[esborrany]<\/p>\n
4)Debat innat adquirit: com adquirim els continguits mentals [debat epistemol\u00f2gic]\u00a0 Arist\u00f2ril tabula rsa i Palt\u00f3. Empiristes i racionalistes. Kant, Conductistes i Chomsky. vista de fora o de dins<\/p>\n
<\/p>\n
– Grecs: Plat\u00f3 amb les idees innates, Arist\u00f2til i la ment com a tabula rasa (tot i que tamb\u00e9 postula un intel\u00b7lecte agent.)
\n– Filosofia moderna: empiristes anglesos amb Locke vs racionalistes amb Descartes (la idea de D\u00e9u i els axiomes matem\u00e0tics), leibniz i Spinoza.
\n– Kant com a intent de s\u00edntesi, hi ha un coneixement que ve de l’experi\u00e8ncia i un altre del que la ment imposa a l’experi\u00e8ncies, les formes a priori (espai, temps, les categories com causalitat, subst\u00e0ncia…)[un mateix m\u00f3n que aparegui a uns \u00e9ssers com a ordenat causalment i a uns altres no?]
\n– Psicologia: Conductisme (Watson, Skinner) vs Gestalt, Chomsky (el 1959 argumenta que els nens adquireixen el llenguatge massa r\u00e0pid i amb massa poca informaci\u00f3, poverty of the stimulus. Jerry Fodor amb la teoria de la modularitat de la ment: la ment no \u00e9s un ordinador de prop\u00f2sit general sin\u00f3 un conjunt de m\u00f2duls especialitzats i precablats (visi\u00f3, llenguatge, reconeixement de cares…).[i el mentalese]
\n– Sociologia\/biologia: el debat\/nature nurture, fins a quin punt estem “programats gen\u00e8ticament” o fins a quin punt som pl\u00e0stics segons l’entorn. (el genotip no determina del tot, ofereix un rang de possibles fenotips. Alhora, l’epigen\u00e8tica mostra que l’entorn pot activar o silenciar gens). E.O. Wilson i la sociobiologia (1975), fins a quin punt els comportaments socials (altruisme, agressivitat, rols de g\u00e8nere) estan “escrits” en la biologia.
\n-Antropologia cultural: Franz Boas i Margaret Mead van defensar la plasticitat cultural quasi absoluta (contra el determinisme biol\u00f2gic). Per\u00f2 autors com Donald Brown han recopilat universals culturals \u2014patrons que apareixen a totes les cultures humanes conegudes\u2014 que suggereixen que alguna cosa s\u00ed que \u00e9s comuna i pr\u00e8via a la cultura particular.
\n– la met\u00e0fora de l’ordinador: Som com una m\u00e0quina abans de carregar el sistema operatiu amb els programes, nom\u00e9s tenim la BIOS; o b\u00e9 ja venim amb uns quants programes preinstal\u00b7lats. la BIOS seria l’equivalent dels reflexos i instints b\u00e0sics; el sistema operatiu, les estructures cognitives kantianes o els m\u00f2duls de Fodor; i els programes instal\u00b7lats, el coneixement adquirit. El problema de la met\u00e0fora \u00e9s que un ordinador no apr\u00e8n sol \u2014per aix\u00f2 la irrupci\u00f3 de la IA canvia el marc.
\n– Ci\u00e8ncies cognitives: la xarxa neuronal est\u00e0 inicialitzada a zero? O hem heretat un entrenament previ de les generacions anteriors? Hi ha un debat sobre si l’arquitectura mateixa (quantes capes, quines connexions, quines funcions d’activaci\u00f3) ja codifica biaixos inductius, \u00e9s a dir, disposicions a aprendre certes coses millor que d’altres \u2014un eco de Kant.Si observem des de fora, en un pun de vista de 3a persona, observant el comportament, comparant cultures, mesurant est\u00edmuls i respostes, tendim a identificar la influ\u00e8ncia de l’entorn i plasticitat. Si dirigim la mrada cap endins, introspectivament, trobem quelcom que no sembla derivat de l’exterior, la certesa matem\u00e0tica, la consci\u00e8ncia, el fet que el dubte mateix pressuposa un jo que dubta. En Plot\u00ed, la capbussada a l’interior ens duu al Nous universal. \u00c9s el Descartes de la primera meditaci\u00f3. El debat sobre la naturalesa de la consci\u00e8ncia, les fotos del cervell, nagel i Chalmers.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[esborrany] 4)Debat innat adquirit: com adquirim els continguits mentals [debat epistemol\u00f2gic]\u00a0 Arist\u00f2ril tabula rsa i Palt\u00f3. Empiristes i racionalistes. Kant, Conductistes i Chomsky. vista de fora o de dins – Grecs: Plat\u00f3 amb les idees innates, Arist\u00f2til i la ment com a tabula rasa (tot i que tamb\u00e9 postula un intel\u00b7lecte agent.) – Filosofia … <\/p>\n