Neix a Brunnen, a la riba del llac de Lucerna, fill del pintor de paisatges Alfred Schoeck. Comen\u00e7a estudiant art a Zurich per\u00f2 despr\u00e9s es decanta per la m\u00fasica.\u00a0 El 1907 estudia a Leipzig amb Max Reger.<\/p>\n
Es guanya la vida dirignt corals, acompanyant al piano i dirigint l’orquestra simf\u00f2nica de Sant Gall. Influ\u00e8ncia d’Hugo Wolf. A partir de 1916 l’industrial Werner Reinhart li far\u00e0 de mecenes. Aix\u00f2 li eprmetr\u00e0 dedicar-se la composici\u00f3. Fa coneixen\u00e7a amb Ferruccio Busoni que havia arribat a Zurich fugint de Berlin. Aquest li passa un libreto amb un esborrany de m\u00fasica de Philipp Jarnach i Schoeck completa una \u00f2pera en tres dies, Don Ranudo.<\/p>\n
Cap el 1918 comen\u00e7a una relaci\u00f3 amb la pianista Mary de Senger que l’influir\u00e0 musicalment. Descobreix la m\u00fasica d’Alban Berg i els Six de Paris, cosa que el fa sentir antiquat. Aix\u00f2, juntament amb la fi de la relaci\u00f3 amb de Senger suposa un trasbals vital i estil\u00edstic que es reflecteix en la can\u00e7\u00f3 Die Entschwundene. Abandona el m\u00f3n tonal. Compon tot seguit el cicle vocal de Gaselen i comen\u00e7a Penthesilea.<\/p>\n
El 1925 es casa amb Hilde Bartscher, una soprano alemanya deu anys m\u00e9s jove. Penthesilea \u00e9s acollit amb indifer\u00e8ncia i la seva sonata per clarinet baix, potser la seva obra m\u00e9s moderna, \u00e9s rebutjada al festival ISCM de Siena. Reacciona amb comentaris despectius sobre la m\u00fasica contempor\u00e0nia i gira l’esquena al modernisme. Conserva la t\u00e8cnica de les obres dels 1920s per\u00f2 torna a una harmonia conservadora. El Notturno per a bar\u00edton i quartet de corda, compost durant un per\u00edode de turbul\u00e8ncies conjugals mostra influ\u00e8ncies de la segona escola de Viena, va ser valorat per Alban Berg.<\/span><\/p>\n La seva darrera \u00f2pera Das Schloss Durande es va estrenar a Berlin. L’autor del libretto per simpatitzant nazi per\u00f2 Goering va criticar el libretto com a “excrement” i es van aturar les representacions. L’estrena a Z\u00fcrich tamb\u00e9 va fracassar. Schoeck no era nazi per\u00f2 el fet que hagu\u00e9s acceptat estrenar la seva obra a Berlin va fer un traidor als ulls dels seus compatriotes. Va caure en una depressi\u00f3. El 1944 va patir un atac de cor del qual no es va poder arribar a recuperar mai del tot.<\/p>\n Durant la convalesc\u00e8ncia el seu amic Herman Hesse li va enviar poemes de Heinrich Leuthold, un poeta de Z\u00fcrich. Compondr\u00e0 diversos cicles com Spielmannsweisen (1944) per veu i arpa, i Das stille Leuchten)1946) com intentant fer-se perdonar no ser prou su\u00eds. Moria el 1956 deixant una imatge, no ben b\u00e9 encertada, d’anti-modern i “l’\u00faltim rom\u00e0ntic”. La seva m\u00fasica va quedar oblidada per\u00f2 a partir dels anys 70 es va comen\u00e7ar a recuperar [quan va afluixar el dogma de l’avantguarda].<\/p>\n Neix a Brunnen, a la riba del llac de Lucerna, fill del pintor de paisatges Alfred Schoeck. Comen\u00e7a estudiant art a Zurich per\u00f2 despr\u00e9s es decanta per la m\u00fasica.\u00a0 El 1907 estudia a Leipzig amb Max Reger. Es guanya la vida dirignt corals, acompanyant al piano i dirigint l’orquestra simf\u00f2nica de Sant Gall. Influ\u00e8ncia d’Hugo … <\/p>\n\n
\n