Ernst Cassirer (1874\u20131945) va ser un fil\u00f2sof neokanti\u00e0 alemany conegut per la seva teoria de les formes simb\u00f2liques.<\/p>\n
Kant deia que arribem al m\u00f3n a trav\u00e9s de les formes a priori de l’espai, el temps i les categories de l’enteniment amb la f\u00edsica de Newton com a marc conceptual. Som \u00e9ssers racionals que coneixem el m\u00f3n per la ci\u00e8ncia f\u00edsica. El debat de Davos<\/strong> Aquest debat va suposar un canvi en la filosofia occidental, es deixa la Il\u00b7lustraci\u00f3 i el pensament neokantiana [epistemologia] i es passa a la fenomenologia i l’existencialisme [quina \u00e9s la nostra experi\u00e8ncia?]. El pas de la confian\u00e7a en la ra\u00f3 a la consci\u00e8ncia de la crisi i la finitud. [El cert per\u00f2 \u00e9s que la fenomenologia i l’existencialisme no ens aporta eines per inventariar la nostra manera d’estar en el m\u00f3n] [la WWII certificar\u00e0 el frac\u00e0s del projecte il\u00b7lustrat: la ra\u00f3 i la ci\u00e8ncia no ens han dut a un m\u00f3n millor, sin\u00f3 al colonialisme, a la infelicitat consumista que exhaureix els recursos del planeta i el fa inhabitable amb el canvi clim\u00e0tic, amb la persist\u00e8ncia de la pobresa, la desigualtat i les guerres. La substituci\u00f3 de la religi\u00f3 per ci\u00e8ncia o comunisme tampoc no ha fuincionat ]<\/p>\n [\u00c9s frustrant que no entenguessin que els punts de vista s\u00f3n complementaris. L’home t\u00e9 una dimensi\u00f3 relacionada amb la cultura, el conjunts de creences de la societat, i una altra dimensi\u00f3 que \u00e9s la seva experi\u00e8ncia d’estar en el m\u00f3n]<\/p>\n Cr\u00edtica liter\u00e0ria<\/a>, Biblioteca: Cassirer<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ernst Cassirer (1874\u20131945) va ser un fil\u00f2sof neokanti\u00e0 alemany conegut per la seva teoria de les formes simb\u00f2liques. Kant deia que arribem al m\u00f3n a trav\u00e9s de les formes a priori de l’espai, el temps i les categories de l’enteniment amb la f\u00edsica de Newton com a marc conceptual. Som \u00e9ssers racionals que coneixem el … <\/p>\n
\nCassirer mira com el llenguatge, el mite, l’art, la religi\u00f3, a m\u00e9s de la ci\u00e8ncia, tamb\u00e9 s\u00f3n la nostra m,anmera d’accedir al m\u00f3n. No tenim nom\u00e9s les formes i categories fixes de Kant sin\u00f3 un conjunt de mites i narracions que poden anar canviant en el temps. “L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s nom\u00e9s homo sapiens<\/em>, sin\u00f3 sobretot homo symbolicus<\/em>“, un \u00e9sser que ent\u00e9n i interpreta el m\u00f3n a trav\u00e9s de s\u00edmbols. (Essay of Man, 1944). “L’home no pot viure la seva vida sense expressar-la” (p. 328). En els mites i religions, en el llenguatge, i en l’art, hi ha un conjunt de formes que compartim. “La cultura humana en el seu conjunt pot ser descrita com el proc\u00e9s de la progressiva autoalliberaci\u00f3 de l’home. El llenguatge, l’art, la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia constitueixen les diferents fases d’aquest proc\u00e9s. A totes elles l’home descobreix i prova un nou poder, el d’edificar un m\u00f3n propi, un m\u00f3n ideal. La filosofia no pot renunciar a cercar una unitat fonamental en aquest m\u00f3n ideal. Per\u00f2 aquesta unitat no ha de confondre amb la simplicitat. No ha d’ignorar les tensions i les friccions, els forts contrastos i els conflictes profunds entre els diversos poders de l’home. No poden ser redu\u00efts a un com\u00fa denominador. Tendeixen en direccions diferents i obeeixen a diferents principis, per\u00f2 aquesta multiplicitat i disparitat no significa disc\u00f2rdia o manca d’harmonia. Totes aquestes funcions es completen i es complementen, per\u00f2 cadascuna obre un nou horitz\u00f3 i mostra un nou aspecte del que \u00e9s hum\u00e0. El que \u00e9s dissonant es troba en harmonia amb si mateix; els contraris no s’exclouen m\u00fatuament sin\u00f3 que s\u00f3n interdependents: “harmonia en la contrarietat com en el cas de l’arc i de la lira”. (p.334)<\/p>\n
\nEl 1929 va tenir lloc a Davos un seguit de confer\u00e8ncies, 4 de Cassirer i 3 de Heidegger<\/a> sobre la q\u00fcesti\u00f3 “Qu\u00e8 \u00e9s l’home?” (WK<\/a>). Heidegger va confrontar Cassirer. L’home no \u00e9s tant un “animal simb\u00f2lic que crea cultura” com un \u00e9sser que viu una experi\u00e8ncia concreta (Dasein, (\u00e9sser-aqu\u00ed)) oberta i finita. Per al primer l’estudi de l’home ha d’atendre a les formes culturals simb\u00f2liques que ha creat mentre que per Heidegger ha de consistir en una an\u00e0lisi dels modes d’exist\u00e8ncia, una ontologia de l’\u00e9sser. L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s “Animal symbolicum” en un m\u00f3n estructurament simb\u00f2licament. O \u00e9s un “Dasein” (ser-en-el-m\u00f3n) projectat cap a la mort. Cassirer busca veritats [comunes, no universals com diuen alguns textos] mentre que Heidegger remarca la finitud [si estudiem 1M d’homes, fins a quin punt s\u00f3n diferents?]. El llenguatge [i les narracions] ens permeten construir m\u00f3ns simb\u00f2lics i mites \/ \u00e9s el lloc on es revela l’\u00e9sser. Cassirer creu en la cultura com a eina d\u2019alliberament i progr\u00e9s racional; Heidegger indica que pot ser un vel que oculta l\u2019autenticitat. Heidegger critica els idols de l’humanisme que defensa casssirer, definir l’home com animal racionalm \u00e9s un prejudici que el mant\u00e9 en la il\u00b7lusi\u00f3 i l’autoengany. L’home ha d’acceptar la duresa del dest\u00edo i lliurar-se a l’angoixa existencial davant la mort, en que compren que \u00e9s un no-res [per\u00f2 entretant salsitxes i cervesa]. Considera erroni el relat del progr\u00e9s.. Qu\u00e8 hem de fer seguir analitzant les “categories” simb\u00f2liques de la cultura, igual que Kant va fer amb les formes ic ategories de la F\u00edsica? O b\u00e9 emprendre uan fenomenologia existencial?<\/p>\n
\n