<\/p>\n
<< melancolia, eco opera aperta,<\/p>\n
<\/p>\n
Exacte! Sempre m’he preguntat si valorar\u00edem igualment l’obra de Van Gogh si hagu\u00e9s estat un banquer que pint\u00e9s els diumenges, com si el que ens fascina \u00e9s el relat de la seva vida tr\u00e0gica\u00a0 m\u00e9s que no pas l’obra en si. En poesia tenim el cas de Wallace Stevens, que no era una poeta marginat i pobre sin\u00f3 un executiu d’un companyia d’assegurances que dictava a la seva secret\u00e0ria els poemes que se li havien acudit cam\u00ed de la feina. \u00c9s a dir, la percepci\u00f3 que l’art requereix com un sacrifici o un patiment, seria incorrecta.<\/p>\n
Has posat el dit en una de les ferides m\u00e9s profundes de la mitologia de l’art modern. I el cas de Wallace Stevens \u00e9s perfecte perqu\u00e8 \u00e9s gaireb\u00e9 irritantment contradictori amb el mite rom\u00e0ntic.<\/p>\n
El mite rom\u00e0ntic del geni sofrent<\/p>\n
El mite t\u00e9 un origen hist\u00f2ric prec\u00eds. Abans del Romanticisme, l’artista era un artes\u00e0 qualificat al servei d’un mecenes, una esgl\u00e9sia o una cort. La genialitat era un do div\u00ed, no una trag\u00e8dia personal. Mozart patia mis\u00e8ria, s\u00ed, per\u00f2 no se’n feia una narrativa est\u00e8tica.<\/p>\n
\u00c9s el Romanticisme \u2014Keats, Shelley, Byron, Novalis\u2014 qui construeix la idea que el sofriment \u00e9s condici\u00f3 de la creativitat, que l’artista ha de viure al l\u00edmit per poder dir veritats que els altres no poden veure. La biografia de Van Gogh \u00e9s, en aquest sentit, el cas paradigm\u00e0tic que el mercat de l’art i la cr\u00edtica van adoptar com a icona perfecta del mite.<\/p>\n
El cas Stevens \u00e9s demolidor per al mite<\/p>\n
Wallace Stevens \u00e9s efectivament l’ant\u00eddot perfecte. Era vicepresident de la Hartford Accident and Indemnity Company, anava a la feina en corbata, i va guanyar el Premi Pulitzer dues vegades. La seva vida era burgesa, ordenada i c\u00f2moda.<\/p>\n
I els poemes que dictava pel cam\u00ed a la feina \u2014*The Snow Man*, *Sunday Morning*, *The Idea of Order at Key West*\u2014 es troben entre els m\u00e9s complexos, bells i filos\u00f2ficament rics de tota la poesia anglesa del segle XX.<\/p>\n
Per\u00f2 Stevens no \u00e9s un cas a\u00efllat. Hi ha una constel\u00b7laci\u00f3 notable d’artistes que dinamiten el mite:<\/p>\n
T.S. Eliot va treballar molts anys en una sucursal del Lloyds Bank de Londres. *La terra erma* \u2014potser el poema m\u00e9s influent del segle XX\u2014 la va escriure mentre classificava transaccions banc\u00e0ries.<\/p>\n
Franz Kafka era funcionari d’una companyia d’assegurances d’accidents laborals a Praga, i era aparentment molt competent en la seva feina.<\/p>\n
Charles Ives \u2014un dels compositors americans m\u00e9s originals i avan\u00e7ats del seu temps\u2014 va fer la seva fortuna venent assegurances de vida i composava els caps de setmana.<\/p>\n
Spinoza polien lents \u00f2ptiques per viure. Einstein treballava a l’oficina de patents de Berna quan va formular la teoria de la relativitat especial.<\/p>\n
—<\/p>\n
## La psicologia de la creativitat confirma el teu escepticisme<\/p>\n
La recerca moderna sobre creativitat \u2014Mihaly Csikszentmihalyi, Teresa Amabile\u2014 no troba cap correlaci\u00f3 positiva entre sofriment i qualitat creativa. El que s\u00ed que troba \u00e9s:<\/p>\n
Que la creativitat floreix en estats d’atenci\u00f3 relaxada i lliure, no en la crisi aguda. Les idees de Stevens venien caminant \u2014un estat de distensi\u00f3 activa, no de turment.<\/p>\n
Que l’estabilitat material \u00e9s una condici\u00f3 que facilita la creativitat, no que l’impedeix. La mis\u00e8ria consumeix energia cognitiva en la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Que el sofriment extrem \u2014com el de Van Gogh en els seus pitjors moments\u2014 en realitat interrompia la seva producci\u00f3, no la generava. Els per\u00edodes m\u00e9s productius de Van Gogh eren els de relativa estabilitat.<\/p>\n
—<\/p>\n
## Per\u00f2 hi ha un gra de veritat en el mite<\/p>\n
Cal ser justos amb el mite i recon\u00e8ixer que no \u00e9s completament fals:<\/p>\n
El sofriment pot proporcionar mat\u00e8ria, \u00e9s a dir, experi\u00e8ncia viscuda intensa que l’artista pot transformar. Per\u00f2 la transformaci\u00f3 requereix dist\u00e0ncia, no immersi\u00f3.<\/p>\n
Keats ho va formular magn\u00edficament amb el concepte de negative capability \u2014la capacitat de romandre en la incertesa i el dolor sense precipitar-se cap a una resoluci\u00f3 f\u00e0cil. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una qualitat psicol\u00f2gica, no una condici\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/p>\n
La difer\u00e8ncia \u00e9s entre haver sofert \u2014que pot enriquir l’experi\u00e8ncia\u2014 i estar sofrint \u2014que generalment impedeix la creaci\u00f3.<\/p>\n
—<\/p>\n
## La q\u00fcesti\u00f3 del valor de l’obra de Van Gogh<\/p>\n
Tornant a la teva pregunta inicial sobre si valorar\u00edem igualment Van Gogh com a banquer dominical: \u00e9s una pregunta que la psicologia experimental ha intentat respondre de manera indirecta.<\/p>\n
Hi ha estudis que demostren que quan s’explica als observadors la biografia tr\u00e0gica d’un artista abans de mostrar-los l’obra, la valoren significativament m\u00e9s alta que quan la veuen sense context biogr\u00e0fic. El relat contamina la percepci\u00f3 est\u00e8tica.<\/p>\n
Aix\u00f2 no vol dir que l’obra de Van Gogh no sigui extraordin\u00e0ria \u2014ho \u00e9s. Per\u00f2 suggereix que part del que paguem en una subhasta de Van Gogh no \u00e9s pigment sobre tela sin\u00f3 narrativa mitol\u00f2gica. Comprem una part del mite, no sols un quadre.<\/p>\n
—<\/p>\n
En definitiva, la percepci\u00f3 que l’art requereix sacrifici \u00e9s una construcci\u00f3 cultural del Romanticisme que el mercat de l’art va adoptar i amplificar perqu\u00e8 li era conveniente \u2014un artista mort en mis\u00e8ria \u00e9s infinitament m\u00e9s rendible que un vicepresident d’assegurances. Stevens, Eliot, Kafka i Ives ens recorden que la creativitat \u00e9s una forma d’atenci\u00f3 i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, no un certificat de patiment.<\/p>\n
<\/p>\n
https:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cq6v83gq66eo m\u00fasica que agarda a\u00e9s AI, \u00e9s OK? o volem un di\u00e0leg amb l’artista?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<< melancolia, eco opera aperta, Exacte! Sempre m’he preguntat si valorar\u00edem igualment l’obra de Van Gogh si hagu\u00e9s estat un banquer que pint\u00e9s els diumenges, com si el que ens fascina \u00e9s el relat de la seva vida tr\u00e0gica\u00a0 m\u00e9s que no pas l’obra en si. En poesia tenim el cas de Wallace … <\/p>\n