\u00c9s un dels debats m\u00e9s antics i rics de la filosofia. Aqu\u00ed tens un recorregut cronol\u00f2gic.<\/p>\n
[esborrany,m afegir filosofia de la ment de la tesina]<\/p>\n
Els grecs: la psyche i el problema del moviment<\/p>\n
Els presocr\u00e0tics no distingien clarament ment i mat\u00e8ria: Dem\u00f2crit creia que l’\u00e0nima era feta d’\u00e0toms especialment fins i r\u00e0pids, una postura radicalment materialista. Plat\u00f3 va donar el gran salt: al Fed\u00f3 i al Timeu estableix que l’\u00e0nima (psyche) \u00e9s immaterial, immortal i preexistent al cos, i que el cos \u00e9s gaireb\u00e9 una pres\u00f3. El coneixement vertader (episteme) prov\u00e9 del m\u00f3n de les Formes, no dels sentits corporals.<\/p>\n
Arist\u00f2til va matisar enormement: l’\u00e0nima no \u00e9s una entitat separada sin\u00f3 la forma del cos viu, all\u00f2 que l’organitza i l’anima. Aix\u00f2 el fa menys dualista que Plat\u00f3, per\u00f2 tampoc materialista: la ment activa (nous poietikos) t\u00e9 quelcom que no \u00e9s del tot corporal. La tensi\u00f3 queda oberta.<\/p>\n
Descartes: el dualisme de subst\u00e0ncies<\/p>\n
Al segle XVII, Descartes cristal\u00b7litza el problema en la seva forma cl\u00e0ssica. En les Meditacions, arriba al cogito com a \u00fanica certesa indubtable: el pensament \u00e9s la prova de l’exist\u00e8ncia del jo. D’aqu\u00ed en deriva que existeixen dues subst\u00e0ncies radicalment heterog\u00e8nies:<\/p>\n
La res cogitans (cosa pensant): la ment, sense extensi\u00f3, sense localitzaci\u00f3 espacial, privada, accessible nom\u00e9s en primera persona.
\nLa res extensa (cosa extensa): el cos i tot el m\u00f3n f\u00edsic, mesurable, p\u00fablic, sotm\u00e8s a les lleis mec\u00e0niques.
\nEl problema immediat \u2014que els contemporanis li van plantejar de seguida\u2014 \u00e9s la interacci\u00f3: si ment i cos s\u00f3n tan radicalment diferents, com \u00e9s que el meu desig (mental) mou el meu bra\u00e7 (f\u00edsic)? Descartes va proposar la gl\u00e0ndula pineal com a punt de contacte, una resposta que ning\u00fa va trobar satisfact\u00f2ria. Els seus successors van intentar solucions diverses: l’ocasionalisme de Malebranche (D\u00e9u interv\u00e9 en cada interacci\u00f3), la harmonia preestablerta de Leibniz, el monisme de Spinoza (ment i cos com a dos atributs d’una \u00fanica subst\u00e0ncia).<\/p>\n
L’empirisme brit\u00e0nic i Kant: cap a dins<\/p>\n
Locke, Berkeley i Hume desplacen el focus cap a l’experi\u00e8ncia subjectiva. Hume, de manera particularment radical, dissol el jo en un “feix de percepcions” \u2014no hi ha un subjecte persistent, nom\u00e9s una successi\u00f3 d’impressions. Berkeley arriba a l’idealisme: esse est percipi, existir \u00e9s ser percebut; la mat\u00e8ria sense una ment que la percebi \u00e9s un concepte buit.<\/p>\n
Kant intenta la s\u00edntesi cr\u00edtica: ni el realisme ingenu ni l’idealisme pur. El m\u00f3n tal com el coneixem \u00e9s sempre el m\u00f3n tal com l’estructuren les nostres facultats cognoscitives (espai, temps, categories). La “cosa en si” (Ding an sich) \u00e9s inaccessible. Separa radicalment el domini de la naturalesa (causalitat, determinisme) del domini de la llibertat i la moralitat \u2014una distinci\u00f3 que ressona en tots els debats posteriors.<\/p>\n
El segle XIX: materialisme i l’emerg\u00e8ncia de la psicologia<\/p>\n
Amb el positivisme i l’auge de les ci\u00e8ncies naturals, el materialisme guanya for\u00e7a. Alguns, com B\u00fcchner o Vogt, proclamen que el cervell secreta pensament com el fetge secreta bilis. Per\u00f2 sorgeix el problema de Huxley: el epifenomenalisme. Huxley accepta que els estats mentals acompanyen els processos cerebrals, per\u00f2 suggereix que no en s\u00f3n la causa \u2014s\u00f3n efectes secundaris sense poder causal, com el soroll d’una m\u00e0quina de vapor. Una postura que salva el materialisme per\u00f2 que molts troben profundament insatisfact\u00f2ria: fa de la nostra vida mental un espectador impotent.<\/p>\n
Wundt funda el primer laboratori de psicologia experimental el 1879, intentant fer de la ment un objecte de ci\u00e8ncia. El conductisme del segle XX (Watson, Skinner) va m\u00e9s lluny: la ment com a concepte \u00e9s in\u00fatil cient\u00edficament; nom\u00e9s cal estudiar el comportament observable. La caixa negra interior s’ignora.<\/p>\n
Popper i els Tres Mons<\/p>\n
Karl Popper, ja al segle XX, proposa una ontologia de tres mons que intenta superar tant el dualisme cartesi\u00e0 com el reduccionisme materialista:<\/p>\n
M\u00f3n 1: el m\u00f3n f\u00edsic objectiu (\u00e0toms, planetes, cervells).
\nM\u00f3n 2: el m\u00f3n dels estats mentals subjectius (dolor, creences, desitjos, experi\u00e8ncies conscients). All\u00f2 que Descartes havia anomenat res cogitans.
\nM\u00f3n 3: el m\u00f3n dels productes de la ment humana que adquireixen exist\u00e8ncia objectiva i aut\u00f2noma: les teories cient\u00edfiques, les obres d’art, les institucions, els problemes matem\u00e0tics. El M\u00f3n 3 no \u00e9s f\u00edsic ni subjectiu: el teorema de Pit\u00e0gores existia com a problema abans que ning\u00fa el descobr\u00eds.
\nLa novetat de Popper \u00e9s el M\u00f3n 3: reconeix que hi ha una dimensi\u00f3 de la realitat que no \u00e9s ni mat\u00e8ria ni experi\u00e8ncia privada, sin\u00f3 cultura i coneixement objectivats. I insisteix que els tres mons interactuen: el M\u00f3n 2 pot causar canvis en el M\u00f3n 1 (la meva intenci\u00f3 mou el meu cos) i el M\u00f3n 3 influeix en el M\u00f3n 2 (llegir un argument canvia les meves creences). Amb el neurocient\u00edfic John Eccles, Popper va defensar un dualisme interaccionista actualitzat.<\/p>\n
El problema dif\u00edcil: Chalmers contra Dennett<\/p>\n
El debat contemporani m\u00e9s important el va formular David Chalmers el 1995 amb la distinci\u00f3 entre problema f\u00e0cil i problema dif\u00edcil de la consci\u00e8ncia.<\/p>\n
Els problemes f\u00e0cils (que no s\u00f3n f\u00e0cils, per\u00f2 s\u00f3n abordables cient\u00edficament) inclouen explicar com el cervell processa informaci\u00f3, controla el comportament, integra dades sensorials o genera informe verbal sobre els propis estats. S\u00f3n “f\u00e0cils” perqu\u00e8 admeten en principi una soluci\u00f3 funcional i neurocient\u00edfica.<\/p>\n
El problema dif\u00edcil \u00e9s per qu\u00e8 tot aquest processament s’acompanya d’experi\u00e8ncia subjectiva. Per qu\u00e8 no som zombies filos\u00f2fics \u2014\u00e9ssers funcionalment id\u00e8ntics a nosaltres per\u00f2 sense cap experi\u00e8ncia interior? Per qu\u00e8 quan veig el vermell hi ha quelcom que \u00e9s veure el vermell \u2014la famosa qualia? Chalmers argumenta que cap explicaci\u00f3 funcional o neuronal pot, en principi, respondre a aquesta pregunta, perqu\u00e8 sempre podr\u00edem concebre el mateix funcionament sense experi\u00e8ncia. Aix\u00f2 el porta a un dualisme de propietats: la consci\u00e8ncia \u00e9s una caracter\u00edstica irreductible de la realitat, no derivable de la f\u00edsica.<\/p>\n
Daniel Dennett \u00e9s el gran adversari d’aquesta postura. En Consciousness Explained (1991) i en la seva resposta directa a Chalmers, Dennett defensa l’heterofenomenologia i una postura que anomena quining the qualia: les qualia com a entitats misterioses simplement no existeixen com Chalmers les concep. Quan creiem tenir una experi\u00e8ncia subjectiva irreductible, el que tenim \u00e9s un conjunt de disposicions cognitives i narratives que el cervell genera. No hi ha un “teatre cartesi\u00e0” interior on tot es presenta a un espectador: la consci\u00e8ncia \u00e9s un model que el cervell fa de si mateix, distribu\u00eft i sense centre. Dennett acusa Chalmers d’haver-se commogut per una intu\u00efci\u00f3 poderosa per\u00f2 enganyosa, i de perpetuar una versi\u00f3 secularitzada de l’\u00e0nima cartesiana.<\/p>\n
Chalmers respon que Dennett simplement nega el problema en lloc de resoldre’l: explicar els correlats funcionals de la consci\u00e8ncia no \u00e9s explicar la consci\u00e8ncia mateixa. L’intercanvi \u00e9s viu i continua: cap dels dos ha conven\u00e7ut l’altre ni el conjunt de la comunitat filos\u00f2fica.<\/p>\n
On som ara<\/p>\n
El debat segueix obert amb diverses postures en compet\u00e8ncia: el fisicalisme eliminatiu (Churchland), el funcionalisme (Putnam), el panpsiquisme \u2014que Chalmers ha explorat i que planteja que alguna forma d’experi\u00e8ncia \u00e9s una propietat fonamental de la mat\u00e8ria\u2014, i el naturalisme biol\u00f2gic de Searle, que insisteix que la consci\u00e8ncia \u00e9s un fenomen biol\u00f2gic real per\u00f2 irreductible als seus substrats de la mateixa manera que la liquiditat \u00e9s real per\u00f2 no \u00e9s “simplement” mol\u00e8cules d’H\u2082O.<\/p>\n
El que \u00e9s notable \u00e9s que, vint-i-cinc segles despr\u00e9s de Plat\u00f3, el problema central segueix sent el mateix: com \u00e9s possible que hi hagi quelcom que \u00e9s ser alguna cosa, en un univers f\u00edsic de part\u00edcules i forces.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s un dels debats m\u00e9s antics i rics de la filosofia. Aqu\u00ed tens un recorregut cronol\u00f2gic. [esborrany,m afegir filosofia de la ment de la tesina] Els grecs: la psyche i el problema del moviment Els presocr\u00e0tics no distingien clarament ment i mat\u00e8ria: Dem\u00f2crit creia que l’\u00e0nima era feta d’\u00e0toms especialment fins i r\u00e0pids, una postura … <\/p>\n