{"id":3625,"date":"2025-10-05T17:46:01","date_gmt":"2025-10-05T17:46:01","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3625"},"modified":"2026-01-26T20:15:22","modified_gmt":"2026-01-26T20:15:22","slug":"holanda","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/","title":{"rendered":"Holanda i B\u00e8lgica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/2v-la-vida-el-que-he-viscut\/#arxius\">Arxius<\/a>: Els llocs i els temps. Pa\u00efsos baixos, Holanda i B\u00e8lgica<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#mevaexperiencia\">La meva experi\u00e8ncia<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#arts\">Arts<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#arquitectura\">Arquitectura<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#musica\">M\u00fasica<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#pensament\">Pensament<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#geografia\">Geografia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/#menjar\">Menjar<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mevaexperiencia\">La meva experi\u00e8ncia<\/h2>\n<ul>\n<li>Refer\u00e8ncies a casa: Una reproducci\u00f3 de Van Gogh. El conte &#8220;Shora y las cig\u00fce\u00f1as&#8221; de Meindert Dejong. Un conte on sortia un nen que aturava una inundaci\u00f3 posant el dit a un forat que hi havia a un dic (en realitat escrit per una americana, Mary Mapes Dodge, &#8220;Hans Brinker, or the Silver Skates&#8221;. El Huyghens de &#8220;Quatre nois genials&#8221; (que he tornat a comprar recentment]. A Solius escoltava les variacions simf\u00f2niques de C\u00e9sar Franck. Vaig llegir el diari d&#8217;Anna Frank. Formatges i mantega a Andorra.<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Als 15 anys vaig fer una estada a Goch a casa els Torra i em van dur un dia a menjar una Rijkstaffel. Vaig provar el licor d&#8217;ou.<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">1985 Pilar embarassada de la Teresa, a l&#8217;hotel Doelen, Rijksmuseum, Stelelijk, casa d&#8217;Anna Frank. Els canals amb les cases de ma\u00f3.<\/span><\/li>\n<li><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2002\/\">2002<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/Azddh8u9pq52zZ4T6\">Amsterdam<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> amb la Teresa i la Maria, hotel Meridien (diuen que estava borratxo despr\u00e9s de dues cerveses amb la Rijkstaffel)<\/span><\/li>\n<li>2011-2012 Maria d&#8217;Erasmus a Amsterdam. \u00a0<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2011\/\">2011<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/4GZPb3FmybBgyLHV8\">Bonn-Amsterdam<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0,\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/S3KXBSucYWZwBRZR7\">Maria a Amsterdam<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">.\u00a0 \u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2012\/\">2012<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">:\u00a0\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/DyWEk4MQ27sANn1B9\">Caiac Neerpelt-Amsterdam<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> (+B\u00e8lgica). Kroketten. L&#8217;Holanda rural amb les casetes i jardins cuidad\u00edssims; molins, canals amb terrasses. Els canals entre els camps.<\/span><\/li>\n<li><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2016\/\">2016<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/DkYMZTJAkP94NuA27\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Den Bosch<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> \u00a0 Amsterdam i la Haia.<\/span><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2025\/\">2025<\/a> El Rijn \u00a0<a href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/RNZqLPFJWToZSxmKA\">De Mainz a Amsterdam<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczO79egXU1yn7GPXvG6iLaReNhVyqVigDXp-3sUgP4KIdrLijfLldLYvATNxZc5Pmge0BBkYePER3y8uxfV8LOm2fhY1006zAM-QjttKWs8Jt9H9pOq7MYMqZokAPsN5Fs0Y6lXe72cwMQdpVVA0SQ2p=w800-h600-s-no-gm\" width=\"800\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczMFfD739dc3cPaPmIGR-W9zaRCXjERvy-bvR7nMTkL4Sdeq4RfLsHWNaG4JKb2CykAj31zTC7HAcld6V867EAnRkG_MzToYLsgQDG-BuBa7q96iw9BYoXehnqQxcB-gkBDQhDE1c5wdzXo2Z2Q4ozPC=w813-h610-s-no-gm\" width=\"813\" height=\"610\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczPUM6F7KaX7oVJq9rHVQZJL3SsVWUuc0e3O5nEuQrbDJ-PTYih5zChjaYfEMdVeapX1ZIid9yuT65gEpB4fP79hYAgcxGZd9bjzD4pLtJXSR1VXaPams2_ler_GAhFdiCu4Mq4EpiSgxp97IByoB6RmVg=w813-h610-s-no-gm\" width=\"813\" height=\"610\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczNxWKN8zJRBSHG3LFbjnyaXLaMSe9-6RikltJqJqo71GsGqU6RPREk3EbH4DYqY65WIgatO0uR44JFUpB-D5iYrofUzz_58B_L_CfUR2TsKKn_O6ZQ4goU3uwJYjdhdXYN4ndPI2RMTXszbFzShWQ3O=w800-h600-s-no-gm\" width=\"800\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczNzvXFEBfRXu3qGdl32gDZbCUsLQSxg9-Ul7dE6t5xsz4H2pN_cd72Rkrm7N5cvpXbKjsLKcJ4Wgizqdm04pp0jSMxtuf04DgBx-nh31pueuJ7MF65rdSysA3z8rgkEhSiqtx5Ihh0NwbsaiDSPJRYk=w813-h610-s-no-gm\" width=\"813\" height=\"610\" \/><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/europa\/#holanda\">Notes per viatges<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"arts\">Arts<\/h2>\n<p>A casa ten\u00edem al menjador una reproducci\u00f3 d&#8217;un esborrany d&#8217;un paisatge de Van Gogh. Tamb\u00e9 m&#8217;havia parlat de Brueghel, les escenes amb molta gent, les noces on porten tots de plats en una taula de fusta i un nen es llepa els dits. Cap als 20 anys, entusiasmat amb l&#8217;art abstracte de Kandinsky i Mondrian comprava els di\u00e0legs de &#8220;Realidad Natural i realidad abstracta&#8221;. M&#8217;atreia el grup de Stijl, les cadires geom\u00e8triques. En el primer viatge comprava una maqueta d&#8217;una casa de Gerrit Rietveld (que encara no he fet). D&#8217;alguna manera ja coneixia Vermeer perqu\u00e8 una foto de la Pilar prop de la resid\u00e8ncia em recordava &#8220;La noia de la perla&#8221;.\u00a0 El 1984 en un viatge a Munich comprava l&#8217;obra completa de M.E.Escher. Al viatge de 1985, un llibre de gravats i la maqueta de la casa de Gerrit Rietveld.<br \/>\nJa m\u00e9s gran, als museus m&#8217;aturava als paisatges de Ruysdael. Inter\u00e8s pels retrats de Rembrandt. Rubens en canvi, mai m&#8217;ha atret.<br \/>\nEn els viatges de feina a Madrid anava al Prado i sempre comen\u00e7ava per la Sala 6 on hi havia el Jard\u00ed de les Del\u00edcies de Ieronymus Bosch, sobre el qual me&#8217;n vaig comprar un llibre. M\u00e9s tard en ocasi\u00f3 d&#8217;una exposici\u00f3 especial vaig descobrir les escenes del m\u00e9s enll\u00e0.<br \/>\nM&#8217;atreia la imaginaci\u00f3 de Magritte, en vaig veure alguna exposici\u00f3, comprar un llibre i visitar el seu museu a Brusel\u00b7les.<\/p>\n<p><strong>Segle XVI: El Renaixement N\u00f2rdic i la influ\u00e8ncia italiana<\/strong><br \/>\nContext: \u00c9poca de prosperitat econ\u00f2mica, humanisme i la Revolta contra els Habsburg (que donar\u00e0 lloc als Pa\u00efsos Baixos del Nord -Holanda- i del Sud -Flandes-). Es deixa enrere el G\u00f2tic i s&#8217;incorpora l&#8217;influx del Renaixement itali\u00e0 (perspectiva, proporci\u00f3, temes cl\u00e0ssics), per\u00f2 amb un enfocament m\u00e9s terrenal i detallat. (Gombrich caps. 17 i 18)<\/p>\n<p>M188: Germans Limburg. Les Tr\u00e8s Riches Heures du Duc de Berry [Museu Cond\u00e9, Chantilly].<br \/>\n(M189 Claus Sluter, escultor. M193 Retaules d&#8217;altar. M195 retrats, Memling.\u00a0 M196-197 Tapissos. Armadures. M199 Quentin Massys<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-hieronymus-bosch\/\">Hyeronimus Bosch<\/a>\u00a0 \u00a0(1450-1516) [les visites al Prado cada cop que anava a Madrid, 2016 i Ven\u00e8cia] M194<\/li>\n<li>Pieter Bruegel el Vell (c. 1525-1569): Escenes de la vida al camp. (La boda camperola al KHM de Viena). Babel. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=brueghel\">galeria<\/a>) M201<\/li>\n<\/ul>\n<p>Flandes<\/p>\n<ul>\n<li>Jan van Eyck (c. 1390-1441): &#8220;El matrimoni Arnolfini&#8221; a la National Gallery, &#8220;L&#8217;adoraci\u00f3 de l&#8217;anyell m\u00edstic&#8221;. M190-191<\/li>\n<li>Rogier van der Weyden (c. 1400-1464): &#8220;El davallament de la creu&#8221; al Prado. M192<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Segle XVII: El Segle d&#8217;Or Holand\u00e8s<\/strong><br \/>\nContext: L&#8217;edat d&#8217;or de la Rep\u00fablica Holandesa. \u00c9poca de m\u00e0xima prosperitat comercial, poder naval i una societat burguesa i protestant que va generar una demanda art\u00edstica sense precedents. L&#8217;art es secularitza: ja no ho encarreguen esgl\u00e9sies sin\u00f3 burgesos per a les seves cases. Especialitzaci\u00f3 en g\u00e8neres (paisatge, natura morta, escenes de g\u00e8nere, retrat). (Gombrich cap.20 &#8220;Aquests holandesos van ser els primers en la hist\u00f2ria de l&#8217;art a descobrir la bellesa del cel&#8221;. Rembrandt sabia mirar la profunditat del cor hum\u00e0, i copsar les vibracions de l&#8217;\u00e0nima. )<\/p>\n<p>M249 Els mapes.<br \/>\nM250 T\u00e8cnica perspectiva, Delft, camera obscura<br \/>\nM258 Natura morta<\/p>\n<ul>\n<li>Rembrandt van Rijn (1606-1669): El geni de la llum i l&#8217;ombra. Mestre del retrat (individual i de grup, com &#8220;La Ronda de Nit&#8221;) i dels aiguaforts. La seva introspecci\u00f3 psicol\u00f2gica \u00e9s insuperable.\u00a0\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=rembrandt\">galeria<\/a>) M256<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/421-vermeer-johannes\/\">Johannes Vermeer<\/a> (1632-1675). M254<\/li>\n<li>Frans Hals (c. 1582-1666): Innovador en el retrat, amb pinzellades lliures i espont\u00e0nies que capturen la vitalitat i el car\u00e0cter del model.\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=hals\">galeria<\/a>)<\/li>\n<li>Jacob van Ruisdael (c. 1628-1682): El gran paisatgista, capa\u00e7 de capturar la dram\u00e0tica llum i els cels holandesos.\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=ruisdael\">galeria<\/a>) M257<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El Segle XVII a Flandes<\/strong><\/p>\n<p>Al sud (B\u00e8lgica), sota domini espanyol i cat\u00f2lic, l&#8217;art es converteix en una eina de la Contrarreforma: ha de ser sensorial, dram\u00e0tic i emocionant per reconquerir els fidels. Dinamisme, exuber\u00e0ncia, colors rics, dramatisme i un rebuig a la sobrietat del nord protestant.<br \/>\nM260 Michael Sweerts<\/p>\n<ul>\n<li>Peter Paul Rubens (1577-1640): El gran geni del Barroc flamenc. La seva obra \u00e9s sin\u00f2nim de vitalitat, carn, moviment i un domini absolut de la composici\u00f3 i el color. El seu taller era una f\u00e0brica d&#8217;art que dominava Europa (&#8220;El davallament de la creu&#8221;, &#8220;Les tres gr\u00e0cies&#8221;). M247-248, M251 La Contrareforma,<\/li>\n<li>Anton van Dyck (1599-1641): deixeble brillant de Rubens, per\u00f2 que va trobar el seu llinatge en el retrat. Es va convertir en el pintor de cort per excel\u00b7l\u00e8ncia a Anglaterra, creant un arquetip d&#8217;aristocr\u00e0cia elegant i refinada. M259<\/li>\n<li>Jacob Jordaens (1593-1678): L&#8217;altre gran deixeble de Rubens. La seva pintura \u00e9s m\u00e9s terrenal i propera, amb escenes de la vida popular i un \u00fas potent del clarobscur.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Holanda Segle XVIII: Classicisme i influ\u00e8ncia francesa<\/strong><br \/>\nDeclivi econ\u00f2mic i pol\u00edtic. El gust art\u00edstic s&#8217;europe\u00eftza, seguint les modes de Fran\u00e7a (Rococ\u00f3) i el Classicisme. Estil m\u00e9s refinat, elegant i sovint moralitzant. Destaquen les natues mortes de gran luxe (&#8220;pronkstilleven&#8221;). Cornelis Troost (1697-1750): Retratista de la societat burguesa amb un estil elegant i una mica sat\u00edric.<\/p>\n<p><strong>Segle XIX: Romanticisme, Realisme i l&#8217;arribada de la modernitat<\/strong><br \/>\nFormaci\u00f3 del Regne dels Pa\u00efsos Baixos, revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n<ul>\n<li>Romanticisme: Paisatges amb \u00e8mfasi en l&#8217;emoci\u00f3 i la for\u00e7a de la natura. Escola de La Haia (c. 1860-1900): Similar al realisme franc\u00e8s de Barbizon. Paisatges i escenes camperres amb una paleta de colors terrosos i grisos (&#8220;tonalisme&#8221;). Amsterdamse School (Impressionisme holand\u00e8s): Versi\u00f3 local de l&#8217;impressionisme, m\u00e9s fosca i amb pinzellada lliure. Jozef Isra\u00ebls: El &#8220;Millet holand\u00e8s&#8221;, pintor de la vida dura dels pescadors. [ postal, els nens a la platja]\u00a0\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=israels\">galeria<\/a>)<\/li>\n<li>Vincent van Gogh (1853-1890). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/van-gogh-autoretrat-1887\/\">Autoretrat Chicago<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/zimmer-holderlin-theo-van-gogh\/\">Theo<\/a>.\u00a0\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=vangogh\">galeria<\/a>) M304<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Flandes\u00a0Segle XVIII-XIX<\/strong><br \/>\nClassicisme, Romanticisme i els or\u00edgens del Modernisme. Successives dominacions (austr\u00edaca, francesa, neerlandesa) fins a la independ\u00e8ncia de B\u00e8lgica el 1830.<br \/>\nNeoclassicisme: Estil acad\u00e8mic internacional.<br \/>\nRealisme i Romanticisme:<\/p>\n<ul>\n<li>Jacques-Louis David, franc\u00e8s exiliat a Brussel\u00b7les. &#8220;La mort de Marat&#8221;<\/li>\n<li>(Antoine Wiertz (1806-1865): Un rom\u00e0ntic extravagant i megal\u00f2man, precursor del simbolisme per les seves obres de gran format i temes fant\u00e0stics.<\/li>\n<li>James Ensor (1860-1949): Un punt d&#8217;inflexi\u00f3. Encara que es va associar als moviments d&#8217;avantguarda, la seva obra \u00e9s \u00fanica. Les seves escenes de multituds amb m\u00e0scares s\u00f3n una cr\u00edtica social \u00e0cida i un pont directe cap al Expressionisme i el Surrealisme.)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Holanda Principis del Segle XX: Les avantguardes. Art contemporani<\/strong><br \/>\nDe Stijl (1917-1931): L&#8217;abstracci\u00f3 geom\u00e8trica pura. Reducci\u00f3 a les l\u00ednies horitzontals i verticals i als colors primaris (vermell, groc, blau) m\u00e9s el negre i blanc. (De Bergen School: Un expressionisme amb colors intensos i formes simplificades, influ\u00eft per Van Gogh i el cubisme.)<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mondrian-piet-1872-1944\/\">Piet Mondrian (1872-1944)<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=mondrian\">galeria<\/a>) M349<\/li>\n<\/ul>\n<p>Postguerra i Segona Meitat del Segle XX. Reconstrucci\u00f3, cr\u00edtica social i nous mitjans. Informalisme, Art Brut, Pop Art, Conceptualisme.<br \/>\nCoBrA (1948-1951): Moviment d&#8217;avantguarda (Copenhaguen, Brussel\u00b7les, Amsterdam) que defensava l&#8217;experimentaci\u00f3 lliure i l&#8217;art espontani, inspirat en el art infantil i els malalts mentals.<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: 1rem;\">B\u00e8lgica Contempor\u00e0nia<br \/>\n<\/strong><span style=\"font-size: 1rem;\">Expressionisme: Escola de Laethem: Dos grups (un m\u00e9s simbolista, l&#8217;altre m\u00e9s expressionista) que van treballar al poble de Sint-Martens-Latem. Constant Permeke (1886-1952): El m\u00e0xim exponent de l&#8217;expressionisme flamenc. Les seves pintures de pescadors i camperols s\u00f3n fosques, terroses i d&#8217;una for\u00e7a f\u00edsica aclaparadora. <\/span><span style=\"font-size: 1rem;\">Surrealisme: Com vam comentar, un dels moviments m\u00e9s importants del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li>Fernand Khnoppf \u00a0(1858\u20131921) <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Caress_of_the_Sphinx\">La car\u00edcia de l&#8217;esfinx<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/magritte\/\">Magritte<\/a>\u00a0 (1898-1967) M351<\/li>\n<li>Paul Delvaux (1897-1994)<br \/>\nQuadres d&#8217;atmosfera silenciosa i on\u00edrica, amb dones nues o seminues amb mirades perdudes, situades en paisatges urbans amb arquitectures cl\u00e0ssiques o estacions de tren. Sovint hi apareixen esquelets vestits de manera formal, creant una barreja d&#8217;erotisme, misteri i introspecci\u00f3. &#8220;L&#8217;aurora&#8221;, &#8220;La ville endormie&#8221;, &#8220;Les phases de la lune&#8221;. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=delvaux\">galeria<\/a>]<\/li>\n<li>CoBrA (1948-1951): B\u00e8lgica va ser la &#8220;B&#8221; d&#8217;aquest moviment d&#8217;avantguarda (juntament amb Copenhaguen i Amsterdam). Defensava un art lliure, espontani i proper a l&#8217;art infantil. Pierre Alechinsky (1927): El principal exponent belga, conegut per les seves pintures plenes d&#8217;un lirisme cal\u00b7ligr\u00e0fic.<\/li>\n<li>Marcel Broodthaers (1924-1976) [MACBA]M394<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Museus<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Magritte%20Museum\">Magritte Museum<\/a><\/u>\u00a0(Bruxelles-B\u00e8lgica)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Mus%C3%A9es%20royaux%20des%20Beaux%20Arts\">Mus\u00e9es royaux des Beaux Arts<\/a><\/u>\u00a0(Bruxelles-B\u00e8lgica)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Rembrandthuis\">Rembrandthuis<\/a><\/u>\u00a0(Amsterdam-Holanda)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Rijksmuseum\">Rijksmuseum<\/a><\/u>\u00a0(Amsterdam-Holanda)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Stedelijk%20museum\">Stedelijk museum<\/a><\/u>\u00a0(Amsterdam-Holanda)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Van%20Gogh%20Museum\">Van Gogh Museum<\/a><\/u>\u00a0(Amsterdam-Holanda)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Het%20Paleis\">Het Paleis<\/a><\/u>\u00a0(Den Haag-Holanda)<\/li>\n<li><u><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/obres-dun-museu\/?nommuseu=Mauritshuis\">Mauritshuis<\/a><\/u>\u00a0(Den Haag-Holanda)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Notes per galeries mentals al elmeumon:<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-hieronymus-bosch\/\">Bosch<\/a>, (Brueghel), <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/421-vermeer-johannes\/\">Vermeer<\/a>, (Rembrandt?) <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/van-gogh-1853-1890\/\">Van Gogh<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/421-mondrian-piet1872-1944\/\">Mondrian<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-escher\/\">Escher<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/magritte\/\">Magritte<\/a><\/li>\n<li>Rijksmuseum: patiandors, nens platja<\/li>\n<li>Esgl\u00e9sies sanredam (esgl\u00e9sies de parets blanques Gerard Houckgeest, New Church in Delft with the Tomb of William the Silent, 1650) galeria<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Paisatges<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>[pendent]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Natura morta<\/strong><\/p>\n<p>Rams de flors, taules parades amb menjar, vanitas. <a href=\"https:\/\/culturetourist.com\/museums\/museum-reviews\/virtual-museum-visit-still-lifes-at-the-rijksmuseum\/\">Natura morta al Rijksmuseum<\/a><\/p>\n<ul>\n<li>Ambrosius Bosschaert el Vell (1573\u20131621). <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/96\/Ambrosius_Bosschaert_the_Elder_%28Dutch_-_Flower_Still_Life_-_Google_Art_Project.jpg\/960px-Ambrosius_Bosschaert_the_Elder_%28Dutch_-_Flower_Still_Life_-_Google_Art_Project.jpg\">Gerro de flors<\/a> (1618). Ram a la finestra (1610).<\/li>\n<li>Willem Claesz Heda (1594\u20131680). <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a1\/Willem_Claesz._Heda_005.jpg\/960px-Willem_Claesz._Heda_005.jpg\">Esmorzar<\/a> (Ontbijt) (1631). Natura morta amb copa R\u00f6mer (1636). Natura morta amb copa d\u2019argent (1642).<\/li>\n<li>Pieter Claesz (1597\u20131660).<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/9\/97\/Pieter_Claesz._-_Stilleven_met_kalkoenpastei_-_Google_Art_Project.jpg\/1280px-Pieter_Claesz._-_Stilleven_met_kalkoenpastei_-_Google_Art_Project.jpg\"> Natura morta<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\"> , Vanitas amb viol\u00ed i esfera de vidre (1628). Natura morta amb taronja pelada (1642)<\/span><\/li>\n<li>Jan Davidsz de Heem (1606\u20131684). Gerro amb flors (1645). Natura morta amb fruita i copa daurada (1660). <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/3\/3a\/Jan_Davidsz._de_Heem_-_A_Table_of_Desserts_-_WGA11289.jpg\/960px-Jan_Davidsz._de_Heem_-_A_Table_of_Desserts_-_WGA11289.jpg\">Postres<\/a> Natura morta de banquet (1640)<\/li>\n<li>Clara Peeters (1607-1657)\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/File:Clara_Peeters_-_Still_Life_with_Cheeses,_Almonds_and_Pretzels.jpg\">Natura morta amb formatges<\/a><\/li>\n<li>Willem van Aelst (1627\u20131683). Natura morta amb equip de cacera (1665). <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/6f\/Willem_van_Aelst_-_Bloementuil.jpg\">Natura morta<\/a> amb ra\u00efm i copa de vidre (1661)<\/li>\n<li><strong>Adriaen Coorte<\/strong> (1659\u20131707) <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a9\/Adriaen_Coorte_-_Three_peaches_on_a_stone_ledge_with_a_Painted_Lady_butterfly.jpg\/500px-Adriaen_Coorte_-_Three_peaches_on_a_stone_ledge_with_a_Painted_Lady_butterfly.jpg\">Tres pr\u00e9ssecs en una taula de pedra<\/a> (1700). Natura morta amb maduixes (1696)<\/li>\n<li><span style=\"font-size: 1rem;\">Rachel Ruysch (1664\u20131750). <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/78\/Bloemstilleven_met_vlinders_op_een_stenen_bank_by_Rachel_Ruysch.jpg\">Gerro de flors<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a9\/Adriaen_Coorte_-_Three_peaches_on_a_stone_ledge_with_a_Painted_Lady_butterfly.jpg\/500px-Adriaen_Coorte_-_Three_peaches_on_a_stone_ledge_with_a_Painted_Lady_butterfly.jpg\" width=\"500\" height=\"663\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"arquitectura\">Arquitectura<\/h2>\n<p>[les cases de ma\u00f3 dels canals a Amsterdam. Els interiors d&#8217;esgl\u00e9sies a quadres del sXVII. La m<span style=\"font-size: 1rem;\">aqueta Casa Schr\u00f6der que vaig comprar el 1984. Les cases endre\u00e7ades dels pobles, tant diferents de les de pedra de Catalunya o It\u00e0lia. Les kubuswoningen i l&#8217;arquitectura moderna espectacular de Rotterdam]<\/span><\/p>\n<p><strong>ROM\u00c0NIC (s. X\u2013XII)<\/strong><br \/>\nA la regi\u00f3 neerlandesa i flamenca el rom\u00e0nic \u00e9s m\u00e9s tard\u00e0 i menys monumental que a Fran\u00e7a o Alemanya, per\u00f2 presenta trets propis. Esgl\u00e9sies de pedra amb torres massisses. Influ\u00e8ncia de l\u2019arquitectura ot\u00f2nica i mosana (vall del Mosa). Decoraci\u00f3 s\u00f2bria, arcs de mig punt. Rom\u00e0nic a la zona de Limburg. Basiliek van Sint Servaas (Maastricht). A B\u00e8lgica (Val\u00f2nia) hi ha l&#8217;escola mosana, la Bas\u00edlica de Saint-Barth\u00e9lemy i Notre-Dame d\u2019Avroy (Li\u00e8ge).<\/p>\n<p><strong>G\u00d2TIC (s. XII\u2013XVI)<\/strong><br \/>\nSer\u00e0 molt important especialment a Flandes, centre urb\u00e0 i comercial, alt\u00edssims campanars civils i torres comunals (belforts), esgl\u00e9sies d\u2019al\u00e7ada moderada per\u00f2 molt refinades, arquitectura civil potent: ajuntaments, llotges, mercats.<br \/>\nFlandes: Catedral de Sant Mart\u00ed (Ypres), Catedral de Sant Bav\u00f3 (Gant). Belfort de Bruges i Gant. Ajuntament de Lovaina i Ajuntament de Brussel\u00b7les (g\u00f2tic brabant\u00ed).<br \/>\nPa\u00efsos Baixos: Dom de Utrecht (inacabat per\u00f2 monumental). Esgl\u00e9sies de sala (hall churches) t\u00edpiques del nord.<\/p>\n<p><strong>RENAIXEMENT (s. XVI)<\/strong><br \/>\nArriba a trav\u00e9s d\u2019It\u00e0lia per\u00f2 fortament reinterpretat per mestres locals.<\/p>\n<p><strong>BARROC I CL\u00c0SSICISME (s. XVII\u2013XVIII)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Flandes, cat\u00f2lic, barroc exhuberant influ\u00eft pels jesuites. Catedral de Sant Miquel i Santa G\u00fadula (Brussel\u00b7les, fa\u00e7ana barroca). Esgl\u00e9sies de Rubens a Anvers (com. Sint-Carolus Borromeus).<\/li>\n<li>Als Pa\u00efsos Baixos, protestants, est\u00e8tica s\u00f2bria i elegant. Royal Palace op de Dam (Amsterdam). Cases de canal del segle XVII (fa\u00e7anes estretes i ornamentaci\u00f3 moderada). [Les pintures d&#8217;interiors d&#8217;esgl\u00e9sies com Pieter Jansz Saenredam (1597\u20131665), el mestre de la precisi\u00f3 arquitect\u00f2nica, dibuix i pintura molt mesurats), una llum neutra i freda. Interior of the Church of St Odulphus, Assendelft (1649). Interior of the Great (St Bavo) Church, Haarlem (variants, ex. 1628 \/ 1636\u201337) \u2014 National Gallery. Emanuel de Witte (ca.1615\u20131692), la llum i la vida dins l\u2019espai sagrat. The Interior of the Oude Kerk, Amsterdam (during a sermon) (c. 1660) \u2014 National Gallery (Londres). Gerard (Gerrit) Houckgeest (c.1600\u20131661), Interior of the Nieuwe Kerk, Delft (with the tomb of William the Silent) (1651, Mauritshuis) i Interior of the Oude Kerk at Delft]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>SEGLE XIX (neocl\u00e0ssic, revival i industrial)<\/strong><br \/>\nLa industrialitzaci\u00f3 introdueix nous materials i estils com neog\u00f2tic, neorom\u00e0nic, neocl\u00e0ssic. Construcci\u00f3 d\u2019estacions, f\u00e0briques, ponts de ferro.<\/p>\n<ul>\n<li>B\u00e8lgica: urbanisme monumental del rei Leopold II (Brussel\u00b7les), Palau de Just\u00edcia.<\/li>\n<li>Pa\u00efsos Baixos: Rijksmuseum i Estaci\u00f3 Central d\u2019Amsterdam (de Pierre Cuypers, neog\u00f2tic nacional).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>SEGLE XX (avantguardes, modernisme i racionalisme)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>B\u00e8lgica. Art Nouveau molt important, amb Victor Horta i Henry Van de Velde. Casa Tassel, Casa Solvay (Horta).<\/li>\n<li>Pa\u00efsos Baixos. Art Nouveau, Amsterdamse School (decorativa i expressiva). Hendrik Petrus Berlage, Beurs van Berlage, racionalista. Moviment Modern (1920\u20131940):\u00a0 Gerrit Rietveld, De Stijl, <a href=\"https:\/\/www.schroderhouse.com\/\">Casa Schr\u00f6der<\/a> . Van Nelle Fabriek (Rotterdam), icona mundial. Reconstrucci\u00f3 moderna a Rotterdam despr\u00e9s de la WWII. [Kubus Woningen]<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>SEGLE XXI (arquitectura contempor\u00e0nia)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Pa\u00efsos Baixos, enfocament innovador, sostenible, experimental. OMA \/ Rem Koolhaas, MVRDV, UNStudio, West 8. Casa Dansa de la Biblioteca de Delft (Mecanoo). Markthal (Rotterdam, MVRDV). EYE Film Institute (Amsterdam).<\/li>\n<li>B\u00e8lgica, renovaci\u00f3 urbana de qualitat, barreja de tradici\u00f3 i modernitat. Robbrecht &amp; Daem, Xaveer De Geyter, 51N4E, Neutelings Riedijk. Museu de Lovina. Havenhuis d&#8217;Antwerp.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"musica\">M\u00fasica<\/h2>\n<p>Havia escoltat molt les Variacions Simf\u00f2niques de C\u00e9sar Franck, un disc que el tio Pepito havia recomanat al pare. Despr\u00e9s Gaireb\u00e9 oblido les peces de Jacob Van Eyck i el <strong>Fluyten Lust Hof<\/strong>, que he tocat a la flauta tantes vegades. I a les emissores de m\u00fasica cl\u00e0ssica sovint apareixia l&#8217;orquestra del Concertgebouw amb Bernard Haitink.<br \/>\nA l&#8217;hora de fer aquesta p\u00e0gina i mirar de saber una mica m\u00e9s de la hist\u00f2ria musical descobreixo, <strong>Jan Pieterszoon Sweeklinck<\/strong> (1562-1621), la seva fantasia crom\u00e0tica i altres peces per clave i orgue. Em recorda les peces de Van Eyck. Aquestes eren les peces que potser interpretaven els personatges retratats o imaginats per Vermeer.<\/p>\n<p>Al sXVII el protestantisme calvinista rebutjava la m\u00fasica lit\u00fargica complexa i els grans \u00f2rgans a l\u2019esgl\u00e9sia (a difer\u00e8ncia del luteranisme alemany). L&#8217;orgue a vegades era m\u00e9s civil que eclesi\u00e0stic.<\/p>\n<ul>\n<li>Jan Pieterszoon Sweelinck (1562\u20131621). Conegut com \u201cl\u2019Orfeu d\u2019Amsterdam\u201d. Organista a l\u2019Oude Kerk d\u2019Amsterdam tota la seva vida. El seu estil combina l\u2019austeritat calvinista amb la complexitat contrapunt\u00edstica de l\u2019escola veneciana (Gabrieli) i la variaci\u00f3 ornamentada italiana. Un gran improvisador, va ser reconegut com a mestre a tot Europa, ensenyant una generaci\u00f3 sencera d\u2019organistes alemanys, com Samuel Scheidt, Heinrich Scheidemann i Jacob Praetorius, l&#8217;escola alemanya que culminar\u00e0 en Bach.<\/li>\n<li>Jacob van Eyck (c.1590\u20131657), virtu\u00f3s de la flauta de bec, &#8220;Der Fluyten Lust-hof&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Al segle XVIII predominar\u00e0n la m\u00fasica francesa i Alemanya. Al sXIX segueix la tradici\u00f3 organ\u00edstica i a les cases particulars hi entra el piano. Al sXX ser\u00e0 important la interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica amb m\u00fasics com Gustav Leonhardt i Ton Koopman.<\/p>\n<p>Al sXVII Flandes estava sota domini espanyol, amb centres musicals molt actius a Brussel\u00b7les, Anvers, Lovaina i Bruges. Abraham van den Kerckhoven (c.1618\u20131701).<br \/>\nsXVIII Jean-Baptiste Loeillet (1680\u20131730) i Jacques Loeillet (1685\u20131748) \u2014 nascuts a Gant; treballaren a Londres i a Li\u00f3; la seva m\u00fasica combina l\u2019estil franc\u00e8s i itali\u00e0 i inclou peces per a teclat. [crec que havia tocat sonates de flauta]<br \/>\nsXIX. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cesar-franck-1822-1890\/\">C\u00e9sar Franck<\/a> (1822\u20131890), Variacions simf\u00f2niques, simfonia en Re. Quintet.<\/p>\n<p><strong>Toots Thielemans<\/strong> (1922-2016)<\/p>\n<p>Jacques Brel (1929-1978)<\/p>\n<p><strong>Cinema<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Turks Fruit (Turkish Delight) \u2013 Paul Verhoeven, 1973. Drama passional entre un escultor i la seva amant; considerada la millor pel\u00b7l\u00edcula neerlandesa del segle XX.<\/li>\n<li>Girl with a Pearl Earring (La noia de la perla) \u2013 Peter Webber, 2003. \u2192 Ambientada a Delft al segle XVII. Basada en la novel\u00b7la de Tracy Chevalier, recrea la relaci\u00f3 fict\u00edcia entre Vermeer (Colin Firth) i la seva musa (Scarlett Johansson).<\/li>\n<li>The Mill and the Cross (Lech Majewski, 2011)<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"pensament\">Pensament<\/h2>\n<p><strong>Erasme de Rotterdam (Desiderius Erasmus)(1466\u20131536)<\/strong><\/p>\n<p>Humanista, te\u00f2leg i fil\u00f2sof neerland\u00e8s, contemporani de Mart\u00ed Luter. Va escriure en llat\u00ed, la llengua culta de l\u2019\u00e8poca, i va viatjar \u00e0mpliament per Europa (Par\u00eds, Lovaina, Anglaterra, Basilea&#8230;), convertint-se en un intel\u00b7lectual cosmopolita i una mena de \u201cconsci\u00e8ncia cr\u00edtica\u201d de la seva \u00e8poca.<br \/>\nVa criticar el dogmatisme i la superstici\u00f3 a \u201c<strong>Elogi de la follia<\/strong>\u201d (Encomium Moriae, 1509) defensant la simplicitat evang\u00e8lica i la bondat natural, m\u00e9s que no pas la pompa i el ritual.<br \/>\nVa editar la Vulgata corregint errors (1516), fent una lectura m\u00e9s filol\u00f2gica i cr\u00edtica basada en les fonts originals. Ser\u00e0 un pas important per la filologia b\u00edblica moderna i per a la Reforma protestant, tot i que es va mantenir cat\u00f2lic.<br \/>\nAltres obres &#8220;De libero arbitrio&#8221;, \u201cInstitutio Principis Christiani\u201d sobre com ha de ser un governant. Obres pedag\u00f2giques com &#8220;De ratione studii&#8221; (\u201cSobre el m\u00e8tode d\u2019estudi\u201d), *De pueris instituendis* (\u201cSobre l\u2019educaci\u00f3 dels infants\u201d)<br \/>\n\u00c9s s\u00edmbol de la unitat cultural europea i del valor de la saviesa cl\u00e0ssica aplicada a la vida moderna.<\/p>\n<p><strong>Baruch (Benedictus) Spinoza (1632\u20131677)<\/strong><\/p>\n<p>Nascut a Amsterdam en una comunitat jueva sefardita d\u2019origen portugu\u00e8s, excomunicat (herem) el 1656 per les seves idees considerades her\u00e8tiques. Va viure de manera modesta, treballant de polidor de lents \u00f2ptiques, i refusant c\u00e0tedres o c\u00e0rrecs p\u00fablics per mantenir la seva independ\u00e8ncia.<\/p>\n<ul>\n<li>\u201cTractatus Theologico-Politicus\u201d (1670), defensa la llibertat de pensament i una interpretaci\u00f3 racional i hist\u00f2rica dels textos sagrats.<\/li>\n<li>Tractat de l&#8217;esmena de l&#8217;enteniment. Cartes s. mal<\/li>\n<li>\u201c\u00c8tica demostrada segons l\u2019ordre geom\u00e8tric\u201d (Ethica ordine geometrico demonstrata, 1677, p\u00f2stuma) [llegida el 2011 durant el viatge en bicicleta, Vaig visitar <a href=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/AP1GczP3p1EkYYF0v1CMWwRPXO_QLGULuHQwEPorK64L2zmx16EkVQCdSTBtWrl8Bipo7c4Ahq7cGQ-P2Ts4Efhg3d8a9ttsRCvpg1RHoUeWWsuUrvWRUKJSLYpLouk3-KbO0oHlLvD51oOIy_f64WS2p13Q=w812-h610-s-no-gm\">la casa<\/a> on havia viscut .]. Escrita com un tractat matem\u00e0tic, amb definicions, axiomes i proposicions, com Euclides.[una mica artificial. No deixa de ser com un starry night theology]. D\u00e9u no \u00e9s un \u00e9sser personal o transcendent, sin\u00f3 la totalitat de la realitat Deus sive Natura, tot el que existeix \u00e9s una expressi\u00f3 de D\u00e9u panteisme o, segons alguns, monisme. [Maragall]. Tot segueix necess\u00e0riament les lleis de la natura; tot est\u00e0 determinat; no hi ha miracles ni esdeveniments fora de la ra\u00f3. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a part de la natura: no \u00e9s un centre privilegiat, sin\u00f3 una modalitat d\u2019aquesta subst\u00e0ncia infinita. Hi ha tres nivells de coneixement, imaginaci\u00f3, ra\u00f3 i intu\u00efci\u00f3 intel\u00b7lectual (coneixement suprem). \u00c8tica de la ra\u00f3: la llibertat humana consisteix a comprendre les causes necess\u00e0ries del m\u00f3n i actuar segons la ra\u00f3, no segons les passions. Beatitud o felicitat: s\u2019aconsegueix quan l\u2019individu ent\u00e9n el seu lloc dins la totalitat, i viu d\u2019acord amb l\u2019ordre racional de la natura.<br \/>\n[2025 igual que l&#8217;experi\u00e8ncia humana emergeix sobre el conjunt de part\u00edcules vibrant, podr\u00edem veure l&#8217;individu concret i finit com una part de tot; \u00e9s a dir, no tenim una &#8220;sopa&#8221; divina, hi ha experi\u00e8ncia individuals separades. Quan tenia 14 anys i imginava un univers necessari, pel pas del no-res a alguna cosa, suggeria quelcom similar.]<\/li>\n<li>Sub Specie aeternitatis<br \/>\n&#8211; Coneixement sensible o imaginatiu, les coses com a particulars, canviants, incertes, el punt de vista hum\u00e0 i finit.<br \/>\n&#8211; Coneixement racional, entenem les causes generals, les lleis naturals, punt de vista cient\u00edfic i necessari<br \/>\n&#8211; Coneixement intu\u00eftiu (&#8220;sub specie aeternitatis&#8221;), entenem cada cosa com a expressi\u00f3 necess\u00e0ria de D\u00e9u\/Natura.<br \/>\n&#8220;Sub specie aeternitatis&#8221; (\u201csota l\u2019aspecte de l\u2019eternitat\u201d) voldria dir veure les coses com les veuria D\u00e9u, \u00e9s a dir, des del punt de vista de la totalitat necess\u00e0ria de la Natura, i no des del punt de vista limitat, temporal i emocional dels humans. En l\u2019&#8221;\u00c8tica&#8221;, S diu que entenem una cosa &#8220;sub specie aeternitatis&#8221; quan la concebem no com a part d\u2019una cadena temporal de causes i efectes, sin\u00f3 com a part de l\u2019ordre etern i necessari de la natura, tal com \u00e9s \u201cvist\u201d per D\u00e9u\/Natura mateix. [tot l&#8217;univers d&#8217;un bloc, en tots els temps, com Tralfamadore]. No \u00e9s \u201cmirar com D\u00e9u\u201d, sin\u00f3 \u201cmirar com si f\u00f3ssim part conscient de D\u00e9u\u201d. D\u00e9u no \u00e9s concebut com un \u00e9sser personal o omniscient en sentit religi\u00f3s, sin\u00f3 com la realitat total, l\u2019\u00fanica subst\u00e0ncia de la qual tot \u00e9s expressi\u00f3 (&#8220;Deus sive Natura&#8221;). [no \u00e9s un hum\u00e0 &#8220;millorat&#8221;]. &#8220;Veure com D\u00e9u\u201d no vol dir adoptar el punt de vista d\u2019un subjecte transcendent, sin\u00f3 entendre les coses des del punt de vista de la seva necessitat dins del tot. No \u00e9s \u201cimaginar com D\u00e9u veu el m\u00f3n des de fora del temps. \u00c9s \u201cveure les coses com a parts del conjunt etern i necessari de la Natura\u201d, des de dins del mateix teixit de la realitat. Aquesta nova perspectiva ens fa acceptar el que existeix, inclosos nosaltres mateixos: l&#8217;\u201camor intellectualis Dei\u201d \u00e9s enrealitat l\u2019amor del m\u00f3n cap a si mateix ent\u00e8s racionalment.<\/li>\n<li>Llibertat i determinisme<br \/>\nTot el que \u00e9s, \u00e9s necessari; res no podria ser diferent de com \u00e9s.\u201d (\u00c8tica*, I, prop. 29), no hi hauria lloc per al lliure albir en el sentit cl\u00e0ssic, no hi ha decisions \u201cfora\u201d de la cadena causal de l\u2019univers. Per\u00f2 llibertat no voldria dir indeterminaci\u00f3, sin\u00f3 actuar segons la pr\u00f2pia ess\u00e8ncia. [la nostra identitat personal se superposa al seguit d&#8217;estats de coses de l&#8217;univers]. [a un nivell existencialista], la llibertat no seria l&#8217;abs\u00e8ncia de causes, sin\u00f3<br \/>\nsin\u00f3 entendre les causes que ens determinen i actuar d\u2019acord amb elles. [com sabent l&#8217;efecte que far\u00e0 la Penfield Machine en mi]. La llibertat no \u00e9s fer el que vulguis, sin\u00f3 voler el que ets \u2014 \u00e9s a dir, actuar des de la teva pr\u00f2pia naturalesa racional, i no emp\u00e8s per passions externes. Quan entenem per qu\u00e8 actuem, deixem de ser passius (moguts per causes externes). Passio: som determinats per causes externes (ira, por, enveja). \u201cLa llibertat \u00e9s el coneixement de la necessitat.\u201d \u00c9s un determinisme actiu, no fatalista. Aquest pensa &#8220;\u201cno puc fer-hi res\u201d. El spinozista pensa: \u201ctot passa per causes necess\u00e0ries, i jo en s\u00f3c una part activa \u2014 per tant, con\u00e8ixer \u00e9s actuar.\u201d [Hawking, fins i tot el aferrissat defensor del determisme mira abans de travessar el carrer]. Un riu no pot deixar de fluir (com nosaltres no podem sortir de la Natura), per\u00f2 dins del riu, l\u2019aigua pot fluir amb m\u00e9s o menys turbul\u00e8ncia. [jo seguia la met\u00e0fora dels vectors, que poden tenir una mateixa resultant component molts oposats, o alineant-se]. L&#8217;hum\u00e0 pot viure arrossegat per les passions (passivitat), o fluir amb el corrent comprenent-lo (activitat, llibertat racional).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Altres<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Christiaan Huygens (1629\u20131695)<br \/>\nPioner en l\u2019\u00f2ptica, l\u2019astronomia i la teoria ondulat\u00f2ria de la llum. [Quatre noi genials]<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Ilya Prigogine (1917\u20132003)<br \/>\nnascut a Moscou, d\u2019origen jueu, per\u00f2 establert a Brussel\u00b7les des de jove, premi Nobel de Qu\u00edmica (1977).<br \/>\nLa termodin\u00e0mica cl\u00e0ssica estudiava sistemes en equilibri o prop d\u2019ell (com en els gasos ideals). P va investigar qu\u00e8 passa lluny de l\u2019equilibri, quan els sistemes s\u00f3n oberts i intercanvien energia i mat\u00e8ria amb l\u2019entorn. Va demostrar que, sota certes condicions, l\u2019ordre pot emergir espont\u00e0niament del desordre. Va anomenar aquests fen\u00f2mens \u201cestructures dissipatives\u201d: sistemes que mantenen un ordre intern gr\u00e0cies al flux constant d\u2019energia (exemples: c\u00e8l\u00b7lules vives, corrents oce\u00e0nics, reaccions qu\u00edmiques, ecosistemes\u2026).<br \/>\nLa irreversibilitat com a llei fonamental. En la f\u00edsica cl\u00e0ssica, el temps era reversible (les lleis funcionen igual endavant i endarrere). Prigogine sost\u00e9 que la irreversibilitat \u2014el fet que el temps flueixi\u2014 no \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, sin\u00f3 una propietat essencial de la natura. [Li Bai]. Aix\u00f2 trenca amb la visi\u00f3 newtoniana i mecanicista de l\u2019univers. El temps ja no \u00e9s un enemic de l\u2019ordre, sin\u00f3 la condici\u00f3 mateixa de la seva aparici\u00f3, \u201cEl temps no \u00e9s destrucci\u00f3, sin\u00f3 creaci\u00f3.\u201d<br \/>\n\u201cDel ser a l\u2019esdevenir\u201d: la realitat no \u00e9s una estructura fixa, sin\u00f3 un proc\u00e9s din\u00e0mic d\u2019esdeveniment constant. La Nouvelle Alliance, 1979. From Being to Becoming, 1980. Order out of Chaos, 1984. The End of Certainty, 1996, cr\u00edtica del determinisme cl\u00e0ssic i proposta d\u2019una nova ci\u00e8ncia de la inestabilitat.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>Gerardus Mercator (1512\u20131594): projecci\u00f3 mercator als mapes<br \/>\nHugo Grotius (Huig de Groot, 1583\u20131645): jurista, considerat pare del dret internacional modern (De iure belli ac pacis, 1625).<\/li>\n<li>Pierre-Joseph Proudhon (1810\u20131865), anarquisme.<\/li>\n<li>Hendrik Lorentz (1853\u20131928) equacions de transformacions en relativitat.<\/li>\n<li>Henri de Lubac (1896\u20131991) i \u00c9tienne Gilson (1884\u20131978), renovbadors de la filosofia cristiana<\/li>\n<li>Ernest Solvay (1838\u20131922), Industrial i fil\u00f2sof social belga, fundador dels congressos Solvay, que van reunir Einstein, Bohr, Planck i altres.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"historia\">Hist\u00f2ria<\/h2>\n<p>Cultures neol\u00edtiques i del ferro. Els romans conquereixen del Rin en avall amb Juli C\u00e9sar. Fr\u00edsia al nord no \u00e9s ocupada. Al nord Fr\u00edsia (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER2\">2HER2<\/a>\u00a0Imperi rom\u00e0 t1: -146 t2: 280.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER3\">2HER3<\/a> Imperi tard\u00e0 280-500) fins que el 406 col\u00b7lapsa.<br \/>\nExpansi\u00f3 dels francs. Queda sota l&#8217;imperi de Carlemany. Resisteixen incursions de vikings, (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EF01\">3EF01<\/a> Francs i Carlemany t1: 500 t2: 936). A partir de l&#8217;any 1000 Utrecht i Flandes comencen a assecar les terres pantanoses. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EF02\">3EF02<\/a> Fran\u00e7a, Capetos i Guerra 100 anys, t1: 936 t2: 1498). Amsterdam esdev\u00e9 el principal port, la flota holandesa derrota la de la lliga hanse\u00e0tica. Pertanyen al sacre imperi germ\u00e0nic. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ED01\">3ED01<\/a> Imperi Gern\u00e0nic, Boh\u00e8mia i Moravia t1: 936 t2: 1500).<br \/>\nEl 1568 comencen 80 anys de guerra per la independ\u00e8ncia. Espanya volia a m\u00e9s esclafar els protestants. Viol\u00e8ncia del Duque de Alba (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH01\">4EH01<\/a> Independ\u00e8ncia t1: 1500 t2: 1648.)\u00a0 Acaba el 1648 amb la pau de M\u00fcnster. Holanda \u00e9s independent i el sud [B\u00e8lgica] queda sota domini espanyol.<br \/>\nLes \u00a0prov\u00edncies de Holland, Zeeland, Groningen, Friesland, Utrecht, Overijssel, i Gelderland entren en confederaci\u00f3. Edat d&#8217;or comercial i cultural (pintura). La companyia neerlandesa de les \u00edndies orientals s&#8217;estableix a Nordam\u00e8rica (New Amsterdam, despr\u00e9s New York), Sud\u00e0frica, la Guaiana a sudam\u00e8rica (Surinam), \u00cdndia, Indon\u00e8sia, Taiwan i Jap\u00f3. A partir de 1713, despr\u00e9s de la guerra de successi\u00f3, el seu poder disminueix davant Anglaterra, Fran\u00e7a i Pr\u00fassia.(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH02\">4EH02<\/a> Edat d\u2019or i declivi. t1: 1648 t2: 1815).<br \/>\nRep\u00fablica de Batavia, annexi\u00f3 a l&#8217;imperi Franc\u00e8s fins que se&#8217;n deslliguen. El 1830 independ\u00e8ncia de B\u00e8lgica, les prov\u00edncies del sud, culturalment diferents [cat\u00f2liques?]. El 1863 aboleixen l&#8217;esclavatge a les col\u00f2nies. (Pa\u00efsos Baixos: Holanda, B\u00e8lgica, Luxemburg <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH01\">5EH01<\/a> Napole\u00f3 i independ\u00e8ncia 1815-1914.)<br \/>\nNeutral a la WWI, enva\u00efts per l&#8217;Alemanya nazi a la WWII, 100.000 jueus seran exterminats. Descolonitzaci\u00f3 (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH02\">5EH02<\/a>\u00a0s20 1914-1980.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH03\">5EH03<\/a> s21 1980-2020.)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"geografia\">Geografia i zones<\/h2>\n<p><strong>Holanda<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Nord: Groningen, Fr\u00edsia i Drenthe. [a l&#8217;oest de Bremen]<\/li>\n<li>Centre Randstad: la conurbaci\u00f3 central m\u00e9s poblada (Amsterdam, Rotterdam, L\u2019Aia, Utrecht). A l&#8217;oest Flevoland (terra nova).<\/li>\n<li>Est: Overijssel i Gueldres.<\/li>\n<li>Sud: Brabant Septentrional i Limburg.<\/li>\n<li>Oest: les dues Holandes, Utrecht i Zeelanda.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Holanda \u00e9s b\u00e0sicament plana, sobretot el nord i oest. El sudest a Limburg [I a les afores d&#8217;Arnshem a Gelderland) \u00e9s lleugerament muntany\u00f3s.<br \/>\nEl Schelde travessa B\u00e8lgica procedent de Fran\u00e7a i desembcoa al Mar del Nord. El Maas travessa el sud del pa\u00eds (Maastricht) i desemboca tamb\u00e9 al delta.<br \/>\nEl Rijn entra des d\u2019Alemanya i es divideix en diversos bra\u00e7os, canviant de nom. Prop de Millingen es divideix en el Waal, el bra\u00e7 m\u00e9s cabal\u00f3s (porta prop del 70% del cabal) i el Nederrijn (Baix Rin).<br \/>\nEl Waal passa per Nijmegen \u2192 Merwede, segueix cap el sud separant l&#8217;Holanda septentrional (Gorinchem) de la Meridional (Woudrichem i Werkendam). A Biesbosch es divideix en el Beneden Merwede i el Nieuwe Merwede. El Benenden Merwede a Dordrecht se separa en el Oude Maas (que s&#8217;unir\u00e0 amb el Nieuwe Maas passat Rotterdam) i una branca va cap al nord on es troba amb el Lek a Kinderdijk, passant a dir-se Nieuwe Maas. Aquest anir\u00e0 a Rotterdam i desemboca a Hoek van Holland. Al Nieuwe Merwede se li unir\u00e0, tamb\u00e9 a BiesBosch, el Maas (Mosa) procedent de B\u00e8lgica passant a dir-se Hollands Diep.<br \/>\nDel Nederrijn s&#8217;en separa el IJssel prop d&#8217;Arhem i va cap al nord al Zuiderzee. A Wik bij Durstede passa a ser el Lek que s&#8217;unir\u00e0 al Niuwe waterweg A Kinderdijk, poc abans de Rotterdam. A Utrecht surt un canal que anir\u00e0 fins a Amsterdam.<br \/>\nEl Schelde (Escalda) que ha travessat B\u00e8lgica desemboca a Zeeland al Sud.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.orangesmile.com\/common\/img_country_maps_provinces\/netherlands-map-provinces-0.jpg\">Regions<\/a>\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/29\/Rhein-Karte2.png\">mapa Rijn<\/a><\/p>\n<p><strong>B\u00e8lgica<\/strong><\/p>\n<p>Limita amb Fran\u00e7a (sud-oest), Luxemburg (sud-est), Alemanya (est) i Pa\u00efsos Baixos (nord).<\/p>\n<ul>\n<li>Flandes (nord): plana, neerland\u00f2fona, amb terres f\u00e8rtils i costeres.<\/li>\n<li>Regi\u00f3 de Brussel\u00b7les i Lovaina, altipl\u00e0 Brabant, relleu suau, amb turons, boscos i camps.<\/li>\n<li>Val\u00f2nia (sud): m\u00e9s muntanyosa, franc\u00f2fona. Les Ardenes (sud-est), muntanyes baixes i boscoses, de roques antigues, valls profundes, rius encaixats, boscos denses.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00c9s travessada per l&#8217;Escalda (Schelde), procedent de Fran\u00e7a que desmebcoa a Holanda al mar del Nord, i el Mosa (Mosa (Meuse \/ Maas) que ve de Fran\u00e7a i s&#8217;uneix al Rin.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"menjar\">Menjar<\/h2>\n<p>Els \u00e0pats diaris s\u00f3n modestos: Pa amb mantega i formatge o embotit (brood met kaas). Hagelslag: encenalls de xocolata (o an\u00eds) sobre pa amb mantega \u2014 t\u00edpic per als nens, per\u00f2 molts adults tamb\u00e9 ho mengen. Sopes lleugeres o sandvitxos per dinar.<\/p>\n<ul>\n<li>Sopes: Erwtensoep (Sopa de p\u00e8sols secs holandesa): 500 g de p\u00e8sols secs verds (partits), 1.5 litres de brou, proc, botifarra fumada, nap, porro, ceba, patata, llorer. Bullir 45&#8242;, servir amb la carn tallada. Groentesoep \u2014 Sopa de verdures holandesa: brou de apstanaga, porro, api, nap, p\u00e8sols i fideus fins. Opcionalment amb mandonguilletes de carn.<\/li>\n<li>Stamppot: el plat d\u2019hivern per excel\u00b7l\u00e8ncia, pur\u00e9 de patata barrejat amb verdures com col arrissada (boerenkool), pastanaga i ceba (hutspot), espinacs o xucrut (zuurkool), acompanyat d&#8217;una salsitxa fumada (rookworst) o cansalada.<\/li>\n<li>Els formatges holandesos (exportats arreu del m\u00f3n) s\u00f3n un s\u00edmbol nacional: Gouda, Edam, Leiden, Maasdam, Beemster, Old Amsterdam.<\/li>\n<li>Frittes amb maionesa o altres salses. (provar a bullir abans 10&#8242;)<\/li>\n<li>Kroketten i bitterballen per acompanyar una cervesa (borrelhapje). Krokets: carn de sobres, bullir i reservar brou, treure ossos i tallar. Betxamel: mantega, ceba, farina + llet + brou. Deixar refredar b\u00e9 abans de donar-lis forma. Rebossat: farina, ou, pa ratllat. https:\/\/youtu.be\/Sd61PYg3Xr8. Tamb\u00e9 es poden fer boles, per exemple d&#8217;espinacs i formatge.<\/li>\n<li>Arengades marinades, t\u00edpic de juny, durant el Hollandse Nieuwe (nova temporada d\u2019arengada). Costum del koffietaart (amb apeltaart=, o koffie met een koekje (una galeta fina).<\/li>\n<li>Postres: Stroopwafels (galetes fines amb caramel), Poffertjes: mini-pancakes esponjosos amb sucre i mantega. Oliebollen: bunyols d\u2019Any Nou. Speculaas: galetes d\u2019esp\u00e8cies (especialment per Nadal o Sant Nicolau). Appeltaart: past\u00eds de poma tradicional.<\/li>\n<li>Rijsttafel casolana<br \/>\n1. Nasi putih \u2013 arr\u00f2s blanc al vapor (jasmnine o basmati)<br \/>\n2. Rendang daging \u2013 vedella cuinada lentament amb coco i esp\u00e8cies. 600 g de vedella tallada a daus, 400 ml de llet de coco, 1 ceba tallada, 2 dents d\u2019all, 1 tros de gingebre (2 cm), 2 fulles de llima kaffir o pela de llima, 1 tija de citronel\u00b7la aixafada, 2 cullerades de sambal o pasta de xili, 2 cullerades de sucre de palma o mor\u00e8, sal. Triturar la verdura i sofregir en sambal i oli, afegir la vedella, afegir la llet de coco i coure lentament 2 hores fins que la salsa sigui espessa i fosca.<br \/>\n3. Ayam goreng \u2013 pollastre fregit indonesi amb c\u00farcuma: Ayam goreng: 4 cuixes o pits de pollastre, 2 grans d\u2019all, 1 culleradeta de c\u00farcuma, 1 de coriandre, sal, aigua. Bullir el pollastre 20 min amb esp\u00e8cies i sal. Fregir-lo fins que quedi daurat i cruixent.<br \/>\n4. Sambal goreng boontjes \u2013 mongetes verdes saltejades amb sambal: 300 g de mongetes verdes tallades, 1 cullerada de pasta de sambal o xili, 1 ceba petita, tallada, 100 ml de llet de coco. Saltejar la ceba i sambal, afegir mongetes i la llet de coco.<br \/>\n5. Sayur lodeh \u2013 verdures amb llet de coco:\u00bd col petita, 1 pastanaga, 1 alberg\u00ednia petita, 100 g de tofu, 400 ml de llet de coco, 1 cullerada de pasta de curri o sambal suau, 1 tija de citronel\u00b7la. Saltejar la apsta, afegir les verdures i el tofu, cobreix amb la llet de coco i cou 15 min fins que les verdures siguin toves.<br \/>\n6. Satay ayam amb salsa de cacauet \u2013 broquetes de pollastre. 400 g de pit de pollastre tallat a tires, 1 cullerada de salsa de soja dol\u00e7a (*kecap manis*), 1 dent d\u2019all, 1 culleradeta de coriandre m\u00f2lt. Salsa de cacauet: 3 cullerades de mantega de cacauet, 1 cullerada de salsa de soja dol\u00e7a, 1 culleradeta de sucre, 1 culleradeta de suc de llima, Aigua calenta fins a textura cremosa. Marinar el pollastre amb les esp\u00e8cies, enfila en broquetes, i cuina-les a la planxa. Serveix amb la salsa.<br \/>\n7. Telur balado \u2013 ous durs amb salsa de tom\u00e0quet i xili. 4 ous durs pelats, 2 tom\u00e0quets, 2 xilis vermells, 1 ceba, sal, sucre. Sofregir els tom\u00e0quets, xilis i ceba, sal i sucre, coure fins espesseir i arrebossar les ous a la salsa.<br \/>\n8. Atjar ketimoen \u2013 escabetx agredol\u00e7 de cogombre i pastanaga: 1 cogombre, 1 pastanaga, \u00bd ceba, 100 ml vinagre blanc, 2 cullerades de sucre, \u00bd culleradeta de sal. Tallar les les verdures fines, escalda-les 1 min. Barreja amb la marinada i deixa reposar almenys 1 hora a la nevera.<\/li>\n<\/ul>\n<p>B\u00e8lgica<\/p>\n<ul>\n<li>Frittes amb musclos (moules-frites), acompanyats d&#8217;una bona cervesa (1500 varietats, patrimoni immaterial de la humanitat)<\/li>\n<li>Carbonade flamande (estofat de vedella amb cervesa negra). Waterzooi (t\u00edpic de Gent, guisat amb verdures i nata).<\/li>\n<li>Formatges: Chimay, Orval, Abbaye de Maredsous, Passendale, Herve (de gust fort\u00edssim).<\/li>\n<li>Xocolata: Neuhaus, Godiva, Leonidas, Pierre Marcolini, Wittamer. Wafels (Gofres)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>Notes viatges: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/europa\/#holanda\">Holanda<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/europa\/#belgica\">B\u00e8lgica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Arxius: Els llocs i els temps. Pa\u00efsos baixos, Holanda i B\u00e8lgica La meva experi\u00e8ncia\u00a0 Arts\u00a0 \u00a0Arquitectura\u00a0 M\u00fasica\u00a0 \u00a0 Pensament\u00a0 \u00a0Hist\u00f2ria\u00a0 \u00a0Geografia\u00a0 \u00a0 \u00a0Menjar La meva experi\u00e8ncia Refer\u00e8ncies a casa: Una reproducci\u00f3 de Van Gogh. El conte &#8220;Shora y las cig\u00fce\u00f1as&#8221; de Meindert Dejong. Un conte on sortia un nen que aturava una inundaci\u00f3 posant el &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/holanda\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Holanda i B\u00e8lgica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[640,91],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3625"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3625\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3625"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3625"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3625"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3625"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3625"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}