{"id":3593,"date":"2025-07-27T09:39:58","date_gmt":"2025-07-27T09:39:58","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3593"},"modified":"2025-08-25T10:45:57","modified_gmt":"2025-08-25T10:45:57","slug":"xina-aequitectura-i-jardins","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/","title":{"rendered":"Xina, arquitectura i jardins"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina\/\">Xina<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#principisarquitectura\">Arquitectura<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#principisarquitectura\">Principis<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#historiaarquitectura\">Hist\u00f2ria<\/a> \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#urbanisme\">Urbanisme<\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#jardins\">Jardins<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#principisjardins\">Principis<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#principisjardins\">Poesia<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#historiajardins\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#principisjardins\">Ubicaci\u00f3<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"arquitectura\">Arquitectura<\/h2>\n<p id=\"principisarquitectura\"><strong>Principis<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha una s\u00e8rie de principis que es van establir als primers imperis i que s&#8217;han mantingut durant 4000 anys fins arribar a la trobada amb els gratacels al segle XX. Aquests principis s\u00f3n comuns a Xina, Jap\u00f3 i Indoxina.<\/p>\n<ul>\n<li>Estructures de fusta i sostres amb voladissos<br \/>\n\u00das de fusta com a material principal, amb columnes i bigues. Els sostres amb voladissos estan dissenyats per protegir de la pluja i el sol. Els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dougong\">dougong<\/a> (sistemes modular de m\u00e8nsules encaixades sense claus) s\u00f3n una innovaci\u00f3 \u00fanica que distribueix el pes i permet grans voladissos.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/4d\/Yingzao_Fashi_5_desmear.JPG\/800px-Yingzao_Fashi_5_desmear.JPG\" width=\"270\" \/> <img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/1\/10\/Sagami_Temple_2600px.jpg\/800px-Sagami_Temple_2600px.jpg\" width=\"270\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Simetria i jerarquia<br \/>\nEls edificis importants (palaus, temples) tenenm un eix central al voltant del qual es disposen els diferents edificis de manera ordenada. Aix\u00ed es fa refer\u00e8ncia a l&#8217;ordre cosmol\u00f2gic i l&#8217;harmonia confuciana. L&#8217;arquitectura axial (com a la Ciutat Prohibida) simbolitza el poder centralitzat. (en canvi els jardins seran asim\u00e8trics per imitar la naturalesa).<br \/>\nEls edificis amb portes que donen a l&#8217;entrada s\u00f3n m\u00e9s importants que els dels costats.<\/li>\n<li>A m\u00e9s de la geometria, els s\u00edmbols tamb\u00e9 s\u00f3n presents a la decoraci\u00f3, dracs, f\u00e8nix, n\u00favols, colors com el vermell (prosperitat) i el groc (imperial). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pintura-xinesa\/#escultura\">Escultura<\/a>)<br \/>\nElements simb\u00f2lics del feng-shui i el taoisme:<br \/>\nMampares de cara a l&#8217;entrada per aturar els mals esperits que es mouen en l\u00ednia recta. Decoraci\u00f3 amb s\u00edmbols de les tres divinitats celestials Sanxing, Fu, Lu, shou, els tres estels, J\u00fapiter (fortuna), Mizar de l&#8217;Ossa major (prosteritat) i Canopus a la constel\u00b7Laci\u00f3 de Carina, l&#8217;estel m\u00e9s brillant de l&#8217;hemisferi sud. (longevitat). orientaci\u00f3 amb una muntanya al nord i aigua al sud, a l&#8217;entrada.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>\u00a0Cobertes de teula vidriada i colors simb\u00f2lics<br \/>\nLes teules grogues (per a l&#8217;emperador) o verdes (per a nobles) tenen significat ritual. Els sostres amb cantonades corbades s\u00f3n t\u00edpics en temples i palaus.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Patis interiors i jardins<br \/>\nLes cases tradicionals (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Siheyuan\">siheyuan<\/a>) organitzen els espais al voltant de patis, seguint principis de feng shui.<br \/>\nTenim els patis \u9662) i a una escala m\u00e9s petita els &#8220;Sky well&#8221; (\u5929\u4e95) [pou al cel, el nostre celobert que en els blocs de pisos \u00e9s un espai secundari i a les andaluses un petit paisatge. Aquests patis ajuden a la ventilaci\u00f3 i regular la temperatura. Al nord acostumen a estar orientats al sud, protegint-se del vent del nord i fent arribar el m\u00e0xim de lluma la fa\u00e7ana. Al sud els patis s\u00f3n m\u00e9s petits i recullem aigua del sostre (com l&#8217;impluvium rom\u00e0).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/43\/Siheyuan_model.jpg\/800px-Siheyuan_model.jpg\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>Una mansi\u00f3 tindria de l&#8217;\u00e8poca Song tindria diversos pavellons distribu\u00efts al voltant de patis interiors, units per passadissos coberts o camins entre jardins i patis. [porta al sud]. El pavell\u00f3 central era el m\u00e9s important, orientat cap al sud. Aqu\u00ed es trobava la sala d\u2019actes o recepci\u00f3 (\u5802\u5c4b t\u00e1ngw\u016b). Al darrere hi havia les habitacions m\u00e9s privades i de m\u00e9s rang (com les dels pares o patriarques). Als laterals i darrere, pavellons per a altres membres de la fam\u00edlia, servents, cuines, magatzems, etc. Els membres masculins acostumaven a ocupar espais m\u00e9s propers al centre; les dones i nens vivien en zones laterals o m\u00e9s interiors (*nei yuan*, &#8220;pati interior&#8221;).<br \/>\nEl jard\u00ed era fonamental: no nom\u00e9s com espai de lleure sin\u00f3 com a element espiritual i est\u00e8tic. Hi podien haver llacs artificials, roques decoratives, pavellons de lectura, ponts petits, etc.<\/p>\n<ul>\n<li>Horitzontalitat<br \/>\nMentre que a occident la import\u00e0ncia d&#8217;un edifici s&#8217;expressa en la verticalitat, amb torres, aqu\u00ed es posa l&#8217;\u00e8mfasi en l&#8217;extensi\u00f3 horitzontal. Els sostres semblen surar en l&#8217;espai sobre la base, mentre que els murs verticals tenen menys import\u00e0ncia. Les sales de la Ciutat Prohibida, per exemple tenen el sostre relativament m\u00e9s\u00a0 baix que els equivalents occidentals.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"historiaarquitectura\">Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Antiguitat i primeres dinasties (Xia, Shang, Zhou &#8211; fins al 221 aC)<br \/>\nEstructures funer\u00e0ries (t\u00famuls), palaus de fusta (desapareguts) i ciutats murallades. Primeres mostres d&#8217;urbanisme i planificaci\u00f3 ritual.<\/li>\n<li>Dinastia Qin (221\u2013206 aC)<br \/>\nUniformitzaci\u00f3 arquitect\u00f2nica com a part de la unificaci\u00f3 de l\u2019Imperi. Construcci\u00f3 del primer tram de la Gran Muralla. Mausoleu de l&#8217;emperador Qin Shi Huang amb l\u2019ex\u00e8rcit de terracota.<\/li>\n<li>Dinastia Han (206 aC\u2013220 dC)<br \/>\nConsolidaci\u00f3 del model del palau imperial i resid\u00e8ncies amb patis. Aven\u00e7 en t\u00e8cniques de cobertes i decoraci\u00f3. Introducci\u00f3 del budisme, que influir\u00e0 en temples i pagodes.<\/li>\n<li>Dinasties del Nord i Sud i Tang (220\u2013907)<br \/>\nArquitectura monumental (ex. gran capital Chang&#8217;an); influ\u00e8ncia a Corea i Jap\u00f3. Introducci\u00f3 del budisme: Els temples de pedra (com les &#8220;Grutes de Longmen&#8221;) mostren influ\u00e8ncia \u00edndia. Pagodes, estructures en forma de torre (origin\u00e0ries de &#8220;stupes&#8221; budistes), com la Pagoda de l&#8217;Oca Salvatge (Xi\u2019an).<\/li>\n<li>Dinasta Song (960\u20131279)<br \/>\nRefinament i estandarditzaci\u00f3: El tractat &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Yingzao_Fashi\">Yingzao Fashi<\/a>&#8221; (1103) codific\u00e0 t\u00e8cniques de construcci\u00f3. Els Song afegiren m\u00e9s decoraci\u00f3 als sostres i columnes. <span style=\"font-size: 1rem;\">Aparici\u00f3 i desenvolupament de pagodes de ma\u00f3 o pedra.<\/span><\/li>\n<li>Dinastia Yuan (1271\u20131368)<br \/>\nInflu\u00e8ncies mongoles; construccions m\u00e9s massives i fortificades. Expansi\u00f3 de l&#8217;arquitectura urbana i religiosa.<\/li>\n<li>Dinastia Ming (1368\u20131644)<br \/>\nReconstrucci\u00f3 de la Ciutat Prohibida a Beijing. S&#8217;estandarditza l&#8217;estil de palau imperial: sostres grocs, eix sim\u00e8tric, terrasses elevades. Renovaci\u00f3 de la Gran Muralla.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/7\/76\/Forbidden_city_map_wp_1.png\/500px-Forbidden_city_map_wp_1.png\" width=\"270\" \/><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/traveldigg.com\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/Forbidden-City-Aerial-View.jpg\" width=\"270\" \/><\/p>\n<p>Ciutat Prohibida<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.cathaypacific.com\/content\/dam\/focal-point\/cx\/inspiration\/2023\/07\/PATHS-UNKNOWN-Beijing-Hutong-Mnay-houses-courtesyimages-HERO.jpg\" \/><\/p>\n<p>Hutongs<\/p>\n<ul>\n<li>Dinastia Qing (1644\u20131911)<br \/>\nContinu\u00eftat estil\u00edstica amb els Ming, per\u00f2 amb m\u00e9s ornamentaci\u00f3. Influ\u00e8ncies manx\u00fas i tibetanes (ex. Palau d&#8217;Estiu, Temple del Cel, harmonia cel-terra). Jardins ornamentals sofisticats com Yuanmingyuan [Palau d&#8217;estiu] i Suzhou combinant roques, aigua i pavellons).<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/govt.chinadaily.com.cn\/images\/202006\/23\/5ef197ab498ed1e2dc1b83e6.jpeg\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Primera meitat del segle XX (1912\u20131949)<br \/>\nPer\u00edode de transici\u00f3 amb influ\u00e8ncies occidentals. Construcci\u00f3 d&#8217;edificis colonials (Shanghai, Qingdao) amb estils neocl\u00e0ssics, art d\u00e9co i victorians. \u00a0Intent de crear un estil fusi\u00f3 sino-occidental (ex. universitats amb fa\u00e7anes occidentals i sostres xinesos).<\/li>\n<li>Per\u00edode maoista (1949\u20131976) Arquitectura monumental socialista: grans places, edificis administratius (ex. Gran Sala del Poble (Influ\u00e8ncia de\u00f1 realisme sovi\u00e8tic). Durant la revoluci\u00f3 Cultural s&#8217;enderroquen molts edificis antics. Prioritat a la funcionalitat i al col\u00b7lectivisme (blocs residencials uniformes). Quan es van haver de construir r\u00e0pidament instal\u00b7lacions per als camps petroliers de Daqing es va rec\u00f3rrer a la t\u00e8cnica de la terra compactada com a exemple d&#8217;autosufici\u00e8ncia i frugalitat impulsat per Mao. A la llarga va resultar ineficient.<\/li>\n<li>Reformes i obertura (des de 1978)<br \/>\nBoom urban\u00edstic i verticalitzaci\u00f3: aparici\u00f3 de gratacels, centres financers i zones especials (Shenzhen). Internacionalitzaci\u00f3: participaci\u00f3 d\u2019estudis d\u2019arquitectura globals. Nou urbanisme xin\u00e8s: Intent d\u2019integrar la tradici\u00f3 amb la modernitat.<br \/>\nA partir dels anys 1990\u20132000, es fa un esfor\u00e7 per recuperar la identitat cultural a trav\u00e9s de l\u2019arquitectura.\u00a0 Fa\u00e7anes inspirades en motius tradicionals,\u00a0 brises solars amb formes de gelosies o teulades reinterpretades. Barris moderns inspirats en antics hutongs o jardins xinesos. Utilitzaci\u00f3 de materials contemporanis per recrear l\u2019est\u00e8tica tradicional (acer, vidre, formig\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/originals\/8d\/6d\/82\/8d6d82305758e2e46c06eec5cf53cc23.jpg\" width=\"270\" \/><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.topasiatour.com\/pic\/china\/city\/shanghai\/attractions\/shanghai-tower-2.jpg\" width=\"270\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/images.chinahighlights.com\/allpicture\/2021\/07\/dda0426382504a6683cb99a8_cut_800x500_9.jpg\" width=\"270\" \/><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/cfileonline.org\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/wang-shu-architect-architecture10.jpg\" width=\"270\" \/><\/p>\n<p>Torre CCTV, Rem Koolhaas. Torre Shanghai. Estadi niu d&#8217;ocell. Herzog&amp;Meuron. Museu d&#8217;Hist\u00f2ria de Ningbo<\/p>\n<p><strong id=\"urbanisme\">Urbanisme<\/strong><\/p>\n<p>[En els viatges vaig notar l&#8217;ordre de l&#8217;orientaci\u00f3, la muralla amb les portes, la torre del tambor per senyalar les hores a la nit i la torre de la campana]<\/p>\n<p>Els principis de simetria, jerarquia i orientaci\u00f3 que regien l&#8217;arquitectura xinesa tradicional tamb\u00e9 s&#8217;aplicaven a l&#8217;urbanisme, especialment a les ciutats planificades durant les dinasties imperials. L&#8217;ordenaci\u00f3 de les ciutats seguia regles estrictes basades en el cosmologia tradicional, el confucianisme i el feng shui, amb un enfocament en l&#8217;alineaci\u00f3 amb els punts cardinals i la distribuci\u00f3 simb\u00f2lica del poder.<\/p>\n<ul>\n<li>Orientaci\u00f3 nord-sud i eix<br \/>\nLes ciutats ideals (com Chang\u2019an [actual Xi\u2019an] durant els Tang o Beijing durant els Ming i Qing) es disposaven al llarg d\u2019un eix central que corria de nord a sud. L\u2019emperador, associat amb el Cel (&#8220;Tian&#8221;), governava des del nord (simbolitzant autoritat), mentre que els s\u00fabdits s\u2019orientaven cap al sud (d\u2019aqu\u00ed que els edificis principals mirin al sud). Els carrers principals s\u2019organitzaven en graella, amb simetria respecte a l\u2019eix central. Per exemple a Chang\u2019an (Dinastia Tang) l&#8217;avinguda Zhuque de 155m connectava les portes N i S. Tenia 108 barris en graella envoltats per muralles. A Beijing (Ming i Qing) hi ha un eix N-S des de la Porta Yongding (sud) fins a la Torre del Tambor (nord), passant per la Ciutat Prohibida. En ubicacions de topografia dif\u00edcil o estructures de canals necess\u00e0ries per al comer\u00e7, el tra\u00e7at s&#8217;adaptava.<\/li>\n<li>Jerarquia dels espais<br \/>\nLa ciutat prohibida, elc entre del poder, reservada exclusivament a l&#8217;emperador i la cort. La ciutat Imperial voltada de muralles que allotjava funcionaris i serveis administratius. La Ciutat Exterior on vivien els comuns, amb barris (&#8220;hutong&#8221;) organitzats al voltant de patis (&#8220;siheyuan&#8221;).<\/li>\n<li>Muralles i portes<br \/>\nLes ciutats estaven envoltades de muralles (de ma\u00f3 o terra compactada) amb portes monumentals orientades als quatre punts cardinals. La Porta Meridiana (&#8220;Wumen&#8221;) a Beijing era l\u2019entrada principal (reservada a l\u2019emperador), mentre que les altres portes tenien funcions espec\u00edfiques (ex: la Porta Zhengyang per a rituals).<\/li>\n<li>Edificis oficials i temples<br \/>\nTemples ancestrals i altars (com el Temple del Cel a Beijing) es col\u00b7locaven seguint l\u2019eix sim\u00e8tric, amb estructures orientades al sud. Els yamen (seus del govern local) ocupaven posicions centrals dins les ciutats.<\/li>\n<li>Feng shui i elements naturals<br \/>\nLes ciutats es situaven entre muntanyes al nord (protecci\u00f3) i riu al sud (recursos i comunicaci\u00f3). Els carrers s\u2019alineaven per evitar &#8220;fluxos d\u2019energia negativa&#8221; (&#8220;sha qi&#8221;), seguint corrents d\u2019aigua o relleu natural.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Una Ciutat de Comtat T\u00edpica (Dinastia Qing) tenia:<\/p>\n<ul>\n<li>1. Centre: &#8220;Yamen&#8221;, Temple dels D\u00e9us Locals.<br \/>\nEl Yamen (\u8859\u95e8) era el centre de poder de la ciutat, on els funcionaris imperials (&#8220;mandarins&#8221;) administraven just\u00edcia, cobraven impostos i gestionaven afers civils. Tenien una gran sala d\u2019audi\u00e8ncies (per a judicis i cerim\u00f2nies), oficines per a funcionaris (registres, impostos) i presons o cel\u00b7les per a detinguts (generalment a la part posterior). Ubicat al centre, a l\u2019eix principal nord-sud.<br \/>\nEl Temple dels D\u00e9us Locals (\u57ce\u968d\u5e99, Ch\u00e9nghu\u00e1ng Mi\u00e0o) funcionava com a &#8220;jutjat espiritual&#8221;, on es creia que el d\u00e9u local (&#8220;Chenghuang&#8221;) jutjava les \u00e0nimes despr\u00e9s de la mort. Tamb\u00e9 era un lloc on els funcionaris feien juraments de lleialtat a l\u2019emperador.<\/li>\n<li>2. Eix principal: Carrer amb botigues i cases de comerciants.<br \/>\nAqu\u00ed hi havia les Cases de canvi\u00a0 (\u94b1\u5e84, Qi\u00e1nzhu\u0101ng), bancs que gestionaven pr\u00e9stecs i transaccions comercials, sovint propietat de fam\u00edlies mercants poderoses. Tamb\u00e9 albergs i Fondes (\u5ba2\u6808, K\u00e8zh\u00e0n), per a viatgers i comerciants que transitaven per les rutes comercials (com la Ruta de la Seda o el Gran Canal).<\/li>\n<li>3. Zona sud: Mercat principal.<br \/>\nEls merca principal (\u5e02, Sh\u00ec) estava dividit per gremis (seda, cer\u00e0mica, aliments) i obrien en dies espec\u00edfics (segons el calendari lunar). A m\u00e9s hi havia mercats temporals a les portes de la ciutat o en barris perif\u00e8rics.<\/li>\n<li>4. Zona nord: Temple Confuci\u00e0 i Acad\u00e8mia.<br \/>\nL&#8217;Acad\u00e8mia Confuciana (\u4e66\u9662, Sh\u016byu\u00e0n) era el centre educatiu per a la preparaci\u00f3 dels ex\u00e0mens imperials. S\u2019ensenyaven els cl\u00e0ssics confucians i s\u2019organitzaven cerim\u00f2nies en honor de Confuci. Al Temple Confuci\u00e0 (\u5b54\u5e99, K\u01d2ng Mi\u00e0o) es realitzaven rituals oficials en honor de Confuci.<\/li>\n<li>5. Perif\u00e8ria: Temples budistes\/taoistes i barris obrers.Temple Budista (\u5bfa, S\u00ec) i Temple Taoista (\u89c2, Gu\u00e0n), centres de culte i vida comunit\u00e0ria, amb jardins i sales per a meditaci\u00f3. Els temples budistes solien tenir criptes per a emmagatzemar textos sagrats.Els funcionaris vivien a prop del &#8220;yamen&#8221;, els comerciants ocupaven zones properes al mercat i els pagesos vivien fora de les muralles. Les fam\u00edlies riques tenien cases amb un pati central (Siheyuan \u56db\u5408\u9662). La gent normal viai en carrers estrets ( Hutong (\u80e1\u540c) [el 2005 a Beijing observava aquestes illes sense sanejament, amb uns lavabos p\u00fablics a les cantonades, els habitatges merament dormitoris sense finestres i la gent fent vida al carrer]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Algunes ciutats prou riques, com Suzhou o Yangzhou), tenien escenaris fixos (\u620f\u53f0, X\u00ect\u00e1i) per a \u00f2pera tradicional (&#8220;Peking opera&#8221; o &#8220;Kunqu&#8221;).<br \/>\nD&#8217;altres infraestructures p\u00fabliques eren els magatzems de gra\u00a0 (\u7cae\u4ed3, Li\u00e1ngc\u0101ng) controlats pel govern per a redistribuir aliments en temps de fam.<\/p>\n<p>Els ponts sobre canals o rius eren punts clau per al comer\u00e7. Les portes de la ciutat tenien gu\u00e0rdies que cobraven peatges.<\/p>\n<p>A les ciutats tradicionals no hi trobem biblioteques p\u00fabliques que no van apar\u00e8ixer fins a finals del s19 i es promouen durant l&#8217;\u00e8poca republicana (1912-1949). Es fa m\u00e9s popular el concepte de &#8220;lectura p\u00fablica&#8221; (\u516c\u5171\u95b1\u8b80).<br \/>\nDes de la Dinastia Han que existia la Biblioteca Imperial de la dinastia Han que recopilava llibres per \u00fas administratiu, cerimonial i acad\u00e8mic. La Siku Quanshu (\u56db\u5eab\u5168\u66f8) era un gran cat\u00e0leg enciclop\u00e8dic del segle XVIII. Les fam\u00edlies aristocr\u00e0tics i els literati tenien grans col\u00b7leccions privades. Les acad\u00e8mies confucianes (\u66f8\u9662 \/ shuyuan), des del segle VIII (Tang) i sobretot a Song i Ming, es van establir institucions educatives per a l\u2019estudi cl\u00e0ssic i la preparaci\u00f3 dels ex\u00e0mens imperials. Sovint tenien biblioteques molt bones, tot i que no eren pr\u00f2piament &#8220;p\u00fabliques&#8221;. Molts temples budistes i taoistes funcionaven com a centres d\u2019estudi i conservaci\u00f3 de textos religiosos i filos\u00f2fics que a vegades deixaven llegir i copiar a monjos, pelegrins i devots.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"jardins\">Jardins<\/h2>\n<p>L&#8217;art dels jardins a Xina ha existit durant 3000 anys. Va des dels enormes jardins dels emperadors fins als jardins m\u00e9s \u00edntims dels literati o comerciants benestants. Evoquen un paisatge ideal en miniatura que vol evocar l&#8217;harmonia que hi hauria d&#8217;haver entre l&#8217;home i la natura. Normalment el jard\u00ed \u00e9s un espai limitat per parets i t\u00e9 una bassa o un estany, roques, arbres i, quan s\u00f3n grans, una s\u00e8rie de pavellons connectats per camins. Aix\u00ed, integren arquitectura, escultura, pintura i poesia.<\/p>\n<p>El jard\u00ed podia ser un lloc per trobar-se amb amics, beure i escriure poesia, o un lloc per trobar la tranquil\u00b7litat. A partir de la dinastia Han molts jardins eren retirs de funcionaris caiguts en desgr\u00e0cia o fastiguejats de les intrigues i corrupci\u00f3 de la cort. Sovint es tenia present el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/taoisme\/\">taoisme<\/a>, buscant allunyar-se del mund\u00e0. Les pedres, muntanya, yang, simbolitzarien la cerca de la immortalitat mentre que l&#8217;aigua apuntaria al buit i l&#8217;ef\u00edmer, yin, el canvi. Els dos es complementen, [l&#8217;aigua acaba erosionant la roca, i la roca desvia l&#8217;aigua].<\/p>\n<p><strong>Principis<\/strong><\/p>\n<p>Ji Cheng<\/p>\n<p>Ji Cheng (\u8ba1\u6210, 1582\u2013c. 1642) va ser poeta, te\u00f2ric i dissenyador de jardins. El 1634 va publicar el &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Craft_of_Gardens\">El tractat sobre jardins<\/a>&#8221; \u56ed\u51b6 Yu\u00e1n Y\u011b, establint uns principis:<\/p>\n<ul>\n<li>Atenci\u00f3 al natural (\u5e08\u6cd5\u81ea\u7136): &#8220;Si b\u00e9 tot el que hi ha al jard\u00ed \u00e9s obra de l&#8217;home, ha de semblar que hagi estat creat pel cel.&#8221; S?ha d&#8217;imitar la naturalesa sense fer-ne una c\u00f2pia literal, sin\u00f3 captant-ne l\u2019ess\u00e8ncia. Per exemple, les rocalles havien de semblar &#8220;muntanyes en miniatura&#8221; amb l\u2019asimetria i flu\u00efdesa del paisatge salvatge.<\/li>\n<li>Tres Elements: Aigua (estanys, rierols) com a element din\u00e0mic. Rocalles (especialment les del llac Taihu) com a esquelet del jard\u00ed. Vegetaci\u00f3 (pins, bamb\u00fas, cirerers) per marcar el pas de les estacions. [s\u00edmbols taoistes]<\/li>\n<li>Principi de &#8220;demanar prestat&#8221; (\u501f\u666f, ji\u00e8j\u01d0ng): Integrar paisatges llunyans (com muntanyes o pagodes) en la composici\u00f3 del jard\u00ed mitjan\u00e7ant finestres, passadissos o pavellons oberts.<\/li>\n<li>Evitar l&#8217;ornament excessiu en que cau a vegades la noblesa rica, i buscar la simplicitat elegant dels espais dels erudits.<\/li>\n<li>[i el principi que el jard\u00ed no es pugui veure sencer des d&#8217;una perspectiva sin\u00f3 que es vagi descobrint a mesura que es recorre]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Fragment d\u2019un poema seu sobre el Jard\u00ed de l\u2019Ombra dels Cirerers:<br \/>\n&#8220;Sota els cirerers en flor, la llum es filtra com aigua,<br \/>\ni les ombres dels arbres escriuen car\u00e0cters invisibles a terra.<br \/>\nSi et quedes quiet, sentir\u00e0s que el jard\u00ed respira,<br \/>\ni les paraules dels antics susurren entre les fulles.&#8221;<\/p>\n<p>Les mides (&#8220;Spatial Hierarchy in Chinese Gardens&#8221;* (Harvard-Yenching Institute, 2019).<\/p>\n<ul>\n<li>Jardins Imperials<br \/>\nPalau d&#8217;Estiu (\u9890\u548c\u56ed, Beijing): Superf\u00edcie: 2.9 km\u00b2 (inclou el llac Kunming, que ocupa 3\/4 de l&#8217;\u00e0rea). L&#8217;emperador Qianlong va expandir-lo el 1750 com a &#8220;resposta&#8221; als jardins de Jiangnan. Nom\u00e9s la Galeria Llarga (\u957f\u5eca) mesura 728 metres.<br \/>\nJard\u00ed de la Perfecta Brillantor (\u5706\u660e\u56ed, Beijing): Superf\u00edcie original: 3.5 km\u00b2 (350 hect\u00e0rees), amb 120 estructures paisatg\u00edstiques. 5 vegades la Ciutat Prohibida. Els emperadors Qing hi passaven 6 mesos a l&#8217;any.<br \/>\nMuntanya de Chengde (\u907f\u6691\u5c71\u5e84): Superf\u00edcie: 5.6 km\u00b2, el jard\u00ed imperial m\u00e9s gran. Inclo\u00efa prats mongols i temples tibetans en miniatura.<\/li>\n<li>Jardins de Nobles i Mandarins (Mitjans-grans).<br \/>\nElements obligatoris: Estany central (40% de l&#8217;\u00e0rea), rocalles amb passadissos (15%), pavellons (10%).<br \/>\nJardins de Suzhou (propietat d&#8217;oficials retirats o mercaders rics): Jard\u00ed de l&#8217;Administrador Humil: 5.2 hect\u00e0rees. Jard\u00ed del Passeig: 2.3 hect\u00e0rees. (Cost: Equivalent a 20 anys del salari d&#8217;un alt funcionari Ming, uns 800kg de plata. Segons la llei Ming: Els no nobles no podien tenir estanys &gt; 400 m\u00b2 ni roques &gt; 3 metres d&#8217;alt. [prevenien un cas com Vaux le Vicomte].<\/li>\n<li>Jardins de Mercaders Acomodats (Petits per\u00f2 refinats).<br \/>\nAmb estrat\u00e8gies per aprofitar l&#8217;espai amb terrasses, com el &#8220;Jard\u00ed de la Xarxa de Pesca&#8221; (Suzhou, 0.6 hect\u00e0rees), amb pisos superiors per ampliar la vista. Finestres circulars que emmarquen paisatges com quadres.<br \/>\nJard\u00ed Yuyuan (Shanghai): 2 hect\u00e0rees (constru\u00eft per un comerciant de sal el 1559).<\/li>\n<li>Patis de Cases Siheyuan (Miniatura absoluta)<br \/>\nMida t\u00edpica: 4&#215;4 metres (espai central) contenint els tres elements imprescindibles. Una rocalla simb\u00f2lica, una \u00fanica pedra Taihu (1-1.5 m) representant muntanyes. Un petit estany de menys d&#8217;un m2 amb carpes ko\u00ef. Un sol arbre bonsai (granat, bamb\u00fa nan o cirerer) en una tina de cer\u00e0mica representant un bosc ancestral.<br \/>\nA les *hutongs* de Beijing, els patis dels siheyuan comercials tenien jardins un 60% m\u00e9s petits que els dels funcionaris. Un petit jard\u00ed amb un bonsai i un roca podia costar tres mesos del sou d&#8217;un artes\u00e0.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[propostes de DeepSeek per adaptar els principis cl\u00e0ssics a espais petits actuals)<br \/>\nEls principis de disseny en espais petits recullen la idea d&#8221;Un m\u00f3n en un gra de sorra&#8221; (\u4e00\u6c99\u4e00\u4e16\u754c). &#8220;Small Spaces, Zen Places&#8221;* (Phillip Tang) [ Al la meva <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-la-terrassa\/\">terrassa<\/a>, els dos tangrams de molsa i con\u00edferes, i el de cer\u00e0mica de la Merc\u00e8, ho evoquen, sense que ho sab\u00e9s].<br \/>\nEn una terrassa de 4 m\u00b2 es posaria una pedra vertical (60-80 cm) com a punt focal, envoltada de graveta blanca que imiti un riu i un con\u00edfera bonsai (alguns recorren a imitacions de fibra perqu\u00e8 les aut\u00e8ntiques pedres Taihu s\u00f3n cares i pesades). Si \u00e9s possible, integrar vistes llunyanes, si \u00b4no, crear un &#8220;marc&#8221; amb una finestra de fusta tallada (patrons geom\u00e8trics xinesos) que enquadri una planta destacada (ex: un bamb\u00fa Fargesia en una tina). En lloc d&#8217;un estany, una gerra amb una bomba submergible (12W) per crear un raig d\u2019aigua silenci\u00f3s, o una safata d\u2019acer corten (40&#215;30 cm) amb 5 cm d\u2019aigua i fulles de lotus en pots submergits. Vegetaci\u00f3 per a un clima mediterrani: Bamb\u00fa nan (Fargesia murielae, creix en pots i no \u00e9s invasiu, arbre de la felicitat (Serissa foetida), heura de fulla petita (Hedera helix, tapissa paretals sense ocupar espai.)<br \/>\nEn una terrassa o balc\u00f3 de 2-4 tindr\u00edem &#8220;Zona &#8220;muntanya&#8221; amb una pedra vertical i un bonsai de pi (costat est), &#8220;zona &#8220;aigua&#8221; amb una font en una gerra al centre, i una &#8220;zona planura&#8221; amb un tatami de cot\u00f3 amb de 60&#215;60 amb coixins per seure.<br \/>\nEn un pati interior (6-10 m\u00b2) hi podria haver un passad\u00eds serpentejant, lloses de pedra irregulars (30 cm d\u2019ample) entre herba Mondo (Ophiopogon japonicus) i una paret amb finestra circular emmarcant una tina amb bamb\u00fa.<br \/>\nDetalls que ho farien m\u00e9 sinteressant: fanals de paper d\u2019arr\u00f2s amb LEDs c\u00e0lids (posicionats per projectar ombres de bamb\u00fa a les parets), campanes de vent en tubs de bamb\u00fa (afinades en escala pentat\u00f2nica), estores de c\u00e0nem i coixins de lli en tons terrosos.<\/p>\n<p><strong id=\"poesiajardins\">Poesia<\/strong><\/p>\n<p>La relaci\u00f3 entre poesia i jardins a Xina \u00e9s bidireccional.<\/p>\n<p>Era molt com\u00fa que els erudits, en visitar un jard\u00ed o paisatge, improvisessin versos. Aix\u00f2 formava part de les trobades culturals (\u96c5\u96c6, y\u01cej\u00ed), on es bevia te, pintava i recitava. A la dinastia Song, els banquets en jardins privats inclo\u00efen jocs de improvisaci\u00f3 po\u00e8tica, on els convidats havien de completar un poema sobre un tema donat (per exemple, la floraci\u00f3 d\u2019un cirerer del jard\u00ed). En les dinasties Ming i Qing els emperadors organitzaven concursos de poesia en llocs com el &#8220;Jard\u00ed de la Perfecta Brillantor&#8221; (Yuanming Yuan). Els versos guanyadors s\u2019inscrivien en pedra o fusta. (&#8220;Plorant els cirerers en flor&#8221; de Liu Zongyuan (\u67f3\u5b97\u5143) va ser escrit despr\u00e9s d\u2019una visita a un jard\u00ed abandonat, reflexionant sobre el pas del temps. Durant un banquet al &#8220;Jard\u00ed de l\u2019Administrador Humil&#8221; (s. XVI), els convidats van improvisar poemes sobre les canyes xiuxiuejant al vent. Els versos es van gravar despr\u00e9s en taules de fusta penjades als pavellons. Era costum escriure un poema en un full de paper i llan\u00e7ar-lo a l\u2019estany com a ofrena als esperits del paisatge. Aix\u00f2 simbolitzava que les paraules es fusionaven amb l\u2019escena.<br \/>\nEls dissenyadors de jardins van plasmar ideals po\u00e8tics en pedra, aigua i vegetaci\u00f3 i sovint incorporen inscripcions (en pedres, pavellons o passadissos) amb versos que evoquen el seu esperit. Els jardins serien com &#8220;poemes tridimensionals&#8221;. Els dissenyadors buscaven &#8220;pintar amb paisatges&#8221; (\u5982\u753b, r\u00fahu\u00e0), i la poesia era part integral d\u2019aix\u00f2. Les finestres emmarcaven vistes com si fossin versos visuals. Algunes rocalles es disposaven per recordar versos sobre muntanyes llegend\u00e0ries (com les del poema &#8220;Cam\u00ed a Shu \u00e9s dif\u00edcil&#8221; de Li Bai). &#8220;El pavell\u00f3 de les Orqu\u00eddies&#8221; (\u5170\u4ead\u96c6\u5e8f, L\u00e1nt\u00edngj\u00ed X\u00f9) de Wang Xizhi (s. IV) va inspirar jardins (el fam\u00f3s &#8220;Jard\u00ed de l\u2019Administrador Humil&#8221; a Suzhou t\u00e9 una \u00e0rea dedicada a aquesta tradici\u00f3. Poemes de Tao Yuanming (\u9676\u6e0a\u660e, s. IV-V) sobre la vida id\u00edl\u00b7lica com &#8220;La font dels pr\u00e9ssecs en flor&#8221; (\u6843\u82b1\u6e90\u8bb0) va influir en jardins que busquen transmetre utopia i retir pastoral, com els dissenys amb camps de crisantems o camins amagats que simulen valls secretes. Poemes de Wang Wei (\u738b\u7ef4) o Li Bai (\u674e\u767d) pinten paisatges que despr\u00e9s es van materialitzar en jardins (&#8220;Llac de l\u2019Oest&#8221; de Hangzhou t\u00e9 inscripcions dels seus poemes en pavellons.)<\/p>\n<ul>\n<li>Els pins, s\u00edmbols de resist\u00e8ncia i longevitat, s\u00f3n omnipresents en jardins xinesos (com al &#8220;Jard\u00ed de la Foresta de Lleons&#8221; de Suzhou), representant la fermesa del savi. Sovint es planten junt a roques per contrastar textures.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Bai Juyi (\u767d\u5c45\u6613, dinastia Tang)<\/p>\n<p>Sol i dret, el pi es mant\u00e9 verd;<br \/>\nel vent i la gelada no poden canviar la seva naturalesa.<br \/>\nFins i tot si la neu l\u2019amaga, no perdr\u00e0 la seva dignitat.<\/p>\n<ul>\n<li>Els estanys en jardins (com al &#8220;Jard\u00ed de l\u2019Administrador Humil&#8221;) es dissenyaven per reflectir el cel i la lluna, creant escenes que evocades per versos. Els ponts de mig arc completaven el cercle del reflex, simbolitzant la uni\u00f3 del cel i la terra.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Li Bai (\u674e\u767d):<br \/>\nLa lluna freda s\u2019enfonsa en l\u2019estany verd,<br \/>\ni la seva llum es dispersa com seda trenada.<br \/>\nSi preguntes per qu\u00e8 el m\u00f3n \u00e9s tan clar,<br \/>\n\u00e9s perqu\u00e8 el cel s\u2019ha banyat en aquestes aig\u00fces.<\/p>\n<ul>\n<li>Els Pavellons d\u2019hivern en jardins com al Palau d\u2019Estiu) es col\u00b7locaven en llocs a\u00efllats, amb finestres que emmarcaven paisatges nevats, recreant aquesta atmosfera de quietud melanc\u00f2lica. [poema esmentat a l&#8217;antologia]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Poema de Liu Zongyuan (\u67f3\u5b97\u5143):<br \/>\n&#8220;Mil muntanyes sense ocells en vol,<br \/>\ndeu mil camins sense petjades humanes.<br \/>\nEn una barca solit\u00e0ria, un vell amb barret de plomes,<br \/>\npesca sol en el riu gelat.&#8221;<\/p>\n<ul>\n<li>Als jardins de Jiangnan (com el Jard\u00ed Yuyuan), es plantaven cirerers prop de passadissos perqu\u00e8 els visitants experimentessin aquesta bellesa fugac (concepte budista muj\u014d). Els poetes improvisaven versos sota els arbres en flor.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Du Fu (\u675c\u752b):<br \/>\n&#8220;Les flors del cirerer s\u2019obren i cauen en un instant,<br \/>\ncom si el temps es burl\u00e9s de la nostra fragilitat.<br \/>\nDem\u00e0, el vent les haur\u00e0 esborrat totes,<br \/>\ni nom\u00e9s quedaran les branques nues com ossos.&#8221;<\/p>\n<ul>\n<li>Les roques esculpides per l\u2019erosi\u00f3 natural (com les del llac Taihu) es col\u00b7locaven com a &#8220;paisatges en miniatura&#8221;. Els poetes les descrivien com &#8220;ossos de la terra&#8221; o &#8220;somnis petrificats&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Inscripci\u00f3 en una roca del Jard\u00ed de la Xarxa de Pesca (Suzhou):<br \/>\n&#8220;Mira aquesta roca: no \u00e9s muntanya ni n\u00favol,<br \/>\nper\u00f2 si t\u2019hi fixes, veur\u00e0s tot un univers.&#8221;<\/p>\n<ul>\n<li>Els bamb\u00fas es planten en cantonades de jardins (com al Jard\u00ed del Passeig) per crear jocs de llum i ombra, i el seu soroll s\u2019integrada en el &#8220;concert natural&#8221; del jard\u00ed (aigua + vent + ocells).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Su Shi (\u82cf\u8f7c, dinastia Song):<br \/>\n&#8220;Sense bamb\u00fa, la vida es torna vulgar.<br \/>\nSense el seu xiuxiueig, el vent perd la seva m\u00fasica.<br \/>\nSense la seva ombra, la llum \u00e9s massa crua.&#8221;<\/p>\n<p><strong id=\"historiajardins\">Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Dinastia Han (206 aC \u2013 220 dC)\n<ul>\n<li>Jardins imperials a Chang\u2019an i Luoyang (no conservats, nom\u00e9s restes arqueol\u00f2giques).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Jin (265\u2013420)\n<ul>\n<li>Jard\u00ed de l\u2019Erudit (refer\u00e8ncies liter\u00e0ries, no conservat).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Tang (618\u2013907)\n<ul>\n<li>Jardins imperials a Chang\u2019an (com el Jard\u00ed Huaqinga Lintong, restaurat).<\/li>\n<li>Llac de l&#8217;Oest (\u897f\u6e56, X\u012b H\u00fa) a Hangzhou (Zhejiang). No \u00e9s un jard\u00ed tancat, sin\u00f3 un paisatge cultural modelat des de la dinastia Tang (s. IX), amb temples, pagodes i illots artificials.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Song (960\u20131279)\n<ul>\n<li>Jard\u00ed del Mestre de les Xarxes o xarxa de pesca (\u7f51\u5e08\u56ed, W\u01cengsh\u012b Yu\u00e1n, Suzhou). Fundat el 1140, reconstru\u00eft el 1770 (Qing).<\/li>\n<li>Jardins de la Muntanya de Wuyi (Fujian), associats al neoconfucianisme i al teisme, amb pavellons i temples integrats en un paisatge natural (desenvolupats des de la dinastia Song).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Yuan (1271\u20131368)\n<ul>\n<li>Jard\u00ed de la Foresta de Lleons (\u72ee\u5b50\u6797, Sh\u012bz\u01d0 L\u00edn, Suzhou). Creat el 1342. fam\u00f3s pels seus penya-segats i roques calc\u00e0ries.<\/li>\n<li>Jard\u00ed de la Retirada i la Reflexi\u00f3(\u9000\u601d\u56ed, Tongli, prop de Suzhou).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Ming (1368\u20131644)\n<ul>\n<li>Jard\u00ed de l\u2019humil Administrador(\u62d9\u653f\u56ed, Suzhou, 1509).<\/li>\n<li>Jard\u00ed de la Perviv\u00e8ncia(\u7559\u56ed, Suzhou).<\/li>\n<li>Y\u01d0ng Yu\u00e1n(\u5f71\u56ed, \u201cJard\u00ed de l\u2019Ombra dels Cirerers\u201d, Yangzhou, dissenyat per Ji Cheng, 1634, no conservat.<\/li>\n<li>W\u00f9 Yu\u00e1n(\u5be4\u56ed, \u201cJard\u00ed de la Quietud Recuperada\u201d, Hui-zhou\/Anhui, Ji Cheng, s17, no conservat.<\/li>\n<li>Jard\u00ed Yuyuan (\u8c6b\u56ed, Y\u00f9 Yu\u00e1n, Shanghai), constru\u00eft el 1559 (dinastia Ming) per un oficial retirat, \u00e9s un exemple cl\u00e0ssic de jard\u00ed privat del sud de Xina.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Dinastia Qing (1644\u20131911)\n<ul>\n<li>Yuanmingyuan(\u5706\u660e\u56ed, Beijing), jard\u00ed de la Perfecta Brillantor, constru\u00eft al segle XVIII (dinastia Qing) com a resid\u00e8ncia imperial, va ser saquejat i cremat el 1860 per forces franco-brit\u00e0niques durant la Segona Guerra de l&#8217;Opi. Avui en dia \u00e9s un conjunt de ru\u00efnes emblem\u00e0tiques.<\/li>\n<li>Jardins imperials del Palau d\u2019Estiu(\u9890\u548c\u56ed, Beijing) constru\u00eft inicialment el 1750 durant el regnat de l&#8217;emperador Qianlong (Qing), per\u00f2 destru\u00eft i reconstru\u00eft el 1886 despr\u00e9s de les Guerres de l&#8217;Opi.<\/li>\n<li>Jard\u00ed de la Tranquil\u00b7litat (\u9759\u56ed, J\u00ecng Yu\u00e1n, Beijing), un jard\u00ed imperial de la dinastia Qing, dissenyat amb elements del sud de Xina.<\/li>\n<li>Jard\u00ed del Llac de l\u2019Oest(Hangzhou, m\u00e9s aviat un paisatge-jard\u00ed integrat, restaurat).<\/li>\n<li>Jard\u00ed Yuyuan(\u8c6b\u56ed, Xangai, creat a finals Ming per\u00f2 ampliat i restaurat Qing).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>\u00c8poca moderna (segle XIX \u2013 XX)\n<ul>\n<li>Yu Yuan(\u611a\u56ed, Nanjing, finals s19).<\/li>\n<li>Reconstruccions contempor\u00e0nies a Suzhou, Nanjing i Yangzhou.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"ubicacio\">Jardins per ubicaci\u00f3 i itinerari<br \/>\n<\/strong>(en par\u00e8ntesi els que no suggereix DeepSeek a un itinerari de 7 dies Beijing, Suzhou, Hangzhou, Yangzhou i Shanghai)<\/p>\n<p>BEIJING<br \/>\n(Jardins Imperials i Siheyuan). Tema: El poder i la intimitat (2 dies)<\/p>\n<ul>\n<li>Palau d\u2019Estiu (\u9890\u548c\u56ed). Passeig per la Galeria Llarga (728 m) i puja al Tur\u00f3 de la Longevitat per veure com l\u2019aigua i l\u2019arquitectura es fusionen.<\/li>\n<li>Ru\u00efnes del Jard\u00ed de la Perfecta Brillantor (\u5706\u660e\u56ed, Yuanmingyuan, Jard\u00ed de la Perfecci\u00f3 Rodona). Visita emocional als vestigis del jard\u00ed saquejat, amb parades als llocs on s\u2019inscrivien poemes<\/li>\n<li>Parc Beihai (\u5317\u6d77\u516c\u56ed, amb restes de jardins imperials). Jard\u00ed imperial m\u00e9s &#8220;hum\u00e0&#8221;, amb el temple White Dagoba i petits pavellons per a te.<\/li>\n<li>Visita un siheyuan restaurat al Barri de Shichahai (ex: Gongwangfu), amb patis de 4&#215;4 m amb bonsais i roques. (Taller de plantaci\u00f3 de mini-bamb\u00fas en pots de cer\u00e0mica, Teatre Lao She amb una obra sobre la vida als hutongs)<\/li>\n<li>Jard\u00ed de la Tranquil\u00b7litat (\u9759\u56ed, J\u00ecng Yu\u00e1n, Beijing) Un jard\u00ed imperial de la dinastia Qing, dissenyat amb elements del sud de Xina. )<\/li>\n<\/ul>\n<p>SUZHOU<br \/>\n(2 dies) Considerats com l&#8217;apogeu de l&#8217;art dels jardins xinesos, molts s\u00f3n Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Complementar amb un concert de m\u00fasica Pingtan (tradicional de Suzhou) al jard\u00ed Kunqu Museum i sopar al Songhelou, restaurant del segle XVIII amb vistes al canal. Visita al Suzhou Museum (dissenyat per I.M. Pei), amb el seu jard\u00ed modern inspirat en Ji Cheng.<\/p>\n<ul>\n<li>Jard\u00ed de l&#8217;Administrador Humil (\u62d9\u653f\u56ed, Zhu\u014dzh\u00e8ng Yu\u00e1n). 1509 (Ming). Pavell\u00f3 &#8220;Aroma de Lotus&#8221; i l\u2019\u00e0rea inspirada en el poema L\u00e1nt\u00edngj\u00ed X\u00f9.<\/li>\n<li>Jard\u00ed de la Xarxa de Pesca (\u7f51\u5e08\u56ed, W\u01cengsh\u012b Yu\u00e1n). 1140 (Song), reconstru\u00eft el 1770 (Qing). Jard\u00ed petit (0.6 ha) amb el fam\u00f3s petit pont &#8220;Pas de la Lluna&#8221;.<\/li>\n<li>Jard\u00ed Canglang (\u6ca7\u6d6a\u4ead): Un dels m\u00e9s antics (s. XI), amb muralles que &#8220;prenen prestats&#8221; els paisatges urbans.<\/li>\n<li>(Jard\u00ed del Passeig o perviv\u00e8ncia (\u7559\u56ed, Li\u00fa Yu\u00e1n). 1593 (Ming), ampliat durant la dinastia Qing.)<\/li>\n<li>(Jard\u00ed de la Foresta de Lleons (\u72ee\u5b50\u6797, Sh\u012bz\u01d0 L\u00edn). 1342 (Yuan), fam\u00f3s pels seus penya-segats i roques calc\u00e0ries.)<\/li>\n<li>(Jard\u00ed de la Retirada i la Reflexi\u00f3 (\u9000\u601d\u56ed, Tongli, a prop de Suzhou))<\/li>\n<\/ul>\n<p>HANGZHOU<br \/>\nEl paisatge natural com a jard\u00ed<\/p>\n<ul>\n<li>Paisatge del Llac de l\u2019Oest (\u897f\u6e56\u666f\u533a, integraci\u00f3 de muntanyes, aigua i jardins). No \u00e9s un jard\u00ed tancat, sin\u00f3 un paisatge cultural modelat des de la dinastia Tang (s. IX), amb temples, pagodes i illots artificials. Passeig en barca fins a l\u2019Illa dels Tres Llacs que Reflecteixen la Lluna (inspiraci\u00f3 per a molts jardins privats). (Espectacle Impressi\u00f3 del Llac de l\u2019Oest, Zhang Yimou)<\/li>\n<li>Temple de Lingyin (\u7075\u9690\u5bfa) \u2013 Jardins mon\u00e0stics amb roques esculpides amb figures budistes i fonts naturals.<\/li>\n<\/ul>\n<p>YANGZHOU<br \/>\nJardins Po\u00e8tics i Tradici\u00f3 Liter\u00e0ria. Versos en verd. ( Taller de cal\u00b7ligrafia al Yangzhou Museum, escrivint poemes sobre jardins.)<\/p>\n<ul>\n<li>Jard\u00ed Geyuan (\u4e2a\u56ed). \u00danic per les seves rocalles de les quatre estacions (roques blanques per a l\u2019hivern, pedres roges per a l\u2019estiu).<\/li>\n<li>Jard\u00ed He (\u4f55\u56ed, Heyuan). Combina arquitectura occidental i xinesa, amb passadissos suspesos sobre l\u2019aigua.<\/li>\n<li>(Jard\u00ed de l\u2019Ombra dels Cirerers (\u5f71\u56ed, Y\u01d0ng Yu\u00e1n, avui desaparegut).<\/li>\n<\/ul>\n<p>SHANGHAI<br \/>\nJardins Urbans i Adaptacions Modernes. El jard\u00ed en la metr\u00f2poli<\/p>\n<ul>\n<li>Jard\u00ed Yuyuan (\u8c6b\u56ed) \u2013 Busca els detalls: els dracons de fang als murs, les finestres amb forma de cinc batalles. 1559 (Ming), constru\u00eft per un oficial retirat, \u00e9s un exemple cl\u00e0ssic de jard\u00ed privat del sud de Xina.<\/li>\n<li>Adaptacions contempor\u00e0nies: Zhujiajiao, poble d\u2019aigua amb jardins privats de mercaders (ex: Kezhi Garden). Houtan Park: Jard\u00ed ecol\u00f2gic dissenyat per Yu Kongjian, amb influ\u00e8ncies de Ji Cheng.<\/li>\n<\/ul>\n<p>ALTRES<\/p>\n<ul>\n<li>NANJING: Zhan Yuan (\u77bb\u56ed, el m\u00e9s antic de la ciutat, encara visible). Yu Yuan (\u611a\u56ed, finals del XIX, restaurat). Xu Yuan (\u7166\u56ed, jard\u00ed de pr\u00edncep).<\/li>\n<li>Anhui (Hui-zhou): Jard\u00ed W\u00f9 Yu\u00e1n (\u5be4\u56ed, obra de Ji Cheng, ja desaparegut).<\/li>\n<li>Fujian: Jardins de la Muntanya de Wuyi (Fujian) , associats al neoconfucianisme i al teisme, amb pavellons i temples integrats en un paisatge natural (desenvolupats des de la dinastia Song).<\/li>\n<\/ul>\n<p>VISITATS<\/p>\n<p>2005: Ciutat prohibida, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/palau-destiu-beijing\/\">palau d&#8217;estiu<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/temple-del-cel-beijing\/\">temple del cel<\/a> (<a href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/vuoG6v3N9TiiPWaY9\">Beijing i Xian<\/a>),\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/chengdu-cabana-de-dufu\/\">Jardins de ChengDu<\/a> (<a href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/quJTa5aUnE4CS6778\">Sichuan<\/a>)<br \/>\n2010: Ciutat prohibida, palau d&#8217;estiu, temple del cel <a href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/m3MLj79PRTTtkZGq5\">Beijing<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Arts decoratives i roba<\/h2>\n<p>mobles i objhectes<\/p>\n<p>mobles i tauiles<\/p>\n<p>el te<\/p>\n<p>els literati<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>sabatilles<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Xina Arquitectura: Principis\u00a0 Hist\u00f2ria \u00a0 \u00a0Urbanisme Jardins: Principis\u00a0 Poesia\u00a0 \u00a0Hist\u00f2ria\u00a0 \u00a0Ubicaci\u00f3 Arquitectura Principis Hi ha una s\u00e8rie de principis que es van establir als primers imperis i que s&#8217;han mantingut durant 4000 anys fins arribar a la trobada amb els gratacels al segle XX. Aquests principis s\u00f3n comuns a Xina, Jap\u00f3 i Indoxina. Estructures de &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Xina, arquitectura i jardins&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[181,180],"tags":[283],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3593"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3593"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3593\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3593"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3593"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3593"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3593"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3593"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3593"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3593"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3593"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}