[esborrany]
\nNascut a Zwickau (Alemanya), va ser un dels compositors rom\u00e0ntics m\u00e9s profunds i originals, la vida del qual va estar marcada per una intensa lluita entre la creativitat i la malaltia mental.<\/p>\n
Inicialment va estudiar Dret per desig matern, per\u00f2 la seva veritable passi\u00f3 era la m\u00fasica i la literatura. Es va instal\u00b7lar a Leipzig per estudiar piano amb Friedrich Wieck, on va con\u00e8ixer la seva filla, Clara, una prodigiosa pianista. Una lesi\u00f3 a la m\u00e0 va truncar la seva carrera com a virtu\u00f3s, i va centrar-se en la composici\u00f3 i la cr\u00edtica musical. Va fundar la influent *Neue Zeitschrift f\u00fcr Musik*, des d’on va defensar els nous genis com Chopin o Brahms.<\/p>\n
El 1840, despr\u00e9s d’una dura batalla legal contra Wieck, es va casar amb Clara, iniciant una de les col\u00b7laboracions art\u00edstiques m\u00e9s fruct\u00edferes de la hist\u00f2ria. Aquest any, anomenat “l’any de la can\u00e7\u00f3”, va compondre cicles com *Dichterliebe* i *Frauenliebe und -leben*, elevant el *lied* a noves profunditats psicol\u00f2giques.<\/p>\n
La seva obra pian\u00edstica \u00e9s imaginativa i liter\u00e0ri. En la seva maduresa, va abordar g\u00e8neres simf\u00f2nics i de cambra amb gran originalitat.<\/p>\n
Des de jove va patir greus episodis depressius i al\u00b7lucinacions. El 1854, en un acte de desesperaci\u00f3, es va llan\u00e7ar al Rin. Va ser ingressat en un sanatori a prop de Bonn, on va morir dos anys despr\u00e9s, probablement a causa de la s\u00edfilis terci\u00e0ria. La seva trag\u00e8dia personal i la seva m\u00fasica, d’una bellesa \u00edntima i turbulenta, romanen com un testimoni commovedor del geni rom\u00e0ntic enfrontat als abismes de la ment.<\/p>\n
Schumann comen\u00e7ar a signar articles de la “Neue Zeitschrift f\u00fcr Musik” i algunes obres d epiano com a Florestan o Eusebius. Florestan tenia un car\u00e0cter impulsiu i apassionat, i Eusebius m\u00e9s introspectiu i l\u00edric. En parlava com a parts complement\u00e0ries del seu jo, no es tractava d’un trastorn dissociatiu d’identitat. Per\u00f2 donat que sembla clar que patia trastorn bipolar, aquestes figures encarnaven els extrems emocionals.<\/p>\n
Al “Carnaval” (1834-35) hi ha dues peces titulades “Florestan” i “Eusebius”. al “Davidsb\u00fcndlert\u00e4nze” OP.6 (1837) que descrivia com a \u201cpensaments i estats d\u2019\u00e0nim expressats musicalment\u201d tenim: E (1,3,5,6,7,11, 13, 16, 18) F (2,4,8,9, 12, 14, 15, 17) EF (10). “Kreisleriana”, inspirada en el personatge esquizofr\u00e8nic de Hoffmann, \u00e9s una obra de fractura mental expl\u00edcita.<\/p>\n
Salut mental: Geni i bogeria<\/a> . La bogeria a les arts<\/a> [esborrany] Nascut a Zwickau (Alemanya), va ser un dels compositors rom\u00e0ntics m\u00e9s profunds i originals, la vida del qual va estar marcada per una intensa lluita entre la creativitat i la malaltia mental. Inicialment va estudiar Dret per desig matern, per\u00f2 la seva veritable passi\u00f3 era la m\u00fasica i la literatura. Es va instal\u00b7lar a … <\/p>\n
\nEl jo, invariants i continu\u00eftat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"