{"id":3594,"date":"2025-07-27T19:09:29","date_gmt":"2025-07-27T19:09:29","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3594"},"modified":"2026-03-16T12:52:47","modified_gmt":"2026-03-16T12:52:47","slug":"salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/","title":{"rendered":"Salut mental"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a> :\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L\u2019experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a> \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell, Xarxa neuronal<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/\">Vides humanes<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#classificacio\">Classificaci\u00f3<\/a> WHO DSM<\/p>\n<ul>\n<li>Neurol\u00f2gics: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#neurologiademencia\">desenvolupament<\/a>,\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#neurologiademencia\">dem\u00e8ncia<\/a><\/li>\n<li>[Alteracions conducta]: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#esquizofrenia\">Esquizofr\u00e8nia<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#bipolarsdepressius\">Bipolars i depressius<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#impulsos\">Control d&#8217;impulsos<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#substancies\">Subst\u00e0ncies<\/a><\/li>\n<li>[Angoixa] <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#ansietat\">Ansietat<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#toc\">TOC<\/a><\/li>\n<li>[Traumes i estr\u00e8s] <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#posttraumatic\">Posttraum\u00e0tics<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#dissociatius\">dissociatius<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#somatics\">som\u00e0tics<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#disruptiu\">disruptiu\/dissocial<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#hikikomori\">Hikikomori<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#personalitat\">Personalitat<\/a><\/li>\n<li>[Altres]\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#eliminacioson\">Eliminaci\u00f3 i son<\/a> , <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#alimentaris\">Alimentaris<\/a> \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#sexuals\">Sexuals, g\u00e8nere, paraf\u00edlies<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#epidemiologia\">Epidemiologia<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#diagnostic\">Diagn\u00f2stic<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#medicacio\">Medicaci\u00f3<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#terapia\">Ter\u00e0pia<\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#salut\">Salut mental i benestar<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#bojoshistoria\">Bojos en la hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#genibogeria\">Geni i bogeria<\/a> . <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#bogeriaarts\">La bogeria a les arts<\/a><br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#mentmateria\">Ment i mat\u00e8ria<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#condiciohumana\">Els l\u00edmits de la condici\u00f3 humana<\/a>. <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#societatmalalta\">Societat malalta<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#industriasalvacio\">ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>.\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#museu\">Museu<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>[Al nostre voltant podem trobar un amic que pateix depressi\u00f3, veure alg\u00fa que parla o crida tot sol al carrer. O potser podem recon\u00e8ixer en nosaltres mateixos una addicci\u00f3 a les xarxes, una obsessi\u00f3 amb alg\u00fa que estimem o odiem, una manca de ganes de llevar-nos i posar-nos en marxa al mat\u00ed. He estat testimoni de la confusi\u00f3 i posterior Alzheimer de la tieta Montserrat, les angoixes del pare, quan perd el fil, la p\u00e8rdua de capacitat a l&#8217;hora de fer anar l&#8217;ordinador o el tel\u00e8fon. El trastorn alimentari de T i la depressi\u00f3 de M. La personalitat paranoica de la M a la feina i G a l&#8217;entorn del Lindy. La depressi\u00f3 de AB a la feina, HD a Lindy. El trastorn bipolar del pare de JB].<br \/>\n[On acaba la vida bona i comen\u00e7a una vida imperfecta? On acaba una vida imperfecta i comen\u00e7a un estat disfuncional? O a la inversa, qu\u00e8 \u00e9s un trastorn que requereix intervenci\u00f3, qu\u00e8 \u00e9s una mala o bona salut mental, i qu\u00e8 \u00e9s benestar?] [A quanta gent afecta?]<\/p>\n<p><strong>Definici\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>A mental disorder, also referred to as a mental illness, a mental health condition, or a psychiatric disability, is a behavioral or mental pattern that causes significant distress or impairment of personal functioning. A mental disorder is also characterized by a clinically significant disturbance in an individual&#8217;s cognition, emotional regulation, or behavior, often in a social context. Such disturbances may occur as single episodes, may be persistent, or may be relapsing\u2013remitting. There are many different types of mental disorders, with signs and symptoms that vary widely between specific disorders. A mental disorder is one aspect of mental health.<\/p>\n<p>[Notem diferents aspectes del trastorn mental, la incapacitat de funcionar, el patiment personal, l&#8217;impacte a la societat. Alg\u00fa pot tenir intactes les capacitats cognitives i patir una depressi\u00f3. La societat respon tractant o protegint-se.]<\/p>\n<p><strong>Etimologia<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>bogeria: b\u00f2ger, baud, origen poc clar, potser babau, potser de boja=papallona<\/li>\n<li>Follia: del llat\u00ed <em>follis<\/em>, buf, sac ple d&#8217;aire, buit de subst\u00e0ncia<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia: del llat\u00ed <em>dementia<\/em>, privat de ment, incapa\u00e7 d&#8217;actuar racionalment.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Bogeria<\/strong>: Aberraci\u00f3, alienaci\u00f3, bojor, anormalitat, deliri, del\u00edrium tr\u00e8mens, dem\u00e8ncia, desequilibri, desvari, enomania, erotomania, eixelebrament, esgarriament, follia, frenes\u00ed, follor, frenesia, f\u00faria, furor, guilladura, imprud\u00e8ncia, insensatesa, neurast\u00e8nia, neurosi, irracionalitat, insanitat, mania, monomania, oradura, ves\u00e0nia, psiquisme. &lt; &gt; Contraposat a sensatesa, seny, normalitat.|| Ximpleria, disbarat. || Manicomi, casa d&#8217;orats.<\/p>\n<p><strong>Boig<\/strong>: Foll, guillat, tocat, tocat de l&#8217;ala, tocat del bolet, trastocat, capfluix, bojal, dement, a qui falta un bull, que no hi \u00e9s tot, alienat, anormal, desequilibrat, ves\u00e0nic, desvariat, fren\u00e8tic, erot\u00f2man, man\u00edac, mani\u00e0tic, monoman\u00edac, orat, transportat, foraviat, forassenyat, tarallirot, tarit-tarot, irracional, llunatic, ins\u00e0, imprudent, delirant, neurotic. Contraposat a Assenyat, sensat, normal || Desraonat. excessiu &lt; &gt; correcte || Eixelebrat, esbojarrat, desenfrenat &lt; &gt; mesurat || Totxo, babau, c\u00e0ndid. gamar\u00fas, neci, nici &lt; &gt; intel\u00b7ligent, viu.<\/p>\n<p>En angl\u00e8s:<\/p>\n<ul>\n<li>Madness, De l&#8217;angl\u00e8s antic &#8220;m\u0101d&#8221;, que significava &#8220;mutilar&#8221; o &#8220;fer imperfecte&#8221;, sentit de la ment danyada, designava una condici\u00f3 general de desconnectar-se de la realitat, sovint associada amb comportament ca\u00f2tic, irracional i emocionalment desbordat<\/li>\n<li>Insanity: Del llat\u00ed s\u0101nus (sa, saludable). Literalment, &#8220;no saludable&#8221;. Un terme m\u00e9s legal i formal que &#8220;madness&#8221;, incapacitat de distingir el b\u00e9 del mal o de comprendre la naturalesa de les pr\u00f2pies accions, utilitzat en veredictes judicials.<\/li>\n<li>Lunacy: episodis de conducta violenta o irracional c\u00edclica causats per les fases de la lluna.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En castell\u00e0 &#8220;loco&#8221;, &#8220;locura&#8221; no t\u00e9 una etimologia clara, la m\u00e9s acceptada remet a &#8220;laqueus&#8221; (&#8220;embolicat&#8221; o &#8220;atrapat&#8221;, la ment).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"historia\">Hist\u00f2ria<\/h2>\n<p><strong>Antiguitat<\/strong><\/p>\n<p>\u201cMelancolia\u201d: tristesa profunda, des\u00e0nim o apatia (equivalent a depressi\u00f3).<br \/>\n\u201cMania\u201d: excitaci\u00f3, agitaci\u00f3 o euf\u00f2ria (equivalent a mania o hipomania).<br \/>\n\u201cF\u00f2bia\u201d o \u201cterror\u201d: por irracional (ja reconeguda per Hip\u00f2crates).<br \/>\n\u201cEpilepsia sagrada\u201d: morbus sacer per explicar convulsions o brots psic\u00f2tics (considerada d\u2019origen div\u00ed o demon\u00edac).<br \/>\n\u201cHisteria\u201d (d\u2019h\u00fdsteron, \u00fater): atribu\u00efda a dones; s\u2019explicava com un \u201cmoviment\u201d de l\u2019\u00fater dins el cos que causava s\u00edmptomes emocionals o f\u00edsics.<br \/>\n\u201cDelirium\u201d: confusi\u00f3 o bogeria transit\u00f2ria (a Roma).<\/p>\n<p>A Mesopot\u00e0mia o Egipte s&#8217;atribu\u00efa a causes sobrenaturals (possessi\u00f3 per esperits, c\u00e0stigs divins).<br \/>\nA Gr\u00e8cia i Roma, amb Hip\u00f2crates i Gal\u00e8, sorgeix la visi\u00f3 naturalista dels quatre humors; els desequilibris d\u2019aquests fluids causaven malalties f\u00edsiques i mentals, un exc\u00e9s de bilis negra duia a la melancolia i un exc\u00e9s de bilis groga a la mania. Es tractava amb rep\u00f2s, infusions, purgues i sagnies. (\u00a0Hist\u00f2ria de la medicina: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-medecina\/#antiguitatpostclassica\">Antiguitat i postcl\u00e0ssica<\/a>,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-quatre-humors-i-temperaments\/\">Els quatre humors i temperaments<\/a>.<\/p>\n<p>La vida bona a l&#8217;antiguitat<br \/>\nContraposat a la melancolia o mania, Arist\u00f2til (s. IV aC) parlava d&#8217;eudaimonia, floriment, vida que val la pena. Estoics, eliminant el que estorba, els epicuris l&#8217;atar\u00e0xia i la pau d&#8217;esperit. En la tradici\u00f3 budista tamb\u00e9 es busca la pau interior.<br \/>\nEl terme well-being apareix en angl\u00e8s des del s. XVII, per\u00f2 s\u2019usava de manera general, no cient\u00edfica, en el sentit de \u201cestar b\u00e9\u201d, \u201cprosperitat\u201d o \u201cestat saludable\u201d. Aquesta noci\u00f3 no apareix fins a la segona meitat del sXX.<\/p>\n<p><strong>Edat mitjana<\/strong><\/p>\n<p>A l&#8217;edat mitjana en lloc de &#8220;Mania&#8221; es comen\u00e7a a parlar de \u201cF\u00faria\u201d, \u201cbogeria\u201d, \u201cdeliri\u201d, \u201cpossessi\u00f3\u201d, o \u201cmalefici\u201d per designar conductes estranyes. Els s\u00edmptomes d\u2019ansietat o depressi\u00f3 podien anomenar-se \u201cac\u00e8dia\u201d (apatia espiritual, tristesa de l\u2019\u00e0nima), especialment en monjos. Les persones amb deliris o al\u00b7lucinacions sovint es consideraven endimoniades o bruixes. L&#8217;edat mitjana occidental ho ent\u00e9n tot en termes religiosos i els mals s&#8217;atribueixen a possessions demon\u00edaques, c\u00e0stigs divins a pecats, o proves espirituals a superar.\u00a0 Es feien exorcismes, preg\u00e0ria i penit\u00e8ncia i a vegades es reclo\u00efen en monestirs o hospitals, aqu\u00ed amb pobres i altres malalts. A Londres el Bethlem Hospital (o Bedlam) al sXIII tenia una ala per a &#8220;dements&#8221;.<\/p>\n<p>La medecina \u00e0rab [on seguia viva la cultura grega] amb Avicenna i Averrois mantenien la visi\u00f3 m\u00e8dica d\u2019origen humoral i tenien hospitals que oferien m\u00fasica, banys i converses. El califa Al-Walid (r. 705\u2013715) va construir un asil per acollir els discapacitats intel\u00b7lectuals.<\/p>\n<p><strong>Edat moderna<\/strong><\/p>\n<p>Al renaixement [va desapareixent la interpretaci\u00f3 de possessi\u00f3 demon\u00edaca],\u00a0 es mant\u00e9 la teoria humoral, per\u00f2 creix l\u2019inter\u00e8s per causes naturals i psicol\u00f2giques. El concepte de \u201cmelanc\u00f2lic\u201d s&#8217;associa a tipus de personalitat genial (artista, pensador, geni). Els brots psic\u00f2tics i la mania continuen considerant-se \u201cbogeria\u201d o \u201calienaci\u00f3 mental\u201d.<\/p>\n<p>Foucault a la seva &#8220;Hist\u00f2ria de la follia a l\u2019edat cl\u00e0ssica&#8221; parla del &#8220;Gran tancament&#8221;, entre els segles XVII i XVIII. Les societats europees creen institucions per recloure mendicants, desviats, prostitutes, malalts i bojos en un mateix espai. La bogeria es comen\u00e7a a percebre com una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019ordre p\u00fablic i moral, m\u00e9s que m\u00e8dica [un problema a tractar]. A Fran\u00e7a, per exemple, L\u2019H\u00f4pital G\u00e9n\u00e9ral de Paris (fundat el 1656) era una instituci\u00f3 per al control social, no un hospital m\u00e8dic. [Els afectats no s\u00f3n subjectes a guarir sin\u00f3 a apartar de la societat]<\/p>\n<p>A mitjans del segle XVII\u2013XVIII comen\u00e7a l&#8217;observaci\u00f3 cl\u00ednica i es proposen les primeres classificacions rudiment\u00e0ries: \u201cmelancolia\u201d, \u201cmania\u201d, \u201chisteria\u201d, \u201chipocondria\u201d. Thomas Willis i Robert Burton aporten descripcions detallades de la depressi\u00f3 i l\u2019ansietat.<\/p>\n<p>Al sXIX amb el naixement de la psiquiatria apareix la idea que la bogeria \u00e9s una malaltia mental que pot tractar-se, no un problema moral o espiritual. Deixem de parlar de &#8220;bojos&#8221; i comencem a parlar de &#8220;malalts&#8221;.<br \/>\nPhilippe Pinel cap el 1793, allibera els interns de les cadenes a Bic\u00eatre i Salp\u00eatri\u00e8re, i impulsa el tractament moral. Jean-\u00c9tienne Esquirol introdueix classificacions cl\u00edniques m\u00e9s precises. (<a href=\"https:\/\/gallica.bnf.fr\/ark:\/12148\/btv1b2100024h\/f18.item.zoom\">Des maladies mentales<\/a>, il\u00b7lustrades). William Tuke crea el &#8220;York Retreat&#8221; (1796) a Anglaterra, una instituci\u00f3 m\u00e9s humanit\u00e0ria basada en la conviv\u00e8ncia i la disciplina moral. El 1808 Johann Reil encunya el terme \u201cpsiquiatria\u201d, la &#8220;cura de l&#8217;\u00e0nima&#8221; (1808).<\/p>\n<p><strong>sXIX-XX Psiquiatria, Higiene mental<\/strong><\/p>\n<p>Emil Kraepelin (1856\u20131926), considerat el pare de la psiquiatria moderna, classifica els trastorns segons curs, pron\u00f2stic i s\u00edmptomes. Distingeix entre Dementia praecox (predecessor de l\u2019esquizofr\u00e8nia) i Psicosi man\u00edac-depressiva (predecessor del trastorn bipolar). Ser\u00e0 la base de l\u2019ICD i el DSM moderns.<\/p>\n<p>Els principals diagn\u00f2stics de l&#8217;\u00e8poca eren hist\u00e8ria, neurast\u00e8nia i neurosi.<br \/>\nLa \u201chist\u00e8ria\u201d era un diagn\u00f2stic paraigua usat abans del 1950 per s\u00edmptomes emocionals, som\u00e0tics, dissociatius o sexuals. S\u2019associava err\u00f2niament a les dones i es va carregar de significats culturals i moralistes. Desapareix al DSMIII (1980). Abastava des de trastorns neurol\u00f2gics funcionals (par\u00e0lisi, convulsions), trastorns dissociatius (Amn\u00e8sia, fugues, personalitats m\u00faltiples), trastorn histri\u00f2nic de la personalitat (persones molt dram\u00e0tiques, seductores, expressives, hipersensibles).<br \/>\nLa neurast\u00e8nia, molt popular als EUA fins 1930 (fatiga extrema, cefalees, tristesa, irritabilitat, debilitat nerviosa), correspondria a trastorns depressius, ansietat, estr\u00e8s posttraum\u00e0tic.<br \/>\nLa neurosi agrupava tots els trastorns psicol\u00f2gics sense \u201cpsicosi\u201d, inclo\u00efa ansietat, f\u00f2bies, obsessions, hist\u00e8ria, hipocondria, neurast\u00e8nia, etc. Freud la va usar molt, tot i que en un sentit diferent del cl\u00ednic actual. El terme desapareix amb el DSM-III (1980) perqu\u00e8 era massa ampli, moralista i vague. Ara es distingeix entre trastorns d&#8217;ansietat, TOC, trastorns som\u00e0tics.<\/p>\n<p>Entre 1890 i 1930 Freud desplega la psicoan\u00e0lisi de Freud (1890\u20131930) que atribueix els trastorns com a conflictes inconscients i que a la pr\u00e0ctica dominar\u00e0 la ter\u00e0pia fins ben b\u00e9 1970 tot i l&#8217;aparici\u00f3 de psicof\u00e0rmacs el 1950.\u00a0 Els primers psicoanalistes, Freud, Jung Adler, eren metges per\u00f2 progressivament s\u2019hi incorporen no-metges com Karl Abraham, Melanie Klein o Anna Freud.\u00a0 Apareix la idea que es pot \u201ctractar l\u2019\u00e0nima\u201d sense ser metge. Als EUA, despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, els psic\u00f2legs comencen a treballar en avaluaci\u00f3 de soldats, proves psicom\u00e8triques i diagn\u00f2stic psicol\u00f2gic. Apareix la figura del psic\u00f2leg cl\u00ednic (1943 University of Kansas). Comencen a fer psicoter\u00e0pia sota supervisi\u00f3 psiqui\u00e0trica.<\/p>\n<p>Recerca de tractaments m\u00e8dics amb insulina, electroconvulsoter\u00e0pia (1938), i lobotomies [si trec la part avariada, problema solucionat)<\/p>\n<p>El ICD-6 (1949) ser\u00e0 el primer sistema internacional que inclou trastorns mentals. El 1952 apareix el DSM-I (1952) i DSM-II (1968) fortament influ\u00efts per la psicoan\u00e0lisi.<\/p>\n<p>Al llarg del segle XIX, l\u2019Estat comen\u00e7a a construir manicomis p\u00fablics arreu d\u2019Europa, sovint fora de les ciutats, per a\u00efllar i \u201ccurar\u201d els malalts mentals. A Catalunya es va fundar el Manicomi de Sant Boi (1853) i l&#8217;Institut Mental de la Santa Creu (1886). Els manicomis funcionaven com espais de reclusi\u00f3 permanent, m\u00e9s que no pas de tractament efectiu. El model era m\u00e8dic per\u00f2 tamb\u00e9 disciplinari.<\/p>\n<p>El moviment de la higiene mental<br \/>\nDefensa prevenir el trastorn mental promovent condicions socials saludables. Dorothea Dix (EUA). Isaac Ray publica &#8220;Mental Hygiene&#8221; el 1863. Aquest seria el precedent del concepte modern de \u201csalut mental\u201d. Fins ara la medecina s&#8217;ocupava de les malalties [quan apareixien i ja era tard], no del benestar [com medecina paliativa, que mira la persona i no el combat contra la malaltia]. Clifford Beers, un activista internat en manicomis, funda el moviment &#8220;Mental Hygiene Movement&#8221; amb el llibre &#8220;A Mind That Found Itself&#8221; (1908). Entre 1910 i 1930 comencen a apar\u00e8ixer les primeres pol\u00edtiques p\u00fabliques de \u201cmental health\u201d apareixen entre 1910\u20131930.<br \/>\nEl 1946 la WHO defineix la salut com &#8220;un estat de complet benestar f\u00edsic, mental i social\u2026&#8221;. El 1949 es funda la Federaci\u00f3 Mundial per a la Salut Mental (WFMH).<\/p>\n<p><strong>1950-actualitat Psicof\u00e0rmacs.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>A partir dels anys 1950\u201370, amb l\u2019arribada dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#medicacio\">psicof\u00e0rmacs<\/a>, la cr\u00edtica social (antipsiquiatria) i els moviments pels drets dels pacients, comen\u00e7a el proc\u00e9s de desinstitucionalitzaci\u00f3. Els manicomis es van tancant o reconvertint en hospitals psiqui\u00e0trics oberts i serveis comunitaris de salut mental.<\/p>\n<p>Amb els primers psicof\u00e0rmacs es revoluciona la psiquiatria: antipsic\u00f2tic clorpromazina (1952), antidepressiu tric\u00edclic i IMAO, ansiol\u00edtic benzodiazep\u00ednic (1957).<\/p>\n<p>Amb la descoberta dels psicof\u00e0rmacs se separen els rols. La psiquiatria assumeix un paper m\u00e9s m\u00e8dic, farmacol\u00f2gic i biol\u00f2gic. El psic\u00f2leg cl\u00ednic \u00e9s el professional (no m\u00e8dic, no poden receptar) orientat a l\u2019avaluaci\u00f3 i la psicoter\u00e0pia. Es consolida al DSMIII.<\/p>\n<p>Amb el DSM-III (1980) s\u2019abandona el model psicoanal\u00edtic i apareix una classificaci\u00f3 descriptiva, criterial i ate\u00f2rica (basada en Kraepelin i en evid\u00e8ncies). Estandaritza els diagn\u00f2stics de trastorn depressiu major, esquizofr\u00e8nia, trastorn bipolar i diferents trastorns d\u2019ansietat diferenciats<br \/>\nAl s XXI s&#8217;integra la recerca gen\u00e8tica, neuroimatge i neuroci\u00e8ncia cognitiva. Es recorre massivament a la psicofarmacologia.<\/p>\n<p>Les psicoter\u00e0pies [a difer\u00e8ncia de la psicoan\u00e0lisi] es basen en l&#8217;evid\u00e8ncia. La principal \u00e9s la t<span style=\"font-size: 1rem;\">er\u00e0pia Cognitivoconductual (Cognitive Behavioral Therapy, CBT), treball sobre els pensaments (part cognitiva) i modificaci\u00f3 de conductes i h\u00e0bits (part conductual). En particular per les f\u00f2bies hi ha ERP, exposar i reprocessar experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques (una d&#8217;elles amb la t\u00e8cnica de guiar moviments oculars <\/span>(Eye Movement Desensitization and Reprocessing)). Als 90 Ter\u00e0pia d\u2019Acceptaci\u00f3 i Comprom\u00eds (ACT, Acceptance and Commitment Therapy,\u00a0 acceptaci\u00f3 del patiment i de les emocions dif\u00edcils, Distanciament dels pensaments (defusi\u00f3 cognitiva), Viure d\u2019acord amb valors personals, Comprom\u00eds en accions significatives. [viure amb la infelicitat ja que no la podrem eliminar]. Influ\u00eft pel plantejament humanista de Rogers apareixen ter\u00e0pies o guies de creixement personal com la <span style=\"font-size: 1rem;\">ter\u00e0pia Gestalt (viure plenament el present integrant totes les parts de la vida).<\/span><\/p>\n<p>Es revisa el DSM a IV i5-TR)i ICD (ICD-10 \u2192 ICD-11).\u00a0(Veure tamb\u00e9 La ind\u00fastria de la salvaci\u00f3, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#terapia\">ter\u00e0pies<\/a>\u00a0 i m\u00e9s avall com han evolucionat en general (Salut mental, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#terapia\">Ter\u00e0pia<\/a>).<\/p>\n<p><strong id=\"benestar\">Benestar (Well-being)<\/strong><\/p>\n<p>1960\u20131980: La salut mental com a benestar.<br \/>\nLa psicologia <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#humanistica\">Humanista<\/a> (Maslow, Rogers) impulsa la idea que salut mental no \u00e9s nom\u00e9s \u201cabs\u00e8ncia de malaltia\u201d sin\u00f3 una vida plena i realitzada. [La salut mental \u00e9s un afer p\u00fablic, mesurat en enquestes, un indicador social i un dret objecte de pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n<p>A partir de 1960 es comen\u00e7a a mesurar el &#8220;benestar&#8221;. Hadley Cantril, &#8220;life satisfaction&#8221;, 1958\u20131961. Richard Easterlin introdueix la &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Easterlin_paradox\">Easterlin Paradox<\/a>&#8220;, comparant benestar i ingressos. [sembla que el benestar dep\u00e8n de com ens sentim comparativament millor respecte de la resta , no directament dels ingressos, [per tant, si passes dels altres, tens m\u00e9s opcions de benestar]\u00a0 Els micos que ja no volien cogombres i havien vist bananes <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-insatisfaccio-per-expectatives-frustrades\/\">Insatisfacci\u00f3 per expectatives frustrades<\/a>.].<br \/>\nNorman Bradburn, &#8220;Affect Balance Scale&#8221;, 1969. Ed Diener proposa formalment el concepte de Subjective Well-Being (SWB), que inclou afectes positiu i negatiu, i satisfacci\u00f3 vital.<br \/>\nAls 2000 apareix la filosofia positiva amb Martin Seligman que expandeix el concepte de well-being per incloure altres aspectes com significat, relacions i realitzaci\u00f3 personal.<br \/>\nLa sociologia i l\u2019economia incorporen la noci\u00f3 de &#8220;subjective well-being&#8221; en estudis de qualitat de vida.<\/p>\n<p><strong>Trastorns moderns, una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#societatmalalta\">societat malalta<\/a><\/strong><\/p>\n<p>Ansietat i estr\u00e8s. Sempre n&#8217;hi ha hagut per\u00f2 la forma moderna d\u2019estr\u00e8s cr\u00f2nic, el &#8220;burnout&#8221; \u2014relacionada amb ritmes de treball, incertesa econ\u00f2mica, hiperconnexi\u00f3 digital i pressi\u00f3 per l\u2019\u00e8xit\u2014 \u00e9s pr\u00f2pia de les societats industrials i postindustrials. Les xarxes socials contribueixen a crear una discordan\u00e7a entre el que som i el que se suposa que haur\u00edem de ser.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"classificacio\">Classificacions<\/h2>\n<p><strong>ICD<\/strong><\/p>\n<p>Evoluci\u00f3:<br \/>\nICD-6 (1949): Nom\u00e9s una llista de categories sense criteris diagn\u00f2stics detallats ni guies cl\u00edniques. La influ\u00e8ncia principal va ser de classificacions post-WWII com la de l\u2019Administraci\u00f3 de Veterans dels EUA.<br \/>\nICD-10 (1990): S&#8217;introdueixen criteris cl\u00ednics i descripcions diagn\u00f2stiques. Es t\u00e9 en compte el DSM per\u00f2 els codis es basen en les dades disponibles d&#8217;epidemiologia global.<br \/>\nICD-11 (2022): M\u00e9s alineat amb el DSM. Es reconeixen nous trastorns com complex PTSD, gaming disorder, prolonged grief disorder, compulsive sexual behaviour disorder. S&#8217;eliminen categories sobre orientaci\u00f3 sexual i es mouen els trastorns de dem\u00e8ncia a malalties neurol\u00f2giques.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/icd.who.int\/browse10\/2019\/en\">ICD10<\/a><strong><a href=\"https:\/\/icd.who.int\/browse10\/2019\/en\"> WHO 2019<\/a><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>F00-F09 Organic, including symptomatic, mental disorders: Alzheimer, dem\u00e8ncia, malaties degudes a deteriorament del cervell<\/li>\n<li>F10-F19 Mental and behavioural disorders due to psychoactive substance use<\/li>\n<li>F20-F29 Schizophrenia, schizotypal and delusional disorders<\/li>\n<li>F30-F39 Mood [affective] disorders: mania, trastorn bipolar, depressi\u00f3<\/li>\n<li>F40-F48 Neurotic, stress-related and somatoform disorders: f\u00f2bies, ansietat, obsessiu-compulsiu<\/li>\n<li>F50-F59 Behavioural syndromes associated with physiological disturbances and physical factors: trastorns alimentaris, disfunci\u00f3 sexual<\/li>\n<li>F60-F69 Disorders of adult personality and behaviour<br \/>\n-Personalitat: paranoide, esquizoide, associal, histri\u00f2nic<br \/>\n-Canvis de personalitat<br \/>\n&#8211; Pir\u00f2mans, addicci\u00f3 al joc, cleptomania<br \/>\n-identitat sexual, prefer\u00e8ncies sexuals, fetitxisme<\/li>\n<li>F70-F79 Mental retardation<\/li>\n<li>F80-F89 Disorders of psychological development: llenguatge, motor<\/li>\n<li>F90-F98 Behavioural and emotional disorders with onset usually occurring in childhood and adolescence<\/li>\n<li>F99-F99 Unspecified mental disorder<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/icd.who.int\/browse\/2025-01\/mms\/en\">ICD-11 i equival\u00e8ncia amb DSM<\/a><\/p>\n<p>Una classificaci\u00f3 m\u00e9s alineada amb el DSM. Mental behavioral or neurodevelopment disorders. (La disf\u00f2ria de g\u00e8nere al ICD11 no es cataloga com a un tema de salut mental sin\u00f3 de salut sexual) (Alzheimer es classifica a malalties del sistema nervi\u00f3s)<\/p>\n<ul>\n<li>Neurodevelopmental disorders 6A0(inclou: discapacitat intel\u00b7lectual, TEA, ADHD, trastorns d\u2019aprenentatge, comunicaci\u00f3, etc.) \/\/ DSM5-1<\/li>\n<li>Schizophrenia or other primary psychotic disorders 6A2, 6A3 Catatonia \/\/ DSM5-2<\/li>\n<li>Mood disorders Trastorn bipolar 6A6, Depressi\u00f3 6A7\/\/DSM-5 Bipolar 3 i Depressiu 4<\/li>\n<li>Anxiety and fear-related disorders, Trastorn general d&#8217;ansietat 6B2. f\u00f2bies \/\/DSM-5 5<\/li>\n<li>Disorders specifically associated with stress (inclou PTSD, CPTSD, trastorn d\u2019adaptaci\u00f3) 6B4\/\/ DSM-5 -7<\/li>\n<li>Dissociative disorders 6B6 \/\/ DSM-5 &#8211; 8<\/li>\n<li>Feeding and eating disorders 6B8 Anor\u00e8xia, bul\u00edmia \/\/ DSM-5 -10<\/li>\n<li>Elimination disorders 6C0 \/\/ DSM-5 &#8211; 11:<\/li>\n<li>Disorders of bodily distress or bodily experience 6C2 bodily symptoms that the individual finds distressing and to which excessive attention is directed. Body integrity dysphoria involves a disturbance in the person\u2019s experience of the body manifested by the persistent desire to have a specific physical disability accompanied by persistent discomfort, or intense feelings of inappropriateness concerning current non-disabled body configuration. \/\/ DSM-5:9<br \/>\nFactitious disorder 6D5 (simular necessitat de tractament) 6D5 \/\/ DSM-5 9 Somatic Symptom and Related Disorders (ensenya Factitious Disorder)<\/li>\n<li>Disorders due to substance use 6C4. Addictive behaviour (addicci\u00f3 al joc) 6C5 \/\/ DSM-5 16<\/li>\n<li>Impulse control disorders, (ex.: piromania, cleptomania, comprensi\u00f3 m\u00e9s acotada) 6C7 \/\/ DSM 15<\/li>\n<li>Disruptive behaviour and dissocial disorders 6C9 \/\/ DSM 15<\/li>\n<li>Personality disorders and related traits (model dimensional: lleu\/moderat\/greu + trets) 6D10\/\/ DSM-5 18 (amb model de dimensions tamb\u00e9)<\/li>\n<li>Paraphilic disorders 6D3 (exhibicionisme..) \/\/ DSM5 19<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>DSM<br \/>\n<\/strong>(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregables\/vidahumana\/DSM5.pdf\">PDF<\/a>)<\/p>\n<p>DSM-I (1952): model psicodin\u00e0mic i descriptiu influ\u00eft per la psiquiatria militar. En general els trastorns s&#8217;entenen com a reaccions factors psicol\u00f2gics, socials i biol\u00f2gics. Sense criteris diagn\u00f2stics.<br \/>\nDSM-II (1968): Mant\u00e9 el llenguatge psicodin\u00e0mic. L&#8217;homosexualitat no s&#8217;elimina com a trastorn fins el 1973.<br \/>\nDSM-III (1980): S&#8217;abandona el model psicodin\u00e0mic i s&#8217;introdueixen criteris diagn\u00f2stics operatius (llistes de s\u00edmptomes). Facilita la recerca emp\u00edrica i els assaigs cl\u00ednics. Es consolida com a est\u00e0ndard internacional (especialment en recerca).<br \/>\nDSM-IV (1994): ajustos i harmonitzaci\u00f3 amb el ICD-10.<br \/>\nDSM-5 (2013): S&#8217;introdueixen espectres (ex. autisme) i nivells de gravetat. Es revisen categories. Els traumes tindran grup propi. S&#8217;intenta combinar el punt de vista de categories (es defineixen criteris per definir si es t\u00e9 o no un trastorn, ex. 5 s\u00edmptomes surant m\u00e9s de 2 setmanes) i el dimensional (una continu\u00eftat de baix-moderat-alt-patol\u00f2gic) s&#8217;ajusta m\u00e9s a la realitat per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil administrativament.<\/p>\n<ul>\n<li>1. Trastorns del neurodesenvolupament: Discapacitat intel\u00b7lectual (lleu, moderada, greu), Trastorns de la comunicaci\u00f3, Trastorn de l\u2019espectre autista, TDAH (trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb o sense hiperactivitat), Trastorns d\u2019aprenentatge espec\u00edfics, Trastorns motors (tic, coordinaci\u00f3, Tourette\u2026)<\/li>\n<li>2. Esquizofr\u00e8nia i altres trastorns psic\u00f2tics: Trastorn esquizot\u00edpic, Esquizofr\u00e8nia, Trastorn esquizofreniforme, Trastorn esquizoafectiu, Trastorn delirant, Trastorns psic\u00f2tics breus o indu\u00efts per subst\u00e0ncies.<\/li>\n<li>3. Trastorns bipolars i relacionats: Trastorn bipolar I, Trastorn bipolar II, Trastorn ciclot\u00edmic, Altres trastorns bipolars especificats o no especificats<\/li>\n<li>4. Trastorns depressius: Trastorn depressiu major, Trastorn depressiu persistent (dist\u00edmia), Trastorn disf\u00f2ric premenstrual, Trastorn depressiu indu\u00eft per subst\u00e0ncies o medicaments.<\/li>\n<li>5. Trastorns d\u2019ansietat: Trastorn d\u2019ansietat generalitzada (TAG), Trastorn de p\u00e0nic, Agoraf\u00f2bia, F\u00f2bies espec\u00edfiques, F\u00f2bia social (trastorn d\u2019ansietat social), Mutisme selectiu<\/li>\n<li>6. Trastorns obsessivocompulsius i relacionats: TOC, Trastorn dism\u00f2rfic corporal, Tricotilomania, Excoriaci\u00f3 (arrencament de pell), Trastorns relacionats amb acumulaci\u00f3<\/li>\n<li>7. Trastorns relacionats amb traumes i estr\u00e8s: Trastorn d\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic (TEPT), Trastorn d\u2019estr\u00e8s agut, Trastorns d\u2019adaptaci\u00f3, Trastorn reactiu de l\u2019aferrament<\/li>\n<li>8. Trastorns dissociatius: Amn\u00e8sia dissociativa, Trastorn de despersonalitzaci\u00f3\/desrealitzaci\u00f3, Trastorn dissociatiu de la identitat<\/li>\n<li>9. Trastorns som\u00e0tics i relacionats: Trastorn de s\u00edmptomes som\u00e0tics, Ansietat per malaltia (hipocondria), Trastorn de conversi\u00f3 (trastorn neurol\u00f2gic funcional)<\/li>\n<li>10. Trastorns alimentaris i de la ingesti\u00f3 d\u2019aliments: Anor\u00e8xia nerviosa, Bul\u00edmia nerviosa, Trastorn per afartament, Pica, Ruminaci\u00f3, Restricci\u00f3 aliment\u00e0ria evitativa<\/li>\n<li>11. Trastorns d\u2019eliminaci\u00f3: Enuresi, Encopresi<\/li>\n<li>12. Trastorns del son-vig\u00edlia: Insomni, Hipersomnol\u00e8ncia, Narcol\u00e8psia, Apnea del son, Trastorns del ritme circadi\u00e0<\/li>\n<li>13. Disfuncions sexuals: Ejaculaci\u00f3 preco\u00e7 o retardada, Disfunci\u00f3 er\u00e8ctil, Trastorn del desig sexual, Trastorn de dolor genitop\u00e8lvic<\/li>\n<li>14. Disf\u00f2ria de g\u00e8nere<\/li>\n<li>15. Trastorns disruptius, de control dels impulsos i de la conducta: Trastorn oposicionista-desafiant, Trastorn de conducta, Trastorn explosiu intermitent, Cleptomania, Pir\u00f2mania<\/li>\n<li>16. Trastorns relacionats amb subst\u00e0ncies i addiccions: Alcohol, cafe\u00efna, c\u00e0nnabis, opiacis, estimulants, etc., Trastorn per joc (l\u2019\u00fanic no relacionat amb subst\u00e0ncies)<\/li>\n<li>17. Trastorns neurocognitius: Deliri, Trastorn neurocognitiu major o lleu (dem\u00e8ncies, Alzheimer, etc.)<\/li>\n<li>18. Trastorns de la personalitat: Grup A: Paranoide, esquizoide, esquizot\u00edpic, Grup B: Antisocial, l\u00edmit (borderline), histri\u00f2nic, narcisista, Grup C: Evitatiu, dependent, obsessivocompulsiu<\/li>\n<li>19. Trastorns paraf\u00edlics: Exhibicionisme, voyeurisme, fetitxisme, pedof\u00edlia, sadomasoquisme, etc.<\/li>\n<li>20. Altres trastorns mentals: S\u00edmptomes no especificats, multifactorials, o vinculats a altres condicions m\u00e8diques.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hi ha indicis que la divisi\u00f3 de malalties mentals del DSM no t\u00e9 fonament i que moltes se solapen. (<a href=\"https:\/\/www.scientificamerican.com\/article\/why-do-so-many-mental-illnesses-overlap\/\">Scientific American<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"neurologiademencia\">Neurodesenvolupament i dem\u00e8ncia<\/h2>\n<p>[Quan falla el hardware en la construcci\u00f3 del sistema o es desgasta amb el temps]<\/p>\n<p><strong>Neurodesenvolupament (DSM-1, ICD10 F70-79, ICD11 1 6A0)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Discapacitat intelectual \/ Intelectual disability (Mental retardation).DSM(1), ICD10 (F70\u2013F79)<br \/>\nConsisteix en &#8220;deficits in general mental abilities, such as reasoning, problem solving, planning, abstract thinking, judgment, academic learning, and learning from experience&#8221;. Es classifica en suau (IQ.50-69), moderada (35-49&gt;) i severa (20-34) . (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#iq\">Tests d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a> ). Sovint es presenta juntament amb altres trastorns, com l&#8217;autisme.<br \/>\nLes causes poden ser gen\u00e8tiques, problemes durant l&#8217;embar\u00e0s o el part [error en les peces, o error en muntar-les].<br \/>\nAfectaria un 2\u20133% de la poblaci\u00f3, amb un 80% de discapacitat suau. Amb el suport adequat poden arribar a tenir una vida relativament independent.<\/li>\n<li>Trastorns del llenguatge. (F80-83) (trastorn del llenguatge, trastorn de la fonaci\u00f3, trastorn de la comunicaci\u00f3 socialdisl\u00e8xia, discalc\u00falia, etc.),Language disorder, speech sound disorder, social (pragmatic) communication disorder, and childhood-onset fluency disorder (stuttering).<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Autism\">ASD<\/a> (TEA), trastorn de l&#8217;espectre autista F84. Autisme. is characterized by persistent deficits in social communication and social interaction across multiple contexts, including deficits in social reciprocity, nonverbal communicative behaviors used for social interaction, and skills in developing, maintaining, and understanding relationships. A m\u00e9s hi ha fixaci\u00f3 i inter\u00e8s per certs temes i especial sensibilitat a llum o soroll. En alguns casos poden presentar alt\u00edssimes capacitats, per exemple en matem\u00e0tica o mem\u00f2ria. Pot variar molt, des de s\u00edmptomes lleus a necessitar cura constant. S&#8217;ha observat que \u00e9s hereditari per\u00f2 la base gen\u00e8tica \u00e9s complexa. No t\u00e9 cura ni tractament. S&#8217;estima que un 1% de la poblaci\u00f3 ho \u00e9s. Un 40-50% lleu, amb bona capacitat de parla i llenguatge, IQ dins o per sobre de la mitjana, capacitat d\u2019autonomia adulta, poden treballar i viure de manera independent amb m\u00ednim suport social, abans s\u2019haurien diagnosticat com \u201cAsperger\u201d, m\u00e9s una manera de ser (neurodiverg\u00e8ncia) que una patologia. Un 30-40% moderat, amb dificultats de comunicaci\u00f3 moderades, necessitat de suport regular a l\u2019escola o al treball, independ\u00e8ncia parcial per\u00f2 no completa potser amb supervisi\u00f3 en finances, organitzaci\u00f3, vida dom\u00e8stica, etc. Un 20-30% amb TEA sever, amb discapacitat intel\u00b7lectual associada, comunicaci\u00f3 limitada o absent, dificultats d&#8217;atonomia que requereixen supervisi\u00f3 cont\u00ednua. \u00a0(Film &#8220;Rain Man&#8221; de 1988)<\/li>\n<li>ADHD (TDAH) Attention deficit hyperactivity disorder, F90. Hiperactivitat, d\u00e8ficit d&#8217;atenci\u00f3, impulsivitat, irritabilitat, autoestima deficient.<br \/>\nAmb criteris DSM afectaria un 6-7% dels menors de 18 anys, i amb criteris ICD10, un 1-2%.<\/li>\n<li>Trastorns motors i de coordinaci\u00f3, F95 (Tics, s\u00edndrome de Tourette).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Neurocognitius (DSM-17)(ICD 11 8A)<\/strong><\/p>\n<p>Trastorns neurocognitius (dem\u00e8ncies). Biol\u00f2gic. Degeneraci\u00f3 neuronal progressiva, malalties m\u00e8diques identificables. \/\/ Deliri (delirium) \u2014 F05, Trastorns neurocognitius majors (F00 per Alzheimer; F01 vascular; F02 per dem\u00e8ncia en altres malalties). ICD11 ho classifica a malalties del sistema nervi\u00f3s.<br \/>\nTest cognitiu MoCA o MMSE, an\u00e0lisi de sang i imatges cerebrals.<\/p>\n<p>Els grecs ja associaven la vellesa amb dem\u00e8ncia. El 1901 el psiquiatra Alois Alzheimer la va identificar i descriure a partir del pacient Auguste D.<br \/>\nEn totes les dem\u00e8ncies es comen\u00e7a per una etapa lleu en qu\u00e8 es mant\u00e9 l&#8217;autonomia, amb oblits petits. Despr\u00e9s ve una etapa moderada amb desorientaci\u00f3, confusi\u00f3, dificultats funcionals (cuinar, pagar, etc.), fins que a l&#8217;etapa avan\u00e7ada hi ha una depend\u00e8ncia total. La identitat i reconeixement dels familiars es perden nom\u00e9s en l&#8217;etapa avan\u00e7ada.<\/p>\n<p>La prevalen\u00e7a global de dem\u00e8ncia a Europa \u00e9s d&#8217;un 7-8%.<\/p>\n<ul>\n<li>Alzheimer (mem\u00f2ria recent) 60-70%<\/li>\n<li>Vascular (atenci\u00f3 i marxa) 15-20%<\/li>\n<li>Frontotemporal (personalitat, empatia) 5-10%<\/li>\n<li>Cossos de Lewy i parkinson (al\u00b7lucionacions 8-10%)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Factors:<\/p>\n<ul>\n<li>Gen\u00e8tica: El gen APOE \u03b54 augmenta el risc (per\u00f2 no el determina). Nom\u00e9s un petit percentatge (&lt;1%) de casos s\u00f3n hereditaris al 100% (mutacions en *PSEN1*, *PSEN2*, *APP*).<\/li>\n<li>Vasculars i metab\u00f2lics: Hipertensi\u00f3, diabetis, colesterol alt, obesitat i tabaquisme acceleren el dany neuronal. El cervell \u00e9s molt sensible a la salut dels vasos sanguinis.<\/li>\n<li>Estil de vida i reserva cognitiva. El nivell educatiu, activitat intel\u00b7lectual, relacions socials, exercici f\u00edsic i dieta (especialment mediterr\u00e0nia) protegeixen el cervell. A m\u00e9s reserva cognitiva, m\u00e9s resist\u00e8ncia als danys estructurals.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Amb l&#8217;edat \u00e9s inevitable certa p\u00e8rdua de plasticitat neuronal. El volum cerebral es redueix un 0,2\u20130,5% anual a partir dels 60\u201365 anys. Processar informaci\u00f3 o aprendre coses noves triga m\u00e9s. Per\u00f2 nom\u00e9s un 10\u201312% de persones &gt;65 anys desenvoluparan dem\u00e8ncia. [no acabarem tots patint Alzheimer si no morim abans]. Difer\u00e8ncies entre l&#8217;envelliment normal, la deteriorament cognitiu lleu, i la malaltia neurodegenerativa:<\/p>\n<ul>\n<li>Mem\u00f2ria. Oblits puntuals (recordes despr\u00e9s). Oblits greus, no recordes ni amb pistes. Oblits freq\u00fcents que dificulten tasques<\/li>\n<li>Raonament i llenguatge. Lleugerament m\u00e9s lent. Desorganitzaci\u00f3 del llenguatge. Dificultat per trobar paraules<\/li>\n<li>Orientaci\u00f3 i vida di\u00e0ria. Conservades. P\u00e8rdua d\u2019autonomia. Lleus dificultats<br \/>\nCausa principal. Envelliment cerebral normal. Neurodegeneraci\u00f3 progressiva (plaques, enredos, etc.). Dany neuronal parcial o risc de dem\u00e8ncia<\/li>\n<li>Evoluci\u00f3. Estable o molt lenta. Progressiva i irreversible. Pot estabilitzar-se o progressar<\/li>\n<\/ul>\n<p>Detall: Epidemiologia, evoluci\u00f3 dels s\u00edmptomes de lleu a sever i \u00e0rea cerebral afectada<\/p>\n<ul>\n<li>Malaltia d\u2019Alzheimer (forma amn\u00e8sica t\u00edpica). 60\u201370%.<br \/>\nOblits recents, repetici\u00f3 de preguntes, desorientaci\u00f3 temporal. Dificultat amb llenguatge, orientaci\u00f3 i judici; canvis d\u2019humor. No es reconeixen els familiars, p\u00e8rdua d\u2019autonomia, mutisme.<br \/>\nHipocamp, escor\u00e7a temporal medial, despr\u00e9s parietal i frontal. Forma m\u00e9s freq\u00fcent.<br \/>\nLa mem\u00f2ria recent \u00e9s la primera afectada.<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia vascular. 15\u201320%.<br \/>\nLentitud mental, dificultat de concentraci\u00f3, petits oblits. Canvis d\u2019humor, marxa insegura, confusi\u00f3 sobtada. Deteriorament irregular, possibles s\u00edmptomes motors.<br \/>\nZones disperses segons els infarts: subst\u00e0ncia blanca, t\u00e0lem, ganglis basals. Pot coexistir amb Alzheimer (mixta).<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia frontotemporal (DFT). 5\u201310% (m\u00e9s freq\u00fcent &lt;65 anys).<br \/>\nCanvis de conducta, impulsivitat, p\u00e8rdua d\u2019empatia o llenguatge. Desinhibici\u00f3, llenguatge estereotipat o p\u00e8rdua de paraules. Mutisme, apatia, depend\u00e8ncia total.<br \/>\nL\u00f2buls frontals i temporals anteriors.<br \/>\nMem\u00f2ria inicialment preservada; afecta la personalitat.<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia amb cossos de Lewy. 5\u201310%.<br \/>\nFluctuacions cognitives, al\u00b7lucinacions visuals, lentitud motora. Rigidesa tipus Parkinson, confusi\u00f3 variable. Deteriorament global, depend\u00e8ncia total.<br \/>\nC\u00f2rtex parietal-occipital, subst\u00e0ncia negra.<br \/>\nMem\u00f2ria inicialment millor que en Alzheimer; somnis v\u00edvids, al\u00b7lucinacions.<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia de Parkinson. 3\u20135%.<br \/>\nLentitud mental, distracci\u00f3, apatia. Dificultat per planificar, rigidesa i tremolor. Depend\u00e8ncia f\u00edsica i cognitiva.<br \/>\nGanglis basals, circuits fronto-subcorticals.<br \/>\nS\u00edmptomes motors precedeixen el deteriorament cognitiu.<\/li>\n<li>S\u00edndrome de Korsakoff (alcoh\u00f2lica \/ carencial). &lt;1% (poc freq\u00fcent).<br \/>\nAmn\u00e8sia anter\u00f2grada, confabulaci\u00f3. Personalitat conservada per\u00f2 gran buit de mem\u00f2ria. Danys cognitius severs.<br \/>\nT\u00e0lem i cossos mamil\u00b7lars (sistema l\u00edmbic).<br \/>\nRelacionada amb d\u00e8ficit de tiamina (vitamina B1). Pot estabilitzar-se.<\/li>\n<li>Hidrocef\u00e0lia normotensiva. &lt;1\u20132% (causa potencialment reversible).<br \/>\nMarxa inestable, incontin\u00e8ncia lleu, p\u00e8rdua de mem\u00f2ria suau. Tr\u00edada cl\u00e0ssica: marxa, mem\u00f2ria, incontin\u00e8ncia. Possible millora amb derivaci\u00f3.<br \/>\nDilataci\u00f3 ventricular, compressi\u00f3 frontoparietal.<br \/>\nPot confondre\u2019s amb Alzheimer, per\u00f2 \u00e9s tractable en alguns casos.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Indicis que la menopausa causa alteracions al cervell similars a l&#8217;Alzheimer (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/c9qpp1g5ylvo\">BBC<\/a> 2026)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"esquizofrenia\">[Alteracions de conducta]<\/h2>\n<p><strong id=\"'esquizofrenia\">Esquizofr\u00e8nia<\/strong><\/p>\n<p>DSM 2. ICD10 (F20-F29). ICD11 6A2<\/p>\n<p>Es diagnostica quan almenys durant un mes hi ha\u00a0 deliris (creences falses fixes), al\u00b7lucinacions, especialment auditives, discurs desorganitzat, a\u00efllament social i resposta emocional redu\u00efda, comportament molt desorganitzat o catat\u00f2nic, s\u00edmptomes negatius significatius (apatia, al\u00f2gia, ab\u00falia, aplatament afectiu).<br \/>\nEl 1887 Kraepelin la denominava &#8220;dementia praecox&#8221; per diferenciar-la de l&#8217;Alzheimer que apareix a la vellesa. El 1911 Eugene Bleuler la va redenominar esquizofr\u00e8nia per referir-se a la separaci\u00f3 entre els processos cognitiu i les percepcions. (A la s\u00edndrome de Charles Bonnet hi ha al\u00b7lucinacions visuals, per\u00f2 el subjecte sap que s\u00f3n fict\u00edcies. No s&#8217;ha de confondre amb el trastorn dissociatiu de la identitat (personalitat m\u00faltiple).\u00a0 Es presenta sovint amb altres trastorns d&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim, ansietat, TOC i consum de subst\u00e0ncies. Tampoc s&#8217;ha de confondre amb el trastorn de personalitat esquizoide.<\/p>\n<p>Les veus<br \/>\nLes veus de l\u2019esquizofr\u00e8nia no s\u00f3n aleat\u00f2ries ni purament fant\u00e0stiques; reflecteixen elements del m\u00f3n real o emocional del pacient, encara que la persona no tingui control sobre elles ni les reconegui com a pr\u00f2pies en el moment del brot. Diversos estudis (Beavan, Read &amp; Cartwright, McCarthy-Jones et al., Walters) troben que la majoria de les vegades s\u00f3n de persones conegudes (reflectint relacions conflictives), figures de ficci\u00f3 o de mitjans (televisi\u00f3, films, llibres. Aquestes no serien ben b\u00e9 personatges sin\u00f3 que encarnarien determinats trets, representacions de pensaments interns que reprodueixen converses internes cr\u00edtiques, com si fossin \u201cversions externalitzades\u201d de la pr\u00f2pia ment. Les veus poden ser cr\u00edtiques, refor\u00e7ant l&#8217;ansietat i depressi\u00f3 (&#8220;veus negatives&#8221;), o donar instruccions i advert\u00e8ncies (\u201cveus directives\u201d) que poden portar conductes de risc o impulsives.<br \/>\nL&#8217;afectat percep les veus com a exteriors i reals. Neuroimatges (fMRI) han mostrat que quan una persona sent veus s\u2019activen zones semblants a les del llenguatge intern (\u00e0rea de Broca), suggerint que potser confon un pensament propi amb una veu externa. En el cas de les veus negatives els missatges poden ser \u201cEts in\u00fatil\u201d, \u201cNo vals res&#8221;, \u201cTothom et menysprea.\u201d El missatge \u00e9s proper a la veu interna autocr\u00edtica que es troba a vegades en els trastorns alimentaris (\u201cets gorda\u201d, \u201cets d\u00e8bil\u201d, \u201cno et mereixes menjar\u201d). L&#8217;anor\u00e8xia nerviosa coincideix amb l&#8217;esquizofr\u00e8nia en missatges cr\u00edtics i moralitzadors, per\u00f2 en aquesta \u00faltima, sembla com si el cervell \u201cexternalitz\u00e9s\u201d aquests pensaments, fent-los sonar com si vinguessin d\u2019alg\u00fa altre.<\/p>\n<p>Epidemiologia.<br \/>\nEntre un 0.3-0.7% de la poblaci\u00f3 \u00e9s diagnosticada amb esquizofr\u00e8nia al llarg de la seva vida. Aproximadament el 20\u201325% tenen un sol episodi psic\u00f2tic o pocs episodis a\u00efllats i despr\u00e9s es recuperen gaireb\u00e9 completament, podent portar una vida relativament normal sense s\u00edmptomes significatius la major part del temps (amb tractament i ter\u00e0pia puntual). Un altre 35\u201345% solen tenir una evoluci\u00f3 interm\u00e8dia, amb recaigudes peri\u00f2diques per\u00f2 tamb\u00e9 per\u00edodes llargs d\u2019estabilitat funcional (amb tractament peri\u00f2dic i suport psicosocial continuat).\u00a0 I finalment, prop del 30\u201340% presenten una evoluci\u00f3 m\u00e9s cr\u00f2nica o persistent, amb s\u00edmptomes residuals o dificultats de funcionament importants (tractament i suport intensiu).<\/p>\n<p>Causes i tractament<br \/>\nS&#8217;ha trobat que hi ha heretabilitat per\u00f2 no s&#8217;han identificat gens. S&#8217;han identificat com a factors de risc les complicacions durant l&#8217;embar\u00e0s o el part, el consum de cannabis durant l&#8217;adolesc\u00e8ncia, el consum d&#8217;amfetamines. Les situacions d&#8217;estr\u00e8s el poden desencadenar.<br \/>\nTractament amb ter\u00e0pia Cognitivoconductual. El suport de la fam\u00edlia, el treball i la comunitat ajuda a no recaure.<\/p>\n<p>Mediaci\u00f3 d&#8217;antipsic\u00f2tics, cl\u00e0ssics apareguts als 50-70, i de segona generaci\u00f3 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#medicacio\">Medicaci\u00f3<\/a> ).<\/p>\n<p><strong id=\"bipolarsdepressius\">Trastorns bipolars i depressius<\/strong><\/p>\n<p>DSM 3,\u00a0 ICD10 F30-31, ICD11 6A6 \/ DSM 4, ICD10 F32-33,\u00a0 \u00a0ICD11 6A7<\/p>\n<p>Tipus d&#8217;episodi<\/p>\n<ul>\n<li>Episodis de mania. Almenys 1 setmana d&#8217;hiperactivitat, augment de l&#8217;autoestima, hipersexualitat, ignorar els riscos, gastar diners, deliris de tenir una missi\u00f3 a realitzar, o una relaci\u00f3 especial amb D\u00e9u. Pot requerir hospitalitzaci\u00f3.<\/li>\n<li>Episodis d&#8217;hipomania. Almenys 4 dies de s\u00edmptomes similars per\u00f2 sense deliris, amb capacitat de seguir portant una vida normal.<\/li>\n<li>Episodi major de depressi\u00f3. Almenys 2 setmanes de tristesa, irritabilitat, p\u00e8rdua d&#8217;inter\u00e8s per activitats que abans eren gratificants, sensaci\u00f3 de culpa, canvis de pes, gana, dormir, dificultat en concentrar-se, baixa autoestima. Poden durar mesos.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tipus<\/p>\n<ul>\n<li>Bipolar I. Almenys un episodi de mania. Hi poden haver de 0\u20131 episodis per any de mitjana si estan tractats. Al llarg de la vida, la majoria tenen entre 5 i 10 episodis totals (man\u00edacs, depressius o mixtos). Poden passar anys sense cap episodi amb bon tractament. Sense tractament, poden apar\u00e8ixer fins a 2\u20133 episodis\/any, tot i que aix\u00f2 \u00e9s menys habitual. Per exemple, una persona pot haver tingut un episodi de mania als 19 anys, estar 10 anys sense que passi res, i patir una depressi\u00f3 als 30.<\/li>\n<li>Bipolar II. Almenys un episodi d&#8217;hipomania.\u00a0 1\u20132 episodis\/any, sobretot depressius; l\u2019episodi hipoman\u00edac \u00e9s m\u00e9s breu i pot passar m\u00e9s desapercebut.<\/li>\n<li>Depressiu Unipolar. Sense cap episodi de mania.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La major part del temps les persones estan estables (eut\u00edmics). [Tenia la idea err\u00f2nia que estaven constantment en cicle d&#8217;alts i baixos]. Els trastorns bipolars solen apar\u00e8ixer a l&#8217;adolesc\u00e8ncia o la vintena, els depressius, normalment m\u00e9s tard.<\/p>\n<p>A l&#8217;antiguitat es parlava de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/melanconia\/\">melancolia<\/a> i s&#8217;atribu\u00efa a un exc\u00e9s de bilis negra. A l&#8217;edat mitjana s&#8217;associava a una falta de fe. Philip Pinel separa &#8220;mania&#8221; de &#8220;melancolia&#8221; i apunta que aquesta seria una malaltia, no una manca de car\u00e0cter. Cap el 1890 Kraepelin la va denominar &#8220;psicosi maniaco-depressiva&#8221;, diferenciant-la de l&#8217;esquizofr\u00e8nia i detectant els dos extrems d&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim.\u00a0 Al DSM-I de 1952\u00a0 es parla de &#8220;depressive reaction&#8221;.\u00a0 Als anys 60 i 70 es va anar imposant el terme trastorn bipolar quan hi ha episodis de mania i &#8220;Major depressive disorder&#8221; per la depressi\u00f3. Es consoliden al\u00a0 DSMIII de 1980.<\/p>\n<p>Hi ha un fort component gen\u00e8tic amb un 0.71% de risc heretable i s&#8217;han identificat alguns gens. Les experi\u00e8ncies abusives a la infantesa s\u00f3n presents en un 30-50% dels casos. L\u00ednies de recerca apunten tant a alteracions del cervell com a alteracions en els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fisiologia-humana\/#neurotransmissors\">neurotransmissors<\/a> com la dopamina (algunes drogues que produeixen efectes similars a la mania, com la coca\u00edna, amfetamina o cannabis intens, actuen sobre els neurotransmissors).<\/p>\n<p>El tractament de la depressi\u00f3 es basa en antidepressius TCA, IMAO, SSRI, SNRI (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#medicacio\">Medicaci\u00f3<\/a>).<\/p>\n<p>Quan hi ha un diagn\u00f2stic de trastorn bipolar han d&#8217;anar sempre acompanyats d&#8217;estabilitzadors que actuen sobre els neurotransmissors evitant pics, Liti i altres (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#medicacio\">Medicaci\u00f3<\/a> ).<\/p>\n<p>Epidemiologia<\/p>\n<ul>\n<li>Trastorn Bipolar I (episodi man\u00edac complet): vida 0.6\u20131% de la poblaci\u00f3. Anual 0,4\u20130,6%.<\/li>\n<li>Trastorn Bipolar II (episodis hipoman\u00edacs + depressius majors; mania completa mai, a vegades l&#8217;episodi hipoman\u00edac lleu no es detecta): vida 0.4\u20131,1%. Anual: al voltant de 0,3\u20130,5%.<\/li>\n<li>Trastorn depressiu major (unipolar sense mania): vida 10\u201320%, segons pa\u00eds i metodologia. Anual: al voltant de 5\u20137%.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"subst\u00e0ncies\">Ab\u00fas de subst\u00e0ncies, addiccions<\/strong><\/p>\n<p>DSMV-16, icd10 F10-19, icd11<br \/>\nTrastorns relacionats amb alcohol, opioides, estimulants, cannabis, etc. i conductes addictives com el joc. [Tant en el cas del consum de subst\u00e0ncies com del joc, es tracta de conductes que busquen una recompensa r\u00e0pida, ja sia per escapar d&#8217;un estat de tristesa o angoixa, o per un impuls.]<\/p>\n<p>Causes (model biopsicosocial)<\/p>\n<ul>\n<li>Factors biol\u00f2gics: Predisposici\u00f3 gen\u00e8tica (heretabilitat ~40\u201360%). Difer\u00e8ncies en circuits de recompensa (dopamina). Vulnerabilitat neurobiol\u00f2gica (adolesc\u00e8ncia, estr\u00e8s cr\u00f2nic).<\/li>\n<li>Factors psicol\u00f2gics: Trastorns mentals com ansietat, depressi\u00f3, TDAH, TEPT. Impulsivitat, cerca de novetats. Estrat\u00e8gies d\u2019afrontament poc adaptatives.<\/li>\n<li>Factors socials: Disponibilitat i acceptaci\u00f3 social de la subst\u00e0ncia. Pres\u00e8ncia de consum al grup d\u2019iguals. Situacions socioecon\u00f2miques adverses [?]. Trauma, viol\u00e8ncia, neglig\u00e8ncia en la inf\u00e0ncia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tamb\u00e9 en els dos casos hi ha una gradaci\u00f3 entre:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;\u00fas ocasional\/recreatiu, sense p\u00e8rdua de control, sense conseq\u00fc\u00e8ncies negatives significatives (socials, laborals, m\u00e8diques o legals), sense s\u00edmptomes d&#8217;abstin\u00e8ncia.<\/li>\n<li>el consum problem\u00e0tic, que causa dany clar a la salut f\u00edsica o mental (per exemple, ansietat indu\u00efda per subst\u00e0ncies, lesions, riscos durant la conducci\u00f3, problemes gastrohep\u00e0tics\u2026).<\/li>\n<li>el trastorn que requereix tractament. El DSM-5 estableix com a criteri que es compleixin durant 12 mesos \u22652 criteris (lleu), 4-5 (moderat), \u22656 (greu).<\/li>\n<\/ul>\n<p>1. Consum en quantitats m\u00e9s grans o m\u00e9s temps del previst.<br \/>\n2. Desig persistent de reduir o impossibilitat de controlar el consum.<br \/>\n3. Molt temps dedicat a obtenir, consumir o recuperar-se dels efectes.<br \/>\n4. Craving (desig intens).<br \/>\n5. Fallides en obligacions socials, laborals o familiars.<br \/>\n6. Problemes socials o interpersonals recurrents.<br \/>\n7. Abandonament d\u2019activitats importants.<br \/>\n8. Consum en situacions f\u00edsicament perilloses.<br \/>\n9. Consum malgrat saber que causa problemes f\u00edsics o psicol\u00f2gics.<br \/>\n10. Toler\u00e0ncia.<br \/>\n11. Abstin\u00e8ncia.<\/p>\n<p>A banda de la possible medicaci\u00f3 en cada cas, en general es tracta amb ter\u00e0pia CBT, grups de suport comunitari, entrevista motivacional i prevenci\u00f3 de recaigudes (Marlatt).<\/p>\n<p>Dosis de risc, prevalen\u00e7a i tractament m\u00e8dic:<\/p>\n<ul>\n<li>Alcohol<br \/>\nBaix risc: 2 U\/dia i m\u00e0xim 10 U\/setmana, amb dies sense consumir. Risc: &gt; 2 U\/dia de manera habitual, o &gt; 10\u201314 U\/setmana, o &gt; 4\u20135 U en una sola ocasi\u00f3 (binge drinking). altament perjudicial \/ greu: &gt; 20\u201328 U\/setmana, Episodis repetits de 6\u20138 U en una mateixa sessi\u00f3, consum diari amb necessitats fisiol\u00f2giques (indicatiu de depend\u00e8ncia). (1 cervesa (330 ml, 5%) \u2248 1,3 U, 1 copa de vi (100 ml, 13%) \u2248 1,3 U, 1 \u201ccubata\u201d (40 ml destil\u00b7lat 40%) \u2248 1 U).<br \/>\nPrevalen\u00e7a: 5% de la poblaci\u00f3 adulta presenta trastorn per consum d\u2019alcohol en un any.<br \/>\nTractament: Naltrexona, Acamprosato, Disulfiram (menys utilitzat per efectes adversos).<\/li>\n<li>Tabac<br \/>\nPoc perjudicial (tot i que augmenta el risc cardiovascular i de c\u00e0ncer): 1\u20135 cigarrets\/dia. Perjudicial, fins a 10 cigarretes. Greu: &gt; 10\u201320 cigarrets\/dia, increment marcat de mortalitat, m\u00e9s de 20-30 al dia es considera cl\u00ednicament dependent.<br \/>\nFuma un 20-25% de la poblaci\u00f3 global.<br \/>\nMedicaci\u00f3 substitutiva de nicotina, Bupropi\u00f3, Vareniclina<\/li>\n<li>Cannabis<br \/>\nBax risc: \u2264 1 vegada per setmana amb THC &lt; 10%. Perjudicial: consum setmanal o diari i THC alt (&gt; 15\u201320%), risc alt\u00edssim a l&#8217;adolesc\u00e8ncia. Greu: consum diverses vegades al dia amb THC alt, s\u00edmptomes d&#8217;abstin\u00e8ncia(tetrahidrocannabinol, el component actiu, el % respecte el vegetal).<br \/>\nPrevalen\u00e7a 1-3%<br \/>\nSense tractament m\u00e8dic.<\/li>\n<li>Coca\u00efna<br \/>\nNo hi ha cap dosi segura i els riscos augmenten molt r\u00e0pidament. Poc perjudicial: 1 sessi\u00f3 puntual amb dosis petites (50\u2013100 mg) per via intranasal. Perjudicial: sessions repetides al mes (100\u2013300 mg), la barreja amb alcohol que forma cocaetil\u00e8 dispara el risc. Fumada via crack \u00e9s molt m\u00e9s addictiva. Greu: consum setmanal o binge (diverses l\u00ednies en una sessi\u00f3), m\u00e9s risc si \u00e9s injectat, s\u00edmptomes d&#8217;ansietat.<br \/>\nprevalen\u00e7a 0.3%<br \/>\nSense tractament m\u00e8dic.<\/li>\n<li>Opioides (hero\u00efna, fentanil, analg\u00e8sics opioides)<br \/>\nRisc molt alt en el cas de l&#8217;hero\u00efna o ab\u00fas de medicaci\u00f3 fora de supervisi\u00f3.<br \/>\nPrevalen\u00e7a de consum menor, per\u00f2 alt risc de depend\u00e8ncia i mortalitat. Trastorn al voltant del 0,2\u20130,4% en adults, per\u00f2 amb grans difer\u00e8ncies regionals.<br \/>\nMedicaci\u00f3: Metadona (substituci\u00f3), Buprenorfina, Naltrexona depot<\/li>\n<li>Altres<br \/>\nAmfetamines \/ metanfetamina: consum moderat per\u00f2 alt potencial de depend\u00e8ncia.<br \/>\nMDMA \/ \u00e8xtasi: consum relativament freq\u00fcent en ambients recreatius per\u00f2 amb menor prevalen\u00e7a de depend\u00e8ncia.<br \/>\nBenzodiazepines i hipn\u00f2tics: consum freq\u00fcent en context m\u00e8dic; la depend\u00e8ncia pot ser significativa (fins a un 1\u20132% en alguns estudis).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"impulsos\">Addiccions de conducta<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Addicci\u00f3 al joc (Gambling Disorder)<br \/>\nLoteria, apostes. Prevalen\u00e7a d&#8217;un 1-3% problem\u00e0tic. 0.1-1% com a trastorn patol\u00f2gic.(Les xifres m\u00e9s baixes sovint provenen d\u2019Europa; les m\u00e9s altes, d\u2019Am\u00e8rica del Nord i alguns pa\u00efsos asi\u00e0tics. L\u2019aparici\u00f3 de les apostes online ha augmentat la prevalen\u00e7a especialment en homes joves. Hi ha una elevada comorbiditat amb mania\/hipomania.<\/li>\n<li>Addicci\u00f3 als v\u00eddeojocs (Gaming disorder)<br \/>\nPrevalen\u00e7a 0.3-1% en adults i adolescents.<\/li>\n<\/ul>\n<p>(2026: una mediaci\u00f3 per tractar moviment involuntari causa addici\u00f3 al joc com a efecte secundari <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/ce948d9gxevo\">BBC<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Trastorns d&#8217;ansietat<\/h2>\n<p><strong id=\"ansietat\">Ansietat<\/strong><\/p>\n<p>Trastorns d&#8217;ansietat, por i f\u00f2bies. DSM-5 5, ICD10 F41?\u00a0 ICD11 6B2.<br \/>\nExperi\u00e8ncia incontrolable de sentiments d&#8217;angoixa que es deterioraran les condicions de salut, feina, o relacions. Pot causar s\u00edmptomes f\u00edsics i cognitius, dificultat per concentrar-se, augment de les pulsacions, dolor al pit, o dolor abdominal. No \u00e9s el mateix que la por, que seria la resposta emocional a una amena\u00e7a externa clara [i si el que passa \u00e9s que exagerem l&#8217;amena\u00e7a?]<\/p>\n<ul>\n<li>Trastorn d\u2019ansietat generalitzada (GAD): Ansietat i preocupaci\u00f3 excessiva i persistent sobre molts aspectes de la vida quotidiana, durant almenys sis mesos.<\/li>\n<li>Trastorn de p\u00e0nic: Atacs de p\u00e0nic recurrents i inesperats, amb por intensa i s\u00edmptomes f\u00edsics (palpitacions, sensaci\u00f3 d\u2019ofec, mareig). Pot incloure ansietat anticipat\u00f2ria.<\/li>\n<li>Agoraf\u00f2bia: Por o evitaci\u00f3 de llocs o situacions on seria dif\u00edcil escapar o rebre ajuda en cas d\u2019un atac de p\u00e0nic (transport p\u00fablic, multituds, espais oberts). [malgrat que semblen experi\u00e8ncies contr\u00e0ries]<\/li>\n<li>F\u00f2bies espec\u00edfiques: Por marcada i persistent davant un objecte o situaci\u00f3 concreta (animals, sang, volar, al\u00e7ades, etc.).<\/li>\n<li>F\u00f2bia social (trastorn d\u2019ansietat social): Por intensa a situacions socials en qu\u00e8 la persona pot ser jutjada o avaluada per altres. Sovint inclou evitaci\u00f3 d\u2019interaccions socials.<\/li>\n<li>Trastorn d\u2019ansietat per separaci\u00f3: Ansietat exagerada quan la persona (infant o adult) s\u2019ha de separar d\u2019alg\u00fa amb qui t\u00e9 un vincle fort.<\/li>\n<li>Mutisme selectiu: Incapacitaci\u00f3 consistent per parlar en determinats contextos socials, tot i poder parlar normalment en altres situacions (com a casa).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hist\u00f2ria<br \/>\n(Abans el Trastorn Obsessiu-compulsiu i l&#8217;estr\u00e8s posttraum\u00e0tic tamb\u00e9 s&#8217;inclo\u00efen aqu\u00ed).<br \/>\nEls trastorns d&#8217;ansietat estan descrits des de l&#8217;antiguitat. A Mesopot\u00e0mia i Egipte s&#8217;interpretaven com a fen\u00f2mens espirituals o demon\u00edacs que es tractaven amb rituals i amulets. Homer fa servir els termes &#8220;phobos&#8221; i &#8220;deimos&#8221; per referir-se a por extrema. &#8220;P\u00e0nic&#8221; prov\u00e9 del d\u00e9u Pan, responsable de\u00a0 &#8220;terror sobtat\u201d en boscos i llocs oberts. Hip\u00f2crates descriu casos de p\u00e0nic i ansietat generalitzada i els atribueix a un exc\u00e9s de bilis negra. Defineix la &#8220;phobia&#8221; com a por intensa causada per imaginar futurs perills. Plat\u00f3 i Arist\u00f2til parlen de la por irracional (&#8220;phobos akatal\u0113ptos&#8221;). Gal\u00e9 sistematitza els trastorns emocionals i parla de \u201cterror sense causa\u201d. Es documenta el primer cas clar d\u2019una f\u00f2bia espec\u00edfica: el fam\u00f3s cas de Domici\u00e0, que temia la foscor.<br \/>\nA l&#8217;Edat mitjana occidental els s\u00edmptomes s&#8217;interpreten en termes espirituals, possessions, melancolia. Als textos m\u00e8dics \u00e0rabs i jueus (Avicenna, Maim\u00f2nides) descriuen els s\u00edmptomes de palpitacions, inquietud i tremolors. Al renaixement es torna a enfocaments m\u00e9s naturalistes.<br \/>\nAl segle XVII \u2013 XVIII apareixen els primers noms moderns com \u201cMelancolia ansiosa\u201d, &#8220;Vaporisme\u201d (especialment en dones, palpitacions i mareigs atribu\u00efts a \u201cvapors\u201d provinents de les v\u00edsceres). Robert Whytt (1765) descriu els primers casos de s\u00edmptomes f\u00edsics d\u2019origen emocional (\u201chipersensibilitat nerviosa\u201d). Al sXIX arriba el concepte modern d\u2019ansietat. George Beard (1869) parla de &#8220;neurast\u00e8nia&#8221; (fatiga, irritabilitat, ansietat, hipersensibilitat corporal), la malaltia moderna de la civilitzaci\u00f3 industrial. Sigmund Freud (1895) parla de &#8220;neurosi d\u2019angoixa&#8221;, caracteritzada per atacs d&#8217;angoixa sobtats i tensi\u00f3 cr\u00f2nica. Westphal (1871) descriure l&#8217;agoraf\u00f2bia en termes moderns.<br \/>\nEmil Kraepelin (1899, 1913) va classificar la neurosi d\u2019angoixa, f\u00f2bies, neurast\u00e0nia i hist\u00e8ria d&#8217;angoixa. \u00c9s el primer a separar clarament ansietat de psicosi.<br \/>\nPierre Janet (1903\u20131911) descriu l\u2019ansietat com a desorganitzaci\u00f3 de l&#8217;energia psicol\u00f2gica. Identifica la base fisiol\u00f2gica de les crisis de p\u00e0nic.<\/p>\n<p>Prevalen\u00e7a (estimacions molt aproximades)<br \/>\n[WK] 4.5% el 2010 (5.2% poblaci\u00f3 dones, 2.8% homes), i un 30% l&#8217;hauria patit almenys un cop al llarg de la vida. ([chatGPT 7% i 31%).<br \/>\n&#8211; Trastorn d\u2019ansietat generalitzada (GAD): Prevalen\u00e7a de 12 mesos: 1,8% a nivell mundial. Prevalen\u00e7a de per vida: ~ 3,7%<br \/>\n&#8211; Trastorn de p\u00e0nic i atacs de p\u00e0nic: prevalen\u00e7a de vida d&#8217;un 22%<br \/>\n&#8211; Agoraf\u00f2bia: prevalen\u00e7a de vida 0.8%-3%<br \/>\n&#8211; F\u00f2bies espec\u00edfiques i f\u00f2bies socials: prevalen\u00e7a anual 9%<\/p>\n<p>Causes i tractament<br \/>\nEs pensa que evolutivament t\u00e9 sentit anticipar el perill perqu\u00e8 el fals positiu t\u00e9 menys conseq\u00fc\u00e8ncies que el fals negatiu. Conflueixen diferents factors:<br \/>\n&#8211; Gen\u00e8tics. Una heretabilitat moderada 30-50%.<br \/>\n&#8211; Neurologia: am\u00edgdala hiperreactiva (centre del processament del perill), activaci\u00f3 alterada del c\u00f2rtex prefrontal (que regula la por), desequilibris en serotonina, dopamina i GABA, un sistema d\u2019estr\u00e8s (HPA) m\u00e9s sensible.<br \/>\n&#8211; Experi\u00e8ncies i factors ambientals: Una experi\u00e8ncia traum\u00e0tica o veure alg\u00fa altre que t\u00e9 por a alguna cosa pot contribuir a adquirir una por. Estr\u00e8s cr\u00f2nic per problemes a la feina o relacions. Sobreprotecci\u00f3 a la infantesa, amb poca autonomia o missatges constants de perill poden facilitar un perfil ansi\u00f3s.<br \/>\n&#8211; Mode cognitiu: la tend\u00e8ncia a ser hipervigilant, inflar la possibilitat de perill, el perfeccionisme i necessitat de control [si tot ha de ser perfecte \u00e9s gaireb\u00e9 segur que tot no podr\u00e0 ser perfecte].<\/p>\n<p>Tractament<br \/>\nEl principal tractament \u00e9s ter\u00e0pia CBT. Ajuda a modificar patrons de pensament catastrofistes, i exposa gradualment a all\u00f2 que genera por (desensibilitzaci\u00f3). Si hi ha atacs de p\u00e0nic o l&#8217;ansietat \u00e9s molt severa es complementa amb medicaci\u00f3 d&#8217;antidepressius i puntualment amb Benzodiazepines (diazepam, lorazepam o alprazolam) o betablocadors com el propanolol. Les t\u00e8cniques de respiraci\u00f3 tamb\u00e9 poden ajudar a sortir de l&#8217;estat d&#8217;hiperventilaci\u00f3, per exemple amb la t\u00e8cnica 4-4-6 o 4-7-8 (inhalar, pausa, exhalar).<\/p>\n<p><strong id=\"toc\">Trastorn obsessiu compulsiu TOC (OCD)<\/strong><\/p>\n<p>DSM 6. ICD10, ICD10 F42, ICD11<\/p>\n<p>Intrusi\u00f3 de pensaments, obsessions, que causen un neguit que du a una conducta compulsiva com rituals que sabem que que s\u00f3n irracionals. Poden ocupar m\u00e9s d&#8217;una hora al dia i penalitzar la feina i qualitat de vida. La gravetat es mesura amb l&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Yale%E2%80%93Brown_Obsessive%E2%80%93Compulsive_Scale\">escala Yale-Brown<\/a>\u00a0 \u00a0(<a href=\"https:\/\/stephengravois.com\/ocd-test\/?utm_source=chatgpt.com\">versi\u00f3 d&#8217;autoavaluaci\u00f3<\/a>). Apareix sovint tamb\u00e9 amb trastorns bipolars i de depressi\u00f3.<br \/>\nEls s\u00edmptomes estan descrits des de l&#8217;antiguitat. A l&#8217;edat mitjana, les obsessions sexuals s&#8217;interpretaven com possessions demon\u00edaques. L&#8217;expressi\u00f3 &#8220;obsessive\u2013compulsive&#8221; ve del terme alemany Zwangsvorstellung (obsession) que feia servir Karl Westphal i que influ\u00ed en Pierre Janet. Freud atribu\u00efa les obsessions a conflictes de l&#8217;inconscient. Als anys 60 Vic Meyer va\u00a0 introduir la ter\u00e0pia <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Exposure_therapy\">ERP<\/a>.<br \/>\nNo s&#8217;ha de confondre amb l&#8217;addicci\u00f3 que \u00e9s una conducta compulsiva buscant una recompensa (per exemple mirar el m\u00f2bil). Aqu\u00ed la conducta busca reduir l&#8217;angoixa d&#8217;un pensament obsessiu (passar\u00e0 alguna cosa dolenta si no faig aix\u00f2).<\/p>\n<ul>\n<li>Por a la contaminaci\u00f3 o a emmalaltir a causa de g\u00e8rmens \u2192 rentar-se les mans i netejar-ho tot.<\/li>\n<li>Dubtes excessius i necessitat de certesa absoluta (\u201cHe tancat la porta?\u201d, \u201cHe apagat els fogons?\u201d) \u2192 comprovaci\u00f3 cont\u00ednua.<\/li>\n<li>Obsessions de simetria, ordre o perfecci\u00f3, necessitat que els objectes estiguin alineats o col\u00b7locats d&#8217;una manera \u201cperfecta&#8221;.<\/li>\n<li>Pensaments agressius o de fer mal, por d\u2019agredir alg\u00fa estimat o de fer mal involunt\u00e0riament.<\/li>\n<li>Obsessions sexuals o blasfemes, contraris als propis valors, idees irreverents que generen culpa o por.<\/li>\n<li>Obsessions de responsabilitat excessiva, pensar constantment en possibles conseq\u00fc\u00e8ncies negatives, exagerant la responsabilitat sobre els altres.<\/li>\n<\/ul>\n<p>No es coneixen les causes exactament. Hi ha indicis de component gen\u00e8tic. haver patit experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques o abusives tamb\u00e9 influeix.<\/p>\n<p data-pm-slice=\"1 1 []\">La prevalen\u00e7a \u00e9s d&#8217;un 4.1% (haver-ne patit un cop a la vida) i d&#8217;un 3% pels darrers 12 mesos, cosa que voldria dir que \u00e9s molt persistent. Dels afectats, un 27.5% molt lleu, 47% lleu, 22.9% moderat i un 2.7% sever.<\/p>\n<p data-pm-slice=\"1 1 []\">El tractament principal \u00e9s ter\u00e0pia CBT i concretament entrenar els afectats a evitar la resposta quan apareix la situaci\u00f3 ( ERP <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Exposure_and_response_prevention\">Exposure response prevention<\/a>). En casos molt greus es complementa amb medicaci\u00f3 d&#8217;antidepressius.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"posttraumatic\">Traumes i estr\u00e8s<\/h2>\n<p>[Quan la vida \u00e9s massa dura, experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques]<\/p>\n<p><strong>Estr\u00e8s posttraum\u00e0tic<\/strong><\/p>\n<p>DSMV-7, ICD10\u00a0 F43.1, ICD11 6B4, T d\u2019estr\u00e8s agut \/ reaccions a l\u2019estr\u00e8s F43.x, T adaptaci\u00f3 F43.2). [Records intrusius]<\/p>\n<ul>\n<li>Trastorn d&#8217;estr\u00e8s post-traum\u00e0tic (PTSD). Conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;haver patit una violaci\u00f3, ab\u00fas, desastre natural, guerra, una malaltia greu com el c\u00e0ncer [veiem la mort a prop]. Els s\u00edmptomes s\u00f3n records intrusius, malsons amb durada superior a un mes. Solen presentar-se tres mesos o fins i tot anys despr\u00e9s del fet. Els refugiats o els soldats que han entrat en combat tenen m\u00e9s risc. Als USA, hi ha un 3.5% de prevalen\u00e7a anual i un 9% el viu al llarg de la vida.<\/li>\n<li>El ICD11 parla Trastorn d&#8217;estr\u00e8s post-traum\u00e0tic complex \/C-PTSD) quan hi ha una exposici\u00f3 repetida<\/li>\n<li>Altres: Pena prolongada per la p\u00e8rdua d&#8217;alg\u00fa estimat.<\/li>\n<li>(L&#8217;estr\u00e8s laboral, l&#8217;esgotament per la c\u00e0rrega o condicions de feina, no es consideren un trastorn).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hist\u00f2ria<br \/>\nLes evid\u00e8ncia de s\u00edmptomes de trastorn per haver patit un trauma es poden remuntar als grecs. Samuel Pepys el descriu despr\u00e9s de l&#8217;incendi de Londres de 1666. El terme &#8220;estr\u00e8s post traum\u00e0tic&#8221; es va consolidar els anys 1970 basat en els diagn\u00f2stics de veterans de la guerra del Vietnam.<\/p>\n<p>Causes<br \/>\nHi ha una heretabilitat moderada, 30%. S&#8217;especula amb una explicaci\u00f3 evolutiva, d&#8217;estar preparats per evitar una circumst\u00e0ncia que amena\u00e7a la superviv\u00e8ncia. La recerca mostra que la reacci\u00f3 d&#8217;adrenalina durant el fet traum\u00e0tic afecta el cervell alterant l&#8217;eix HPA (hipotalem-hip\u00f2fisi-adrenalina). Es troba menys cortisol (necessari per tancar un episodi d&#8217;estr\u00e8s) i per tant el subjecte queda en un estat hipervigilant amb la noradrenalina disparada. Estudis amb veterans del Vietnam mostren un hipocamp un 20% m\u00e9s petit. Els records del fet haurien quedat mal processats i davant d&#8217;est\u00edmuls que en si no s\u00f3n perillosos, el cervell reviu l&#8217;experi\u00e8ncia traum\u00e0tica.<\/p>\n<p>Tractament: Ter\u00e0pia CBT i desensibilitzaci\u00f3 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Eye_movement_desensitization_and_reprocessing\">EMDR<\/a>.<\/p>\n<p><strong id=\"dissociatius\">Trastorns dissociatius<\/strong><\/p>\n<p>DSMV 8, ICD10 F44x, ICD11 &#8211; 6B6<br \/>\nDesconnexi\u00f3 involunt\u00e0ria de personalitat, percepcions, records o moviments corporals.<\/p>\n<ul>\n<li>Amn\u00e8sia (icd11 6b61) . P\u00e8rdua de la mem\u00f2ria epis\u00f2dica, t\u00edpicament com a reacci\u00f3 a un fet traum\u00e0tic. Pot passar de manera gradual o sobtada. Un dels tipus \u00e9s la fuga dissociativa en que el subjecte se&#8217;n va a passejar, o de viatge, adoptant una nova personalitat. 1.8%<\/li>\n<li>Despersonalitzaci\u00f3-desrealitzaci\u00f3 (Dp-Dr, icd11 6B66) . L&#8217;experi\u00e8ncia del propi jo com estrany o irreal, sense estar-hi connectats, com si l&#8217;observ\u00e9ssim de fora ( t\u00e9 una semblan\u00e7a amb la dissoluci\u00f3 del jo -anatta- en el budisme, per\u00f2 el DDD \u00e9s involuntari, causa angoixa i afecta el funcionament de la vida mentre que l&#8217;Anata ve d&#8217;un entrenament i \u00e9s alliberador (caure a l&#8217;aigua o submergir-t&#8217;hi). Willoughby Britton a &#8220;The Dark night project&#8221; ha documentat casos en que la meditaci\u00f3 fa caure en DDD). La desrealitzaci\u00f3 \u00e9s quan el m\u00f3n, altres objectes o persones ens semblen irreals. Moltes persones experimenten episodis transitoris; nom\u00e9s una minoria acompleix criteris cl\u00ednics. 1-2% poblaci\u00f3.<\/li>\n<li>Identitat (icd11\u00a0 6B64). Abans anomenat &#8220;personalitat m\u00faltiple&#8221;.\u00a0 Hi ha discontinu\u00eftat entre el sentit del jo i ag\u00e8ncia, alternant entre dues o m\u00e9s personalitats. Cada una d&#8217;elles t\u00e9 la seva pr\u00f2pia manera de viure l&#8217;entorn, el propi cos i les relacions amb els altres. Hi ha episodis d&#8217;amn\u00e8sia.<br \/>\nS&#8217;atribueix a experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques i abusos a la infantesa; [l&#8217;infant bloquejaria records intolerables saltant a una altra personalitat]. Quedaria confirmat per imatges MRI on s&#8217;activen diferents \u00e0rees segons quina personalitat pren el control. Tamb\u00e9 s&#8217;indica que, en abs\u00e8ncia d&#8217;experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, podria ser degut a que no s&#8217;ha arribat a constituir un jo s\u00f2lid.<br \/>\nLa prevalen\u00e7a \u00e9s d&#8217;un 1% entre la poblaci\u00f3 en general i un 8% entre els pacients cl\u00ednics.<\/li>\n<li>Altres, com el trance-posession (estat de tr\u00e0nsit, icd11 6B63) en que la identitat personal habitual \u00e9s substitu\u00efda per una exterior, de manera que la conducta i el moviments semblen controlats per aquest.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Casos documentats per Pierre Janet, Charcot, William James i Morton Prine (Miss Beauchamp, 1905, personalitat m\u00faltiple) correspondrien a trastorns dissociatius. Durant la primera meitat del sXX, dominada per la psicoan\u00e0lisi, estaven integrats dins la hist\u00e8ria i es pensava que era poc freq\u00fcent. A partir dels anys 70 creix la recerca sobre v\u00edctimes de viol\u00e8ncia i ab\u00fas. En part es deu a la publicaci\u00f3 de &#8220;Sybil&#8221; de Flora Screiber el 1973 que presenta una versi\u00f3 dramatitzada (i exagerada) del cas de Shirley Ardell Mason que va arribar a tenir fins a 16 personalitats, cadascuna recordant experi\u00e8ncies que la personalitat principal ignorava (se&#8217;n van un film el 1976 amb Sally Field) . Els trastorns dissociatius s&#8217;introdueixen per primer cop al DSM-III (1980). El DSM-V de 2013 inclou la personalitat m\u00faltiple com a Dissociative Identity Disorder.<br \/>\n[Es pot veure com un virtual host, una mateixa m\u00e0quina f\u00edsica que pot suportar diferents hosts virtuals, cadascun amb la seva mem\u00f2ria i capacitat de proc\u00e9s]<\/p>\n<p>En general els trastorns dissociatius serien un mecanisme per suportar un trauma psicol\u00f2gic. Els afectats sovint tenen un passat d&#8217;abusos sexuals o emocionals, o b\u00e9 un passat amb circumst\u00e0ncies amena\u00e7adores.<br \/>\nEl tractament principal \u00e9s p<span style=\"font-size: 1rem;\">sicoter\u00e0pia especialitzada en trauma i dissociaci\u00f3. Els s\u00edmptomes associats com\u00a0<\/span>ansietat, depressi\u00f3, insomni poden ser objecte de medicaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong id=\"somatics\">Trastorns som\u00e0tics\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Somatic symptom disorder (SDD). DSMV-9, icd10 F45.0-.4, icd11 6C20. Angoixa excessiva per s\u00edmptomes de dolor o dificultat per respirar, que no tindrien base m\u00e8dica per a preocupar-se. Hipocondria i excessiva preocupaci\u00f3 per la salut.<br \/>\nVan ser descrits per Wilhelm Stekel i Paul Briquet.<br \/>\nLes causes podrien ser una infantesa amb abusos o sense afecte, juntament amb perfils psicol\u00f2gics negatius i catastrofistes. Afectaria un 5-7% de la poblaci\u00f3. Cal advertir que hi ha indicis de s\u00edmptomes mal diagnosticats, especialment en dones, que fa que se les catalogui com a patint aquest trastorn en lloc de tractar els s\u00edmptomes com a reals.<br \/>\nTractament per ter\u00e0pia CBT i antidepressius.<\/p>\n<p><strong id=\"disruptiu\">Trastorn disruptiu\/dissocial<\/strong><\/p>\n<p>Conduct Disorder (CD) i Oppositional Defiant Disorder (ODD).\u00a0DSM-V 15, icd10\u00a0 F91.x \/ F93, icd11 6C9<\/p>\n<p>Afecta predominantment infants i adolescents. la prevalen\u00e7a varia del 0.1% al 3% segons el pa\u00eds i eines utilitzades per mesurar-lo. Alta comorbiditat amb ADHD.<\/p>\n<p>Causes<br \/>\nFactors ambientals i familiars: estil educatiu inconsistent, amb c\u00e0stigs durs o imprevisibles. Conflicte familiar, separacions conflictives, manca d\u2019estructura. Pr\u00e0ctiques parentals coercitives o negligents. Viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, ab\u00fas o neglig\u00e8ncia. Models agressius en l\u2019entorn (pares, germans, grup d\u2019iguals). Factors socials i escolars, assetjament escolar, exclusi\u00f3 social. La teoria m\u00e9s acceptada \u00e9s la coercitiva de Patterson, que descriu un cercle vici\u00f3s entre el nen i els adults on la conducta oposicionista es refor\u00e7a involunt\u00e0riament.<br \/>\nTamb\u00e9 hi intervenen factors neuropsicol\u00f2gics: dificultats en el control inhibitori i les funcions executives (similar a l\u2019ADHD), per regular la ira, baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3.<\/p>\n<p>Els tractaments consisteixen en intervencions familiars (Parent Management Training, PMT) per establir rutines clares, reduir l\u2019escalada de conflictes, refor\u00e7ar el comportament positiu. Ter\u00e0pia d\u2019interacci\u00f3 pares-fills (PCIT). Psicoter\u00e0pia individual.<\/p>\n<p><strong id=\"hikikomori\">Hikikomori<\/strong><\/p>\n<p>Al Jap\u00f3 i Corea hi ha joves, sobretot homes, que es tanquen a l&#8217;habitaci\u00f3 a casa, deixen d&#8217;estudiar o treballar i eviten quasi tota interacci\u00f3 social. Es parla de Hikikomori quan dura almenys sis mesos, amb un deteriorament significatiu en funcionament social o personal. No hi ha altres tarstorns que expliquin l&#8217;a\u00efllament, tot i que sovint hi ha comorbiditat amb depressi\u00f3.<br \/>\nLa prevalen\u00e7a anual \u00e9s d&#8217;un 2% per persones entr 15 i 39 anys. Un 1.2% de prevalen\u00e7a al llarg de la vida. No tenen una categoria al DSm o el ICD, potser perqu\u00e8 hi ha un fort component cultural japon\u00e8s associat amb la pressi\u00f3 acad\u00e8mica,fam\u00edlies sobreprotectores, estigma social davant el frac\u00e0s escolar, problemes d\u2019ansietat o del desenvolupament, dificultats econ\u00f2miques\/treball precari. [Potser es podria dir que la pressi\u00f3 social crea un trauma].<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"personalitat\">Trastorns de personalitat<\/h2>\n<p>DSMV- 18, ICD10 F60-69, ICD11 6D10-11<\/p>\n<p>Alteracions de la personalitat que resultarien en dificultats personals (identitat, autocontrol, regulaci\u00f3 emocional) i relacions socials (incapacitat per establir relacions satisfact\u00f2ries, entendre el punt de vista de l&#8217;altre). Els ICD11 introdueix tres graus de severitat, de suau, moderat a greu. [Hi ha una gradualitat entre el que seria la manera de ser, els trets de la personalitat (OCEAN) i el \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">trastorn<\/a>. Es parlaria de trastorn cl\u00ednic si hi ha dificultat per mantenir relacions, conflictes continus, impulsivitat que genera conseq\u00fc\u00e8ncies greus, incapacitat per mantenir una feina. Un altre indicador \u00e9s si els trets generen patiment propi o ali\u00e8, i s\u00f3n estables al llarg del temps (generalment des de l\u2019adolesc\u00e8ncia o vida adulta primerenca).<\/p>\n<p>La idea de trastorn de la personalitat \u00e9s moderna. A l&#8217;antiguitat ten\u00edem el model dels quatre temperaments. Es parlava de car\u00e0cters dif\u00edcils o estranys (Teofrast). Amb el desenvolupament de la psiquiatria al sXIX i XX, apareix el terme \u201cpsicopatia\u201d o \u201cdegeneraci\u00f3 moral\u201d per descriure persones que tenien un comportament problem\u00e0tic per\u00f2 no presentaven deliris ni s\u00edmptomes psic\u00f2tics [la p\u00e8rdua de control de l&#8217;esquizofr\u00e8nia]. Philippe Pinel va descriure casos de \u201cmania sense deliri\u201d, precursor d\u2019alguns diagn\u00f2stics actuals. Kraepelin i Schneider van classificar diversos \u201ccar\u00e0cters anormals\u201d, antecedents directes dels actuals trastorns de personalitat. El DSM-I (1952) va introduir les \u201calteracions de la personalitat\u201d i el DSM-III (1980) va crear la categoria moderna de *trastorns de personalitat*, separant-los dels trastorns \u201ccl\u00ednics\u201d.<\/p>\n<p>En principi no hi ha ni alteracions neurol\u00f2giques ni experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques. Se suposa que hi ha predisposicions gen\u00e8tiques cap a impulsivitat, agressivitat, vulnerabilitat emocional que es podrien desencadenar per diferents experi\u00e8ncies [no cal que siguin traum\u00e0tiques] com hiperprotecci\u00f3 o neglig\u00e8ncia emocional (sense arribar al maltractament); inconsist\u00e8ncia en els l\u00edmits i normes; pares molt temerosos, controladors, distants, cr\u00edtics; expectatives contradict\u00f2ries o pressions extremes. Aix\u00f2 pot crear des de por a l&#8217;abandonament i depend\u00e8ncia emocional, a autoexig\u00e8ncia extrema i necessitat de control sense necessitat d\u2019un \u201ctrauma\u201d expl\u00edcit.\u00a0 Influeixen les experi\u00e8ncia dels primers anys amb pares i cuidadors, en particular, abusos. Pacients amb trastorns sovint tenien pares que tamb\u00e9 patien trastorns. Un medi socioecon\u00f2mic baix tamb\u00e9 \u00e9s un factor. Els &#8220;microtraumes&#8221; repetits, abusos, invalidaci\u00f3 emocional poden provocar [que la personalitat no es consolidi correctament].<br \/>\nEl tractament \u00e9s ter\u00e0pia CBT complementant amb medicaci\u00f3 per tractar s\u00edmptomes associats.<\/p>\n<p>DSM-5 identifica 10 trastorns de la personalitat agrupats en 3 cl\u00fasters (A, B, C). Els criteris b\u00e0sics generals (comuns a tots) s\u00f3n:<\/p>\n<p>1. Patr\u00f3 persistent d\u2019experi\u00e8ncia interna i conducta que s\u2019aparta de les expectatives culturals.<br \/>\n2. \u00c9s inflexible i generalitzat.<br \/>\n3. S\u2019inicia en l\u2019adolesc\u00e8ncia o edat adulta primerenca.<br \/>\n4. \u00c9s estable i de llarga durada.<br \/>\n5. Provoca malestar cl\u00ednicament significatiu o deteriorament funcional.<br \/>\n6. No atribu\u00efble a una altra condici\u00f3 m\u00e8dica o subst\u00e0ncia.<\/p>\n<p><strong>Cl\u00faster A (rar o exc\u00e8ntric)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>1. Paranoide<br \/>\nDesconfian\u00e7a i suspic\u00e0cia envers els altres, interpretant les seves intencions com a malicioses.<br \/>\nS\u00edmptomes t\u00edpics: sospites injustificades, dubte constant de la lleialtat, ressentiment persistent, percepci\u00f3 d\u2019amenaces ocultes.<\/li>\n<li>2. Esquizoide<br \/>\nDistanciament social i afectivitat restringida. Poca necessitat o desig de contacte interpersonal,\u00a0 Prefer\u00e8ncia per activitats solit\u00e0ries, Emotivitat limitada, Indifer\u00e8ncia a l\u2019elogi o la cr\u00edtica, Pocs amics \u00edntims, Tons afectius freds o poc expressius. poc inter\u00e8s en experi\u00e8ncies sexuals, indifer\u00e8ncia a cr\u00edtiques o elogis.<\/li>\n<li>3. Esquizot\u00edpic<br \/>\nD\u00e8ficits socials i interpersonals amb distorsions cognitives i conductes exc\u00e8ntriques.<br \/>\nIdees de refer\u00e8ncia, pensament m\u00e0gic, percepcions inusuals, pensament i llenguatge estranys, suspic\u00e0cia, ansietat social intensa.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Cl\u00faster B (dram\u00e0tic, emocional o err\u00e0tic)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>4. Antisocial<br \/>\nIncompliment de normes socials i drets dels altres.<br \/>\nConducta delictiva, engany, impulsivitat, agressivitat, irresponsabilitat, manca de remordiments. (Diagn\u00f2stic nom\u00e9s \u226518 anys i amb hist\u00f2ria de trastorn de conducta abans dels 15).<\/li>\n<li>5. L\u00edmit (Borderline)<br \/>\nInestabilitat en relacions, autoimatge i afectes, amb impulsivitat marcada.<br \/>\nEsfor\u00e7os fren\u00e8tics per evitar l\u2019abandonament, relacions intenses i inestables, autoimatge inestable, conductes su\u00efcides, buidor cr\u00f2nica, ira intensa, s\u00edmptomes dissociatius transitoris.<\/li>\n<li>6. Histri\u00f2nic<br \/>\nExcessiva emotivitat i recerca d\u2019atenci\u00f3.<br \/>\nNecessitat de ser centre d\u2019atenci\u00f3, conducta seductora inapropiada, emocions superficials, \u00fas d\u2019aspecte f\u00edsic per cridar l\u2019atenci\u00f3, discurs impressionista, dramatitzaci\u00f3.<\/li>\n<li>7. Narcisista<br \/>\nSentit grandi\u00f3s d\u2019autoimport\u00e0ncia, necessitat d\u2019admiraci\u00f3 i manca d\u2019empatia.<br \/>\nFantasies de poder\/\u00e8xit, creen\u00e7a de ser especial, explotaci\u00f3 dels altres, enveja, arrog\u00e0ncia.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Cl\u00faster C (ansi\u00f3s o temor\u00f3s)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>8. Evitatiu<br \/>\nInhibici\u00f3 social, sentiments d\u2019inadequaci\u00f3, hipersensibilitat a l\u2019avaluaci\u00f3 negativa.<br \/>\nEvita relacions si no t\u00e9 seguretat de ser acceptat, por de rid\u00edcul, percepci\u00f3 de si mateix com a socialment inepte.<\/li>\n<li>9. Dependent<br \/>\nNecessitat excessiva de ser cuidat que genera conducta submisa i adhesiva.<br \/>\nDificultat per prendre decisions sense consell, necessitat que altres assumeixin responsabilitats, por a estar sol, cerca urgent d\u2019altres relacions.<\/li>\n<li>10. Obsessiu-compulsiu (de personalitat)<br \/>\nPreocupaci\u00f3 per l\u2019ordre, perfeccionisme i control mental i interpersonal.<br \/>\nPreocupaci\u00f3 per detalls\/regles, perfeccionisme que interfereix en tasques, dedicaci\u00f3 excessiva a la feina, rigidesa i tossuderia, acumulaci\u00f3 d\u2019objectes.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Prevalen\u00e7a<br \/>\nCluster A \u2248 3,8 %, Cluster B \u2248 2,8 %, Cluster C \u2248 5,0 %.<\/p>\n<p><strong>Dimensions<\/strong><\/p>\n<p>A la secci\u00f3 III es proposa una avaluaci\u00f3 basada en trets (q\u00fcestionari <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#pid5\">PID-5<\/a>). Es diagnostica trastorn si hi ha un deteriorament (identitat, autodirecci\u00f3, empatia, intimitat) o indicis de patologia en algun dels dominis seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>Afectivitat negativa (vs. estabilitat emocional): Ansietat, inseguretat de separaci\u00f3, labilitat emocional, hostilitat, submissi\u00f3.<\/li>\n<li>Distanciament (vs. extraversi\u00f3): Evitaci\u00f3 social, anhedonia, retra\u00efment, afectivitat restringida.<\/li>\n<li>Antagonisme (vs. amabilitat): Grandiositat, recerca d\u2019atenci\u00f3, manipulaci\u00f3, engany.<\/li>\n<li>Desinhibici\u00f3 (vs. responsabilitat\/consci\u00e8ncia): Impulsivitat, irresponsabilitat, recerca de novetats, distracci\u00f3.<\/li>\n<li>Psicoticisme (vs. pensament racional): Creences inusuals, excentricitat, percepcions inusuals.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Hi ha treballs que relacionen el tipus de personalitat amb els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#trastorns\">trastorns<\/a> als quals es pot tendir. A <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussio\">personalitat<\/a> jo apuntava dues dimensions quant a l&#8217;actitud a la vida, por\/confian\u00e7a, greuge\/agra\u00efment ]<\/p>\n<p><strong>Psicopatia<\/strong>. No es correspon amb cap categoria. S&#8217;hi acosta l&#8217;antisocial. La idea de psicopatia va ser conceptualitzada sobretot per Robert D. Hare i inclou trets espec\u00edfics com\u00a0manca profunda d\u2019empatia, encant superficial, manipulaci\u00f3 freda, afectivitat molt redu\u00efda, abs\u00e8ncia de remordiment real. D&#8217;altra banda, molts psic\u00f2pates no presenten cap tret antisocial i, de fet, moltes de les caracter\u00edstiques anteriors s&#8217;han trobat em pol\u00edtics i empresaris d&#8217;\u00e8xit. Alguns estudis assenyalen que no tindria fonament (<a href=\"https:\/\/aeon.co\/essays\/psychopathy-is-a-zombie-idea-why-does-it-cling-on\">Aeon<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<h2>[Altres]<\/h2>\n<p><strong id=\"eliminacioson\">Eliminaci\u00f3. Son, vig\u00edlia<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Trastorns d&#8217;eliminaci\u00f3. DSMV-11. icd10 F98.x. , icd11 6c0-6c01. Maduraci\u00f3 neurol\u00f2gica retardada o dificultats d\u2019aprenentatge; ambient pot influir.\/\/ Enuresi \/ Encopresi (infantils\/adolescents) ,\u00a0 (trastorns del comportament i emocionals de la inf\u00e0ncia\/adolesc\u00e8ncia).<\/li>\n<li>Trastorns del son-vig\u00edlia. DSM-V 12, icd10 F51, icd11 ho classifica com Trastorns del son. 07. Circuits circadians, gen\u00e8tica; per\u00f2 l\u2019estr\u00e8s i h\u00e0bits d\u2019entorn tamb\u00e9 pesen molt.\/\/ Insomni, hipers\u00f2mnia, narcol\u00e8psia, trastorns del ritme circadi\u00e0.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"alimentaris\">Trastorns alimentaris<\/strong><\/p>\n<p>DSMV-10. icd10 F50.0-F50.9. Icd11 6B8.<br \/>\nAnor\u00e8xia nerviosa: pes baix BMI&lt;18.5 [BMI \u00e9s pes(kg)\/al\u00e7ada<sup>2<\/sup> (metres)]. Afartament. Bul\u00edmia (afartament seguit de mecanismes per perdre pes. Afartament [no parar de menjar].<br \/>\nPrevalen\u00e7a 5% molt m\u00e9s freq\u00fcent en dones.<\/p>\n<p><strong id=\"sexuals\">Disfuncions sexuals, disf\u00f2ria de g\u00e8nere, paraf\u00edlies<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Disfuncions sexuals.\u00a0 DSM-V 13, icd10 F52, al icd11 ja no es considera trastorn mental,\u00a0 sin\u00f3 disfuncions sexuals HA0. Factors hormonals, vasculars o psicol\u00f2gics (ansietat, expectatives, experi\u00e8ncies).<\/li>\n<li>Disf\u00f2ria de g\u00e8nere. DSM-V 14. Icd10 F62, icd11 fora del mental com a Gender Disfunction HA6 Biol\u00f2gic \/ Identitari. Factors del desenvolupament identitari i possibles bases biol\u00f2giques; no s\u2019associa a causa ambiental.<\/li>\n<li>Paraf\u00edlies. DSMV-19. icd1o F52, icd11 6D3<br \/>\nInteressos sexuals at\u00edpics que suposen un patiment pel subjecte o un dany per a tercers; no es diagnostica segons qu\u00e8 excita sin\u00f3 pels efectes. Un inter\u00e8s sexual at\u00edpic, no normatiu, no \u00e9s un trastorn. Fins a mitjans sXX la sexualitat era conceptualitzada sobretot des d\u2019un enfocament moral i legal. Metges com Kraft-Ebing (\u201cPsychopathia Sexualis\u201d, 1886) van classificar una llarga llista de \u201cperversions sexuals\u201d, moltes de les quals avui es consideren variacions normals. Els DSM I i II fins 1968 tenien la categoria de &#8220;perversio sexual&#8221; que inclo\u00efa homosexualitat (no va ser eliminada fins el 1973), fetitxisme, transvestisme, sadomasoquisme\u2026 sense gaire distinci\u00f3 entre consens\/dany. Fins al DSM-5 (2013) i el ICD-11 (2019) no es reconeix que les pr\u00e0ctiques consensuades i sense dany no s\u00f3n trastorns.<br \/>\nVoyeurisme: prevalen\u00e7a al llarg de la vida d&#8217;un 12% en homes i un 4% en dones, la majoria sense arribar a trastorn cl\u00ednic.<br \/>\nExhibicionisme: prevalen\u00e7a 2-4% en homes.<br \/>\nPedof\u00edfia: Dif\u00edcil d&#8217;estimar per l&#8217;estigma. Per\u00f2 s&#8217;estima que un 20% de les dones i un 15% dels homes han patit algun episodi d&#8217;ab\u00fas sexual [recordo haver vist el cartell &#8220;prohibida l&#8217;entrada si no \u00e9s acompanyat d&#8217;un menor&#8221; als parcs infantils dels USA, que jo creia que era una broma.]<br \/>\nCoerci\u00f3 sexual. [hi ha una categoria en la pornografia] Fantasies o impulsos de for\u00e7ar una altra persona. Cal remarcar que els nombrosos cassos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, violacions i assassinats, no estan motivats per fantasies sexuals paraf\u00edliques, sin\u00f3 que responen a desig de control, gelosia, din\u00e0miques patriarcals i altres. \u00c9s un afer social i criminal, no psiqui\u00e0tric.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"epidemiologia\">Epidemiologia<\/h2>\n<p>A banda de la prevalen\u00e7a de cada tipus el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut\/#impactemalalties\">Global Burden of Disease<\/a> (GBD, 2019) inclou 12 trastorns mentals principals que representen 125,3 milions de anys viscuts amb discapacitat (YLDs) a escala mundial, aproximadament 14.6% de tots els YLDs globals. En termes de DALYs (disability-adjusted life years), els trastorns mentals tamb\u00e9 tenen un pes important: el 2019, la taxa estandarditzada per edat era de ~1.566,2 DALYs per 100 000 habitants globalment. A nivell global, els trastorns mentals van passar de ser la 13a causa de DALYs el 1990 a ser la 7a causa el 2019, cosa que mostra que la seva import\u00e0ncia relativa ha crescut. (Trastorns depressius ~37-38% DALYS.<br \/>\nTrastorns d\u2019ansietat ~ 23%).<\/p>\n<ul>\n<li>Esquizofr\u00e8nia: 0.3-0.7%<\/li>\n<li>Trastorn Bipolar I (episodi man\u00edac complet): vida 0.6\u20131% de la poblaci\u00f3. Anual 0,4\u20130,6%.\u00a0Trastorn Bipolar II (episodis hipoman\u00edacs + depressius majors; mania completa mai, a vegades l\u2019episodi hipoman\u00edac lleu no es detecta): vida 0.4\u20131,1%. Anual: al voltant de 0,3\u20130,5%.\u00a0<strong>Trastorn depressiu major (unipolar sense mania): vida 10\u201320%<\/strong>, segons pa\u00eds i metodologia. Anual: al voltant de 5\u20137%.<\/li>\n<li>Alcohol 5%, tabac 20%, cannabis 2%, Cocaina 0.2%, opioides 0.3%. addicci\u00f3 al joc 0.5%<\/li>\n<li>Ansietat: Trastorn d\u2019ansietat generalitzada (GAD): Prevalen\u00e7a de 12 mesos: 1,8% a nivell mundial. Prevalen\u00e7a de per vida: ~ 3,7%. Trastorn de p\u00e0nic i atacs de p\u00e0nic: prevalen\u00e7a de vida d\u2019un 22%. \u00a0Agoraf\u00f2bia: prevalen\u00e7a de vida 0.8%-3%. \u00a0F\u00f2bies espec\u00edfiques i f\u00f2bies socials: prevalen\u00e7a anual 9%<\/li>\n<li>Toc: \u00a04.1% (haver-ne patit un cop a la vida) i d\u2019un 3% pels darrers 12 mesos, cosa que voldria dir que \u00e9s molt persistent. Dels afectats, un 27.5% molt lleu, 47% lleu, 22.9% moderat i un 2.7% sever.<\/li>\n<li>Estr\u00e8s post traum\u00e0tic \u00a03.5% de prevalen\u00e7a anual i un 9% el viu al llarg de la vida. (USA)<\/li>\n<li>Trastorns dissociatius 2%. Som\u00e0tics 5%. trastorn de conducta 2%<\/li>\n<li>Trastorns de personalitat: Cluster A, exc\u00e8ntric \u2248 3,8 %, Cluster B emocional,\u00a0 \u2248 2,8 %, Cluster C ansi\u00f3s \u2248 5,0 %.<\/li>\n<li>Trastorns alimentaris, 5%<\/li>\n<\/ul>\n<p>Altres dades:<\/p>\n<ul>\n<li>EUA: ~23% d\u2019adults amb AMI (Any mental Illness) (\u224859M), ~6% amb SMI Serious mental Illness (\u224815M).nimh.nih.gov<\/li>\n<li>Regi\u00f3 OMS Europa: &gt;150M persones amb una condici\u00f3 de salut mental (estimaci\u00f3 2021).<\/li>\n<li>Dem\u00e8ncia: ~57M mundial (2021); a l\u2019OCDE &gt;21M (2021); EUA \u22487.2M amb Alzheimer (2025).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hi ha tres nivells de depend\u00e8ncia pels afectats per trastorns, i una mateixa persona pot passar pels tres al llarg de la seva vida.<\/p>\n<ul>\n<li>Majoria gestionable amb ter\u00e0pia\/medicaci\u00f3 en atenci\u00f3 ambulatori (pot portar vida \u201cnormal\u201d amb suport ambulatori): ansietats, depressi\u00f3 lleu-moderada, TOC lleu-moderat, TDAH lleu-moderat, trastorns lleus d\u2019adaptaci\u00f3, molts trastorns alimentaris en fase manejable.<\/li>\n<li>Poden necessitar cuidador \/ suport domiciliari o habitatge amb suports (per\u00edodes llargs o permanents): trastorns psic\u00f2tics greus (esquizofr\u00e8nia amb deteriorament funcional), trastorn bipolar amb episodis freq\u00fcents i discapacitat, dem\u00e8ncies moderades-severes (Alzheimer avan\u00e7at), discapacitat intel\u00b7lectual greu, alguns trastorns autistes amb necessitats elevades. Sovint el suport \u00e9s familiar + serveis socials\/atenci\u00f3 domicili\u00e0ria o habitatge amb suport.<\/li>\n<li>Requereixen hospitalitzaci\u00f3 psiqui\u00e0trica (generalment episodis aguts, no sempre permanent): risc immediat de su\u00efcidi o homicidi, s\u00edndrome psic\u00f2tica aguda, mania greu, intoxicacions\/abstin\u00e8ncia perillosa, delirium greu o descompensacions que no cedeixen amb tractament ambulatori. Nom\u00e9s una fracci\u00f3 dels pacients est\u00e0 ingressada en un moment donat; molts ingressos s\u00f3n transit\u00f2ria\/estabilitzadora.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per grans grups DSM (exemples i nivell de suport m\u00e9s habitual)<\/p>\n<ul>\n<li>Trastorns d\u2019ansietat. la majoria poden portar vida normal amb psicoter\u00e0pia (TCC, etc.) i\/o medicaci\u00f3. Hospitalitzaci\u00f3 puntual en cas de risc de su\u00efcidi.<\/li>\n<li>Trastorns depressius: molts responen a ter\u00e0pia i\/o antidepressius i recuperen funcionalitat (treball, relacions). En alguns casos de depressi\u00f3 major amb incapacitat pot caldre un cuidador. Hospitalitzaci\u00f3 quan hi ha risc de su\u00efcidi, incapacitat per cuidar-se o abstin\u00e8ncia d\u2019aliment\/medicaci\u00f3.<\/li>\n<li>Trastorns psic\u00f2tics (esquizofr\u00e8nia, trastorns esquizoafectius):una proporci\u00f3 (amb tractament antipsic\u00f2tic + rehabilitaci\u00f3 psicosocial) pot viure de forma independent amb suport; per\u00f2 molts tenen afectaci\u00f3 persistent. Una part important necessita suport diari o habitatge amb suport. Els cuidadors tenen una c\u00e0rrega molt gran. Ingressos recurrents a hospital per episodis aguts de psicosi.<\/li>\n<li>Trastorn bipolar: molts pacients funcionen b\u00e9 amb estabilitzadors\u00a0 i psicoter\u00e0pia. Cuidador en episodis greus i hospitalitzaci\u00f3 en cas de mania greu o depressi\u00f3 amb risc de su\u00efcidi.<\/li>\n<li>Trastorns del neurodesenvolupament (TEA, discapacitat intel\u00b7lectual, TDAH). TDAH i TEA lleus-mitjans sovint permeten vida independent amb suport i intervencions. La discapacitat intel\u00b7lectual moderada-severa i TEA amb necessitats elevades acostumen a necessitat de cuidador\/fam\u00edlia o serveis residencials.<\/li>\n<li>Trastorns neurocognitius (dem\u00e8ncies \u2014 Alzheimer, vascular, etc.). Independ\u00e8ncia en els fases inicials; el tractament pot alentir per\u00f2 no revertir. La majoria necessita cuidador i al cap d&#8217;uns anys ingr\u00e9s a una resid\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Trastorns per subst\u00e0ncies. Vida normal amb tractament de desintoxicaci\u00f3 i ter\u00e0pies. Hospitalitzaci\u00f3 per desintoxicaci\u00f3 supervisada, sobredosi, risc d\u2019autolesi\u00f3 o comorbiditats f\u00edsiques.<\/li>\n<li>Trastorns de personalitat. Molts poden millorar amb psicoter\u00e0pia i viure una vida funcional. Rarament cuidadors o hospitalitzaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Diagn\u00f2stic<\/h2>\n<p><strong>El metge de medecina general<\/strong><br \/>\nT\u00e9 una visi\u00f3 longitudinal del pacient, coneixent el seu context vital, hist\u00f2ria m\u00e8dica i personalitat. Mira d&#8217;excloure una causa org\u00e0nica per exemple que els s\u00edmptomes com cansament, insomni, angoixa, o canvis de conducta siguin causats per una malaltia f\u00edsica. (Un hipotiroidisme pot simular una depressi\u00f3; un tumor cerebral o un trastorn epil\u00e8ptic poden causar canvis de personalitat; una defici\u00e8ncia de vitamina B12 pot provocar confusi\u00f3.)<br \/>\nFa un primer diagn\u00f2stic de treball (per exemple, &#8220;episodi depressiu moderat&#8221; o &#8220;trastorn d&#8217;ansietat generalitzada&#8221;) i en casos lleus pot proposar un tractament.<\/p>\n<p><strong>Primera pregunta clau, Neurologia<\/strong><br \/>\nDerivaci\u00f3 si hi ha senyals d&#8217;alarma d&#8217;una patologia org\u00e0nica del sistema nervi\u00f3s central o perif\u00e8ric:<\/p>\n<ul>\n<li>S\u00edmptomes neurol\u00f2gics focals: P\u00e8rdua de for\u00e7a o sensibilitat en una part del cos, dificultat per parlar (af\u00e0sia), visi\u00f3 doble.<\/li>\n<li>Signes d&#8217;augment de la pressi\u00f3 intracranial: Mal de cap que desperta pel mat\u00ed, v\u00f2mits explosius, p\u00e8rdua de visi\u00f3.<\/li>\n<li>Crisis convulsives o p\u00e8rdues de coneixement de car\u00e0cter suposadament epil\u00e8ptic.<\/li>\n<li>Tremolors, rigidesa o moviments anormals (parkinsonisme, corea).<br \/>\nD\u00e8ficit cognitiu r\u00e0pidament progressiu o deteriorament inexplicat en una persona jove (sospita de proc\u00e9s org\u00e0nic).<\/li>\n<li>Al\u00b7lucinacions clares i v\u00edvides en qualsevol modalitat sensorial (especialment visuals o olfactives), sobretot si el pacient no t\u00e9 cr\u00edtica (no les reconeix com a irreals). Aix\u00f2 pot indicar, per exemple, una epil\u00e8psia del l\u00f2bul temporal.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Segona Pregunta Clau: Psiquiatria<br \/>\n<\/strong>\u00bfLa gravetat o naturalesa del trastorn mental requereix intervenci\u00f3 farmacol\u00f2gica o \u00e9s greu? [Esquizofr\u00e8nia, trastorn bipolar i depressi\u00f3, ansietat]<\/p>\n<ul>\n<li>Risc per a si mateix o per als altres: Ideaci\u00f3 o conducta su\u00efcida, autolesions, agressivitat.<\/li>\n<li>Psicosi o s\u00edmptomes psic\u00f2tics: Deliris (creences falses fermes), al\u00b7lucinacions (les auditives s\u00f3n les m\u00e9s comunes en l&#8217;esquizofr\u00e8nia), pensament desorganitzat. Aqu\u00ed \u00e9s on el psiquiatra i el neur\u00f2leg poden coincidir en l&#8217;avaluaci\u00f3 inicial.<\/li>\n<li>Trastorn greu i incapacitant: Depressi\u00f3 major, trastorn bipolar, trastorn obsessivocompulsiu greu, anor\u00e8xia nerviosa.<\/li>\n<li>Necessitat de psicof\u00e0rmacs complexos o especialitzats: Quan el tractament inicial del metge de cap\u00e7alera no ha funcionat, o es requereixen estabilitzadors de l&#8217;\u00e0nim, antipsic\u00f2tics o tractaments m\u00e9s complexos.<\/li>\n<li>Diagn\u00f2stic diferencial dif\u00edcil entre trastorns mentals.<\/li>\n<li>Condicions que requereixen ingr\u00e9s hospitalari.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Tercera Pregunta Clau: Ter\u00e0pia per Psicologia cl\u00ednica<\/strong><br \/>\n\u00bfEl problema \u00e9s predominantment psicol\u00f2gic, relacionat amb el comportament, les emocions o l&#8217;adaptaci\u00f3, i de gravetat lleu a moderada? [Estr\u00e8s, personalitat, altres]<\/p>\n<ul>\n<li>El diagn\u00f2stic \u00e9s clar (ansietat, depressi\u00f3 lleu-moderada, f\u00f2bies, problemes d&#8217;adaptaci\u00f3, estr\u00e8s posttraum\u00e0tic) i no hi ha risc vital ni s\u00edmptomes psic\u00f2tics.<br \/>\n[El psiquiatra ha fet el diagn\u00f2stic definitiu i si es descarta la necessitat de medicaci\u00f3 indicant\u00a0 psicoter\u00e0pia.]<\/li>\n<li>El pacient prefereix un abordatge no farmacol\u00f2gic o necessita complementar la medicaci\u00f3 (l&#8217;aproximaci\u00f3 combinada psiquiatra+psic\u00f2leg \u00e9s molt comuna i efectiva).<\/li>\n<li>Hi ha problemes relacionals, de conducta, de gesti\u00f3 emocional o de personalitat que es beneficien d&#8217;una intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;experiment <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rosenhan_experiment\">Rosenhan<\/a> de 1973 va consistir en que 8 subjectes van simular s\u00edmptomes de neurosi i van ser internats. Despr\u00e9s, tot i que es comportaven amb normalitat, no van ser reavaluats.\u00a0 Es va presentar com una cr\u00edtica a la psiquiatria per\u00f2 m\u00e9s tard es va concloure que no era v\u00e0lid.<\/p>\n<p><strong>Resum diagn\u00f2stics i tests:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Neurol\u00f2gics<br \/>\nDesenvolupament: \u00a0tests d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia<br \/>\nNeurocognitius: Proves de mem\u00f2ria (facememory, Mini-Cog, SAGE). Proves cognitives MoCA, MMSE. An\u00e0lisi de sang i imatges cerebrals.<\/li>\n<li>Conducta<br \/>\nEsquizofr\u00e8nia episodis de deliris, veus<br \/>\nBipolar i depressi\u00f3: episodis de mania i depressi\u00f3 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/phq9patient-health-questionnaire.pdf\">PHQ-9<\/a> \u2013 S\u00edmptomes depressius)<br \/>\ncontrol d&#8217;impulsos, addicci\u00f3 a subst\u00e0ncies<\/li>\n<li>Ansietat [preocupaci\u00f3 futur]\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/gad-7-anxiety-scale.pdf\">GAD-7<\/a>\u00a0\u2013 Ansietat generalitzada<br \/>\natacs de p\u00e0nic<br \/>\nTOC obsessiu compulsiu<\/li>\n<li>[experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques]<br \/>\nRecords intrusius\u00a0 \u2192 estr\u00e8s posttraum\u00e0tic<br \/>\ndissociatius: diferents personalitats, amn\u00e8sia<\/li>\n<li>Personalitat<br \/>\nrar: paranoic, esquizoide, esquizot\u00edpic<br \/>\ndram\u00e0tic emocional: antisocial, histri\u00f2nic, narcisista<br \/>\nansi\u00f3s: evitatiu, dependent, obsessiu compulsiu<\/li>\n<li>Alimentaris, anor\u00e8xia, bul\u00edmia<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"medicacio\">Medicaci\u00f3<\/h2>\n<p>Hi hauria cinc grans fam\u00edlies de psicof\u00e0rmacs:<\/p>\n<ul>\n<li>Antipsic\u00f2tics (o neurol\u00e8ptics): Haloperidol, Risperidona, Quetiapina. Per a psicosi, al\u00b7lucinacions, deliris (esquizofr\u00e8nia, trastorn bipolar en fase man\u00edaca).<\/li>\n<li>Antidepressius: Per a l&#8217;\u00e0nim baix, falta d&#8217;inter\u00e8s, energia (depressi\u00f3 major, per\u00f2 tamb\u00e9 trastorns d&#8217;ansietat).<\/li>\n<li>Estabilitzadors de l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim: Liti, Valproat, Lamotrigina, profilaxi del trastorn bipolar<\/li>\n<li>Ansiol\u00edtics\/Sedants: Benzodiazepines (Diazepam), Zolpidem, per a l&#8217;ansietat aguda, insomni, agitaci\u00f3.<\/li>\n<li>Psicoestimulants: Amfetamines (Metilfenidat), Lisdexamfetamina (Adderall). TDAH, Narcol\u00e8psia<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Antipsic\u00f2tics<\/strong><\/p>\n<p>S\u00f3n preventius i s&#8217;han de prendre sempre, una injecci\u00f3 cada mes o 3 mesos.<\/p>\n<ul>\n<li>Clorpromazina (1952). Aloperidol, Chlorpromazina, Flufenazina, Trifluoperazina, Zuclopentixol. Efectius sobretot per reduir els s\u00edmptomes \u201cpositius\u201d (al\u00b7lucinacions, deliris), per\u00f2 poden donar m\u00e9s efectes secundaris motors (rigidesa, tremolors, acatisia). [actuen sobre receptors D2]<\/li>\n<li>Antipsic\u00f2tics \u201cat\u00edpics\u201d o de segona generaci\u00f3 amb acci\u00f3 tamb\u00e9 sobre la serotonina (5HT2A), a m\u00e9s de la dopamina. Risperidona (Risperdal) 1993, Olanzapina (Zyprexa) 1996, Quetiapina (Seroquel) 1997 notable pel seu efecte sedant, utilitzat per al control de l&#8217;agitaci\u00f3 i com a estabilitzador de l&#8217;\u00e0nim, Aripiprazol 2002, Clozapina (Leponex, Clozaril, molt efica\u00e7, per\u00f2 reservada per casos resistents) 1990, Ziprasidona (Geodon) 2001, Lurasidona 2010, Paliperidona 2006, Cariprazina 2015. Els \u00faltims es desenvolupen per evitar efecets secundaris de guany de pes. Tenen menys efectes motors i, en alguns casos, ajuden tamb\u00e9 en l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i l\u2019ansietat.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Antidepressius<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>MAOI: 1950s. bloquegen l&#8217;enzim monoamino oxidasa (MAO)que descompon o inactiva les neurotransmissors com la serotonina, norepinefrina i dopamina al cervell de manera que s&#8217;incrementen els seus nivells. Molt efica\u00e7 per\u00f2 amb risc de disparar la norepinefrina si s&#8217;ingereixen certs aliments. Tamb\u00e9 interacciona amb molts altres medicaments. Fenelzina, Tranilcipromina. Avui nom\u00e9s s&#8217;usa si els altres han fallat.<\/li>\n<li>TCA: 1950s. Antidepressiu tric\u00edclic, descoberts per casualitat quan es buscava un antipsic\u00f2tic. Inhibeixen la reabsorci\u00f3 de serotonina i norepinefrina. Risc alt de sobredosi, seran substituits als anys 90 pels SSRI.<\/li>\n<li>SSRI, 1990s. Antodepressiu (Inhibidors Selectius de la Recaptaci\u00f3 de Serotonina). Fluoxetina (comercialitzada com a Prozac), aprovada per la FDA el 1987. Sertralina (Zoloft), 1991. Paroxetina (Paxil, Seroxat), 1992. Fluvoxamina (Faverin, Luvox), aprovada primer per TOC el 1994. Citalopram (Celexa, Cipramil), 1998. Sense risc per sobredosi.<\/li>\n<li>SNRI, Inhibidor de la Recaptaci\u00f3 de Serotonina i Norepinefrina. 1990s. Venlafaxina (Effexor), Duloxetina (Cymbalta, Yentreve) 2004, Desvenlafaxina (Pristiq), Levomilnacipran (Fetzima) 2013. En actuar sobre la norepinefrina s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os quan la depressi\u00f3 va acompanyada de fatiga extrema i dolors cr\u00f2nics associats a la depressi\u00f3 i fibromi\u00e0lgia. El psiquiatra comen\u00e7aria el tractament amb SSRI i canviaria a SNRI si hi ha dolor o fatiga (pot ser contraproduent per l&#8217;ansietat i tenen m\u00e9s efectes secundaris)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Estabilitzadors<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Liti. Modula la senyalitzaci\u00f3 intracel\u00b7lular (segons missatgers), augmenta factors neurotr\u00f2fics, estabilitza excitabilitat neuronal. \u00c9s l&#8217;\u00fanic amb efecte anti-su\u00efcida ben demostrat. Aprovat el 1970 per episodis de mania i el 1974 com a profilaxi. Descobert per John Cade el 1949 es va comen\u00e7ar a fer servir a Europa per\u00f2 als USA la FDA no el va aprovar fins als 70s perqu\u00e8 f\u00e0cilment podria ser t\u00f2xic i calen controls peri\u00f2dics fent an\u00e0lisis de sang. Diversos (carbonat, citrat).<\/li>\n<li>Valproat \/ \u00c0cid Valproic. Augmenta els nivells de GABA i bloqueja canals de sodi, reduint l&#8217;excitabilitat neuronal. Molt efica\u00e7 per a mania r\u00e0pida..1995 (mania), 1997 (profilaxi). Depakine, Depakote. No es pot receptar a embarassades.<\/li>\n<li>Carbamazepina. Bloqueig de canals de sodi i possibles efectes sobre l&#8217;adenosina. \u00datil en cicles r\u00e0pids i mixtos. 2004 Tegretol. Possible erupci\u00f3 cut\u00e0nia.<\/li>\n<li>Lamotrigina. Bloqueig de canals de sodi i calci, inhibint l&#8217;alliberament de glutamat (excitador). Excepcional per prevenir fases depressives. 2003 (profilaxi de fases en bipolar I). Lamictal. Interfereix amb altres f\u00e0rmacs.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Pr\u00e0ctica actual<\/p>\n<p>1. Bipolar I amb mania clara i episodis ben espaiats: Liti.<br \/>\n2. Bipolar I amb cicles r\u00e0pids, mixtos o mala resposta al liti: Valproat.<br \/>\n3. Bipolar II (predomini depressiu) o per prevenir depressions en Bipolar I: Lamotrigina.<br \/>\n4. Resposta insuficient: Es passa a combinacions (Liti + Valproat) o s&#8217;afegeix un antipsic\u00f2tic at\u00edpic.<br \/>\n5. En crisi aguda (mania): Sovint es comen\u00e7a amb un antipsic\u00f2tic at\u00edpic o valproat per la rapidesa, i despr\u00e9s s&#8217;afegeix liti per a la profilaxi a llarg termini.<\/p>\n<p><strong>Ansiol\u00edtics i sedants<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Pre-1960. Barbit\u00farics, fenobarbital, Meprobamat. Obsolets per risc greu de sobredosi i depend\u00e8ncia.<\/li>\n<li>1960-1990. Benzodiazepines, Diazepam (Valium, 1963), Alprazolam (Xanax, 1981), Lorazepam (Orfidal). Efecte r\u00e0pid (minuts\/hores), efica\u00e7 per a crisis de p\u00e0nic i ansietat aguda. Van ser els f\u00e0rmacs m\u00e9s receptats al m\u00f3n durant d\u00e8cades. Problemes de toler\u00e0ncia, depend\u00e8ncia f\u00edsica, s\u00edndrome de abstin\u00e8ncia greu, efectes residuals (somnol\u00e8ncia, deteriorament cognitiu).<\/li>\n<li>1990-Actualitat. Es descobreix que els antidepressius que actuen sobre la serotonina s\u00f3n efica\u00e7os per a l&#8217;ansietat cr\u00f2nica, no nom\u00e9s per a la depressi\u00f3, SSRI, SNRI. (Prozac, Zoloft, Cymbalta). Si no es tolera el SSRI s&#8217;han trobat alternatives com Buspirona (1986), Pregabalina (2004). L&#8217;antipsic\u00f2tic Quetiapiana en dosis molt baixes pot complementar el tractament de l&#8217;ansietat greu i resistent.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Actualment pels trastorns d&#8217;ansietat es comen\u00e7a per ter\u00e0pia CBT i si cal es complementa amb antidepressius SSRI, SNRI (GAD, Escitalopram, Sertralina, Pregabalina), (P\u00e0nic, Sertralina, Paroxetina), (Ansietat Social, Paroxetina, Escitalopram), (TOC, Sertralina, Fluoxetina). Per a crisis agudes es pot rec\u00f3rrer a les Benzodiazepines (BZD) mentre s&#8217;espera que facin efecte els antidepressius que s\u00f3n m\u00e9s lents. [\u00e9s un extintor, no un tractament] Per afrontar puntualment una situaci\u00f3 estressant, com per exemple parlar en p\u00fablic a vegades es recorre a betabloquejants.<\/p>\n<p><strong>Estimulants<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;amfetamina va ser sintetitzada el 1887 per Laz\u0103r Edeleanu. Cap el 1920 la es va comen\u00e7ar a fer servir com a descongestionant inhalat (Benzedrina) i es va descobrir el seu efecte estimulant sobre el sistema nervi\u00f3s central. A la WWII es va distribuir als soldats per combatre la fatiga i millorar l&#8217;estat d&#8217;alerta. A la d\u00e8cada de 1950, es va popularitzar com a recepta per a la depressi\u00f3 i la p\u00e8rdua de de pes, abusant-se&#8217;n \u00e0mpliament.<br \/>\nEl 1996 Shire Pharmaceuticals llen\u00e7a l&#8217;Adderall (una baralla de quatre sals d&#8217;amfetamina) com a medicament per al TDAH (en estimular la dopamina i norepinefrina es recupera la capacitat de filtrar i controlar els diferents est\u00edmuls que deixaven la ment en estat ca\u00f2tic; com si pos\u00e9s en marxa el bibliotecari que faltava). Va ser un \u00e8xit comercial, ja que oferia una durada d&#8217;efecte m\u00e9s llarga que el Ritalin (metilfenidat).<br \/>\nA partir dels anys 2000 hi ha un augment massiu de diagn\u00f2stics de TDAH barrejat amb la pressi\u00f3 acad\u00e8mica i laboral per ser el m\u00e0xim de productiu i es dispara el seu \u00fas no m\u00e8dic. (Funciona tot el pa\u00eds, USA, a base d&#8217;Adderal? <a href=\"https:\/\/pioneerworks.org\/broadcast\/club-med-adderall\">Pionnerworks<\/a>.)<\/p>\n<p><strong>Sobremedicaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n<p>(La crisi dels opioids als Estats Units comen\u00e7a als 90s i 20s amb la promoci\u00f3 irresponsable de fabricants com Sackler per tractar el dolor cr\u00f2nic no cancer\u00f3s (esquena, articulacions, osteoartritis, etc.). Aquesta pr\u00e0ctica va crear una poblaci\u00f3 dependent que despr\u00e9s va poder derivar cap a l&#8217;\u00fas il\u00b7legal (hero\u00efna, fentanil) quan se&#8217;ls retirava la recepta o ja no era suficient.<br \/>\nBona part de la poblaci\u00f3 que patia dolor cr\u00f2nic tamb\u00e9 patia depressi\u00f3 i estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, sobretot veterans.<\/p>\n<p>Actualment l&#8217;\u00fas continuat d&#8217;alguns medicaments s&#8217;est\u00e0 posant en q\u00fcesti\u00f3 i es reconeix que els problemes de salut mental demanen un plantejament integral, psicoter\u00e0pia, canvis en l&#8217;estil de vida (exercici, son), suport social i, quan calgui, medicaci\u00f3 com a ajuda, no com a soluci\u00f3 \u00fanica.<\/p>\n<p>Benzodiazepines (Valium, diazepam, lorazepam, alprazolam): Risc de depend\u00e8ncia i toler\u00e0ncia. El cos s&#8217;hi acostuma r\u00e0pidament, necessitant dosis m\u00e9s altes per al mateix efecte (inefic\u00e0cia a llarg termini). Deteriorament de la mem\u00f2ria, atenci\u00f3 i coordinaci\u00f3 (augment de caigudes en gent gran). Enmascarament del problema, tracten el s\u00edmptoma (l&#8217;angoixa) per\u00f2 no la causa subjacent, impedint sovint la psicoter\u00e0pia efica\u00e7. S&#8217;hauria de restringir l&#8217;\u00fas a unes 2-4 setmanes per a crisis agudes.<\/p>\n<p>Antidepressius: Els TCA tric\u00edclics (amitriptilina) s\u00f3n efica\u00e7os per\u00f2 es fan servir poc pels efectes secundaris perillosos pel cor.<\/p>\n<p>Els antipsic\u00f2tics at\u00edpics: La quetiapina que en baixes dosis s&#8217;ha fet servir per a l&#8217;insomni\/ansietat presenta risc d&#8217;augment de pes i alteracions metab\u00f2liques, s&#8217;haurien de fer servir nom\u00e9s per a psicosis i trastorn bipolar<\/p>\n<p>Antidepressius Inhibidors Selectius de la Recaptaci\u00f3 de Serotonina (SSRI) com el Prozac (fluoxetina). S&#8217;ha vist que per a molts pacients, l&#8217;efecte \u00e9s petit o insignificant comparat amb placebo, especialment en depressi\u00f3 lleu-moderada mentre que hi ha efectes secundaris com n\u00e0usees, insomni, agitaci\u00f3 i p\u00e8rdua de la libido. \u00c9s dif\u00edcil deixar-los de prendre. Es recomana psicoter\u00e0pia com a primera opci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"terapia\">Ter\u00e0pies<\/h2>\n<p><strong>1900-1970 Predomini Psicoanal\u00edtic.<\/strong><br \/>\nTeories de Freud i els seus successors (Jung, Adler, Klein). Focus en l&#8217;inconscient, conflictes infantils reprimits, interpretaci\u00f3 de somnis, lliure associaci\u00f3, amb l&#8217;objectiu de fer conscient l&#8217;inconscient per mitj\u00e0 de la introspecci\u00f3 i la relaci\u00f3 terap\u00e8utica (transfer\u00e8ncia: segons el conflicte subjacent, el pacient pot sentir o actuar cap a l&#8217;analista com si fos una figura d&#8217;autoritat a qui rebel\u00b7lar-se, un pare distant a qui agradar i del qui buscar aprovaci\u00f3, una mare protectora a qui demanar consol, un objecte de desig o amor rom\u00e0ntic, una persona amb qui competir o a qui envejar.). Els tractaments s\u00f3n molt llargs, poc accessibles, i sobretot, dif\u00edcilment verificables cient\u00edficament.<br \/>\nAls 50-60 El conductisme (Watson, Skinner)veu l&#8217;ansietat i altres problemes com f\u00f2bies com conductes apreses per condicionament que es poden modificar amb t\u00e8cniques d&#8217;exposici\u00f3, refor\u00e7, etc. Ignora els pensaments i emocions. Als 60-70 Carl Rogers i Maslow introdueixen l&#8217;Humanisme i la Ter\u00e0pia Centrada en la Persona, un entorn terap\u00e8utic d&#8217;acceptaci\u00f3 incondicional, empatia i autenticitat (congru\u00e8ncia) perqu\u00e8 el client trobi les seves pr\u00f2pies solucions i s&#8217;autorealitzi.<br \/>\nLa psicodin\u00e0mica va ser dominant. En l&#8217;\u00e0mbit privat era gaireb\u00e9 l&#8217;\u00fanica oferta per a la classe mitjana\/alta [els pobres no s&#8217;ho podien permetre]. En l&#8217;\u00e0mbit acad\u00e8mic i hospitalari els departaments de psiquiatria estaven dirigits per psicoanalistes (tot i l&#8217;aparici\u00f3 de psicof\u00e0rmacs als 50) La formaci\u00f3 dels metges i psic\u00f2legs era profundament freudiana. Freud estava a tot arreu (pel\u00b7l\u00edcules, literatura, converses). Ser &#8220;psicoanalitzat&#8221; era s\u00edmbol d&#8217;estatus i profunditat intel\u00b7lectual.<\/p>\n<p><strong>1970-1990, Evid\u00e8ncia cient\u00edfica i CBT<\/strong><br \/>\n1970 Aaron Beck (depressi\u00f3) i Albert Ellis introdueixen la CBT, la Ter\u00e0pia Cognitivoconductual. La hip\u00f2tesi \u00e9s que hi ha uns &#8220;esquemes cognitius&#8221; (creences profundes) distorsionen la realitat i que produeixen emocions, conductes i sensacions f\u00edsiques negatives. S&#8217;intenta identificar, q\u00fcestionar i modificar aquests pensaments autom\u00e0tics negatius i creences desadaptatives. \u00c9s estructurada, col\u00b7laborativa, breu (mesos) i orientada a objectius. Per a f\u00f2bies i TOC al 970 es consolida la ERP (Exposure and response Prevention) Isaak Marks consolida les experi\u00e8ncies de Joseph Wolpe (1958), amb base te\u00f2rica del Pavlov i Watson quan a adquisici\u00f3 de pors. S&#8217;exposa el pacient de manera prolongada al que li fa por fins que desapareix la resposta. Actualment amb la realitat virtual \u00e9s possible exposar de manera controlada a f\u00f2bies com volar o espais p\u00fablics.<br \/>\n1990 A partir de la CBT apareixen ter\u00e0pies de tercera generaci\u00f3. No es tractaria de canviar el contingut dels pensaments, sin\u00f3 la relaci\u00f3 amb ells. Acceptaci\u00f3 psicol\u00f2gica, viure el present, comprom\u00eds amb els valors. Ter\u00e0pia d&#8217;Aceptaci\u00f3 i Comprom\u00eds (ACT), aprendre a &#8220;fer espai&#8221; a l&#8217;ansietat i actuar d&#8217;acord amb els valors propis. Ter\u00e0pia Cognitiva basada en Mindfulness (MBCT) per prevenir recaigudes en depressi\u00f3. Ter\u00e0pia Dial\u00e8cticoconductual (DBT) per al trastorn l\u00edmit de la personalitat (TLP), combinant acceptaci\u00f3 i canvi.<br \/>\nA partir dels 70 la psicodin\u00e0mica comen\u00e7a a ser q\u00fcestionada per la manca d&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica per\u00f2 segueix dominant en la pr\u00e0ctica privada i certs cercles intelectuals [els rics]. A la salut p\u00fablica, els hospitals i universitats la CBT es consolida com a alternativa.<\/p>\n<p>1990s El moviment de Medicina Basada en l&#8217;Evid\u00e8ncia fa que els governs ia sseguradores se centrin a finan\u00e7ar tractaments efica\u00e7os i cost-efectius. En l&#8217;\u00e0mbit p\u00fablic la CBT esdev\u00e9 el tractament de primera elecci\u00f3 recomanat per a la majoria de trastorns (ansietat, depressi\u00f3, TOC, TEPT). S&#8217;ha passat de la introspecci\u00f3 del passat a l&#8217;acci\u00f3 en el present. Cal recon\u00e8ixer el llegat de la psicoan\u00e0lisi, que va va posar sobre la taula l&#8217;inconscient, la transfer\u00e8ncia i la import\u00e0ncia de la inf\u00e0ncia, i tamb\u00e9 el llegat de l&#8217;humanisme va establir la import\u00e0ncia crucial de l&#8217;actitud emp\u00e0tica del terapeuta, un valor ara assumit per tots.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"salut\">Salut mental i benestar<\/h2>\n<p>Fins al segle XIX es parlava de bojos que havien de ser apartats, despr\u00e9s de malalts que havien de ser tractats. Cap el 1900 es comen\u00e7a a parlar de salut mental, i no ser\u00e0 fins als anys 70 que apareix la idea de benestar o well-being. [L&#8217;antiga pregunta dels fil\u00f2sofs sobre <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-vida-bona\/\">la vida bona<\/a> s&#8217;ha convertit en una pregunta sobre salut mental i benestar]<\/p>\n<p>La WHO la defineix com &#8220;un estat de benestar en qu\u00e8 l\u2019individu realitza les seves pr\u00f2pies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, treballar de forma productiva i fruct\u00edfera, i \u00e9s capa\u00e7 de fer una contribuci\u00f3 a la seva comunitat&#8221;.<\/p>\n<p>Identifica com a factors de risc:<\/p>\n<ul>\n<li>Circumst\u00e0ncies socioecon\u00f2miques adverses: pobresa, desigualtat, exclusi\u00f3 social, manca d\u2019habitatge o inestabilitat econ\u00f2mica.<\/li>\n<li>Viol\u00e8ncia, abusos, traumes, discriminaci\u00f3, inseguretat \u2014 situacions d\u2019estr\u00e8s cr\u00f2nic o adversitat familiar\/social.<\/li>\n<li>Factors laborals i de l\u2019entorn de treball: \u201criscos psicosocials\u201d com sobrec\u00e0rrega de feina, falta de control, horaris complicats o poc suport \u2014 especialment rellevant per a la salut mental dels treballadors.<\/li>\n<li>Factors individuals i biol\u00f2gics: predisposici\u00f3 gen\u00e8tica, desequilibris neurobiol\u00f2gics, vulnerabilitat personal, \u00fas de subst\u00e0ncies, i altres condicions de salut.<\/li>\n<li>Factors estructurals: manca d\u2019acc\u00e9s adequat a serveis de salut mental, suport social deficient, discriminaci\u00f3 institucional, desigualtats en salut.<\/li>\n<li>Factors ambientals i comunitaris: condicions de vida dif\u00edcils, entorns inestables, degradaci\u00f3 social o ambiental.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Q\u00fcestionaris que la mesuren (enlla\u00e7 a desc\u00e0rregues):<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/phq9patient-health-questionnaire.pdf\">PHQ-9<\/a> \u2013 S\u00edmptomes depressius<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/gad-7-anxiety-scale.pdf\">GAD-7<\/a> \u2013 Ansietat generalitzada<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/who-5.pdf\">WHO-5<\/a> Well-Being Index \u2013 Benestar emocional global<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/ghq-12.pdf\">GHQ-12<\/a> \u2013 Salut mental general<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/Mental-Health-Continuum.pdf\">MHC-SF<\/a> (Mental Health Continuum) \u2013 Floreixement, funcionalitat, benestar social<\/li>\n<\/ul>\n<p>Es diagnostica un trastorn quan els s\u00edmptomes s\u00f3n intensos o duren prou temps, provocant un deteriorament de la vida quotidiana, en el treball o estudis, les relacions, les rutines b\u00e0siques de son i alimentaci\u00f3, afectant la capacitat de funcionar aut\u00f2nomament.<\/p>\n<p>La salut mental comen\u00e7a a estendre&#8217;s cap a la idea de benestar (Well-being) quan a m\u00e9s de l&#8217;autonomia funcional inclou la capacitat de regular les emocions i gaudir.<\/p>\n<p>La salut mental parla sobretot de funcionament psicol\u00f2gic adequat i abs\u00e8ncia de patologia. La idea de benestar inclou aspectes com emocions positives (felicitat, vitalitat), satisfacci\u00f3 amb la vida, sentit i prop\u00f2sit, qualitat de relacions socials, autonomia i creixement personal. Es parla de model hed\u00f2nic quan l&#8217;accent \u00e9s en les emocions positives [afectivitat\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a> : les emocions positives s\u00f3n un fi en si mateix?]\u00a0 i eudaimonic quan l&#8217;accent \u00e9s en el sentit vital i la realitzaci\u00f3 personal. [ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cansament-vital\/\">Fe de vida<\/a>, qu\u00e8 ens fa sortir del llit al mat\u00ed?]<\/p>\n<p>El model PERMA de Martin Seligman pret\u00e9n definir i mesurar el que ll considera diferent de la felicitat moment\u00e0nia:<\/p>\n<ul>\n<li>P &#8211; Positivitat (Positive Emotion): experimentar emocions positives de manera regular i aut\u00e8ntica, alegria, gratitud, serenitat, inter\u00e8s, esperan\u00e7a, orgull, diversi\u00f3, inspiraci\u00f3, admiraci\u00f3, amor. No es tracta d&#8217;estar &#8220;sempre feli\u00e7&#8221;, sin\u00f3 d&#8217;amplificar la proporci\u00f3 d&#8217;emocions positives respecte a les negatives a la vida quotidiana. Cal practicar la gratitud, assabories de plaer, cultivant optimisme, etc.<\/li>\n<li>E &#8211; Comprom\u00eds (Engagement): l&#8217;estat de &#8220;flux&#8221; (flow) en qu\u00e8 est\u00e0s tan immers en una activitat que perds la noci\u00f3 del temps i de tu mateix, concentrat en el moment present, fent \u00fas de les teves fortaleses i habilitats. Cal identificar i usar les teves fortaleses personals (&#8220;Character Strengths&#8221;), buscant reptes estimulants, practicant aficions absorbents.<\/li>\n<li>R &#8211; Relacions (Positive Relationships). Les bones relacions s\u00f3n un pilar fonamental del benestar, sentir-se connectat, valorat, estimat, recolzat per altres i oferir el mateix. Cal fer actes d&#8217;amabilitat, comunicar aut\u00e8nticament, dedicar temps de qualitat, mostrant apreciaci\u00f3 als altres.<\/li>\n<li>M &#8211; Significat (Meaning). Sentir que es pertany i serveix a alguna cosa m\u00e9s gran que un mateix, sentit de prop\u00f2sit, sensaci\u00f3 que la vida t\u00e9 valor, connexi\u00f3 amb valors, causes, comunitat, espiritualitat o idees transcendents. La vida t\u00e7e un sentit m\u00e9s enll\u00e0 del propi plaer. Es pot fonmentar implicant-se en activitats altruistes, explorant les pr\u00f2pies creences, participant en comunitats, reflexionant sobre els valors personals.<\/li>\n<li>A &#8211; Realitzaci\u00f3 (Accomplishment): Cerca de fites, assolir objectius sense que necess\u00e0riament estiguin lligats a la felicitat o al significat. Cal establir fites realistes i significatives, celebrant els \u00e8xits, perseverar i adquirir habilitats noves.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Q\u00fcestionaris que mesuren el benestar (<a href=\"https:\/\/labs.psychology.illinois.edu\/~ediener\/scales.html\">notes<\/a> de Ed Diener)<\/p>\n<ul>\n<li>Norman Bradburn, &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/BradburnScaleofPsychologicWellBeing.pdf\">Affect Balance Scale<\/a>&#8220;, 1969<\/li>\n<li>Satisfaction with life <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/SWLS-Scale.pdf\">SWLS<\/a>, satisfacci\u00f3 general amb la vida, 5 items (Diener, 1985)<\/li>\n<li>Positive and Negative Affect Schedule (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/PANAS.pdf\">PANAS<\/a>), mesura 10 emocions positives i 10 negatives, en diferents intervals, dies, setmana, mes. ( Watson, Clark &amp; Tellegen, 1988)<\/li>\n<li>Flourishing Scale (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/dienerflourishing.pdf\">FS<\/a>) sobre benestar psicol\u00f2gic, relacions, sentit, compet\u00e8ncia, prop\u00f2sit, creixement. 8 items (Diener 2010)<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/perma.pdf\">PERMA<\/a>-Profiler, Model multimodal de benestar segons el model PERMA (emoci\u00f3 positiva, comprom\u00eds, relacions, sentit, assoliment) + a vegades salut (PERMA-H) (Butler &amp; Kern, 2016)<\/li>\n<li>Ryff Scales of Psychological Well-Being (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/Ryff_Scales.pdf\">PWB<\/a>), benestar psicol\u00f2gic en sentit eudaim\u00f2nic: autonomia, creixement, relacions positives, prop\u00f2sit, autoacceptaci\u00f3, domini del medi.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/who-5.pdf\">WHO-5<\/a> Well-Being Index \u2013 Benestar emocional global<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/descarregues\/vidahumana\/Oxford_Happiness_Questionnaire.pdf\">Oxford happiness<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>[ la pressi\u00f3 social per ser feli\u00e7 causa una insatisfacci\u00f3 que alimenta La <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#abansterapia\">Abans de les Ter\u00e0pies<\/a>\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#terapia\">Ter\u00e0pies<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">Autoajuda<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">Pastilles<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/#alternatiu\">Alternatiu<\/a>]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"bojoshistoria\">Bojos a la hist\u00f2ria, literatura i cinema<\/h2>\n<p><strong>Galeria de personatges hist\u00f2rics<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Caligula\">Cal\u00edgula<\/a> (12-41 dC): Les fonts hist\u00f2riques (principalment S\u00e8neca i Suetoni, seus enemics pol\u00edtics) el descriuen com a cruel, pervers i dement despr\u00e9s d&#8217;una malaltia greu al principi del seu regnat. Els relats d&#8217;incest, nomenar c\u00f2nsol al seu cavall o declarar la guerra a Nept\u00fa poden ser exageracions o propaganda post-mortem. Una encefalitis, un trastorn de personalitat o la simple tirania podrien explicar part del seu comportament.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Nero\">Ner\u00f3<\/a> (37-68 dC): La seva obsessi\u00f3 per l&#8217;art, la seva grandiositat (el gran incendi de Roma i la seva posterior reconstrucci\u00f3), la persecuci\u00f3 dels cristians i l&#8217;assassinat de familiars el van pintar com a monstre i boig. Les fonts s\u00f3n extremadament hostils. La seva psicopatia i narcisisme s\u00f3n els diagn\u00f2stics moderns m\u00e9s comuns.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Commodus\">Commodus<\/a> (161-192 dC): Va viure obsessionat amb els gladiadors i es va declarar la reencarnaci\u00f3 d&#8217;H\u00e8rcules. Va governar amb parano\u00efa i crueltat extrema. La seva degradaci\u00f3 de l&#8217;ofici imperial i el seu comportament impredictible van fer que el Senat el consider\u00e9s boig.<\/li>\n<li>Charles VI de Fran\u00e7a (&#8220;le fol&#8221; o &#8220;le bien-aim\u00e9&#8221;) (1368-1422): Va patir el primer episodi psic\u00f2tic el 1392, atacant la seva pr\u00f2pia companyia. Va tenir episodis recurrents en qu\u00e8 no reconeixia la seva fam\u00edlia, corria pel palau i creia ser de vidre. Va afeblir greument Fran\u00e7a durant la Guerra dels Cent Anys. S&#8217;ha especulat amb esquizofr\u00e8nia.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juana_I_de_Castilla\">Juana la Loca I<\/a> de Castella (&#8220;la Boja&#8221;) (1479-1555): La seva &#8220;bogeria&#8221; (depressi\u00f3 profunda, abulia, negativa a deixare enterrar el seu marit Philip le Beau) va ser enormement convenient per al seu pare, Ferran el Cat\u00f2lic, i despr\u00e9s pel seu fill, Carles V, per apartar-la del poder i governar en el seu nom. Les teories actuals apunten a una depressi\u00f3 major, possiblement esquizofr\u00e8nia, per\u00f2 el seu cas \u00e9s el paradigma de la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica d&#8217;un trastorn.<\/li>\n<li>Ivan IV de R\u00fassia (&#8220;el Terrible&#8221;) (1530-1584): La seva crueltat, els seus penediments m\u00edstics, la seva parano\u00efa (va matar el seu propi hereu en un acc\u00e9s de r\u00e0bia) i el seu comportament erratic (es va fer monjo diverses vegades) suggereixen un trastorn de personalitat paran\u00f2ica i possibles danys cerebrals per s\u00edfilis o enverinament per mercuri (utilitzat en medicaments).<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a\">Carlos II<\/a> de Espa\u00f1a, &#8220;El hechizado&#8221; (1661-1700): La seva greu discapacitat f\u00edsica i intel\u00b7lectual (producte de segles de consanguinitat dels Habsburg) el va convertir en un monarca feble i manipulable. Els seus contemporanis van atribuir els seus mals a &#8220;bruixeria&#8221;, per\u00f2 avui es diagnostica amb haploinsufici\u00e8ncia pituit\u00e0ria combinada amb disfunci\u00f3 multi-org\u00e0nica.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/George_III\">George III<\/a> of The United Kingdom (1738-1820): El &#8220;Rei Boig&#8221; per excel\u00b7l\u00e8ncia a Anglaterra. Va patir episodis aguts de malaltia mental (parla incontrolable, agitaci\u00f3, parano\u00efa). Durant d\u00e8cades es va creure que patia porf\u00edria, per\u00f2 estudis recents sobre les seves cartes apunten a un trastorn bipolar amb episodis psic\u00f2tics, possiblement agreujat per l&#8217;ars\u00e8nic present en la seva medicina i els pols de perruquer.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/George_IV\">George IV<\/a> (1762-1830) of The United Kingdom: Tot i que no es va declarar oficialment boig, el seu comportament extravagant, les seves extravang\u00e0ncies, la seva vida dissoluta i els seus enfrontaments amb el seu pare (Jordi III) el van fer objecte de burla i el van presentar com a irresponsable i quasi dement.<\/li>\n<li>Napole\u00f3 Bonaparte (1769-1821). Acusat retrospectivament de megalomania per\u00f2 sense cap prova de bogeria cl\u00ednica.<\/li>\n<li>Leopold II de B\u00e8lgica (1835\u20131909), no boig cl\u00ednicament, per\u00f2 la conducta extremadament cruel al Congo suggereix psicopatia.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_II_of_Bavaria\">Ludwig II Bayern<\/a> (&#8220;el Rei Boig&#8221;) (1845-1886): Obsessionat amb la mitologia i les \u00f2peres de Wagner, va dedicar la seva fortuna a construir castells de conte de fades com Neuschwanstein. El seu desinter\u00e8s pels afers de govern, les seves extravag\u00e0ncies i la seva vida solit\u00e0ria van portar al seu govern a declarar-lo incapacitat per bogeria (probablement una mesura pol\u00edtica). Es va su\u00efcidar (o va ser assassinat) poc despr\u00e9s. Es creu que podria haver tingut un trastorn esquizot\u00edpic o ser autista.<\/li>\n<li>Vladimir Lenin (1870-1924): En els seus \u00faltims anys, va patir una s\u00e8rie d&#8217;ictus que van afectar greument les seves facultats mentals, causant par\u00e0lisi, dificultat per parlar i canvis d&#8217;humor. Els seus adversaris van aprofitar-ho per q\u00fcestionar la seva capacitat, i el seu estat va ser amagat pel Partit.<\/li>\n<li>Adolf Hitler (1889-1945): Durant i despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, els Aliats van promoure la idea de la seva bogeria. Tot i que era indubtablement fan\u00e0tic, megal\u00f2man i possiblement psic\u00f2pata, la majoria d&#8217;historiadors creuen que actuava dins d&#8217;una l\u00f2gica retor\u00e7ada i no com un boig &#8220;incoherent&#8221;. Les seves decisions irracionals cap al final de la guerra podrien deure&#8217;s a l&#8217;a\u00efllament, la parano\u00efa i possibles efectes de drogues.<\/li>\n<li>Donald Trump (1946). &#8220;The Dangerous Case of Donald Trump: 27 Psychiatrists and Mental Health Experts Assess a President&#8221; (2017), editat per la psiquiatra de la Universitat Yale Bandy X. Lee, argumenta que presenta narcisisme, fantasies d&#8217;\u00e8xit, manca d&#8217;empatia, citant sovint el narcisisme i altres trets. (Violaven la regla Goldwater de l&#8217;APA segons la qual els psiquiatres no han fer diagn\u00f2stics p\u00fablics d&#8217;alg\u00fa que no han examinat personalment).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Galeria de personatges a literatura<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Orlando Furioso (Ludovico Ariosto, 1516), que embogeix d&#8217;amor.<\/li>\n<li>Hamlet (Shakespeare, 1599): La seva bogeria \u00e9s ambigua i estrat\u00e8gica; fins a quin punt \u00e9s fingida o real?. &#8220;Posar-se la cota de la follia&#8221; li permet investigar, insultar la cort i expressar la seva ang\u00fastia existencial sense ser cridat a complaure. Per\u00f2 la l\u00ednia entre el paper i la realitat s&#8217;esvaeix: el seu trauma (la mort del pare, la tra\u00efci\u00f3 de la mare) el porta a veritables episodis de depressi\u00f3 profunda i obsessi\u00f3.<br \/>\nOf\u00e8lia (&#8220;Hamlet&#8221;): Desintegraci\u00f3 ps\u00edquica despr\u00e9s de trauma. Cants, desconnexi\u00f3, su\u00efcidi. Tractada com a \u201cbogeria femenina\u201d arquet\u00edpica.<\/li>\n<li>Don Quijote (Cervantes, 1605): El cavaller de la Trista Figura pateix una psicosi de tipus delirant (potser esquizofr\u00e8nia paranoide) indu\u00efda per la lectura excessiva de llibres de cavalleries. La seva &#8220;bogeria&#8221; \u00e9s espec\u00edfica: veu realitat all\u00e0 on els altres veuen ficci\u00f3 (dracs en lloc de molls de vent). Per\u00f2 Cervantes juga amb aquesta dualitat: de vegades, el Quixot \u00e9s el m\u00e9s savi de tots, parlant sobre llibertat, amor i just\u00edcia. La bogeria revela la pobresa moral del m\u00f3n \u201cs\u00e0\u201d.<\/li>\n<li>King Lear (Shakespeare, 1605): la bogeria com a trajecte de coneixement. (1) Error tr\u00e0gic (Hubris), la seva bogeria comen\u00e7a en la llucidesa equivocada de l&#8217;acte I: creure que pot quantificar l&#8217;amor i dividir el regne segons paraules buides. (2) Despertar traum\u00e0tic en ser tra\u00eft per les filles a qui va donar tot, el seu m\u00f3n es desmunta. La tempesta exterior (Act III) \u00e9s el reflex de la tempesta interior. Aqu\u00ed, la seva ment comen\u00e7a a fracturar-se. (3) Bogeria filos\u00f2fica, a la foscor i la pluja, despullat del poder i els s\u00edmbols reials, Lear arriba a una follia llucida. Les seves desvariades parlades sobre la just\u00edcia, l&#8217;autoritat i la natura (&#8220;Un miserable, desprove\u00eft com jo, \u00e9s tan rei com tu&#8221;) contenen m\u00e9s veritat que tot el seu discurs anterior. Coneix la mis\u00e8ria humana i la seva pr\u00f2pia follia. (4) Presa de consci\u00e8ncia i trag\u00e8dia en rebre el tendre cura del Boig i de Cord\u00e8lia, recupera el seny, per\u00f2 el coneixement l&#8217;ha trencat. La mort de Cord\u00e8lia \u00e9s el cop final que el aboca a una bogeria desesperada i mort\u00edfera (&#8220;Mira els seus llavis&#8230;&#8221;).<\/li>\n<li>Victor Frankenstein (Frankenstein, Mary Shelley, 1818): Mania creativa, a\u00efllament, insomni. El cient\u00edfic boig com a advertiment \u00e8tic.<\/li>\n<li>El pintor Frenhofer (&#8220;Le Chef-d\u2019\u0153uvre inconnu&#8221;, Balzac, 1837): Obsessi\u00f3 perfeccionista. Artista que creua la frontera entre genialitat i buit.<\/li>\n<li>Capit\u00e0 Ahab (&#8220;Moby Dick&#8221;, Melville, 1851): Obsessi\u00f3 monoman\u00edaca amb la balena. Possible trastorn obsessiu delirant. La bogeria neix de l\u2019orgull i la venjan\u00e7a.<\/li>\n<li>Bartleby the Scrivener(Herman Melville, 1853): manifesta una abulia catastr\u00f2fica i una depressi\u00f3 catat\u00f2nica. La seva frase &#8220;Preferiria no fer-ho&#8221; (&#8220;I would prefer not to&#8221;) no \u00e9s una rebel\u00b7li\u00f3 activa, sin\u00f3 una retirada passiva i absoluta del m\u00f3n. La seva bogeria \u00e9s silenciosa, una negaci\u00f3 radical a participar en la maquin\u00e0ria social.<\/li>\n<li>Rask\u00f3lnikov (&#8220;Crim i c\u00e0stig&#8221;, Dostoievski, 1866): Deliris de grandesa moral, culpa extrema. Episodis febrils i dissociatius. Trastorn depressiu amb ideaci\u00f3 delirant.<\/li>\n<li>El doctor Jekyll (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde, Stevenson, 1886): Dissociaci\u00f3 del jo. Met\u00e0fora del desdoblament modern.<\/li>\n<li>Septimus Warren Smith (Mrs Dalloway, Virginia Woolf, 1925): Explora la depressi\u00f3, l&#8217;estr\u00e8s posttraum\u00e0tic i la esquizofr\u00e8nia amb una sensibilitat moderna. Septimus, el veter\u00e0 de la Gran Guerra, escolta els ocells cantar en grec i creu que t\u00e9 missatges secrets del m\u00f3n. La seva bogesia \u00e9s una resposta al trauma i una sensibilitat extrema que el m\u00f3n no pot suportar. Clarissa Dalloway, per la seva banda, lluita amb les restriccions socials i una ansietat latent.<\/li>\n<li>Adrian Leverk\u00fchn (Doctor Faustus, Thomas Mann, 1943): Geni musical, s\u00edfilis, pacte amb el dimoni; la bogeria com a preu del coneixement absolut.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Filmoteca<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>The Cabinet of Dr. Caligari (Das Cabinet des Dr. Caligari) (1920, Robert Wiene): Pionera del cinema expressionista. La seva trama gira entorn de la hipnosi, l&#8217;assassinat i la bogeria, i l&#8217;escenografia distorsionada representa literalment la ment alterada del narrador (o del propi Caligari).<\/li>\n<li>Gaslight (1944, George Cukor): Va donar nom al concepte psicol\u00f2gic de &#8220;gaslighting&#8221;. \u00c9s la hist\u00f2ria d&#8217;un home que manipula sistem\u00e0ticament la realitat de la seva dona per fer-la creure que s&#8217;est\u00e0 tornant boja, amb l&#8217;objectiu de controlar-la.<\/li>\n<li>The Snake Pit (1948, Anatole Litvak): Va ser revolucion\u00e0ria en la seva \u00e8poca per mostrar de forma realista i compassiva la vida dins d&#8217;un hospital psiqui\u00e0tric, donant veu a una dona (Olivia de Havilland) que lluita per recuperar el seny.<\/li>\n<li>A Streetcar Named Desire (1951, Elia Kazan): La decad\u00e8ncia mental de Blanche DuBois \u00e9s un dels retrats literaris i cinematogr\u00e0fics m\u00e9s complexos de neurosi, deliri i vulnerabilitat psicol\u00f2gica. La seva famosa l\u00ednia &#8220;He dep\u00e8s sempre de la bondat d&#8217;estranys&#8221; \u00e9s l&#8217;ep\u00edtom de la seva desconnexi\u00f3.<\/li>\n<li>Psycho (1960) Hitchcock<\/li>\n<li>Through a Glass Darkly (S\u00e5som i en spegel) (1961, Ingmar Bergman): Una de les exploracions m\u00e9s dures de l&#8217;esquizofr\u00e8nia, en una illa a\u00efllada. La protagonista creu que D\u00e9u li parla a trav\u00e9s d&#8217;un aranya en una paret, en una espiral delirant que barreja misticisme i psicosi.<\/li>\n<li>Repulsion (1965, Roman Polanski): Estudi d&#8217;una esquizofr\u00e8nia paranoide en estat pur. Segueix la jove Carole (Catherine Deneuve) mentre la seva repulsi\u00f3 cap als homes i la realitat es transforma en al\u00b7lucinacions aterridores i viol\u00e8ncia. \u00c9s un viatge claustrof\u00f2bic dins d&#8217;una ment que s&#8217;esquerda.<\/li>\n<li>King of Hearts (Le Roi de C\u0153ur) (1966, Philippe de Broca): Un contrapunt po\u00e8tic i anti-bel\u00b7licista. Durant la Primera Guerra Mundial, els residents d&#8217;un manicomi ocupen un poble buit. La pel\u00b7l\u00edcula planteja una pregunta ir\u00f2nica: en un m\u00f3n boig, qui s\u00f3n els veritables boigs? La innoc\u00e8ncia i la llibertat dels pacients es contrasten amb la bogeria destructiva de la guerra.<\/li>\n<li>Persona (1966, Ingmar Bergman): Explora la fusi\u00f3 i confusi\u00f3 d&#8217;identitats entre una actriu que ha deixat de parlar (catat\u00f2nia com a fugida) i la seva infermera. Bergman q\u00fcestiona on acaba la sanitat i comen\u00e7a la bogeria, i com una persona pot &#8220;contagiar&#8221; la seva crisi a una altra.<\/li>\n<li>One Flew Over the Cuckoo&#8217;s Nest (Milos Forman, 1975. [les condicions repressives d&#8217;un hospital psiqui\u00e0tric i la rebeli\u00f3 dels pacients]<\/li>\n<li>Taxi Driver (1976, Martin Scorsese): L&#8217;alienaci\u00f3 i la parano\u00efa de Travis Bickle s\u00f3n un estudi de cas sobre soledat amb isolament social extrem, trastorn d&#8217;estr\u00e8s posttraum\u00e0tic i psicopatia incipient, paranoia amb deliris persecutoris. La seva bogeria creix en la soledat de la ciutat nocturna, alimentada per un sentiment de missi\u00f3 distorsionat (&#8220;He de netejar aquesta esc\u00f2ria&#8221;).<\/li>\n<li>Patrick Bateman (&#8220;American Psycho&#8221;, Bret Easton Ellis, 1991): Un exemple de psicopatia narcisista extrema. La seva bogeria rau en la seva absoluta falta d&#8217;empatia, el seu jo fragmentat i la seva obsessi\u00f3 per l&#8217;aparen\u00e7a i l&#8217;estatus. La novel\u00b7la planteja fins a quin punt la seva viol\u00e8ncia \u00e9s real o una fantasia d&#8217;un ego dilu\u00eft en un m\u00f3n materialista.<\/li>\n<li>The Madness of King George (1994, Nicholas Hytner): Adaptaci\u00f3 de l&#8217;obra sobre Jordi III del Regne Unit, mostrant la porf\u00edria (o trastorn bipolar) com una crisi d&#8217;estat. \u00c9s excel\u00b7lent per veure com la malaltia mental d&#8217;un monarca es converteix en una q\u00fcesti\u00f3 de poder, manipulaci\u00f3 i estabilitat nacional.<\/li>\n<li>Pi (1998, Darren Aronofsky): La bogeria com a conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;una ment obsessionada per trobar patrons matem\u00e0tics en el caos. \u00c9s un viatge audiovisual a la parano\u00efa, les al\u00b7lucinacions i l&#8217;autodestrucci\u00f3 d&#8217;un geni.<\/li>\n<li>A Beautiful Mind (2001, Ron Howard): La versi\u00f3 &#8220;biopic&#8221; del cas de John Nash i la seva lluita amb l&#8217;esquizofr\u00e8nia paranoide. Posa \u00e8mfasi en com els deliris s&#8217;integren de manera convincent en la realitat i en la llarga batalla per diferenciar-los.<\/li>\n<li>The Machinist (2004, Brad Anderson): Un home (Christian Bale) que pateix insomni extrem i al\u00b7lucinacions derivades d&#8217;un culpabilitat psicol\u00f2gica reprimida. El seu cos esquel\u00e8tic \u00e9s el reflex f\u00edsic de la seva ment consumida.<\/li>\n<li>Black Swan (2010, Darren Aronofsky):\u00a0Nina Sayers. Retrat d&#8217;un trastorn d&#8217;identitat i psicosi indu\u00eft per la pressi\u00f3 extrema, l&#8217;obsessi\u00f3 i la rivalitat. La bogeria es manifesta a trav\u00e9s d&#8217;al\u00b7lucinacions corporals i la projecci\u00f3 de l&#8217;ombra psicol\u00f2gica.<\/li>\n<li>Shutter Island (2010, Martin Scorsese): Un &#8220;thriller&#8221; psicol\u00f2gic que gira entorn de la negaci\u00f3 psic\u00f2tica i la construcci\u00f3 d&#8217;una realitat delirant per protegir-se d&#8217;un trauma insuportable. Tot el film \u00e9s un laberint sobre la naturalesa de la bogeria i el seu diagn\u00f2stic.<\/li>\n<li>Joker (2019, Todd Phillips): Explora una psicopatia violenta a partir de la malaltia mental, l&#8217;ab\u00fas social i l&#8217;aband\u00f3. La bogeria aqu\u00ed \u00e9s tant un s\u00edmptoma individual com una resposta malalta a una societat malalta, i culmina en un moviment col\u00b7lectiu de caos.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"genibogeria\">El geni i la bogeria<\/h2>\n<p>A l&#8217;antiguitat (Plat\u00f3, &#8220;Fedre&#8221;) es parlava d&#8217;un estat d&#8217;inspiraci\u00f3 irracional que els d\u00e9us concedien als poetes. Aix\u00f2 despla\u00e7ava l&#8217;origen de la creativitat cap a una for\u00e7a externa i irracional, el &#8220;furor divinus&#8221;. El geni art\u00edstic s&#8217;associava amb la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/melanconia\/\">melancolia<\/a> causa per un exc\u00e9s de bilis negra que tindria la propietat d\u2019amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l\u2019\u00e8xtasi i, en exc\u00e9s, a la bogeria [aix\u00f2 descriu un trastorn\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#bipolarsdepressius\">bipolar<\/a> ], &#8220;nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.&#8221;<br \/>\nAl Renaixement, es va anar configurant la imatge de l&#8217;artista com a \u00e9sser amb un do especial, sovint mal ent\u00e8s pels seus contemporanis (la figura del artista incompr\u00e8s). La Il\u00b7lustraci\u00f3 (s. XVIII) exaltava la ra\u00f3 i el Romanticisme (finals s. XVIII \u2013 s. XIX) va reaccionar exaltant l&#8217;emoci\u00f3, la sensibilitat extrema, el somni i el patiment com a fonts de veritat art\u00edstica.<br \/>\nEs va construir un arquetip del geni com alg\u00fa amb una sensibilitat fora del com\u00fa [que li permetria un contacte amb la bellesa i emocions fora de l&#8217;abast dels altres, com una llum cegadora que t&#8217;acaba cremant]. Aquesta recerca de de l&#8217;absolut acabaria destru\u00efnt l&#8217;artista. [L&#8217;artista es veu a si mateix a vegades com un nou messies que fa de mitjancer entre l&#8217;absolut i els humans, a trav\u00e9s d&#8217;una simfonia o un himne, com H\u00f6lderlin] El patiment es veu com a font de creaci\u00f3 [o el preu a pagar]; el dolor (amor\u00f3s, existencial, social) es veia com terreny fertilitzant per a l&#8217;art. La bogeria, la febre o els somnis oferien visions allunyades de la realitat quotidiana. El poeta boig era un vident. [Les drogues serien tamb\u00e9 un cam\u00ed per arribar a aquesta experi\u00e8ncia elusiva de connexi\u00f3 i sentit]. Contribueixen a aquesta figura Lord Byron (1788-1824), l&#8217;heroi byroni\u00e0 amb talent, apassionat, malenconi\u00f3s, i autodestructiu. El Wherter Goethe (1774) descriu un jove amb sensibilitat extrema que se su\u00efcida per amor, i va causar una onada de su\u00efcidis per imitaci\u00f3. L&#8217;artista no acabava d&#8217;encaixar en la societat burgesa, i es veia a si mateix com un marginat incompr\u00e8s. La psiquiatria emergent de Pinel i Esquirol va fixar-se en els artistes quan van comen\u00e7ar a classificar trastorns.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-jaspers-1883-1969\/\">Karl Jaspers<\/a> (1883-1969) a &#8220;Strindberg und van Gogh&#8221; de 1922, analitza les vides i obres de figures com Vincent van Gogh, August Strindberg, H\u00f6lderlin i Swedenborg, entre d&#8217;altres. El seu objectiu no \u00e9s diagnosticar sin\u00f3 entendre com la psicopatologia (especialment l&#8217;esquizofr\u00e8nia, en el cas de van Gogh) pot configurar la visi\u00f3 del m\u00f3n i l&#8217;expressi\u00f3 art\u00edstica o intel\u00b7lectual.<br \/>\nRebutja la idea rom\u00e0ntica que la bogeria sigui una condici\u00f3 per a la genialitat. Sost\u00e9 que s\u00f3n fen\u00f2mens diferents que, quan coincideixen, poden entrecreuar-se de maneres complexes. En <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/van-gogh-1853-1890\/\">Van Gogh<\/a> creu que la malaltia [esquizofr\u00e8nia?] va provocar una ruptura existencial fent canviar els temes i la intensitat de l&#8217;obra. L&#8217;experi\u00e8ncia psic\u00f2tica podria causar una visi\u00f3 alterada de la realitat [era aix\u00f2 o una alteraci\u00f3 conscient experimentant amb colors?]. D&#8217;acord amb la pr\u00e0ctica de prestar atenci\u00f3 a la biografia combina l&#8217;an\u00e0lisi de cartes, diaris i obres amb categories psiqui\u00e0triques, per\u00f2 sempre amb respecte a la singularitat de l&#8217;individu i sense reduir l&#8217;obra a un simple s\u00edmptoma.<br \/>\n[ Fins a quin punt, els espectadors estem influ\u00efts per la biografia de l&#8217;artista, fascinats pel seu patiment com si hagu\u00e9s pagat un preu alt\u00edssim per fer-nos arribar el missatge sagrat? Percebr\u00edem Van Gogh de la mateixa manera si les seves obres les hagu\u00e9s fet alg\u00fa amb una vida confortable? un empleat de banca? Wallace Stevens va ser poeta i directiu en una companyia d&#8217;assegurances]<\/p>\n<p>Arts:<\/p>\n<ul>\n<li>H\u00f6lderlin (1770-1843). Col\u00b7lapse mental als 30 anys. Probable esquizofr\u00e8nia o psicosi cr\u00f2nica, tot i que Pierre Bertaux suggereix que era una fugida d&#8217;un m\u00f3n que se li feia insuportable.<\/li>\n<li>Hector Berlioz (1803-1869): Conducta obsessiva, ideaci\u00f3 violenta (episodi amb opi), possible personalitat ciclot\u00edmica o trastorn bipolar.<\/li>\n<li>G\u00e9rard de Nerval (1808-1855): Poeta franc\u00e8s que va viure amb trastorns mentals i va descriure la follia com un viatge a dimensions desconegudes. Es va su\u00efcidar el 1855.<\/li>\n<li>Edgar Allan Poe (1809-1849): Alcoholisme, episodis depressius, potser un cas m\u00e9 sde fragilitat emocional que de malaltia.<\/li>\n<li>Robert Schumann (1810-1856): Depressi\u00f3 severa, possibles episodis psic\u00f2tics. Al\u00b7lucinacions auditives (notes dictades per \u201cesperits\u201d). Internat en un sanatori, on mor. Trastorn bipolar.<\/li>\n<li>Txaikovski (1840-1893): possible trastorn bipolar, homosexualitat.<\/li>\n<li>Friedrich Nietzsche (1844-1900): col\u00b7lapse mental final (1889) potser per neuros\u00edfilis, va acabar incapacitat.<\/li>\n<li>Vincent van Gogh (1853-1890): Automutilaci\u00f3, ingressos psiqui\u00e0trics. Probables diagn\u00f2stics: trastorn bipolar, epil\u00e8psia, trastorn l\u00edmit. Malaltia mental real, per\u00f2 mitificada rom\u00e0nticament.<\/li>\n<li>Edvard Munch (1863-1944): Ansietat extrema i depressi\u00f3, alcoholisme, al\u00b7lucinacions. &#8220;El crit&#8221; com a visualitzaci\u00f3 de l\u2019angoixa.<\/li>\n<li>Antonin Artaud (1896-1948): Teatre. Psicosis, electroxocs, drogues. Escriu des de la desintegraci\u00f3 del jo.<\/li>\n<li>Salvador Dal\u00ed (1904-1989): Exploraci\u00f3 dels l\u00edmits sense cap prova de psicosi, la bogeria com a performance art\u00edstica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Ci\u00e8ncies<\/p>\n<ul>\n<li>Isaac Newton (1642-1727): Tenia episodis d&#8217;intensa activitat creativa (els seus &#8220;annus mirabilis&#8221;), seguits de col\u00b7lapses nerviosos profunds, a\u00efllament, paranoia i acc\u00e9s d&#8217;ira violenta contra cr\u00edtics com Hooke o Leibniz. Tamb\u00e9 va mostrar trets obsessius i possiblement pertanyia a l&#8217;espectre autista. Els seus bi\u00f2grafs suggereixen trastorn bipolar.<\/li>\n<li>Ludwig Boltzmann (1844-1906): El f\u00edsic de la termodin\u00e0mica i la mec\u00e0nica estad\u00edstica va patir greus depressions c\u00edcliques, possiblement trastorn bipolar. La seva depressi\u00f3, combinada amb cr\u00edtiques acad\u00e8miques al seu treball, el va portar al su\u00efcidi.<\/li>\n<li>Nikola Tesla (1856-1943): S\u00edmptomes clars de TOC, obsessi\u00f3 pel nombre 3, terror als g\u00e8rmens (lavat compulsiu), necessitat extrema d&#8217;ordre i rituals. Tamb\u00e9 patia insomni i tenia episodis d&#8217;al\u00b7lucinacions visuals v\u00edvides, que ell deia que l&#8217;ajudaven a &#8220;veure&#8221; els seus invents.<\/li>\n<li>Kurt G\u00f6del (1906-1978): Va patir trastorn de personalitat paranoide en la seva vellesa. Temia ser enverinat i es va deixar morir de fam perqu\u00e8 nom\u00e9s menjava el menjar que li preparava la seva dona, i quan ella va estar hospitalitzada, ell va deixar d&#8217;alimentar-se.<\/li>\n<li>Alan Turing (1912-1954): Se li ha atribu\u00eft s\u00edndrome d&#8217;Asperger (ara part del TEA) per la seva incomprensi\u00f3 social, la seva obsessi\u00f3 per patrons i la seva forma literal de pensar. La depressi\u00f3 derivada del seu judici i la castraci\u00f3 qu\u00edmica el va portar al su\u00efcidi.<\/li>\n<li>Paul Erd\u0151s (1913-1996): El matem\u00e0tic n\u00f2mada per excel\u00b7l\u00e8ncia, dependent d&#8217;amfetamines i cafe\u00efna, una personalitat extremadament exc\u00e8ntrica i socialment at\u00edpica. Mai no va tenir una llar pr\u00f2pia. Possible TDAH i trets de l&#8217;espectre autista.<\/li>\n<li>John Nash 1928-2015): Cap als 30 anys, va comen\u00e7ar a mostrar s\u00edmptomes greus, deliris de grandiositat (creia que estava en la portada de *Time* disfressat del Papa, que missatges criptics de diaris i llums eren missatges d&#8217;extraterrestres o del govern), parano\u00efa (creia que una conspiraci\u00f3 comunista el perseguia), i al\u00b7lucinacions auditives. Va ser diagnosticat d&#8217;esquizofr\u00e8nia paranoide i va passar d\u00e8cades hospitalitzat, sotm\u00e8s a ter\u00e0pies de xoc i medicacions antipsic\u00f2tiques. El fet m\u00e9s notable \u00e9s la seva remissi\u00f3 parcial en els anys 80, on va aprendre a racionalitzar i ignorar les seves idees delirants mitjan\u00e7ant un esfor\u00e7 conscient. Va poder tornar a treballar matem\u00e0ticament i rebre el reconeixement del Nobel.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"bogeriaarts\">La bogeria a les arts<\/h2>\n<p>Hyeronimus Bosch <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tripic-nau-dels-folls-mort-de-lavar-gola-i-luxuria-hieronymus-bosch\/\">La nau dels folls<\/a>, 1500<br \/>\n&#8220;La nau \u00e9s un s\u00edmbol medieval com\u00fa de l&#8217;Esgl\u00e9sia (la &#8220;Nau de Sant Pere&#8221;) que condueix les \u00e0nimes a la salvaci\u00f3. Aqu\u00ed, Bosch la subverteix: \u00e9s una petita barca a la deriva, plena de passatgers, &#8220;folls&#8221; que han renunciat a la ra\u00f3 i a la virtut. \u00c9s la anti-nau, el vaixell de la humanitat perduda. Els ocupants no s\u00f3n nom\u00e9s malalts mentals en el sentit cl\u00ednic, s\u00f3n la personificaci\u00f3 dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-doctrina\/\">pecats capitals<\/a> i la insensatesa humana: La gola: Un personatge vomita per la borda, un altre beix cridant. La lux\u00faria: Un monjo i una monja s&#8217;engresquen amb una gerra de vi i un bol de panses. L&#8217;avar\u00edcia: Alg\u00fa intenta agafar amb la boca una rosquilla penjada (un joc folkl\u00f2ric, per\u00f2 s\u00edmbol de la cerca f\u00fatil). La peresa i la ira: Baralles i comportaments ca\u00f2tics. La figura a dalt del pal, amb una fulla a la m\u00e0, simbolitza la vanitat i la insensatesz pura. La bogeria com a ceguera espiritual: L&#8217;home que mira al cel amb la cara plena de paparres (al centre) pot simbolitzar la ignor\u00e0ncia o la incapacitat de veure la veritat divina. La bogeria, per a Bosch, \u00e9s sobretot un estat d&#8217;alienaci\u00f3 de D\u00e9u. Es perdr\u00e0 el joc de la salvaci\u00f3 per dedicar-se a jocs mundans i vicis. El &#8220;cuiner&#8221; o el timoner: Una figura misteriosa, de vegades interpretada com un dimoni o un boig m\u00e9s, dirigeix (o no dirigeix) la barca cap a un arbre sec amb una roda de mol\u00ed, s\u00edmbols de la futilitat i la p\u00e8rdua. \u00c9s el capit\u00e0 d&#8217;una tripulaci\u00f3 sense rumb.&#8221;<br \/>\n<img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a2\/Jheronimus_Bosch_011.jpg\/500px-Jheronimus_Bosch_011.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Franz Messerschmidt, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/f-x-messerschmidt-kopfe\/\">Charakter K\u00f6pfe<\/a>. (1770-1783): La seva s\u00e8rie d&#8217;escultures pot representar emocions o tamb\u00e9 trastorns, ell deia que les feia per combatre &#8220;esperits malignes&#8221; que l&#8217;assetjaven. Es poden veure com un cat\u00e0leg esculpit de la psicopatologia.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/sorpresa.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p>Goya. El Sue\u00f1o de la raz\u00f3n produce monstruos. 1797 &#8230;&#8221; imposibles: unida con ella es madre de las artes y origen de las maravillas.&#8221; [Sembla connectar amb la noci\u00f3 de bogeria i geni, quan escapem del control de la ra\u00f3 s&#8217;allibera la fantasia&#8221;.]<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/b\/bc\/Francisco_Jos%C3%A9_de_Goya_y_Lucientes_-_The_sleep_of_reason_produces_monsters_%28No._43%29%2C_from_Los_Caprichos_-_Google_Art_Project.jpg\/500px-Francisco_Jos%C3%A9_de_Goya_y_Lucientes_-_The_sleep_of_reason_produces_monsters_%28No._43%29%2C_from_Los_Caprichos_-_Google_Art_Project.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Theodore G\u00e9ricault. <a href=\"https:\/\/metode.cat\/revistes-metode\/article\/monomanies-perdudes-de-theodore-gericault.html\">Monomanies<\/a> (1822)<br \/>\nEnc\u00e0rrec del Dr. Georget, 10 subjectes dels hospicis de Paris (Enveja, robatori, comandant militar, joc, robatori d&#8217;infants). Se&#8217;n conservaven 5 i recentment n&#8217;han aparegut tres m\u00e9s.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/gericaultmonomanies.jpg\" width=\"1200\" height=\"318\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/Gericaulthomomelancholicus.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Jean Etienne Esquirol (1772-1880). <a href=\"https:\/\/gallica.bnf.fr\/ark:\/12148\/btv1b2100024h\/f18.item.zoom\">Des maladies mentales consid\u00e9r\u00e9es sous le rapport m\u00e9dical, hygi\u00e9nique<\/a>, et m\u00e9dico-l\u00e9gal, 1838.\u00a0 Gravats de Charles Myron.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/24\/Esquirol_Des_maladies_mentales_%281%29.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Edvard Munch. Skrik, 1893<br \/>\n&#8220;Tot i que simbolitza l&#8217;angoixa existencial moderna, \u00e9s la representaci\u00f3 pura d&#8217;un episodi de despersonalitzaci\u00f3 o atac de p\u00e0nic. La figura, amb la boca i els ulls oberts en un esgarrif\u00f3s crit silenci\u00f3s, sembla dissoldre&#8217;s en el paisatge, que s&#8217;embolica en ones de terror. La bogeria com a resposta al m\u00f3n.&#8221;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/c\/c5\/Edvard_Munch%2C_1893%2C_The_Scream%2C_oil%2C_tempera_and_pastel_on_cardboard%2C_91_x_73_cm%2C_National_Gallery_of_Norway.jpg\/500px-Edvard_Munch%2C_1893%2C_The_Scream%2C_oil%2C_tempera_and_pastel_on_cardboard%2C_91_x_73_cm%2C_National_Gallery_of_Norway.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Picasso, el foll (1904), Museu Picasso de Barcelona<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/colleccions.eicub.net\/api\/1\/images\/https%3A%2F%2Fdobubt4dam3m5.cloudfront.net%2Fpublic%2FHeritageObject%2FH290214%2F18814%2Ffull%2Foriginal%2F0%2Fdefault.jpg\" width=\"150\" \/><\/p>\n<p>Diane Airbus. 1970<br \/>\nLa seva obra gira entorn de la marginalitat i la difer\u00e8ncia. Retrata persones amb trastorns mentals, s\u00edndrome de Down, gegants, nans, etc., no per explotar-los sin\u00f3 per q\u00fcestionar les nocions de normalitat i bellesa. La seva mirada \u00e9s directa, inquietant i humana.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/www.moma.org\/media\/W1siZiIsIjU1Mzg5OCJdLFsicCIsImNvbnZlcnQiLCItcXVhbGl0eSA5MCAtcmVzaXplIDIwMDB4MjAwMFx1MDAzZSJdXQ.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/art-en-brut\/\"><strong>Art en brut<\/strong><\/a><\/p>\n<p><strong>M\u00fasica i arts esc\u00e8niques:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Handel \u2013 Orlando, H\u00e4ndel, 1733. La p\u00e8rdua de seny es tradueix en una m\u00fasica trencada, abrupta.<\/li>\n<li>&#8220;Erlk\u00f6nig&#8221;, Schubert, 1825: Les allucinacions, potser degudes a la febre de l&#8217;infant que veu el rei dels Verns.<\/li>\n<li>Symphonie Fantastique (Hector Berlioz, 1830): El moviment final, &#8220;Songe d&#8217;une nuit du sabbat&#8221;, representa el somni d&#8217;allucinacions i dimonis despr\u00e9s d&#8217;una sobredosi d&#8217;opi, mostrant una ment delirant.<\/li>\n<li>I puritani (personatge d\u2019Elvira), Bellini 1835, Bogeria associada a l\u2019amor i al trauma.<\/li>\n<li>Donizetti, Lucia di Lammermoor, 1838 amb l&#8217;escena de la bogeria, &#8220;<a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=_IEswJad7xo&amp;list=RD_IEswJad7xo&amp;start_radio=1&amp;pp=ygUcc3BhcmdpIGQnYW1hcm8gcGlhbnRvIGNhbGxhc6AHAdIHCQlNCgGHKiGM7w%3D%3D\">Spargi\u00a0 d&#8217;amaro pianto<\/a>&#8221; on la protagonista, despr\u00e9s de ser for\u00e7ada a un matrimoni i matar el seu esp\u00f2s, apareix sagnant vestida de n\u00favia,\u00a0 i canta una \u00e0ria d&#8217;una bellesa espectral i trencada).<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-el-ballet-romantic-1830-1860\/#giselle\">Ballet Giselle<\/a>, 1841, libretto de Gautier, on els esperits fan embogir els homes per que ballin fins a morir.<\/li>\n<li>Schumann (especialment les obres tardanes) Kreisleriana 1850, sovint llegides a la llum del seu propi trastorn mental: contrastos sobtats, desdoblament de personalitats, Florestan (Impulsiu, apassionat, exaltat, ir\u00f2nic, combatiu) i Eusebius (Introspectiu, l\u00edric, somiador, melanc\u00f2lic). Inicialment una elecci\u00f3 conscient, potser associada al seu trastorn bipolar.<\/li>\n<li>Quadres d\u2019una exposici\u00f3, Mussorgsky, 1874. Algunes peces tenen un car\u00e0cter grotesc, obsessiu, gaireb\u00e9 delirant [al\u00b7lucinacions]<\/li>\n<li>Txaikovski, Simfonia n\u00fam. 6 \u201cPat\u00e8tica\u201d, 1893. Interpretada sovint com un descens psicol\u00f2gic. (possible trastorn bipolar)<\/li>\n<li>Wozzeck, Alban Berg, 1925. Un dels retrats m\u00e9s crus del deteriorament mental, gaireb\u00e9 cl\u00ednic, amb llenguatge atonal. Una \u00f2pera expressionista sobre la pobresa, l&#8217;explotaci\u00f3 i la bogeria, que culmina en assassinat i bogeria.<\/li>\n<li>[Schoenberg Jakobs Leiter, 1926]<\/li>\n<li>&#8220;Lady Macbeth of the Mtsensk District&#8221;, Dmitri Xostak\u00f3vitx, 1934: L&#8217;hero\u00efna experimenta una profunda crisi psicol\u00f2gica i allucinacions.<\/li>\n<li>&#8220;The Rake&#8217;s Progress&#8221;, Igor Stravinsky, 1951. L&#8217;\u00f2pera inclou una escena c\u00e8lebre en un manicomi, i el protagonista acaba perdut en la bogeria.<\/li>\n<li>Peter Weiss. &#8220;Marat\/Sade&#8221;, 1963. El Marqu\u00e8s de Sade dirigeix una obra sobre l&#8217;assassinat de Marat, interpretada pels pacients de la instituci\u00f3 mental de Charenton.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Jazz<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Thelonious Monk: L&#8217;estil \u00fanic, asim\u00e8tric i aparentment desconegut de Monk sovint s&#8217;ha relacionat amb una ment que funciona de manera radicalment diferent. La seva m\u00fasica \u00e9s una finestra a un univers mental \u00fanic. (1951-1968)<\/li>\n<li>Charles Mingus: &#8220;Pithecanthropus Erectus&#8221; (1956): Una suite que descriu l&#8217;ascens i la caiguda de l&#8217;home, incloent seccions ca\u00f2tiques que poden interpretar-se com la bogeria o la confusi\u00f3 de la humanitat. &#8220;The Clown&#8221; (1957), tr\u00e0gic i grotesc, amb una narrativa de frac\u00e0s i alienaci\u00f3.\u00a0 &#8220;The Black Saint and the Sinner Lady&#8221; Mingus el va descriure com un &#8220;ballet per a l&#8217;\u00e0nima&#8221; i va incloure notes del seu psicoterapeuta. \u00c9s una exploraci\u00f3 intensa i emocional de l&#8217;angoixa, la passi\u00f3 i la confusi\u00f3.<\/li>\n<li>Ornette Coleman: &#8220;Free Jazz, a Collective imnprovisation&#8221; (1960). El &#8220;free jazz&#8221; va ser titllat de \u201cboig\u201d perqu\u00e8 trencava totes les convencions. Sun Ra: Bogeria c\u00f2smica, deliri visionari, identitat reinventada.<\/li>\n<li>Eric Dolphy, especialment en l&#8217;\u00e0lbum Out to Lunch!, amb les seves l\u00ednies angulars i harmonies disonants, evoca un estat d&#8217;alerta i percepci\u00f3 alterada.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Pop<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>The Doors \u2013 &#8220;The End&#8221; (The Doors, 1967), deliri, transgressi\u00f3, dissoluci\u00f3 de la identitat.<\/li>\n<li>Pink Floyd, &#8220;The Dark Side of the Moon&#8221; (Brain Damage 1973), Ansietat, alienaci\u00f3, col\u00b7lapse mental (amb refer\u00e8ncia expl\u00edcita a Syd Barrett). &#8220;The Wall&#8221; (Comfortably num, 1979) l&#8217;\u00e0lbum conceptual segueix el descens a l&#8217;a\u00efllament i la bogeria del protagonista.<\/li>\n<li>&#8220;Bohemian Rhapsody&#8221; (Queen,\u00a0 A night at the opera, 1975): Tot i la seva ambig\u00fcitat, la secci\u00f3 oper\u00edstica i el to angoixat poden interpretar-se com el caos interior d&#8217;una ment en conflicte,\u00a0 abans d&#8217;un crim.<\/li>\n<li>David Bowie \u2013 &#8220;Aladdin Sane&#8221;, 1973 (\u201cA lad insane\u201d) Fragmentaci\u00f3 mental com a est\u00e8tica.<\/li>\n<li>&#8220;Mad World&#8221; (Tears for Fears \/ Gary Jules, 1982): Capta perfectament l&#8217;alienaci\u00f3, la depressi\u00f3 i la sensaci\u00f3 de bogeria en un m\u00f3n incomprensible.<\/li>\n<li><strong>Daniel Johnston<\/strong>, tota la discografia \u00e9s un diari musical directe de la seva lluita amb trastorn bipolar i esquizofr\u00e8nia, amb una autenticitat commovedora [l&#8217;equivalent musical de l&#8217;Art en brut]. (Hi, How are you) 1983.<\/li>\n<li>Nirvana: &#8220;Lithium&#8221;, (1991)\u00a0 oscil\u00b7lacions emocionals extremes.<\/li>\n<li>Radiohead \u2013 &#8220;Paranoid Android&#8221;, &#8220;Climbing Up the Walls&#8221;, (1997) paranoia, esquizofr\u00e8nia, ansietat contempor\u00e0nia.<\/li>\n<li>&#8220;Hurt&#8221; (Nine Inch Nails, versionada per Johnny Cash): Una exploraci\u00f3 brutal de l&#8217;addicci\u00f3, la depressi\u00f3 profunda i l&#8217;autodestrucci\u00f3 mental. (1994)<\/li>\n<li>&#8220;Basket Case&#8221; (<a href=\"https:\/\/youtu.be\/NUTGr5t3MoY\">Green Day<\/a> video hospital, 1994): \u00c9s una confessi\u00f3 directa sobre trastorns d&#8217;ansietat i la sensaci\u00f3 de perdre el seny (&#8220;Am I just paranoid? \/ Am I just stoned?&#8221;).<\/li>\n<li>Billie Eilish \u2013 &#8220;bury a friend&#8221; (2019), ansietat, veus interiors, dissociaci\u00f3.<\/li>\n<li>&#8220;Cellophane&#8221; (FKA twigs, 2019): Una exploraci\u00f3 de la fragilitat emocional i la paranoia despr\u00e9s d&#8217;una relaci\u00f3 p\u00fablica, sentint-se observada i a punt de trencar-se.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Ment i mat\u00e8ria<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha trastorns que es tracten sobretot amb mediaci\u00f3, l&#8217;esquizofr\u00e8nia, bipolar, depressi\u00f3 major, ansietat generalitzada. D&#8217;altres es tracten sobretot amb psicoter\u00e0pia, f\u00f2bies, TOC (ter\u00e0pia d&#8217;exposici\u00f3), trastorns de personalitat, anor\u00e8xia i bul\u00edmia. \u00bfPodem pensar que uns afecten el cervell, la mat\u00e8ria, mentre que els altres afecten la ment, com pensem i ens sentim?<br \/>\nCal recordar que gaireb\u00e9 sempre tenim una situaci\u00f3 de di\u00e0tesi (predisposici\u00f3 a contraure una malaltia) i tensi\u00f3 [fet que desencadena l&#8217;alteraci\u00f3]. El trastorn apareix quan la tensi\u00f3 supera el llindar de la vulnerabilitat. En una persona un trastorn com la depressi\u00f3 pot ser degut sobretot a una vulnerabilitat biol\u00f2gica\u00a0 mentre que en una altra poden tenir m\u00e9s pes els esdeveniments traum\u00e0tics en una altra. Aix\u00f2 explica perqu\u00e8 el tractament ha de ser individualitzat.<br \/>\nLa ter\u00e0pia [sobre la ment] pot canviar el cervell [la mat\u00e8ria]. Per exemple en cas de TOC, les neuroimatges despr\u00e9s d&#8217;una ter\u00e0pia mostren que l&#8217;activitat dels circuits relacionats amb la por i l&#8217;obsessi\u00f3 s&#8217;han normalitzat. Si fem una analogia amb una lesi\u00f3 al lligament creuat del genoll, la cirurgia \u00e9s necess\u00e0ria per reparar el dany estructural, i la fisioter\u00e0pia \u00e9s indispensable per recuperar la funci\u00f3.<\/p>\n<p>[Els dos aspectes reflecteixen la dualitat de la condici\u00f3 humana. Des dels grecs que parlaven de cos i \u00e0nima, Descartes amb la res cogitans i la res extensa. Si falla el hardware (retards i dem\u00e8ncia), encara no sabem com reparar-lo. Si fallen els neurotransmissors, una mica com el model dels quatre temperaments i els quatre humors, els ajustem amb medicaci\u00f3. Si falla la ment, la visi\u00f3 del m\u00f3n, ho hem de tractar amb paraules (confessi\u00f3, psicoan\u00e0lisi) tal com diria el mentalisme o experiencialisme (tot \u00e9s narrativa, significat, \u00e0nima).<br \/>\nLa neuroci\u00e8ncia d&#8217;avui ens diria que tot proc\u00e9s mental (un record, una emoci\u00f3, una creen\u00e7a) t\u00e9 un correlat neurobiol\u00f2gic (una activaci\u00f3 de xarxes neuronals, un alliberament de neurotransmissors, una modificaci\u00f3 sin\u00e0ptica), i alhora el cervell \u00e9s modelat per la ment (l&#8217;experi\u00e8ncia). Un fet traum\u00e0tic (nivell mental\/experiencial) produeix canvis f\u00edsics mesurables en l&#8217;am\u00edgdala (centre de la por), l&#8217;hipocamp (mem\u00f2ria) i el c\u00f2rtex prefrontal (regulaci\u00f3). La ter\u00e0pia psicol\u00f2gica no nom\u00e9s &#8220;consola l&#8217;\u00e0nima&#8221;, sin\u00f3 que indueix neuroplasticitat: canvia l&#8217;estructura i la funci\u00f3 del cervell.<br \/>\nEs parlaria d&#8217;un sistema \u00fanic, complex i emergent on els processos biol\u00f2gics (neurals) donen lloc a fen\u00f2mens emergents que anomenem &#8220;ment&#8221;, &#8220;consci\u00e8ncia&#8221; o &#8220;experi\u00e8ncia&#8221; i aquests poden influir en la biologia que els sustenta (per aix\u00f2 pensar pot canviar el cervell). El trastorn mental seria una alteraci\u00f3 del sistema, no \u00fanicament cerebral ni \u00fanicament mental; es manifesta simult\u00e0niament amb alteracions en el neurotransmissor de la serotonina i amb pensaments autocr\u00edtics destructius i amb problemes en les relacions socials.<\/p>\n<p>[Per\u00f2 segueix tenint sentit parlar de nivells, la causa subjacent pot ser un desequilibri de neutrotransmissors que provoquen un episodi psic\u00f2tic en abs\u00e8ncia de fets estressants. I alg\u00fa amb uns nivells &#8220;normals&#8221; de neurotransmissors pot patir una alteraci\u00f3 en viure un fet traum\u00e0tic. Hi ha causes de baix nivell i causes d&#8217;alt nivell]<\/p>\n<p><strong>Els trastorns, dibuixen els l\u00edmits de la condici\u00f3 humana?<\/strong><\/p>\n<p>[imaginem un extraterrestre malvat que experimenta amb humans a veure qu\u00e8 queda despr\u00e9s d&#8217;eliminar-ne un aspecte, la capacitat cognitiva, queden les emocions. Trec les emocions en un psic\u00f2pata i queda la ra\u00f3 &#8230; Trec la capacitat de distingir el b\u00e9 i el mal i cau la responsabilitat penal. Trec la mem\u00f2ria i es perd la identitat. [si li trec l&#8217;experi\u00e8ncia per\u00f2 queda el llenguatge, seria un AI]<\/p>\n<ul>\n<li>discapacitat intel\u00b7lectual. Hi ha restriccions al dret de vot, emprendre un negoci, casar-se. La \u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Convention_on_the_Rights_of_Persons_with_Disabilities#Summary\">UN Convention on the Rights of Persons with Disabilities<\/a> estableix uns drets m\u00ednims. TEA, capacitat d&#8217;interactuar socialment. Alzheimer, necessitat tutor. El marc legal \u00e9s la Directiva 2000\/78\/CE i a Espanya la &#8220;Ley 41\/2003 de protecci\u00f3n patrimonial de personas con discapacidad&#8221; que el 2021 es va reformar amb la &#8220;Ley 8\/2021 de reforma civil y procesal para el apoyo a personas con discapacidad&#8221; que posa l&#8217;accent m\u00e9s en la provisi\u00f3 de suport que no pas en la declaraci\u00f3 d&#8217;incapacitat. Un jutge la pot declarar basant-se en un informe m\u00e8dic. Segons el grau hi ha un &#8220;guarda de fet&#8221; informal, sense nomenament judicial, la &#8220;curatela&#8221; per assistir en alguns actes, i la &#8220;tutela&#8221; es reserva pels casos m\u00e9s greus, amb l&#8217;obligaci\u00f3 d&#8217;informar el jutge peri\u00f2dicament.<\/li>\n<li>responsabilitat penal: La p\u00e8rdua de control o incapacitat per distingir el b\u00e9 del mal: Per que una persona sigui condemnada penalment, cal que sigui imputable. Que comprengu\u00e9s el que feia (capacitat cognitiva), que pogu\u00e9s actuar conforme a aquesta comprensi\u00f3 (capacitat volitiva), que pogu\u00e9s distingir entre el b\u00e9 i el mal. Els metges forenses avaluen l&#8217;estat mental del subjecte en el moment dels fets, no en el moment del judici i si mancaven aquestes capacitats el jutge pot decidir eximir o atenuar la responsabilitat (Codi Penal 20.1-21). Si suposa un perill per als altres o per si mateix el tribunal pot imposar mesures de seguretat (CP 95-108). Dem\u00e8ncia, brot psic\u00f2tic (esquizofr\u00e8nia [cervell s&#8217;embolica amb la informaci\u00f3 externa i el di\u00e0leg interior externalitzant la veu cr\u00edtica]), episodi de mania [comprant coses que no pot pagar en trastorn bipolar]<\/li>\n<li>[El trastorn bipolar, la depressi\u00f3, l&#8217;ansietat, obsessiu compulsiu [pors fora de control; potser el contrari no es d\u00f3na perqu\u00e8 ja s&#8217;han extingit potser mereixent una menci\u00f3 als\u00a0 <a href=\"https:\/\/darwinawards.com\">Darwin awards<\/a>], en principi no situarien el subjecte &#8220;fora&#8221; de la condici\u00f3 humana.]<\/li>\n<li>Sentit de la identitat, dem\u00e8ncia. Oliver Sacks a Musicophilia descriu cassos de pacients que no recorden qui s\u00f3n per\u00f2 mantenen la capacitat d&#8217;emocionar-se amb la m\u00fasica. O d&#8217;altres que han canviat el car\u00e0cter, \u00bfpotser revela l&#8217;aut\u00e8ntica personalitat oculta? Ha canviat? (Mem\u00f2ria: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#model\">Model<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#estatmental\">Mem\u00f2ria i estat mental<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#vidamemoria\">Vida humana com a mem\u00f2ria canviant<\/a> . <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/questions-sobre-la-condicio-humana\/\">Q\u00fcestions sobre la condici\u00f3 humana<\/a>)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Societat malalta?<\/strong><\/p>\n<p>Social mismatch: La hip\u00f2tesi del \u201cdesajust social\u201d assenyala que el cervell hum\u00e0 hauria evolucionat per viure en comunitats petites, ritmes lents, expectatives limitades i reconeixement social estable mentre que la vida actual exigeix una compet\u00e8ncia constant amb adaptaci\u00f3 cont\u00ednua i comparaci\u00f3 permanent amb els altres, especialment degut a les xarxes socials.<br \/>\nEl que som [i podem ser] no es correspon amb el que se&#8217;ns demana: \u00e8xit econ\u00f2mic, feina amb sentit, una vida amorosa plena, cos atractiu, felicitat visible. Aix\u00f2 genera la sensaci\u00f3 que mai arribem, estr\u00e8s cr\u00f2nic, ansietat anticipat\u00f2ria, autoculpabilitzaci\u00f3 i vergonya [si no hi hem arribat \u00e9s culpa nostra, losers]. La comparaci\u00f3 amb els altres, no \u00e9s amb la mitjana &#8220;normal&#8221;, sin\u00f3 amb versions idealitzades [cassos d&#8217;influencers que acaben confessant que la seva vida \u00e9s falsa].<br \/>\nAix\u00ed, no estar\u00edem deprimits perqu\u00e8 estiguem malalts, sin\u00f3 perqu\u00e8 la vida que vivim \u00e9s objectivament esgotadora. L\u2019ansietat i l\u2019estr\u00e8s serien la resposta adaptativa normal.<br \/>\nSempre hi ha hagut\u00a0 ansietat i estr\u00e8s per\u00f2 la forma moderna d\u2019estr\u00e8s cr\u00f2nic, el &#8220;burnout&#8221; \u2014relacionada amb ritmes de treball, incertesa econ\u00f2mica, hiperconnexi\u00f3 digital i pressi\u00f3 per l\u2019\u00e8xit\u2014 \u00e9s pr\u00f2pia de les societats industrials i postindustrials. Les xarxes socials contribueixen a crear una discordan\u00e7a entre el que som i el que se suposa que haur\u00edem de ser. Es parla de melancolia des de l&#8217;antiguitat per\u00f2 avui parlem d\u2019una epid\u00e8mia de depressi\u00f3 lligada a l\u2019a\u00efllament social, la p\u00e8rdua de comunitat i l\u2019exc\u00e9s de comparaci\u00f3 social per exemple, a trav\u00e9s de xarxes socials). (Un m\u00f3n infeli\u00e7 que pot pot suportar viure sense l&#8217;ajuda de de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/drogues-alcohol-antidepressius-analgesics\/\">drogues i medicaments<\/a>).<br \/>\nTrastorns alimentaris. L&#8217;anor\u00e8xia vinculada a ideals de bellesa i a la pressi\u00f3 medi\u00e0tica sobre el cos, \u00e9s clarament contempor\u00e0nia. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-necessitat-de-ser-atractiu\/\">necessitat ser atractiu<\/a>]. Amb els models digitals apareix el el desig de voler assemblar-nos als cossos i rostres ideals resultat d&#8217;aplicar filtres.<\/p>\n<p>Pensadors<br \/>\nEns podem remuntar a la Teoria de l&#8217;Alienaci\u00f3 de Karl Marx (la separaci\u00f3 del treballador del fruit de la seva feina, dels seus companys, de la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia condueix a una sensaci\u00f3 de buidor existencial i frustraci\u00f3 cr\u00f2nica, que es poden manifestar com a depressi\u00f3 o ansietat). Zygmunt Bauman parla d&#8217;una societat l\u00edquida caracteritzada per la inseguretat, la precarietat i les relacions ef\u00edmeres. Byung-Chul Han ha assenyalat que la societat actual ha substitu\u00eft la repressi\u00f3 externa per una autoexplotaci\u00f3 volunt\u00e0ria. Els individus es converteixen en emprenedors de si mateixos en totes les \u00e0rees (laboral, amorosa, f\u00edsica, social). El frac\u00e0s es percep com a culpa personal, no com a falla del sistema.<br \/>\nAltres autors: Autors: 1890s: Durkheim (anomia) i su\u00efcidi. 1950\u201360s: Festinger, Laing, Szasz (socialitzaci\u00f3 del patiment). 1980s: Kleinman (cultura i salut mental). 1990s: Ehrenberg, Honneth (insufici\u00e8ncia i reconeixement). 2000s: Illouz, James (mercat, amor, desigualtat). 2010s: Han, Rosa, Fisher, Graeber (rendiment, acceleraci\u00f3. capitalisme). 2010s\u20132020s: Twenge, Moncrieff, Patel (dades emp\u00edriques i cr\u00edtica biom\u00e8dica).<br \/>\nSobre l&#8217;exposici\u00f3 als altres: Erving Goffman, 1959, &#8220;The Presentation of Self in Everyday Life&#8221; (psi social). Byung-Chul Han, 2012\u20132014, l&#8217;exposici\u00f3 i transpar\u00e8ncia com a forma de control. Eva Illouz, 2007\u20132012, les relacions afectives passen a funcionar com un mercat. Jean M. Twenge, 2017 &#8220;iGen&#8221; dades sobre la correlaci\u00f3 entre temps a les xarxes i depressi\u00f3. Sherry Turkle, 2011\u20132015 &#8220;Alone Together&#8221;, &#8220;Reclaiming Conversation&#8221;. Les xarxes fan que creem una identirar editada de nosaltres mateixos. Hartmut Rosa, 2016, &#8220;Resonance&#8221;. Les xarxes converteixen el reconeixement en quelcom r\u00e0pid i ef\u00edmer, quantificable en forma de likes.<\/p>\n<p>Discordan\u00e7a entre el que som i que haur\u00edem de ser<br \/>\nLa cultura occidental contempor\u00e0nia promou la necessitat de ser feli\u00e7 i exit\u00f3s en tot moment, especialment a les xarxes socials. Aix\u00f2 crea una discordan\u00e7a cognitiva entre l&#8217;experi\u00e8ncia real\u00a0 i la pressi\u00f3 per mostrar una vida perfecta, generant ansietat i insatisfacci\u00f3. [Si abans ten\u00edem una consci\u00e8ncia dissortada entre el Sant que ens exigia la religi\u00f3, ara tenim una consci\u00e8ncia dissortada per la pressi\u00f3 social.] La creen\u00e7a que l&#8217;\u00e8xit dep\u00e8n \u00fanicament de l&#8217;esfor\u00e7 personal fa que ens culpabilitzem a nosaltres mateixos del frac\u00e0s de no ser prou rics, guapos i feli\u00e7os.(Mark Fisher, &#8220;Realisme Capitalista&#8221;). En el cas dels joves cal afegir-hi ansietat i depressi\u00f3 per no arribar als nivells acad\u00e8mics desitjats i la incertesa laboral.<\/p>\n<p>Benestar i renda relativa, Easterlin<br \/>\nRecordem la paradoxa assenyalada per Richard Easterlin (1974, Benestar\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a> salut mental) que si b\u00e9 inicialment dins d\u2019un mateix pa\u00eds, les persones amb m\u00e9s ingressos declaren m\u00e9s felicitat que les de menys ingressos, a llarg termini quan els ingressos mitjans del pa\u00eds augmenten, la felicitat mitjana no creix en la mateixa proporci\u00f3. El que compta \u00e9s la renda relativa. Amb les xarxes socials, la comparaci\u00f3 amb celebritats, influencers i vides editades \u00e9s constant [cont\u00ednuament se&#8217;ns refrega que no siguem rics, i guapos]. Els pa\u00efsos amb m\u00e9s igualtat i sanitat p\u00fablica mostren nivells m\u00e9s alts de benestar subjectiu [per aix\u00f2 als USA hi ha tanta demanda de droga?]. Estudis epidemiol\u00f2gics mostren una correlaci\u00f3 positiva entre nivells de desigualtat econ\u00f2mica d&#8217;un pa\u00eds i taxes de trastorns mentals com depressi\u00f3 i ansietat (Wilkinson &amp; Pickett, &#8220;The Spirit Level&#8221;).<\/p>\n<p>Medicalitzaci\u00f3<br \/>\nAllen Frances (ex-cap del DSM-IV) o Robert Whitaker alerten que, tot i que els factors biol\u00f2gics s\u00f3n reals, l&#8217;enfocament actual tendeix a patologitzar respostes normals a un ambient anormalment estressant (tristesa per un treball sense sentit, ansietat per incertesa econ\u00f2mica). Es fa recaure la &#8220;soluci\u00f3&#8221; \u00fanicament en l&#8217;individu (medicaci\u00f3, terapia) sense q\u00fcestionar les estructures socials que generen el malestar. [Per tant la soluci\u00f3 no seria medicar sin\u00f3 crear una societat amb menys desigualtats i m\u00e9s sana [d&#8217;una banda tenim l&#8217;\u00e8xit desmesurat d&#8217;alguns i de l&#8217;altre l&#8217;ab\u00fas de l&#8217;estat del benestar. I els del mig s\u00f3n els que pateixen]]<\/p>\n<p>Hi ha trastorns nous com l&#8217;addicci\u00f3 a internet, videojocs o xarxes socials \u2014 fen\u00f2mens sense equivalent hist\u00f2ric, la nomof\u00f2bia (por a estar sense m\u00f2bil) i altres formes d\u2019ansietat tecnol\u00f2gica. [la necessitat de mirar constantment el m\u00f2bil] (Un m\u00f3n que parla, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-mon-que-parla-i-escolta-que-escriu-publica-i-llegeix\/#historialectura\">hist\u00f2ria de la lectura<\/a>).<br \/>\nFOMO (\u201cfear of missing out\u201d) [ i FOBO, fear of better option; ens sentim infeli\u00e7os si no vivim el m\u00e0xim (la\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#turisme\">massificaci\u00f3 del turisme<\/a>, \u00e9s un resultat de la idea de vida bona rom\u00e0ntica d&#8217;autorealitzaci\u00f3?]<\/p>\n<p><strong id=\"industriasalvacio\">Benestar i ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-patiment-normal\/\">El patiment<\/a> en el m\u00f3n, ja sia natural o agreujat per les condicions de la societat [l&#8217;estr\u00e8s modern] o per una angoixa religiosa que ens crea una culpa, fan que busquem desesperadament com alleujar-lo. (Problemes actuals de la societat: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#sensesentitsensefutur\">Manca de sentit i projecte de futur<\/a>, frustraci\u00f3,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#infelicitatdroga\">Infelicitat i drogues<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#estres\">estr\u00e8s<\/a>). (Afectivitat: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/#emocionsalmon\">Emocions al m\u00f3n<\/a>, \u00a0museu: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/un-museu-de-les-emocions\/#emocionsmon\">Les emocions al m\u00f3n<\/a>. )<br \/>\nAquesta demanda crea una &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-industria-de-la-salvacio\/\">ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>&#8221; que en molts cassos \u00e9s fraudulenta i alimenta la demanda, per assegurar fidels a una religi\u00f3, clients a psic\u00f2legs, coachs, f\u00e0rmacs i drogues.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Museu<\/h2>\n<p>Entrada i introducci\u00f3<\/p>\n<p>\u2192 Hist\u00f2ria: Antiguitat, Edat mitjana, Edat moderna i manicomnis, Psiquiatria i Freud, psicof\u00e0rmacs, CBT\u2192 Classificaci\u00f3 \u2192 Epidemiologia<\/p>\n<p>\u2192 Com est\u00e0s? tests benestar [la vida bona] \u2192 Medicina general<br \/>\n\u2192 Neur\u00f2leg: discapacitats desenvolupament \/ Dem\u00e8ncia<br \/>\n\u2192 Psiquiatra: (esquizofr\u00e8nia, t.bipolar) tractament amb medicaci\u00f3 o ter\u00e0pia<br \/>\n\u2192 Psic\u00f2leg (ansietat, traumes, personalitat), ter\u00e0pia CBT<\/p>\n<p>Galeria: Personatges hist\u00f2rics. Geni i bogeria. La bogeria a les arts.<\/p>\n<p>Discussi\u00f3: Ment i mat\u00e8ria. L\u00edmits de la condici\u00f3 humana: tutors, responsabilitat penal, identitat. Societat malalta: discordan\u00e7a entre el que s&#8217;espera i el que som.<\/p>\n<p>Benestar i el supermercat de les ter\u00e0pies a la ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/salutmental.jpg\" width=\"3483\" height=\"2456\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Articles<\/h2>\n<p>PDF DSMIV arbre de diagn\u00f2stics<\/p>\n<p>CHAPTER VIII PSYCHOPATHOLOGY 227<\/p>\n<ul>\n<li>READING 29: WHO&#8217;S CRAZY HERE, ANYWAY? 227 Rosenhan, D. L. (1973). On being sane in insane places. Science, 179, 250-258.<\/li>\n<li>READING 30: YOU&#8217;RE GETTING DEFENSIVE AGAIN! 235 Freud, A. (1946). The ego and the mechanisms of defense. New York: International Universities Press.<\/li>\n<li>READING 31: LEARNING TO BE DEPRESSED 242<br \/>\nSeligman, M. E. P., &amp; Maier, S. F. (1967). Failure to escape traumatic shock.<br \/>\nJournal of Experimental Psychology, 74, 1-9. x Contents<\/li>\n<li>READING 32: CROWDING INTO THE BEHAVIORAL SINK 249<br \/>\nCalhoun, J. B. (1962). Population density and social pathology. Scientific American, 206(3), 139-148.<\/li>\n<\/ul>\n<p>CHAPTER IX PSYCHOTHERAPY 258<\/p>\n<ul>\n<li>READING 33: CHOOSING YOUR PSYCHOTHERAPIST 258 Smith, M. L., &amp; Glass, G. V. (1977). Meta-analysis of psychotherapy outcome studies. American Psychologist, 32, 752-760.<\/li>\n<li>READING 34: RELAXING YOUR FEARS AWAY 264 Wolpe, J. (1961). The systematic desensitization treatment of neuroses. Journal of Nervous and Mental Diseases, 132, 180-203.<\/li>\n<li>READING 35: PROJECTIONS OF WHO YOU ARE 271 Rorschach, H. (1942). Psychodiagnostics: A diagnostic test based on perception. New York: Grune &amp; Stratton.<\/li>\n<li>READING 36: PICTURE THIS! 278 Murray, H. A. (1938). Explorations in personality (pp. 531-545). New York: Oxford University Press.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana :\u00a0 \u00a0L\u2019experi\u00e8ncia humana\u00a0 \u00a0El cos hum\u00e0 \u00a0Cervell, Xarxa neuronal\u00a0 |\u00a0\u00a0Psicologia\u00a0 |\u00a0 Vides humanes Introducci\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0Hist\u00f2ria\u00a0 \u00a0Classificaci\u00f3 WHO DSM Neurol\u00f2gics: desenvolupament,\u00a0 \u00a0 dem\u00e8ncia [Alteracions conducta]: Esquizofr\u00e8nia\u00a0 \u00a0Bipolars i depressius\u00a0 \u00a0Control d&#8217;impulsos\u00a0 \u00a0 Subst\u00e0ncies [Angoixa] Ansietat\u00a0 \u00a0TOC [Traumes i estr\u00e8s] Posttraum\u00e0tics\u00a0 \u00a0\u00a0dissociatius\u00a0 \u00a0 som\u00e0tics\u00a0 \u00a0 \u00a0disruptiu\/dissocial\u00a0 \u00a0 \u00a0Hikikomori Personalitat [Altres]\u00a0 Eliminaci\u00f3 i son &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Salut mental&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3594"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3594"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3594\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3594"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3594"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3594"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3594"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3594"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}