{"id":3584,"date":"2025-07-11T09:02:14","date_gmt":"2025-07-11T09:02:14","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3584"},"modified":"2025-08-01T09:39:10","modified_gmt":"2025-08-01T09:39:10","slug":"el-model-de-societat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-model-de-societat\/","title":{"rendered":"El model de societat"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/societats-grups-activitats\/\">Societats, grups, activitats<\/a> Estructura. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/\">Civilitzacions<\/a><\/p>\n<p>[esborrany]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>A l&#8217;hora de fer una classificaci\u00f3 simple dels tipus de societats humanes (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/\">civilitzacions<\/a>) es proposen:<\/p>\n<ul>\n<li>Sense civilitzaci\u00f3, ca\u00e7adors\/recol\u00b7lectors<\/li>\n<li>Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Grega<\/a>-romana, Azteca,<\/li>\n<li>Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental \/ ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme.<\/li>\n<li>Afegides: Africana, Comunista<\/li>\n<\/ul>\n<p>I tres tipus d&#8217;economia:<\/p>\n<ul>\n<li>agr\u00edcola<\/li>\n<li>industrial<\/li>\n<li>informaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<p>A banda hi ha les formes de govern:<\/p>\n<p>Al llarg de la hist\u00f2ria, han existit diverses formes de govern pol\u00edtic, cadascuna amb caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Aqu\u00ed tens una llista de les principals:<\/p>\n<ul>\n<li>Cacicat<br \/>\nDictadura militar, dictadura personalista<br \/>\nOligarquia<br \/>\nTeocr\u00e0cia<br \/>\nanarquia<\/li>\n<li>Oligarquia, plutocr\u00e0cia<br \/>\nMonarquia absoluta<br \/>\nRep\u00fablica popular (partit \u00fanic, Xina, Corea del nord)<br \/>\nRep\u00fablica socialista (antiga URSS, CUba)<br \/>\nRep\u00fablica autorit\u00e0ria, amb eleccions per\u00f2 limitacions pol\u00edtiques (R\u00fassia, Turquia)<\/li>\n<li>Monarquia constitucional (UK, Espanya), Monarquia parlament\u00e0ria (Su\u00e8cia, Dinamarca)<br \/>\nRep\u00fablica democr\u00e0tica (USA, Fran\u00e7a, Alemanya)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Al llarg de la hist\u00f2ria els pensadors han reflexionat sobre la forma justa i eficient de govern.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Filosofia<\/h2>\n<p>Plat\u00f3<br \/>\nA la Rep\u00fablica plantejava una divisi\u00f3 social basada en naturalesa, que vindria determinada biol\u00f2gicament [i per tant gen\u00e8tica], sense opci\u00f3 a canviar-la.<\/p>\n<p>Aix\u00ed tindr\u00edem:<\/p>\n<ul>\n<li>Productors (agricultors, artesans)<\/li>\n<li>Guardians (defensors, soldats)<\/li>\n<li>Governants-fil\u00f2sofs<\/li>\n<\/ul>\n<p>Arist\u00f2til<\/p>\n<p>Montesquieu i la separaci\u00f3 de poders<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Ficci\u00f3 moderna<\/h2>\n<p>Aldous Huxley<br \/>\n\u00b4<br \/>\nA &#8220;Brave New World&#8221; (1932) descriu una societat gen\u00e8ticament jerarquitzada:<\/p>\n<ul>\n<li>Alfa(l\u00edders intel\u00b7ligents i forts)<\/li>\n<li>Beta(funcionaris intel\u00b7ligents per\u00f2 obedients)<\/li>\n<li>Gamma, Delta, Epsilon(treballadors f\u00edsics, amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i iniciativa redu\u00efdes)<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 id=\"graeberwengrow\">The Dawn of Everything: A New History of Humanity<\/h2>\n<p>David Graeber (antrop\u00f2leg)\u00a0 i David Wengrow, (arque\u00f2leg). 2021 (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2021\/11\/08\/early-civilizations-had-it-all-figured-out-the-dawn-of-everything\">New Yorker<\/a>)<\/p>\n<p>Cr\u00edtica la visi\u00f3 convencional segons la qual la humanitat va passar d\u2019un estat de naturalesa (ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors igualitaris) cap a societats cada cop m\u00e9s complexes i jer\u00e0rquiques (agricultura \u2192 ciutats \u2192 estats \u2192 democr\u00e0cia moderna). Es troben exemples de societats complexes sense jerarquia [amb la conclusi\u00f3 impl\u00edcita que l&#8217;anarquia seria possible].<\/p>\n<p>Hi ha ciutats antigues sense govern central ni ex\u00e8rcit, societats agr\u00edcoles que vivien amb gran igualtat mentre que algunes tribus ca\u00e7adores-recol\u00b7lectores tenien estructures de lideratge fort.<\/p>\n<ul>\n<li>\u00c7atalh\u00f6y\u00fck (actual Turquia), 7100\u20135700 aC. Ciutat neol\u00edtica amb milers d\u2019habitants, sense cap edifici palacial, ni temples centrals, ni jerarquia clara. Cada casa era similar en mida; la vida comunit\u00e0ria es desenvolupava als terrats. Voldria dir que \u00e9s possible una vida urbana sense govern centralitzat ni classes socials evidents.<\/li>\n<li>Talheim i Schletz-Asparn (Alemanya i \u00c0ustria). c. 5000 aC. Cementiris massius amb senyals de viol\u00e8ncia, per\u00f2 sense indicis de jerarquia social estructurada, el conflicte no necessitava un estat per existir; no calia jerarquia per a la guerra o la viol\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Kwakiutl (Pac\u00edfic nord-oest, Am\u00e8rica del Nord), documentats al s19. Societats de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors altament jer\u00e0rquiques, amb estructures de classe i rituals com el potlatch (redistribuci\u00f3 ostentosa de riquesa). Aix\u00ed doncs, els ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors no sempre eren igualitaris.<\/li>\n<li>Val del Dni\u00e8per (actual Ucra\u00efna) \u2013 Cultura de Trypillia, c. 5500\u20132750 aC. Grans assentaments agr\u00edcoles (alguns fins a 10.000 habitants), sense senyals d\u2019elit dominant, ni fortificacions, ni palaus.<\/li>\n<li>Cultura de la vall del Mississip\u00ed (Am\u00e8rica del Nord) exemple Cahokia (actual Illinois), c. 900\u20131600 dC. Grans complexos cerimonials i jerarquia temporal; per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019un temps, les societats tornaven a formes igualit\u00e0ries. ALternarien entre jerarquia i igualtat segons el cicle de l\u2019any o el context pol\u00edtic.<\/li>\n<li>Pobles de les planures nord-americanes (ex: Lakota, Cheyenne), s18-19. Alguns grups tenien governs m\u00e9s centralitzats a l\u2019estiu (guerres, grans reunions), i es dispersaven en grups m\u00e9s horitzontals a l\u2019hivern.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Kondiaronk, un diplom\u00e0tic i pensador ind\u00edgena dels Wendat a la zona dels grans llacs (Canad\u00e0 actual), s17 citat en fonts franceses (com Lahontan), defensava la llibertat individual, l\u2019abs\u00e8ncia de pobresa i la cr\u00edtica a l\u2019autoritarisme europeu. Hauria influ\u00eft Montesquieu o Rousseau. Idea clau: El pensament pol\u00edtic ind\u00edgena no era \u201cprimitiu\u201d sin\u00f3 altament sofisticat i va alimentar el pensament modern occidental, tot i que aix\u00f2 sovint s\u2019ha obviat.<\/p>\n<p>La conclusi\u00f3 \u00e9s que [el progr\u00e9s], l\u2019agricultura, les ciutats, o la complexitat social impliquen necess\u00e0riament jerarquia o coerci\u00f3. Amb la modernitat hem perdut llibertats com la llibertat de moure\u2019s (de fugir d\u2019una autoritat o d\u2019un entorn opressiu), la llibertat de desobeir ordres sense ser castigat amb viol\u00e8ncia, la llibertat de reinventar les formes socials (canviar com s\u2019organitza la comunitat). La hist\u00f2ria humana no \u00e9s un proc\u00e9s autom\u00e0tic cap a l\u2019autoritarisme o l\u2019Estat, sin\u00f3 una s\u00e8rie de decisions col\u00b7lectives. No hi ha determinisme, els humans han estat sempre capa\u00e7os de reflexionar i experimentar amb diferents formes d\u2019organitzaci\u00f3 social. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-societats-en-la-historia-determinisme-dialectica-atzar\/\">Les societats en la hist\u00f2ria, determinisme, dial\u00e8ctica, atzar<\/a>. )<\/p>\n<p>[per\u00f2 es podria dir que si les altres formes no han perdurat \u00e9s perqu\u00e8 funcionen pitjor?\u00a0 Cap revoluci\u00f3 pretenent un canvi radical ha millorat les condicions de vida, segurament perqu\u00e8 per a imposar-se necessita viol\u00e8ncia i poder i un cop alg\u00fa el t\u00e9, n&#8217;abusa inevitablement].<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Configurar una societat<\/strong><\/p>\n<p>Amb el que sabem avui sobre trets humans i gen\u00e8tica, tot i que limitat, podem especular amb la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/genoma-huma\/#configuranthumans\">configuraci\u00f3 d&#8217;humans<\/a> i, en cas que fos possible, com ho far\u00edem per tenir una societat estable i justa. Plat\u00f3 i aldoux Huxley van considerar societats amb uns tipus humans definits.<\/p>\n<p>Haur\u00edem de &#8220;fabricar&#8221; humans el m\u00e0xim de perfectes? alts, forts? intel\u00b7ligents i creatius? Aix\u00f2 provocaria potser una compet\u00e8ncia ferotge pels llocs destacats, ning\u00fa voldria fer les feines rutin\u00e0ries [potser algun dia les faran els robots?]. \u00c9s una mica el que ja passa ara: tothom vol ser influencer, escriptor, actor, tothom vol seguidors en lloc de seguir.<br \/>\nPer\u00f2 el contrari, generar humans amb una corba de Gauss de diferents al\u00e7ades i diferents intel\u00b7lig\u00e8ncies, tamb\u00e9 resulta q\u00fcestionable.<\/p>\n<p>Si busquem una societat estable que garanteixi el m\u00e0xim de benestar pel m\u00e0xim de ciutadans, potser haur\u00edem de tenir certa variaci\u00f3, i que cadasc\u00fa pugui assolir cert grau de realitzaci\u00f3 dins del segment al qual pertany [per exemple, jo no vull liderar, per\u00f2 s\u00ed explorar].<\/p>\n<p>Podria ser alguna cosa com:<\/p>\n<ul>\n<li>10% l\u00edders-alfa<\/li>\n<li>20% investigadors-cognitius<\/li>\n<li>25% treballadors adaptables<\/li>\n<li>15% artistes-emp\u00e0tics<\/li>\n<li>20% log\u00edstics estables<\/li>\n<li>10% exploradors\/tend\u00e8ncia al risc<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong id=\"culturessuperiors\">Hi ha cultures superiors?<\/strong><\/p>\n<p>[esborrany],<\/p>\n<p>De sempre hi ha hagut un debat sobre la millor forma de govern [mirant de fugir tant de la dictadura com del caos an\u00e0rquic, el debat de la vida justa <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/resum-filosofia-que-penso\/#moral\">Moral<\/a>]. S&#8217;han proposat diverses utopies. Idees i poder han determinat diferents formes, acabant en les democr\u00e0cies occidentals, els rep\u00fabliques populars,\u00a0 les oligarquies, les teocr\u00e0cies isl\u00e0miques.<\/p>\n<p>Si ens preguntem quina funciona millor, quins par\u00e0metres haur\u00edem d&#8217;incloure? el producte interior brut? l&#8217;\u00edndex de Gini? la felicitat? la delinq\u00fc\u00e8ncia (Singapur), la llibertat de premsa, el r\u00e0nking de les universitats? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/indicadors\/\">Indicadors<\/a> ) [sembla evident que Dinamarca funciona millor que Espanya, i que Espanya funciona millor que Som\u00e0lia].<\/p>\n<p>Les societats <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/#indigenes\">ind\u00edgenes<\/a> s&#8217;han de conservar? o transformar? [en el passat els missioners pretenien canviar a la for\u00e7a el sistema de creences que qualificaven de superstici\u00f3s pel &#8220;superior&#8221; cristi\u00e0].<\/p>\n<p>[Els europeus fem viatges d&#8217;aventura a cultures primitives que percebem com a &#8220;m\u00e9s aut\u00e8ntiques&#8221; i diem &#8220;tenen menys per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s feli\u00e7os&#8221;. Per\u00f2 rarament canviem el nostre estil de vida, i ells volen ser com nosaltres, tenir un sostre, un supermercat abastit i televisi\u00f3. D&#8217;altra banda la nostra cultura occidental suposadament superior, est\u00e0 plena de depressius que no poden tirar endavant<\/p>\n<p>i les nostres societats estan plenes de depressius que no tiren endavant sense\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/drogues-alcohol-antidepressius-analgesics\/\">drogues i medicaments<\/a>, buscant desesperadament l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/esser-a-traves-dels-altres-lansia-per-ser-valorat\/\">aprovaci\u00f3 dels altres<\/a>. Qui viu en pau i sense \u00e0nsia?<\/p>\n<p>[B\u00e0sicament sembla que costa trobar l&#8217;equilibri entre el caos i l&#8217;anarquia, que \u00e9s injust i inefica\u00e7, amb els m\u00e9s forts oi barruts explotant els altres, i la dictadura, que tamb\u00e9 \u00e9s injusta i inefica\u00e7.<br \/>\n[entre la dictadura xinesa, eficient, i els obstacles de petits grups ecologistes que paralitzen l&#8217;economia amb demandes absurdes]<\/p>\n<p>[Les cultures abr\u00e0miques &#8220;s&#8217;escapen&#8221; amb al creen\u00e7a d&#8217;una vida feli\u00e7 m\u00e9s enll\u00e0 de la mort. Les cultures d\u00e0rmiques &#8220;s&#8217;escapen&#8221; refugiant-se en la meditaci\u00f3 i respiraci\u00f3. Potser els grecs s\u00f3n els m\u00e9s saludables? Viure el present amb curiositat i moderaci\u00f3?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Societats, grups, activitats Estructura. Civilitzacions [esborrany] Introducci\u00f3 A l&#8217;hora de fer una classificaci\u00f3 simple dels tipus de societats humanes (civilitzacions) es proposen: Sense civilitzaci\u00f3, ca\u00e7adors\/recol\u00b7lectors Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, Grega-romana, Azteca, Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental \/ ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme. Afegides: Africana, Comunista I tres tipus d&#8217;economia: agr\u00edcola industrial informaci\u00f3 A banda hi ha &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-model-de-societat\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;El model de societat&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[365],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3584"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3584"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3584\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3584"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3584"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3584"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3584"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3584"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}