[2022]<\/p>\n
La infantesa i la vellesa comparteixen una caracter\u00edstica que \u00e9s la depend\u00e8ncia, la necessitat que es tingui cura de nosaltres. El 1989 es va aprovar la Convenci\u00f3 sobre els drets de l’infant. Ens poden servir per pensar uns drets de la gent gran? En tant que dues etapes dependents, \u00bfquins punts tenen en com\u00fa i quins s\u00f3n diferents? La Convenci\u00f3 diu que es considera inf\u00e0ncia fins a la majoria d’edat als 18 per\u00f2 segons les cultures la independ\u00e8ncia pot arribar a oscil\u00b7lar entre els 12 i els 30. El per\u00edode de depend\u00e8ncia al final de la vida \u00e9s molt variable, segons si la mort interromp sobtadament una vida independent, o si les limitacions f\u00edsiques o mentals s’accentuen i s’allarguen.<\/p>\n
La Convenci\u00f3 estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d’hora, a no haver de preocupar-se per l’alimentaci\u00f3, la salut o l’habitatge. Estableix que l’infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l’ha d’escoltar i prendre seriosament.”<\/p>\n
Si els infants no han de ser uns adults abans d’hora, \u00bfPodr\u00edem dir que els vells no han de ser uns adults caducats? De la mateixa manera que la vida de l’infant val la pena en si mateixa i no nom\u00e9s com una etapa necess\u00e0ria per arribar a ser un adult independent, la vida de la gent gran val pena en si mateixa encara que hagi deixat de ser un adult que treballa i produeix. S\u00f3n uns temps especials, primer, un temps de descobrir i meravellar-nos i, al final, un temps de mirar enrere i saber valorar l’oportunitat de viure que hem tingut.<\/p>\n
L’article 2 de la Convenci\u00f3 estableix el dret a no ser discriminat. En el cas de la gent gran aix\u00f2 voldria dir eliminar les barreres que els poden fer m\u00e9s dif\u00edcil la vida. Es pot tractar de barreres f\u00edsiques, i en aquest sentit les ciutats han de fer accessibles els espais p\u00fablics de manera que s’hi puguin moure amb l’ajuda d’un caminador o una cadira de rodes. Tamb\u00e9 hi poden haver barreres culturals, en particular les que podr\u00edem anomenar “barreres digitals”. La manera d’atendre els clients o ciutadans cada cop m\u00e9s consisteix en apps de m\u00f2bil o interacci\u00f3 a trav\u00e9s d’un web. I no tots tota la gent gran hi est\u00e0 familiaritzada. Ha de ser possible ser un ciutad\u00e0 o un client d’un banc sense un smartphone d’\u00faltima generaci\u00f3.<\/p>\n
Els articles 3, 4 i 5 estableixen la responsabilitat dels estats per garantir els drets dels infants quan els pares o altres persones no tinguin capacitat de fer-ho. En el cas de la gent gran moltes vegades no hi ha fills o b\u00e9 se n’han desvinculat. Una de les dificultats de la darrera etapa de la vida \u00e9s la solitud i l’a\u00efllament, pel fet que la parella o les amistats ja s’hagin mort. Alguns pa\u00efsos, com per exemple el Regne Unit, han establert organismes espec\u00edfics per tractar la solitud.<\/p>\n
L’article 6 afirma que “Tot infant t\u00e9 el dret intr\u00ednsec a la vida, a ser ciutad\u00e0 i \u00e9s obligaci\u00f3 de l’Estat de garantir la seva superviv\u00e8ncia i el seu desenvolupament”. La mateixa idea aplicada a la gent gran implicaria el dret a una vellesa digna i una mort digna. A no ser abandonat, a no patir dolor innecessari. En aquest sentit hi ha el testament vital on es poden deixar instruccions quant a procediments de reanimaci\u00f3 o allargament de la vida per mitjans artificials. Hi ha tamb\u00e9 el debat de l’eutan\u00e0sia; \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 totalment nova. A l’infant no se li pregunta si vol venir al m\u00f3n, o si vol sobreviure.<\/p>\n
L’infant t\u00e9 dret a expressar la seva opini\u00f3 i que aquesta sigui tinguda en compte en tots els assumptes que l’afectin (Article 12). D’entrada l’opini\u00f3 de la gent gran \u00e9s la que hauria de prevaldre a l’hora de decidir sobre la seva vida. Per\u00f2 en alguns casos hi ha un deteriorament de les facultats cognitives que incapacita el vell per prendre decisions adequades quant a la seva salut o patrimoni. Aix\u00f2 vol dir que pot inc\u00f3rrer en despeses absurdes, o ser v\u00edctima d’estafadors, venedors o cuidadors sense escr\u00fapols, per exemple. Pot posar en risc la seva salut per no seguir els tractaments m\u00e8dics indicats. Tenim dos extrems, la plenitud de facultats i la incapacitat total que implicaria la designaci\u00f3 d’un tutor per part d’un jutge. Entre aquests dos extrems hi ha un seguit d’estats intermedis que no \u00e9s f\u00e0cil avaluar.<\/p>\n
Els articles 28 i 29 tracten de l’educaci\u00f3 de l’infant, que l’ha de preparar “per a una vida adulta activa”. S’educa els infants per a ser adults. Ens podem preguntar si s’hauria d’educar els adults a ser vells. \u00bfEstem preparats per deixar de ser adults actius en una professi\u00f3 i passar a ser jubilats, sense una ocupaci\u00f3 i amb menys ingressos? \u00bfEstem preparats per acceptar la progressiva p\u00e8rdua de forces, f\u00edsiques i mentals, que ens poden convertir en dependents? \u00bfEstem preparats per desprendre’ns de la majoria d’objectes i possessions que hem anat acumulant al llarg de la vida? \u00bfEstem preparats per a que la parella o els amics es vagin morint i ens quedem sols? Estem preparats per a acceptar la mort? Una educaci\u00f3 per la vellesa hauria d’incloure, des de (1) la previsi\u00f3 de les finances, en cas que vulguem mantenir cert nivell de vida, (2) els h\u00e0bits de salut i socialitzaci\u00f3 recomanables, (3) el coneixement de les opcions per afrontar la depend\u00e8ncia, que poden anar des de cuidadors a casa, apartaments amb serveis per a gent gran fins a resid\u00e8ncies, (4) els preparatius per la mort, testament, testament vital, funeral i cerim\u00f2nia, llista de gent a qui avisar. Segurament aquest \u00e9s un aspecte impossible de plasmar en forma de dret en una convenci\u00f3, per\u00f2 no per aix\u00f2, menys important.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[2022] La infantesa i la vellesa comparteixen una caracter\u00edstica que \u00e9s la depend\u00e8ncia, la necessitat que es tingui cura de nosaltres. El 1989 es va aprovar la Convenci\u00f3 sobre els drets de l’infant. Ens poden servir per pensar uns drets de la gent gran? En tant que dues etapes dependents, \u00bfquins punts tenen en com\u00fa … <\/p>\n