ens despertem i no estem concentrats en cap tasca externa, s&#8217;activa autom\u00e0ticament la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">DMN<\/a> que s&#8217;encarrega de la mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica, la noci\u00f3 del &#8220;jo&#8221; i la projecci\u00f3 del futur. Moltes persones no reprenen una hist\u00f2ria estructurada. Els seus pensaments apareixen en forma d&#8217;imatges a\u00efllades, llistes de tasques pendents o conceptes fragmentats (per exemple: &#8220;tinc gana&#8221;, &#8220;avui plour\u00e0&#8221;), m\u00e9s que no pas com un cap\u00edtol d&#8217;una biografia en curs. [hi ha gent que repren el gui\u00f3 on el va deixar i hi ha gent que sembla comen\u00e7ar de zero, reconeixen el seu passat, per\u00f2 no senten que aquell &#8220;jo&#8221; antic els defineixi avui. Els treballs de psic\u00f2legs de la identitat com Dan McAdams indicarien que la identitat narrativa es construeix de manera conscient en moments de crisi o transici\u00f3 (com l&#8217;adolesc\u00e8ncia o ter\u00e0pies), i no com un exercici rutinari cada mat\u00ed. [quedaria subjacent? El que la narraci\u00f3 no sigui cont\u00ednua no implica que no entenguem la realitat en termes narratius. Esclar que el funcionalisme podria incloure totes les converses com un tipus d&#8217;informaci\u00f3 m\u00e9s que processem; per\u00f2 no sembla que hi hagi prestat atenci\u00f3].<br \/>\n[Si un epis\u00f2dic extrem parteix de zero cada mat\u00ed, hi hauria diacr\u00f2nics extrems] que practicarien un <strong id=\"hiperdiarisme\">hiperdiarisme<\/strong> o total life-logging, registrant minuciosament cada hora, cada acci\u00f3, cada pensament i, en els casos moderns, cada dada biom\u00e8trica de la seva exist\u00e8ncia. Samuel Pepys va mantenir un diari de 1660 a 1669 escrivint cada nit els grans fets hist\u00f2rics (com la Gran Pesta de Londres) i els detalls de la seva rutina, a quina hora s&#8217;aixecava, qu\u00e8 menjava exactament, quantes vegades s&#8217;havia barallat amb la seva dona i com comptava els seus diners exactament abans d&#8217;anar a dormir. Arthur Crew Inman va viure gaireb\u00e9 tota la seva vida recl\u00f2s en una habitaci\u00f3 fosca a causa de diverses malalties cr\u00f2niques i f\u00f2bies. Va contractar desenes de persones perqu\u00e8 anessin a la seva habitaci\u00f3 a explicar-li les seves vides. De 1919 a 1963 el seu diari recollia totes les seves obsessions sexuals, les temptatives de su\u00efcidi, els seus prejudicis i l&#8217;an\u00e0lisi microsc\u00f2pica dels seus propis estats d&#8217;\u00e0nim (17M de paraules). De 1972 a 1997 Robert Shields va tancar-se a la seva oficina cada dues hores per registrar el que havia passat en intervals de 5 minuts, anotant els fets importants, la seva pressi\u00f3 arterial, el color de l&#8217;orina, les lectures del comptador de la llum, les cartes que rebia i els pensaments fuga\u00e7os. El seu diari consta de 37,5 milions de paraules (omple 94 caixes de cartr\u00f3). Va deixar escrit que la seva motivaci\u00f3 era el terror profund que la seva vida desaparegu\u00e9s en l&#8217;oblit si no quedava fixada en el paper. Gordon Bell (Projecte MyLifeBits), enginyer de Microsoft, va decidir fer un experiment de captura total de vida. Durant m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada, va portar una c\u00e0mera al coll que feia fotos autom\u00e0ticament cada pocs minuts, va gravar totes les seves trucades, va digitalitzar cada document llegit i va emmagatzemar qualsevol dada generada pel seu cos. Va aconseguir un arxiu digital total de la seva exist\u00e8ncia. Chris Dancy (L&#8217;home m\u00e9s connectat del m\u00f3n): Un exemple actual de persona que fa servir milers de sensors per registrar la seva vida. Anota de forma inform\u00e0tica quan es desperta, la qualitat de l&#8217;aire que respira, el seu ritme card\u00edac al llarg del dia i els canvis d&#8217;humor, creant un diari de dades en temps real.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lunivers-i-la-terra-una-exposicio-sonora\/\">L&#8217;univers, una exposici\u00f3 sonora<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Semi\u00f2tica\u00a0 \u00a0Ling\u00fc\u00edstica\u00a0 \u00a0La veu humana Introducci\u00f3\u00a0 |\u00a0 \u00a0Converses\u00a0 interpersonals, correu, telefon, xats\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Recitals, teatre, cinema, discursos, educaci\u00f3\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Publicacions, llibres i revistes\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 R\u00e0dio i televisi\u00f3\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0 Xarxes\u00a0 \u00a0|\u00a0 Soroll i silenci\u00a0 |\u00a0 \u00a0Personal\u00a0 \u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Homo narrans Introducci\u00f3 El juny de 2017 conduint per Noruega, m&#8217;admirava la topon\u00edmia, tots els &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Un m\u00f3n que parla i escolta, que escriu, publica i llegeix&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[382],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3544"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3544"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3544\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3544"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3544"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3544"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3544"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3544"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}