{"id":3613,"date":"2025-08-27T08:11:44","date_gmt":"2025-08-27T08:11:44","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3613"},"modified":"2026-03-21T16:24:22","modified_gmt":"2026-03-21T16:24:22","slug":"psicologia-social","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/","title":{"rendered":"Psicologia social"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/41-la-vida-humana\/\">La vida humana<\/a> :\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L\u2019experi\u00e8ncia humana<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-cos-huma\/\">El cos hum\u00e0<\/a> \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">Cervell, Xarxa neuronal<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/\">Psicologia<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vides-humanes\/\">Vides humanes<\/a><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#introduccio\">Introducci\u00f3<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a><\/li>\n<li>[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#grupsrelacions\">Grups i relacions<\/a>]:\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#dinamicagrups\">Din\u00e0mica de grups i sociometria<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#relacions\">Relacions interpersonals<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#altruismeagressio\">Altruisme\/agressi\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#terapia\">Ter\u00e0pia sist\u00e8mica familiar<\/a><\/li>\n<li>[ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#grupsbiaixos\">Pertinen\u00e7a a un grup, identitat, biaixos<\/a>]:\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#actituds\">Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#biaixos\">Cognici\u00f3 social i biaixos<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#xarxes\">Xarxes socials, bombolles<\/a><\/li>\n<li>[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#causesautoconcepte\">Com pensem els altres i nosaltres mateixos<\/a>]\u00a0 \u00a0<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#cogniciosocial\">Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#autoconcepte\">Autoconcepte<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 \u00a0<\/span><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#neurologia\">Neurologia<\/a><\/li>\n<li><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">: avantatge evolutiu, situacionisme, 4 tipus de fet<\/span><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#museu\">Museu<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/gent.jpg\" \/><\/h2>\n<h2 id=\"introduccio\">Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>[fins a quin punt la conducta \u00e9s individual o \u00e9s el grup? en el marc conceptual d&#8217;un sistema en un medi, quines parts de la conducta es poden tractar amb un medi f\u00edsic, i quines demanen atendre al medi hum\u00e0, el grup?<br \/>\nEn la condici\u00f3 humana com a emergent del \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/\">cervell, Xarxa neuronal<\/a>, i en\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#vigiliason\">Vig\u00edlia i son<\/a>,\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#sensacions\">Sensacions i percepci\u00f3<\/a>,\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#aprenentatgememoria\">Aprenentatge i mem\u00f2ria<\/a>, el grup no es considera. Per\u00f2 a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#inteligenciaimaginacio\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia, imaginaci\u00f3<\/a>\u00a0 i \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#desenvolupament\">Desenvolupament<\/a> , Vigotsky assenyalava\u00a0 el paper de l&#8217;entorn social en el desenvolupament, impl\u00edcit i obvi en el llenguatge.\u00a0 A\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#afectivitatmotivacio\">Afectivitat, motivaci\u00f3<\/a>\u00a0 notem que bona part del que ens mou i de les emocions tenen a veure amb l&#8217;entorn social.\u00a0 Tenim diferents \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#personalitat\">Personalitats<\/a>\u00a0 depenent del context social.]<\/p>\n<p>[WK] Social psychology is the methodical study of how thoughts, feelings, and behaviors are influenced by the actual, imagined, or implied presence of others. Social psychologists typically explain human behavior as a result of the relationship between mental states and social situations, studying the social conditions under which thoughts, feelings, and behaviors occur, and how these variables influence social interactions.<\/p>\n<p>Difer\u00e8ncia amb la sociologia<br \/>\nSe centra en l&#8217;individu i un grup petit [amb el qual est\u00e0 en contacte directe], mentre que la sociologia abasta el conjunt de la societat i les seves classes. Treballa amb experiments, observaci\u00f3, enquestes sobre actituds mentre que la sociologia ho fa amb enquestes massives, estad\u00edstiques socials i an\u00e0lisi hist\u00f2rica. Voldria entendre la manera com l&#8217;individu percep i \u00e9s influ\u00eft pel grup. La sociologia voldr\u00e0 entendre l&#8217;organitzaci\u00f3 de la societat, la mobilitat social, la criminalitat. (La sociologia va apar\u00e8ixer un segle abans, amb Auguste Comte (1830\u20131850), Karl Marx, \u00c9mile Durckheim i Max Weber).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"historia\">Hist\u00f2ria<\/h2>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">1920\u20131940: Fonaments de la psicologia social cient\u00edfica<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>1924 Floyd Allport (germ\u00e0 de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#allport\">Gordon Allport<\/a> , Personalitat), &#8220;Social Psychology&#8221;. Proposa experiments per mesurar la influ\u00e8ncia del grup en la conducta de l&#8217;individu, per exemple la &#8220;social facilitation&#8221;, com canvia la manera de fer una tasca quan som observats.<\/li>\n<li>1930s \u2013 Kurt Lewin: introdueix el concepte de &#8220;camp social i la f\u00f3rmula B = f(P,E) (el comportament \u00e9s funci\u00f3 de la persona i l\u2019entorn, behavior, personality, environment). Primers estudis sobre din\u00e0mica de grups. ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#dinamicagrups\">Din\u00e0mica de grups i sociometria<\/a>\u00a0 )<\/li>\n<li>1935 \u2013 Muzafer Sherif: experiment de l\u2019efecte autocin\u00e8tic, demostrant com sorgeixen normes socials a partir de la interacci\u00f3 grupal.\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a> )<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>1950\u20131970: Conformisme, obedi\u00e8ncia i influ\u00e8ncia social<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>1951 \u2013 Solomon Asch: experiments sobre conformisme, mostrant com la pressi\u00f3 del grup pot fer que una persona doni respostes clarament err\u00f2nies.\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/a> )<\/li>\n<li>1954 \u2013 Muzafer Sherif: &#8220;Robbers Cave Experiment&#8221;, estudi sobre conflicte intergrupal i cooperaci\u00f3 entre grups rivals. (\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a>\u00a0 )<\/li>\n<li>1957 \u2013 Leon Festinger: formula la teoria de la disson\u00e0ncia cognitiva, segons la qual la incoher\u00e8ncia entre creences i comportaments genera tensi\u00f3 i canvis d\u2019actitud. ( \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#actituds\">Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3<\/a> )<\/li>\n<li>1961 \u2013 Albert Bandura: experiment del ninot Bobo, demostrant l\u2019aprenentatge social per observaci\u00f3 i modelatge del comportament.\u00a0 ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#altruismeagressio\">Altruisme\/agressi\u00f3<\/a> )<\/li>\n<li>1963 \u2013 Stanley Milgram: experiment sobre obedi\u00e8ncia a l\u2019autoritat, mostrant fins a quin punt les persones poden obeir ordres que contradiuen la seva consci\u00e8ncia moral.\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/a> )<\/li>\n<li>1971 \u2013 Philip Zimbardo: &#8220;Stanford Prison Experiment&#8221;, analitzant com els rols i el context poden despersonalitzar i portar a comportaments abusius.\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/a> )<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>1970\u20131990: Cognici\u00f3 social i identitat<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>1974 \u2013 Henri Tajfel i John Turner: desenvolupen la teoria de la identitat social, explicant la discriminaci\u00f3 i l\u2019autoestima en termes de pertinen\u00e7a grupal. \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a><\/li>\n<li>1978 \u2013 Harold Kelley i John Thibaut: teoria de l\u2019intercanvi social, segons la qual les relacions es mantenen en funci\u00f3 dels costos i beneficis percebuts.\u00a0 (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#relacions\">Relacions interpersonals<\/a>)<\/li>\n<li>1980s \u2013 Fritz Heider, Harold Kelley i Bernard Weiner: estudis sobre atribuci\u00f3 causal, analitzant com interpretem les causes del comportament propi i ali\u00e8. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#cogniciosocial\">Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes<\/a>)<\/li>\n<li>1986 \u2013 Albert Bandura: introdueix el concepte d\u2019autoefic\u00e0cia dins la teoria cognitivista social. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#autoconcepte\">Autoconcepte<\/a>\u00a0 )<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>1990\u20132010: Emoci\u00f3, cultura i cognici\u00f3 social aplicada<\/strong><\/p>\n<p>1995 \u2013 Anthony Greenwald: teoria del self impl\u00edcit i desenvolupament de l\u2019Implicit Association Test (IAT) per mesurar biaixos inconscients. (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#biaixos\">Cognici\u00f3 social i biaixos<\/a>)<br \/>\n2000s \u2013 Susan Fiske i Shelley Taylor: consoliden la cognici\u00f3 social com a eix central de la disciplina (com pensem i percebem els altres). (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#biaixos\">Cognici\u00f3 social i biaixos<\/a>)<br \/>\n2000s \u2013 John Bargh: estudis sobre processos autom\u00e0tics, com el context ens influencia sense que ens n&#8217;adonem.<\/p>\n<p><strong>2010\u2013avui: Psicologia social digital i xarxes<\/strong><\/p>\n<p>Christakis i Fowler: estudis sobre la propagaci\u00f3 del comportament i emocions en xarxes socials (&#8220;Connected&#8221;, 2009).<br \/>\nCentola (2010s): investigacions sobre difusi\u00f3 social i comportament col\u00b7lectiu online.<br \/>\nInvestigacions actuals: influ\u00e8ncia dels algoritmes, cambres d\u2019eco i polaritzaci\u00f3 en xarxes com Twitter, Facebook o TikTok.<br \/>\nNeuroci\u00e8ncia social: estudis sobre com el cervell processa la pertinen\u00e7a, el rebuig i la cooperaci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"grupsrelacions\">[Interaccions en grups i relacions]<\/h2>\n<ul>\n<li>Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia: seguim el grup<\/li>\n<li>Din\u00e0mica de grups i sociometria: la conducta dep\u00e8n del grup, tipus de lideratge<\/li>\n<li>Relacions interpersonals: guanys i p\u00e8rdues, dimensions de l&#8217;amor<\/li>\n<li>Altruisme\/agressi\u00f3: ho aprenem socialment<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n<p>Com i per qu\u00e8 els individus s\u2019ajusten a les normes o ordres del grup o de l\u2019autoritat.<\/p>\n<ul>\n<li>1951 Solomon Asch, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Asch_conformity_experiments\">Conformity Experiments<\/a>: un 70% dels participants s&#8217;adaptava a un grup d&#8217;actors que assenyalaven una l\u00ednia de longitud diferent [evolutivament podr\u00edem dir que seguir la majoria t\u00e9 els seus avantatges].<\/li>\n<li>1963 Stanley <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Milgram_experiment\">Milgram experiment<\/a> sobre obedi\u00e8ncia a l&#8217;autoritat. Els subjectes aplicaven desc\u00e0rregues perilloses i fins i tot mortals (que no sabien que eren falses), seguint les instruccions donades per una figura d&#8217;autoritat.<\/li>\n<li>1971 Philip Zimbardo <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Stanford_prison_experiment\">Standord prison experiment<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">, din\u00e0miques de rol i poder. E<\/span>studiants assignats a rols de presoners o guardians adopten comportaments extrems. [explicaria la conducta dels gu\u00e0rdies dels camps de concentraci\u00f3 nazis?]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"dinamicagrups\">Din\u00e0mica de grups i sociometria<\/strong><\/p>\n<p>Els processos psicol\u00f2gics i socials que tenen lloc dins dels grups humans, com es formen, com funcionen, com prenen decisions, com es generen rols, normes i lideratges, i com aquests aspectes influeixen en el comportament dels individus. Kurt Lewin (1890\u20131947), psic\u00f2leg alemany, d\u2019origen jueu, que va emigrar als Estats Units fugint del nazisme.<\/p>\n<ul>\n<li>Concepte de &#8220;camp&#8221; o &#8220;field theory&#8221;. El comportament (B) \u00e9s resultat de la interacci\u00f3 entre la persona (P) i el seu entorn (E. ), &#8220;B = f(P, E)&#8221;. No podem entendre un individu sense analitzar el context social en qu\u00e8 es troba.<\/li>\n<li>El grup com un sistema din\u00e0mic. Un grup no \u00e9s nom\u00e9s la suma dels seus membres, sin\u00f3 un camp de forces interrelacionades, quan un membre canvia, tot el grup es reestructura: els grups tenen un equilibri din\u00e0mic que s\u2019adapta constantment.<\/li>\n<li>Lideratge i clima grupal. Experiment sobre estils de lideratge (Lewin, Lippitt i White, 1939) amb grups de nens en activitats de manualitats i diferents estils de lideratge, autoritari, democr\u00e0tic i laissez-faire. Aquests resultaven en alta productivitat per\u00f2 tensi\u00f3, alta cohesi\u00f3 i creativitat, desorganitzaci\u00f3 i baixa productivitat.<\/li>\n<li>Investigaci\u00f3-acci\u00f3 (&#8220;action research&#8221;). Estudi sobre problemes socials com la discriminaci\u00f3 o la productivitat, i intervencions per millorar-los. Inspira els \u201cT-groups\u201d (&#8220;training groups&#8221;), destinats a millorar la comunicaci\u00f3 i la cohesi\u00f3 dins les organitzacions.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Jacob Levy Moreno (1889\u20131974), mesura i ter\u00e0pia de grups. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s social per naturalesa i la seva salut mental dep\u00e8n de la qualitat de les relacions. El canvi personal i social requereix espontane\u00eftat, creativitat i acci\u00f3.<\/p>\n<ul>\n<li>1934 Sociometria. &#8220;Who Shall Survive? A New Approach to the Problem of Human Interrelations&#8221;. Introdueix el sociograma, on cada membre del grup \u00e9s representat per un node i es tra\u00e7a una l\u00ednia que indica amb quins altres preferiria fer una activitat (treballar, jugar). Serveix per visualitzar l\u2019estructura afectiva i relacional del grup, detectar rols socials, subgrups, l\u00edders i exclosos. \u00c9s \u00fatil en educaci\u00f3, organitzacions, recerca social i psicoter\u00e0pia.<\/li>\n<li>El Psicodrama. Els participants representen escenes o conflictes personals a trav\u00e9s de l\u2019actuaci\u00f3 teatral per explorar emocions, rols i relacions interpersonals d\u2019una manera vivencial, no nom\u00e9s verbal, dirigits per un terapeuta. Reviure una situaci\u00f3 en un espai segur ajuda a comprendre-la i a alliberar tensions. Influiria en la ter\u00e0pia Gestalt i la ter\u00e0pia sist\u00e8mica familiar.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"relacions\">Relacions interpersonals<\/strong><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 ens agraden o estimem unes persones i no altres; com es formen i mantenen les relacions.<\/p>\n<ul>\n<li>1950 Festinger. Westgate Housing: la formaci\u00f3 d&#8217;amistat dep\u00e8n m\u00e9s de proximitat que no de creences comunes. En un conjunt d&#8217;habitatges constru\u00eft per la Universitat de Michigan per allotjar estudiants veterans i les seves fam\u00edlies, uns 270, que no es coneixien pr\u00e8viament, es van passar q\u00fcestionaris sobre personalitat i interessos. Despr\u00e9s es van recollir les relacions d&#8217;amistat. Es va veure que el factor m\u00e9s important era la proximitat f\u00edsica o contacte m\u00e9s freq\u00fcent. Els ve\u00efns immediats tenien deu vegades m\u00e9s probabilitats de ser amics que residents separats per unes poques portes. Els residents que vivien prop de les escales o b\u00fasties (zones de pas freq\u00fcent) tenien m\u00e9s amistats. L&#8217;estudi influ\u00ed en el disseny d\u2019espais socials i urbans, din\u00e0miques de grups, i formaci\u00f3 de xarxes socials. [Steve Jobs va determinar que el disseny de les seus de Pixar i Apple de manera que el personal de diferents departaments haguessin de compartir espais].<\/li>\n<li>1959 John Thibaut i Harold Kelley. Teoria de l&#8217;interdepend\u00e8ncia.&#8221;The Social Psychology of Groups&#8221; (1959). Tota relaci\u00f3 social (amics, parella, companys de feina&#8230;) pot entendre\u2019s com un sistema d\u2019intercanvi de costos i beneficis entre persones interdependents. Les persones avaluen les seves relacions segons el nivell de satisfacci\u00f3 i el nivell de comparaci\u00f3 amb alternatives possibles. Cada interacci\u00f3 pot generar beneficis com afecte, suport, plaer, seguretat, companyia&#8230; i alhora costos com conflictes, ren\u00fancies, temps, esfor\u00e7 emocional&#8230;<br \/>\nCada persona tindria un nivell de comparaci\u00f3 (Comparison Level, CL), el llindar del que considera acceptable que dep\u00e8n de les seves expectatives, experi\u00e8ncies pr\u00e8vies, cultura, valors. Si els resultats actuals s\u00f3n millors que les alternatives, la relaci\u00f3 es mant\u00e9 estable, si les alternatives semblen m\u00e9s atractives, augmenta la probabilitat de trencament o distanciament. Qui t\u00e9 m\u00e9s alternatives [la m\u00e9s guapa], t\u00e9 m\u00e9s poder. El 1980 Caryl Rusbult (1980s) va afegir un tercer factor, el model d&#8217;Inversi\u00f3. Si els costos d&#8217;abandonar la relaci\u00f3 (temps, energia, records, fills&#8230;) s\u00f3n alts, es mant\u00e9 la relaci\u00f3.<\/li>\n<li>1966 Hatfield. &#8220;Computer Dance Study&#8221; Van passar q\u00fcestionaris sobre interessos i personalitat a estudiants abans d&#8217;un ball i els van aparellar a l&#8217;atzar. L&#8217;atracci\u00f3 f\u00edsica inicial va ser m\u00e9s determinant que no pas la similitud d&#8217;interessos.<\/li>\n<li>196s-197s. <a href=\"http:\/\/www.elainehatfield.com\">Elaine Hatfield<\/a>, Ellen Berscheid van iniciar una &#8220;psicologia cient\u00edfica de l\u2019amor rom\u00e0ntic&#8221; que fins no es creia tema d&#8217;estudi. &#8220;A Theory of Love&#8221; (1974) i despr\u00e9s &#8220;Love and Intimacy&#8221; (1978). Van distingir dos tipus d&#8217;amor. L&#8217;amor passional (passionate love), una foguera emocional molt intens per\u00f2 sovint inestable i temporal, que pot conduir tant a l\u2019\u00e8xtasi com a la desesperaci\u00f3. L&#8217;amor de company (companionate love) m\u00e9s profund i estable basat en l&#8217;afecte, confian\u00e7a i comprom\u00eds. Sorgeix amb el temps, un cop l\u2019excitaci\u00f3 inicial disminueix. El primer seria producte d&#8217;una activaci\u00f3 fisiol\u00f2gica quan hi ha una persona atractiva disponible. [Q\u00fcestionaris descarregats].<\/li>\n<li>1969 John Bowly a &#8220;Attachment&#8221; havia exposat la teoria que els vincles afectius entre infants i cuidadors els primers anys de vida definien uns models interns de treball (&#8220;internal working models&#8221;) sobre les relacions amb els altres (\u201cels altres s\u00f3n fiables?\u201d, \u201cs\u00f3c digne de ser estimat?\u201d). Tenim una necessitat biol\u00f2gica innata que si \u00e9s satisfeta per la mare o cuidador aporta una seguretat interna. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#emocions\">Desenvolupament afectiu<\/a>)<br \/>\nMary Ainsworth ho observ\u00e0 experimentalment. Quan una mare sortia i tornava a entrar a l&#8217;habitaci\u00f3 on hi havia el nen hi havia quatre patrons b\u00e0sics:<br \/>\n&#8211; segur i confiant en la figura d&#8217;afecci\u00f3<br \/>\n&#8211; evasiu que evita el contacte<br \/>\n&#8211; ambivalent buscant contacte per\u00f2 mostrant resist\u00e8ncia<br \/>\n&#8211; desorganitzat i contradictori.<br \/>\nM\u00e9s tard donaran lloc a adults que confien, que eviten la depend\u00e8ncia, molt preocupats per la relaci\u00f3, amb por a la intimitat i reaccions contradict\u00f2ries.<br \/>\nAls 198s Cindy Hazan i Phillip Shaver ho van traslladar a les relacions rom\u00e0ntiques: Afecci\u00f3 segura i c\u00f2modes amb la intimitat i independ\u00e8ncia, inc\u00f2mode amb la intimitat tendent a la dist\u00e0ncia emocional, afecci\u00f3 ansiosa amb por a ser abandonats, afecci\u00f3 desorganitzada combinant desig i por sovint vinculat a hist\u00f2ries de trauma.<\/li>\n<li>1986 Robert Sternberg, teoria triangular de l\u2019amor que recull aspectes dels autors anteriors. No es tracta d&#8217;una emoci\u00f3 \u00fanica sin\u00f3 la combinaci\u00f3 de tres elements.<br \/>\n&#8211;\u00a0 Intimitat, el component emocional, confian\u00e7a, comprensi\u00f3 m\u00fatua i suport, sentir-se connectat.<br \/>\n&#8211; Passi\u00f3, component motivacional i f\u00edsic, desig sexual i atracci\u00f3 f\u00edsica, el motor inicial de moltes relacions.<br \/>\n&#8211; Comprom\u00eds, component cognitiu i de decisi\u00f3, la voluntat de mantenir la relaci\u00f3 al llarg del temps, malgrat les dificultats.<br \/>\nCombinant-los tenim:<\/p>\n<ul>\n<li>Abs\u00e8ncia d\u2019amor. Cap dels tres components (relacions superficials).<\/li>\n<li>Intimitat. Afecte \/ amistat. Relaci\u00f3 c\u00e0lida i propera, sense passi\u00f3 ni comprom\u00eds.<\/li>\n<li>Passi\u00f3. Enlluernament \/ infatuaci\u00f3. Atracci\u00f3 f\u00edsica intensa, per\u00f2 sense intimitat ni estabilitat.<\/li>\n<li>Comprom\u00eds. Amor buit. Relaci\u00f3 mantinguda per decisi\u00f3 o obligaci\u00f3, sense intimitat ni passi\u00f3.<\/li>\n<li>Intimitat + Passi\u00f3. Amor rom\u00e0ntic. Gran proximitat i desig, per\u00f2 sense comprom\u00eds ferm (fases inicials).<\/li>\n<li>Intimitat + Comprom\u00eds. Amor company. Afecte profund i estable, per\u00f2 sense passi\u00f3 intensa (matrimoni durador, amistats \u00edntimes).<\/li>\n<li>Passi\u00f3 + Comprom\u00eds. Amor fatxenda \/ fatuous love. Impuls r\u00e0pid a comprometre\u2019s sense coneixement profund (amors \u201cfulminants\u201d).<\/li>\n<li>Intimitat + Passi\u00f3 + Comprom\u00eds. Amor complet \/ consummate love. Forma m\u00e9s plena i equilibrada d\u2019amor; combina connexi\u00f3, desig i comprom\u00eds.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"altruismeagressio\">Altruisme \/ agressi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Qu\u00e8 fa que actuem agredint o amb empatia<\/p>\n<ul>\n<li>1960 Leonard Berkowitz revisa la teoria de Dollard i Miller que tota frustraci\u00f3 du inevitablement a una agressi\u00f3 (Motivaci\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#teories\">Teories<\/a> frustraci\u00f3 agressi\u00f3). Aquesta generaria una predisposici\u00f3 per\u00f2 nom\u00e9s es desencadenaria si hi ha est\u00edmuls agressius que desencadenin la ira. Per exemple, si un nen no pot jugar amb una joguina, se sentir\u00e0 frustrat, per\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 agressiu si un altre company se&#8217;n riu. [a la inversa recordo el nen que va caure quan anava tot sol i no va dir res, per\u00f2 en trobar-se la mare a la cantonada, es va posar a plorar; expressar\u00edem les emocions quan hi ha alg\u00fa a qui fer-ho.]<\/li>\n<li>1961 Bandura proposa que les persones aprenen observant la conducta dels altres i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, no nom\u00e9s per experi\u00e8ncia directa (com deien els conductistes cl\u00e0ssics)\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aprenentatge-i-condicionament\/#social\">Aprenentatge social per imitaci\u00f3<\/a>. Desenvolupament <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#emocions\">afectiu<\/a> ). Aprendre no requereix fer o experimentar-ho tot en pr\u00f2pia pell \u2014 tamb\u00e9 es pot aprendre per observaci\u00f3 o modelatge. El model pot ser real (una persona propera, com un pare, amic o professor) o simb\u00f2lic (un personatge de televisi\u00f3, llibre, influencer, etc.). L\u2019individu ha de tenir una ra\u00f3 o incentiu per imitar la conducta, pot ser una recompensa esperada, reconeixement social, o autoefic\u00e0cia (la creen\u00e7a que t\u00e9 una persona en la seva pr\u00f2pia capacitat per dur a terme una conducta o aconseguir un objectiu.)<br \/>\nEn l&#8217;experiment la la nina Bobo, 72 nens i nenes entre 3 i 6 anys van observar un adult tractant agressivament una nina (pegant-la i cridant-li), o de manera normal. Despr\u00e9s els nens reprodu\u00efen el comportament (els nens tendien a la viol\u00e8ncia m\u00e9s que les nenes sobretot si el model havia estat un home). Aix\u00f2 provava que hi havia un aprenentatge sense recompensa o c\u00e0stig directe tal com pretenia el conductisme cl\u00e0ssic. L&#8217;estudi explica l&#8217;aparici\u00f3 de conductes violentes sota la influ\u00e8ncia dels media, videojocs i xarxes socials.<br \/>\n[jo vaig veure la Teresa o la Maria renyant les nines tal ho f\u00e8iem nosaltres!]<\/li>\n<li>1968 Latan\u00e9 &amp; Darley: simulaci\u00f3 d\u2019una emerg\u00e8ncia; la probabilitat d\u2019ajuda disminueix com m\u00e9s persones hi ha presents (\u201cdifusi\u00f3 de responsabilitat\u201d). (bystander effect).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"terapia\">Ter\u00e0pia sist\u00e8mica familiar<\/strong><\/p>\n<p>Apareix als anys 1950\u20131970 com una alternativa a les ter\u00e0pies centrades nom\u00e9s en l\u2019individu. La seva idea clau \u00e9s que els problemes psicol\u00f2gics no sorgeixen nom\u00e9s dins de la persona, sin\u00f3 que formen part d\u2019un sistema de relacions \u2014 especialment el familiar.<br \/>\nRecull aportacions de la psiquiatria i te\u00f2rics de la comunicaci\u00f3. Gregory Bateson,antrop\u00f2leg, el comportament hum\u00e0 seria un sistema de comunicacions. L&#8217;escola de Palo Alto sobre la comunicaci\u00f3, &#8220;no es pot no comunicar&#8221; (Paul Watzlawick, Don Jackson, Jay Haley, Virginia Satir, John Weakland). Murray Bowen, Salvador Minuchin, Ivan Boszormenyi-Nagy.<br \/>\nLa fam\u00edlia com a sistema: els membres estan interconnectats; el canvi en un afecta tots els altres. El s\u00edmptoma d\u2019un membre pot expressar un desequilibri familiar (no nom\u00e9s un problema individual).<br \/>\nHome\u00f2stasi i canvi: Els sistemes familiars tendeixen a mantenir l\u2019equilibri (home\u00f2stasi). Quan aquest equilibri es trenca, apareixen crisis o s\u00edmptomes, per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 pot permetre el creixement i la reestructuraci\u00f3.<br \/>\nComunicaci\u00f3 i patrons relacionals: Es treballa en com els membres es comuniquen, m\u00e9s que no pas en qu\u00e8 diuen.<br \/>\nIntervenci\u00f3 sist\u00e8mica: El terapeuta observa la din\u00e0mica de tot el grup (no nom\u00e9s de l\u2019individu). L\u2019objectiu \u00e9s reorganitzar les relacions i rols perqu\u00e8 el sistema funcioni de manera m\u00e9s sana.<\/p>\n<p>Durant les sessions el terapeuta observa patrons de comunicaci\u00f3 i relaci\u00f3. Es fan escenificacions, di\u00e0legs guiats o exercicis per fer visibles els rols i les aliances. Es fomenta que cada membre assumeixi la seva part de responsabilitat dins del sistema. No es busca trobar un \u201cculpable\u201d, sin\u00f3 entendre la l\u00f2gica del sistema i promoure noves formes de relaci\u00f3.<br \/>\nA difer\u00e8ncia de les &#8220;Constel\u00b7lacions familiars&#8221;, est\u00e0 reconeguda com a enfocament psicoterap\u00e8utic v\u00e0lid per institucions cient\u00edfiques i professionals (com l\u2019APA o l\u2019EFPA a Europa). S&#8217;ha mostrat efica\u00e7 en trastorns de conducta en adolescents, conflictes de parella o addiccions. Les constel\u00b7lacions familiars de Bert Hellinger pretenen que les dificultats actuals es deuen a traumes de generacions familiars anteriors.<\/p>\n<p>Majorit\u00e0riament s&#8217;aplica a parelles, la fam\u00edlia per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser l&#8217;entorn de treball o educatiu.<br \/>\n[Un terapeuta que tracta un pacient, si t\u00e9 una visi\u00f3 sist\u00e8mica pot detectar que el problema no \u00e9s exclusivament de l&#8217;individu sin\u00f3 del grup]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1. Eixos de poder i jerarquia: com s\u2019organitza l\u2019autoritat, els rols i les responsabilitats dins del sistema. Es busca veure si les jerarquies s\u00f3n clares o confuses (per exemple, fills amb rol de \u201cpares dels pares\u201d, o parelles amb desequilibri de poder).<br \/>\n&#8211; Autoritat \/ obedi\u00e8ncia<br \/>\n&#8211; Autoritat \/ rebel\u00b7lia<br \/>\n&#8211; Depend\u00e8ncia \/ autonomia<br \/>\n&#8211; Control \/ submissi\u00f3<br \/>\n&#8211; Lideratge \/ desorientaci\u00f3<br \/>\n&#8211; Sobreprotecci\u00f3 \/ neglig\u00e8ncia<\/li>\n<li>2. Eixos afectius i emocionals. Es tracta d\u2019identificar la qualitat dels vincles i la regulaci\u00f3 emocional. Aqu\u00ed s\u2019observa com es manifesta o s\u2019oculta l\u2019afecte, i quins patrons emocionals es repeteixen entre generacions.<br \/>\n&#8211; Amor \/ desamor<br \/>\n&#8211; Afecte \/ fredor<br \/>\n&#8211; Acceptaci\u00f3 \/ rebuig<br \/>\n&#8211; Proximitat \/ dist\u00e0ncia emocional<br \/>\n&#8211; Empatia \/ indifer\u00e8ncia<br \/>\n&#8211; Necessitat d\u2019afecte \/ por a la intimitat<br \/>\n&#8211; Culpa \/ ressentiment<br \/>\n&#8211; Reconeixement \/ invisibilitat<\/li>\n<li>3. Eixos de comunicaci\u00f3 i alian\u00e7a: Com es comuniquen els membres i com es configuren coalicions dins del sistema. Es detecten patrons com triangulacions (quan un membre \u00e9s utilitzat per canalitzar tensions entre dos altres).<br \/>\n&#8211; Transpar\u00e8ncia \/ secret<br \/>\n&#8211; Verbal \/ no verbal<br \/>\n&#8211; Alian\u00e7a \/ exclusi\u00f3<br \/>\n&#8211; Lleialtat \/ tra\u00efci\u00f3<br \/>\n&#8211; Col\u00b7laboraci\u00f3 \/ compet\u00e8ncia<br \/>\n&#8211; Confian\u00e7a \/ desconfian\u00e7a<\/li>\n<li>4. Eixos de conflicte i agressivitat: Com es gestiona la tensi\u00f3 i el poder destructiu. Es detecten patrons com triangulacions (quan un membre \u00e9s utilitzat per canalitzar tensions entre dos altres).<br \/>\n&#8211; Conflicte \/ evitaci\u00f3 del conflicte<br \/>\n&#8211; Agressi\u00f3 \/ inhibici\u00f3<br \/>\n&#8211; Dominaci\u00f3 \/ submissi\u00f3<br \/>\n&#8211; Ab\u00fas \/ v\u00edctima<br \/>\n&#8211; Bullying \/ silenci \/ complicitat<br \/>\n&#8211; Enveja \/ rivalitat<br \/>\n&#8211; Odi \/ menyspreu \/ rancor<\/li>\n<li>5. Eixos de pertinen\u00e7a i identitat. Relacionats amb el sentiment de lloc dins del sistema. A vegades un membre \u201cporta\u201d un rol d\u2019un altre (per exemple, un fill que fa de pare absent).<br \/>\n&#8211; Pertinen\u00e7a \/ exclusi\u00f3<br \/>\n&#8211; Lleialtat \/ rebel\u00b7li\u00f3 transgeneracional<br \/>\n&#8211; Identificaci\u00f3 \/ diferenciaci\u00f3<br \/>\n&#8211; Reconeixement \/ invisibilitat<br \/>\n&#8211; Substituci\u00f3 \/ abs\u00e8ncia<\/li>\n<li>6. Eixos de transmissi\u00f3 transgeneracional. Molts sistemistes (com Boszormenyi-Nagy, Bowen o Minuchin) observen patrons que passen d\u2019una generaci\u00f3 a una altra. S\u2019analitza com els valors, traumes o rols familiars es transmeten i condicionen les relacions actuals.<br \/>\n&#8211; Secrets familiars<br \/>\n&#8211; Repetici\u00f3 de rols o destins<br \/>\n&#8211; Lleialtats invisibles<br \/>\n&#8211; Expectatives no dites<br \/>\n&#8211; Dol no elaborat<\/li>\n<li>7. Eixos de funci\u00f3 del s\u00edmptoma. El s\u00edmptoma individual (per exemple, l\u2019ansietat d\u2019un fill) pot tenir una funci\u00f3 dins del sistema, com mantenir la uni\u00f3 dels pares (\u201cens ocupem del nen i no del nostre conflicte\u201d), expressar un dolor col\u00b7lectiu, representar una lleialtat o un missatge no dit.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Es pot fer l&#8217;exercici d&#8217;aplicar l&#8217;an\u00e0lisi de grup al\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fenomenologia-de-lesperit-hegel\/#senyorserf\">senyor i el serf<\/a>de Hegel, dues relacions inaut\u00e8ntiques]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"grupsbiaixos\">[ Pertinen\u00e7a a un grup, identitat, biaixos]:<\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3: seguim el grup, mantenim l&#8217;error disson\u00e0ncia cognitiva<\/li>\n<li>Identitat de grup i prejudicis: ens definim pel grup al qual pertanyem<\/li>\n<li>Cognici\u00f3 social i biaixos: Kahneman, seguim estereotips<\/li>\n<li>xarxes socials i bombolles<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"actituds\">Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Com es formen les actituds (opinions, emocions, tend\u00e8ncies a l\u2019acci\u00f3) i com poden canviar.<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1953 Carl Hovland, &#8220;Communication and persuasion&#8221; experiments sobre el paper de font, missatge, receptor en la persuassi\u00f3.<\/li>\n<li>1957 Leon Festinger <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cognitive_dissonance\">Disson\u00e0ncia cognitiva<\/a> (1957). Els participants fan una tasca avorrida i reben 1 $ o 20 $ per dir que ha estat divertida; els que cobren menys acaben convencent-se que realment ho era ;\u00a0 la disson\u00e0ncia fa que canvi\u00efn la seva actitud. Estudi sobre una secta apocal\u00edptica que no va abandonar la seva fe ni tan sols despr\u00e9s que la profecia del \u201cfinal del m\u00f3n\u201d fracass\u00e9s; van reinterpretar els fets dient que \u201cD\u00e9u havia perdonat la humanitat\u201d gr\u00e0cies a la seva fe.<\/li>\n<li>1967 Daryl Bem suggereix que no actuem segons les nostres actituds sin\u00f3 que inferim les actituds a partir del que fem. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#autoconcepte\">Autoconcepte<\/a>)<\/li>\n<li>1969 Wicker revisa la relaci\u00f3 entre actituds i conductes i arriba a la conclusi\u00f3 que no hi ha correlaci\u00f3.<\/li>\n<li>1986 Richard Petty &amp; John Cacioppo. &#8220;Elaboration Likelihood Model&#8221;. Davant d&#8217;est\u00edmuls [susceptibles de canviar o consolidar les nostres actituds] hi poden haver diferents nivells d&#8217;elaboraci\u00f3, des d&#8217;un m\u00ednim de reacci\u00f3 autom\u00e0tica que es podria descriure amb condicionament cl\u00e0ssic, que en dir\u00edem &#8220;ruta perif\u00e8rica&#8221;, fins a una reflexi\u00f3 m\u00e9s profunda, que en dir\u00edem &#8220;ruta central&#8221;. Les actituds que es formen en aquesta, perduren i s\u00f3n m\u00e9s resistents a persuasi\u00f3. [Semblant al Thing quick slow de Kahneman <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#psicologia\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a> ]<\/li>\n<li>[2008 Nudge Theory. Richard Thaler (economista) i Cass Sunstein (jurista) &#8220;Nudge: Improving Decisions About Health, Wealth, and Happiness&#8221; suposen que les persones no prenen decisions de manera completament racional, sin\u00f3 que estan influ\u00efdes per biaixos cognitius, h\u00e0bits i contextos socials. Aleshores, amb una empenta suau (nudge) podem suggerir una conducta. En lloc de confiar-ho tot al missatge i que aquest determini l&#8217;acci\u00f3, pot ser m\u00e9s efectiu modificar el context [fer que la conducta que volem sigui m\u00e9s f\u00e0cil, autom\u00e0tica o socialment acceptada] . Per exemple, m\u00e9s que no pas missatges informant que cal menjar fruita, posar-la m\u00e9s a la vista i en canvi amagar els postres dol\u00e7os. S&#8217;haurien inspirat en la Prospect Theory de Kahneman i Tversky (1979): Tendim a mantenir l&#8217;opci\u00f3 per defecte, la informaci\u00f3 m\u00e9s immediata o emocional i a seguir el que fa la majoria.]<\/li>\n<li>2012 <span style=\"font-size: 1rem;\">Jonathan Haidt, &#8220;The Righteous Mind&#8221;; <\/span>el raonament hum\u00e0 funciona m\u00e9s com un advocat defensor, justificant all\u00f2 que creu i desitja, que no pas com un cient\u00edfic objectiu. El raonament moral, seria post hoc: primer sentim (intu\u00efm) qu\u00e8 \u00e9s correcte o incorrecte, i despr\u00e9s racionalitzem la intu\u00efci\u00f3 per defensar-la. [ja ho va dir Hume]. (&#8220;The emotional tail wags the rational dog.&#8221;)<\/li>\n<li>[s21 la AI permet generar f\u00e0cilment continguts falsos, fake news, que les xarxes socials amplifiquen creant bombolles que reforcen les nostres creences i prejudicis (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/problemes-avui\/#desinformacio\">Desinformaci\u00f3<\/a>). ]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"identitatgrup\">Identitat de grup, prejudicis<\/strong><\/p>\n<p>Com la pertinen\u00e7a a grups influeix en la nostra identitat i en el tracte als altres (discriminaci\u00f3, prejudicis, estereotips).<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1954 Gordon Allport &#8220;The Nature of Prejudice&#8221;. El prejudici seria una generalitzaci\u00f3 injustificada basada en estereotips, que pot anar des de sentiments lleus d\u2019antipatia fins a formes extremes com la persecuci\u00f3 i la viol\u00e8ncia. S&#8217;origina en la simplificaci\u00f3, l&#8217;etnocentrisme (la tend\u00e8ncia a considerar el propi grup com a superior), i la frustraci\u00f3 que busca un \u201cboc expiatori\u201d.<\/li>\n<li>1954 Muzafer Sherif Conflicte realista de grups (1954). En l&#8217;experiment de Robbers Cave es veu com dos grups en un camp d\u2019estiu que han de competir en diferents proves acaben mostrant hostilitat.<\/li>\n<li>1979 Henri Tajfel i John Turner. &#8220;Social Identity Theory&#8221;.\u00a0 Experiment 1971 on fins i tot grups arbitr\u00e0riament formats discriminen l\u2019altre grup. Les persones defineixen part del seu \u201cjo\u201d a trav\u00e9s dels grups als quals pertanyen (fam\u00edlia, naci\u00f3, g\u00e8nere, religi\u00f3, equip, etc.). \u201cWho am I?\u201d es respon en bona part amb \u201cDe quin grup formo part?\u201d. Cal distingir entre la identitat personal (les habilitats apreses, els trets de la personalitat, les experi\u00e8ncies biogr\u00e0fiques, i la identitat social), i a quins grups pertanyem (quina categoria social, ideologia) a quins altres grups ens contraposem. [dretes\/esquerres; Bar\u00e7a\/Madrid; Unionista\/independentista].<br \/>\nLa din\u00e0mica de grups es basa en tres processos. Categoritzar, classificant el m\u00f3n social, &#8220;us vs them&#8221;. Identificar-nos amb el el nostre grup , adoptant les seves normes i valors (ser part d&#8217;un grup valorat augmenta la percepci\u00f3 positiva de si mateix). Comparaci\u00f3 social, el ingroup nostre amb els outgroups.<br \/>\nHi ha una tend\u00e8ncia a afavorir els membres del nostre grup, discriminar els altres. Explica fen\u00f2mens de prejudici, nacionalisme, rivalitat esportiva, pol\u00edtica d\u2019identitats , etc. Turner ho analitzar\u00e0 m\u00e9s detalladament a la seva Self-Categorization Theory, 1987.<br \/>\n[En reflexionar sobre la consist\u00e8ncia del &#8220;jo&#8221;, em venia la imatge d&#8217;un espantaocells una estructura de filferro sense personalitat on s&#8217;hi enganxaven tot de retalls, pl\u00e0stics, papers, enduts pel vent] [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">el jo, invariants<\/a>] [2023, Exposici\u00f3 a Manchester, Belonging]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"biaixos\">Cognici\u00f3 social i biaixos<\/strong><\/p>\n<p>Com processen la informaci\u00f3 les persones en entorns socials i per qu\u00e8 prenen decisions irracionals o estereotipades. [Intel\u00b7lig\u00e8ncia, \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#discussio\">discussi\u00f3<\/a>]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1934 Richard LaPiere va viatjar\u00a0 amb la seva esposa xinesa a 200 establiments, en una \u00e8poca de forts prejudicis. En una enquesta posterior els hotels van respondre que no acollirien xinesos per\u00f2 en realitat ho havien fet.<\/li>\n<li>1974 Kahneman i Twersky, Prospect Theory. (Teories <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#psicologia\">intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/a>) La major part de vegades actuem de manera mig autom\u00e0tica segons esquemes simples, sense avaluar tota la informaci\u00f3.<\/li>\n<li>1984 Susan Fiske i Shelley Taylor. &#8220;Social Cognition: From brains to culture&#8221;. No processar\u00edem la informaci\u00f3 racionalment sin\u00f3 de la manera m\u00e9s econ\u00f2mica (&#8220;cognitive misers&#8221;). Organitzem la informaci\u00f3 social mitjan\u00e7ant estructures mentals com:\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Esquemes: marcs mentals que ens ajuden a interpretar situacions (p. ex., com \u201cfunciona\u201d un sopar amb amics o una entrevista de feina).<\/li>\n<li>Estereotips: esquemes aplicats a grups socials, que simplifiquen per\u00f2 tamb\u00e9 distorsionen la percepci\u00f3 dels altres.<\/li>\n<li>Guions (scripts): seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019accions esperades en contextos socials.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquests mecanismes fan que processem la informaci\u00f3 r\u00e0pidament, per\u00f2 tamb\u00e9 expliquen molts biaixos i errors de judici. D&#8217;entrada apliquem un nivell de processament autom\u00e0tic: r\u00e0pid, inconscient i basat en esquemes (similar al \u201cSistema 1\u201d de Kahneman). Per exemple, si identifiquem un grup social, apliquem els estereotips. Nom\u00e9s si passem al mode reflexiu, m\u00e9s lent, podem corregir els biaixos. Fiske ha assenyalat el paper del poder i l\u2019estatus en la percepci\u00f3 social (les persones poderoses processen menys informaci\u00f3 sobre els altres, perqu\u00e8 no \u201cnecessiten\u201d adaptar-s\u2019hi). Treballem amb poques dimensions (Stereotype Content Model). Per exemple, en calidesa i compet\u00e8ncia, veiem els ancians com \u201camables per\u00f2 poc competents\u201d o els rics com \u201ccompetents per\u00f2 freds\u201d.<\/li>\n<li>1998 Mahzarin Banaji &amp; Anthony Greenwald desenvolupen el &#8220;Implicit Association Test&#8221; capa\u00e7 de recollir biaixos inconscients (Si una persona respon m\u00e9s r\u00e0pid quan \u201cblanc\u201d s\u2019associa amb \u201cbo\u201d que quan \u201cnegre\u201d s\u2019associa amb \u201cbo\u201d). Es va comprovar que les persones que es declaraven liberals i antiracistes mostren algun grau de biaix impl\u00edcit cap a grups socials minoritzats.<br \/>\nEstudis posteriors (Oswald)\u00a0 han establert que aquests biaixos tenen poca influ\u00e8ncia, s\u00f3n importants en cas de decisions r\u00e0pides i autom\u00e0tiques, el sistema 1 de Kahneman. [Com diu el meu amic xgpt, els biaixos impl\u00edcits s\u00f3n com corrents subterr\u00e0nies: no determinen el rumb del vaixell, per\u00f2 poden desviar-lo si el timoner no est\u00e0 atent.][Aix\u00f2 seria un argument a favor de la causalitat\u00a0 &#8220;top-down&#8221;. Els experiments de Benjamin Libet el 198s i despr\u00e9s\u00a0 Haggard o Soon van observar que uns milisegons abans que una persona decideixi conscientment fer un moviment, al cervell ja hi ha activitat neuronal detectable (el \u201creadiness potential\u201d). Aix\u00f2 ha portat alguns a creure que realment no prenem decisions, nom\u00e9s en tenim la il\u00b7lusi\u00f3. Els estudis d&#8217;Oswald indicarien que la influ\u00e8ncia dels biaixos autom\u00e0tics no \u00e9s determinant i que podem actuar en funci\u00f3 dels nostres valors i creences. Les cr\u00edtiques tamb\u00e9 han fet notar que els experiments de Libet mesuraven moviments motors simples (\u201cprem un bot\u00f3 quan vulguis\u201d), no decisions morals, socials o complexes en les quals el paper de la consci\u00e8ncia i el control augmenta molt. [la meva tesina mostrava la limitaci\u00f3 dels cassos considerats per la filosofia de la ment]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"xarxes\">Xarxes socials, bombolles<\/strong><\/p>\n<p>Les xarxes amplifiquen tend\u00e8ncies a biaixos ja existents. (Cass Sunstein (2001, 2017), Pennycook &amp; Rand (2018\u20132023), Lewandowsky et al. (2020)<\/p>\n<p>Biaix de confirmaci\u00f3: tend\u00e8ncia a buscar, interpretar i recordar la informaci\u00f3 d\u2019una manera que confirmi les nostres creences pr\u00e8vies, i a ignorar o q\u00fcestionar la que les contradiu. (Festinger i la disson\u00e0ncia cognitiva, quan rebem informaci\u00f3 que contradiu el que creiem experimentem incomoditat mental i mirem de reinterpretar-la).<br \/>\nA m\u00e9s es d\u00f3na l&#8217;efecte d\u2019exposici\u00f3 repetida (&#8220;mere exposure effect&#8221;, com m\u00e9s vegades veiem una idea, m\u00e9s versemblant ens sembla), Pensament grupal (&#8220;groupthink&#8221; les comunitats bloquegen el debat) i el polaritzen, amb opinions cada cop m\u00e9s extremes. Es d\u00f3na una heur\u00edstica d&#8217;afinitat, confiem m\u00e9s en la informaci\u00f3 compartida per persones \u201ccom nosaltres\u201d.<\/p>\n<p>El resultat s\u00f3n:<\/p>\n<p>&#8220;Echo chambers&#8221;: Els usuaris estan en comunitats on les persones nom\u00e9s interactuen amb altres que comparteixen les mateixes opinions. Les idees circulen i es reforcen m\u00fatuament, creant una sensaci\u00f3 d\u2019unanimitat. (Influ\u00e8ncia conformisme, Ash. Polaritzaci\u00f3 de grups Moscovici, Myers: els grups tendeixen a adoptar posicions m\u00e9s extremes despr\u00e9s de debatre entre si.)<br \/>\n&#8220;Filter bubble&#8221; (Eli Pariser 2011). Els algoritmes de plataformes com Facebook, YouTube o X (Twitter) seleccionen continguts en funci\u00f3 del que t\u2019agrada o amb qu\u00e8 interactues. Aix\u00f2 limita l\u2019exposici\u00f3 a perspectives diferents i refor\u00e7a encara m\u00e9s el biaix de confirmaci\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"causesautoconcepte\">[Com pensem els altres i nosaltres mateixos]<\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes: com expliquem la conducta dels altres, causes internes i externes<\/li>\n<li>Autoconcepte: ens pensem com creiem que ens veu el grup, autoefic\u00e0cia<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"cogniciosocial\">Percepci\u00f3 i cognici\u00f3 social, atribuir causes<\/strong><\/p>\n<p>Com interpretem i donem sentit al comportament dels altres \u2014 percepci\u00f3, atribucions de causa, estereotips, etc. Un dels biaixos que apliquem a nosaltres mateixos \u00e9s atribuir els \u00e8xits a les nostres iniciatives i els fracassos a les circumst\u00e0ncies externes.<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1958 Fritz Heider , teoria de l\u2019atribuci\u00f3 &#8220;The Psychology of Interpersonal Relations&#8221;. A l&#8217;hora d&#8217;entendre i explicar el comportament propi i ali\u00e8, tendim a comportar-nos com a &#8220;psic\u00f2legs na\u00effs&#8221;, atribuint a la intenci\u00f3 i disposici\u00f3 dels subjectes els resultats de les seves accions [quan sovint noi ho s\u00f3n]. Hi ha causes internes (disposicionals com trets, intencions, esfor\u00e7, capacitats de la persona) i causes externes (situacionals, circumst\u00e0ncies com el temps, sort, pressi\u00f3 social o context). No observem els fets de manera neutra sin\u00f3 que els interpretem segons la nostra experi\u00e8ncia. Tenim tend\u00e8ncia a atribuir intencions a les accions dels altres, fins i tot quan no \u00e9s clar que en tinguin.<\/li>\n<li>1965 Edward E. Jones i Keith E. Davis amb la Correspondent Inference Theory, senyalen que quan observem el comportament d\u2019alg\u00fa, intentem determinar si aquest comportament reflecteix realment la seva personalitat o intencions (una \u201cinfer\u00e8ncia corresponent\u201d) [o si es deu a factors externs]. Factors que ajuden a identificar intencions aut\u00e8ntiques serien les seg\u00fcents. El grau d\u2019elecci\u00f3 (si la persona tria lliurement fer una acci\u00f3, \u00e9s m\u00e9s probable que la interpretem com a resultat del seu car\u00e0cter o actituds, per exemple si alg\u00fa parla b\u00e9 d&#8217;alg\u00fa sense que li hagin manat. &#8220;Noncommon effects&#8221; com m\u00e9s \u00fanics o inusuals siguin els resultats d\u2019una acci\u00f3, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s atribuir-los a les intencions de la persona, per exemple si alg\u00fa rebutja una feina molt ben pagada per treballar en una ONG, interpretem que t\u00e9 valors altruistes. La desitjabilitat social, si alg\u00fa expressa una opini\u00f3 impopular amb confian\u00e7a, la considerem m\u00e9s aut\u00e8ntica.<br \/>\nA &#8220;From acts to dispositions: The attribution process in person perception&#8221; (1965) introdueixen el principi de correspond\u00e8ncia subjectiva, segons el qual interpretem les accions dels altres assumint que aquests tenen intencions similars a les que nosaltres tindr\u00edem si f\u00e9ssim el mateix. Heider ja havia dit que &#8220;intentem fer que el m\u00f3n social sigui comprensible aplicant la nostra pr\u00f2pia psicologia als altres&#8221;.<\/li>\n<li>1967 Harold Kelley ho va ampliar amb el model de covariaci\u00f3). Va fer notar que quan observem una acci\u00f3 tenim en compte tres tipus d\u2019informaci\u00f3: Consens (si altres persones actuen igual en la mateixa situaci\u00f3), consist\u00e8ncia (si aquesta persona actua aix\u00ed sempre en aquesta situaci\u00f3) i distintivitat (si aquesta persona actua aix\u00ed nom\u00e9s en aquesta situaci\u00f3 o tamb\u00e9 en altres). Aix\u00f2 permet inferir si el comportament \u00e9s degut a factors interns (la persona) o externs (la situaci\u00f3). Per exemple, si alg\u00fa riu a una com\u00e8dia i a m\u00e9s ho fa la resta (alt consens), i aquesta persona sempre riu a com\u00e8dies (alta consist\u00e8ncia) i no riu a altres coses (alta distintivitat), atribuirem la causa a la situaci\u00f3 (la com\u00e8dia era divertida).<\/li>\n<li>[la distinci\u00f3 entre causes internes i externes, si una acci\u00f3 es deu al car\u00e0cter i actituds d&#8217;una persona i no tant a la es circumst\u00e0ncies externes, \u00e9s clau en el debat\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat i determinisme<\/a> ]<\/li>\n<li>Seguint a Heider, es pot parlar de &#8220;agent detection bias&#8221; o &#8220;intention attribution bias&#8221; en el sentit que tenim a creure que hi ha un un \u201cagent\u201d darrere de qualsevol esdeveniment amb conseq\u00fc\u00e8ncies importants. (desenvolupat tamb\u00e9 per Daniel Wegner, Bertram Malle o Justin Barrett; les persones tendeixen a percebre intenci\u00f3 i disseny on potser nom\u00e9s hi ha atzar o incompet\u00e8ncia.). [Aix\u00f2 t\u00e9 una gran transcend\u00e8ncia, des de creure que hi ha un D\u00e9u que ha creat les coses a creure que tots els mals es deuen a una conspiraci\u00f3 dels malvats (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estupidez-bioy-casares\/\">Bioy Casares<\/a>)]<\/li>\n<li>A l&#8217;hora d&#8217;explicar-nos la conducta dels altres sovint seguim dreceres heur\u00edstiques, com interpretar-ho segons un prototipus o cas conegut, el\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hindsight_bias\">hindsight bias<\/a> on creiem haver predit un fet [la Dominga &#8220;ya lo dec\u00eda yo!], o el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Confirmation_bias\">confirmation bias<\/a> on privilegiem la informaci\u00f3 que confirma les nostres creences o hip\u00f2tesis.<\/li>\n<li>[Tot i que no s&#8217;ha fet la connexi\u00f3, els estudis d&#8217;atribuci\u00f3 en psicologia social en tant que pressuposen la pregunta &#8220;Com sabem que els altres tenen una ment, intencions i emocions com les nostres?&#8221; connecten amb el problema filos\u00f2fic de la intersubjectivitat, el fet que no estic sol al m\u00f3n, sin\u00f3 que comparteixo una realitat amb altres \u00e9ssers que tamb\u00e9 pensen, senten i actuen. La fenomenologia de Husserl, Scheler, Merleau-Ponty plantejava el problema de com accedim a l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019altre ja que no podem \u201cveure\u201d directament la ment d\u2019una altra persona, nom\u00e9s el seu cos i les seves accions. Entre la teoria de l&#8217;atribuci\u00f3 i el descobriment de les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronesmirall\">neurones mirall<\/a>, tenim una resposta emp\u00edrica. Tamb\u00e9 suposa una resposta al problema del solipsisme, que planteja el dubte de si nom\u00e9s existeixo jo i els meus estats mentals, essent la resta una projecci\u00f3 de la meva ment. El fet que actuem, no com si project\u00e9ssim el que ens d\u00f3na al gana sin\u00f3 que d&#8217;una banda, com deia Popper, reality strikes back, i de l&#8217;altra, reconeixem altres subjectes i els atribu\u00efm una ment i intencions reals, i suposem que compartim una mateixa realitat, prova que vivim com si hi hagu\u00e9s un m\u00f3n exterior i unes altres ments independents de nosaltres.]<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"autoconcepte\">Autoconcepte<\/strong><\/p>\n<p>(&#8220;Self-concept&#8221;) com ens percebem i entenem a nosaltres mateixos dins del m\u00f3n social, el conjunt d\u2019idees, creences i percepcions que una persona t\u00e9 sobre qui \u00e9s ella mateixa. T\u00e9 tres components:<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Cognitiu, qu\u00e8 s\u00e9 o crec sobre mi mateix (\u201cS\u00f3c t\u00edmid\u201d, \u201cS\u00f3c intel\u00b7ligent\u201d, \u201cS\u00f3c esportista\u201d&#8230;).<\/li>\n<li>Afectiu: com em sento respecte a aquestes caracter\u00edstiques (relacionat amb l\u2019autoestima).<\/li>\n<li>Comportamental: com actuo en funci\u00f3 de la meva imatge personal (relacionat amb el &#8220;self-presentation&#8221; o la &#8220;identitat social&#8221;).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>[a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/\">Personalitat<\/a> hav\u00edem vist que l&#8217;autopercepci\u00f3 es corresponia bastant b\u00e9 amb el que mesuraven els tests].\u00a0A psicologia social s&#8217;ent\u00e9n &#8220;self-concept&#8221; com una construcci\u00f3 que es forma a trav\u00e9s de com ens veuen, ens jutgen i ens tracten els altres. Treball rellevant per la reflexi\u00f3 sobre <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a>]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>1890 William James, &#8220;The Principles of Psychology&#8221; distingeix entre el I-self (subjecte): el jo com a agent que experimenta. Me-self (objecte): el jo com a cosa que pot ser observada i descrita.<\/li>\n<li>1902 Charles Horton Cooley (1902), Teoria del &#8220;Looking-glass self&#8221;, ens veiem a nosaltres mateixos a trav\u00e9s dels ulls dels altres. La nostra autoimatge es forma en funci\u00f3 de com pensem que els altres ens perceben,i com ens sentim respecte a aquestes percepcions. &#8220;El jo \u00e9s un mirall que reflecteix la imatge que creiem que els altres tenen de nosaltres.&#8221;<\/li>\n<li>1934 George Herbert Mead, &#8220;Mind, Self, and Society&#8221;. El &#8220;self&#8221; es construeix quan aprenem a adoptar el punt de vista dels altres (&#8220;taking the role of the other&#8221;). Hi ha el &#8220;I&#8221; (el jo actiu, espontani), i el \u201cMe\u201d (el jo socialitzat, que internalitza les expectatives dels altres).<\/li>\n<li>[1937 Piaget &#8220;La construction du r\u00e9el chez l\u2019enfant&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/desenvolupament\/#pensament\">Desenvolupament cognitiu<\/a>\u00a0 ). Inicialment, el nad\u00f3 no diferencia entre ell mateix i el m\u00f3n exterior, el seu univers \u00e9s una mena de \u201cmassa indiferenciada\u201d d\u2019experi\u00e8ncies sensorials i motors. &#8220;Le moi et le monde ext\u00e9rieur sont d\u2019abord confondus&#8221;. A mesura que actua sobre el m\u00f3n (xucla, toca, mou, agafa\u2026), el nen descobreix regularitats i resist\u00e8ncies. Algunes coses responen immediatament a la seva acci\u00f3 \u2192 el seu cos (subjecte), altres coses no responen o persisteixen per si mateixes \u2192 objectes del m\u00f3n exterior. Aix\u00ed, el \u201cjo\u201d neix per contrast amb el \u201cno-jo\u201d. El nen s\u2019adona del que pot controlar (el seu cos, les seves accions) i del que no pot (els objectes externs). Aix\u00f2 comen\u00e7a cap els 8-9 mesos amb l&#8217;adquisici\u00f3 de l&#8217;objecte permanent i es consolida cap els 12-24 mesos . La mare seria el primer &#8220;altre&#8221; estable que permet al nen prendre consci\u00e8ncia de si mateix com a subjecte separat.<\/li>\n<li>1951 Carl Rogers, enfoc humanista de la &#8220;Client-Centered Therapy&#8221;. Introduir el concepte de \u201cself ideal\u201d (el jo que voldr\u00edem ser). El benestar pscicol\u00f2gic dependria de la congru\u00e8ncia entre el &#8220;self real&#8221; i el &#8220;self ideal&#8221;.<\/li>\n<li>1967 Daryl J. Bem &#8220;Self-Perception: An Alternative Interpretation of Cognitive Dissonance Phenomena&#8221;, 1972 &#8220;Self-Perception Theory&#8221;. Coneixem els nostres propis estats interns (creences, actituds, emocions) observant el nostre propi comportament, de manera semblant a com observen el comportament dels altres, com si f\u00f3ssim observadors externs. El &#8220;self-concept&#8221; es construeix parcialment a partir de l\u2019autoobservaci\u00f3, no nom\u00e9s de la introspecci\u00f3 o de la validaci\u00f3 social.<\/li>\n<li>1977 Albert Bandura &#8220;Self-Efficacy: Toward a Unifying Theory of Behavioral Change&#8221;. La creen\u00e7a en la pr\u00f2pia capacitat per organitzar i executar les accions necess\u00e0ries per aconseguir un resultat determinat influeix directament en com pensem, sentim, actuem i perseverem davant de reptes. Amb alta autoefic\u00e0cia triarem reptes m\u00e9s dif\u00edcils i ens esfor\u00e7arem m\u00e9s davant els obstacles. La confian\u00e7a en poder sortir-nos-en disminueix l&#8217;ansietat. Millora realment el rendiment (efecte Pygmalion personal).<br \/>\nAdquirim autoefic\u00e0cia observant les nostres habilitats reals, per aprenentatge vicari imitant altres persones amb \u00e8xit, per persuasi\u00f3 social si els altres ens animen. La calma i el benestar ho reforcen mentre que el cansament o l&#8217;estr\u00e8s la rebaixen.<br \/>\nT\u00e9 implicacions en educaci\u00f3 i s&#8217;ha fet servir en llibres per tenir \u00e8xit en negocis o autoajuda. (personalitat, dimensi\u00f3 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#discussi%C3%B3\">confian\u00e7a\/por<\/a>)<\/li>\n<li>1979 Henri Tajfel i John Turner. &#8220;Social Identity Theory&#8221;. Van ampliar el concepte parlant de &#8220;identitat social\u201d, \u00e9s a dir, la part del nostre &#8220;self-concept&#8221; que deriva de pert\u00e0nyer a grups socials (nacionalitat, g\u00e8nere, professi\u00f3, etc.). La nostra autoimatge no \u00e9s nom\u00e9s individual, sin\u00f3 tamb\u00e9 col\u00b7lectiva.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"neurologia\">Neurologia<\/h2>\n<p>[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nivells-de-complexitat-i-emergencia-de-propietats\/\">Nivells de complexitat i emerg\u00e8ncia<\/a>, som ordinadors en xarxa]<\/p>\n<p>Gazzaniga, Who is in charge? cap.5<\/p>\n<ul>\n<li>Cablejats per la interacci\u00f3 social<br \/>\n&#8220;It turns out that we are wired from birth for social interactions.&#8221;Els nens de seguida comencen a aprendre imitant (Bandura, <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#altruismeagressio\">Altruisme\/agressi\u00f3<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> \u00a0) i antropoformitzen objectes que sembla que es moguin amb intencionalitat.<\/span><\/li>\n<li>Cervell social com a resultat de l&#8217;evoluci\u00f3<br \/>\nUna de les hip\u00f2tesis per explicar el creixement del cervell \u00e9s que les interaccions socials del grup exigien m\u00e9s activitat cerebral. S&#8217;ha vist que hi ha \u00e0rees del cervell que responen al que estem veient i escoltant d&#8217;un altre, per exemple, replicant el que est\u00e0 dient i anticipant el final de la frase [com els <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llm\">LLM models de llenguatge<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 AI!]. La necessitat de les interaccions vindria de que sobreviuen millor els grups que aprenen a cooperar m\u00e9s que no pas un grup d&#8217;humans que competeixen.<br \/>\n<\/span>To have social relationships, you call on five cognitive abilities: (1) you must interpret visual information to recognize others, then (2) be able to remember both faces and (3) who has a relationship with whom; (4) you must process emotional information, and then (5) manipulate information about a set of relationships.<\/li>\n<li>Coevoluci\u00f3<br \/>\nBaldwin va fer notar que els trets\u00a0 `[culturals]no es transmeten gen\u00e8ticament, per\u00f2 en canvi, la tend\u00e8ncia a adquirir aquests trets s\u00ed que s&#8217;hereta [per tant sobreviuen millor els que tenen m\u00e9s predisposici\u00f3 social, que despr\u00e9s transmeten continguts.<br \/>\n&#8220;Organisms, through their metabolisms, activities and choices, define and partly create their own niches. They may also partly destroy them. [&#8230;] Suppose some complex behavioural trait P is socially learnt\u2014individuals learn P from others, where they have no real chance of figuring it out for themselves. This will then create selection pressures for genes that make individuals better at socially acquiring P. But these genes wouldn\u2019t have any selective advantage without the prior culture of P, since that culture is in practice necessary for any individual to learn P. After all, there will not be any advantage to a gene that makes you better at learning P from others, if there aren\u2019t any others to learn P from.<\/li>\n<li>Social neurosicence<strong style=\"font-size: 1rem;\"><br \/>\n<\/strong>Social to the Core The great social psychologist Floyd Henry Allport said \u201cSocialized behavior is the supreme achievement of the cortex.\u201d<br \/>\nFinalment, els neur\u00f2legs s&#8217;han adonat que cal estudiar el m\u00f3n social. 1978 David Premark: Complex social interactions depend on our ability to understand the mental states of others. Tenim \u00e0rees del cervell dedicades a entendre els estats mentals dels altres, les neurones mirall. &#8220;We come to understand the states of others by simulating them in our brain and body.<\/li>\n<li>Moral per evoluci\u00f3?<br \/>\nL&#8217;origen de la moral, serien els ensenyaments de la religi\u00f3? O potser \u00e9s que per tal que sobrevisquin els grups socials hem de seguir certa conducta?<br \/>\nPsychologist Jonathan Haidt, in an effort to include what is common to all moral systems, not just Western thought, has come up with this definition: \u201cMoral systems are interlocking sets of values, virtues, norms, practices, identities, institutions, technologies, and evolved psychological mechanisms that work together to suppress or regulate selfishness and make social life possible.<br \/>\nHi haurien certes reaccions emocionals i morals inscrites al cervell. [aleshores aix\u00f2 voldria dir que els que fan el mal estan &#8220;mal cablejats&#8221; i no es poden reeducar?] Haidt and Craig Joseph have come up with a list of universal moral modules after comparing works about human universals, cultural differences in morality, and precursors of morality in chimpanzees. Their five modules have to do with suffering (it\u2019s good to help and not harm others), reciprocity (from this comes a sense of fairness), hierarchy (respect for elders and those in legitimate authority), coalitionary bonding (loyalty to your group) and purity (praising cleanliness and shunning contamination and carnal behavior).<br \/>\nMany examples of moral circuits have been identified, and they seem to be distributed all over the brain. We have many innate responses to our social world, including automatic empathy, implicit evaluation of others, and emotional reactions, and these all inform our moral judgments.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">[Seguim el grup per avantatge evolutiu? cgpt]<\/strong><\/p>\n<p>La tend\u00e8ncia a seguir les directrius del grup al qual pertanyem, encara que a vegades aix\u00f2 suposi anar en contra de l&#8217;evid\u00e8ncia, o adoptar biaixos cognitius i prejudicis, es pot explicar com a resultat de l&#8217;evoluci\u00f3? Tenen m\u00e9s oportunitats de sobreviure els humans que pertanyen a un grup coherent amb les mateixes creences? Aquesta tend\u00e8ncia, \u00e9s transmesa culturalment o b\u00e9 ha arribat a arrelar gen\u00e8ticament?<\/p>\n<p>S&#8217;ha observat a totes les cultures, la qual cosa suggeriria que pot tenir un origen evolutiu. Robin Dunbar, Joseph Henrich i Jonathan Haidt han proposat que el conformisme i la cohesi\u00f3 grupal s\u00f3n estrat\u00e8gies adaptatives. Els humans ser\u00edem una esp\u00e8cie altament cooperativa i dependent del grup. En contextos ancestrals, contradir el grup podia significar expulsi\u00f3 o marginaci\u00f3, \u00e9s a dir, risc vital. David Sloan Wilson proposa que els grups m\u00e9s cohesionats, encara que menys \u201cracionals\u201d, sobreviuen millor que grups desorganitzats. El biaix de confirmaci\u00f3, el pensament grupal (groupthink) o l\u2019obedi\u00e8ncia jer\u00e0rquica serien manifestacions modernes d\u2019aquests mecanismes adaptatius.<br \/>\nPodria tenir una base gen\u00e8tica i alhora, la cultura amplifica i modula aquestes tend\u00e8ncies. Les normes, mites i institucions recompensen el pensament grupal (\u201cser lleial\u201d, \u201cno contradir\u201d). Els infants aprenen per imitaci\u00f3 i refor\u00e7 a adaptar-se a les creences del seu entorn.<br \/>\n[D&#8217;una banda, no cal reinventar la roda, sobrevivim millor si aprofitem l&#8217;experi\u00e8ncia acumulada del grup. De l&#8217;altra, per evolucionar a vegades cal trencar amb les creences establertes, com el &#8220;eppur si mouve&#8221; de Galileu]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3, debat situacionisme \/ personalitat, evoluci\u00f3<\/h2>\n<p><strong>Situacionisme\/personalitat<\/strong><\/p>\n<p>Per Goffman, l\u2019individu no t\u00e9 una \u201cess\u00e8ncia\u201d fixa i coherent, sin\u00f3 que actua com un actor social que interpreta diferents papers segons el \u201ccontext esc\u00e8nic\u201d \u2014 el que ell anomena &#8220;front stage&#8221; i &#8220;back stage&#8221;. Aix\u00f2 no implica falsedat o engany, sin\u00f3 adaptabilitat situacional: en funci\u00f3 de les expectatives dels altres i de les normes socials, activem unes parts o unes altres del nostre repertori d\u2019identitats. El comportament \u00e9s altament dependent de la situaci\u00f3. No podem entendre\u2019l nom\u00e9s com a expressi\u00f3 dels trets interns d\u2019una persona.\u00a0 (Personalitat <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#social\">Psicologia social<\/a> )<\/p>\n<p>Fritz Heider (i m\u00e9s tard, Ross, Nisbett i altres) van mostrar que els humans tenim una tend\u00e8ncia a sobreestimar les causes internes (intencions, car\u00e0cter) i a subestimar els factors situacionals. Aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019anomena el \u201cbiaix fonamental d\u2019atribuci\u00f3\u201d. Quan jutgem els altres, solem pensar \u201cha actuat aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s dolent, negligent o impulsiu\u201d, en lloc de veure com la situaci\u00f3 concreta pot haver for\u00e7at o condicionat aquella acci\u00f3.<\/p>\n<p>Fins a quin punt les nostres accions estan determinades, no pel que som, la nostra personalitat, el nostre projecte de vida, sin\u00f3 per l&#8217;entorn social?<\/p>\n<p>Aix\u00f2 t\u00e9 implicacions profundes per a la manera com entenem la responsabilitat moral i legal. Autors de la teoria cr\u00edtica, de la sociologia del dret i del moviment del &#8220;law and society&#8221; han utilitzat arguments propers a Goffman per assenyalar que la conducta criminal sovint reflecteix estructures socials (pobresa, exclusi\u00f3, pressi\u00f3 de grup, etc.), m\u00e9s que intencions malicioses individuals. D&#8217;altres han assenyalat qu quan la societat ens etiqueta d&#8217;una determinada manera, &#8220;delinq\u00fcent&#8221; acabem actuant segons el rol que se&#8217;ns ha assignat.<br \/>\nEn la pr\u00e0ctica judicial els advocats defensors fan sovint \u00fas d\u2019aquests plantejaments per minorar la responsabilitat de l\u2019acusat. Es consideren atenuants la coacci\u00f3, la situaci\u00f3 social i l&#8217;estat emocional [podr\u00edem dir que si actuem amb el sistema 1 de Kahneman, m\u00e9s autom\u00e0tic i intu\u00eftiu, no som tan responsables com quan ho fem amb el sistema2].<br \/>\nCas Patty Hearst (EUA, 1976). Cas My Lai (Vietnam, 1968), responsabillitat crims de guerra. Abusos a Abu Ghraib (Iraq, 2004).<\/p>\n<p>[Dins de cada societat hi ha uns quants &#8220;tipus&#8221;, guions o papers de vida disponibles en funci\u00f3 de la nostra circumst\u00e0ncia social i les capacitats heretades gen\u00e8ticament <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/100-000-milions-de-vides\/\">100.000M de vides<\/a>]<\/p>\n<p><strong>[4 tipus de fet]<\/strong><\/p>\n<p>Als 90, quan plantejava un inventari de tot el que existeix, considerava els tres tipus de fet, els ens f\u00edsics, que es poden mesurar, l&#8217;experi\u00e8ncia ps\u00edquica que podem sentir i inferir als altres, els continguts culturals, que poden actualitzar-se en les ments i tenir diversos suports f\u00edsics, i un quart tipus de fet que serien les societats, una mena &#8220;d&#8217;organismes&#8221; amb un &#8220;DNA cultural&#8221;. Quines propietats noves apareixen?<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"museu\">Museu<\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Introducci\u00f3: com influencien els grups el que pensem i com actuem? Resum\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a>.<\/li>\n<li>Experiments d&#8217;obedi\u00e8ncia i conformitat: Milgram i desc\u00e0rregues, Zimbardo i la pres\u00f3, Asch.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#conformitat\">Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia<\/a><\/li>\n<li>Pertinen\u00e7a a Grups:<br \/>\n&#8211; Belonging, projecte del Manchester Museum, relectura del colonialisme resseguint la hist\u00f2ria de les persones i objectes que migren i preguntant-se amb qu\u00e8 ens identifiquem: el llenguatge, els llocs, objectes de cada dia.<br \/>\n&#8211; amb quins grups ens identifiquem, i a quins grups ens contraposem (lleng\u00fca, naci\u00f3, pol\u00edtica, futbol, fans d&#8217;un artista)? quines idees (prejudicis) defineix el nostre grup o els altres als quals ens contraposem? \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a><br \/>\n&#8211; quins continguts reps a les xarxes socials? a favor o en contra d&#8217;inmigraci\u00f3, Trump\/Woke, Bar\u00e7a\/Madrid, Catalunya\/Espanya.\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#xarxes\">Xarxes socials, bombolles<\/a><\/li>\n<li>Relacions, transacci\u00f3, l&#8217;amor:\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#relacions\">Relacions interpersonals<\/a>\u00a0 (veure tamb\u00e9 la llista de caracter\u00edstiques de relacions.) [Quins guanys i costos tenim a les nostres relacions? Quins components de passi\u00f3, intimitat i comprom\u00eds?<\/li>\n<li>Observant la conducta dels altres:<br \/>\n&#8211; [Kurt Lewin, la conducta \u00e9s funci\u00f3 del grup; tipus de lideratge \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#dinamicagrups\">Din\u00e0mica de grups i sociometria<\/a>, dibuixa el sociograma a la teva classe o la teva empresa<br \/>\n&#8211; Q\u00fcestionari sobre a qu\u00e8 atribu\u00efm les seves accions \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#cogniciosocial\">Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes<\/a>, intencions i motius interns, circumst\u00e0ncies externes [hi ha d&#8217;haver un dolent]<br \/>\n&#8211; Les &#8220;dreceres cognitives&#8221;, marcs mentals, estereotipus, \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#biaixos\">Cognici\u00f3 social i biaixos<\/a><br \/>\n&#8211; <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#altruismeagressio\">Altruisme\/agressi\u00f3<\/a>\u00a0 Exemples d&#8217;agressi\u00f3: viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en parella, grups violents en el futbol o moviments pol\u00edtics (destrucci\u00f3 a les manifestacions), fascinaci\u00f3 per la viol\u00e8ncia en v\u00eddeojocs, . Exemples d&#8217;altruisme: resposta de la gent quan hi ha hagut una calamitat, voluntariat.<\/li>\n<li>Com es formen les opinions [del grup, preguntem-nos-ho sobre els que creiem que estan equivocats]? Per qu\u00e8 se sostenen creences manifestament err\u00f2nies? Les &#8220;actituds&#8221;, el que creiem, determinem com actuem? Festinger i disson\u00e0ncia cognitiva, el cervell com a advocat defensor i no com a cient\u00edfic.\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#actituds\">Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3<\/a><\/li>\n<li>Com crec que em veuen els altres? Com em presento en diferents grups [els diferents papers que tenim en diferents escenaris]? [com em presento a les xarxes socials? foto caminant pel bosc, fent meditaci\u00f3 a la platja, fent esport, mostrant el cos o el cotxe]\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#autoconcepte\">Autoconcepte<\/a><\/li>\n<li>Qui \u00e9s el malalt? La persona o el grup? Escena de conflicte de parella, fam\u00edlia o grup, potser seguida d&#8217;una sessi\u00f3 individual on es detecta el l&#8217;objecte de la ter\u00e0pia hauria de ser el grup.\u00a0 Fullet\u00f3 amb els eixos de relacions per que el visitant els apliqui a la seva fam\u00edlia o grup. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#terapia\">Ter\u00e0pia sist\u00e8mica familiar<\/a><\/li>\n<li>La vida en grup, est\u00e0 &#8220;preprogramada&#8221; gen\u00e8ticament? o \u00e9s resultat de l&#8217;aprenentatge? Pert\u00e0nyer a un grup i seguir les seves directrius a vegades acr\u00edticament, \u00e9s una adaptaci\u00f3 evolutiva?\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#neurologia\">Neurologia<\/a><\/li>\n<li>Fins a quin punt la nostra conducta \u00e9s determinada pel grup [com els ordinadors que estan en una xarxa] o \u00e9s resultat de les nostres eleccions i projecte de vida? \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"articles\">Articles<\/h2>\n<p>CHAPTER X SOCIAL PSYCHOLOGY 286<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>READING 37: A PRISON BY ANY OTHER NAME . . . 287<br \/>\nZimbardo, P. G. (1972). The pathology of imprisonment. Society, 9(6), 4-8.<br \/>\nHaney, C, Banks, W. C, &amp; Zimbardo, P. G. (1973). Interpersonal dynamics in a<br \/>\nsimulated prison. International Journal of Criminology &amp; Penology, 1, 69-97.<\/li>\n<li>READING 38: THE POWER OF CONFORMITY 295<br \/>\nAsch, S. E. (1955). Opinions and social pressure. Scientific American, 193(5),<br \/>\n31-35.<\/li>\n<li>READING 39: TO HELP OR NOT TO HELP 300<br \/>\nDarley, J. M., &amp; Latan\u00e9, B. (1968). Bystander intervention in emergencies: Diffusion\u00a0 of responsibility. Journal of Personality and Social Psychology, 8, 377-383.<\/li>\n<li>READING 40: OBEY AT ANY COST? 308<br \/>\nMilgram, S. (1963). Behavioral study of obedience. Journal of Abnormal and Social Psychology, 67, 371-378.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida humana :\u00a0 \u00a0L\u2019experi\u00e8ncia humana\u00a0 \u00a0El cos hum\u00e0 \u00a0Cervell, Xarxa neuronal\u00a0 |\u00a0\u00a0Psicologia\u00a0 |\u00a0 Vides humanes Introducci\u00f3\u00a0 Hist\u00f2ria [Grups i relacions]:\u00a0\u00a0Influ\u00e8ncia social, conformisme i obedi\u00e8ncia \u00a0\u00a0\u00a0Din\u00e0mica de grups i sociometria\u00a0 \u00a0Relacions interpersonals\u00a0 \u00a0Altruisme\/agressi\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0 Ter\u00e0pia sist\u00e8mica familiar [ Pertinen\u00e7a a un grup, identitat, biaixos]:\u00a0 Actituds, persuasi\u00f3 i canvi d\u2019opini\u00f3\u00a0 \u00a0 Identitat de grup i &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Psicologia social&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3613"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3613"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3613\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3613"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3613"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3613"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3613"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3613"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}