{"id":3715,"date":"2026-03-03T10:12:15","date_gmt":"2026-03-03T10:12:15","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3715"},"modified":"2026-03-21T10:41:13","modified_gmt":"2026-03-21T10:41:13","slug":"antropologia-filosofica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-filosofica\/","title":{"rendered":"Antropologia filos\u00f2fica"},"content":{"rendered":"

[esborrany, Hist\u00f2ria de com s\u2019ha pensat la vida humana<\/a> ]<\/p>\n

Antiguitat<\/a>\u00a0 \u00a0 Edat mitjana<\/a>\u00a0 \u00a0 Era moderna<\/a><\/p>\n

\n

Antiguitat<\/h2>\n

Plat\u00f3<\/strong>
\nEstableix el marc que condicionar\u00e0 tota la tradici\u00f3 occidental: l’\u00e0nima (“psych\u00e9”) \u00e9s distinta del cos i li \u00e9s superior. La seva tripartici\u00f3 \u2014racional, irascible i concupiscible\u2014 no \u00e9s una descripci\u00f3 cl\u00ednica sin\u00f3 una antropologia moral: explica per qu\u00e8 els humans podem ser nobles o degradats, per qu\u00e8 hi ha conflicte interior. El “Fed\u00f3”, el “Fedre” i la “Rep\u00fablica” s\u00f3n, en aquest sentit, els primers grans textos de “psicologia filos\u00f2fica”. [continua amb Arist\u00f2til i Tom\u00e0s d’Aquino.<\/p>\n

Arist\u00f2til<\/strong>
\nFa un gir decisiu amb el “De Anima”: l’\u00e0nima no \u00e9s una subst\u00e0ncia separada sin\u00f3 la “forma” del cos viu, el seu principi d’organitzaci\u00f3. Aix\u00f2 li permet pensar l’\u00e0nima en gradaci\u00f3 \u2014vegetativa, sensitiva, racional\u2014 i obrir una via naturalista. Les “funcions” de l’\u00e0nima (percepci\u00f3, mem\u00f2ria, imaginaci\u00f3, desig) es poden estudiar quasi emp\u00edricament. Arist\u00f2til \u00e9s, en certa manera, el primer “psic\u00f2leg de les facultats”. En percepci\u00f3 Arist\u00f2til distingia entre qualitats espec\u00edfiques, com la llum o el so, captades per un sol sentit, i qualitats comunes com moviment\/rep\u00f2s, n\u00famero, forma i magnitud. Despr\u00e9s hi hauria unes qualitats accidentals “aquell objecte blanc \u00e9s el fill de Diares”.
\nA Parva Naturalia tracta q\u00fcestions de la percepci\u00f3 sensorial, l’\u00e0nima com una tauyleta de cera, tabula rasa, que rep impressions, la mem\u00f2ria i el record, el son i la vig\u00edlia, els somnis i l’endevinaci\u00f3 durant el son, la longevitat i la brevetat de la vida\u00a0 (De longitudine et brevitate vitae), \u00a0(De juventute et senectute, De vita et morte, De respiratione).<\/p>\n

Estoics, epicurs, esc\u00e8ptics<\/strong>
\nl’\u00e0nima i la vida bona. Les escoles hel\u00b7len\u00edstiques desplacen la pregunta cap a l’\u00e8tica pr\u00e0ctica: “com hem de viure, donada la nostra constituci\u00f3?”. Els estoics desenvolupen una psicologia de les passions (“path\u00e9”) com a judicis erronis: la ira, la por, el desig excessiu, no s\u00f3n forces irracionals sin\u00f3 creences falses sobre el b\u00e9. La ter\u00e0pia filos\u00f2fica consisteix a corregir-les. Epictet, Marc Aureli i S\u00e8neca escriuen, de fet, manuals de transformaci\u00f3 psicol\u00f2gica. Els epicuris proposen una psicologia del plaer i el dolor com a guia natural de la conducta [? Atar\u00e0xia Epicurs] – Els esc\u00e8ptics (Pirr\u00f3, Sext Emp\u00edric) observen que la suspensi\u00f3 del judici produeix “ataraxia”, un estat ps\u00edquic de serenitat. La pr\u00e0ctica filos\u00f2fica \u00e9s aqu\u00ed clarament una intervenci\u00f3 sobre l’estat mental.<\/p>\n

El gir neoplat\u00f2nic i cristi\u00e0<\/strong>
\nPlot\u00ed introdueix una novetat enorme: la “introspecci\u00f3” com a m\u00e8tode. L’\u00e0nima no s’ent\u00e9n observant el m\u00f3n exterior sin\u00f3 replegant-se sobre si mateixa, en un moviment d’ascens cap a l’Un. La vida interior t\u00e9 una “profunditat” \u2014hi ha nivells de l’\u00e0nima que normalment no percebem.
\nAgust\u00ed d’Hipona hereta Plot\u00ed i el transforma radicalment. Les “Confessions” (397 d.C.) s\u00f3n el primer gran text d’autobiografia psicol\u00f2gica: l’examen de la mem\u00f2ria, la voluntat i la intel\u00b7lig\u00e8ncia com a traces de la Trinitat, la descripci\u00f3 de la divisi\u00f3 interior (“nollem velle quod volebam”), la teoria del temps com a distensi\u00f3 de l’\u00e0nima. Agust\u00ed descobreix la “voluntat” com a facultat irreductible \u2014ni Plat\u00f3 ni Arist\u00f2til havien donat-li aquest protagonisme\u2014 i amb ella la noci\u00f3 d’una interioritat que pot estar en conflicte amb si mateixa.<\/p>\n

[S’identifiquen les facultats i es valora la racional com a quelcom que ens distingeix dels animals i que ha de guiar la nostra conducta]<\/p>\n

\n

Edat mitjana<\/h2>\n

La psicologia medieval \u00e9s, en bona part, una elaboraci\u00f3 de l’esquema aristot\u00e8lic dins un marc teol\u00f2gic.<\/p>\n

Avicenna (Ibn Sina)<\/strong> elabora una psicologia de les facultats notablement sofisticada, incloent-hi la distinci\u00f3 entre percepci\u00f3 sensible i estimaci\u00f3 (“wahm”), i proposa el c\u00e8lebre “argument de l’home flotant” \u2014un \u00e9sser privat de tota sensaci\u00f3 seguiria sent conscient de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia\u2014 que anticipa Descartes.<\/p>\n

Tom\u00e0s d’Aquino<\/strong> sintetitza Arist\u00f2til i la tradici\u00f3 cristiana: l’\u00e0nima \u00e9s forma del cos (contra el dualisme plat\u00f2nic), per\u00f2 l’intel\u00b7lecte agent \u00e9s de naturalesa espiritual. La seva an\u00e0lisi de les passions (“Summa Theologica”, I-II, qq. 22-48) \u00e9s extraordin\u00e0riament detallada: onze passions b\u00e0siques, les seves relacions, els seus objectes, les seves modificacions corporals.<\/p>\n

Les facultats de l’\u00e0nima<\/strong><\/p>\n

La doctrina cl\u00e0ssica de les facultats (“potentiae animae”) ve essencialment d’Arist\u00f2til i \u00e9s sistematitzada per la tradici\u00f3 escol\u00e0stica, especialment per Tom\u00e0s d’Aquino.<\/p>\n

Arist\u00f2til al “De Anima” havia distingit tres nivells d’\u00e0nima:<\/p>\n