[esborrany] Llocs on pertanyo. Natura<\/p>\n
Mediterrani. El nord. \u00cdndia iran Cambodja. Xina i Jap\u00f3. \u00c0frica i les Am\u00e8riques precolombines (8 setmanes). Estats Units i el retorn a Europa (6 setmanes)<\/p>\n
Resid\u00e8ncies<\/p>\n
Tant en els viatges com explorant barris de Barcelona, durant una estona m’imagino una vida paral\u00b7lela en un un altre lloc.<\/p>\n
A m\u00e9s, hi ha algunes ciutats que, per haver viscut abans la seva cultura, quan hi arribo tinc la sensaci\u00f3 que hi pertanyo, que \u00e9s “casa meva”.\u00a0 El 2004, quan a l’hotel de NYC on era esmorzant bagels amb la Teresa i la Maria sonava m\u00fasica swing i Frank Sinatra gaireb\u00e9 em v\u00e9nen ll\u00e0grimes als ulls. I quan vam sortir del metro procedents de l’aeroport i em vaig trobar enmig dels gratacels era com tornar a casa. El mateix a Viena, els carrers endre\u00e7ats, els caf\u00e8s elegants, la m\u00fasica de cambra … “jo pertanyo aqu\u00ed”.<\/p>\n
els habitats<\/a><\/p>\n Els jardins<\/a> 421 Jardins<\/a><\/p>\n Proposta Claude<\/p>\n Quin enc\u00e0rrec m\u00e9s bonic. Deixa’m pensar-ho seriosament, no com una llista de museus sin\u00f3 com un itinerari amb una l\u00f2gica interna, una narrativa de viatge.<\/p>\n La pregunta pr\u00e8via \u00e9s: quin \u00e9s el “principi organitzador”? El Grand Tour del XVIII tenia un principi clar: la formaci\u00f3 en el c\u00e0non cl\u00e0ssic grecorom\u00e0 i renaixentista. El teu Grand Tour del XXI podria tenir un principi diferent i m\u00e9s ambici\u00f3s: entendre com les grans civilitzacions humanes han resolt el problema de fer visible all\u00f2 invisible \u2014el sagrat, el poder, la bellesa, la mort. Amb aquest fil conductor, l’itinerari t\u00e9 una coher\u00e8ncia que no \u00e9s simplement tur\u00edstica.<\/p>\n Un any \u00e9s aproximadament 52 setmanes. Et proposo distribuir-les en set grans blocs geogr\u00e0fics i conceptuals, pensats per acumular i dialogar entre ells.<\/p>\n [afegir la cuina]<\/p>\n El mediterrani<\/span><\/p>\n Commences a Gr\u00e8cia, per\u00f2 no a Atenes directament. Comencem a Creta, a Knossos, perqu\u00e8 \u00e9s important sentir que hi ha alguna cosa “abans” del que ja coneixes. El laberint minoic, l’art sense herois, les pintures de dofins i dones. Despr\u00e9s el Peloponn\u00e8s \u2014Micenes, Epidaure, Ol\u00edmpia\u2014 abans d’arribar a Atenes. L’Acr\u00f2polis vista aix\u00ed, com a culminaci\u00f3 d’un recorregut, \u00e9s una experi\u00e8ncia diferent que volar-hi directament.<\/p>\n D’Atenes a Istanbul, que \u00e9s tres ciutats en una: la Bizanci de Santa Sofia i els mosaics de Kariye, la Constantinoble dels otomans amb la S\u00fcleymaniye i el Gran Bazar, i la modernitat turbulenta del B\u00f2sfor. Aqu\u00ed ja comences a entendre que “Occident” i “Orient” s\u00f3n categories molt pobres.<\/p>\n Acabes el bloc a Egipte. El Caire i el Museu Egipci, s\u00ed, per\u00f2 sobretot el viatge en faluca pel Nil fins a Luxor i la Vall dels Reis. L’art egipci \u00e9s el primer gran sistema est\u00e8tic de la humanitat que coneixem amb detall, i veure’l “in situ” \u2014els temples de Karnak de nit, les tombes pintades\u2014 \u00e9s incomparable.<\/p>\n Gr\u00e8cia<\/a><\/p>\n GR\u00c8CIA:\u00a02005<\/a>\u00a0\u00a0Delfos i Pelopon\u00e8s<\/a>,\u00a0Hydra i Atenes<\/a>. [Alternativa cronol\u00f2gica: Egipte primer i despr\u00e9s el m\u00f3n cl\u00e0ssic, Gr\u00e8cia i Roma: Gr\u00e8cia i Turquia + British i Pergamon, Roma al nord d’Africa Jord\u00e0nia, Tun\u00edsia, L\u00edbia, Alg\u00e8ria.<\/p>\n [La Gr\u00e8cia de la costa J\u00f2nia a Turquia] Efesus Pergamom Halicarnasus + Rodas Limnos Delos.<\/p>\n (5 setmanes)<\/p>\n Pa\u00efsos Baixos. S’ent\u00e9n immediatament que hi ha dues maneres completament oposades d’entendre l’art. El Rijksmuseum a Amsterdam, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 el Mauritshuis a La Haia on hi ha la “Noia de la perla” i pots estar-hi davant sol uns minuts. L’art flamenc i holand\u00e8s \u00e9s l’art de la llum, del treball, de l’interior dom\u00e8stic \u2014l’antipoda de Michelangelo. [omet escandin\u00e0via]<\/p>\n Aqu\u00ed el viatge canvia de registre completament i \u00e9s on es torna realment un Grand Tour del XXI.<\/p>\n Iran \u00e9s el pa\u00eds que la majoria de viatgers occidentals no visiten i haurien de visitar. Esfahan \u00e9s una de les grans ciutats del m\u00f3n \u2014la mesquita de l’Imam amb els seus mosaics de faian\u00e7a blava \u00e9s arquitectura que et deixa sense paraules, no per la grandiositat sin\u00f3 per la matem\u00e0tica de la bellesa. Pers\u00e8polis per entendre l’imperi persa que Alexandre va destruir. Shiraz i els jardins perses, que van inventar el concepte de parad\u00eds (“pairidaeza” en av\u00e8stic \u2014d’aqu\u00ed ve la nostra paraula). Dues setmanes aqu\u00ed canvien la teva comprensi\u00f3 de l’Islam i de la civilitzaci\u00f3.<\/p>\n \u00cdndia mereix tres setmanes i \u00e9s el lloc on el concepte d'”art” es dissol m\u00e9s completament en la vida. Comencem al nord: Delhi i el complex de Qutb Minar, Agra i el Taj Mahal (que \u00e9s decebedor o revelador segons com t’hi acostis: si vas sabent que \u00e9s una tomba d’amor constru\u00efda per un emperador en dol, i la veus a l’alba, \u00e9s una de les experi\u00e8ncies humanes possibles). Jaipur i Rajasthan. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s anar al sud: els temples de Hampi, les escultures er\u00f2tiques i c\u00f2smiques de Khajuraho, i finalment els temples de Mahabalipuram a Tamil Nadu, esculpits directament a la roca, on la mitologia hind\u00fa es fa cos de pedra amb una energia que l’art europeu rarament t\u00e9.<\/p>\n Cambodja \u00e9s una sola parada per\u00f2 imprescindible. Angkor Wat no \u00e9s un temple: \u00e9s una civilitzaci\u00f3 sencera feta arquitectura, una cosmologia hinduista-budista materialitzada en pedra a la selva. \u00c9s el lloc on millor entens que totes les grans construccions humanes s\u00f3n models de l’univers tal com el concep la seva cultura.<\/p>\n 2014<\/a>\u00a0 Tail\u00e0ndia<\/a> Cambodja.<\/a><\/p>\n [incloure Uzbekistan?] Xina i Jap\u00f3 (7 setmanes)<\/p>\n Xina \u00e9s aclaparadora i cal anar-hi amb una estrat\u00e8gia. Tres setmanes concentrades: Pequ\u00edn per la Ciutat Prohibida i el Temple del Cel \u2014dos sistemes cosmol\u00f2gics en arquitectura, l’un el poder terrenal i l’altre la relaci\u00f3 entre l’emperador i el cel. Xi’an per l’ex\u00e8rcit de terracota, que \u00e9s menys interessant com a “meravella” i m\u00e9s interessant com a reflexi\u00f3 sobre la mort, la reproducci\u00f3 i el poder. Per\u00f2 el millor de Xina no \u00e9s als museus: \u00e9s els paisatges de Guilin i Zhangjiajie, que expliquen per qu\u00e8 la pintura tradicional xinesa \u00e9s com \u00e9s \u2014aquells pics de pedra entre boira no s\u00f3n una convenci\u00f3 estil\u00edstica, s\u00f3n la realitat.<\/p>\n Jap\u00f3 \u00e9s el contrapunt perfecte a tot l’anterior: una cultura que ha convertit la contenci\u00f3, la imperman\u00e8ncia i el detall en principis est\u00e8tics suprems. T\u00f2quio per entendre la modernitat asi\u00e0tica i el Museu Nacional. Kyoto \u00e9s imprescindible \u2014no un dia sin\u00f3 una setmana. Els temples zen, els jardins de pedra de Ryoan-ji, el Kinkaku-ji, per\u00f2 sobretot els barris antics i la cerim\u00f2nia del te, que \u00e9s art total: l’espai, el gest, l’objecte, el temps. Nara per la gran escultura budista. I Hiroshima, que no \u00e9s art en el sentit convencional per\u00f2 que \u00e9s un lloc on l’arquitectura i la mem\u00f2ria es fusionen d’una manera que no pots eludir.<\/p>\n 2006<\/a> Jap\u00f3 , Tokyo, Nikko Hakone<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Takayama, Okayama, Hiroshima<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Tokushima<\/a> \u00a0 | \u00a0 Himeji, Koyasan, Nara<\/a> \u00a0\u00a0 | \u00a0 Kyoto<\/a> 2010<\/a> Transmongoli\u00e0: Beijing<\/a>, Mong\u00f2lia<\/a><\/p>\n Aquest \u00e9s el bloc que el Grand Tour del XVIII ignorava completament i que el teu ha d’incorporar no per correcci\u00f3 pol\u00edtica sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s on es troba alguna cosa que no has vist als altres llocs.<\/p>\n \u00c0frica \u00e9s el continent on l’art occidental es va mirar al mirall i es va transformar \u2014Picasso i el cubisme s\u00f3n impensables sense les m\u00e0scares Fang i Kuba que va veure al Trocad\u00e9ro el 1907. Per\u00f2 has d’anar a la font, no al reflex. El Mali amb les mesquites de fang de Djenn\u00e9 \u2014l’arquitectura com a organisme viu que es reconstrueix cada any comunit\u00e0riament. Eti\u00f2pia amb les esgl\u00e9sies rupestres de Lalibela, tallades cap avall a la roca al segle XII, i la tradici\u00f3 de pintura cristiana ortodoxa et\u00edop que \u00e9s completament aliena i completament pr\u00f2pia. Ben\u00edn i Nig\u00e8ria per l’art ife i ben\u00edn \u2014els bronzes del Ben\u00edn s\u00f3n entre les escultures m\u00e9s refinades que ha produ\u00eft cap civilitzaci\u00f3 humana, i el fet que la majoria siguin al British Museum en lloc d’Abuja \u00e9s una de les grans injust\u00edcies culturals que el viatge t’hauria de fer sentir f\u00edsicament.<\/p>\n M\u00e8xic i el Per\u00fa per les civilitzacions precolombines. El Museu Nacional d’Antropologia de M\u00e8xic a Ciutat de M\u00e8xic \u00e9s un dels millors museus del m\u00f3n \u2014la pedra del sol, les sales maies, les olmeces. Per\u00f2 Teotihuac\u00e1n in situ, caminant per l’Avinguda dels Morts, \u00e9s on entens que aquestes civilitzacions no eren “primitives” sin\u00f3 que tenien una comprensi\u00f3 de la cosmologia, l’astronomia i el ritual que expressaven en pedra amb una precisi\u00f3 extraordin\u00e0ria. Al Per\u00fa: Cusco i Machu Picchu, inevitablement, per\u00f2 tamb\u00e9 les l\u00ednies de Nazca i el Museu Larco a Lima, que t\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 de cer\u00e0mica m\u00f2chica m\u00e9s important del m\u00f3n \u2014inclosa la famosa col\u00b7lecci\u00f3 er\u00f2tica que demostra que cap cultura humana \u00e9s tan simple com el seu estereotip.<\/p>\n [Tanz\u00e0nia no compta, falta tota l’\u00c0frica occidental] [Falta tot M\u00e8xic]<\/p>\n 2013<\/a>:\u00a0 Eti\u00f2pia: Nord<\/a> , \u00a0 Lalibela i Kombolcha<\/a> ,\u00a0 Tribus del sud<\/a> ,\u00a0 Gent, natura i menja<\/a>r.<\/p>\n 2016<\/a>\u00a0 Patag\u00f2nia: Santiago i Valparaiso<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Puc\u00f3n i Bariloche<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Futaleufu, Queulat, Cerro Castillo<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 El Chalt\u00e9n, Perito Moreno<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Torres, Ushuaia<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Buenos Aires<\/a>. Acabes als Estats Units no per rever\u00e8ncia sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s on l’art del segle XX va trobar el seu centre de gravetat \u2014per raons que inclouen el nazisme, la guerra i el diner. Nova York \u00e9s imprescindible: el MoMA per l’art modern, el Met per tenir en un sol lloc una visi\u00f3 panor\u00e0mica de tot el que has vist al llarg de l’any (i veure’l “ara”, amb tot el bagatge acumulat, \u00e9s una experi\u00e8ncia diferent), el Guggenheim de Wright com a arquitectura, i el Whitney per l’art americ\u00e0. Per\u00f2 fora de Nova York: el Art Institute de Chicago, el Getty de Los Angeles, i sobretot el Dia Beacon a l’estat de Nova York, que \u00e9s on l’art minimalista americ\u00e0 \u2014Judd, Serra, Turrell\u2014 s’ent\u00e9n millor que en cap altra part.<\/p>\n I un salt final al desert de Nou M\u00e8xic: Taos i les seves missions, Santa Fe, i les obres de Georgia O’Keeffe, que va entendre que el paisatge americ\u00e0 era un subjecte pict\u00f2ric nou que no cabia en els marcs europeus.<\/p>\n El retorn<\/p>\n El Grand Tour del XVIII acabava tornant a casa amb caixons de marbres i olis. El teu acabaria tornant amb una comprensi\u00f3 diferent d’una sola cosa: que cada civilitzaci\u00f3 ha resolt el problema de donar forma a all\u00f2 que no en t\u00e9 \u2014el temps, el sagrat, el poder, la mort\u2014 i que cap soluci\u00f3 \u00e9s definitiva ni superior. Que el Parten\u00f3 i Angkor Wat i les mesquites d’Esfahan i les escultures del Ben\u00edn i els jardins zen de Kyoto responen a la mateixa pregunta humana des de llocs radicalment diferents. Aix\u00f2 \u00e9s el que el Grand Tour del XVIII no podia fer: tornar sabent que el c\u00e0non que havia anat a celebrar era un c\u00e0non, no la veritat.<\/p>\n 2024<\/a>:\u00a0Chicago: Arquitectura<\/a>, Loop, Goldcoast<\/a>, Bronzeville<\/a>\n
\n
\n
\n2001<\/a> Turquia:\u00a0 \u00a0Istanbul<\/a>\u00a0 i\u00a0Capad\u00f2cia<\/a>. 2025<\/a> Istanbul<\/a>\u00a0Menjar<\/a>
\n2003<\/a> Egipte<\/a>.<\/p>\n
\nEuropa del Nord i la reinvenci\u00f3 protestant<\/h2>\n
\nBrussel\u00b7les per Bruegel.[i Magritte]
\nBerl\u00edn per l’Illa dels Museus i tamb\u00e9 per entendre com una ciutat pot reescriure’s a trav\u00e9s de l’arquitectura \u2014el Memorial de l’Holocaust de Peter Eisenman, la Nova Nacional Galeria de Mies van der Rohe, la reconstrucci\u00f3 del Palau de la Ciutat.
\nPar\u00eds inevitablement, per\u00f2 no sols el Louvre: el Mus\u00e9e d’Orsay per l’impressionisme, Versalles per entendre el poder absolut convertit en jard\u00ed, i la Sainte-Chapelle, que \u00e9s potser l’experi\u00e8ncia d’espai sagrat m\u00e9s pura que existeix a Europa.<\/p>\n\n
\nIran, \u00cdndia, Cambodja (8 setmanes)<\/h2>\n
\n2007<\/a> \u00cdndia:\u00a0 Delhi<\/a>\u00a0 |\u00a0 Jaisalmer Jodhpur<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Udaipur Pushkar<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Jaipur Bharatpur<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Agra Varanasi<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Menjar<\/a><\/p>\n
\n
\n2005<\/a> Xina:\u00a0 Beijing i Xian<\/a>, Tibet<\/a>, Sichuan<\/a>, Guilin i HongKong<\/a>.<\/p>\n
\n\u00c0frica i les Am\u00e8riques precolombines (8 setmanes)<\/h2>\n
\n2009<\/a>: Per\u00fa: Lima, Islas Ballestas, Nazca, Arequipa<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Cany\u00f3 de Colca, Llac Titicaca<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Cuzco<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Camino del Inca<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Amazonas<\/a><\/p>\n
\nEstats Units i el retorn a Europa (6 setmanes)<\/h2>\n
\n2014<\/a> NYC<\/a>.
\n2011<\/a>: Calif\u00f2rnia: San Francisco<\/a>, Costa<\/a>, Desert<\/a>, Muntanya<\/a> .
\n2006<\/a>: Washington<\/a>
\n2004<\/a>: NYC<\/a><\/p>\n
\nLes resid\u00e8ncies<\/h2>\n