{"id":3548,"date":"2025-03-28T11:00:39","date_gmt":"2025-03-28T11:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3548"},"modified":"2025-04-05T09:17:07","modified_gmt":"2025-04-05T09:17:07","slug":"xarxes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xarxes\/","title":{"rendered":"Xarxes"},"content":{"rendered":"

Un m\u00f3n que parla i escolta<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a> \u00a0\u00a0 Llocs Web<\/a> \u00a0 \u00a0 Xarxes socials<\/a> \u00a0 \u00a0 Correus i xats<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Amb els antecedents de l’ARPANET (1969), el 1983 es posa en marxa la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnovlogia TCP\/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. L’agost de 1991, el CERN public\u00e0 el projecte World Wide Web, i dos anys despr\u00e9s Tim Berners-Lee inici\u00e0 la creaci\u00f3 de l’HTML i HTTP. L’any 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputaci\u00f3 de la Universitat d’Illinois desenvolup\u00e0 el primer navegador web, el Mosaic en la seva versi\u00f3 1.0.\u00a0 L’any 1995, aquesta xarxa s’obr\u00ed als interessos comercials.<\/p>\n

[el mateix any el departament on treballava instal\u00b7la una connexi\u00f3. Jo m’hi interesso, exploro i far\u00e9 demostracions a altres departaments. M’inicio en html, veig les possibilitats per a la Caixa i redacto un projecte i en faig una maqueta. Cibercaixa<\/a>. El 1996 ja ten\u00edem connexi\u00f3 per m\u00f3dem a casa, en aquella \u00e8poca amb m\u00f3dems anal\u00f2gics amb una velocitat m\u00e0xima de 56 kbps (infovia, redestb, jazzfree). A finals dels 90 arribar\u00e0 l’ADSL, amb velocitats de 256 kbps a 20 Mb [no el tindrem fins el 2002]. El 2010 es comen\u00e7a a introduir la fibra \u00f2ptica amb velocitats de 100 Mbps a 300Mbps. Les xarxes m\u00f2bils comencen essent de pagament, i cap el 2015(?) les operadores solen oferir un paquet que ho inclou tot, fix, fibra i m\u00f2bil.<\/p>\n

\n

Llocs web<\/h2>\n

1. Anys 90: Els inicis (Web 1.0), a partir del primer lloc web (creat per Tim Berners-Lee, sobre el projecte WWW), 25.000 llocs el 1995 [acad\u00e8mics i governamentals?] i el 1998 2.5M amb la incorporaci\u00f3 de comer\u00e7os i particulars (p\u00e0gines est\u00e0tiques). El 1995 comen\u00e7a ebay, com a web de subhastes, i Amazon, venent llibres en l\u00ednia.
\nEls primer navegadors van ser Mosaic i Netscape (80% del mercat). El 1995 IE (Internet Explorer) s’integra a Windows i passa a dominar el mercat. El 1998 Netscape obre el codi i d\u00f3na lloc a Mozilla Firefox” que arribar\u00e0 a un 30% del mercat el 2010.
\nCom trobar informaci\u00f3? Yahoo! Directory (1994) organitzat manualment en categories, fet manualment. AltaVista (1995), cercador r\u00e0pid amb indexaci\u00f3 massiva a partir de paraules clau (per\u00f2 obt\u00e9 molts resultats irrellevants).<\/p>\n

2. D\u00e8cada del 2000: Expansi\u00f3 i Web 2.0. De 17M de llocs el 2000 a 200M el 2010. Blogs personals gr\u00e0cies a eines com WordPress (2003) i allotjaments barats). Xarxes socials, Myspace (2003) inicialment com a plataforma per m\u00fasics i artistes ser\u00e0 superat per Facebook (2004) el 2008 i acabar\u00e0 desapareixent. FB inicialment era una plataforma per comunitats d’estudiants. El 2005 es crea youtube, que ser\u00e0 adquirit per Google el 2006. Wikipedia, 2001. Boom del comer\u00e7 electr\u00f2nic.
\n[el 2006 comen\u00e7o el blog ephemera.cat, que tindr\u00e9 allotjat fora fins a la instal\u00b7laci\u00f3 del synology el 2016].
\nEl 2008 Google treu Chrome, m\u00e9s r\u00e0pid que acabar\u00e0 dominant el mercat amb un 65% [i els dispositius Android]. Microsoft Edge ha quedat amb un 5%. Els ordinadors Apple tenen Safari (18%). Firefox t\u00e9 un 3%.
\nEl 1998 Larry Page i Sergey Brin creen Google, que classifica les p\u00e0gines segons enlla\u00e7os (no nom\u00e9s a partir de paraules clau). El 2004 introdueixen Gmail i Google Maps, i el 2008, el navegador Chrome (navegador propi). Competiran amb Bing (2009) de Microsoft que est\u00e0 integrat a l’Explorer de Windows. DuckDuckGo (2008) \u00e9s una alternativa enfocada a la privadesa que no rastreja usuaris. S’afegeix cerca per imatge. El 1999 Shazam permet identificar can\u00e7ons a partir de la seva empremta digital.<\/p>\n

3. D\u00e8cada del 2010: Mobilitat i concentraci\u00f3. 900M de llocs el 2015 i 1.800M el 2020 (per\u00f2 molts inactius). Baixen les p\u00e0gines personals perqu\u00e8 els usuaris passen a expressar-se a les xarxes socials com Instagram i Tiktok. Plataformes d’educaci\u00f3 com Coursera i Udemy. Domini d’Amazon. FB compra Instagram (2012) i WhatsApp (2014).<\/p>\n

4. Anys 2020: 2M de llocs nous cada mes. A nivell personal est\u00e0 molt especialitzat en n\u00ednxols (Substack, Medium). Apareix la AI generativa<\/a> amb ChatGPT. La AI s’incorpora a les cerques. [Aix\u00f2 suposa un potencial de nous continguts. Fins ara tots els continguts els havia escrit un hum\u00e0. A partir d’ara els desencadena la pregunta d’un hum\u00e0 \u00a0LLM models de llenguatge<\/a> ].
\nEl 2024 Google domina un 90% del mercat, Bing t\u00e9 un 5% i DuckduckGo (basat en Bing) un 1%. La informaci\u00f3 nova s’incorpora entre hores i dies, segons com es promou.<\/p>\n

\n

Xarxes socials<\/h2>\n

Facebook (2004), per un p\u00fablic majorit\u00e0riament adult, (+35 anys), que comparteix records, experi\u00e8ncies personals, o aficions. 4.000M posts diaris, 3.000M MAU.<\/p>\n

Reddit (2005), plataforma per a debats en profunditat amb n\u00ednxols i f\u00f2rums (subreddits) molt especialitzats. (Forocohes a Espanya). ~50M posts diaris, 430M MAU. (Fridge Detective<\/a>, Male Grooming therapy<\/a>).<\/p>\n

Youtube, 2005 i adquirit per Google el 2006. Plataforma per compartir v\u00eddeos, inicialment personals, i cada cop m\u00e9s amb canals de marques o influencers. La major part dels v\u00eddeos no els veu ning\u00fa. (BBC<\/a>) .
\nInfluencers: MrBeast (Jimmy Donaldson) amb 260M de seguidors i 50-100$M d’ingressos basats en desafiaments i filantropia. T-Series (India) amb +260M seguidors i ingressos >100$M. PewDiePie (Felix Kjellberg), 120M i 30$M. Kids Diana Show, 120M i 30$M. A Espanya, El Rubius (Rub\u00e9n Doblas), 40M i 1-3$M twitch i sponsors. A Catalunya, Miquel Montoro amb 3M i $200K\u2013$500K. ~720.000 hores de contingut nou cada dia (a 12 minuts de mitjana per v\u00eddeo, 3.7M v\u00eddeos). 2.700 MAU.<\/p>\n

X (Twitter). Creat el 2006, comprat per Elon Musk el 2023 i rebatejat com a X. Opinions r\u00e0pides (140-280 car\u00e0cters), majorit\u00e0riament de car\u00e0cter pol\u00edtic per\u00f2 tamb\u00e9 tend\u00e8ncies, orientat a periodistes, pol\u00edtics, influencers i usuaris m\u00e9s implicats en actualitat. 500M tuits diaris, un 10% dels usuaris genera el 90% del contingut. 500M MAU.<\/p>\n

Instagram, creat el 2010, adquirit per Facebook el 2012 per a compartir imatges sobre experi\u00e8ncies i estil de vida. P\u00fablic jove (18-34 anys) i marques. 500M v\u00eddeos, 1000M stories (contingut ef\u00edmer), augmnent dels reels (v\u00eddeos curts) similars a TikTok. 1.500M MAU.<\/p>\n

LinkedIN, 2002 adquirit per Microsoft el 2016. Plataforma per compartir perfils professionals. ~10M publiacions di\u00e0ries, 1.000M MAU.<\/p>\n

TikTok, plataforma per compartir v\u00eddeos curts, inicialment Douyin a Xina (2016) i el 2017 a tot al m\u00f3n com a TikTok. 300M v\u00eddeos diaris. Els usuaris publiquen menys (per v\u00eddeo), per\u00f2 consumeixen molt (m\u00e9s de 1 hora di\u00e0ria per usuari). 1.560M MAU.<\/p>\n

Dades d’usuaris de 2024, es compten usuaris actius almenys un cop al mes, MAU (Monthly active user). Facebook segueix essent la plataforma amb m\u00e9s usuaris actius per\u00f2 el seu creixement s’ha estancat a occident. TikTok \u00e9s la xarxa que creix m\u00e9s entre els joves. X (Twitter) ha perdut usuaris despr\u00e9s dels canvis de pol\u00edtica d\u2019Elon Musk.
\nA partir de 2020, els xatbots<\/a> s’incorporen a les converses.<\/p>\n

\n

Correus i xats<\/h2>\n

Correu electr\u00f2nic<\/strong><\/p>\n

El correu electr\u00f2nic va apar\u00e8ixer els 70s i 80s en entorns militars i acad\u00e8mics i es generalitza els anys 90. 1996 Hotmail de microsoft (integrat a Outlook el 2013). 1997 Yahoo, que va arribar a dominar els 2000, per\u00f2 va perdre quota per problemes de seguretat, actualment amb 200M d’usuaris. 2004 Gmail de Google, que \u00e9s el l\u00edder actual amb 1.8B d’usuaris.
\nEn correu corporatiu, els 90s i 2010s el Lotus Notes d’IBM estava molt est\u00e8s en grans empreses [com la Caixa]) va cedir el lloc a Microsoft Exchange (Outlook). Gmail amb workspace \u00e9s el preferit a Startups. Protonmail per empreses que necessiten m\u00e9s seguretat.<\/p>\n

Es calcula que cada dia s’envien 347.000M de correus (Statista, Radicati Group), 4M per segon i 120B l’any. Un 50-55% serien correus leg\u00edtims, ja sia de negocis (70% factures, newsletters, comunicacions), personals(20%) i respostes autom\u00e0tiques (10% notificacions, confirmacions), un 45-50% publicitat o spam, i 1-3% maliciosos (phishing, malware). Els filtres antispam atrapen fins a un 80% del correu brossa.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

SMS<\/strong><\/p>\n

Els anys 90 i 00 la missatgeria instant\u00e0nia, els SMS (short message service), 160 car\u00e0cters, va ser una eina de comunicaci\u00f3 molt popular fins que es van popularitzar aplicacions gratu\u00eftes com els xats. Eren una opci\u00f3 m\u00e9s barata que les trucades. Es feien servir per com quedar amb amics, o flirtejar i el 90% d’usuaris de m\u00f2bil el feien servir.
\nEl 2011 s’enviaven 8B de SMS diris (a Espanya uns 30M).
\nEL Whatsapp va guanyar terreny perqu\u00e8 era gratu\u00eft si es tenia una connexi\u00f3 de dades, no tenia l\u00edmit de car\u00e0cters i permetia enviar multimedia.
\nAbans dels SMS, algunes persones feien “trucades perdudes” (“em penses?”) per estalviar diners.<\/p>\n

Chatrooms<\/strong>
\n1970-1990. Abans d’internet, algunes universitats i organismes governamentals tenien aplicacioons per permetien xat online, com el Talkomatic (1973). El 1978 apareixen els Bulletin Board System (BBS), amb modems anal\u00f2gics. El 1980 surt el CompuServe CB Simulator i el 1988 el Internet Relay Chat (IRC) que va arribar a tenir 500m-1M d’usuaris actius, la majoria de temes t\u00e8cnics.
\nA partir dels 90 i fins l’aparicio de Whatsapp, les sales de xat es van disparar.
\nICQ (1996): 100M usuaris registrars i 15M actius diaris. AIM (AOL Instant Messenger, 1997) va dominar als EUA amb 53M d’usuaris fins a ser superat perl Messenger. Yahoo! Messenger (1998) va ser especialment popular a \u00c0sia, 248M usuaris el 2007.: al 2007, tenia 248 milions d\u2019usuaris globals. Microsoft Messenger (MSN Messenger, 1999\u20132014) el 2007 300M MAU, amb 1.500M de missatges diaris [el que feien servir la Teresa i la Maria].<\/p>\n

V\u00eddeoconfer\u00e8ncies<\/strong>
\n[Amb l’augment d’ample de banda arriba la possibilitat de v\u00eddeoconfer\u00e8ncia sobre una l\u00ednia de dades. El 1993 vaig fer una proposta a Caixa per una oficina amb atenci\u00f3 remota i el 1995 vaig proposar connectar amb Explotaci\u00f3 per v\u00eddeoconfer\u00e8ncia els companys que no podien assistir a un sopar al Hilton. Encara recordo carretejant un PC per la Diagonal]. Cisco Webex (1995) va ser el pioner en videoconfer\u00e8ncies empresarials, el 2020 600M de participants mensualks en reunions.
\nSkype apareix el 2003 i el 2011 \u00e9s adquirida per Microsoft que l’integra a Windows. Va arribar a tenir 300M d’usuaris per\u00f2 ha baixat a 40M. Microsoft Teams (2017) integrat a Office i orientat a empreses, t\u00e9 300M usuaris el 2023. El 2017 Google llan\u00e7a Meet, substitu\u00efnt Hangouts, amb 200M DAU el 2020, que dominar\u00e0 en els dispositius android. Els usuaris d’Apple fan servir Facetime.<\/p>\n

WhatsApp, Telegram<\/strong>
\nWhatsApp (Meta) \u2248100.000M de missatges diaris (entre textos, imatges, v\u00eddeos i audios). 2.800; DAU (daily active users), amb una mitjana de 35 missatges per usuari\/dia (un 50% del tr\u00e0fic \u00e9s de la \u00edndia, Brasil i Indon\u00e8sia).
\nTelegram, \u224815.000-20.000M, 800M DAU, grups i canals generen el 70% del tr\u00e0fic (R\u00fassia, \u00cdndia i USA principals mercats).
\nSignal \u224850-100 M (xifra estimada, ja que no publica dades oficials), \u224840-50 DAU, orientat a privadesa, popular entre periodistes i activistes.<\/p>\n

Xatbots<\/strong><\/a> s\u00f3n incorporats a les converses a partir de 2020.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un m\u00f3n que parla i escolta Introducci\u00f3 \u00a0\u00a0 Llocs Web \u00a0 \u00a0 Xarxes socials \u00a0 \u00a0 Correus i xats Introducci\u00f3 Amb els antecedents de l’ARPANET (1969), el 1983 es posa en marxa la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnovlogia TCP\/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. L’agost … <\/p>\n

Continue reading “Xarxes”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[382],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3548"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3548"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3548\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3548"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3548"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3548"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3548"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3548"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}