{"id":3647,"date":"2025-11-10T18:15:43","date_gmt":"2025-11-10T18:15:43","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3647"},"modified":"2026-03-04T20:48:34","modified_gmt":"2026-03-04T20:48:34","slug":"van-gogh-1853-1890","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/van-gogh-1853-1890\/","title":{"rendered":"Van Gogh, 1853-1890"},"content":{"rendered":"<p>1853 Neix a Zundert (Nord Brabant), el 1857 ho far\u00e0 Theo.<\/p>\n<p>Estudis a Tilburg<\/p>\n<p>1869 Empleat a la galeria Goupil a la Haia, fundada pel seu oncle Vincent. 1873 a Londres, despr\u00e9s a Paris.<\/p>\n<p>1877 Devoci\u00f3 religiosa examen d&#8217;estat per fer estudis teol\u00f2gics a la universitat d&#8217;Amsterdam. Impuls de dedicar-se als altres. 1879. Predicador ajudant a Borinage, una regi\u00f3 minera de B\u00e8lgica. Acomiadat per exc\u00e9s de zel.<\/p>\n<p>1880 Brusel\u00b7les, es dedica a dibuixar. 1884 Torna a casa els pares a Nuenen i pinta els pagesos. 1885 S&#8217;apunta a classe de dibuix a Antwerp i el posen amb els principiants perqu\u00e8 no sap dibuixar.<\/p>\n<p>1886 Es trasllada a Paris on viur\u00e0 amb el seu germ\u00e0 Theo. Coneix els impressionistes i els gravats japonesos. 35 quadres. 1887,\u00a0 50 quadres. Experimenta amb el puntillisme i els colors vius.<\/p>\n<p>1888 Es trasllada a Arles a buscar la llum. Durant dos mesos (24\/10 a 24\/12) conviu amb Gauguin, s&#8217;influencien m\u00fatuament.<br \/>\n200 quadres. &#8220;El dormitori&#8221;, i &#8220;Gira-sols&#8221;.<\/p>\n<p>1889 El maig ingressa a l&#8217;asil de Saint-R\u00e9my<br \/>\n150 quadres. Ingresat en un asil, pinta obres plenes de remol\u00ed i emoci\u00f3, com &#8220;La nit estrellada&#8221;.<\/p>\n<p>1890 El maig torna a Paris on Theo s&#8217;ha casat amb Johanna Bonger (Jo) (1863-1925) i tres dies m\u00e9s tard marxa a Auvers-sur-Oise, on ser\u00e0 at\u00e8s pel Dr.Gachet. El 29\/7 es dispara un tret. Theo morir\u00e0 el 21 de gener de 1891.<br \/>\n80 quadres.<\/p>\n<p>Jo cataloga la seva obra i presta obres per a exposicions clau a Par\u00eds (1901), Amsterdam, Col\u00f2nia i Berl\u00edn als anys 1890 i principis del 1900. Van causar un gran impacte en les noves generacions d&#8217;artistes (els &#8220;Fauves&#8221; i els expressionistes alemanys van trobar en ell una inspiraci\u00f3 colossal). 1905: Exposici\u00f3 al Stedelijk Museum d&#8217;Amsterdam, amb 400 obres que el consagra als Pa\u00efsos Baixos. 1912: Exposici\u00f3 del &#8220;Sonderbund&#8221; a Col\u00f2nia. El 1914 publica les seves cartes. Anys 1920 i 1930: Consagraci\u00f3 internacional, els museus americans van comen\u00e7ar a comprar les seves obres, i els preus als mercats d&#8217;art es van disparar. La llegenda de l&#8217;artista male\u00eft i incompr\u00e8s ja era un fet.<br \/>\nEl seu fill (nebot de Vincent) hereta la col\u00b7lecci\u00f3, crea la Fundaci\u00f3 Van Gogh i el 1973 s&#8217;inaugura el museu Van Gogh en un edifici de Gerrit Roetveld. El 1999 s&#8217;hi afegeix una ala de Kisho Kurokawa.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Vistos, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=vangogh\">galeria<\/a><\/p>\n<p>Va pintar uns 900 quadres, uns 500 entre que arriba a Paris i mort a Auvers-sur-Oise. La seva obra m\u00e9s coneguda es va realitzar en nom\u00e9s 4 anys!<\/p>\n<p>[Ens ha quedat un Van Gogh com a pintor de paisatges per\u00f2 ell a les cartes sempre parlava que voldria fer retrats, per\u00f2 no se\u2019ls podia permetre, i encara no tenia prou fama per que n\u2019hi encarreguessin pagant. Quines obres haur\u00edem tingut?<\/p>\n<p>Hi ha d&#8217;altres pintors que tamb\u00e9 ressalten les masses de color simplificant? Potser <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=ferdinandhodler\">Ferdinand Hodler<\/a> (1853-1918), (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=haraldsoldberg\">Harald Holdberg<\/a> (1869-1935)]<\/p>\n<p>Especulacions sobre la relaci\u00f3 entre <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#genibogeria\">trastorn mental i creativitat<\/a>, Karl Jaspers.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/zimmer-holderlin-theo-van-gogh\/\">Zimmer i Theo<\/a><\/p>\n<p><strong>Discussi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 s&#8217;ha entronitzat Van Gogh, i no Hodler o Sohlberg? Dues raons:<br \/>\nLa primera \u00e9s la narrativa biogr\u00e0fica. La vida de Van Gogh \u2014la bogeria, l&#8217;orella tallada, el su\u00efcidi, el frac\u00e0s en vida seguit del triomf p\u00f2stum\u2014 \u00e9s un relat rom\u00e0ntic perfecte sobre el geni incompr\u00e8s. Hodler i Sohlberg no oferien res tan dram\u00e0tic.<br \/>\nLa segona \u00e9s el mercat de l&#8217;art. Van Gogh va ser adoptat per un sistema de galeries i cr\u00edtics \u2014sobretot a Alemanya i Fran\u00e7a\u2014 que el van convertir en icona. Una xarxa dedicada de marxants i cr\u00edtics va promoure la seva obra malgrat l&#8217;oposici\u00f3 xovinista d&#8217;una part de l&#8217;establiment art\u00edstic conservador. Sohlberg, en canvi, amb l&#8217;excepci\u00f3 d&#8217;un sol exemple a Chicago, no tenia cap quadre en cap col\u00b7lecci\u00f3 p\u00fablica fora del seu pa\u00eds natal. Par\u00eds era el centre del m\u00f3n art\u00edstic; els pintors n\u00f2rdics eren perif\u00e8ria, per brillants que fossin.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>1853 Neix a Zundert (Nord Brabant), el 1857 ho far\u00e0 Theo. Estudis a Tilburg 1869 Empleat a la galeria Goupil a la Haia, fundada pel seu oncle Vincent. 1873 a Londres, despr\u00e9s a Paris. 1877 Devoci\u00f3 religiosa examen d&#8217;estat per fer estudis teol\u00f2gics a la universitat d&#8217;Amsterdam. Impuls de dedicar-se als altres. 1879. Predicador ajudant &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/van-gogh-1853-1890\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Van Gogh, 1853-1890&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[418],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3647"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3647"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3647\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3647"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3647"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3647"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3647"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3647"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3647"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3647"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}