{"id":3559,"date":"2025-04-21T08:47:04","date_gmt":"2025-04-21T08:47:04","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3559"},"modified":"2025-04-22T18:17:39","modified_gmt":"2025-04-22T18:17:39","slug":"el-cinema","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cinema\/","title":{"rendered":"El cinema"},"content":{"rendered":"

Cinema, teatre, dansa<\/a><\/p>\n

| Contenidor Cinema<\/a>\u00a0 | Contenidor Cronologia Cinema<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0Emocions: G\u00e8neres a ficci\u00f3 i cinema<\/a> \u00a0| El cinema que he vist cada any<\/a><\/p>\n

[DS]<\/p>\n

\n

Inicis, el cinema mut (1895-1927)<\/h2>\n

Antecedents: thaum\u00e0trop (1825), el fenakistoscopi (1833) i el zoetrop (1834) van demostrar la persist\u00e8ncia de la visi\u00f3. Eadweard Muybridge (1878) va capturar el moviment d\u2019un cavall amb m\u00faltiples c\u00e0meres. Thomas Edison i William K.L. Dickson van crear el kinetoscopi (1891), un sistema individual de visualitzaci\u00f3.<\/p>\n

Els germans Lumi\u00e8re van fer la primera projecci\u00f3 amb el Cinemat\u00f2graf (1895). Georges M\u00e9li\u00e8s va introduir efectes especials amb stop-motion i exposici\u00f3 m\u00faltiple (“Le Voyage dans la Lune”, 1902). D.W. Griffith va popularitar el primer pla i el muntatge paral\u00b7lel (“The Birth of a Nation”, 1915). M\u00fasica en directe: Els cinemes projectaven en silenci, amb acompanyament d\u2019orgues de teatre o pianos que improvisaven segons l\u2019escena.<\/p>\n

Els g\u00e8neres dominants s\u00f3n la com\u00e8dia slapstick (Charlie Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd), melodrames i cinema de trucs (M\u00e9li\u00e8s), \u00e8piques hist\u00f2riques (Intoler\u00e0ncia” de D.W. Griffith, 1916). Es passa dels Nickelodeons (1905-1915) i despr\u00e9s grans movie palaces (ex: Roxy Theatre, 1927). A Fran\u00e7a hi ha Path\u00e9. A Alemanya l’expressionisme de Fritz Lang, “El gabinet del Dr. Caligari”, Robert Wiene 1920). Primers films a Xina (1905, “La batalla de Dingjunshan”), Jap\u00f3 amb kabuki filmat. P\u00fablic urb\u00e0 i de classe treballadora.<\/p>\n

\n

\u00c8poca cl\u00e0ssica (1930s-1950s): L\u2019edat d\u2019or d\u2019Hollywood i les guerres<\/h2>\n

La revoluci\u00f3 del so i la incorporaci\u00f3 del color.\u00a0Primer llargmetratge sonor: “The Jazz Singer” (1927), amb el sistema Vitaphone (so en discos sincronitzats). Movietone (Fox): So \u00f2ptic gravat directament a la pel\u00b7l\u00edcula. Els micr\u00f2fons fixos limiten el moviment dels actors. [Avui mcir\u00f2fons d’alta qualitat direccionals permeten captar el so natural. Si \u00e9s dolent per interfer\u00e8ncia del vent o altres es regrava en estudi Automated Dialogue Replacement].
\nEs comen\u00e7a pintant a m\u00e0 com a “Le Voyage dans la Lune”). El Techcnicolor (2 i 3 bandes) amb colors saturats, usat a “El m\u00e0gic d\u2019Oz” (1939) i “Fantasia” (1940). Efectes especials amb BlueScreen. El Eastmancolor (1950s) \u00e9s m\u00e9s econ\u00f2mic i accessible. Cinerama (1952).<\/p>\n

G\u00e8neres populars: Musicals (“El m\u00e0gic d\u2019Oz”, 1939 [fred Astaire a la RKO]), Cine negre (“El falc\u00f3 malt\u00e8s”, 1941), Propaganda (Segona Guerra Mundial). M\u00e0xim esplendor de les Big Five (MGM, Paramount, Fox, Warner Bros, RKO. [Avui Universal Pictures, Paramount Pictures, Warner Bros., Walt Disney Studios, and Sony Pictures] 1946: Pic d\u2019assist\u00e8ncia (90 milions d\u2019entrades\/setmana als EUA). A Europa destaca el neorealisme itali\u00e0 (“Ladri di biciclette”, 1948) a la postguerra. A Xina el cinema est\u00e0 sota control comunista (propaganda maoista). El p\u00fablic \u00e9s familiar, com a entreteniment principal.<\/p>\n

Johnny Guitar 1954<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Crisi i revoluci\u00f3 (1960s-1980s): TV vs. Blockbusters<\/h2>\n

Innovacions: Dolby Stereo (1970s) van millorar la immersi\u00f3 (“Star Wars”, 1977). Inicis dels efectes especials amb inform\u00e0tica CGI (Computer Generated Imagery) incipient (“Tron”, 1982).
\nG\u00e8neres nous: Spaghetti westerns (Sergio Leone). Cinema d\u2019art i assaig (Fellini, Bergman, Nouvelle vague a Fran\u00e7a). Blockbusters (“Star Wars”, 1977). A Xina el cinema queda congelat durant la Revoluci\u00f3 Cultural (1966-76).
\nLa televisi\u00f3 redueix l’assist\u00e8ncia a les sales, als EUA es pass\u00e0 de 4.000M d\u2019entrades\/any el 1946 a 820 milions el 1971. Apareixen els Multiplex.<\/p>\n

\n

Globalitzaci\u00f3 i megaproduccions (1990s-2010s)<\/h2>\n

Innovacions Dolby Digital (1992), so comprimit sense p\u00e8rdua (“Batman Returns”). “Jurassic Park” (1993) va revolucionar els dinosaures digitals. C\u00e0meres digitals com Arri Alexa i Red Digital Cinema van reempla\u00e7ar el cel\u00b7luloide (“The Dark Knight”, 2008). Amb la projecci\u00f3 digital desapareixen les c\u00f2pies f\u00edsiques (35mm). High Frame Rate (HFR): “El Hobbit” (48fps) i “Avatar: El sentit de l\u2019aigua” (HFR variable). Streaming a 4K\/8K [amb netflix, seguint les millores de televisions amb pantalla plana i projectors]. Tend\u00e8ncies futures: Realitat virtual (VR), cinema interactiu, incorporaci\u00f3 de personatges i escenes creades per AI.
\nG\u00e8neres globals: Acci\u00f3 (“Matrix”), Superherois (MCU), Cinema asi\u00e0tic (Jap\u00f3: anime; Corea: “Par\u00e0sits”).
\nA la Xina amb l’obertura econ\u00f2mica hi ha una explosi\u00f3 de sales (75.000 pantalles el 2021). La ind\u00fastria de Bollywood produeix 1.600 films\/any. [Els v\u00eddeoclubs permeten veure cinema a casa, primer amb cintes beta i VHS, i despr\u00e9s els DVD. Als EUA hi ha la Tv per cable amb contingut premium que no ofereixen les televisions]<\/p>\n

\n

Era del streaming (2010s-actualitat): La gran disrupci\u00f3<\/h2>\n

Amb les plataformes de streaming que permeten s’acaben els videoclubs, el cable i decauen les sales. EUA va de 1.240M d\u2019entrades (2002) a 900 milions (2019). Xina es converteix en el primer mercat mundial (2020). Le splataformes, Netflix (2010s), Disney+, HBO Max, Apple, Amazon Prime, produeixen i distribueixen el contingut. El contingut es divideix en s\u00e8ries [her\u00e8ncia de la TV] i cinema. El 2024 a la Xina hi havia 82.000 pantalles, 50% m\u00e9s que EUA on les plataformes representen el 60% del consum audiovisual. AL futur s’espera que la Xina i la \u00cdndia dominin el mercat per poblaci\u00f3 i creixement econ\u00f2mic. [Per atraure la gent fora de casa] hi haur\u00e0 sales premium amb IMAX o 4DX. Amb la AI seran possibles finals alternatius. [Igual que amb els continguts a internet i els llibres a Amazon o la m\u00fasica a Spotify, Netflix ofereix productes n\u00ednxol, acci\u00f3, rom\u00e0ntic, vampirs, cotxes…]<\/p>\n

\n

Guions<\/h2>\n

www.scripts.com<\/a><\/p>\n

The Internet Movie Script Database (IMSDB)<\/a><\/strong>\u00a0\u2013 Un dels m\u00e9s coneguts, amb guions de cl\u00e0ssics com\u00a0Casablanca<\/em>,\u00a0Citizen Kane<\/em>\u00a0o\u00a0Psycho<\/em>.<\/p>\n

SimplyScripts<\/a><\/strong>\u00a0\u2013 Inclou guions antics, cl\u00e0ssics i independents, amb seccions per g\u00e8neres.<\/p>\n

Script Slug<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cinema, teatre, dansa | Contenidor Cinema\u00a0 | Contenidor Cronologia Cinema\u00a0 |\u00a0 \u00a0Emocions: G\u00e8neres a ficci\u00f3 i cinema \u00a0| El cinema que he vist cada any [DS] Inicis, el cinema mut (1895-1927) Antecedents: thaum\u00e0trop (1825), el fenakistoscopi (1833) i el zoetrop (1834) van demostrar la persist\u00e8ncia de la visi\u00f3. Eadweard Muybridge (1878) va capturar el moviment … <\/p>\n

Continue reading “El cinema”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[103],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3559"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3559"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3559\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3559"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3559"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3559"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3559"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3559"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}