{"id":3737,"date":"2026-03-22T09:51:43","date_gmt":"2026-03-22T09:51:43","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3737"},"modified":"2026-03-22T09:58:22","modified_gmt":"2026-03-22T09:58:22","slug":"pelegrinatges","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pelegrinatges\/","title":{"rendered":"Pelegrinatges"},"content":{"rendered":"

Cristianisme<\/strong><\/p>\n

El pelegrinatge cristi\u00e0 no \u00e9s obligatori, per\u00f2 t\u00e9 un gran valor espiritual (penediment, devoci\u00f3, recerca interior). Permetia aconseguir indulg\u00e8ncies, com una rebaixa a la pena imposada pel capell\u00e0 despr\u00e9s de la confessi\u00f3, disminu\u00efnt l’etapa del purgatori. Jerusalem amb la visita al Sant Sepulcre i la Via Dolorosa era la ciutat m\u00e9s sagrada, una destinaci\u00f3 des dels primers segles del cristianisme. Roma, centre de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, amb la Bas\u00edlica de Sant Pere i especialment els anys Jubileus (cada 25). Santiago de Compostela, sepulcre de l\u2019ap\u00f2stol Sant Jaume el Major, popular encara avui. Tamb\u00e9 Lourdes a Fran\u00e7a i F\u00e0tima a Portugal.<\/p>\n

Islam<\/strong><\/p>\n

El Hajj a la Meca, obligatori almenys un cop a la vida per a tot musulm\u00e0 que tingui salut i recursos, un dels Cinc Pilars de l\u2019Islam, amb els rituals de donar voltes a la Kaaba (tawaf), anar de Safa a Marwa, estada a Arafat (moment central) i rituals simb\u00f2lics com la lapidaci\u00f3 del dimoni. Umrah, tamb\u00e9 a la Meca. La Medina.<\/p>\n

El Judaisme<\/strong><\/p>\n

Abans de la destrucci\u00f3 del temple tots le sjueus homes havien d’anar al Temple a JKerusalem per les tres festes de pelegrinatge (“shalosh regalim”) \u2014 Pasqua, Pentecosta i Tabernacles . Amb la destrucci\u00f3 del Temple el 70 dC va desapar\u00e8ixer el pelegrinatge obligatori. Queda el mur occidental (el Mont del temple, el lloc m\u00e9\u00f1s sagrat \u00e9 sinaccassible als jueus avui) i tamb\u00e9 la tomba de Raquel, prop de Betlem, la tomba de Maimonides a Tiber\u00edades i hi ha la tradici\u00f3 de visitar tombes de “tzadikim” (sants) en el judaisme asquenazita i especialment al judaisme marroqu\u00ed i sefardita \u2014 les “hiloules” o celebracions a les tombes de rabins.<\/p>\n

Hinduisme<\/strong><\/p>\n

T\u00e9 probablement el sistema de pelegrinatge (“tirtha yatra”) m\u00e9s elaborat de totes les religions, amb milers de llocs. La paraula “tirtha” significa literalment “gual” o “lloc de creuament” \u2014 un punt on el m\u00f3n hum\u00e0 i el div\u00ed es toquen. Varanasi (Benar\u00e9s), a la vora del Ganges, potser la ciutat habitada cont\u00ednuament m\u00e9s antiga del m\u00f3n, i el lloc on morir garanteix l’alliberament (“moksha”). Milers de persones hi van a morir. Les quatre “dhams” als quatre extrems geogr\u00e0fics de l’\u00cdndia, Badrinath (nord), Dwarka (oest), Puri (est) i Rameswaram (sud); fer el circuit complet \u00e9s un ideal de vida. La “Kumbh Mela”, la concentraci\u00f3 humana m\u00e9s gran del planeta, que es fa cada dotze anys a Prayagraj (Allahabad), 200M de persones en diverses setmanes el 2019. Amritsar, el Temple Daurat, que \u00e9s el centre espiritual del sikhisme. El que \u00e9s fascinant \u00e9s que a l’hinduisme el pelegrinatge no \u00e9s obligatori com a l’Islam, per\u00f2 \u00e9s profundament desitjat. T\u00e9 una dimensi\u00f3 geogr\u00e0fica \u00fanica, rec\u00f3rrer l’\u00cdndia “\u00e9s” en certa manera rec\u00f3rrer el cos div\u00ed.<\/p>\n

Budisme<\/strong><\/p>\n

Ell mateix va indicar quatre llocs que els seus seguidors haurien de visitar. Lumbini (Nepal actual), lloc de naixement. Bodh Gaya (Bihar, \u00cdndia), on va assolir la il\u00b7luminaci\u00f3 sota l’arbre “bodhi” \u2014 probablement el lloc m\u00e9s sagrat del budisme, Sarnath, prop de Varanasi, on va pronunciar el primer serm\u00f3, – Kushinagar: on va morir i assolir el “parinirvana”
\nEn expandir-se per tota \u00c0sia, va crear xarxes de pelegrinatge locals enormes. Sri Pada (Sri Lanka): una petjada a la roca del cim que budistes, hind\u00fas i musulmans reclamen cadasc\u00fa com a seva (del Buda, de Xiva i d’Adam respectivament), un cas \u00fanic de lloc sagrat compartit. Pagan (Myanmar), Angkor (Cambodja), Borobudur (Java). Al Jap\u00f3, el circuit dels 88 temples de Shikoku associat al monjo K\u016bkai (K\u014db\u014d Daishi) \u00e9s un dels pelegrinatges m\u00e9s famosos del m\u00f3n, de 1.200 km caminant.<\/p>\n

El Xintoisme japon\u00e8s<\/strong><\/p>\n

Ise Jing\u016b, el santuari m\u00e9s sagrat del xintoisme, dedicat a la deessa solar Amaterasu. Fins al s. XIX el poble com\u00fa no hi podia anar; quan es va obrir, es van generar peregrinacions massives espont\u00e0nies (“okage mairi”) de milions de persones. La ruta Kumano Kodo (Patrimoni de la Humanitat), xarxa de camins sagrats muntanyencs que convergeixen en tres grans santuaris, equivalent japon\u00e8s en certa manera al Cam\u00ed de Santiago.<\/p>\n

Altres<\/strong><\/p>\n

Uluru (Austr\u00e0lia), sagrat per als anangu, el viatge hi t\u00e9 un significat inici\u00e0tic. A l’\u00c0frica subsahariana hi ha muntanyes, rius i boscos sagrats a tota l’\u00c0frica subsahariana. Els huichols mexicans fan cada any un pelegrinatge de setmanes a peu fins a Wirikuta, al desert de San Luis Potos\u00ed, per recollir peyote en un ritual que recrea el viatge dels d\u00e9us.<\/p>\n

\n

Sacred Places of a Lifetime<\/i>. BELLOWS, KEITH<\/a><\/p>\n