[esborrany]<\/p>\n
VK: Un \u00e0ngel \u00e9s una pres\u00e8ncia divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religi\u00f3 es tracti, els \u00e0ngels s\u00f3n esperits, d\u00e9us o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per l’Antic Testament i el Nou Testament els \u00e0ngels s\u00f3n missatgers de D\u00e9u, les funcions dels quals inclouen la protecci\u00f3 i el guiatge dels \u00e9ssers humans, aix\u00ed com dur a terme certes tasques de D\u00e9u per a ajudar-lo. [Sovint representat en forma humana amb ales]<\/p>\n
La B\u00edblia no presenta una jerarquia sistem\u00e0tica d\u2019\u00e0ngels.<\/p>\n
Els \u00e0ngels amb nom expl\u00edcit s\u00f3n relativament pocs; la majoria de mencions b\u00edblices nom\u00e9s parlen d\u2019\u201c\u00e0ngel del Senyor\u201d. En els llibres deutero-can\u00f2nics i ap\u00f2crifs (Tobit, Enoc, Macabeus), els \u00e0ngels tenen funcions molt concretes: guia, protecci\u00f3, curaci\u00f3, transmissi\u00f3 de visions o c\u00e0stigs. En els textos posteriors al Nou Testament, els \u00e0ngels comencen a especialitzar-se: arc\u00e0ngels guerrers, \u00e0ngels de la salut, de la mort, de la just\u00edcia, etc. Alguns noms com Uriel, Raguel, Sariel, Remiel apareixen nom\u00e9s en textos ap\u00f2crifs i en la tradici\u00f3 jueva posterior, no en el canon hebreu.<\/p>\n
Llibre de Tobies (o Tobit)
\nForma part dels llibres deutero-can\u00f2nics de l\u2019Antic Testament en la tradici\u00f3 cat\u00f2lica i ortodoxa, Rafael \u00e9s l\u2019\u00e0ngel que acompanya Tobi\u00e0s, el fill de Tobit, en un viatge des de N\u00ednive fins a Media. Disfressat com a home hum\u00e0, \u00e9s el company de viatge. L\u2019ajuda a expulsar un esperit maligne (Asmodeu) que havia matat els pretendents de Sara. Li ensenya a utilitzar un peix (la seva bilis) per curar la ceguesa del seu pare Tobit. \u201cJo s\u00f3c Rafael, un dels set \u00e0ngels que presenten les preg\u00e0ries davant del Senyor i entren per veure la seva gl\u00f2ria.\u201d
\nA m\u00e9s de Tobies, altres llibres deutero-can\u00f2nics
\nJudita, l\u2019\u00e0ngel del Senyor interv\u00e9 en moments de salvaci\u00f3, per\u00f2 sovint de manera indirecta. |
\nMacabeus 1 i 2 , es mencionen \u00e0ngels en visions i batalles, especialment com a auxiliars de la just\u00edcia de D\u00e9u.<\/p>\n
Nou testament
\nLa pres\u00e8ncia dels \u00e0ngels refor\u00e7a la idea que el naixement de Jes\u00fas no \u00e9s un fet nom\u00e9s hum\u00e0, sin\u00f3 un esdeveniment c\u00f2smic, on el cel i la terra es connecten.<\/p>\n
Llibres ap\u00f2crifs<\/strong><\/p>\n A textos ap\u00f2crifs (com el Llibre d\u2019Enoc<\/a>, 4 Esdres, o obres cabal\u00edstiques i m\u00e0giques) apareixen molts altres noms.<\/p>\n A la tradici\u00f3 cat\u00f2lica oriental (bizantina), se\u2019n reconeixen set arc\u00e0ngels principals, Miquel, Gabriel, Rafael, Uriel, Selafiel, Jegudiel i Barachiel.<\/p>\n La terminaci\u00f3 -el<\/strong><\/p>\n La terminaci\u00f3 \u201c-el\u201d (\u05d0\u05b5\u05dc) prov\u00e9 de l\u2019hebreu i significa \u201cD\u00e9u\u201d o \u201cdivinitat\u201d. Per aix\u00f2, gaireb\u00e9 tots els noms d\u2019\u00e0ngels acaben amb -el, que vol dir literalment \u201cde D\u00e9u\u201d o \u201cpertanyent a D\u00e9u\u201d.<\/p>\n A la B\u00edblia can\u00f2nica nom\u00e9s tres \u00e0ngels s\u00f3n anomenats pel seu nom:<\/p>\n \u201cEl\u201d \u00e9s una de les formes m\u00e9s antigues del mot \u201cD\u00e9u\u201d en sem\u00edtic. hebreu: El (\u05d0\u05b5\u05dc) En la B\u00edblia hebrea, \u201cEl\u201d pot apar\u00e8ixer sol o com a part d\u2019un nom compost:<\/p>\n El Shaddai \u2192 \u201cD\u00e9u Totpoder\u00f3s\u201d \u201cElohim\u201d \u00e9s la forma plural del mot Eloah (\u05d0\u05b1\u05dc\u05d5\u05b9\u05d4\u05b7\u05bc), que tamb\u00e9 ve de la mateixa arrel \u02be-L (\u201cd\u00e9u\u201d). Literalment, doncs, \u201cElohim\u201d significa \u201cD\u00e9us\u201d, per\u00f2 en la B\u00edblia hebrea s\u2019utilitza gaireb\u00e9 sempre amb verb en singular quan es refereix al D\u00e9u \u00fanic d\u2019Israel [plural majest\u00e0tic].<\/p>\n A l’antic testament els \u00e0ngels no s\u00f3n dol\u00e7os ni amables: s\u00f3n manifestacions de la for\u00e7a i la gl\u00f2ria de D\u00e9u, guerrers que combaten el mal. A partir del segle V-VI, amb l\u2019obra *De Coelesti Hierarchia* del Pseudo-Dion\u00eds l\u2019Areopagita (traducci\u00f3 1899<\/a>), es formula la jerarquia \u201ccl\u00e0ssica\u201d de nou ordres ang\u00e8lics, dividits en tres tr\u00edades:<\/p>\n Aquesta jerarquia fou adoptada i sistematitzada per Tom\u00e0s d\u2019Aquino a la *Summa Theologiae* (s. XIII), i va esdevenir la visi\u00f3 \u201coficial\u201d en la teologia medieval. Dante la recull per\u00f2 posa m\u00e9s a prop de D\u00e9u la tercera triada (Paradiso XXVIII, versos 98\u2013139).<\/p>\n Amb l\u2019Edat Mitjana, d’una banda es mant\u00e9 la figura de l’\u00e0ngel guerrer (Miquel, Gabriel), vencedors del dimoni [que s’ha desenvolupat]. S\u00f3n els protagonistes de visions apocal\u00edptiques, murals i vitralls. [els c\u00f2mics] (Els Grimoris\u00a0 presenten 72 dimonis amb 72 segells als quals segons reuchlin correspondrien 72 \u00e0ngels amb noms generats per combinacions del tetragrammaton ( Shem Hamephorash<\/a>. )<\/p>\n Amb el Renaixement itali\u00e0, l\u2019art es torna m\u00e9s humanista i sensual. Els artistes (Botticelli, Raphael, Donatello…) representen \u00e0ngels amb formes humanes ideals, belles i serenes. L\u2019\u00e0ngel deixa de ser temible per esdevenir expressi\u00f3 de la bellesa divina. Al Barroc, els \u00e0ngels s\u00f3n din\u00e0mics, emotius, lluminosos (Bernini, Rubens). Representen l\u2019\u00e8xtasi m\u00edstic i la pres\u00e8ncia de la gr\u00e0cia. Durant el romanticisme (s. XIX), la imatge es torna encara m\u00e9s sentimental i dol\u00e7a: \u00e0ngels infantils, femenins, consoladors. Aquesta \u00e9s la forma que finalment arriba a la cultura popular moderna (\u00e0ngels de Nadal, guardians, etc.).<\/p>\n Amb el Romanticisme, els \u00e0ngels tornen a apar\u00e8ixer, per\u00f2 no tant com a figures dogm\u00e0tiques, sin\u00f3 com a emanacions po\u00e8tiques, s\u00edmbols del sublim, del misteri i del sentiment religi\u00f3s interior.<\/p>\n Al segle XX els \u00e0ngels adquireixen funcions m\u00e9s abstractes (associats a la llum, l\u2019espai, el moviment), cr\u00edtiques o existencials.<\/p>\n En el romanticisme els \u00e0ngels s\u2019utilitzen per explorar l\u2019infinit, el dest\u00ed, el conflicte entre esperit i mat\u00e8ria. En poetes rom\u00e0ntics com Novalis, Goethe, Byron,\u00a0 els \u00e0ngels apareixen com entitats espirituals que reflecteixen l\u2019ideal.<\/p>\n En la literatura simbolista i decadentista s\u00f3n incorporats incorpora \u00e0ngels com a figures melanc\u00f2liques, ambivalents, sovint relacionades amb la bellesa, la feminitat m\u00edstica i la mort.<\/p>\n Wim Wenders Himmel \u00fcber Berlin\u00a0 (1987)<\/p>\n\n
\n
\nVe de l\u2019arrel \u02be-L, comuna a moltes lleng\u00fces sem\u00edtiques i significa simplement \u201cD\u00e9u\u201d, o a vegades \u201cpoder\u00f3s\u201d.<\/p>\n
\nugar\u00edtic: Il o El (el d\u00e9u suprem del pante\u00f3 cananeu)
\naccadi: ilu (d\u00e9u)
\n\u00e0rabo: il\u0101h (d\u00e9u, d\u2019on ve All\u0101h = \u201cel D\u00e9u\u201d)<\/p>\n
\nEl Elyon \u2192 \u201cD\u00e9u Alt\u00edssim\u201d
\nBetel (\u05d1\u05b5\u05bc\u05d9\u05ea\u05be\u05d0\u05b5\u05dc) \u2192 \u201cCasa de D\u00e9u\u201d<\/p>\n
\nEls primers cristians hereten la idea jueva dels \u00e0ngels militars. A l’Apocalipsi (12:7) Miquel i els seus \u00e0ngels lluiten contra el drac.<\/p>\n
\nEdat mitjana<\/h2>\n
\n
\n1. Serafins \u2013 amor pur i adoraci\u00f3 de D\u00e9u.
\n2. Querubins \u2013 plenitud de coneixement div\u00ed.
\n3. Trons \u2013 instruments de la just\u00edcia divina.<\/li>\n
\n4. Dominacions (Dominations) \u2013 regulen altres \u00e0ngels.
\n5. Virtuts (Virtues) \u2013 responsables dels miracles i de la natura.
\n6. Potestats (Powers) \u2013 defensen contra el mal.<\/li>\n
\n7. Principats (Principalities) \u2013 guien pobles i nacions.
\n8. Arc\u00e0ngels (Archangels) \u2013 missatgers especials de D\u00e9u.
\n9. \u00c0ngels (Angels) \u2013 guardians i guies personals.<\/li>\n<\/ul>\n
\nI de l’altra sorgeix la idea de l\u2019\u00e0ngel de la guarda, personal i proper (segles XI\u2013XII). S\u00f3n representats m\u00e9s amablement: rostres joves, gestos de protecci\u00f3, ales blanques. L\u2019art g\u00f2tic i les miniatures mon\u00e0stiques els mostren lleugers i lluminosos, s\u00edmbols de consol i esperan\u00e7a.<\/p>\n
\nRenaixement, Barroc, Romanticisme<\/h2>\n
\nEls putti (del llat\u00ed puttus, \u201cnen\u201d) provenen de l\u2019antiga iconografia romana dels Eros o Cupidos, petits d\u00e9us alats de l\u2019amor. El cristianisme renaixentista reinterpreta aquests Eros com a \u00e0ngels infantils, s\u00edmbols de puresa i innoc\u00e8ncia. Aleshores, als frescos o retaules, els putti envolten la Mare de D\u00e9u o D\u00e9u Pare, cantant o volant. Aquest canvi reflecteix un despla\u00e7ament: de la por sagrada a la tendresa espiritual. [La Sixtinische Madonna].<\/p>\n
\nSegle XIX i XX<\/h2>\n
\n
\n
\n
\n