{"id":3653,"date":"2025-11-13T20:23:31","date_gmt":"2025-11-13T20:23:31","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3653"},"modified":"2025-12-14T15:53:01","modified_gmt":"2025-12-14T15:53:01","slug":"dimonis","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dimonis\/","title":{"rendered":"Dimonis"},"content":{"rendered":"<p>[esborrany] [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/angels\/\">\u00c0ngels<\/a>]<\/p>\n<p>B\u00edblia i cristianisme Altres religions\u00a0 Iconologia<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Els dimonis a la B\u00edblia<\/h2>\n<p>La B\u00edblia no d\u00f3na una jerarquia demon\u00edaca clara. Nom\u00e9s presenta Satan\u00e0s\/Llucifer com a l\u00edder dels esperits rebels (Isa\u00efes 14, Ezequiel 28, Apocalipsi 12). Refer\u00e8ncies a \u201c\u00e0ngels caiguts\u201d (2 Pere 2:4, Judes 6).<\/p>\n<blockquote>\n<hr \/>\n<\/blockquote>\n<h2>Tradicions ap\u00f2crifes<\/h2>\n<p>Les jerarquies infernals provenen sobretot de tradicions ap\u00f2crifes, gn\u00f2stiques, rab\u00edniques i liter\u00e0ries medievals.<\/p>\n<ul>\n<li>Llibre d\u2019Enoc (ap\u00f2crif): Menciona els Vigilants, \u00e0ngels que van pecar amb humans, amb noms com Semjaza, Azazel.<\/li>\n<li>De Hierarchia Infernali (grimoris medievals [llibres de m\u00e0gia per invocar esperits]). Classifiquen els dimonis en ducs, pr\u00ednceps, marquesos, etc. \u2014 una imitaci\u00f3 inversa de l\u2019ordre celestial. Dins la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Lesser_Key_of_Solomon#Ars_Goetia\">Clavicula Salomonis<\/a>, a l&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/List_of_demons_in_the_Ars_Goetia\">ars Goetia<\/a> s&#8217;anomenen 72 dimonis, amb els seus sigils corresponents. [Quina imaginaci\u00f3!]<\/li>\n<li>Sant Gregori Magne (s. VI): Va suggerir que els dimonis mantenien la mateixa jerarquia que abans de caure (Serafins, Querubins, etc.), per\u00f2 pervertida.<\/li>\n<li>La Divina Com\u00e8dia de Dant (s. XIV): estructura infernal jer\u00e0rquica. Paradise Lost de Milton (s. XVII): Satan\u00e0s com a pr\u00edncep dels rebels, amb l\u00edders com Beelzebub, Belial, Moloch.<\/li>\n<li>Jerarquia demon\u00edaca t\u00edpica (teol\u00f2gica i m\u00e0gica)<\/li>\n<\/ul>\n<p>En resum, tenim:<\/p>\n<p>1. Llucifer \u2013 pr\u00edncep suprem, \u00e0ngel caigut de la llum.<br \/>\n2. Beelzebub \u2013 \u201csenyor de les mosques\u201d, pr\u00edncep dels dimonis.<br \/>\n3. Leviatan \u2013 s\u00edmbol de l\u2019enveja i el caos.<br \/>\n4. Altres ordres inferiors: Asmodeu, Belial, Mammon, Astarot, etc.<\/p>\n<p>Aquestes classificacions no s\u00f3n b\u00edbliques, sin\u00f3 producte de la teologia escol\u00e0stica, la demonologia renaixentista i els grimoris.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-doctrina\/#celinfern\">Cel, infern, \u00e0ngels i dimonis a la religi\u00f3 actual<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Altres religions<\/h2>\n<p>Judaisme<br \/>\nEl cristianisme hereta la seva idea del dimoni del judaisme antic. A la B\u00edblia hebrea (Tanakh), no hi ha un Satan\u00e0s plenament \u201cmaligne\u201d com despr\u00e9s al cristianisme. El terme \u015b\u0101\u1e6d\u0101n (\u05e9\u05b8\u05c2\u05d8\u05b8\u05df) vol dir literalment adversari, acusador. A Job 1\u20132, \u201cel Sat\u00e0n\u201d \u00e9s un funcionari celestial que posa a prova els humans, amb perm\u00eds de D\u00e9u. No \u00e9s un enemic de D\u00e9u, sin\u00f3 una criatura subordinada que pot actuar per posar a prova o castigar. Amb el temps (sobretot en \u00e8poca persa i hel\u00b7len\u00edstica), el judaisme desenvolupa una visi\u00f3 dualista m\u00e9s marcada, amb \u00e0ngels bons i esperits malignes (influ\u00e8ncia del zoroastrisme, que veurem despr\u00e9s). Textos com el Llibre d\u2019Enoc (s. III-II aC) parlen d\u2019\u00e0ngels caiguts que enganyen i corrompen els humans.<\/p>\n<p>Cristianisme<br \/>\nTransforma la figura del Sat\u00e0n jueu en Satan\u00e0s, un \u00e0ngel rebel que s\u2019oposa a D\u00e9u (Apocalipsi 12:7\u20139 (\u201cel drac, anomenat diable o Satan\u00e0s\u201d). Satan\u00e0s esdev\u00e9 l\u2019arquetip del Mal, cap dels esperits caiguts (dimonis).<\/p>\n<p>Zoroastrisme<br \/>\nL&#8217;Univers est\u00e0 dividit entre Ahura Mazda, el D\u00e9u de la Llum i la Veritat, i Angra Mainyu (Ahriman), l&#8217;Esperit Maligne, que encarna la Mentida i el Caos. \u00c9s el paral\u00b7lel m\u00e9s antic del Satan\u00e0s cristi\u00e0: enemic de la veritat, corrupci\u00f3 de la creaci\u00f3. Aquesta oposici\u00f3 c\u00f2smica entre B\u00e9 i Mal va influir profundament en el pensament jueu durant l\u2019exili a Babil\u00f2nia i, per extensi\u00f3, en el cristianisme posterior.<\/p>\n<p>Hinduisme<br \/>\nNo existeix un \u201cdimoni absolut\u201d com Satan\u00e0s, per\u00f2 s\u00ed forces demon\u00edaques (asura) oposades als d\u00e9us (deva). Els Asura inicialment no eren \u201cmalignes\u201d; amb el temps, el terme va adquirir connotaci\u00f3 de poderosos enemics dels d\u00e9us. Altres termes: rakshasa, daitya, d\u0101nava \u2014 \u00e9ssers amb poders sobrenaturals que simbolitzen passions i ignor\u00e0ncia. Tanmateix, el mal no \u00e9s etern ni absolut: el dharma (ordre c\u00f2smic) sempre acaba restaurant l\u2019equilibri. \u00c9s un sistema m\u00e9s equilibrat i c\u00edclic, no dualista com el cristi\u00e0 o el zoroastri\u00e0.<\/p>\n<p>Budisme<br \/>\nTampoc hi ha un \u201cdiable creador\u201d, per\u00f2 s\u00ed figures que personifiquen la il\u00b7lusi\u00f3 i l\u2019ego. M\u0101ra \u00e9s l\u2019equivalent m\u00e9s proper: un \u00e9sser que tempta el Buda sota l\u2019arbre de la il\u00b7luminaci\u00f3. Representa l\u2019obstacle interior: desig, por, ignor\u00e0ncia. En el budisme, el mal \u00e9s psicol\u00f2gic i existencial, no una for\u00e7a metaf\u00edsica separada.<\/p>\n<p>Islam<br \/>\nEl dimoni principal \u00e9s Iblis (\u0625\u0628\u0644\u064a\u0633), tamb\u00e9 anomenat Shay\u1e6d\u0101n (Satan\u00e0s). (Coran 7:11\u201318 i 18:50). Iblis era un djinn (esperit de foc) que es va rebel\u00b7lar contra D\u00e9u en negar-se a prosternar-se davant Adam. Com a c\u00e0stig, \u00e9s expulsat per\u00f2 obt\u00e9 perm\u00eds per temptar els humans fins al Judici Final. Hi ha tamb\u00e9 shayat\u012bn (pl. de shay\u1e6d\u0101n): esperits malignes subordinats a Iblis. No s\u00f3n omnipotents: nom\u00e9s poden suggerir el mal, no obligar-hi. Molt proper al Satan\u00e0s cristi\u00e0, per\u00f2 sense caure en un dualisme absolut: D\u00e9u (Al\u00b7l\u00e0) continua sent sobir\u00e0 de tot.<\/p>\n<p>Mitologia grega<br \/>\nEls daimons tenien originalment una connotaci\u00f3 neutra, despr\u00e9s \u201cdimoni\u201d pren un sentit negatiu. Eren intermediaris entre d\u00e9us i humans; el cristianisme adoptar\u00e0 el mot daimonion per als esperits malignes.<br \/>\n[Hi ha un paral\u00b7lelisme entre els dimonis com a \u00e0ngels caiguts i els Titans tancats al T\u00e0rtar (<a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#cosmogonia\">Cosmogonia<\/a>) i la <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#gegants\">rebel\u00b7li\u00f3 dels gegants<\/a>.]<\/p>\n<p>Mitologia n\u00f2rdica<br \/>\nLoki, J\u00f6rmungandr, Hel. Forces del caos, per\u00f2 no mal absoluts; necessaris per al cicle c\u00f2smic.<\/p>\n<p>Religions africanes tradicionals, Esperits bons i dolents, sovint amb funci\u00f3 moral o natural. Se&#8217;ls atribueiux la causa de malaties i es conjuren amb ritus.<br \/>\nReligions amer\u00edndies, esperits trapelles o destructors, representen m\u00e9s desequilibris naturals m\u00e9s que un mal moral.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Iconologia<\/h2>\n<p>A la B\u00edblia i al judaisme antic no es descriu f\u00edsicament Satan\u00e0s o els dimonis. S\u00f3n \u00e9ssers espirituals (\u00e0ngels caiguts), sense cos ni atributs materials.<br \/>\nQuan el cristianisme es va expandir per l\u2019Imperi Rom\u00e0, va heretar i reinterpretar molts s\u00edmbols del m\u00f3n grecorom\u00e0 i sem\u00edtic. Un dels principals, el s\u00e0tir Pan (deu grec dels boscos), amb cames i banyes de boc, orelles punxegudes, rient o libidin\u00f3s, associat a la sexualitat, la natura i els instints. Els cristians primerencs el van identificar amb el \u201cmaligne\u201d perqu\u00e8 representava la lux\u00faria i la desmesura corporal. D\u2019aqu\u00ed provenen les banyes, la cua i les potes de cabra del diable medieval. Alhora, molts d\u00e9us locals dels pobles conquerits (especialment orientals o rurals) van ser reclassificats com a \u201cdimonis\u201d, com Baal-Zebub (\u201csenyor de les mosques\u201d) \u2014 un antic d\u00e9u filisteu reinterpretat com a Beelzebub, pr\u00edncep infernal.<\/p>\n<p>L\u2019edat mitjana: codificaci\u00f3 de la imatge demon\u00edaca<\/p>\n<p>Durant els segles XI\u2013XIV, la iconografia cristiana consolida el diable com a figura visualment repel\u00b7lent. A partir de l\u2019art rom\u00e0nic i g\u00f2tic, els dimonis decoren capitells, portals i frescos: no tant per retratar-los realment, sin\u00f3 com a pedagogia visual per advertir els fidels.<\/p>\n<p>Banyes \u2192 s\u00edmbol de poder animal, record del boc (sacrificis, lux\u00faria, pecat).<br \/>\nCua \u2192 element monstru\u00f3s, signe de corrupci\u00f3 moral.<br \/>\nDents afilades \/ llengua llarga \/ ulls vermells \u2192 associats amb la deformitat i la f\u00faria i gana insaciable del mal.<br \/>\nColor negre o verd\u00f3s \u2192 abs\u00e8ncia de llum divina, corrupci\u00f3.<br \/>\nAles de ratpenat \u2192 oposades a les ales d\u2019\u00e0ngel (ocel\u00b7les, lluminoses), caiguda, foscor<br \/>\nForma h\u00edbrida \u2192 deshumanitzaci\u00f3 pel pecat |<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-hieronymus-bosch\/\">Hyeronimus Bosch<\/a>, (\u223c1500) el judici final, els temptacions de Sant Antoni, El jard\u00ed de les del\u00edcies, el carro de fenc, visions del m\u00e9s enll\u00e0<\/li>\n<li>Brueghel, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Fall_of_the_Rebel_Angels\">la caiguda dels \u00e0ngels rebels<\/a>\u00a0 (1562)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Renaixement i Barroc: del terror al drama<\/p>\n<p>Durant el Renaixement, els artistes (com Michelangelo, Bosch o Bruegel) elaboren imatges molt m\u00e9s complexes del mal. El diable ja no \u00e9s nom\u00e9s grotesc: pot ser bell i engany\u00f3s (Llucifer, l\u2019\u00e0ngel caigut). Per\u00f2 els dimonis menors continuen representant la deformitat moral i f\u00edsica. Aquesta doble tradici\u00f3 (el Llucifer bell i el dimoni monstru\u00f3s) persisteix fins avui. Llucifer s&#8217;associa amb l&#8217;orgull, bellesa pervertida, Satan\u00e0s i els dimonis amb formes h\u00edbrides, animalesques o grotesques.<\/p>\n<p>Segle XIX<\/p>\n<p>William Blake \u2013 Visions m\u00edstiques, *Songs of Innocence and of Experience*, *The Great Red Dragon*<br \/>\nGustave Dor\u00e9 \u2013 Il\u00b7lustracions per a *La Divina Com\u00e8dia* i la B\u00edblia<br \/>\nAlexandre Cabanel \u2013 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Fallen_Angel_(painting)\">L\u2019\u00c0ngel Caigut<\/a> (1847), icona del romanticisme<br \/>\nFranz von Stuck \u2013 *El Pecat* (1893); iconografia demon\u00edaca modernista<br \/>\nOdilon Redon \u2013 \u00e0ngels visionaris i figures h\u00edbrides simbolistes<br \/>\nEug\u00e8ne Delacroix \u2013 Il\u00b7lustracions per al &#8220;Faust&#8221; de Goethe<\/p>\n<p>Literatura: Goethe, Faust (1832). Dostoievski, Els dimonis (1872). Baudelaire \u2013 imatgeria angelico-demon\u00edaca a &#8220;Les fleurs du mal&#8221;. Victor Hugo, La Fin de Satan.<br \/>\nM\u00fasica: Franz Liszt, Faust Symphony (1857). Hector Berlioz, &#8220;La Damnation de Faust&#8221; (1846). Wagner, elements angelicals i demon\u00edacs al Parsifal i Tannh\u00e4user.<\/p>\n<p>Segle XX<\/p>\n<p>Marc Chagall, \u00e0ngels flotants com a s\u00edmbols de mem\u00f2ria, p\u00e8rdua i esperan\u00e7a. Paul Klee, &#8220;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Angelus_Novus\">Angelus Novus<\/a>&#8221; (1920), icona filos\u00f2fica (Benjamin). Salvador Dal\u00ed, iconografia religiosa reinterpretada (p. ex. &#8220;Corpus Hypercubus&#8221;), visions d\u2019\u00e0ngels. Max Ernst, h\u00edbrids monstruosos de car\u00e0cter quasi demon\u00edac. Francis Bacon, no usa \u201cdimonis\u201d expl\u00edcits, per\u00f2 la seva iconografia \u00e9s profundament demon\u00edaca en sentit existencial. Anselm Kiefer, temes apocal\u00edptics, \u00e0ngels de metall, mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n<p>Literatura<br \/>\nC. S. Lewis, &#8220;The Screwtape Letters&#8221; (1942), epistolar demon\u00edac sat\u00edric. Mikhail Bulg\u00e0kov, &#8220;El mestre i Margarida&#8221; (1940\/1967): Satan\u00e0s recorre Moscou. Rainer Maria Rilke, &#8220;Duino Elegies&#8221; (1912\u201322): els \u00e0ngels com a \u00e9ssers terribles i sublims. Flannery O\u2019Connor, simbolisme del mal i la gr\u00e0cia en clau contempor\u00e0nia. Tolkien, els Ainur i els Valar tenen trets angelicals i demon\u00edacs<\/p>\n<p>M\u00fasica<br \/>\nStravinski, &#8220;The Rake\u2019s Progress&#8221;: temptaci\u00f3 i dimoni oper\u00edstic modern. Messiaen, m\u00fasica profundament ang\u00e8lica i teol\u00f2gica (&#8220;Trois petites liturgies&#8221;, &#8220;Vingt regards sur l\u2019Enfant-J\u00e9sus&#8221;). Benjamin Britten, par\u00e0boles d\u2019innoc\u00e8ncia i mal\u00edcia.<\/p>\n<p>Arts<br \/>\nBill Viola, videoinstal\u00b7lacions espirituals amb iconografia d\u2019ascensi\u00f3, caiguda, llum i ombra. Kara Walker, figures apocal\u00edptiques i demon\u00edaques en reflexi\u00f3 sobre la hist\u00f2ria racial. Damien Hirst, obres que juguen amb la iconografia del b\u00e9 i el mal, la mort i el m\u00e9s enll\u00e0. Neo-g\u00f2tic i art pop\/urb\u00e0, Banksy, Mark Ryden i altres usen imatges d\u2019\u00e0ngels alterats, ir\u00f2nics o inquietants<\/p>\n<p>Literatura<br \/>\nPhilip Pullman, &#8220;His Dark Materials&#8221;: relectura cr\u00edtica dels \u00e0ngels. Neil Gaiman, &#8220;Good Omens&#8221; (amb Terry Pratchett). Dan Simmons, &#8220;The Hyperion Cantos&#8221; (\u00e0ngels tecnol\u00f2gics). Donna Tartt, &#8220;The Goldfinch&#8221; (molt simb\u00f2lica en termes d&#8217;angelologia moral). Literatura fant\u00e0stica i juvenil: Cassandra Clare, Lauren Kate, etc.<\/p>\n<p>M\u00fasica<br \/>\nJohn Adams, Arvo P\u00e4rt, Sofia Gubaidulina i Einojuhani Rautavaara. En m\u00fasica popular i cinematogr\u00e0fica, el motiu d\u2019\u00e0ngel\/dimoni \u00e9s omnipresent: bandes sonores (Howard Shore: &#8220;Lord of the Rings&#8221;, Zimmer, etc.). Metal i rock (Black Sabbath, Tool, Ghost). Pop amb iconografia angelical o demon\u00edaca reinterpretada (Bj\u00f6rk, Kendrick Lamar, Billie Eilish)<\/p>\n<p>[S\u00e8rie Lucifer, The Omen (1976). Hellraiser (1987). The Devil&#8217;s Advocate (1997). End of Days (1999). Constantine (2005). The Witch (2015).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Comparaci\u00f3 amb altres cultures<\/p>\n<ul>\n<li>Cristianisme europeu. Banyes, cua, potes de boc, ales de ratpenat. Influ\u00e8ncia de Pan i s\u00e0tirs; s\u00edmbol de la carn i el pecat.<\/li>\n<li>Islam. Sense imatge visual; Iblis \u00e9s espiritual. L\u2019art isl\u00e0mic evita representar \u00e9ssers malignes.<\/li>\n<li>Hinduisme. Dimonis (asura, rakshasa) amb ullals, colors foscos, m\u00faltiples bra\u00e7os. Representen passions i desequilibri; poden ser derrotats i regenerats.<\/li>\n<li>Budisme. M\u0101ra i d\u00e9mons amb trets animals o de foc. Representaci\u00f3 simb\u00f2lica de la temptaci\u00f3 interior.<\/li>\n<li>Xina \/ Jap\u00f3. Oni o esperits amb banyes, colors vius (vermell, blau). No sempre malignes; a vegades protectors o c\u00e0stigs justos.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<ul>\n<li><b>Plancy, Colin de\u00a0<\/b>Dictionnaire infernal\u00a0<i><\/i>|DW:235 \u00c0ngels, Dimonis i Sants | pdf103 |(F) 1863|742<\/li>\n<li><b>Plancy, Colin de\u00a0<\/b>Diccionaire des Sciences Ocultes\u00a0<i><\/i>|DW:235 \u00c0ngels, Dimonis i Sants | pdf104 |(F) 1881|1200<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[esborrany] [\u00c0ngels] B\u00edblia i cristianisme Altres religions\u00a0 Iconologia Els dimonis a la B\u00edblia La B\u00edblia no d\u00f3na una jerarquia demon\u00edaca clara. Nom\u00e9s presenta Satan\u00e0s\/Llucifer com a l\u00edder dels esperits rebels (Isa\u00efes 14, Ezequiel 28, Apocalipsi 12). Refer\u00e8ncies a \u201c\u00e0ngels caiguts\u201d (2 Pere 2:4, Judes 6). Tradicions ap\u00f2crifes Les jerarquies infernals provenen sobretot de tradicions ap\u00f2crifes, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/dimonis\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Dimonis&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3653"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3653"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3653\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3653"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3653"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3653"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3653"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3653"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}