Sartre 1905-1980<\/p>\n
[esborrany]<\/p>\n
Sartre vs. Heidegger: El primat de la subjectivitat i la llibertat<\/p>\n
La comparaci\u00f3 entre Sartre i Heidegger \u00e9s potser la m\u00e9s cl\u00e0ssica i, alhora, la que amaga un profund malent\u00e8s. Comparteixen un punt de partida com\u00fa: l’an\u00e0lisi de l’exist\u00e8ncia concreta, all\u00f2 que Heidegger anomena “Dasein” (ser-aqu\u00ed) i Sartre desenvolupa com a “realitat humana” . No obstant aix\u00f2, les seves conclusions divergeixen radicalment .<\/p>\n
El punt de partida: l’exist\u00e8ncia. Heidegger intenta superar la tradici\u00f3 filos\u00f2fica i el seu subjectivisme. Per a ell, el “Dasein” \u00e9s un “ser-en-el-m\u00f3n” que no es pot entendre com un subjecte a\u00efllat. La seva an\u00e0lisi se centra en el “sentit de l’Ser” . En canvi, Sartre, tot i partir de Heidegger, el “recartesianitza”. El seu punt de partida \u00e9s la subjectivitat conscient. La famosa m\u00e0xima “l’exist\u00e8ncia precedeix l’ess\u00e8ncia” significa que l’home primer existeix, es troba a si mateix, i despr\u00e9s es defineix per les seves accions.
\nL’home com a projecte. Aquesta difer\u00e8ncia de base porta a concepcions oposades de la llibertat. Per a Heidegger, la llibertat est\u00e0 lligada a l’autenticitat i a l’assumpci\u00f3 de la pr\u00f2pia finitud (el “ser-per-a-la-mort”). Sartre, en canvi, porta la llibertat a un extrem: l’home est\u00e0 condemnat a ser lliure. No \u00e9s una cosa que es guanyi, sin\u00f3 la mateixa estructura de la consci\u00e8ncia.
\nLa mirada de l’altre. Un altre contrast clau el trobem en les relacions intersubjectives. Per a Heidegger, el “ser-amb” (“Mitsein”) \u00e9s una estructura co-origin\u00e0ria del “Dasein”. Sartre, per\u00f2, ofereix una visi\u00f3 molt m\u00e9s conflictiva a trav\u00e9s de la fenomenologia de “la mirada”. Ser mirat per l’altre \u00e9s experimentar una objectivaci\u00f3, una “mort de les meves possibilitats”, ja que l’altre em redueix a all\u00f2 que jo no puc controlar completament: la meva facticitat. Aquest “infern s\u00f3n els altres” \u00e9s el revers de la seva llibertat radical.<\/p>\n
Sartre vs. Cassirer: L’home com a projecte o com a animal simb\u00f2lic<\/p>\n
La comparaci\u00f3 amb Ernst Cassirer \u00e9s potser la m\u00e9s contrastada, ja que oposa dos paradigmes antropol\u00f2gics molt diferents.<\/p>\n
L’home com a creador de s\u00edmbols. Cassirer defineix l’home com un “animal symbolicum” . La nostra caracter\u00edstica principal no \u00e9s la ra\u00f3 pura, sin\u00f3 la capacitat de crear i utilitzar s\u00edmbols (llenguatge, mite, art, religi\u00f3, ci\u00e8ncia). Aquests s\u00edmbols no s\u00f3n un reflex passiu de la realitat, sin\u00f3 que “constitueixen” el m\u00f3n hum\u00e0. L’home viu en una realitat simb\u00f2lica que ell mateix ha constru\u00eft.
\nDues concepcions de l’ess\u00e8ncia humana. Per a Cassirer, l’home t\u00e9 una “ess\u00e8ncia” o, si m\u00e9s no, una “tasca” definible: la de construir i habitar aquest univers simb\u00f2lic. Per a Sartre, en canvi, l’home no t\u00e9 una naturalesa donada; no \u00e9s res m\u00e9s que el conjunt dels seus actes . L’home no est\u00e0 definit pel s\u00edmbol, sin\u00f3 pel “projecte”. El s\u00edmbol \u00e9s un producte, una cosa ja feta; el projecte \u00e9s la llibertat en acci\u00f3, la transcend\u00e8ncia cap al futur.
\nUn di\u00e0leg impl\u00edcit. Tot i que no van mantenir un di\u00e0leg expl\u00edcit, les seves posicions s\u00f3n antag\u00f2niques i representatives de dues grans tend\u00e8ncies del pensament del segle XX: d’una banda, la tradici\u00f3 de la filosofia de la cultura (Cassirer), que busca comprendre les objectivacions humanes; de l’altra, l’existencialisme (Sartre), que posa l’accent en la llibertat subjectiva i la creaci\u00f3 de si mateix.<\/p>\n
[Sartre va tenir informaci\u00f3 suficient sobre els camps sovi\u00e8tics molt abans d’admetre-ho p\u00fablicament. La seva ruptura amb Camus el 1952 \u00e9s paradigm\u00e0tica: Camus tenia ra\u00f3 sobre l’estalinisme i Sartre estava equivocat, i la manera com Sartre va gestionar aquell debat \u2014 amb arrog\u00e0ncia intel\u00b7lectual i mala fe en sentit literal \u2014 no el deixa ben parat. El seu argument que no calia criticar els camps per no desmoralitzar el proletariat franc\u00e8s \u00e9s, filos\u00f2ficament, exactament el tipus de mala fe<\/em> que ell mateix havia teoritzat i condemnat.]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sartre 1905-1980 [esborrany] Sartre vs. Heidegger: El primat de la subjectivitat i la llibertat La comparaci\u00f3 entre Sartre i Heidegger \u00e9s potser la m\u00e9s cl\u00e0ssica i, alhora, la que amaga un profund malent\u00e8s. Comparteixen un punt de partida com\u00fa: l’an\u00e0lisi de l’exist\u00e8ncia concreta, all\u00f2 que Heidegger anomena “Dasein” (ser-aqu\u00ed) i Sartre desenvolupa com a “realitat … <\/p>\n