{"id":3692,"date":"2026-01-09T20:52:47","date_gmt":"2026-01-09T20:52:47","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3692"},"modified":"2026-04-27T20:01:05","modified_gmt":"2026-04-27T20:01:05","slug":"any-1985","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-1985\/","title":{"rendered":"Any 1985"},"content":{"rendered":"

1982<\/a> |\u00a0 1983<\/a>\u00a0 |\u00a0 1984<\/a>\u00a0 |\u00a0 1985<\/a>\u00a0 |\u00a0 1986<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a01987<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a01988<\/a>\u00a0 | 1989<\/a>\u00a0 |\u00a0 1990<\/a>\u00a0 |\u00a0 1991<\/a>\u00a0 1992<\/a>\u00a0 |\u00a0 1993<\/a>\u00a0 |\u00a0 1994<\/a>\u00a0 |\u00a0 1995<\/a>\u00a0 |\u00a0 1996<\/a>\u00a0 |\u00a0 1997<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a01998<\/a>\u00a0 | 1999<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a02000 \u2013 2015<\/a>\u00a0\u00a0 \u00a0| \u00a02016 \u2013 2027<\/a><\/p>\n

\n

Mikha\u00efl Gorbatxov arriba al poder a la URSS, iniciant les reformes de la “Perestroika” i la “Glasnost”. Una trag\u00e8dia global, la fam a Eti\u00f2pia, va provocar una onada de solidaritat sense precedents amb el concert Live Aid, transm\u00e8s a 150 pa\u00efsos. Microsoft Windows 1.0.<\/p>\n

\n

La vida<\/h2>\n

28 anys<\/p>\n

Hivern<\/strong>
\nVam decidir que ja era hora de tenir fills i al cap d’un mes la Pilar quedava embarassada. Ens va fer molta il\u00b7lusi\u00f3. Aquell hivern va caure una gran nevada. Durant una setmana tot tenia un pam de neu. Com que em feia por anar en cotxe i hi havia risc que la Pilar rellisqu\u00e9s pel terra gelat vam quedar-nos a Barcelona a casa els pares.<\/p>\n

Primavera<\/strong>
\nAmb la nova feina tenia m\u00e9s ingressos i m\u00e9s vacances. Viatge confortable a Holanda, Hotel Doelen Crest. Al mat\u00ed\u00a0 bufet lliure i despr\u00e9s sort\u00edem a passejar per aquesta ciutat fascinant amb els seus canals, les baranes, les bicicletes, les cases esveltes de ma\u00f3 amb portes negres, finestres blanques amb flors. La llum canviava sovint entre el sol i el n\u00favol, reflectint-se en les aigues dels canals i tot creant una atmosfera irreal. Restaurant indonesi i Rijkstaffel. Rijksmuseum, amb els Rembrandt i els flamencs com Vermeer que recullen una llum clara i alhora tangible. Vam anar al Van Gogh amb tranquilitat i al museu d’Art Modern pels Mondrian i la cadira de Gerrit Rietveld. La casa d’Anna Frank. Un dia vam llogar un cotxe per anar a veure el camp. Ens van donar un Fiat Uno nou de trinca. Vam sortir pels camps de tulipes, vorejant dics sota un cel vent\u00f3s amb n\u00favols majestuosos damunt d’una plana estricta. Vam anar a Vollendam amb cases t\u00edpiques i construcci\u00f3 artesanal d’esclops, a Harlem venerable i a retratar camps de tulipes.<\/p>\n

Estiu<\/strong>
\nA l’estiu la Pilar ja tenia la panxa molt gran. Com sempre vam estar uns dies a Solius i a mitjans d’Agost \u00e9rem a Comarruga. No vam voler saber si seria nen o nena. An\u00e0vem seguint l’embar\u00e0s amb il\u00b7lusi\u00f3, fent visites al Badia de l’Alian\u00e7a, an\u00e0lisis de sang. Vam comprar un llibre de puericultura perqu\u00e8 est\u00e0vem a punt de comen\u00e7ar un dels oficis m\u00e9s dif\u00edcils, el de pares. Sent\u00edem l’emoci\u00f3 de les ecografies, veient moure’s una mongeta. M\u00e9s endavant jo tocava la panxa de la Pilar i sentia les patades i moviments de la criatura que seria la Teresa.<\/p>\n

Tardor<\/strong>
\nDimarts 3 al mat\u00ed es va notar un dolor per\u00f2 no en va fer cas. Jo me’n vaig anar a treballar. Cap a les cinc, mentre muntava cintes, em van trucar de casa. Els dolors eren m\u00e9s intensos i potser ja hav\u00edem d’anar a la cl\u00ednica. Vaig arribar a casa cap a quarts de set. Ja feia dies que ten\u00edem la bossa preparada. A quarts de vuit ingress\u00e0vem a l’Alian\u00e7a. Vam omplir els papers, vam pujar al primer pis i van instal\u00b7lar la Pilar a la sala de dilataci\u00f3. La van afaitar i li van fer trencar aig\u00fces. Els dolors de dilataci\u00f3 cada vegada eren m\u00e9s forts i jo no hi podia fer res. Quan ja els va semblar que era a punt se la van endur al quir\u00f2fan. La Dominga i jo vam quedar-nos a fora. La Pilar va fer uns quants intents d’apretar. Quan al metge li va semblar que ja era a punt, em van cridar, em van posar una bata i vaig entrar al quir\u00f2fan. Al cap d’un minut li van tornar a venir dolors i vinga a emp\u00e8nyer, per\u00f2 encara no va sortir. Cansada, va esperar fins a la seg\u00fcent tongada i aleshores s\u00ed. Per entre les cames va apar\u00e8ixer una bola de la mida d’una taronja, xopa de sang. El metge la va estirar, vaig veure que era una nena. La Teresa havia nascut a les 20.40 del tres de Setembre de 1985, pesant 3.250 grams. Plorava amb r\u00e0bia, els ulls tancats i agitava els bra\u00e7os amb les mans molt obertes com si, empipada, volgu\u00e9s apartar un destorb. Fou l’experi\u00e8ncia m\u00e9s maca de la meva vida. Despr\u00e9s de la tensi\u00f3, cap a les dotze vaig sortir a fer un mos a un bar. Vaig engolir dos frankfurts i una enorme gerra de cervesa. Tot havia anat molt b\u00e9.<\/p>\n

\n

Estudi i coses que he fet<\/h2>\n

Estudi
\n<\/strong>Estudi d’un m\u00e8tode per establir una recerca filos\u00f2fica” EMERF. Es basava en la noci\u00f3 d’inventari previ a la reflexi\u00f3, la l\u00f2gica i teoria del coneixement, la mesura com interacci\u00f3 d’una realitat constru\u00efda -la lectura de Piaget va ser una revelaci\u00f3- per deducci\u00f3 i deducci\u00f3. Fou un treball llarg i el m\u00e8tode de l’inventari es mantindr\u00e0. La construcci\u00f3 del pensament i la noci\u00f3 de realitat acabaran en l’antropologia determinista en la que ara treballo. De fet la p\u00e0gina 110 acaba amb un projecte de geografia del coneixement que ara estic duent a terme. [i que segueixo 40 anys despr\u00e9s amb aquest museu]
\n3r de filosofia. “Hist\u00f2ria de la filosofia Moderna” amb en Pere Llu\u00eds que vaig admirar per la profunditat i qualitat de les seves explicacions, “Contempor\u00e0nia” amb un dif\u00fas Gab\u00e0s, “Epistemologia” amb en G.Vilar que m’interess\u00e0 per la lectura de Popper, la condici\u00f3 de falsabilitat com a requisit de la ci\u00e8ncia i un treball sobre “Les hip\u00f2tesis filos\u00f2fiques a la ci\u00e8ncia” on apuntava que les categories del real s\u00f3n m\u00e9s d’utilitat que d’altra cosa. A m\u00e9s vaig fer una “Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia” merament de tr\u00e0mit.<\/p>\n

M\u00fasica
\n<\/strong>A part de la filosofia seguia amb la trompeta que vaig deixar a final de curs. No vaig passar el cinqu\u00e8, no estudiava gaire i ja ten\u00edem m\u00e9s feina a casa.<\/p>\n

Art<\/strong><\/a>
\nVaig comprar-me un joc de plomes de cal.ligrafia.<\/p>\n

\n

Feina (impressores)
\nSalut i esport: —<\/p>\n

\n

Lectures, cinema, m\u00fasica<\/h2>\n

“Los Cazafantasmas” i vaig comprar un doble de l’Stevie Wonder. Evoco un gust d’optimisme i frescor.<\/p>\n

\n

Fam\u00edlia<\/h2>\n

Ens vam canviar el cotxe. El 600 corria prou i recordo que agafava les corbes molt b\u00e9. L’hav\u00edem fet trotar per la muntanya com un 4×4. Alguna vegada ens havia deixat tirats per haver-se trencat el cable de l’embrague per\u00f2 res mes. El que em va fer decidir \u00e9s que un dia que estava canviant una roda punxada, en comptes de pujar el cotxe el gat anava foradant la planxa. En vam treure 20.000 i vam comprar el R6 dels pares per 170.000. El vam trobar espai\u00f3s i comfortable. Vam haver de comprar una rentadora nova. La barata Fagor que hav\u00edem comprat en casar-nos va fallar en quatre anys.
\nL’avi s’havia traslladat a una resid\u00e8ncia al carrer Balmes prop de pla\u00e7a Molina d’en\u00e7\u00e0 que en una caiguda se li va trencar el f\u00e8mur i tenia molta dificultat per moure’s. Al bateig de la Teresa van\u00a0venir els pares, els germans, l’avi i els oncles de la Pilar. No vam anar a cap restaurant sin\u00f3 que vam encarregar crosanets i canap\u00e9s a Can Villar\u00f3 i ho vam celebrar al pati de casa tot sortint de la celebraci\u00f3 comunit\u00e0ria que va fer mossen Miquel. Van fer de padrins la Dominga i el pare.
\nLa Pilar va tenir una infecci\u00f3 despr\u00e9s del part\u00a0 i ens vam quedar 10 dies a l’Hospital.<\/p>\n

Teresa
\n<\/strong>Era una nena preciosa i fascinant, com tots els nens petits, suposo. Est\u00e0vem atents al m\u00e9s petit moviment de les mans o de respiraci\u00f3. Ens admirava com n’arribaven a ser de perfectes els ditets amb les ungles. A penes obria els ulls. El que va fer de seguida \u00e9s buscar el mugr\u00f3 donant cops de cap amb la boca oberta de bat a bat. De moment per\u00f2 nom\u00e9s li don\u00e0ven biberons petits amb aigua i sucre.\u00a0 Creixia ben sana. Estava feta una bola com si la inflessin des de dins. I aix\u00f2 nom\u00e9s amb la llet de la Pilar. No prenia suplement. Nom\u00e9s una mica de suc de fruita, ra\u00efm, per exemple, a partir del quart mes.<\/p>\n

Fotos<\/a><\/p>\n

\n

Viatges<\/h2>\n

Amsterdam<\/p>\n

52.437331105688465, 4.977959543909494<\/p>\n\n\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t <\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n