{"id":3733,"date":"2026-03-16T09:50:17","date_gmt":"2026-03-16T09:50:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3733"},"modified":"2026-10-19T07:28:07","modified_gmt":"2026-10-19T07:28:07","slug":"urbanisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/","title":{"rendered":"Urbanisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#antiguitat\">Antiguitat<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#emitjana\">Edat Mitjana<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#emoderna\">Renaixement i edat moderna<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#s19\">sXIX el salt fora de les muralles<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0El sXX:\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#ciutatjardi\">La ciutat jard\u00ed<\/a>,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#funcionalisme\">L&#8217;urbanisme funcionalista<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#planificacioterritori\">La planificaci\u00f3 del territori<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/#experiencia\">L&#8217;experi\u00e8ncia<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>La hist\u00f2ria de l&#8217;urbanisme \u00e9s el reflex de com la humanitat ha organitzat el seu espai de conviv\u00e8ncia segons les seves necessitats econ\u00f2miques, militars i sanit\u00e0ries. Les ciutats s&#8217;han debatut hist\u00f2ricament entre el creixement org\u00e0nic (espantani i adaptat a la topografia) i el creixement planificat (racional i geom\u00e8tric), passant de nuclis tancats per muralles a metr\u00f2polis totalment obertes i dissenyades des de zero.<br \/>\n[El creixement planificat era, o b\u00e9 en ciutats noves, sovint col\u00f2nies en un proc\u00e9s d&#8217;expansi\u00f3, o reformes que implicaven enderrocar i reconstruir, o b\u00e9 projectes d&#8217;expensi\u00f3]<\/p>\n<p><strong id=\"'antiguitat\">Antiguitat<\/strong><\/p>\n<p>Ciutats de la civilitzaci\u00f3 de l&#8217;Indus, com Mohenjo-daro 3000aC , ja tenien carrers organitzats, sectors urbans i sistemes de drenatge, molt abans que Roma. A Mesopot\u00e0mia i Egipte tamb\u00e9 hi va haver formes diverses de planificaci\u00f3, encara que no totes les ciutats s&#8217;organitzaven igual.<\/p>\n<p>A Gr\u00e8cia (sV-IV) la planificaci\u00f3 ortogonal es va convertir en un instrument important per fundar o reconstruir ciutats. S&#8217;associa tradicionalment amb Hip\u00f2dam de Milet, tot i que no va inventar la quadr\u00edcula. Ciutats com Priene mostren com es podien distribuir habitatges, espais p\u00fablics i equipaments dins una trama regular. Alexandria va ser fundada per Alexandre el Gran sota una ret\u00edcula perfecta dissenyada per Din\u00f2crates de Rodes.<\/p>\n<p>Roma (sIII aC-III dC) va desenvolupar una gran capacitat d&#8217;enginyeria urbana: aq\u00fceductes, fonts, banys, clavegueres, vies pavimentades i equipaments p\u00fablics.\u00a0Les col\u00f2nies romanes (El Castrum): L&#8217;urbanisme rom\u00e0 es basava en el disseny dels campaments militars. Es tra\u00e7aven dos eixos principals perpendiculars: el Cardo Maximus (nord-sud) i el Decumanus Maximus (est-oest). A la intersecci\u00f3 d&#8217;ambd\u00f3s es trobava el F\u00f2rum (el centre pol\u00edtic i religi\u00f3s). Ciutats com Tor\u00ed, Saragossa, Tarragona o la Barcino original es van fundar amb aquest esquema ortogonal.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/ciutatromanatimgad.jpg\" width=\"1024\" height=\"665\" \/><\/p>\n<p>Les ciutats xineses i els punts cardinals: L&#8217; \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina-aequitectura-i-jardins\/#urbanisme\">Urbanisme cl\u00e0ssic xin\u00e8s<\/a> (com el de Pequ\u00edn o l&#8217;antiga Chang&#8217;an) que es va comen\u00e7ar a aplicar al final de la dinastia Han seguia estrictament els principis del Feng Shui i el Zhouli (Ritus de Zhou), escrit al sII BCE. Es dissenyaven com a quadrats perfectes orientats als punts cardinals. L&#8217;eix nord-sud era el principal, i el palau de l&#8217;Emperador es col\u00b7locava al nord mirant cap al sud, simbolitzant el control de l&#8217;ordre c\u00f2smic sobre la Terra.<\/p>\n<p><strong id=\"emitjana\">L&#8217;edat mitjana. Creixement org\u00e0nic<\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de l&#8217;Imperi rom\u00e0 d&#8217;Occident, moltes ciutats europees van perdre poblaci\u00f3 i van deixar d&#8217;utilitzar part de les grans infraestructures antigues. Per\u00f2 no totes van decaure igual, i algunes van mantenir una continu\u00eftat urbana considerable. [En general no hi havia cap planificaci\u00f3. En situacions de repoblament, com al sud-oest de Fran\u00e7a, s&#8217;organitzaven al voltant d&#8217;una pla\u00e7a central i una trama ordenada.<br \/>\nEs van perdre els aq\u00fceductes i les xarxes subterr\u00e0nies. Van quedar per\u00f2, les fonts, pous i canals. En parts de l&#8217;Europa isl\u00e0mica, a m\u00e9s, es van mantenir tradicions importants de gesti\u00f3 de l&#8217;aigua i instal\u00b7lacions sanit\u00e0ries.<\/p>\n<p>El creixement org\u00e0nic es caracteritza per carrers estrets, sinuosos i adaptats al terreny, sense un pla regulador previ. El motor d&#8217;aquest creixement solia ser un pol d&#8217;atracci\u00f3 econ\u00f2mic o social:<\/p>\n<ul>\n<li>A partir d&#8217;un Mercat o encreuament de camins: Moltes ciutats medievals europees van n\u00e9ixer al voltant del comer\u00e7. Bruges o Gant a Flandes, o Frankfurt a Alemanya, van cr\u00e9ixer al voltant de places de mercat on conflu\u00efen les rutes comercials.<\/li>\n<li>A partir d&#8217;un Port: Ciutats com Ven\u00e8cia, G\u00e8nova, Marsella o la mateixa Barcelona medieval (el barri de la Ribera) es van desenvolupar de manera conc\u00e8ntrica i densa al voltant de la seva activitat mar\u00edtima, adaptant-se a la l\u00ednia de la costa.<\/li>\n<li>A partir d&#8217;una Esgl\u00e9sia o Monestir: Durant l&#8217;Edat Mitjana, molts nuclis urbans van apar\u00e8ixer sota la protecci\u00f3 d&#8217;una catedral o abadia (ciutats sagrades o eclesi\u00e0stiques). Exemples clars s\u00f3n Santiago de Compostel\u00b7la, Col\u00f2nia o molts pobles fundats al voltant de monestirs a tota Europa, on les cases s&#8217;anaven adossant de forma org\u00e0nica al voltant del temple protector.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/siena.jpg\" width=\"736\" height=\"736\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"emoderna\">Renaixement i edat moderna<\/strong><\/p>\n<p>Entre els segles XV i XVIII es produeix una transformaci\u00f3 fonamental: la ciutat torna a ser considerada expl\u00edcitament un objecte que es pot dissenyar segons principis geom\u00e8trics, est\u00e8tics, pol\u00edtics i militars. Tractadistes i arquitectes imaginaren ciutats sim\u00e8triques, amb carrers regulars, places proporcionades i una relaci\u00f3 racional entre els edificis. Alguns projectes van quedar en paper; d&#8217;altres van transformar ciutats existents o van donar forma a noves fundacions.<\/p>\n<p>La ciutat militar<br \/>\nAl segle XV, l&#8217;aparici\u00f3 de la p\u00f3lvora i els canons va fer que les altes i primes muralles medievals fossin totalment vulnerables. Aix\u00f2 va obligar a redissenyar les ciutats fortificades amb el sistema de tra\u00e7a italiana (fortificacions en estrella): muralles baixes, amples, amb baluards pentagonals i fossats defensius gegantins per evitar els angles cecs de l&#8217;artilleria.<br \/>\nAquestes colossals estructures defensives van encotillar les ciutats, impedint el seu creixement horitzontal i obligant-les a densificar-se interiorment. Ciutats com Palmanova (1493), Naarden (Pa\u00efsos Baixos), Vauban (Fran\u00e7a), o places fortes com Pamplona, Girona i Cadis, van quedar literalment atrapades i definides per la geometria d&#8217;aquestes muralles militars durant segles<\/p>\n<p>La ciutat barroca: els eixos del poder<br \/>\nA partir dels segles XVII i XVIII, els grans eixos, les perspectives monumentals, les places i els jardins expressen el poder de les monarquies. Versalles n&#8217;\u00e9s un exemple emblem\u00e0tic, sobretot pel conjunt palau-jardins i la seva organitzaci\u00f3 axial. <span style=\"font-size: 1rem;\">Aix\u00f2 no va eliminar els barris antics. En moltes capitals europees, els eixos monumentals es van superposar a un teixit urb\u00e0 que continuava essent irregular.<\/span><\/p>\n<p>Ciutats Ex Novo<\/p>\n<ul>\n<li>Sant Petersburg (R\u00fassia), fundada el 1703 per Pere el Gran sobre uns aiguamolls per obrir R\u00fassia a Europa, o La Valleta (Malta), dissenyada en quadr\u00edcula pels Cavallers Hospitalaris el 1566.<\/li>\n<li>L&#8217;etapa colonial americana: Les Lleis d&#8217;\u00cdndies de la corona espanyola van obligar a crear centenars de ciutats a Am\u00e8rica des de zero amb una quadr\u00edcula centralitzada en una &#8220;Plaza de Armas&#8221; (ex: Lima, Bogot\u00e0, o el tra\u00e7at original de Buenos Aires).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"s19\">El &#8220;salt&#8221; fora de les muralles al s. XIX: Llum, higiene i els Eixamples<\/strong><\/p>\n<p>A mitjans del segle XIX, la Revoluci\u00f3 Industrial va fer que les ciutats emmurallades col\u00b7lapsessin de poblaci\u00f3, hi ha un creixement desmesurat entre 1800 i 1830. La manca de ventilaci\u00f3, l&#8217;amuntegament i les f\u00e0briques van provocar epid\u00e8mies massives de c\u00f2lera i tisi. La soluci\u00f3 va ser enderrocar les muralles i projectar els Eixamples (Ensanches), un urbanisme higienista que buscava llum, aire pur, clavegueram i mobilitat. El 1850 es comencen a desplegar les primeres xarxes d&#8217;aigua corrent i clavegueram. A Barcelona es comencen a instal\u00b7lar bombes el 1867. El clavegueram no est\u00e0 generalitzat fins a mitjan sXX. El 1967 arribar\u00e0 l&#8217;aigua del Ter. A partir de 1940 comen\u00e7aran a tractar les aig\u00fces residuals.<\/p>\n<ul>\n<li>Paris<br \/>\nEntre 1853 i 1870, durant el Segon Imperi de Napole\u00f3 III, el prefecte Georges-Eug\u00e8ne Haussmann va dirigir una transformaci\u00f3 profunda de Par\u00eds, amb la participaci\u00f3 decisiva d&#8217;enginyers com Eug\u00e8ne Belgrand. Es van obrir grans bulevards que travessaven barris antics, es van construir xarxes d&#8217;aigua potable i clavegueram., es van crear o renovar parcs (com el Bois de Boulogne), places i equipaments. Tamb\u00e9 es va regular com havien de ser les fa\u00e7anes. Les expropiacions i demolicions van despla\u00e7ar habitants, van alterar barris populars i van redistribuir el valor immobiliari.<\/li>\n<li>Barcelona<br \/>\nLes muralles es van enderrocar el 1854. A m\u00e9s de resoldre el problema de l&#8217;amuntegament i al higiene, tamb\u00e9 obria noves possibilitats. Si sorties fora ja no calia tornar a una hora fixa abans que tanquessin les portes de les muralles.\u00a0 La gent va comen\u00e7ar a sortir d&#8217;excursi\u00f3, els pintors a pintar paisatges.<br \/>\nEl Pla Cerd\u00e0 a Barcelona (1859) m\u00e9s que reordenar la ciutat tancada a les muralles [que no havia deixat cr\u00e9ixer la repressi\u00f3 espanyola], va planificar el creixement. Va dissenyar una quadr\u00edcula infinita de carrers amples (20 metres), amb illes de cases amb els xamfrans tallats per millorar la visibilitat i la circulaci\u00f3, i interiors d&#8217;illa pensats per a jardins p\u00fablics, buscant una igualtat social de condicions higi\u00e8niques. Va encunyar el terme urbanisme.<\/li>\n<li>Altres exemples: El Pla Castro per a l&#8217;Eixample de Madrid, o la destrucci\u00f3 de les muralles de Viena per crear la Ringstra\u00dfe, una gran avinguda circular monumental que va substituir l&#8217;antic espai militar defensiu per edificis culturals i parcs.<\/li>\n<li>Atenes (1833). Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia grega, el 1833 es va aprovar un pla dels arquitectes Stamatis Kleanthis i Eduard Schaubert per convertir Atenes en una capital moderna. El projecte preveia una xarxa regular de carrers, places, avingudes i edificis p\u00fablics. Els eixos connectaven simb\u00f2licament el nou centre pol\u00edtic amb l&#8217;Acr\u00f2polis i el port del Pireu. La posici\u00f3 del palau reial havia de constituir un punt focal de la nova ciutat. El pla es va modificar considerablement per les protestes dels propietaris, els costos de les expropiacions i els canvis pol\u00edtics. Tot i aix\u00f2, va establir una base important per al desenvolupament de l&#8217;Atenes moderna.<\/li>\n<li>Tor\u00ed (1852). Ja tenia una tradici\u00f3 de pla geom\u00e8trica, vinculada al seu paper de capital de la casa de Savoia. El 1852, l&#8217;arquitecte i urbanista Alessandro Antonelli va presentar una proposta d&#8217;expansi\u00f3.<\/li>\n<li>Lisboa va desenvolupar un eix d&#8217;expansi\u00f3 cap al nord a partir de l&#8217;Avenida da Liberdade, projectada a partir de la d\u00e8cada de 1870 i inaugurada el 1886.<\/li>\n<li>Ciutats noves (Capitals d&#8217;Estat): Ciutats com Washington D.C. (dissenyada per L&#8217;Enfant),<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El sXX, la planificaci\u00f3 urban\u00edstica<\/strong><\/p>\n<p>[Si el sXIX havia comen\u00e7at el sanejament i construit avingudes i parcs, el sXX plantejaria com havien de ser les ciutats i el territori]<\/p>\n<p><strong id=\"ciutatjardi\">La ciutat jard\u00ed<\/strong><br \/>\nA finals del segle XIX, Ebenezer Howard va proposar un model que combinava els avantatges de la ciutat i del camp: habitatges amb jardins, espais verds, serveis propers i una mida urbana limitada. El moviment de les garden cities va influir en les ciutats jard\u00ed brit\u00e0niques i en moltes urbanitzacions posteriors. La idea era reduir els inconvenients de la gran ciutat industrial sense renunciar a les seves oportunitats.<\/p>\n<ul>\n<li>UK. Letchworth Garden City (1903 Barry Parker i Raymond Unwin), organitzada amb una divisi\u00f3 estricta de zones (industrial, residencial i comercial), cases d&#8217;estil Arts and Crafts amb generosos jardins i, el m\u00e9s important, envoltada per un gran cintur\u00f3 verd agr\u00edcola per evitar que la ciutat creix\u00e9s indefinidament de forma ca\u00f2tica. Hampstead Garden Suburb (Londres, 1906). Welwyn Garden City (1920).<\/li>\n<li>Alemanya. El el moviment Gartenstadt va estar vinculat a reformes socials i a l&#8217;arquitectura d&#8217;avantguarda de la Bauhaus. Gartenstadt Hellerau (Dresden, 1909. Es va fundar com una comunitat integral al voltant d&#8217;una f\u00e0brica de mobles d&#8217;alta qualitat. Grans arquitectes com Hermann Muthesius o Richard Riemerschmid hi van dissenyar habitatges que combinaven la modernitat amb la tradici\u00f3. Va esdevenir un centre cultural clau a Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Gartenstadt Margarethenh\u00f6he (Essen, 1906), finan\u00e7ada per la fundaci\u00f3 de Margarethe Krups.<\/li>\n<li>Fran\u00e7a. Henri Sellier va proposar el model com a soluci\u00f3 p\u00fablica per a l&#8217;habitatge social. Cit\u00e9-jardin de Suresnes (1921-1939). Es va dissenyar per allotjar milers de persones en una barreja de cases unifamiliars i petits blocs de pisos de baixa altura, integrant equipaments p\u00fablics mod\u00e8lics: escoles, teatres, dispensaris m\u00e8dics i grans parcs.<\/li>\n<li>Catalunya. El moviment va ser ben rebut pel noucentisme de la Mancomunitat, que ho veia com a ideal de vida higi\u00e8nica i ordenada. Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed va teoritzar sobre les ciutats jard\u00ed. va influir en els plans de cases barates i seria recollit a la rep\u00fablica de Maci\u00e0 amb l&#8217;slogan &#8220;la caseta i l&#8217;hortet&#8221;. El 1932 es dissenya el Pla Maci\u00e0 per arquitectes del GATCPAC amb Josep Llu\u00eds Sert i participaci\u00f3 de Le Corbusier.que preveia la creaci\u00f3 de les anomenades &#8220;ciutats de rep\u00f2s i vacances&#8221; a la perif\u00e8ria de Barcelona. Olot eixample malagrida (1916), finan\u00e7at per Manuel Malagrida, un &#8220;indi\u00e0&#8221; olot\u00ed que havia fet fortuna a l&#8217;Argentina amb la ind\u00fastria del tabac, dissenyat per l&#8217;arquitecte Joan Roca i Pinet. Terramar de Sitges, 1919, arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, concebut com una gran estaci\u00f3 balne\u00e0ria i ciutat jard\u00ed a primera l\u00ednia de mar, destinada a l&#8217;alta burgesia, amb un gran parc central, hotels i xalets senyorials. Ciutat Jard\u00ed de Lleida, primers del sXX, que s&#8217;ha acabat convertint en zona residencial de luxe. Els barris de &#8220;cases barates&#8221; de Barcelona (1929): El model tamb\u00e9 es va utilitzar amb una funci\u00f3 social. Barris com el Bon Pastor (Milans del Bosch), Bar\u00f3 de Viver, o Can Peguera (Ramon Alb\u00f3) es van dissenyar de forma planificada com a petits nuclis perif\u00e8rics de cases unifamiliars de planta baixa amb un petit pati o hort, replicant la morfologia de la ciutat jard\u00ed per a la classe obrera.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"funcionalisme\">L&#8217;urbanisme funcionalista<\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la WWII calia reconstruir un m\u00f3n en runes i en expansi\u00f3 demogr\u00e0fica, l&#8217;urbanisme funcionalista o racionalista (liderat conceptualment pels congressos del CIAM i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_d%27Atenes\">Carta d&#8217;Atenes<\/a> de Le Corbusier)\u00a0 va proposar un programa que dividia la ciutat en zones dedicades a quatre funcions: habitar, treballar, circular i cultivar el cos\/l&#8217;esperit. La proposta de torres envoltades de verd i de grans vies de circulaci\u00f3 pretenia millorar la llum, l&#8217;aire i la salubritat.<br \/>\nMoltes ciutats van renunciar a reconstruir el seu teixit antic de carrerons estrets i van agafar l&#8217;oportunitat de partir d&#8217;un llen\u00e7 en blanc per bastir una ciutat de grans avingudes per a cotxes i blocs d&#8217;habitatges a\u00efllat.<\/p>\n<p><strong>Ciutats reconstru\u00efdes<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Le Havre (Fran\u00e7a): Destru\u00efda completament, va ser redissenyada per l&#8217;arquitecte Auguste Perret. \u00c9s un dels experiments funcionalistes m\u00e9s reixits basat en una ret\u00edcula ortogonal estricta de formig\u00f3 armat, avingudes amples i una separaci\u00f3 clara de zones residencials i comercials (avui Patrimoni de la Humanitat).<\/li>\n<li>Rotterdam (Pa\u00efsos Baixos): Despr\u00e9s de ser arrasada el 1940, la ciutat va renunciar a recuperar el seu centre hist\u00f2ric. El pla de postguerra va crear el primer carrer comercial exclusivament per a vianants (Lijnbaan) i va separar radicalment les zones industrials portu\u00e0ries de les residencials, prioritzant el transport rodat.<\/li>\n<li>Berl\u00edn Oriental i ciutats del bloc sovi\u00e8tic: Sota l&#8217;\u00f2rbita comunista, el funcionalisme es va barrejar amb la monumentalitat de l&#8217;Estat. Grans avingudes com la Karl-Marx-Allee a Berl\u00edn o barris sencers a Vars\u00f2via i Bucarest es van dissenyar sota el criteri que l&#8217;obrer havia de viure en grans complexos residencials interconnectats per amplis eixos viaris.<\/li>\n<li>Nou Belgrad (Novi Beograd, S\u00e8rbia): Projectat a finals dels anys 40 a l&#8217;antiga Iugosl\u00e0via com una ciutat funcionalista mod\u00e8lica. Es va estructurar en &#8220;blocs&#8221; tancats de formig\u00f3 amb grans espais verds entremig, separats de les autopistes.<\/li>\n<li>Londres i les New Towns (Regne Unit): El Pla Abercrombie de 1944 per a Londres va consistir a &#8220;buidar&#8221; el centre massificat de la capital i desviar la poblaci\u00f3 cap a un anell de noves ciutats completament planificades des de zero, com Stevenage, Harlow o Milton Keynes.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Ciutats dissenyades de zero (Ex novo)<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Chandigarh (Le Corbusier, 1951). Sortida de la necessitat de crear una nova capital pel Punjab a la \u00edndia ja que l&#8217;anterior, Lahore, va quedar a Pakistan.<\/li>\n<li>Bras\u00edlia. (1960) Impulsada pel president brasiler Juscelino Kubitschek amb la intenci\u00f3 d&#8217;atraure activitat al centre del pa\u00eds, va ser constru\u00efda en 41 mesos, comen\u00e7ant el 1956 i finalitzant-la el 21 d&#8217;abril de 1960. L&#8217;urbanista va ser L\u00facio Costa, el seu principal arquitecte Oscar Niemeyer i el dissenyador de paisatges i jardins va ser Roberto Burle Marx.<\/li>\n<li>Canberra (Austr\u00e0lia): Tot i que el seu disseny original de Walter Burley Griffin \u00e9s anterior (1912) i beu m\u00e9s de la ciutat jard\u00ed, el seu desenvolupament i construcci\u00f3 centralitzada es va accelerar despr\u00e9s de la WWII aplicant zonificacions estrictament funcionalistes.<\/li>\n<li>Islamabad (Pakistan): Dissenyada a partir de 1960 per l&#8217;urbanista grec Konstantinos Doxiadis com a nova capital del pa\u00eds. Est\u00e0 organitzada en una quadr\u00edcula perfecta dividida en sectors aut\u00f2noms, cadascun amb la seva pr\u00f2pia zona comercial, residencial i verda, segregant les \u00e0rees administratives.<\/li>\n<li>Putrajaya (Mal\u00e0isia): Un exemple m\u00e9s recent (fundada a finals dels anys 90), conceptualitzada com una ciutat jard\u00ed i administrativa intel\u00b7ligent. Va traslladar la seu del govern fora del caos de Kuala Lumpur mitjan\u00e7ant un disseny d&#8217;eixos monumentals definits de forma racional.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El balan\u00e7<\/strong><\/p>\n<p>D&#8217;una banda, aquestes ciutats van aportar habitatges amb millor ventilaci\u00f3 i llum. Els serveis p\u00fablics tenien s\u00f2l reservat. Per\u00f2 el funcionalisme va fer unes ciutats pensades per a l&#8217;autom\u00f2bil [per estar a casa o a la feina], sense vida al carrer que queda mort fora dels horaris comercials. Les autopistes urbanes actuen com a barreres infranquejables que a\u00efllen els barris.<br \/>\nEn alguns cassos, els bocs perif\u00e8rics sense teixit social i comercial es van tornar guetos com el Pruitt-Igoe.<br \/>\nDissenyat per l&#8217;arquitecte Minoru Yamasaki (qui m\u00e9s tard dissenyaria les Torres Bessones de Nova York), el complex constava de 33 edificis d&#8217;onze plantes amb un total de gaireb\u00e9 3.000 apartaments. Seguint de prop els dogmes de la Carta d&#8217;Atenes de Le Corbusier, el disseny eliminava el carrer tradicional i l&#8217;escala humana. Eren edificis a\u00efllats enmig de grans zones verdes i obertes. L&#8217;interior disposava d&#8217;innovadors &#8220;corredors paisatg\u00edstics&#8221; a cada tres plantes: uns passadissos amples dissenyats com a espais de conviv\u00e8ncia on els nens podien jugar sota cobert. Els ascensors eren de tipus &#8220;skip-stop&#8221;, \u00e9s a dir, nom\u00e9s s&#8217;aturaven a la primera, quarta, setena i desena planta, obligant la gent a utilitzar les escales per anar als pisos intermedis i aix\u00ed, te\u00f2ricament, &#8220;fomentar la socialitzaci\u00f3&#8221;.<br \/>\nEl complex es va concebre originalment per segregaci\u00f3 (Pruitt per a la poblaci\u00f3 negra i Igoe per a la blanca), per\u00f2 poc despr\u00e9s d&#8217;obrir-se la Cort Suprema va prohibir la segregaci\u00f3 legal. Aix\u00f2, sumat a l&#8217;\u00e8xode de la classe mitjana blanca cap als afores de la ciutat (white flight), va fer que el complex qued\u00e9s ocupat gaireb\u00e9 exclusivament per poblaci\u00f3 afroamericana d&#8217;extrema pobresa. Les zones verdes exteriors, els llargs passadissos interiors, els espais entre pisos sense ascensor es van convertir en zones de perill dominats per bandes criminals i el tr\u00e0fic de drogues. L&#8217;Administraci\u00f3 Federal de l&#8217;Habitatge va retallar pressupostos des del principi utilitzant materials barats. A m\u00e9s, el manteniment de Pruitt-Igoe depenia exclusivament del lloguer dels inquilins. Com que molts eren extremadament pobres o els pisos van comen\u00e7ar a quedar buits pel terror a la delinq\u00fc\u00e8ncia, els ingressos van caure a zero. Els tubs de la calefacci\u00f3 rebentaven a l&#8217;hivern, els ascensors van deixar de funcionar i les escombraries s&#8217;acumulaven als passadissos. Van ser enderrocats el 1972. Va demostrar que l&#8217;arquitectura i la geometria no podien resoldre per si soles els problemes de pobresa i racisme d&#8217;una societat si anaven acompanyades de l&#8217;a\u00efllament funcional de les persones. Alguns diuen que va ser el dia que va morir l&#8217;arquitectura moderna.<\/p>\n<p>El nou urbanisme torna a barrejar els usos, botigues a la planta baixa, oficines al primer pis, i habitatges a dalt. Amb la ciutat dels 15 minuts es busca una densitat mitjana, on el vianant t\u00e9 prefer\u00e8ncia.<\/p>\n<p><strong>Densitat, transport p\u00fablic, vehicle privat<\/strong><\/p>\n<p>Europa: alta densitat, habitatges, comer\u00e7os i serveis barrejats, carrers continus i transport p\u00fablic freq\u00fcent, bona part de la vida es pot fert a peu. [Ciutats antigues i saturades]<br \/>\nUSA: ciutat dispersa de baixa densitat, habitatges unifamiliars separats, zones residencials separades de les comercials, aparcaments i vies amples, facilitat i depend\u00e8ncia del vehicle privat.<br \/>\nTot i que al densitat influeix, el vehicle privat es torna imprescindible si falla el transport p\u00fablic.<\/p>\n<p><strong id=\"planificacioterritori\">La planificaci\u00f3 del territori<\/strong><\/p>\n<p>A mesura que les ciutats van cr\u00e9ixer m\u00e9s enll\u00e0 dels seus l\u00edmits municipals, ja no n&#8217;hi havia prou de dissenyar carrers o barris. Calia coordinar habitatges, ind\u00fastria, carreteres, ferrocarrils, transport p\u00fablic, zones verdes i infraestructures d&#8217;aigua i energia a escala metropolitana. L&#8217;urbanisme va passar a incloure plans territorials, zonificaci\u00f3 del s\u00f2l, previsions demogr\u00e0fiques i normes sobre qu\u00e8 es podia construir a cada lloc.<\/p>\n<p>Macrocef\u00e0lia<br \/>\n[Els pa\u00efsos amb mala planificaci\u00f3 del territori amb una insuficient xarxa de transport una gran capital on s&#8217;amuntega tothom amb problemes d&#8217;habitatge i contaminaci\u00f3, embusos diaris de la gent que va a treballar, i una resta de territori mal comunicada i amb pocs serveis. Una manera de mesurar-ho \u00e9s amb la r\u00e0tio de la poblaci\u00f3 entre la primera i segona ciutat, que hauria de ser &lt; 2 ((Urban Primacy Index). La llei de Rank-Size Rule i el Coeficient de Zipf ext\u00e9n la idea a totes les ciutats.<br \/>\nEls exemples m\u00e9s clars de desequilibri s\u00f3n Tail\u00e0ndia (Bangkok 11, Chiang Mai 300m), Fran\u00e7a (Paris respecte Marseille o Lyon), Argentina. A l&#8217;altre extrem hi trobem Alemanya, Holanda o Su\u00efssa.<br \/>\nA Catalunya la relaci\u00f3 entre Barcelona i Terrassa o Sabadell \u00e9s d&#8217;un 7.5.<\/p>\n<p>Per classificar les mides segons la demanda i serveis [el nombre d&#8217;habitants m\u00ednim per que un nucli urb\u00e0 no sigui una ciutat dormitori i dependre totalment del cotxe] tenim:<\/p>\n<ul>\n<li>Node local: entre 5m i 10m. Amb escola, centre d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria, biblioteca, supermercat i comer\u00e7 de proximitat [i un bar, perruqueria, i radiografies], llocs de treball locals.<\/li>\n<li>La Capital Comarcal: 30m a 100m, amb Hospital comercal (quir\u00f2fans, UCI), universitat. [aeroport?]<\/li>\n<li>La Metr\u00f2polis Regional: 200m a 500m. Amb Hospitals d&#8217;alta tecnologia, aeroport, grans centres culturals (\u00f2peres, grans museus nacionals) i seus de corporacions multinacionals.<\/li>\n<\/ul>\n<p>[L&#8217;articulaci\u00f3 del pa\u00eds tamb\u00e9 es basa en un bon transport ferroviari] El consens europeu situa el llindar \u00f2ptim d&#8217;una estaci\u00f3 al voltant dels 10m habitants, i a partir dels 30m una necessitat absoluta.<span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0A Su\u00efssa no hi ha cap poblaci\u00f3 &gt; 5m habitants sense tren. L&#8217;Estat su\u00eds ent\u00e9n que el ferrocarril \u00e9s un servei p\u00fablic essencial per evitar la despoblaci\u00f3 rural i l&#8217;amuntegament a les grans ciutats. El finan\u00e7ament est\u00e0 garantit per fons federals estables i els ciutadans aproven les inversions ferrovi\u00e0ries directament mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndums.\u00a0 A l&#8217;altre extrem tenim Catalunya amb 9 comarques sense tren i ciutats de m\u00e9s de 20m habitants que tampoc en tenen. (Geografia de Catalunya, <\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/geografia-de-catalunya\/#platerritorial\">pla territorial<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">).<\/span><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong id=\"experiencia\">[Esborrany d&#8217;experi\u00e8ncia urban\u00edstica]<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Estret: Pobles petits, refugis de superviv\u00e8ncia, Puebla Don Fadrique Andalusia. Barris antics de ciutats (el g\u00f2tic), Medina orient.<\/li>\n<li>Amplitud i poca al\u00e7ada:\u00a0Nuclis petits pr\u00f2spers, cases amb jard\u00ed (dels viatges en bici a alemanya). Alguns pobles de Catalunya.<\/li>\n<li>Mida mitjana: Ciutats petites. Endre\u00e7ades com Banyoles. Construccions barates dels &#8217;60 (Barber\u00e0, ciutats orient).<\/li>\n<li>Gran. Eixamples Barcelona, Viena, Paris, Copenhague, Manhattan. Grans avingudes barroques, Viena Paris. Karl Marx Allee. La ciutat dels cotxes, Los Angeles, El Cairo.<\/li>\n<li>Factors de soroll, pol\u00b7luci\u00f3, pols, acollidora quant a transport, escola, botigues, restaurants. Proximitat de la naturalesa o estar en un desert de ciment.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Antiguitat\u00a0 |\u00a0 Edat Mitjana\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0Renaixement i edat moderna\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0 sXIX el salt fora de les muralles\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0El sXX:\u00a0 \u00a0La ciutat jard\u00ed,\u00a0 L&#8217;urbanisme funcionalista\u00a0 \u00a0|\u00a0 La planificaci\u00f3 del territori\u00a0 \u00a0 |\u00a0 \u00a0L&#8217;experi\u00e8ncia La hist\u00f2ria de l&#8217;urbanisme \u00e9s el reflex de com la humanitat ha organitzat el seu espai de conviv\u00e8ncia segons &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/urbanisme\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Urbanisme&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[181],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3733"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3733"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3733"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3733"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3733"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3733"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}