{"id":3568,"date":"2025-05-21T15:43:30","date_gmt":"2025-05-21T15:43:30","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3568"},"modified":"2025-05-23T10:33:50","modified_gmt":"2025-05-23T10:33:50","slug":"gramatica-catalana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/","title":{"rendered":"Gram\u00e0tica catalana"},"content":{"rendered":"<p><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/\">Ling\u00fc\u00edstica<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422-literatura-catalana\/les-meves-paraules\/\">Les meves paraules<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/\">Etimologies<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-catalana-2\/\">Literatura catalana<\/a> (esquema) <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-catalana\/\">i 2<\/a>\u00a0 (contenidor)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/#ortografia\">Ortografia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/#morfologia\">Morfologia<\/a> : article, substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverb, preposici\u00f3, conjunci\u00f3\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/#sintaxi\">Sintaxi<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ortografia\">Ortografia<\/h2>\n<p>[introducci\u00f3 gram\u00e0tica Fabra]<\/p>\n<p>Separaci\u00f3 sil\u00b7l\u00e0bica: por-ra, pas-sa<\/p>\n<p>En catal\u00e0 trobem diftong (dues vocals=una s\u00edl.laba) quan la i, u actuen com a consonants: al comen\u00e7ament d&#8217;un mot, entre dues vocals, en els grups &#8220;que&#8221; &#8220;gue&#8221; i sempre que van rere una altra vocal. No formen diftong entre consonant i vocal (ti-a).<\/p>\n<p>S&#8217;accentuen les agudes acabades en vocal, vocal-s, en, in. S&#8217;accentuen les planes no acabades en les anteriors i totes les esdr\u00faixoles.<br \/>\nEs duplica in noble, im moble<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"morfologia\">Morfologia<\/h2>\n<p><strong>ARTICLE<\/strong><br \/>\nEl (s&#8217;apostrofa sempre davant de vocal o h)<br \/>\nLa (s&#8217;apostrofa llevat davant de I,U no accentuades)<br \/>\nEn , Na<br \/>\na\/de\/per\/ca + el (s&#8217;apostrofa )<br \/>\n[LO] Al m\u00e9s aviat possible, el div\u00ed, saps com n&#8217;\u00e9s de bo?<\/p>\n<p><strong>NOM\/SUBSTANTIU<\/strong><br \/>\ncomuns, propis.<\/p>\n<p>flexi\u00f3: Mascul\u00ed ifemen\u00ed, singular i plural (-s, -a \u2192 -es, -\u00e0 \u2192 -ns<\/p>\n<p><strong>ADJECTIU<\/strong><br \/>\nComplex, complexA, complexOS, complexES<br \/>\nAmable, amable, amables, amables<br \/>\nA.qualificatius<br \/>\nA.pronominals:<br \/>\nA.Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes, aix\u00f2.<br \/>\naquell, aquella, aquells, aquelles, all\u00f2.<br \/>\nA.possessius: meu,teu, seu, nostre, vostre, seu\/llur.<br \/>\nA.numerals:<br \/>\nA.cardinals: un, vint-i-un, dos-cents,&#8230;<br \/>\nA.ordinals: primer, segon, tercer, cinqu\u00e8, vuit\u00e8, vint-i-un\u00e8.<br \/>\nA.partitius: mig, ter\u00e7, quart, cinqu\u00e8,&#8230;<br \/>\nA.multiplicatius: doble, triple,&#8230;<br \/>\nA.Quantitatius: quant, tant, molt, poc, bastant, gaire.<br \/>\nmassa, for\u00e7a, prou (de), m\u00e9s, menys.<br \/>\ngens de, mica de, un quant.<br \/>\nA.indefinits: Alg\u00fan, cap, cada\/cada un\/cadascun, tot, altre, tal, qualsevol\/qualssevol, mateix, cert, ambd\u00f3s, sengles.<br \/>\nA.interrogatius: quin<\/p>\n<p><strong>PRONOM<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>P. personals forts: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells.[sub]<\/li>\n<li>P. personals febles: me, te, se, nos, vos, lo, la, les, ho. (i tamb\u00e9: em et es ens us el) (apostrofades menja&#8217;m, t&#8217;amo) Formes del datiu (vaig donar-los, vaig donar-li). Formes adverbials ( en tens?, hi vas?).<br \/>\n[EN t\u00e9 funci\u00f3 partitiva (EN vull de pa) o complement preposicional &#8220;de&#8221; (EN parlem del tema)]<br \/>\n[HI substiueix complements preposicionals i circumstancials sense &#8220;de&#8221; (HI viu a Castellar) i complement predicatiu (Va brut. HI va)].<br \/>\nQuan s&#8217;ajunten dos pronoms febles i es pot apostrofar, es deixa sencer el primer (se&#8217;t veu, se&#8217;n va), l&#8217;ap\u00f2strof va el m\u00e0xim a la dreta. Quan s&#8217;ajunta un pronom complement directe i el datiu singular (jo li el dono) es canvia a datiu HI (jo l&#8217;hi dono). [veure Fabra p.48 per les combinacions]<\/li>\n<li>P. relatius: QUE (el noi que camina) [&#8220;Veig que no venen&#8221; aqu\u00ed \u00e9s conjunci\u00f3]. EL QUE\/ LA QUE sempre que equivalgui a &#8220;aquell que&#8221; i no a &#8220;el qual&#8221; (Vine amb el (tren) que surt a les set) i no (Un problema del que (del qual) molts fugen), prep. + qu\u00e8 (la ploma amb qu\u00e8 escric). ON relatiu adverbial (la casa on vivien). QUI relatiu personal (Els qui puguin venir que ho diguin). EL QUAL relatiu compost.<br \/>\n[Quan repetim dues vegades un pronom es fa un pleonasme: la casa on hi viuen, construcci\u00f3 incorrecta aqu\u00ed].<\/li>\n<li>P. Interrogatius: Qui hi ha? Qu\u00e8 passa? Quants n&#8217;hi havia? (On, quan i com s\u00f3n pronoms adverbials).<\/li>\n<li>Altres: alg\u00fa, ning\u00fa, cadasc\u00fa, tothom, hom, alguna cosa, tot<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>VERB<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha tres conjugacions +ar, +re, +ir, cantar, t\u00e9mer, servir<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.verbscatalans.com\/conjugacions.php\">Conjugacions<\/a><\/p>\n<p>Indicatiu<br \/>\nPresent P.imperfet P.perfet<\/p>\n<p>canto temo serveixo cantava ia cant\u00ed tem\u00ed serv\u00ed<br \/>\ncantes tems eixes aves ies ares eres ires<br \/>\ncanta tem eix ava ia \u00e0 \u00e9 \u00ed<br \/>\ncantem temem im \u00e0vem \u00edem \u00e0rem \u00e9rem \u00edrem<br \/>\ncanteu temeu iu \u00e0veu \u00edeu \u00e0reu \u00e9reu \u00edreu<br \/>\ncanten temen eixen aven ien aren eren iren<br \/>\n(vaig cantar)<\/p>\n<p>P.Indefinit P.Plusquamperfet P.Anterior<\/p>\n<p>He cantat, temut,servit Havia cantat,.. Hagu\u00ed cantat&#8230;<br \/>\n(Vaig haver cantat)<\/p>\n<p>Futur simple Futur compost<\/p>\n<p>Cantar\u00e9 temer\u00e9 servir\u00e9 Haur\u00e9 cantat, temit, servit<br \/>\nar\u00e0s er\u00e0s ir\u00e0s<br \/>\nar\u00e0 er\u00e0 ir\u00e0<br \/>\narem erem irem<br \/>\nareu ereu ireu<br \/>\naran eran iran<\/p>\n<p>Condicional<br \/>\nC.simple C.Compost<\/p>\n<p>Cantaria Temeria Serviria Hauria cantat, temut, servit<br \/>\naries eries iries<br \/>\naria eria iria<br \/>\nar\u00edem er\u00edem ir\u00edem<br \/>\nar\u00edeu er\u00edeu ir\u00edeu<br \/>\narien erien irien<\/p>\n<p>Subjuntiu<br \/>\nPresent P. Imperfet<\/p>\n<p>Canti Temi Serveixi cant\u00e9s tem\u00e9s serv\u00eds<br \/>\nis is eixis essis essis issis<br \/>\ni i eixi \u00e9s \u00e9s \u00eds<br \/>\nem em im \u00e9ssim \u00e9ssim \u00edssim<br \/>\neu eu iu \u00e9ssiu \u00e9ssiu \u00edssiu<br \/>\nin in eixin essin essin issin<\/p>\n<p>P.perfet P.plusquamperfet<br \/>\nHagi cantat Hagu\u00e9s cantat<\/p>\n<p>Imperatiu Gerundi<\/p>\n<p>Canta tem serveix Present<br \/>\ni i eixi Cantant, tement, servint<br \/>\nem em im<br \/>\neu eu iu Passat<br \/>\nin in eixin Havent cantat<\/p>\n<p>Participi Infinitiu<\/p>\n<p>Cantat, temut, servit cantar, t\u00e8mer, servir<br \/>\nhaver cantat<\/p>\n<p>[La conjugaci\u00f3 recull les diferents <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/#verbs\">experi\u00e8ncies del temps<\/a>]<\/p>\n<p><strong>ADVERBI<\/strong><\/p>\n<p>A. de manera [&#8220;com ho fas&#8221;?]: adjectius + ment (lentament), millor, alhora, nom\u00e9s, aix\u00ed, almenys, gaireb\u00e9, sobretot, arreu, a corre-cuita, a dojo.<br \/>\nA. de quantitat: massa, molt (menges molt), bastant, prou, gaire, poc, gens (no m&#8217;agrada gens).<br \/>\nA. de lloc [on vas?]: aqu\u00ed\/ac\u00ed, all\u00e0\/all\u00ed, en\u00e7\u00e0\/enll\u00e0, arreu, dins\/dintre, endins\/enfora, davant\/darrere, a la dreta, amunt\/avall, dalt\/baix, enlaire, prop, lluny, a la vora, a l&#8217;entorn.<br \/>\nA. de temps [quan vindr\u00e0s?]: ara, ad\u00e9s\/ara mateix, llavors, aleshores, aviat, tard, a vegades, sempre, despr\u00e9s, de seguida, , avui\/ahir, mat\u00ed\/tarda,\/nit, &#8220;havent dinat&#8221;, ens veurem dijous.<br \/>\nA. afirmaci\u00f3, negaci\u00f3 i dubte: s\u00ed\/no\/potser, tamb\u00e9, prou, fins i tot, certament, en efecte, tal vegada, tampoc.<\/p>\n<p>[Funcionen com a CC quan modifiquen el verb, i com a CPred quan ho fan al subjecte: Els alumnes treballen b\u00e9 (CC de mode: com treballen?). Els alumnes estan b\u00e9 (CPred subjectiu: com estan?).]<\/p>\n<p><strong>PREPOSICI\u00d3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Febles:<br \/>\na: c. indirecte, manera lloc temps (macarrons a la italiana), o.directe en verbs (accedir, contribuir, dedicar-se).<br \/>\namb: companyia o instrument (amb el ganivet).<br \/>\nde: punt de partida, origen, part.<br \/>\nen: lloc, situaci\u00f3 [en rep\u00f2s s&#8217;usa &#8220;en&#8221;, i en direcci\u00f3 &#8220;a&#8221;].<br \/>\nper: agent, mitj\u00e0 (Fou dibuixada per mi) [por castell\u00e0]<br \/>\nper a: destinaci\u00f3, opini\u00f3. [para castell\u00e0]<\/li>\n<li>Fortes: contra, entre, malgrat, segons, sense, ultra (a m\u00e9s de), vers, cap a, des de, fins a.<\/li>\n<li>Procedents d&#8217;adverbis i part\u00edcips: dalt, davant, dessota, dins, vora, abans de, arran de, despr\u00e9s de, lluny de, com a (ho fa com a president), en tant que, durant, mitjan\u00e7ant, no obstant, llevat de, salvat\/salvant, tocant a.<br \/>\nA desgrat de, a favor de, a partir de, en contra de, en lloc de.<br \/>\n[en\/amb (pensa en mi), davant infinitiu es posa a (es complauen a fer-vos-ho saber), davant la conjunci\u00f3 que s&#8217;omet (pensa que has de venir).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>CONJUNCIO<\/strong><\/p>\n<p>[Coordinen sintagmes del mateix nivell o enllacen amb una subordinada, veure els tipus d&#8217;oracions compostes a sintaxi.<\/p>\n<p>C.coordinaci\u00f3 (uneixen paraules, sintagmes o oracions del mateix nivell gramatical (sense depend\u00e8ncia).<\/p>\n<ul>\n<li>Copulativa: <strong>i<\/strong>, <strong>ni<\/strong><\/li>\n<li>Distributiva: <strong>ara<\/strong> riu <strong>ara<\/strong> plora, <strong>sia<\/strong>&#8230;<strong>sia<\/strong>, mig&#8230;mig, <strong>tant<\/strong>&#8230;<strong>com<\/strong>, aix\u00ed&#8230; com, l&#8217;una&#8230;l&#8217;altra.<\/li>\n<li>Disjuntiva: Hi anir\u00e9 jo <strong>o<\/strong> hi haur\u00e0s d&#8217;anar tu.<\/li>\n<li>Adversatives: ara b\u00e9, tanmateix, amb tot, no obstant aix\u00f2, en canvi, ans el contrari, no \u00e9s aix\u00ed <strong>sin\u00f3<\/strong> aix\u00e0, <strong>per\u00f2<\/strong>, mentre que.<\/li>\n<li>Il\u00b7latives: <strong>doncs<\/strong> no ho facis, per tant.<\/li>\n<li>Continuatives: Hem fet aix\u00f2 <strong>i encara<\/strong> en voleu m\u00e9s, am\u00e9s, d&#8217;altra banda, altrament, <strong>tamb\u00e9<\/strong>, ni tan sols.<\/li>\n<li>Causals: <strong>Perqu\u00e8<\/strong>, est\u00e0 malalt<strong> ja que<\/strong> t\u00e9 febre, no surtis <strong>que<\/strong> plou.<\/li>\n<\/ul>\n<p>C.subordinaci\u00f3, introdueixen una oraci\u00f3 subordinada<\/p>\n<ul>\n<li>Completives: No est\u00e0 b\u00e9 <strong>que<\/strong> facis aix\u00f2, veig que no venen [No s\u00f3n pronoms perqu\u00e8 no hi ha substituci\u00f3, enlla\u00e7a amb una frase que fa de subjecte o complement directe o predicatiu], no s\u00e9 <strong>si<\/strong> vindran, He vist <strong>com<\/strong> queien les fulles.<\/li>\n<li>Lloc: No s\u00e9 on viuen<\/li>\n<li>Temps: quan, mentre, sempre que, abans que, despr\u00e9s que.<\/li>\n<li>Modals: Fes-ho com puguis, aix\u00ed com, tan com, segons, sense que, igual com, a mesura que.<\/li>\n<li>Comparatives: Has parlat tant com jo he volgut escoltar, m\u00e9s que, mens que, com m\u00e9s hi penso m\u00e9s m&#8217;avorreix.<\/li>\n<li>Consecutives: Estudia tant que d\u00f3na gust, plou tant que no podrem sortir, massa, fins al punt que.<\/li>\n<li>Condicionals: Si, Amb que tu firmessis n&#8217;hi hauria prou., sempre que, en cas que, llevat que, fora que, admetent que.<\/li>\n<li>Concessives: encara que, malgrat que, per b\u00e9 que, tot i que, despr\u00e9s que.<\/li>\n<li>Causals: perqu\u00e8, ja que, puix que, com que, at\u00e8s que.<\/li>\n<li>Finals: perqu\u00e8, a fi que, veniu que us dir\u00e9 el secret.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>INTERJECCIO<\/strong><\/p>\n<p>Oh!, ui!, ha ha ha!, ecs!, hola!<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sintaxi\">Sintaxi<\/h2>\n<p>Subjecte + predicat nominal:\u00a0 v.copulatiu + p. nominal<\/p>\n<p>Subjecte + predicat verbal: predicat verbal +complement<\/p>\n<ul>\n<li>Directe (CD) (&#8220;Qu\u00e8? A qui?&#8221;): &#8220;Menjo una poma&#8221;.<\/li>\n<li>Indirecte (CI) (&#8220;A qui?&#8221;): &#8220;Dono al nen un llibre&#8221;.<\/li>\n<li>Circumstancial (CC) (&#8220;On? Com? Quan?&#8221;): &#8220;Vaig a Barcelona&#8221;.<\/li>\n<li>R\u00e8gim (CRV), Verb + preposici\u00f3: &#8220;Parlo amb ella&#8221;.<\/li>\n<li>Predicatiu (CPred),\u00a0 Qualitat,\u00a0 &#8220;El cotxe es veu brillant&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Exemples de ramificaci\u00f3<\/p>\n<p>S \u2192 SN + SV (Sent\u00e8ncia a sintagmes nominal i verbal)<br \/>\nSN \u2192 Det + N (S.nominal \u2192 article + nom)<br \/>\nSV \u2192 PN (Predicat nominal)<br \/>\nSV \u2192 PV (Predicat verbal), PV -&gt; Vt + OD (P.verbal -&gt; verb transitiu + C.directe)<\/p>\n<p><strong>Oracions compostes<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Juxtaposici\u00f3: Jo corria ; ell saltava.<\/li>\n<li>Coordinaci\u00f3:<br \/>\nCopulatives: X i Y.<br \/>\nDistributives: Ni fa ni deixa fer.<br \/>\nDisjuntives: Te&#8217;n vas o et quedes?<br \/>\nAdversatives: mira-ho per\u00f2 no ho toquis.<br \/>\nIl\u00b7latives: Plou?, doncs no ens mourem de casa.<br \/>\nContinuatives: El va renyar i encara el bufetej\u00e0.<br \/>\nCausals: Menja perqu\u00e8 (que, car) t&#8217;has de fer gran.<\/li>\n<li>Subordinaci\u00f3:<br \/>\nSubstantives: substitueix un nom i pot fer el paper de subjecte, predicat nominal (Aquest noi no \u00e9s el que era), complement directe (Vull que vinguis), indirecte (dona-ho a qui vulguis), preposicional d&#8217;objecte (recorda&#8217;t del que et vaig dir), complement del nom (Tinc el pressentiment que no vindran), complement agent (Fou executat pel primer que arrib\u00e0).<br \/>\nAdjectives: (El noi que has vist) [La difer\u00e8ncia amb les anteriors \u00e9s aqu\u00ed han de tenir un antecedent al qual qualifiquen]<br \/>\nAdverbials:<\/p>\n<ul>\n<li>Lloc: anirem on voldr\u00e0s.<\/li>\n<li>temporal: Torna-me&#8217;l quan vulguis.<\/li>\n<li>Modals o de manera: Fes-ho com et sembli.<\/li>\n<li>Comparatives: Tant com plou, el vent ho eixuga. &#8220;Com m\u00e9s&#8221;<\/li>\n<li>Consecutives: M&#8217;hi trobo tan b\u00e9 que no me&#8217;n s\u00e9 anar.<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Condicionals: Si plou ens quedarem a casa.<\/span><\/li>\n<li>Concessives: Encara que no ens agradi ho hem de fer.<\/li>\n<li>Causals: Estic preocupat perqu\u00e8 (ja que) no va.<\/li>\n<li>Finals: Ho faig perqu\u00e8 (a fi que) tothom ho s\u00e0piga.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>Pompeu Fabra. Gram\u00e0tica Catalana (1923)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ling\u00fc\u00edstica\u00a0 \u00a0 Les meves paraules\u00a0 \u00a0Etimologies\u00a0 \u00a0Literatura catalana (esquema) i 2\u00a0 (contenidor) Ortografia\u00a0 \u00a0 \u00a0Morfologia : article, substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverb, preposici\u00f3, conjunci\u00f3\u00a0 \u00a0Sintaxi Ortografia [introducci\u00f3 gram\u00e0tica Fabra] Separaci\u00f3 sil\u00b7l\u00e0bica: por-ra, pas-sa En catal\u00e0 trobem diftong (dues vocals=una s\u00edl.laba) quan la i, u actuen com a consonants: al comen\u00e7ament d&#8217;un mot, entre dues vocals, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/gramatica-catalana\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Gram\u00e0tica catalana&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[365],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3568"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3568"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3568\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3568"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3568"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3568"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3568"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3568"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}