Caldria una esquerra que gestion\u00e9s a immigraci\u00f3 i una dreta que volgu\u00e9s receptar impostos per tenir uns bons serveis p\u00fablics.<\/p>\n
Partint de la idea de la divisi\u00f3 del treball i dels bancs de temps, haur\u00edem d’aportar a la societat les mateixes hores que n’obtenim, amb alguna mena de correcci\u00f3 quan les hores d’alg\u00fa s\u00f3n molt m\u00e9s productives. Des d’aquest punt de vista tenim les elits, que obtenen m\u00faltiples vegades m\u00e9s hores de servei de les que aporten (fons d’inversi\u00f3, viatges de luxe), i tenim les classes “vulnerables” que obtenen habitatge i serveis socials sense tampoc aportar res. Entremig hi ha els que perden.<\/p>\n
La gent clama contra la gentrificaci\u00f3 com si fos el pla maquiav\u00e8lic d’alg\u00fa entestat en fer malb\u00e9 la vida dels ve\u00efns. Ning\u00fa es pregunta com es guanyen la vida els expats que poden comprar o llogar habitatges als nostres barris. Perqu\u00e8 nosaltres no som competitius?<\/p>\n
Serveis p\u00fablics, sanitat educaci\u00f3 cultura privada? Entre Esterhazy i les subvencions.<\/p>\n
2026<\/p>\n
La gent es queixa que no hi ha oferta d’habitatge per\u00f2 despr\u00e9s tamb\u00e9 es queixa que les promocions urban\u00edstiques es mengen el territori. Potser haur\u00edem de ser menys i no cr\u00e9ixer.
\nEconomist i afordability: Meanwhile, voters make contradictory demands: higher wages but cheaper haircuts; rising prices for the homes they own, lower prices for the ones their children want to buy.<\/p>\n
Extrems: el bonisme que ens deixa a merc\u00e8 de criminals, el rigor de Singapur o Filipines contra les drogues
\nExtrems: entre els nimby a Catalunya que no volen promocions urban\u00edstiques ni plantes d’energia renovable, i la imposici\u00f3 a Xina que tira endavant projectes.<\/p>\n
La gran pol\u00e8mica sobre la gent que ha fet transici\u00f3. Entre els que veuen com atac no poder posar al passaport el seu nou sexe i els que reclamen que es faci constar la seva condici\u00f3. Una soluci\u00f3 simple: nascut home, transici\u00f3 a dona ddmmaaaa.<\/p>\n
Juliol 2026<\/p>\n
Potser la mena de societat\u00a0 a qual haur\u00edem de tenir \u00e9s aquella en qu\u00e8 tots els ciutadans guanyessin un sou digne, suficient per pagar el lloguer o la hipoteca d’un habitatge decent, i cotitzar prou impostos per sostenir els serveis socials de sanitat i educaci\u00f3 i la inversi\u00f3 p\u00fablica d’infraestructures.<\/p>\n
I ni la dreta ni l’esquerra van en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n
La dreta afavoreix el guany sense l\u00edmits d’alguns individus, sense sous m\u00ednims, pocs impostos, amb infra finan\u00e7ament de sanitat o educaci\u00f3 que nom\u00e9s ser\u00e0 accessible als rics. Evitar\u00e0 regulacions a favor dels ciutadans, ja sia de medi ambient, o de salut, prohibint components perjudicials en els aliments. \u00c9s un model per empreses que volen clients rics, o captius de monopolis. i treballadors pobres i sense drets. Clients rics i treballadors pobres, \u00e9s un model no sostenible. Recordo la not\u00edcia que quan Zara va decidir apujar el sou dels seus treballadors, les seves accions van baixar. Entre la cobd\u00edcia dels inversors i la cobd\u00edcia dels consumidors que volem roba barata, productes barats (el model de les empanades argentines), destru\u00efm els treballadors i comer\u00e7os de la classe mitjana.
\nSi empresa t\u00e9 grans beneficis \u00e9s que que hi ha molta difer\u00e8ncia entre el que ven i els seus costos. Per tant, est\u00e0 cobrant de m\u00e9s als seus clients [Apple] i est\u00e0 pagant de menys als seus treballadors, i potser est\u00e0 sobreexplotant o pagant de menys un recurs natural de mat\u00e8ries primeres, o estalviant-se els costos medioambientals i contaminant. I treballadors amb sous que no cotitzin el m\u00ednim que sostenir els serveis p\u00fablic estan degradant l’equilibri del sistema\u00a0 El CEO ser\u00e0 recompensat si els accionistes tenen un bon dividend. Per tant les seves decisions estaran orientades a fer productes i serveis de manera eficient per\u00f2 tamb\u00e9 a no pagar prou i estalviar-se\u00a0 costos mediambientals i de salut. La paradoxa \u00e9s totes les empreses volen clients rics i treballadors pobres. Amb la AI la posen en marxa per estalviar sous per\u00f2 pretenen seguir venent al mateix preu.<\/p>\n
L’esquerra sembla creure en una societat que t\u00e9 infinits recursos capturats pels rics i que l’\u00fanic que cal fer \u00e9s recaptar-los i redistribuir-los. D’una banda hi ha els rics que cotitzen i de l’altra els “vulnerable” als quals l’estat hauria de subministrar habitatge gratuit, baixes indefinides si se’ls fa pesat treballar.\u00a0 Una societat que obre les portes a una immigraci\u00f3 sense lloc de treball sense haver previst habitatge, ni ampliar les plantilles de metges i mestres. Tamb\u00e9 una societat amb un creixent tercer sector que viu molt b\u00e9 com a encarregat de fer de Robin Hood i que acumula el poder. Un societat de ciutadans no tenen recursos per pagar-se la cultura i nom\u00e9s poden accedir als museus i espectacles que els gestors culturals decideixen subvencionar.\u00a0 Una societat on cada cop hi ha menys ciutadans autosuficients i m\u00e9s vulnerables, cada cop menys recursos per infrastructures, sanitat i educaci\u00f3. L’exemple clar\u00edssim\u00a0 \u00e9s el de l’habitatge. En lloc de construir habitatge p\u00fablic, la societat “expropia” els propietaris que tenen llogaters que no arriben a pagar el lloguer i pret\u00e9n que el sector privat, que es mou amb un leg\u00edtim inter\u00e8s econ\u00f2mic faci la feina que hauria d’haver fet el sector p\u00fablic.\u00a0 \u00c9s com si en sanitat no haguessim constru\u00eft hospitals i contractat metges pagats amb recursos p\u00fablic i ens estrany\u00e9ssim que els privats vulguin tenir un benefici. Tampoc \u00e9s un model sostenible.<\/p>\n
minister Pat McFadden appeared to complain about Labour backbenchers saying: \u201cEvery meeting I have is \u2018who can we tax in order to pay benefits to others\u2019. They\u2019re asking the wrong questions.\u201d (BBC<\/a>). La pregunta hauria de ser qu\u00e8 hem de fer per tal que siguin autosuficients.<\/p>\n Ning\u00fa vol pagar el que toca. Tothom vol serveis de primera a preu de tercera. Les empreses no volen pagar un sou just per tenir m\u00e9s beneficis; volen treballadors eficients i dedicats amb sou m\u00ednim. Els que es declaren vulnerables no volen pagar un lloguer, o una hipoteca; volen un pis decent i sanitat p\u00fablica sense contribuir res a la societat. Els pares volen mestres que facin de tutors i psic\u00f2legs privats, els pacients com si paguessin una cl\u00ednica privada a Su\u00efssa. La gent ve a fer turisme a Barcelona i dorm a la platja.\u00a0 Volem trobar una platja neta i amb espai per\u00f2 sense pagar.<\/p>\n Quan l’esquerra diu que hi ha d’haver ajudes per les fam\u00edlies amb baixos ingressos, s’equivoca. No hi ha d’haver ajudes, hi ha d’haver bons ingressos, ingressos suficients per pagar l’habitatge, la sanitat i l’educaci\u00f3. Aquest plantejament es conforma amb una vulnerabilitat cr\u00f2nica i deixa de lluitar pels bons llocs de treball.<\/p>\n [A mi no em molesta que hi hagi rics, a mi em molesta que hi hagi treballadors explotats. I sovint, va relacionat].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Caldria una esquerra que gestion\u00e9s a immigraci\u00f3 i una dreta que volgu\u00e9s receptar impostos per tenir uns bons serveis p\u00fablics. Partint de la idea de la divisi\u00f3 del treball i dels bancs de temps, haur\u00edem d’aportar a la societat les mateixes hores que n’obtenim, amb alguna mena de correcci\u00f3 quan les hores d’alg\u00fa s\u00f3n molt … <\/p>\n