{"id":3711,"date":"2026-02-14T11:52:46","date_gmt":"2026-02-14T11:52:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3711"},"modified":"2026-08-17T15:39:55","modified_gmt":"2026-08-17T15:39:55","slug":"consciencia-ment-i-materia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/","title":{"rendered":"Consci\u00e8ncia, ment i mat\u00e8ria"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#animacos\">\u00c0nima i cos<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#mentmateria\">Ment i mat\u00e8ria sXVII<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#subjecteobjecte\">Subjecte i objecte<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#subjecteobjecte\">Ment i mat\u00e8ria sXX<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#informacioqualia\">Informaci\u00f3 i qualia<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#hardproblem\">El hard Problem<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a>: Consci\u00e8ncia en animals i evoluci\u00f3, narrativitat<\/p>\n<p>L&#8217;evoluci\u00f3 de la pregunta (veure <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-filosofica\/\">antropologia filos\u00f2fica<\/a>):<\/p>\n<ul>\n<li>\u00c0nima i cos (immortalitat). Qu\u00e8 ens dona vida i qu\u00e8 passa quan morim? El debat \u00e9s teleol\u00f2gic i existencial, religi\u00f3s abans que cient\u00edfic: es discuteix la finalitat i el dest\u00ed de la persona, i es considera la immortalitat (versi\u00f3 cristiana o reencarnaci\u00f3) . [Problema, no tenim cap indici de la superviv\u00e8ncia de l&#8217;\u00e0nima].<\/li>\n<li>Ment i Mat\u00e8ria (Interacci\u00f3\/Emerg\u00e8ncia). Com pot quelcom no-f\u00edsic causar efectes f\u00edsics (o viceversa)? El debat \u00e9s causal i ontol\u00f2gic, es discuteix quines entitats existeixen i com interactuen. Ci\u00e8ncia f\u00edsica i introspecci\u00f3. [Si dualisme, com interactuen? si monisme, no trobem el mental com un objecte m\u00e9s]. sXVII la m\u00e0quina mec\u00e0nica.\u00a0 sXX, el mental \u00e9s un epifenomen del neuronal?<\/li>\n<li>Subjecte i Objecte exterior (M\u00f3n). Com puc estar segur que el que experimento correspon a una realitat externa? el debat \u00e9s epistemol\u00f2gic i esc\u00e8ptic: no es pregunta tant qu\u00e8 hi ha, sin\u00f3 com podem con\u00e8ixer-ho. \u00c9s el gir copernic\u00e0 de Kant. [i solipsisme]. An\u00e0lisi transcendental, dubtar del m\u00f3n exterior. [problema, la vida funciona b\u00e9 amb un m\u00f3n d&#8217;objectes f\u00edsics, quina ra\u00f3 tenim per dubtar?].<\/li>\n<li>Sistema que processa info vs Sistema amb experi\u00e8ncia qualitativa. Per qu\u00e8 processar informaci\u00f3 (funcional) va acompanyat de &#8220;quelcom que es sent&#8221; (qualia)? Neuroci\u00e8ncies i fenomenologia. Problema del &#8220;buit explicatiu&#8221;: podem descriure tots els correlats neuronals, per\u00f2 no deduir-ne el vermell o el dolor. el debat \u00e9s explicatiu i metodol\u00f2gic: es pregunta si la consci\u00e8ncia \u00e9s un problema t\u00e8cnic (resoluble amb m\u00e9s ci\u00e8ncia) o un &#8220;problema dur&#8221; (irresoluble per definici\u00f3).<\/li>\n<li>Ment estesa i enacci\u00f3, cos en el m\u00f3n. Biologia i fenomenologia.<\/li>\n<li>Ment intersubjectiva. Hermen\u00e8utica, teoria cr\u00edtica.<br \/>\n<hr \/>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2 id=\"cosianima\">\u00c0nima i cos<\/h2>\n<p>Qu\u00e8 s\u00f3c jo quan el meu cos mor? La pregunta de fons no \u00e9s tant &#8220;qu\u00e8 \u00e9s la ment&#8221; sin\u00f3 qu\u00e8 sobreviu i qu\u00e8 mereix sobreviure. El debat \u00e9s teleol\u00f2gic i existencial: es discuteix la finalitat i el dest\u00ed de la persona.<br \/>\nPsych\u00e9, camp sem\u00e0ntic, l&#8217;al\u00e8 (Psicologia, <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia\/#introducciohistoria\">Introducci\u00f3<\/a>). L&#8217;\u00e0nima (psyche o anima) no \u00e9s nom\u00e9s el pensament; \u00e9s el principi vital que dona moviment, ordre i moralitat al cos org\u00e0nic. L&#8217;inter\u00e8s no \u00e9s causal-explicatiu sin\u00f3 soteriol\u00f2gic: identitat personal a trav\u00e9s de la mort, resurrecci\u00f3 versus immortalitat &#8220;nua&#8221; de l&#8217;\u00e0nima, judici, m\u00e8rit moral.<\/p>\n<p>Els presocr\u00e0tics no distingien clarament ment i mat\u00e8ria: Dem\u00f2crit creia que l&#8217;\u00e0nima era feta d&#8217;\u00e0toms especialment fins i r\u00e0pids, una postura radicalment materialista.<\/p>\n<p>Plat\u00f3 va donar el gran salt: al Fed\u00f3 i al Timeu estableix que l&#8217;\u00e0nima (psyche) \u00e9s immaterial, immortal i preexistent al cos, i que el cos \u00e9s gaireb\u00e9 una pres\u00f3. El coneixement vertader (episteme) prov\u00e9 del m\u00f3n de les Formes, no dels sentits corporals.<\/p>\n<p>Arist\u00f2til va matisar enormement: l&#8217;\u00e0nima no \u00e9s una entitat separada sin\u00f3 la forma del cos viu, all\u00f2 que l&#8217;organitza i l&#8217;anima. Aix\u00f2 el fa menys dualista que Plat\u00f3, per\u00f2 tampoc materialista: la ment activa (nous poietikos) t\u00e9 quelcom que no \u00e9s del tot corporal. La tensi\u00f3 queda oberta. Si l&#8217;\u00e0nima \u00e9s simplement la forma funcional del cos i mor amb ell (Arist\u00f2til), com es fonamenta la salvaci\u00f3 o la transcend\u00e8ncia religiosa? Tom\u00e0s d&#8217;Aquino intenta conciliar ambdues coses (\u00e0nima com a forma subsistent).<\/p>\n<p>Coleman Hawkins, <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=UMwgXpTXRr4&amp;list=RDUMwgXpTXRr4&amp;start_radio=1&amp;pp=ygUrY29sZW1hbiBoYXdraW5zIGJvZHkgYW5kIHNvdWwgdHJhbnNjcmlwdGlvbqAHAQ%3D%3D\">Body and Soul<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Q-VWl6nSxpI&amp;list=RDQ-VWl6nSxpI&amp;start_radio=1&amp;pp=ygUUYm9keSBhbmQgc291bCBseXJpY3OgBwE%3D\">Amb lletra<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mentmateria\">Ment i mat\u00e8ria sXVII<\/h2>\n<p>(Paradigma Ontol\u00f2gic Modern). Neix al segle XVII amb la Revoluci\u00f3 Cient\u00edfica i Ren\u00e9 Descartes, i s&#8217;est\u00e9n fins al segle XX amb el explanatory gap i el hard problmes de la consci\u00e8ncia. L&#8217;objectiu principal \u00e9s encaixar la ment humana dins d&#8217;un univers f\u00edsic que la ci\u00e8ncia comen\u00e7a a descriure com una gran m\u00e0quina mec\u00e0nica (mecanicisme).<\/p>\n<p>Al segle XVII, Descartes cristal\u00b7litza el problema en la seva forma cl\u00e0ssica. En les Meditacions, arriba al cogito com a \u00fanica certesa indubtable: el pensament \u00e9s la prova de l&#8217;exist\u00e8ncia del jo. D&#8217;aqu\u00ed en deriva que existeixen dues subst\u00e0ncies radicalment heterog\u00e8nies:<\/p>\n<ul>\n<li>La res cogitans (cosa pensant): la ment, sense extensi\u00f3, sense localitzaci\u00f3 espacial, privada, accessible nom\u00e9s en primera persona.<\/li>\n<li>La res extensa (cosa extensa): el cos i tot el m\u00f3n f\u00edsic, mesurable, p\u00fablic, sotm\u00e8s a les lleis mec\u00e0niques.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El problema immediat \u2014que els contemporanis li van plantejar de seguida\u2014 \u00e9s la interacci\u00f3: si ment i cos s\u00f3n tan radicalment diferents, com \u00e9s que el meu desig (mental) mou el meu bra\u00e7 (f\u00edsic)? Descartes va proposar la gl\u00e0ndula pineal com a punt de contacte, una resposta que ning\u00fa va trobar satisfact\u00f2ria. Els seus successors van intentar solucions diverses: l&#8217;ocasionalisme de Malebranche (D\u00e9u interv\u00e9 en cada interacci\u00f3), la harmonia preestablerta de Leibniz, el monisme de Spinoza (ment i cos com a dos atributs d&#8217;una \u00fanica subst\u00e0ncia).<\/p>\n<p>Aqu\u00ed la pregunta ja no \u00e9s &#8220;qu\u00e8 hauria de sobreviure&#8221; sin\u00f3 com interactuen dues coses de naturalesa aparentment incompatible (extensi\u00f3 vs. pensament).<\/p>\n<p>Si s&#8217;opta pel Fisicalisme\/Materialisme: Com sorgeix el pensament d&#8217;una mat\u00e8ria cega? Si tot \u00e9s f\u00edsica i qu\u00edmica, com &#8220;emergeix&#8221; el mental? \u00c9s la ment un simple subproducte sense poder real (epifenomenalisme)?<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"subjecteobjecte\">Subjecte i objecte<\/h2>\n<p>[Aqu\u00ed ja no \u00e9s tant, com pot la ment immaterial fer moure el bra\u00e7 material, sin\u00f3 qu\u00e8 s\u00f3c jo, el lloc on passa la res cogitans, i com actua sobre ell la res extensa, com es es revela.] El subjecte ja no \u00e9s una &#8220;subst\u00e0ncia&#8221;, sin\u00f3 un observador (una ment o consci\u00e8ncia) que rep impressions o construeix representacions del m\u00f3n exterior (l&#8217;objecte).<\/p>\n<p>Locke, Berkeley i Hume desplacen el focus cap a l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva. Hume, de manera particularment radical, dissol el jo en un &#8220;feix de percepcions&#8221; \u2014no hi ha un subjecte persistent, nom\u00e9s una successi\u00f3 d&#8217;impressions. Berkeley arriba a l&#8217;idealisme: esse est percipi, existir \u00e9s ser percebut; la mat\u00e8ria sense una ment que la percebi \u00e9s un concepte buit.<\/p>\n<p>De l&#8217;altra, partint del dubte met\u00f2dic, ens preguntem qu\u00e8 podem qu\u00e8 en podem con\u00e8ixer, del m\u00f3n i dels altres. La pregunta no \u00e9s metaf\u00edsica sin\u00f3 d&#8217;acc\u00e9s: tenim acc\u00e9s directe al m\u00f3n o nom\u00e9s a representacions (vel del percebre)? El solipsisme n&#8217;\u00e9s el cas l\u00edmit \u2014 si nom\u00e9s tinc acc\u00e9s cert a la meva experi\u00e8ncia, com s\u00e9 que hi ha res m\u00e9s?<\/p>\n<p>Es desenvolupa amb l&#8217;empirisme (Locke, Hume), l&#8217;idealisme (Kant, Hegel) i arriba fins a la fenomenologia i la filosofia de la ment del segle XX. El m\u00f3n exterior \u00e9s exactament com el veig, o la ment actua com una interf\u00edcie (com postulava Kant amb l&#8217;espai i el temps aprior\u00edstics, o la ci\u00e8ncia cognitiva actual) que filtra i distorsiona la realitat per fer-la comprensible?<br \/>\nHoffman, en clau evolutiva-cognitiva contempor\u00e0nia, ho reformula: la percepci\u00f3 no \u00e9s per copiar la realitat sin\u00f3 per actuar-hi efica\u00e7ment, com les icones d&#8217;un escriptori que amaguen el codi subjacent. Aqu\u00ed el cos gaireb\u00e9 no hi surt; el problema \u00e9s entre consci\u00e8ncia i m\u00f3n, no entre ment i mat\u00e8ria com a subst\u00e0ncies.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mentmateria2\">Ment i mat\u00e8ria sXX<\/h2>\n<p>Amb el positivisme i l&#8217;auge de les ci\u00e8ncies naturals, el materialisme guanya for\u00e7a. Alguns, com B\u00fcchner o Vogt, proclamen que el cervell secreta pensament com el fetge secreta bilis. Per\u00f2 sorgeix el problema de Huxley: el epifenomenalisme. Huxley accepta que els estats mentals acompanyen els processos cerebrals, per\u00f2 suggereix que no en s\u00f3n la causa \u2014s\u00f3n efectes secundaris sense poder causal, com el soroll d&#8217;una m\u00e0quina de vapor. Una postura que salva el materialisme per\u00f2 que molts troben profundament insatisfact\u00f2ria: fa de la nostra vida mental un espectador impotent.<\/p>\n<p>Wundt funda el primer laboratori de psicologia experimental el 1879, intentant fer de la ment un objecte de ci\u00e8ncia. El conductisme del segle XX (Watson, Skinner) va m\u00e9s lluny: la ment com a concepte \u00e9s in\u00fatil cient\u00edficament; nom\u00e9s cal estudiar el comportament observable. La caixa negra interior s&#8217;ignora.<\/p>\n<p>Karl Popper, ja al segle XX, proposa una ontologia de tres mons que intenta superar tant el dualisme cartesi\u00e0 com el reduccionisme materialista:<\/p>\n<ul>\n<li>M\u00f3n 1: el m\u00f3n f\u00edsic objectiu (\u00e0toms, planetes, cervells).<\/li>\n<li>M\u00f3n 2: el m\u00f3n dels estats mentals subjectius (dolor, creences, desitjos, experi\u00e8ncies conscients). All\u00f2 que Descartes havia anomenat res cogitans.<\/li>\n<li>M\u00f3n 3: el m\u00f3n dels productes de la ment humana que adquireixen exist\u00e8ncia objectiva i aut\u00f2noma: les teories cient\u00edfiques, les obres d&#8217;art, les institucions, els problemes matem\u00e0tics. El M\u00f3n 3 no \u00e9s f\u00edsic ni subjectiu: el teorema de Pit\u00e0gores existia com a problema abans que ning\u00fa el descobr\u00eds.<br \/>\nLa novetat de Popper \u00e9s el M\u00f3n 3: reconeix que hi ha una dimensi\u00f3 de la realitat que no \u00e9s ni mat\u00e8ria ni experi\u00e8ncia privada, sin\u00f3 cultura i coneixement objectivats. I insisteix que els tres mons interactuen: el M\u00f3n 2 pot causar canvis en el M\u00f3n 1 (la meva intenci\u00f3 mou el meu cos) i el M\u00f3n 3 influeix en el M\u00f3n 2 (llegir un argument canvia les meves creences). Amb el neurocient\u00edfic John Eccles, Popper va defensar un dualisme interaccionista actualitzat.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"informacioqualia\">Informaci\u00f3 vs qualia<\/h2>\n<p>[Al sXVII pod\u00edem concebre el cos com a m\u00e0quina, per\u00f2 no la ment. A partir de la segona meitat del sXX podem comen\u00e7ar a pensar el mental com a un sistema que processa informaci\u00f3.] Apareix la pregunta de si una descripci\u00f3 completa de l&#8217;organitzaci\u00f3 funcional\/computacional d&#8217;un sistema, esgota tot el que hi ha a explicar, o queda quelcom fora (el &#8220;What is like&#8221; de Nagel). El &#8220;hard problem&#8221; queda definit per Chalmers el 1996. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-de-la-ment\/\">filosofia de la ment<\/a><br \/>\n[els articles de l&#8217;\u00e8poca, segons vaigse centren a distingir entre les funcions l\u00f2giques del cervell (rebre dades, calcular, reaccionar) i els qualia (el sentiment subjectiu de veure el color vermell o sentir dolor). Un sistema inform\u00e0tic (o un cervell ent\u00e8s com a ordinador biol\u00f2gic) pot processar informaci\u00f3 de forma perfecta, recon\u00e8ixer objectes i respondre preguntes sense tenir cap mena d&#8217;experi\u00e8ncia interna (el concepte de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Philosophical_zombie\">Zombi Filos\u00f2fic<\/a>). ] el problema ja no \u00e9s com la ment mou el cos (interacci\u00f3), sin\u00f3 per qu\u00e8 el processament de la informaci\u00f3 ha d&#8217;anar acompanyat d&#8217;una sensaci\u00f3 subjectiva. Per qu\u00e8 no som simples aut\u00f2mats cecs?<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"hardproblem\">El &#8220;Hard problem&#8221;<\/h2>\n<p>El debat contemporani m\u00e9s important el va formular David Chalmers el 1995 amb la distinci\u00f3 entre problema f\u00e0cil i problema dif\u00edcil de la consci\u00e8ncia.\u00a0Els problemes f\u00e0cils (que no s\u00f3n f\u00e0cils, per\u00f2 s\u00f3n abordables cient\u00edficament) inclouen explicar com el cervell processa informaci\u00f3, controla el comportament, integra dades sensorials o genera informe verbal sobre els propis estats. S\u00f3n &#8220;f\u00e0cils&#8221; perqu\u00e8 admeten en principi una soluci\u00f3 funcional i neurocient\u00edfica.<br \/>\nAl 2020, amb l&#8217;impacte de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/\">Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial<\/a> i els LLMs sembla que el &#8220;problema f\u00e0cil&#8221; (raonament, associaci\u00f3, llenguatge) est\u00e0 resolt.<\/p>\n<p>El problema dif\u00edcil \u00e9s per qu\u00e8 tot aquest processament s&#8217;acompanya d&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva. Per qu\u00e8 no som zombies filos\u00f2fics \u2014\u00e9ssers funcionalment id\u00e8ntics a nosaltres per\u00f2 sense cap experi\u00e8ncia interior? Per qu\u00e8 quan veig el vermell hi ha quelcom que \u00e9s veure el vermell \u2014la famosa qualia? Chalmers argumenta que cap explicaci\u00f3 funcional o neuronal pot, en principi, respondre a aquesta pregunta, perqu\u00e8 sempre podr\u00edem concebre el mateix funcionament sense experi\u00e8ncia. Aix\u00f2 el porta a un dualisme de propietats: la consci\u00e8ncia \u00e9s una caracter\u00edstica irreductible de la realitat, no derivable de la f\u00edsica. [i de moment tampoc podem correlacionar els estats neuronals amb experi\u00e8ncies, sin\u00f3, algun dia podr\u00edem &#8220;filmar&#8221; l&#8217;experi\u00e8ncia i els somnis].<\/p>\n<p>Daniel Dennett a &#8220;Consciousness Explained&#8221; (1991) i en la seva resposta directa a Chalmers, Dennett defensa l&#8217;heterofenomenologia i una postura que anomena quining the qualia: les qualia com a entitats misterioses simplement no existeixen com Chalmers les concep. Quan creiem tenir una experi\u00e8ncia subjectiva irreductible, el que tenim \u00e9s un conjunt de disposicions cognitives i narratives que el cervell genera. No hi ha un &#8220;teatre cartesi\u00e0&#8221; interior on tot es presenta a un espectador: la consci\u00e8ncia \u00e9s un model que el cervell fa de si mateix, distribu\u00eft i sense centre. Dennett acusa Chalmers d&#8217;haver-se commogut per una intu\u00efci\u00f3 poderosa per\u00f2 enganyosa, i de perpetuar una versi\u00f3 secularitzada de l&#8217;\u00e0nima cartesiana.<br \/>\nChalmers respon que Dennett simplement nega el problema en lloc de resoldre&#8217;l: explicar els correlats funcionals [i neuronals] de la consci\u00e8ncia no \u00e9s explicar la consci\u00e8ncia mateixa. L&#8217;intercanvi \u00e9s viu i continua: cap dels dos ha conven\u00e7ut l&#8217;altre ni el conjunt de la comunitat filos\u00f2fica.<\/p>\n<p>Les posicions serien:<\/p>\n<p>[Podr\u00edem dir que Chalmers admet l&#8217;exist\u00e8ncia del M\u00f3n2 de Popper i assenyala que \u00e9s irreductible. Popper no s&#8217;hi pronunciaria. Dennet negaria el M\u00f3n2] Les posicions s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Dualisme<\/strong> de propietats (Chalmers mateix): hi ha una sola subst\u00e0ncia per\u00f2 amb dues menes irreductibles de propietats \u2014f\u00edsiques i fenomenals. El W2 seria el domini de les propietats fenomenals.<br \/>\n[En el debat del &#8220;hard problem&#8221; de la consci\u00e8ncia, hi ha alg\u00fa que hagi fet la comparaci\u00f3 amb la naturalesa de la llum o els electrons, que segons l&#8217;experiment que plantegem es comporta com a part\u00edcula o com a ona?]<br \/>\nEl 1932 Bohr va publicar<a href=\"https:\/\/link.springer.com\/article\/10.1007\/s13752-025-00490-y\"> Light and Life<\/a> on va voler estendre el seu principi de complementarietat (el fet que llum i electrons es comportin com a ona o com a part\u00edcula segons el dispositiu experimental, sense que cap dels dos descriptors sigui &#8220;l&#8217;\u00fanica veritat&#8221;) a altres dominis, especialment a la relaci\u00f3 ment-cos i a la relaci\u00f3 entre vida i mecanisme f\u00edsic-qu\u00edmic. Potser la consci\u00e8ncia i el cervell f\u00edsic s\u00f3n com la llum \u2014dues descripcions igualment v\u00e0lides i necess\u00e0ries, per\u00f2 que no es poden observar simult\u00e0niament amb el mateix &#8220;aparell&#8221;. Quan adoptem la perspectiva de primera persona (viure l&#8217;experi\u00e8ncia) obtenim una imatge; quan adoptem la perspectiva de tercera persona (observar el cervell) n&#8217;obtenim una altra, i totes dues s\u00f3n irreductibles l&#8217;una a l&#8217;altra, igual que la descripci\u00f3 ondulat\u00f2ria i la corpuscular.<br \/>\n\u00c9s interessant que aquest inter\u00e8s de Bohr no era casual: de jove havia llegit William James (a trav\u00e9s del seu mestre Harald H\u00f8ffding) i li havia fascinat com James descrivia la consci\u00e8ncia com quelcom que es pot &#8220;escindir&#8221; en aspectes inaccessibles entre si \u2014una intu\u00efci\u00f3 psicol\u00f2gica que despr\u00e9s Bohr va voler formalitzar amb el llenguatge de la complementarietat f\u00edsica. (\u2192 sobre l&#8217;indeterminisme qu\u00e0ntic com a via equivocada per salvar la llibertat humana)<br \/>\nA notar tamb\u00e9 que es va oposar a la interpretaci\u00f3 de Paul Jordan segons la qual la indeterminaci\u00f3 qu\u00e0ntica permetria escapar el determinisme de la F\u00edsica que elimina la possibilitat del lliure albir. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat i determinisme<\/a>]<\/li>\n<li><strong>Panpsiquisme<\/strong> (cap on s&#8217;ha despla\u00e7at el propi Chalmers, Philipp Goff): l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s una propietat fonamental de la mat\u00e8ria, present en algun grau en tots els sistemes f\u00edsics. Resol el hard problem fent del W2 una caracter\u00edstica universal del W1, no un domini separat. (L&#8217;idealisme anal\u00edtic de Bernardo Kastrup, capgira el problema argumentant que la mat\u00e8ria no genera la ment, sin\u00f3 que la mat\u00e8ria \u00e9s la manifestaci\u00f3 externa de la ment o d&#8217;una consci\u00e8ncia c\u00f2smica compartida. [Berkeley, consci\u00e8ncia transcendental de Husserl, no explica res])<\/li>\n<li><strong>Fisicalisme eliminatiu<\/strong> (Dennett): els qualia tal com els concebem ing\u00e8nuament no existeixen; s\u00f3n il\u00b7lusions generades per una arquitectura cognitiva que malinterpreta els seus propis estats. El hard problem \u00e9s un pseudoproblema. Aquesta \u00e9s la posici\u00f3 que nega la teva intu\u00efci\u00f3 de fons de manera m\u00e9s radical. L&#8217;Il\u00b7lusionisme, liderat per Keith Frankish sost\u00e9 que l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva fenom\u00e8nica no existeix realment. En lloc de tractar d&#8217;explicar el &#8220;hard problem&#8221; ens toca explicar el &#8220;problema de la il\u00b7lusi\u00f3&#8221;) \u00e9s per qu\u00e8 el cervell est\u00e0 dissenyat per creure fermament que t\u00e9 aquesta experi\u00e8ncia subjectiva i inefable.<\/li>\n<li><strong>Fisicalisme no-reductiu<\/strong> (Davidson, Putnam): els estats mentals s\u00f3n reals i irreductibles com a descripci\u00f3, per\u00f2 supervenen sobre estats f\u00edsics. No hi ha lleis pont estrictes per\u00f2 tampoc hi ha dos dominis ontol\u00f2gicament separats. [Es pot tornar a plantejar la dualitat que apuntava Bohr]<br \/>\n<span style=\"color: #ff0000;\"><strong>\u2192<\/strong><\/span> [La q\u00fcesti\u00f3\u00a0 \u00e9s, primer, si en el debat sobre llibertat i reduccionisme es pot argumentar a favor de que els estats mentals no s\u00f3n epifenom\u00e8nics, si\u00a0 t\u00e9 sentit parlar d&#8217;expectatives de futur i valors. I en segon lloc, si els qualia tenen un paper en els estats mentals: Filosofia de la ment \u2192 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-de-la-ment\/#causalitatdaltbaix\">Emerg\u00e8ncia del mental i causalitat dalt-baix<\/a>]<\/li>\n<li><strong>Fenomenologia<\/strong> (Husserl, Merleau-Ponty): el hard problem \u00e9s mal plantejat perqu\u00e8 parteix d&#8217;una separaci\u00f3 cartesiana que ja cal q\u00fcestionar. No hi ha W1 &#8220;pur&#8221; accessible sense W2: el m\u00f3n f\u00edsic mesurable \u00e9s un estrat d&#8217;abstracci\u00f3 constitu\u00eft sobre l&#8217;experi\u00e8ncia viscuda, no el substrat sobre el qual l&#8217;experi\u00e8ncia sura. [Podem imaginar perfectament m\u00f3ns sense vida i sense experi\u00e8ncia]<\/li>\n<li><strong>Teories Neurocient\u00edfiques de la Consci\u00e8ncia<\/strong> (NTC)<br \/>\nLa neuroci\u00e8ncia ha intentat &#8220;absorbir&#8221; el problema dif\u00edcil buscant els Correlats Neurals de la Consci\u00e8ncia (NCC).<br \/>\nLa Teoria de l&#8217;Espai de Treball Global (GNWT) proposada per Bernard Baars i desenvolupada per Stanislas Dehaene sost\u00e9 que la consci\u00e8ncia sorgeix quan la informaci\u00f3 \u00e9s &#8220;difosa&#8221; de manera global a tot el cervell des d&#8217;una xarxa frontoparietal. \u00c9s d&#8217;arrel funcionalista (propera a Dennett) [per\u00f2 no nega l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva].<br \/>\nLa Teoria de la Informaci\u00f3 Integrada (IIT) de Giulio Tononi proposa que la consci\u00e8ncia \u00e9s una propietat fonamental de qualsevol sistema f\u00edsic amb un alt grau d&#8217;informaci\u00f3 integrada matem\u00e0ticament (mesurada amb la variable $\\Phi$ o Phi). Segons l&#8217;IIT, la consci\u00e8ncia dep\u00e8n de l&#8217;estructura del sistema, no de la seva funci\u00f3. \u00c9s m\u00e9s propera a les intu\u00efcions de Chalmers. [veure la discussi\u00f3 de consci\u00e8ncia en animals pel cas d&#8217;una gradaci\u00f3 d&#8217;experi\u00e8ncia. Comparem-ho amb el cas dels virus i la vida]<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p>Psicologia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/\">Vig\u00edlia, son, consci\u00e8ncia, inconscient<\/a>: estats d&#8217;atenci\u00f3, soniar despert, l&#8217;inconscient.<br \/>\nCervell:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#vidamental\">Introducci\u00f3: on rau la vida mental?<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#quepassacervell\">Qu\u00e8 passa al cervell) 3 xarxes<\/a>\u00a0 \u00a0[<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronalmental\">De la Xarxa neuronal a la vida mental<\/a>] <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>:\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#filosofiament\">Filosofia de la ment<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#conscienciaemergent\">Consci\u00e8ncia com a propietat emergent<\/a>. \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#maquinesconscients\">Consci\u00e8ncia en m\u00e0quines<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Consci\u00e8ncia en animals, evoluci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Seguint la pregunta &#8220;What is like to be a bat&#8221;, podem preguntar-nos sobre la consci\u00e8ncia en animals. Hi ha hagut un canvi important des de Nagel. Tal com recull la <a href=\"https:\/\/fcmconference.org\/img\/CambridgeDeclarationOnConsciousness.pdf\">Cambridge Declaration on Consciousness<\/a> de 2012 ja no es considera necessari que un animal tingui un cervell semblant al nostre amb un neoc\u00f2rtex per poder tenir experi\u00e8ncies conscients i diverses proves indiquen la pres\u00e8ncia d&#8217;estats afectius en tots els mam\u00edfers, ocells, i pops. El 2024, la <a href=\"https:\/\/sites.google.com\/nyu.edu\/nydeclaration\/declaration\">New York Declaration on Animal Consciousness<\/a> considera la possibiloitat d&#8217;extendre-ho a r\u00e8ptils, amfibis i peixos, i tamb\u00e9 a cefal\u00f2podes, crustacis dec\u00e0podes i insectes.<\/p>\n<p>Els indicadors de pres\u00e8ncia de consci\u00e8ncia seria la integraci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 procedent de diversos sentits, sistemes de recompensa i aversi\u00f3, mecanismes d&#8217;atenci\u00f3, mem\u00f2ria, capacitat de modificar la conducta, planificaci\u00f3, resoluci\u00f3 de problemes [per\u00f2 aquestes s\u00f3n capacitats cognitives que no semblen requerir experi\u00e8ncia subjectiva]. Quant a l&#8217;evid\u00e8ncia afectiva, no es tracta nom\u00e9s de reaccionar a informaci\u00f3 com per exemple una temperatura elevada. Que hi ha una experi\u00e8ncia negativa resultaria en conductes d&#8217;evitaci\u00f3 persistents, efectes d&#8217;analg\u00e8sics, comportaments de consolaci\u00f3, ansietat o aprenentatge relacionat amb est\u00edmuls aversius.<\/p>\n<p>La declaraci\u00f3 de New York suggereix un continu de formes d&#8217;experi\u00e8ncia i potser algun dia podrem correlacionar els estats de les estructures i la conducta observable amb experi\u00e8ncies conscients. Potser el que compartim amb els animals no \u00e9s una determinada arquitectura conceptual, sin\u00f3 el fet m\u00e9s elemental que hi hagi un m\u00f3n que &#8220;se&#8217;ns doni&#8221; d&#8217;una determinada manera. La fenomenologia comen\u00e7aria abans del llenguatge i fins i tot abans de la reflexi\u00f3: en la manera com un organisme est\u00e0 corporalment obert al seu entorn. Per\u00f2 seguir\u00edem sense saber com se sent un ratpenat.<\/p>\n<p>La consci\u00e8ncia, es pot entendre com un avantatge adaptatiu?<br \/>\nEn principi un arc reflex que fugi d&#8217;una temperatura alta com quelcom que ens talla, ja seria suficient. (nociceptor \u2192 medul\u00b7la \u2192 interneurona \u2192 motoneurona \u2192 retirada), no caldria l&#8217;experi\u00e8ncia del dolor, nic al passar pel cervell. Si aquest fet \u00e9s integrat en un mapa cognitiu que ens eprmeti un aprenentatge aversiu, per exemple, evitar certs llocs o amenaces, aleshores s\u00ed que suposa un avantatge. Per\u00f2 aquesta integraci\u00f3 es podria explicar en termes funcionals, sense que calgu\u00e9s una experi\u00e8ncia. Per qu\u00e8 aquest sistema necessita que &#8220;faci mal&#8221;? Potser \u00e9s que hi afegeix un component valoratiu, la import\u00e0ncia del dany o l&#8217;inter\u00e8s del plaer possible. L&#8217;experi\u00e8ncia apareixeria, no directament de la fisiologia, sin\u00f3 despr\u00e9s de la integraci\u00f3:<br \/>\ndetecci\u00f3 \u2192 integraci\u00f3 \u2192 valoraci\u00f3 \u2192 motivaci\u00f3 \u2192 experi\u00e8ncia<br \/>\nSeria una forma molt primitiva de val\u00e8ncia afectiva. Aleshores resultaria que la consci\u00e8ncia no va apar\u00e8ixer perqu\u00e8 un organisme necessit\u00e9s representar el m\u00f3n, sin\u00f3 perqu\u00e8 necessitava representar el seu propi estat en relaci\u00f3 amb el m\u00f3n. En aquesta interpretaci\u00f3, el pas decisiu no seria de &#8220;no conscient&#8221; a &#8220;conscient&#8221;, sin\u00f3 de &#8220;passa alguna cosa&#8221; \u2192 &#8220;aix\u00f2 em passa a mi&#8221;.<\/p>\n<p>En aquest sentit, Antonio Damasio proposa la consci\u00e8ncia com a representaci\u00f3 de l&#8217;organisme. Els primers nivells de consci\u00e8ncia estan vinculats a la representaci\u00f3 de l&#8217;estat del propi organisme. Abans de tenir una representaci\u00f3 sofisticada del m\u00f3n, hi hauria una representaci\u00f3 dels canvis que es produeixen en el cos. La interocepci\u00f3 proporcionaria una interf\u00edcie entre el cos i el sistema nervi\u00f3s que &#8220;ancora&#8221; la subjectivitat i contribueix als fonaments de la consci\u00e8ncia. (&#8220;Descartes&#8217; Error&#8221; (1994), &#8220;The Feeling of What Happens&#8221; (1999) i &#8220;Self Comes to Mind&#8221; (2010). Bud Craig i Anil Steh apunta a quelcom semblant, [no som un sistema que contempla el m\u00f3n som un sistema en el m\u00f3n i] el que necessitem saber \u00e9s &#8220;En quin estat estic jo respecte d&#8217;aquest m\u00f3n?&#8221; i anticipa qu\u00e8passar\u00e0. La interocepci\u00f3 converteix l&#8217;entorn en alguna cosa que t\u00e9 significaci\u00f3 per a l&#8217;organisme. [connexions amb Kant d&#8217;una banda, nom\u00e9s agafem del m\u00f3n all\u00f2 que ens pot afectar, i Merleau Ponty.]. Karl Friston argumenta que un organisme \u00e9s un sistema que ha de mantenir la seva [complexa] organitzaci\u00f3 davant d&#8217;un m\u00f3n canviant. Per aconseguir-ho, ha de modelar tant l&#8217;entorn, com el seu propi estat i les seves possibilitats d&#8217;acci\u00f3 el que ell pot fer-hi i amb el que li pot passar. [novament, l&#8217;explicaci\u00f3 funcional podria ser suficient].<br \/>\n[En formular el plantejament de l&#8217;inventari als &#8217;90 jo ja proposava que cada element del m\u00f3n tenia un significat, amena\u00e7a, aliment, indiferent &#8230; el m\u00f3n \u00e9s un conjunt de significats]<\/p>\n<p>El 1966 Hans Jonas a &#8220;The Phenomenon of Life&#8221; planteja pensar filos\u00f2ficament la difer\u00e8ncia entre un organisme viu i una cosa inanimada. La caracter\u00edstica fonamental de l&#8217;organisme \u00e9s que la seva exist\u00e8ncia li importa. Un organisme ha de mantenir-se viu; pot fracassar; necessita alimentar-se, evitar danys, reproduir-se. Aix\u00f2 crea una cosa que la f\u00edsica d&#8217;un objecte inert no t\u00e9, un &#8220;per a ell&#8221; (for-itself) biol\u00f2gic. [Aix\u00f2 tamb\u00e9 es podria extendre a una m\u00e0quina de tren, i potser a un robot, a no ser que introdu\u00edssim en el robot governat per AI, instruccions per a la seva autopreservaci\u00f3].<\/p>\n<p>En resum, no es tractaria d&#8217;una evoluci\u00f3 &#8220;c\u00e8l\u00b7lula \u2192 cervell cada vegada m\u00e9s complex \u2192 consci\u00e8ncia&#8221; sin\u00f3:<\/p>\n<p>vida \u2192 home\u00f2stasi \u2192 valor biol\u00f2gic \u2192 interocepci\u00f3 \u2192 afectivitat \u2192 subjectivitat \u2192 autoconsci\u00e8ncia<\/p>\n<p>[I en introduir el factor que l&#8217;exist\u00e8ncia ens importi, introdu\u00efm les expectatives, la capsa de Pandora, i el desig insatisfet.]<\/p>\n<p><strong>Experi\u00e8ncia subjectiva i narrativitat<\/strong><\/p>\n<p>[A la tesina de 1995 jo argumentava sobre l&#8217;estretor de la filosofia de la ment per fonamentar una antologia indicant com n&#8217;eren de b\u00e0sics els seus exemples, dolor i color vermell. Per\u00f2 el debat entre Chalmers i Dennet podria decantar-se per l&#8217;un o l&#8217;altre per\u00f2 seguiria pendent l&#8217;emerg\u00e8ncia de la imaginaci\u00f3 i el llenguatge.<br \/>\nAra ens podem preguntar si el fet de ser capa\u00e7os de tenir experi\u00e8ncies subjectives t\u00e9 un paper en relaci\u00f3 a l&#8217;experi\u00e8ncia viure una narraci\u00f3, o d&#8217;evocar una escena. Es pot tractar d&#8217;un record epis\u00f2dic, d&#8217;una anticipaci\u00f3 del futur, d&#8217;imaginar que ens toca la loteria, d&#8217;identificar-nos amb el protagonista d&#8217;una novel\u00b7la, o d&#8217;un film. En quin sentit podria fer funcionalment diferent la lectura d&#8217;una narraci\u00f3 el fet de &#8220;viure&#8221; les escenes respecte d&#8217;una lectura per part d&#8217;una AI, per exemple?<\/p>\n<p>La teva pregunta permet fer un pas m\u00e9s enll\u00e0 del &#8220;What is it like to be a bat?&#8221;: qu\u00e8 aporta fenomenol\u00f2gicament a una representaci\u00f3 narrativa el fet que hi hagi alg\u00fa que la visqui?<\/p>\n<p>La psicologia cognitiva parla de &#8220;mental simulation&#8221;. Un estudi amb fMRI i &#8220;eye-tracking&#8221; de 2023, per exemple, va trobar que diferents tipus de contingut narratiu desencadenen patrons diferenciables de simulaci\u00f3 i que aquests es relacionen amb aspectes com l&#8217;apreciaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i la capacitat de prendre la perspectiva d&#8217;un altre. [Sortim del cine despr\u00e9s de veure un duel del Far West caminant com si port\u00e9ssim pistoles].<br \/>\nRecordar, imaginar el futur i llegir una narraci\u00f3 tindrien una estructura comuna. En la mem\u00f2ria epis\u00f2dica es recuperen fragments d&#8217;experi\u00e8ncies i reconstruim una simulaci\u00f3 (Daniel Schacter i Donna Addis). El mateix mecanisme permet construir una escena futura o imagin\u00e0ria [la satisfacci\u00f3 que ens dona imaginar que som admirats per guanyar una cursa o fer un acte heroic]. (Atance i O&#8217;Neill, van introduir expl\u00edcitament el concepte &#8220;episodic future thinking&#8221;).<\/p>\n<p>En la ficci\u00f3 es parla de &#8220;narrative transportation&#8221;, un estat experiencial d&#8217;immersi\u00f3 en qu\u00e8 els processos mentals es concentren en els esdeveniments de la narraci\u00f3. Aqu\u00ed es veu clarament la difer\u00e8ncia entre entendre una hist\u00f2ria i estar immers en ella [a una AI li \u00e9 sigual si \u00e9s avorrida]. Pateixo, m&#8217;alegro o m&#8217;enfado amb els personatges. Em represento l&#8217;escena i potser l&#8217;associo amb una pr\u00f2pia semblant, em poso en el lloc del protagonista, experimento una tensi\u00f3 narrativa sobre qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s. O&#8217;Malley i Mar afirmen que la ficci\u00f3 constitueix una mena de simulaci\u00f3 de mons socials, llegir ficci\u00f3 ens permet practicar infer\u00e8ncies sobre altres persones, les seves intencions i els seus estats mentals. [Per aix\u00f2 trobo moralment sospitoses les ficcions que es recreen en violacions o mutilacions]. La ficci\u00f3 ens permet explorar alternatives futures o imagin\u00e0ries per a mi, o per altres subjectes, tot i la limitaci\u00f3 de sentir exactament l&#8217;experi\u00e8ncia del personatge [ella alletava el seu nad\u00f3].<br \/>\nLa Ai sembla capa\u00e7 d&#8217;entendre la narraci\u00f3 i respondre preguntes sobre ella per\u00f2 en no integrar-se en un subjecte a qui li importen les coses i els seus m\u00f3ns possibles, no ser\u00e0 commoguda ni transformada.<br \/>\nSuposem dos sistemes amb la mateixa capacitat de representar m\u00f3ns a partir d&#8217;un text, amb la difer\u00e8ncia que un d&#8217;ells t\u00e9 una experi\u00e8ncia fenomenol\u00f2gica. Si la fenomenologia t\u00e9 un paper causal, haur\u00edem de trobar difer\u00e8ncies en coses com la sali\u00e8ncia, la motivaci\u00f3, l&#8217;aprenentatge, la mem\u00f2ria, la presa de decisions o la transformaci\u00f3 personal. Seria la versi\u00f3 del problema dels &#8220;philosophical zombies&#8221;, per\u00f2 aplicada a la narrativa.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 jo reformularia la teva intu\u00efci\u00f3 aix\u00ed: Potser el paper evolutiu de la consci\u00e8ncia no consisteix simplement a fer que el m\u00f3n sigui \u00absentit\u00bb, sin\u00f3 a convertir les representacions de situacions possibles en situacions que tenen import\u00e0ncia per a un subjecte. Aix\u00f2 explicaria molt b\u00e9 per qu\u00e8 recordar, anticipar, somiar, imaginar, llegir una novel\u00b7la i veure una pel\u00b7l\u00edcula tenen una fam\u00edlia comuna: tots permeten posar un organisme davant de possibilitats que no estan f\u00edsicament presents i, tanmateix, fer que aquestes possibilitats tinguin efectes reals sobre ell.<\/p>\n<p>[I de tots els milions d&#8217;estats possibles a considerar, triem aquells que ens resulten interessants. Igual que nom\u00e9s emergeix a la consci\u00e8ncia all\u00f2 que requereix al nostra atenci\u00f3, representem futurs o m\u00f3ns alternatius que generen situacions plaents, ja sigui elementals, o escenaris m\u00e9s justos. Aqu\u00ed, les limitacions de la imaginaci\u00f3 tenen un paper important, si nom\u00e9s ens representem amb m\u00e9s diners o copulant amb una noia preciosa, tenim una fallida moral]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c0nima i cos\u00a0 \u00a0 \u00a0Ment i mat\u00e8ria sXVII\u00a0 \u00a0 \u00a0Subjecte i objecte\u00a0 \u00a0 \u00a0Ment i mat\u00e8ria sXX\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Informaci\u00f3 i qualia\u00a0 El hard Problem\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3: Consci\u00e8ncia en animals i evoluci\u00f3, narrativitat L&#8217;evoluci\u00f3 de la pregunta (veure antropologia filos\u00f2fica): \u00c0nima i cos (immortalitat). Qu\u00e8 ens dona vida i qu\u00e8 passa quan morim? El debat \u00e9s &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Consci\u00e8ncia, ment i mat\u00e8ria&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[89],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3711"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3711"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3711\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3711"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3711"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3711"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3711"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3711"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3711"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3711"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3711"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}