1. Origen: Paisatge com a fons (Giotto, Leonardo). client esgl\u00e9sia
\n2. Naixement del G\u00e8nere (s. XVII):
\n” P\u00f2l Ideal: Poussin, Claude Lorrain (It\u00e0lia\/Fran\u00e7a). religi\u00f3s i mitol\u00f2gicmcliet esgl\u00e9sia i noblesa culta
\n” P\u00f2l Real: Ruisdael, Hobberma (Holanda). client burgesia
\n2a sXVII Vedute
\n3. Maduresa i Drama (s. XIX):
\n” Documentalisme Ex\u00f2tic: David Roberts, Church (Visi\u00f3 “cient\u00edfica-espectacular”).
\n” Romanticisme: Friedrich, Turner (Visi\u00f3 emocional i espiritual).
\n” Realisme \/ Barbizon: Corot (Visi\u00f3 naturalista, observaci\u00f3 directa).
\n4. Revoluci\u00f3 Perceptiva (Mitjan s. XIX):
\n” Impressi\u00f3: Monet (La llum com a subjecte).
\n5. Reacci\u00f3 i Abstracci\u00f3 (Finals s. XIX – s. XX):
\n” Postimpressionisme: C\u00e9zanne (estructura), Van Gogh (emoci\u00f3), Gauguin (s\u00edmbol).
\n” S.XX: Expressi\u00f3, somni i finalment, abstracci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
\n
Antecedents, els paisatges en la pintura g\u00f2tica<\/h2>\nA les pintures religioses del G\u00f2tic itali\u00e0 primerenc (Cimabue, Giotto encara en transici\u00f3), el fons \u00e9s daurat, els sants no se situen en el m\u00f3n natural sin\u00f3 es un espai espiritual sagrat. Al sXV, els primitius flamencs com Jan van Eyck, Robert Campin o Rogier van der Weyden van substituir el fons daurat per interiors dom\u00e8stics detallad\u00edssims i finestres que donen a petits paisatges urbans o rurals. Aquest no \u00e9s un paisatge gen\u00e8ric. \u00c9s un paisatge observat, concret i carregat de significat. Al retaule de Merode de Robert Campin, a trav\u00e9s d’una finestra es veu el carrer d’una ciutat flamenca amb tot tipus de detalls quotidians. [Fra Angelico, Bellini][Mestre de la Seu d’Urgell, en el St.Jaume Pelegr\u00ed de Lleida es veu la transici\u00f3 del fons de pa d’or a la introducci\u00f3 del paisatge].<\/div>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/b\/bf\/Annunciation_Triptych_%28Merode_Altarpiece%29_MET_DP273206.jpg\/1280px-Annunciation_Triptych_%28Merode_Altarpiece%29_MET_DP273206.jpg\")
<\/div>\n<\/div>\nAquest canvi situa els fets sagrats en un entorn que el devot pot recon\u00e8ixer. Jes\u00fas, Maria i els sants passen a viure en cases, ciutats i paisatges que s’assemblen als dels espectadors. Comen\u00e7a a fer-se servir la perspectiva i l’efecte de la llunyania s’aconsegueix amb tons m\u00e9s blavosos. A vegades hi ha tamb\u00e9 una narrativa simb\u00f2lica, l'”hortus conclusus” o el lliri blanc representa la virginitat de Maria, un cam\u00ed que serpenteja cap a un castell lluny\u00e0, el pelegrinatge de la vida o el cam\u00ed cap a la salvaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nPoc a poc, aquesta finestra va creixent, com en la “La Madonna del Canceller Rolin” de Jan van Eyck (1485), el paisatge a trav\u00e9s de l’arcada \u00e9s immens, complex i ocupant gaireb\u00e9 la meitat del llen\u00e7, fins que al sXVI, amb artistes com Joachim Patinir o Herri met de Bles, ja no \u00e9s un complement sin\u00f3 el que s’anomena un paisatge-m\u00f3n, un escenari que envolta les figures religioses que van perdent import\u00e0ncia. Panofsky diu que Patinir invent\u00e0 el paisatge com a “formidable escenari” independent [el quadre que sempre anava a veure al Prado]. A l’escola veneciana amb Giorgione [la tempestat] o Tiziano, l’escena tamb\u00e9 passa a ser l’objecte d’inter\u00e8s.<\/span><\/div>\n<\/div>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/2c\/The_Virgin_with_Chancellor_Rolin_by_Jan_van_Eyck_%28Louvre%29.webp\")
<\/div>\n<\/div>\n\n<\/div>\nGaleria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n
\n<\/div>\nEl sXVII<\/div>\n<\/div>\nAl sXVII l’escena esdev\u00e9 protagonista de dues maneres, els paisatges ideals de Claude Lorrain i Nicolas Poussin i els paisatges reals de Ruisdael i Hobema<\/div>\n<\/div>\n\nDurant segles el paisatge va ser un fons per a figures religioses o hist\u00f2riques. Per que esdevingui un g\u00e8nere aut\u00f2nom al s.XVII i XVIII caldr\u00e0 l’arribada de l’humanisme i la ci\u00e8ncia, que proposa una mirada diferent de la religiosa, els viatges i una nova relaci\u00f3 amb la natura.<\/p>\n
\u00c9s un paisatge constru\u00eft mentalment, amb una composici\u00f1o controlada, inspirat en l’antiguitat cl\u00e0ssica. Les figures mitol\u00f2giques o b\u00edbliques dignifiquen l’escena.<\/p>\n
A Holanda hi ha el gran gir modern Van Goyen, el paisatges sense mites ni escenes b\u00edbliques, el que es troba en la realitat, camins, molins, cels amb n\u00favols, aiguamolls. Ruisadel no pinta simplement arbres, sin\u00f3 el temps, la humitat, la melangia.
\nAix\u00f2 passa perqu\u00e8 hi ha una burgesia urbana protestant, que no t\u00e9 una devoci\u00f3 per le simatges religioses.<\/p>\n
<\/p>\n
Poussin i Claude Lorrain treballen a Roma, dins l\u2019\u00f2rbita del catolicisme, la cort i l\u2019humanisme cl\u00e0ssic. Els seus clients s\u00f3n la noblesa i l’alta jerarquia eclesi\u00e0tica. Les obres aporten prestigi, cultura cl\u00e0ssica i educaci\u00f3 moral dins d’un marc cat\u00f2lic i humanista. \u00c9s el territori de les monarquies, el papa i els cardenals. En aquest sentit incorporen figures nobles i un simbolisme per tald e justificar-se; no val per si sol. Els artistes tenen una formaci\u00f3 intel3lectual, coneixen els cl\u00e0ssics i la B\u00edbia. La pintura \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una idea. EL paisatge \u00e9s un s\u00edmbol de poder i ordre.
\nEls holandesos viuen en una rep\u00fablica protestant (que desconfia de la imatge religiosa), comercial, urbana i relativament igualit\u00e0ria. Els clients s\u00f3n mercaders, professionals liberals. Les obres es fan per vendre, no per enc\u00e0rrec. Serviran per decorar les cases i afirmar una identitat. Podr\u00edem contraposar el paisatge de la cultura i les idees al paisatge de la ci\u00e8ncia emp\u00edrica, l’observaci\u00f3 directa [una mica racionalisme i empirisme]. En lloc de reis i cardenals o un poder centralitzat aqu\u00f3 hi ha una rep\u00fablica que s’ha fet a si mateixa oposant-se a la monarquia espanyola i ha conquerit territori al mar.<\/p>\n
Els horitzons de Claude Lorrain s\u00f3n llunyans, amb una llum daurada, evocant el temps m\u00edtic d el’eternitat. ELs horitzons de Ruisdael son baixos, amb un cel enorme poblat de n\u00faevols canviants.<\/p>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\nEls primers no pinten un lloc concret, constru\u00efxen un paisatge ideal, harmoni\u00f3s, ordenat per lleis matem\u00e0tiques i cl\u00e0ssiques. \u00c9s el m\u00f3n com “hauria de ser”. [Aquestes s\u00f3n les vistes que inspiraran els paisatgistes anglesos].<\/div>\nClaude Lorrain: Mestre de la llum, la bellesa serena i po\u00e8tica. Plans successius, un punt de llum al fons (el sol o el mar). El seu objectiu \u00e9s la bellesa serena i po\u00e8tica.<\/div>\nNicolas Poussin: M\u00e9s filos\u00f2fic i sever. Els seus paisatges s\u00f3n escenaris per a hist\u00f2ries \u00e8tiques i morals (de la B\u00edblia o la mitologia). La natura \u00e9s ordenada, geom\u00e8trica, intel\u00b7lectual. [Et In Arcadia Ego]<\/div>\nPertanyen al m\u00f3n cat\u00f2lic de la contrareforma, els seus clients s\u00f3n la noblesa i l’alta jerarquia eclesi\u00e0stica.
\nSalvator Rosa (1615-1673): Escenes que anticipen el sublim rom\u00e0ntic, a l’extrem de la calma que suggereix Lorrain.<\/div>\n<\/div>\nEls paisatgistes holandesos com Jacob van Ruisdael, Meindert Hobbema o Van Goyen pinten el seu entorn immediat: camps, molins, camins polsosos, mars tempestuosos, cles ennuvolats. No hi ha hist\u00f2ries heroiques, sin\u00f3 la vida quotidiana i la lluita contra els elements. \u00c9s un paisatge democratitzat, comprat per burgesos que s’identificaven amb ell. [Podem pensar en les grans escenes de Brueghel com a antecedent?]<\/div>\n
\nEl segle XVIII, Vedutes<\/h2>\n<\/div>\n\nEl gust rococ\u00f3 i l’aristocr\u00e0cia valorar\u00e0 els paisatges imaginaris, els “capricci” les vistes cl\u00e0ssiques, a vegades amb ru\u00efnes com les popularitzades per Hubert Robert, amb artistes com Giambattista Tiepolo (en els seus fons paisatg\u00edstics), i sobretot Francesco Guardi, Canaletto i Bellotto, amb les seves precises vistes de Ven\u00e8cia. Aquests s\u00f3n tamb\u00e9 exponents del Vedutisme (paisatge urb\u00e0 topogr\u00e0fic), que respon al desig il\u00b7lustrat de catalogar i con\u00e8ixer el m\u00f3n. Aquest con\u00e8ixer el m\u00f3n es concretava en el Grand Tour<\/a>, el viatge formatiu dels joves arist\u00f2crates, sobretot brit\u00e0nics. Creave un\u00a0 mercat per les “Vedutte” amb gravats de les ru\u00efnes com els de Piranesi.<\/span><\/p>\nA m\u00e9s dels documents exactes de les vedutes, a finals de segle els artistes comencen a concebre el paisatge per expressar emocions, l’experi\u00e8ncia del sublim davant la naturalesa. Les escenes mostren tempestes, ru\u00efnes g\u00f2tiques (no nom\u00e9s cl\u00e0ssiques), cims muntanyencs. \u00c9s una reacci\u00f3 contra el racionalisme absolut.
\nA It\u00e0lia, Piranesi accentua el car\u00e0cter dram\u00e0tic de les ru\u00efnes amb les “Vedute di Roma” i imagina les “Carceri d’Invenzione”. [Del segle XVIII, tot i que fora del paisatge i la naturalesa tenim l’arquitectura imagianda de Boull\u00e9e i Ledoux].
\nA Fran\u00e7a, Hubert Robert, tamb\u00e9 capta la for\u00e7a de la natura a m\u00e9s de les ru\u00efnes. Claude-Joseph Vernet pinta ports i tempestes marines amb gran drama.
\nA Anglaterra s\u00f3n remarcables els fons dels retrats de Thomas Gainsborough, Richard Wilson aplica l’estructura cl\u00e0ssica a les muntanyes de Gal\u00b7les o als llacs italians. Joseph Wright of Derby pinta paisatge nocturns amb llum de lluna o de volc\u00e0, carregats d’emoci\u00f3 i misteri.
\nA Espanya, Luis Paret amb paisatges mariners molt delicats i el jove Francisco de Goya en els seus cartrons per a tapissos, on introdueix escenes populars en paisatges naturals.<\/p>\n
<\/p>\n<\/div>\n
\nSXIX Romanticisme, Realisme, Impressionisme, documents<\/h2>\n
Els Rom\u00e0ntics<\/strong>
\nEl paisatge deixa de ser objectiu per ser l’expressi\u00f3 de l’\u00e0nima. La natura \u00e9s sublim, poderosa, terrible, espiritual. Caspar Friedrich (1874-1840) posa figures de esquena per a que *nosaltres” sentim la transcend\u00e8ncia. Turner (1775-1851) dissol les formes en llum, color i atmosfera per a expressar la for\u00e7a cegadora de la natura. John Constable (1876-1837) a Anglaterra.<\/p>\nThomas Cole?<\/p>\n
Els Realistes i l’Escola de Barbizon<\/strong>
\nreaccionen contra l’ideal. Surten de l’estudi i pinten “plein air” (a l’aire lliure), captant atm\u00f2sferes reals, arbres amb textura, llum canviant. S\u00f3n els precursors dels Impressionistes. Camille Corot (1796-1875) \u00e9s el pont, amb la seva delicadesa po\u00e8tica. Th\u00e9odore Rousseau (1812-1867).<\/p>\nEls impressionistes<\/strong>
\nClaude Monet (1840-1926), Camille Pissarro(1830-1903), Alfred Sisley. La forma es desf\u00e0 en pinzellades curtes i colors purs. El que importa no \u00e9s l’arbre, sin\u00f3 com vibra la llum sobre l’arbre a una hora concreta del dia. [Es deconstrueix la Gestalt de la percepci\u00f3 en els seus elements simples].
\nPostimpressionisme.<\/strong> A C\u00e9zanne (1839-1906) ja no l’interessa la llum ef\u00edmera, sin\u00f3 l’estructura geom\u00e8trica sota l’aparen\u00e7a (muntanya de Sainte-Victoire). Vol “fer del impressionisme quelcom s\u00f2lid i durador, com l’art dels museus”. En Van Gogh (1853-1890) el paisatge \u00e9s una explosi\u00f3 d’emocions, els xiprers flamegen, els camps bullen. El color i la pinzellada s\u00f3n pura ang\u00fania i \u00e8xtasi.[a mig cam\u00ed dels expressionistes]. Gauguin (1848-1903), el paisatge com a evasi\u00f3 i s\u00edmbol. Colors plans, antinaturals, composicions que busquen un parad\u00eds primitiu i espiritual. [Vallotton? 18665-1925]<\/p>\nEl paisatge document.<\/strong>
\nDocumenten monuments, tipus humans i paisatges desconeguts per al p\u00fablic europeu que es descobreixen per l’auge del colonialisme i l’arqueologia. Poden accentuar l’espectacle amb una llum dram\u00e0tica. David Roberts (1796-1864) i els seus viatges a Orient. John Frederick Lewis o Frederic Edwin Church (Am\u00e8riques).
\nHi ha una continuitat entre les Vedutes de Canaletto ie ls gravats de Piranesi, i les aquarel\u00b7les i litografies de David Roberts. Les primeres satisfeien la demanda de records dels punts del GRand Tour, les segones porten l’Orient ex\u00f2tic a la burgesia curiosa. Temes nous, de la ru\u00efna cl\u00e0ssica a les civilitzacions perdudes d’Egipte, el pictoresc de les figures dels habitants locals. Els olis de Canaletto i Bellotto eren per l’aristocr\u00e0cia. El tiratge de les 135 “Vedute di Roma” de Piranesi podia ser d’uns centenars. La s\u00e8rie de litografies acolorides a m\u00e0 “The Holy Land, Idumea, Arabia, Egypt & Nubia” de David Roberts publicada entre 1842 i 1849, 247 en 6 volums, va tenir un tiratge d’uns 600 exemplars.<\/p>\n
\nsXX<\/h2>\n
>>situar el paisatgisme de Catalunya, l’escola d’Olot, Joaquim Mir, Rusinyol<\/p>\n
Expressionistes (Die Br\u00fccke): Paisatges distorsionats amb colors violents per a expressar crisi social i existencial.
\nEl paisatge interior del simbolisme (??)\u00e7\u00e7
\nSurrealistes: Paisatges on\u00edrics, deserts inquietants (Dal\u00ed, De Chirico).
\nAbstracci\u00f3: El paisatge es converteix en pur camp de color (Mark Rothko) o en senyals de la natura (Georgia O’Keeffe). La refer\u00e8ncia al m\u00f3n visible pot gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
\nXina<\/p>\n
Una compaaci\u00f3. La pintura de paisatge xinesa (anomenada Shanshui, literalment “Muntanya-Aigua”) es mou entre aquests dos pols: l’immens i universal i el proper i particular.
\n(DS) proposta de comparar les dues maneres d’entendre el paisatge El Paisatge com a Escenari i com a Respiraci\u00f3”
\n“(O variants com: “Horitz\u00f3 i Detall: Paisatges d’Europa i Xina”, “La Natura Observada, La Natura Habitada”)<\/p>\n
EL PUNT DE VISTA \/ L’OBSERVADOR I EL VIATGER: Des d’on miro la natura? Al Wanderer Im NebelMeer de Caspar Friedrich l’home d’esquena contempla el paisatge des de fora. A “Viatgers entre Muntanyes i Rius” de Fan Kuan (c. 1000, dinastia Song), les figures s\u00f3n min\u00fascules perdudes en una geografia c\u00f2smica. Aqu\u00ed, el punt de vista no \u00e9s d’un sol home des d’un cim, sin\u00f3 un viatge visual que serpenteja per tot el rotlle, una experi\u00e8ncia immersiva [com un ocell o un dron].<\/p>\n
L’ESPAI I EL TEMPS \/ L’INSTANT I L’ETERN: Qu\u00e8 captura la pintura? Els impresionistes francesos com a “Les peupliers” de Claude Monet capturen un moment prec\u00eds de llum i atmosfera en un lloc concret a una hora del dia. \u00c9s ef\u00edmer, sensorial, subjectiu. Als paisatges xinesos de les dinasties Song o Yuang no es representa un moment concret sin\u00f3 l’esperit immutable i etern de la natura (“qi”). Les muntanyes s\u00f3n arquet\u00edpiques, no identificables. El rotlle es desplega en el temps, com un poema visual. \u00c9s una meditaci\u00f3 sobre all\u00f2 permanent, no sobre el canviant. [com Lorrain o Poussain].<\/p>\n
L’HUM\u00c0 A LA NATURA \/ PROPORCI\u00d3 I JERARQUIA: Quin \u00e9s el lloc de l’home? En el paisatge holand\u00e8s del segle XVII (ex: Jacob van Ruisdael). L’home transforma i habita el paisatge: molins, camins, pastures, la natura \u00e9s un entorn a domesticar o un recurs. [? no surten figures humanes] En els paisatges xinesos amb muntanyes immenses i figures diminutes l’home \u00e9s una part \u00ednfima del c\u00f2smic. No domina, s’hi integra amb humilitat. L’ermit\u00e0 a la cabana \u00e9s el model: viu amb la natura, no contra ella. Els bamb\u00fas i les roques s\u00f3n igual d’importants que les figures. A Europa l’home \u00e9s el senyor o l’habitant del paisatge. A la Xina, \u00e9s un convidat, una part\u00edcula del Dao universal.<\/p>\n
EL DETALL I EL TOT \/ LA PINZELLADA I EL SIGNE: Com es pinta una fulla, una roca? A Europa es detalla tot, per exemple, en les herbes de D\u00fcrer. Es busca la fidelitat \u00f2ptica, la imitaci\u00f3 exacta de la textura i la forma. En una pintura de bamb\u00fas de Wen Tong (dinastia Song) o de Zheng Xie (dinastia Qing), cada pinzellada \u00e9s un signe cal\u00b7ligr\u00e0fic que expressa la vitalitat (“qi”) de la planta, la seva elasticitat i fortalesa. \u00c9s un exercici espiritual. Una roca es pinta amb “arrugues” que revelen les forces geol\u00f2giques que l’han modelat.for\u00e7a vital i el car\u00e0cter del detall.<\/p>\n
EL SUPORT I L’EXPERI\u00c8NCIA \/ EL QUADRE I EL ROTLLE: Com es mira l’obra? A Europa tenim un quadre en marc daurat, penjat a la paret [permanentment], es contempla de cop, des d’una dist\u00e0ncia fixa. \u00c9s una finestra il\u00b7lusionista al m\u00f3n. A Xina, un rotlle de m\u00e0 (\u624b\u5377) s’ha de subjectar amb les mans i desenrotllar d’esquerra a dreta, uns 50 cm cada vegada, com qui llegeix un llibre. \u00c9s una experi\u00e8ncia \u00edntima, privada i en el temps. Un rotlle horitzontal pot tenir m\u00e9s de 10 metres. \u00c9s un viatge.<\/p>\n
Islam<\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\nGaleria<\/a><\/p>\n<\/div>\n Durant segles el paisatge va ser un fons per a figures religioses o hist\u00f2riques. Per que esdevingui un g\u00e8nere aut\u00f2nom al s.XVII i XVIII caldr\u00e0 l’arribada de l’humanisme i la ci\u00e8ncia, que proposa una mirada diferent de la religiosa, els viatges i una nova relaci\u00f3 amb la natura.<\/p>\n \u00c9s un paisatge constru\u00eft mentalment, amb una composici\u00f1o controlada, inspirat en l’antiguitat cl\u00e0ssica. Les figures mitol\u00f2giques o b\u00edbliques dignifiquen l’escena.<\/p>\n A Holanda hi ha el gran gir modern Van Goyen, el paisatges sense mites ni escenes b\u00edbliques, el que es troba en la realitat, camins, molins, cels amb n\u00favols, aiguamolls. Ruisadel no pinta simplement arbres, sin\u00f3 el temps, la humitat, la melangia. <\/p>\n Poussin i Claude Lorrain treballen a Roma, dins l\u2019\u00f2rbita del catolicisme, la cort i l\u2019humanisme cl\u00e0ssic. Els seus clients s\u00f3n la noblesa i l’alta jerarquia eclesi\u00e0tica. Les obres aporten prestigi, cultura cl\u00e0ssica i educaci\u00f3 moral dins d’un marc cat\u00f2lic i humanista. \u00c9s el territori de les monarquies, el papa i els cardenals. En aquest sentit incorporen figures nobles i un simbolisme per tald e justificar-se; no val per si sol. Els artistes tenen una formaci\u00f3 intel3lectual, coneixen els cl\u00e0ssics i la B\u00edbia. La pintura \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una idea. EL paisatge \u00e9s un s\u00edmbol de poder i ordre. Els horitzons de Claude Lorrain s\u00f3n llunyans, amb una llum daurada, evocant el temps m\u00edtic d el’eternitat. ELs horitzons de Ruisdael son baixos, amb un cel enorme poblat de n\u00faevols canviants.<\/p>\n<\/div>\n El gust rococ\u00f3 i l’aristocr\u00e0cia valorar\u00e0 els paisatges imaginaris, els “capricci” les vistes cl\u00e0ssiques, a vegades amb ru\u00efnes com les popularitzades per Hubert Robert, amb artistes com Giambattista Tiepolo (en els seus fons paisatg\u00edstics), i sobretot Francesco Guardi, Canaletto i Bellotto, amb les seves precises vistes de Ven\u00e8cia. Aquests s\u00f3n tamb\u00e9 exponents del Vedutisme (paisatge urb\u00e0 topogr\u00e0fic), que respon al desig il\u00b7lustrat de catalogar i con\u00e8ixer el m\u00f3n. Aquest con\u00e8ixer el m\u00f3n es concretava en el Grand Tour<\/a>, el viatge formatiu dels joves arist\u00f2crates, sobretot brit\u00e0nics. Creave un\u00a0 mercat per les “Vedutte” amb gravats de les ru\u00efnes com els de Piranesi.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s dels documents exactes de les vedutes, a finals de segle els artistes comencen a concebre el paisatge per expressar emocions, l’experi\u00e8ncia del sublim davant la naturalesa. Les escenes mostren tempestes, ru\u00efnes g\u00f2tiques (no nom\u00e9s cl\u00e0ssiques), cims muntanyencs. \u00c9s una reacci\u00f3 contra el racionalisme absolut. <\/p>\n<\/div>\n Els Rom\u00e0ntics<\/strong> Thomas Cole?<\/p>\n Els Realistes i l’Escola de Barbizon<\/strong> Els impressionistes<\/strong> El paisatge document.<\/strong> >>situar el paisatgisme de Catalunya, l’escola d’Olot, Joaquim Mir, Rusinyol<\/p>\n Expressionistes (Die Br\u00fccke): Paisatges distorsionats amb colors violents per a expressar crisi social i existencial. Xina<\/p>\n Una compaaci\u00f3. La pintura de paisatge xinesa (anomenada Shanshui, literalment “Muntanya-Aigua”) es mou entre aquests dos pols: l’immens i universal i el proper i particular. EL PUNT DE VISTA \/ L’OBSERVADOR I EL VIATGER: Des d’on miro la natura? Al Wanderer Im NebelMeer de Caspar Friedrich l’home d’esquena contempla el paisatge des de fora. A “Viatgers entre Muntanyes i Rius” de Fan Kuan (c. 1000, dinastia Song), les figures s\u00f3n min\u00fascules perdudes en una geografia c\u00f2smica. Aqu\u00ed, el punt de vista no \u00e9s d’un sol home des d’un cim, sin\u00f3 un viatge visual que serpenteja per tot el rotlle, una experi\u00e8ncia immersiva [com un ocell o un dron].<\/p>\n L’ESPAI I EL TEMPS \/ L’INSTANT I L’ETERN: Qu\u00e8 captura la pintura? Els impresionistes francesos com a “Les peupliers” de Claude Monet capturen un moment prec\u00eds de llum i atmosfera en un lloc concret a una hora del dia. \u00c9s ef\u00edmer, sensorial, subjectiu. Als paisatges xinesos de les dinasties Song o Yuang no es representa un moment concret sin\u00f3 l’esperit immutable i etern de la natura (“qi”). Les muntanyes s\u00f3n arquet\u00edpiques, no identificables. El rotlle es desplega en el temps, com un poema visual. \u00c9s una meditaci\u00f3 sobre all\u00f2 permanent, no sobre el canviant. [com Lorrain o Poussain].<\/p>\n L’HUM\u00c0 A LA NATURA \/ PROPORCI\u00d3 I JERARQUIA: Quin \u00e9s el lloc de l’home? En el paisatge holand\u00e8s del segle XVII (ex: Jacob van Ruisdael). L’home transforma i habita el paisatge: molins, camins, pastures, la natura \u00e9s un entorn a domesticar o un recurs. [? no surten figures humanes] En els paisatges xinesos amb muntanyes immenses i figures diminutes l’home \u00e9s una part \u00ednfima del c\u00f2smic. No domina, s’hi integra amb humilitat. L’ermit\u00e0 a la cabana \u00e9s el model: viu amb la natura, no contra ella. Els bamb\u00fas i les roques s\u00f3n igual d’importants que les figures. A Europa l’home \u00e9s el senyor o l’habitant del paisatge. A la Xina, \u00e9s un convidat, una part\u00edcula del Dao universal.<\/p>\n EL DETALL I EL TOT \/ LA PINZELLADA I EL SIGNE: Com es pinta una fulla, una roca? A Europa es detalla tot, per exemple, en les herbes de D\u00fcrer. Es busca la fidelitat \u00f2ptica, la imitaci\u00f3 exacta de la textura i la forma. En una pintura de bamb\u00fas de Wen Tong (dinastia Song) o de Zheng Xie (dinastia Qing), cada pinzellada \u00e9s un signe cal\u00b7ligr\u00e0fic que expressa la vitalitat (“qi”) de la planta, la seva elasticitat i fortalesa. \u00c9s un exercici espiritual. Una roca es pinta amb “arrugues” que revelen les forces geol\u00f2giques que l’han modelat.for\u00e7a vital i el car\u00e0cter del detall.<\/p>\n EL SUPORT I L’EXPERI\u00c8NCIA \/ EL QUADRE I EL ROTLLE: Com es mira l’obra? A Europa tenim un quadre en marc daurat, penjat a la paret [permanentment], es contempla de cop, des d’una dist\u00e0ncia fixa. \u00c9s una finestra il\u00b7lusionista al m\u00f3n. A Xina, un rotlle de m\u00e0 (\u624b\u5377) s’ha de subjectar amb les mans i desenrotllar d’esquerra a dreta, uns 50 cm cada vegada, com qui llegeix un llibre. \u00c9s una experi\u00e8ncia \u00edntima, privada i en el temps. Un rotlle horitzontal pot tenir m\u00e9s de 10 metres. \u00c9s un viatge.<\/p>\n Islam<\/p>\n
\n<\/div>\n
\nAix\u00f2 passa perqu\u00e8 hi ha una burgesia urbana protestant, que no t\u00e9 una devoci\u00f3 per le simatges religioses.<\/p>\n
\nEls holandesos viuen en una rep\u00fablica protestant (que desconfia de la imatge religiosa), comercial, urbana i relativament igualit\u00e0ria. Els clients s\u00f3n mercaders, professionals liberals. Les obres es fan per vendre, no per enc\u00e0rrec. Serviran per decorar les cases i afirmar una identitat. Podr\u00edem contraposar el paisatge de la cultura i les idees al paisatge de la ci\u00e8ncia emp\u00edrica, l’observaci\u00f3 directa [una mica racionalisme i empirisme]. En lloc de reis i cardenals o un poder centralitzat aqu\u00f3 hi ha una rep\u00fablica que s’ha fet a si mateixa oposant-se a la monarquia espanyola i ha conquerit territori al mar.<\/p>\n
\nSalvator Rosa (1615-1673): Escenes que anticipen el sublim rom\u00e0ntic, a l’extrem de la calma que suggereix Lorrain.<\/div>\n
\nEl segle XVIII, Vedutes<\/h2>\n
\nA It\u00e0lia, Piranesi accentua el car\u00e0cter dram\u00e0tic de les ru\u00efnes amb les “Vedute di Roma” i imagina les “Carceri d’Invenzione”. [Del segle XVIII, tot i que fora del paisatge i la naturalesa tenim l’arquitectura imagianda de Boull\u00e9e i Ledoux].
\nA Fran\u00e7a, Hubert Robert, tamb\u00e9 capta la for\u00e7a de la natura a m\u00e9s de les ru\u00efnes. Claude-Joseph Vernet pinta ports i tempestes marines amb gran drama.
\nA Anglaterra s\u00f3n remarcables els fons dels retrats de Thomas Gainsborough, Richard Wilson aplica l’estructura cl\u00e0ssica a les muntanyes de Gal\u00b7les o als llacs italians. Joseph Wright of Derby pinta paisatge nocturns amb llum de lluna o de volc\u00e0, carregats d’emoci\u00f3 i misteri.
\nA Espanya, Luis Paret amb paisatges mariners molt delicats i el jove Francisco de Goya en els seus cartrons per a tapissos, on introdueix escenes populars en paisatges naturals.<\/p>\n
\nSXIX Romanticisme, Realisme, Impressionisme, documents<\/h2>\n
\nEl paisatge deixa de ser objectiu per ser l’expressi\u00f3 de l’\u00e0nima. La natura \u00e9s sublim, poderosa, terrible, espiritual. Caspar Friedrich (1874-1840) posa figures de esquena per a que *nosaltres” sentim la transcend\u00e8ncia. Turner (1775-1851) dissol les formes en llum, color i atmosfera per a expressar la for\u00e7a cegadora de la natura. John Constable (1876-1837) a Anglaterra.<\/p>\n
\nreaccionen contra l’ideal. Surten de l’estudi i pinten “plein air” (a l’aire lliure), captant atm\u00f2sferes reals, arbres amb textura, llum canviant. S\u00f3n els precursors dels Impressionistes. Camille Corot (1796-1875) \u00e9s el pont, amb la seva delicadesa po\u00e8tica. Th\u00e9odore Rousseau (1812-1867).<\/p>\n
\nClaude Monet (1840-1926), Camille Pissarro(1830-1903), Alfred Sisley. La forma es desf\u00e0 en pinzellades curtes i colors purs. El que importa no \u00e9s l’arbre, sin\u00f3 com vibra la llum sobre l’arbre a una hora concreta del dia. [Es deconstrueix la Gestalt de la percepci\u00f3 en els seus elements simples].
\nPostimpressionisme.<\/strong> A C\u00e9zanne (1839-1906) ja no l’interessa la llum ef\u00edmera, sin\u00f3 l’estructura geom\u00e8trica sota l’aparen\u00e7a (muntanya de Sainte-Victoire). Vol “fer del impressionisme quelcom s\u00f2lid i durador, com l’art dels museus”. En Van Gogh (1853-1890) el paisatge \u00e9s una explosi\u00f3 d’emocions, els xiprers flamegen, els camps bullen. El color i la pinzellada s\u00f3n pura ang\u00fania i \u00e8xtasi.[a mig cam\u00ed dels expressionistes]. Gauguin (1848-1903), el paisatge com a evasi\u00f3 i s\u00edmbol. Colors plans, antinaturals, composicions que busquen un parad\u00eds primitiu i espiritual. [Vallotton? 18665-1925]<\/p>\n
\nDocumenten monuments, tipus humans i paisatges desconeguts per al p\u00fablic europeu que es descobreixen per l’auge del colonialisme i l’arqueologia. Poden accentuar l’espectacle amb una llum dram\u00e0tica. David Roberts (1796-1864) i els seus viatges a Orient. John Frederick Lewis o Frederic Edwin Church (Am\u00e8riques).
\nHi ha una continuitat entre les Vedutes de Canaletto ie ls gravats de Piranesi, i les aquarel\u00b7les i litografies de David Roberts. Les primeres satisfeien la demanda de records dels punts del GRand Tour, les segones porten l’Orient ex\u00f2tic a la burgesia curiosa. Temes nous, de la ru\u00efna cl\u00e0ssica a les civilitzacions perdudes d’Egipte, el pictoresc de les figures dels habitants locals. Els olis de Canaletto i Bellotto eren per l’aristocr\u00e0cia. El tiratge de les 135 “Vedute di Roma” de Piranesi podia ser d’uns centenars. La s\u00e8rie de litografies acolorides a m\u00e0 “The Holy Land, Idumea, Arabia, Egypt & Nubia” de David Roberts publicada entre 1842 i 1849, 247 en 6 volums, va tenir un tiratge d’uns 600 exemplars.<\/p>\n
\nsXX<\/h2>\n
\nEl paisatge interior del simbolisme (??)\u00e7\u00e7
\nSurrealistes: Paisatges on\u00edrics, deserts inquietants (Dal\u00ed, De Chirico).
\nAbstracci\u00f3: El paisatge es converteix en pur camp de color (Mark Rothko) o en senyals de la natura (Georgia O’Keeffe). La refer\u00e8ncia al m\u00f3n visible pot gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
\n
\n(DS) proposta de comparar les dues maneres d’entendre el paisatge El Paisatge com a Escenari i com a Respiraci\u00f3”
\n“(O variants com: “Horitz\u00f3 i Detall: Paisatges d’Europa i Xina”, “La Natura Observada, La Natura Habitada”)<\/p>\n