{"id":3742,"date":"2026-04-02T11:53:04","date_gmt":"2026-04-02T11:53:04","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3742"},"modified":"2026-04-02T19:34:53","modified_gmt":"2026-04-02T19:34:53","slug":"edifici-secession","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/edifici-secession\/","title":{"rendered":"Fris Beethoven a l’edifici Secession. Klimt. 1902"},"content":{"rendered":"

L’edifici va ser concebut per acollir exposicions d’artistes rebels com els arquitectes Josef Hoffman i Otto Wagner, el dissenyador Koloman Moser, i el pintor Gustav Klimt. Van dimitir de la Vienna K\u00fcnstlerhaus que s’adheria a estils tradicionals. L’edifici va ser finan\u00e7at per l’industrial de l’acer Karl Wittgenstein, el pare del fil\u00f2sof, i concebut per l’arquitecte Joseph Olbrich el 1898.<\/p>\n

<\/p>\n

El 1902, en la 14ena exposici\u00f3\u00a0 i coincidint amb el 75 aniversari de la mort de Beethoven, Klimt<\/a> va pintar un fris que havia de ser temporal, per\u00f2 el 1903 va ser adquirit pel col\u00b7leccionista Carl Reininghaus. Expoliat pels nazis, va ser retornat a la fam\u00edlia que m\u00e9s tard la va vendre a l’estat austr\u00edac.
\n<\/p>\n

El fris comen\u00e7a a l’esquerra a primera paret longitudinal que mostra figures femenines lliscant horitzontalment, cosa que al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 de Beethoven es coneix com a “Die Sehnsucht nach dem Gl\u00fcck” (L’anhel de felicitat).\u00a0 Es troben amb una dona nua dreta i una parella igualment nua i agenollada, que simbolitzen “Die Leiden der schwachen Menschheit” (El sofriment de la humanitat feble) dirigint-se al cavaller de la brillant armadura. Darrere dues figures signifiquen l'”Ehrgeiz” (ambici\u00f3)” i “Mitleid” (Compassi\u00f3).<\/p>\n

<\/p>\n

Al centre es presenten les amenaces, simbolitzades pel el gegant Tifeu \u2014contra el qual fins i tot els d\u00e9us van lluitar en va\u2014 representat com un monstre de rostre simiesc amb una enorme ala blavosa i una serp infinita que s’enrosca en espirals que prenen diferents aparences. A la seva esquerra hi ha les seves filles, les G\u00f2rgones, amb Medusa i les seves serps al centre. (Gan\u00edmedes, Tiqu\u00e9, N\u00e8mesi, Nereides<\/a>). Per sobre d’elles apareixen la Malaltia, la Bogeria i la Mort. I les tres figures nues de la dreta encarnen la Lux\u00faria [ning\u00fa l’ha pintat com Klimt] , la Impud\u00edcia i la Intemperan\u00e7a. A la dreta, “Nagender Kummer” (dolor punyent).<\/p>\n

<\/p>\n

Els “Sehns\u00fcchte und W\u00fcnsche der Menschheit” (anhels i desigs de la humanitat) segueixen a la paret de la dreta fins a la figura de la poesia, d’inspiraci\u00f3 eg\u00edpcia.<\/p>\n

<\/p>\n

Continua fins a “Die K\u00fcnste”, les arts, un grup de dones ajupides de terra al sostre que porten al parad\u00eds, amb el “Chor der Paradiesesengel”, pura pau i falicitat, amb el pet\u00f3 a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

<\/p>\n

Del cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 (descarregat PDF)<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

An\u00e0lisi a Google Arts<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’edifici va ser concebut per acollir exposicions d’artistes rebels com els arquitectes Josef Hoffman i Otto Wagner, el dissenyador Koloman Moser, i el pintor Gustav Klimt. Van dimitir de la Vienna K\u00fcnstlerhaus que s’adheria a estils tradicionals. L’edifici va ser finan\u00e7at per l’industrial de l’acer Karl Wittgenstein, el pare del fil\u00f2sof, i concebut per l’arquitecte … <\/p>\n

Continue reading “Fris Beethoven a l’edifici Secession. Klimt. 1902”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[179],"tags":[608,645,461],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3742"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3742"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3742\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3742"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3742"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3742"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3742"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3742"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}