{"id":3719,"date":"2026-03-04T12:23:48","date_gmt":"2026-03-04T12:23:48","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3719"},"modified":"2026-08-03T16:47:46","modified_gmt":"2026-08-03T16:47:46","slug":"sartre-lhome-com-a-projecte","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sartre-lhome-com-a-projecte\/","title":{"rendered":"Sartre, l’home com a projecte. 1905-1980"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a> \u00a0\u00a0 \u00a01936-1940: fenomenologia de la consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0 \u00a01943-1945: ontologia existencial de la llibertat (L’\u00catre et le N\u00e9ant)<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a01945-1950: dimensi\u00f3 \u00e8tica, pol\u00edtica i liter\u00e0ria del comprom\u00eds<\/a>\u00a0 \u00a01960s Individu i hist\u00f2ria<\/a><\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

Fill \u00fanic d’una fam\u00edlia de classe mitjana, el seu pare va morir de febre groga quan Sartre tenia 15 mesos. La seva mare, Anne-Marie Schweitzer, provenia d’una fam\u00edlia d’intel\u00b7lectuals i professors alsacians. Ell era cos\u00ed del conegut pacifista Albert Schweitzer. Fins als 10 anys va ser educat pel seu avi, Charles Schweitzer, vivint a casa seva, amb una gran biblioteca. El petit Poulou fou adorat, mimat, felicitat tots els dies, construint-se, probablement, un car\u00e0cter narcisista.
\nLa seva mare es torna a casar, es traslladen a La Rochelle on ho passar\u00e0 malament a l’escola amb els altres companys.\u00a0<\/span>L’estiu de 1920, cau malalt i \u00e9s portat d’urg\u00e8ncia a Par\u00eds.<\/p>\n

Estudiar\u00e0 a l’\u00c9scole Normal Superieure on destaca pels estudis l’agitaci\u00f3 i les bromes. Coneix Simone de Beauvoir, Raymond Aron i Maurice Merleau-Ponty. Al segon intent passa la llicenciatura de filosofia. Viatja al Jap\u00f3. Dona classe a un institut de Le Havre i despr\u00e9s substitueix \u00a0Raymond Aron a l’Institut Franc\u00e8s de Berl\u00edn entre 1933 i 1934. Torna a Le Havre. Escriu la Naus\u00e9e.<\/p>\n

A la WWIi \u00e9s empresonat i traslladat a un camp de detenci\u00f3. Aquesta experi\u00e8ncia\u00a0 el fa abandonar el seu individualisme i comprometre’s amb la vdia comunit\u00e0ria. Explica hist\u00f2ries i acudits als seus companys d’habitaci\u00f3, participa en competicions de boxa, escriu i dirigeix una obra de teatre. Alliberat el 1941, participar\u00e0 a la resist\u00e8ncia distribuint fulletons. Coneix Camus.
\nEl 1943 publica L’\u00eatre et le n\u00e9ant, influit per Heidegger. Aix\u00ed, la guerra per partida doble va tallar la seva vida en dos: abans d’anarquista individualista, poc preocupat pels assumptes del m\u00f3n, despr\u00e9s, Sartre es fa activista i pol\u00edticament comprom\u00e8s. Professor parisenc conegut al m\u00f3n intel\u00b7lectual, despr\u00e9s de la guerra va esdevenir una autoritat internacional.<\/p>\n

S’afilia al partit comunista breument i s’adhereix al marxisme. Donar\u00e0 suport a l’anticolonialisme, en particular a la guerra per la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria. Amb Bertrand Russell es va oposar a la guerra del Vietnam.
\nEl 1951 Camus va publicar L’Homme r\u00e9volt\u00e9 on criticava l’autoritarisme comunista.\u00a0 Sartre Justificava les mancances de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per sobreviure un m\u00f3n hostil [com Cuba?]\u00a0 i que el canvi social havia de ser total i revolucionari, i que a vegades la viol\u00e8ncia era necess\u00e0ria. Va justificar ignorar els abusos dels gulags sovi\u00e8tics per no desmoralitzar el proletariat franc\u00e8s, tractant Camus amb arrog\u00e0ncia. Aquest desacord va resultar en el final de la seva relaci\u00f3.\u00a0 Merleau-Ponty l’anomen\u00e0 bolxevic ultra. Despr\u00e9s de la mort de Stalin el 1954 va visitar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i deia que hi havia llibertat mentre que Am\u00e8rica era prefeixista.<\/p>\n

Per\u00f2 condemnar\u00e0 la invasi\u00f3 d’Hongria el 1956, el socialisme “no s’imposa a punta de baioneta”. Malgrat aix\u00f2, no es va donar un retrobament amb Camus que moriria en un accident de cotxe el 1960. El 1968 amb els tancs sovi\u00e8tics tallant la Primavera de Praga se’n distancia definitivament i titlla la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica de pot\u00e8ncia “imperialista” denunciant que el seu sistema s’havia convertit en una monstruositat burocr\u00e0tica totalment allunyada de l’ideal d’alliberament hum\u00e0.<\/p>\n

1960. Critique de la raison dialectique, intent de comuni\u00f3 entre l’existencialisme i el marxisme va ser, publicat l’any 1960. Durant la Guerra dels Sis Dies es va oposar a la pol\u00edtica de suport als \u00e0rabs pregonada pels partits comunistes d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

Despr\u00e9s del Maig del 68, Sartre estava decebut amb el comunisme tradicional sovi\u00e8tic i franc\u00e8s, als quals considerava burgesos i escler\u00f2tics.\u00a0 L’any 1970, el govern franc\u00e8s va il\u00b7legalitzar la Gauche prol\u00e9tarienne (el principal grup mao\u00efste) i va detenir els directors del seu diari, La Cause du peuple. Els joves mao\u00efstes van demanar ajuda a Sartre. El fil\u00f2sof, que ja tenia 65 anys, va assumir la direcci\u00f3 nominal del diari per desafiar el govern, sabent que l’estat no s’atreviria a tancar a la pres\u00f3 una figura mundial com ell. Fins i tot va sortir personalment al carrer a vendre el diari clandest\u00ed. A Sartre no li interessava tant la doctrina te\u00f2rica de la Xina de Mao Zedong de forma literal, sin\u00f3 la praxi directa dels joves mao\u00efstes francesos. Admirava el seu desig de trencar amb les jerarquies, el seu m\u00e8tode d'”establir-se” (\u00e9tourdissement) anant a treballar directament a les f\u00e0briques amb els obrers, i la seva rebel\u00b7lia contra les institucions burocr\u00e0tiques. Veia en el maoisme el que el PCF havia perdut: la capacitat de l’individu de rebel\u00b7lar-se mitjan\u00e7ant l’acci\u00f3 directa (la praxi).<\/p>\n

El 1977 Sartre i Simone de Beauvoir van signar peticions per canviar l’edat de consentiment i legalitzar les realcions sexuals consensuades entre adults i menors. Hi ha casos documentats d’estudiants vulnerables, captats per Simone de Beauvoir i despr\u00e9s passats a Sartre.<\/p>\n

\n

1936-1940: fenomenologia de la consci\u00e8ncia (imaginaci\u00f3, emoci\u00f3, ego)<\/h2>\n