[esborrany]<\/p>\n
L’exploraci\u00f3 del m\u00f3n<\/a><\/p>\n Antiguitat<\/a>\u00a0 \u00a0 Edat Mitjana<\/a>\u00a0 \u00a0sXVIII El Grand Tour<\/a>\u00a0 \u00a01800-1950 El viatge rom\u00e0ntic<\/a>\u00a0 1950-s21 El viatge instagram<\/a><\/p>\n Les guies<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Els mitjans de transport<\/a>\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n [El viatge com a descoberta cultural de naturalesa i cultures\u00a0 no \u00e9s ben b\u00e9 el mateix que l’exploraci\u00f3 del m\u00f3n dels navegants que buscaven rutes i establien col\u00f2nies. El resultat de cartografiar el m\u00f3n \u00e9s un coneixement pr\u00e0ctic que situo com a tecnologia. Els viatges com a experi\u00e8ncies a llocs que ja han estat cartografiats o la descoberta d’una cultura diferent, s\u00f3n una experi\u00e8ncia cultural, potser no ben b\u00e9 un contingut com puguin ser les ci\u00e8ncies o les arts] A cavall tamb\u00e9 entre societats:pr\u00e0ctiques, i l’experi\u00e8ncia personal<\/p>\n Els egipcis ja visitaven monuments antics com a acte de curiositat cultural. Al s.XIII aC, turistes egipcis deixaven grafits als temples de l’Imperi Antic \u2014construccions que ja tenien mil anys\u2014 comentant la seva impressi\u00f3. Fins i tot s’han trobat grafits d’admiraci\u00f3 a la tomba de Rams\u00e8s VI escrits per visitants egipcis posteriors.<\/p>\n Els grecs van ser els primers grans turistes organitzats, santuaris i fonts termals. Els Jocs Ol\u00edmpics (des del 776 aC) ja generaven un flux massiu de visitants. Per\u00f2 m\u00e9s interessant encara: els santuaris panhel\u00b7l\u00e8nics com Ol\u00edmpia, Delfos o Epidaure atraien visitants que combinaven la religi\u00f3 amb la curiositat intel\u00b7lectual i l’oci. Epidaure tenia un teatre de 14.000 places, hotels (“katagogion”), banys i fins i tot un estadi. Aix\u00f2 \u00e9s infraestructura tur\u00edstica pura. (S\u00f2crates, en un dels di\u00e0legs de Plat\u00f3, \u00e9s presentat com una excepci\u00f3 per la seva resist\u00e8ncia a viatjar .)<\/p>\n Els romans van ser, probablement, els turistes m\u00e9s semblants als moderns. La Mediterr\u00e0nia unificada, les bones carreteres i la “pax romana” ho van fer possible. Tenien destins favorits molt clars. Gr\u00e8cia (cultura i monuments), Egipte (les Pir\u00e0mides i el Nil, potser el turisme m\u00e9s antic del m\u00f3n), Sic\u00edlia (natura i temples. Van anar un pas m\u00e9s enll\u00e0 i van crear el concepte de “dest\u00ed de vacances”. Les elits romanes no “viatjaven” tant com els grecs, sin\u00f3 que “estiuejaven”. Constru\u00efen ostentoses vil\u00b7les a ciutats tur\u00edstiques com Pompeia o Baia prop de N\u00e0pols, una mena de resort de luxe amb termes, viles i entreteniment, (les “Las Vegas” de l’\u00e8poca romana), on anaven a descansar i socialitzar . Fins i tot l’emperador Ner\u00f3 tenia un palau a la costa a Antium (l’actual Anzio) .<\/p>\n Paus\u00e0nies (s. II dC) va escriure una descripci\u00f3 de Gr\u00e8cia<\/a> amb els llocs i monuments que calia visitar, anticipant el Grand Tour i les guies Baedeker del sXIX. \u00c9s, en ess\u00e8ncia, una guia per a romans cultes que volien fer el “grand tour” grec. I no estava sol: existien guies locals professionals (“exegetai”), que cobraven per explicar monuments.<\/p>\n Cicer\u00f3, Ovidi, Plini el Jove… tots descriuen viatges fets per plaer, curiositat o simplement per descansar. Horaci tenia una vil\u00b7la a la Sabina a la qual fugia de Roma. El concepte rom\u00e0 d'”otium” \u2014el temps lliure dedicat a la cultura, la reflexi\u00f3 i el gaudi\u2014 \u00e9s fonamental: viatjar formava part d’aquest ideal.<\/p>\n Les peregrinacions a Jerusalem, Roma, Santiago de Compostel\u00b7la tenien com a motivaci\u00f3 principal la salvaci\u00f3 espiritual per\u00f2 tamb\u00e9 ho feien per veure m\u00f3n. Hi ha testimonis medievals que critiquen precisament aix\u00f2: que molts pelegrins s’ho prenien com una excusa per viatjar i divertir-se. Chaucer als “Canterbury Tales” (s. XIV) ja en fa una descripci\u00f3 que \u00e9s gaireb\u00e9 una com\u00e8dia de costums tur\u00edstica. Els seus pelegrins expliquen hist\u00f2ries, flirtegen, s’emborratxen i competeixen. A m\u00e9s, les corts medievals i renaixentistes tenien una pr\u00e0ctica de visites a llocs notables que no era religiosa sin\u00f3 de prestigi i cultura. I els mercaders medievals, viatjant per necessitat, sovint ampliaven els viatges per curiositat. Marco Polo \u00e9s un cas extrem d’aix\u00f2.<\/p>\n Pelegrinatges<\/a><\/p>\n Al s. XVI i XVII apareix la idea que els joves nobles han de completar la seva educaci\u00f3 viatjant, que alsXVIII cristal\u00b7litza a Anglaterra com el Grand Tour: It\u00e0lia com a dest\u00ed principal (Roma, Flor\u00e8ncia, Ven\u00e8cia, N\u00e0pols), per\u00f2 tamb\u00e9 Fran\u00e7a i els Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n All\u00f2 que \u00e9s nou no \u00e9s el concepte de viatjar per plaer i cultura, sin\u00f3 la sistematitzaci\u00f3 i la democratitzaci\u00f3 incipient. Apareixen les primeres guies de viatge modernes \u2014ja no com Paus\u00e0nies, escrites per a lectors, sin\u00f3 pensades per anar al damunt. El s. XVII ja veu guies pr\u00e0ctiques amb preus, itineraris i advertiments.<\/p>\n El duien a terme sobretot els joves de l’aristocr\u00e0cia i alta burgesia brit\u00e0nica per\u00f2 tamb\u00e9 d’Alemanya i Escandin\u00e0via, R\u00fassia, Estats Units. Artistes, arquitectes, escriptors i intel\u00b7lectuals ho feien en la mesura de les seves possibilitats econ\u00f2miques<\/p>\n L’itinerari cl\u00e0ssic comen\u00e7ava a Fran\u00e7a amb una estada de mesos a Paris on s’aprenia franc\u00e8s (llengua de la diplom\u00e0cia), esgrima i dansa, es visitaven salons i es compraven robes a la moda. Passant per Li\u00f3 es creuaven els Alps per les Cenis o Gran Sant Bernat) i s’admirava el paisatge salvatge i sublim.. Molts deixaven const\u00e0ncia de la seva impressi\u00f3 davant el paisatge sublim. Despr\u00e9s seguia Torino, un centre elegant, Milano, fins a Venezia on es feia una parada llarga. Era el parad\u00eds del plaer, el carnaval, l’\u00f2pera i el *vedutismo*. All\u00e0 es contractaven pintors com Canaletto per als “souvenirs”. A Firenze s’estudiava el Renaixement i les col\u00b7leccions dels M\u00e8dici als Uffizi i el Palau Pitti. Era m\u00e9s intel\u00b7lectual que Ven\u00e8cia. Roma era el dest\u00ed absolut i la parada m\u00e9s llarga (mesos, fins a un any). All\u00e0 s’estudiava l’antiguitat cl\u00e0ssica (el F\u00f2rum, el Coliseu, el Pante\u00f3) i l’art barroc (Bernini, Caravaggio). S’aprenia dibuix de les ru\u00efnes, es contractaven tutors i guies (com Johann Joachim Winckelmann, te\u00f2ric del neoclassicisme), i es feien c\u00f3pies d’est\u00e0tues. Es funda el Caf\u00e9 grecco i el Cafe degli Inglese a la Pza di Spagna. Abans de tornar es passava per N\u00e0pols, visitant les excavacions de Pompeia i Hercul\u00e0 (descobertes el 1748), i fent l’ascensi\u00f3 al Vesubi, un altre moment emocionant i sublim. El cam\u00ed de tornada podia passar per Su\u00efssa per veure per veure les muntanyes “pittoresques”. Podia anar des d’un viatge modest de 6 mesos fins a tres anys.<\/p>\n Les peregrinacions de Childe Harold de Lord Byron<\/p>\n [Al sXIX tenim d’una banda el viatge rom\u00e0ntic d’artistes i poetes i, amb el ferrocarril i les guies de viatge, l’inici del turisme de masses, apareix la idea de les vacances<\/strong> com a dret o costum per a les classes mitjanes.\u00a0El que canvia no \u00e9s la voluntat de viatjar per plaer \u2014que \u00e9s antiqu\u00edssima\u2014 sin\u00f3 qui pot fer-ho. El turisme deixa de ser privilegi de l’elit i es converteix en fenomen social.]<\/p>\n L’objectiu del Grand Tour del sXVIII era completar l’educaci\u00f3 cl\u00e0ssica viatjant als centres de la Civilitzaci\u00f3 Occidental, It\u00e0lia (cor de Roma), Fran\u00e7a (llum de Par\u00eds). Era un viatge cap al centre de la cultura reconeguda. Es volia confirmar la hist\u00f2ria estudiada. Es miraven ru\u00efnes, es compraven c\u00f2pies d’escultures, es confirmava l’autoritat del c\u00e0non grecorom\u00e0. Era un privilegi de l’elit. El viatge estava organitzat, amb un itinerari determinat, un tutor, cates de presentaci\u00f3.<\/p>\n Al s.XIX amb el romanticisme es busca all\u00f2 no contaminat per la industrialitzaci\u00f3 i el racionalisme extrem. Es viatja cap a les marges d’Europa i m\u00e9s enll\u00e0. Pintors<\/p>\n Aquests viatges van donar lloc al g\u00e8nere del “viatge literari” com a obra aut\u00f2noma, barreja de diari, assaig i narrativa. Van alimentar el costumisme i el realisme (proporcionant escenaris ex\u00f2tics). En pintura van crear el moviment del Orientalisme, un dels g\u00e8neres m\u00e9s populars del s. XIX, que anava des de l’erotisme (Ingres) a l’arqueologia (G\u00e9r\u00f4me) passant pel drama (Delacroix). En arquitectura i les Arts Decoratives: El “Moresc Revival” inund\u00e0 Europa i Am\u00e8rica, amb caf\u00e8s, sales de fumadors i pavellons inspirats en l’Alhambra. L’egipci es va fer present en monuments funeraris i mobiliari. [El divan>> i l’oomana]. Van crear els estereotips visuals i culturals que Occident tindria durant d\u00e8cades (i en alguns casos, fins avui) sobre l’Orient, Espanya o el m\u00f3n rural: l’Orient com a lloc de lux\u00faria i misteri, Espanya com a terra de passi\u00f3 i atavisme, la natura com a temple de la veritat personal.<\/p>\n El viatger rom\u00e0ntic del s.XIX fugia de la ciutat industrial cap a les perif\u00e8ries “pures” d’Europa (Cevenes, Alps, Esc\u00f2cia) i a l’Orient Pr\u00f2xim “pintoresc”. A la primera meitat del s. XX: L’aut\u00e8ntic es despla\u00e7a m\u00e9s lluny, alimentat per l’antropologia i el colonialisme. \u00c0frica Subsahariana (Mali, Kenya), el Sud-est Asi\u00e0tic (Indoxina), i sobretot, el T\u00edbet i l’\u00c0sia Central esdevenen els nous “Sants Greals” de l’autenticitat, s\u00edmbols de cultures inalterades i espiritualitat essencial. Els llibres d’exploradors com Alexandra David-N\u00e9el (al T\u00edbet) o T. E. Lawrence (a Ar\u00e0bia) s\u00f3n ic\u00f2nics. [Aquestes destinacions s\u00f3n en part resultat de l’imperialisme colonial<\/a>. Les pot\u00e8ncies europees es reparteixen la influ\u00e8ncia a \u00c0frica, Indoxina, Orient. \u00c9s tamb\u00e9 l’\u00e8poca en que es creen els museus de cultures com el British i que floreixen l’etnologia i l’antropologia].<\/p>\n El viatge modern \u00e9s polifac\u00e8tic i personal. Si el Grand Tour tenia un curr\u00edculum \u00fanic (les ru\u00efnes de Roma), l’actual t\u00e9 multitud d’itineraris possibles, cadascun dissenyat per a construir una narrativa personal (“s\u00f3c aventurer”, “s\u00f3c espiritual”, “s\u00f3c sofisticat”, “s\u00f3c conscienciat”). L’autenticitat ja no es troba “all\u00e0 fora” en un lloc pur, sin\u00f3 que es construeix a trav\u00e9s de la experi\u00e8ncia personal i \u00fanica que es tria i, sobretot, es comparteix. L’her\u00e8ncia del Grand Tour \u00e9s la idea que viatjar ens canvia; la difer\u00e8ncia \u00e9s que ara podem decidir exactament “com” volem que ens canvi\u00ef.<\/p>\n s.XVIII \u2013 Principis XIX (elititzaci\u00f3). Carruatge, vaixell de vela. Viatjava l’elit, l’aristocr\u00e0cia i la burgesia adinerada. Estimacions que menys de l’1% de la poblaci\u00f3 europea podia fer viatges de lleure. ALguns historiadors estimen que uns 20.000 brit\u00e0nics fien el Grand Tour al llarg del segle [200 cada any].<\/p>\n s.XIX (primera democratitzaci\u00f3). Aparici\u00f3 del ferrocarril a partir de 1830 i els vapors transatl\u00e0ntics a mitjans de segle. es redueix el temps i cost dels despla\u00e7aments. El 1841 Thomas Cook organitza excursions en tren per a les classes mitjanes (165m viatgers el 1864, 3.2M el 1890). Creix el turisme de salut a balnearis. el 1900 hi havia milions de passatgers anuals en ferrocarrils per lleure. s. XX (expansi\u00f3 cap a les masses). [els trens amb vagons privats als USA. Els creuers de luxe dels anys 30 que veiem a les pelis del Fred Astaire.] Autom\u00f2bil a partir dels anys 30, i generalitzaci\u00f3 despr\u00e9s de la WWII [el primer 600 del pare el 1965?]. Impulsa el turisme interior i familiar. Avi\u00f3 comercial a partir dels (dels 50\u201360) [els Zeppelin van operar de 1910 a 1937 amb vols transatl\u00e0ntics], inicialment per a negocis i gent adinerada. Superar\u00e0 el vaixell en viatges transatl\u00e0ntics. A partir dels anys 70\u201380, amb l’aparici\u00f3 dels avions de fuselatge ampli es fan accessible a les masses. El 1950 l’organitzaci\u00f3 mundial del turisme calcula 25M d’arribades tur\u00edstiques internacionals, 166 el 1970. El 2000, 687M d’arribades i el 2019, abans de la Covid, 1.460M. L’avi\u00f3 representa el 60% dels viatges tur\u00edstics a llarga dist\u00e0ncia i l’autom\u00f2bil domina en viatges de curta dist\u00e0ncia i interiors.<\/p>\n Antecedents Al sXIX s’industrialitza el viatge amb ferrocarrils i vapors [i l’edici\u00f3 de llibres]. La nov aburgesia volia viatjar i necessitava manuals pr\u00e0ctics, actualitzats i fiables.<\/p>\n John Murray III. 1836 “Handbooks for Travellers”, sobre Holanda, B\u00e8lgica i Rhenania, (1842, It\u00e0lia) amb les innovacions de format de butxaca, itineraris suggerits, informaci\u00f3 d’horaris, hotels, preus, valoraci\u00f3 dels llocs a visitar amb estrelles.<\/p>\n Karl Baedeker<\/strong> Guide Joan, fundada per Louis Hachette el 1841, m\u00e9s liter\u00e0ria i enfocada a la hist\u00f2ria que les seves rivals anglogerm\u00e0niques.<\/p>\n Richard Ford, “A Handbook for Travellers in Spain”, 1845, una obra mestra d’observaci\u00f3 personal i erudici\u00f3, per\u00f2 era m\u00e9s una lectura abans del viatge que una guia per dur a la butxaca.<\/p>\n Guides Michelin. 1900.<\/strong> Despr\u00e9s de la WWII, el boom del viatge en cotxe i l’avi\u00f3 comercial creen un nou turista, m\u00e9s jove, amb pressupost ajustat i \u00e0nsia d’experi\u00e8ncia.<\/p>\n Frommer’s (EUA). Llan\u00e7ada el 1957 amb “Europe on 5 Dollars a Day” d’Arthur Frommer. Va obrir el continent al turisme de masses nord-americ\u00e0 (“Europa no \u00e9s nom\u00e9s per a rics”), popularitzant la idea del pressupost diari. [Jo he seguit les seves propostes d’itinerari de visita en 1, 2 o 3 dies, i els walking tours]<\/p>\n Lonely Planet (Austr\u00e0lia). Fundada el 1973 per Tony i Maureen Wheeler despr\u00e9s del seu viatge per l’\u00c0sia. El viatge en motxilla, els backpackers, allotjament barat, transports locals. Va ser la b\u00edblia de la generaci\u00f3 que buscava autenticitat i aventura low-cost. A finals del s.XX i s.XXI irromp internet. L’autoritat passa del l’expert a la multitud.<\/p>\n Tripadvisor, fundat el 2000, la saviesa de la multitud, “Reviews you can trust”. Va matar la necessitat de la guia impresa per a hotels i restaurants. La seva influ\u00e8ncia \u00e9s omnipotent: un establiment viu o mor pels seus punts. Representa la democratitzaci\u00f3 total de l’opini\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 obre la porta als fakes i a l’homogene\u00eftzaci\u00f3 (els llocs es dissenyen per aconseguir bones puntuacions).<\/p>\n Google Maps i cercador, 2005. Combina mapes, fotos, horaris, i opinions de usuaris (Google Reviews). \u00c9s la navalla su\u00efssa digital que ha substitu\u00eft moltes funcions de les guies tradicionals (trobar un restaurant proper, veure com \u00e9s per dins).<\/p>\n Les xarxes socials com Instagram i TikTok s\u00f3n les noves guies de descoberta. La inspiraci\u00f3 ja no ve d’un llibre, sin\u00f3 d’una foto viral, d’un v\u00eddeo d’un “influencer” o d’un relat personal en un blog. S\u00f3n emocionals, visuals i immediates. Creuen l’ansia per la seg\u00fcent “experi\u00e8ncia instagrammable” que concretaran potser consultant els “imprescindibles” a la web de Lonely Planet, buscant allotjament a Airbnb, triant hotel o restaurant a Tripadvisor i planificant la ruta amb Google Maps. La “guia” \u00fanica i omnipotent ha desaparegut, fragmentada en una constel\u00b7laci\u00f3 d’eines digitals que reflecteixen el nostre desig de controlar i personalitzar cada aspecte del viatge. L’esperit del “bucket list” del Grand Tour sobreviu, per\u00f2 ara el llistat l’escriu una comunitat global de milions de persones.<\/p>\n [Podem fer una reflexi\u00f3 a partir de la idea del viatge rom\u00e0ntic de trobar el sublim a la natura i l’aut\u00e8ntic en els pobles simples. El viatge s’ha fet servir com a met\u00e0fora de l’itinerari cap a la salvaci\u00f3. Per\u00f2 de manera literal, a l’edat mitjana es viatjava per salvar-se de l’infern, peregrinant a Roma, Jerusalem o Santiago. Al s.XVIII, amb el Grand Tour la salvaci\u00f3 es trobava en la ra\u00f3 i la cultura. Al sXIX, amb el desencant per la industrialitzaci\u00f3 i la crueltat de la vida urbana, es busca la salvaci\u00f3 en el sublim de la naturalesa i la vida simple dels pobles. Ara, la llista d’opcions de destinacions de viatges del s.XXI remeten una mica a qu\u00e8 ens fa sentir vius (fe de vida<\/a>).<\/p>\n Tal com hem vist, l’evoluci\u00f3 dels mitjans de transport ha democratitzat la possibilitat de viatjar. Abans nom\u00e9s podien viatjar els rics. Igual que en un moment donat van par\u00e8ixer els llibres barats i molta gent va poder comen\u00e7ar a llegir fulletons, o amb la r\u00e0dio van poder comen\u00e7ar a escoltar m\u00fasica els qui no tenien una orquestra privada, ara amb Ryanair i AirnB, tots podem viatjar. Es crea un cicle de descobriment i destrucci\u00f3 (el fenomen del\u00a0 “turisme massificat<\/a>“). Tan bon punt Tripadvisor marca un lloc com a interessant, l’aflu\u00e8ncia de gent el destrueix. Anem cercant llocs no arru\u00efnats pel turisme i alhora fent malb\u00e9 la naturalesa i les cultures que visitem. Tenim una vida de merda al barri on vivim, i tenim una experi\u00e8ncia de merda a la destinaci\u00f3 on anem.<\/p>\n El viatge segueix essent, o podria seguir essent un trajecte de transformaci\u00f3, una possibilitat de situar la nostra vida en un context m\u00e9s ampli que el de la nostra vida familiar de cada dia, i per tant “ser m\u00e9s”. Tal com hem vist, el creixement, ja sia per la cultura cl\u00e0ssica, ja sia per la naturalesa o societats “no contaminades” s’ha diversificat i els resultats s\u00f3n q\u00fcestionables.<\/p>\n Qu\u00e8 t\u00e9 d’aut\u00e8ntic viure una vida no satisfact\u00f2ria i que el millor, all\u00f2 que creiem que ens defineix, sigui un viatge d’aventura car on fem 5.000 fotos? Realment voldr\u00edem viure com aquestes altres cultures? O ser antrop\u00f2legs? Es tracta d’un descobriment i creixement personal, o d’una fugida? No \u00e9s una mica lamentable que la m\u00e0xima aspiraci\u00f3 sigui “desconnectar” i nom\u00e9s secund\u00e0riament “connectar” amb alguna altra cosa? Vol dir que vivim en un infern.<\/p>\n Qu\u00e8 t\u00e9 d’aut\u00e8ntic acumular likes d’Instagram, fent cues inc\u00f2modes per poder menjar a un restaurant recomanat per tripadvisor? No hi ha ni coneixement del que fotografiem, ni gaudi real del que degustem, nom\u00e9s l’\u00e0nsia de ser valorats a les xarxes. El mateix podr\u00edem dir de quan el criteri \u00e9s l’exclusivitat, tant del confort, com de les destinacions dif\u00edcils: no \u00e9s tant el gaudi objectiu que experimentem com la satisfacci\u00f3 que ens d\u00f3na “ser m\u00e9s que els altres”.<\/p>\n O quant els retirs de meditaci\u00f3 i ioga. Estaria b\u00e9 si els incorpor\u00e9ssim a la vida normal, per\u00f2 viure malament 350 dies que anem a treballar i nom\u00e9s estar b\u00e9 15 dies que ens posem pantalons amples, escoltem gongs tibetans i ens abracem els uns als altres, no \u00e9s gaire satisfactori. \u00e9s l’equivalent al plantejament que crea uns pocs santuaris naturals mentre la majoria del territori \u00e9s un abocador.<\/p>\n Seguim peregrinant als llocs canonitzats pel Grand Tour, anem en massa al Louvre, els Uffizi, el Vatic\u00e0, el Prado, i fem cua per veure 60 segons la Mona Lisa. Les economies del golf intenten entrar al circuit a cop de talonari (Abu Dhabi (UAE) amb un Louvre, un Guggenheim Abu Dhabi, el districte cultural de Saadiyat, els museus de Qatar, el Museum of Islamic Art i altres de I.M. Pei a Doha (Qatar)). L’arist\u00f2crata tornava amb un retrat seu davant del Colosseu pintat per Pompeo Batoni. Ara tornes amb un selfie. <<galeria figures museus. Abans el guia era Paus\u00e0nias, ara la popularitat d’Instagram o Tripadvisor [al mat\u00ed quan surto a c\u00f3rrer me’ls trobo fent-se fotos als cubs, a l’estiu al vespre a les palmeres del carril bici]. Els meus viatges<\/a>,\u00a0 per tipus<\/a> \u00a0 El meu Grand Tour imaginari<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [esborrany] L’exploraci\u00f3 del m\u00f3n Antiguitat\u00a0 \u00a0 Edat Mitjana\u00a0 \u00a0sXVIII El Grand Tour\u00a0 \u00a01800-1950 El viatge rom\u00e0ntic\u00a0 1950-s21 El viatge instagram Les guies\u00a0 \u00a0 \u00a0Els mitjans de transport\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3 [El viatge com a descoberta cultural de naturalesa i cultures\u00a0 no \u00e9s ben b\u00e9 el mateix que l’exploraci\u00f3 del m\u00f3n dels navegants que buscaven rutes i establien … <\/p>\n
\n
\nAntiguitat<\/h2>\n
\nEdat mitjana, la peregrinaci\u00f3<\/h2>\n
\nLa infraestructura creada per les pelegrinacions \u2014hostals, guies, serveis, fins i tot “souvenirs” com les ins\u00edgnies de pelegr\u00ed\u2014 \u00e9s indistingible funcionalment de la infraestructura tur\u00edstica.
\nAmb el temps, van sorgir motivacions addicionals, com l’obtenci\u00f3 de rel\u00edquies, que van portar a viatges amb un objectiu m\u00e9s “col\u00b7leccionista” que purament espiritual .<\/p>\n
\nsXVI-sXVIII El Grand Tour<\/h2>\n
\nEl s. XIX – XX El turisme de masses i el viatge rom\u00e0ntic<\/h2>\n
\nL’Espanya ex\u00f2tica, mora i medieval. Artistes com David Roberts (abans esmentat) o escriptors com Washington Irving (Cuentos de la Alhambra) la van posar de moda. (Laborde Voyage en Espagne<\/a>)
\nStevenson va fer un viatge amb un ase per les Cevennes, una regi\u00f3 pobra i a\u00efllada, l’ant\u00edtesi de Paris. No buscava grans monuments sin\u00f3 autenticitat r\u00fastica, un paisatge dur i una gent senzilla. \u00c9s una regi\u00f3 a\u00efllada i pobre de Fran\u00e7a, l’ant\u00edtesi de Par\u00eds. Altres destinacions seran Esc\u00f2cia, els Alps, l’Orient Pr\u00f2xim. Es busquen paisatges sublims (muntanyes, deserts) i cultures percebudes com a primitives o pures.
\nJa no es tracta de completar una educaci\u00f3 sin\u00f3 de tenir una experi\u00e8ncia, enfront de la industrialitzaci\u00f3 i l’alienaci\u00f3 urbana, es busca trobar-se a si mateix en la natura, sentir la pr\u00f2pia petitesa davant les forces naturals immenses, el sublim (1757 Burke sobre el bell i el sublim) [mysterium tremens]. Inter\u00e8s per l’escenari de la vida quotidiana “aut\u00e8ntica”, especialment en llocs considerats congelats en el temps (pobles, costums tradicionals). Stevenson descriu minuciosament els camperols que troba. [Rousseau?]
\nAquest viatger es trasllada amb mitjans modestos i s’allotja al que troba sobre la marxa, en hostals modestos i fins i tot al ras. Del carruatge amb tutor i servei, a les alforges de l’ase de Stevenson.<\/p>\n\n
\n
\ns.XX-s-XXI Aut\u00e8ntic, Instagram i Tripadvisor<\/h2>\n
\n
\nTrobar “l’aut\u00e8ntic”, convivint amb fam\u00edlies locals, aprenent artesania, participar en rituals [Intrepid Travel, Viatges Tuareg] [No trobem aut\u00e8ntica la nostra vida i nom\u00e9s ens omplen uns dies de vacances on fem un munt de fotos d’un mode de vida que idealitzem i que en realitat no voldr\u00edem per a nosaltres]. Assistir al Festival del Desert a Mali (o un festival remot semblant). Fer un viatge en tren transsiberi\u00e0 o per l’\u00c0sia Central (Ruta de la Seda). Conviure amb una tribu a Papua Nova Guinea o a l’Amazones. Fer el Cam\u00ed de Sant Jaume (per l’experi\u00e8ncia espiritual\/comunal).<\/li>\n
\n[Poder dir que hem anat a les destinacions m\u00e9s dif\u00edcils,] el que est\u00e0 a punt de desapar\u00e8ixer, com les glaceres, o les cultures, v\u00e8rtex de l’Ant\u00e0rtida, safari al Serengeti, navegar pel Passatge del Nord-oest (desgla\u00e7at). La cerca del paisatge pur, sovint amb un component d’aventura f\u00edsica (trekking, alpinisme). Veure l’Aurora Boreal a Isl\u00e0ndia o Noruega. Fer un safari a Botswana o al parc nacional de Ranthambore (\u00cdndia) per veure un tigre. Viatjar a l’Ant\u00e0rtida. Fer el trekking a l’Everest Base Camp o a les Muntanyes Simien a Eti\u00f2pia.<\/li>\n
\n[Poder dir que hem anat als referents m\u00e9s famosos: La sagrada Fam\u00edlia a Barcelona, El David de Miquel \u00c0ngel a Roma, la Fontana de Trevi a Roma, el Mont Fuji al Jap\u00f3.] Posar davant del Taj Mahal o dels angles morts de Machu Picchu. Veure la Torre Eiffel o el Colosseu (cl\u00e0ssics perennials, per\u00f2 ara per a la foto). Anar a la biblioteca de Tianjin (Xina) o al Caf\u00e8 Central de Viena (per l’est\u00e8tica).<\/li>\n
\nDesconnectar, trobar-se a si mateix [la tonteria de considerar aut\u00e8ntic 15 dies en un ashram i no els 350 a la feina de cada dia]. Retirs de ioga i meditaci\u00f3 a un ashram de l’\u00cdndia o Bali. Termalisme i spas de luxe a Isl\u00e0ndia o Jap\u00f3. Aventures de purificaci\u00f3 (com el viatge d’\u00e0cid o les cerim\u00f2nies amb ayahuasca a la selva amaz\u00f2nica). (La ind\u00fastria de la salvaci\u00f3<\/a>)<\/li>\n
\nViure “l’aut\u00e8ntic” dins del comfort. Un “eco-lodge” de luxe amb vistes a la muntanya de goril\u00b7les, un hotel-boutique en un carrer\u00f3 de la Medina (amb Wifi de fibra), menjar cuisine fusion amb productes “km0” a Bangkok. Allotjar-se en un “ice hotel” a Su\u00e8cia o en un “bubble hotel” amb vista a les estrelles. Un creuer de luxe pel riu Mekong o per les illes Gal\u00e1pagos. * Experimentar la cuina d’alta gama” (“omakase” a T\u00f2quio, restaurant amb estrella Michelin a Copenhagen).<\/li>\n<\/ul>\n
\nEls transports i els viatges<\/h2>\n
\nLes guies de viatge<\/h2>\n
\nJa els grecs i romans tenien llistats de ports i estacions de cam\u00ed amb dist\u00e0ncies com l'”Itinerarium Antonini” (s. III d.C.), una llista de rutes de l’Imperi Rom\u00e0. Paus\u00e0nies va escriure la seva descripci\u00f3 de Gr\u00e8cia.
\nA l’edat mitjana i renaixement, els pelegrins que anaven a Roma, Santiago o Jerusalem, detallaven rutes, santuaris, indrets per veure i, sovint, consells pr\u00e0ctics (monedes, llenguatge), per exemple el “Liber Sancti Jacobi” (Codi Calixt\u00ed, s. XII), que inclou una guia per al pelegr\u00ed del Cam\u00ed de Sant Jaume.
\nAl s. XVII i XVIII, amb el Grand Tour, van apar\u00e8ixer els “Voyages”, no guies pr\u00f2piament dites, sin\u00f3 relats de viatgers precedents que servien d’inspiraci\u00f3 i refer\u00e8ncia, com les cr\u00f2niques de John Evelyn o Thomas Coryat. Tamb\u00e9 hi havia compendis de curiositats i llistats de col\u00b7leccions d’art.<\/p>\n
\nMillora Murray amb detalls exhaustius sobre horaris de trens, hotels, preus, durada de les visites. Va comen\u00e7ar el 1832 ampliant una guia precedent sobre el Rhein de Mainz a K\u00f6ln, i va seguir el 1844 amb una sobre Su\u00efssa, i despr\u00e9s Londres i It\u00e0lia. Rebutjava publicitat per garantir l’objectivitat. Les estrelles indicaven, *** mereix el viatge, ** molt meritori, * meritori. Amb les cobertes vermelles i la lletra petita i densa, va esdevenir un s\u00edmbol del viatger seri\u00f3s i preparat i va definir el “circuit tur\u00edstic”, amb els llocs imprescindibles a visitar. Va arribar a ser sin\u00f2nim de guia de viatges. Dominar\u00e0 fins a mitjans s.XX<\/p>\n
\nLa Guide rouge, orientada als viatges per carretera i la gastronomia [El Baedeker era m\u00e9s de trens i visites culturals]. Segueix essent la refer\u00e8ncia. La Guide Vert per als monuments i turisme cultural.<\/p>\n
\nRough Guides (UK), 1982, semblant al Lonely Planet amb m\u00e9s accent en el context hist\u00f2ric i cultural.<\/p>\n
\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n
\nDespr\u00e9s hi ha el circuit per l’elit de comissaris, col\u00b7leccionistes i artistes, la Biennal de Ven\u00e8cia, Art Basel, Documenta a Kassel cada cinc anys, la Frieze de Londres.<\/p>\n
\n