{"id":3602,"date":"2025-08-12T09:26:15","date_gmt":"2025-08-12T09:26:15","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3602"},"modified":"2025-08-12T16:17:39","modified_gmt":"2025-08-12T16:17:39","slug":"somatotipus","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/somatotipus\/","title":{"rendered":"Somatotipus"},"content":{"rendered":"

El cos hum\u00e0<\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 Kretschmer i William Sheldon<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Atletes, Howard Shatz<\/a>\u00a0 \u00a0 Heath-Carter<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

[tenim un vocabulari per descriure el cos hum\u00e0:
\n\u00e0gil, alt, baix, bell (bonic, maco), ben plantat, buf\u00f3, camacurt-camallarg, cansat, cepat, colrat, corpulent, d\u00e8bil-feble, delicat, desenvolupat, desnerit, despentinat, escanyolit, escardalenc, esprimatxat, estirat, feixuc, ferm, flac, flonjo, fluix, for\u00e7ut, fornit, fort, fr\u00e0gil, garrell, gran, gras, gros, lleig, magre,\u00a0 malalt\u00eds, menut, moreno, ob\u00e8s, p\u00e0l\u00b7lid, pelut, petit. xic, potent, prim, quiet. rabassut, revingut, robist, rodanx\u00f3, ros, sa, sanguini, sec, vigor\u00f3s, xato-cam\u00fas xc\u00a0 (tirallonga monos\u00edl\u00b7labs<\/a>)<\/p>\n

Les descripcions poden tenir connotacions est\u00e8tiques, sobre si s’ajusten o no a l’ideal de bellesa<\/a> al llarg de la hist\u00f2ria\u00a0 (la necessitat de ser atractius<\/a>,\u00a0la representaci\u00f3 del cos hum\u00e0 a l\u2019art<\/a> )<\/p>\n

\n

Somatotipus,\u00a0Kretschmer i William Sheldon<\/h2>\n

Amb l’antecedent de la teoria dels\u00a0 Quatre humors<\/a> <\/strong>d’Hip\u00f2crates i Gal\u00e8 i els estudis de proporcions<\/a> de D\u00fcrer (Dresden buch 1528) i Leonardo da Vinci,\u00a0Ernst Kretschmer (1920) va identificar tres tipus corporals, p\u00edcnic, atl\u00e8tic i ast\u00e8nic i els va associar amb diferents tipus de trastorns mentals.<\/p>\n

William Sheldon (1940s) a “The Varieties of Human Physique” i The Atlas of Man (1954) proposa tres tipus despr\u00e9s de mesurar milers de cossos (majorit\u00e0riament joves blancs universitaris)\u00a0 Associant-ho amb els fulls embrionaris<\/a>, l’endoderm (sistema digestiu \u2192 arrodonit), mesoderma (sang \u2192 atl\u00e8tic), ectoderm (sistema nervi\u00f3s \u2192 alt i prim). Cada individu rep una puntuaci\u00f3 de 1 a 7 (per exemple 7-1-1 vol dir m\u00e0xima endomorf i m\u00ednim dels altres).<\/p>\n

<\/p>\n

Els dos ho associen amb trets de la personalitat<\/a>.<\/p>\n

Sheldon assigna una puntuaci\u00f3 de 1 a 7 per a cada tipus. \u00c9s a dir, que els individus no s\u00f3n classificats en tres tipus sin\u00f3 que tenen una puntuaci\u00f3 dins de cada dimensi\u00f3. (Per exemple, 1-7-1 voldria dir totalment mesomorf, 5-1-5 possiblement una estructura \u00f2ssia prima per\u00f2 sense m\u00fascul).<\/p>\n

La teoria de Sheldon tenia connotacions eug\u00e8niques i sembla que va manipular les dades.<\/p>\n

\n

Els atletes, Howard Schatz<\/h2>\n

\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

El reportatge de Howard Schatz “Athlete” de 2002 mostra els cossos d’atletes d’elit de m\u00e9s de 100 esports mostrant una gran diversitat de formes.<\/p>\n

[Per a cada estructura \u00f2ssia podem tenir m\u00e9s o menys flexibilitat, m\u00e9s o menys musculatura]<\/p>\n

\n

Sistema Heath Carter<\/h2>\n

El 1967 Heath i Carter introdueixen un sistema m\u00e9s objectiu que el de Sheldon que puntua, tamb\u00e9 de 1 a 7, tres dimensions que no s\u00f3n excloents (formula<\/a>):<\/p>\n