{"id":3766,"date":"2026-04-19T17:01:34","date_gmt":"2026-04-19T17:01:34","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3766"},"modified":"2026-04-19T20:34:45","modified_gmt":"2026-04-19T20:34:45","slug":"la-importancia-del-silenci","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-importancia-del-silenci\/","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia del silenci"},"content":{"rendered":"<p>El silenci o la pausa en literatura, m\u00fasica o dansa, el buit en la pintura i l&#8217;arquitectura. La simplicitat com a guia de vida.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Literatura<\/h2>\n<p>Al Quijote tenim:<\/p>\n<p>CAP\u00cdTULO XLIV. C\u00f3mo Sancho Panza fue llevado al gobierno, y de la estra\u00f1a aventura que en el castillo sucedi\u00f3 a don Quijote<\/p>\n<p>Dicen que en el propio original desta historia se lee que, llegando Cide Hamete a escribir este cap\u00edtulo, no le tradujo su int\u00e9rprete como \u00e9l le hab\u00eda escrito, que fue un modo de queja que tuvo el moro de s\u00ed mismo, por haber tomado entre manos una historia tan seca y tan limitada como esta de don Quijote, por parecerle que siempre hab\u00eda de hablar d\u00e9l y de Sancho, sin osar estenderse a otras digresiones y episodios m\u00e1s graves y m\u00e1s entretenidos; y dec\u00eda que el ir siempre atenido el entendimiento, la mano y la pluma a escribir de un solo sujeto y hablar por las bocas de pocas personas era un trabajo incomportable, cuyo fruto no redundaba en el de su autor, y que, por huir deste inconveniente, hab\u00eda usado en la primera parte del artificio de algunas novelas, como fueron la del Curioso impertinente y la del Capit\u00e1n cautivo, que est\u00e1n como separadas de la historia, puesto que las dem\u00e1s que all\u00ed se cuentan son casos sucedidos al mismo don Quijote, que no pod\u00edan dejar de escribirse. [\u2026] Y as\u00ed, en esta segunda parte no quiso ingerir novelas sueltas ni pegadizas, sino algunos episodios que lo pareciesen, nacidos de los mesmos sucesos que la verdad ofrece; y aun \u00e9stos, limitadamente y con solas las palabras que bastan a declar[ar]los; y, pues se contiene y cierra en los estrechos l\u00edmites de la narraci\u00f3n, teniendo habilidad, suficiencia y entendimiento para tratar del universo todo, pide no se desprecie su trabajo, y se le den alabanzas, no por lo que escribe, sino por lo que ha dejado de escribir.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>El silenci en el teatre<\/h2>\n<p>En teatre Harold Pinter va codificar el silenci amb m\u00e9s precisi\u00f3 t\u00e8cnica, un sistema de tres gradacions, cada una amb un pes dram\u00e0tic diferent. Tres punts suspenen la frase en mig del pensament, la &#8220;pause&#8221; \u00e9s una aturada breu per\u00f2 deliberada, i el &#8220;silence&#8221; \u00e9s la parada total \u2014una mort en sec durant la qual el personatge ha trobat un conflicte tan absurd que no t\u00e9 res a dir, i queda en un estat mental completament diferent del d&#8217;on havia sortit. Va indicar 140 pauses a &#8220;Betrayal&#8221;, 149 a &#8220;The Caretaker&#8221; i 224 a &#8220;The Homecoming&#8221;. Al final, per\u00f2, va reboitar-se quan els int\u00e8rprets s&#8217;ho prenien massa el peu de la lletra. Pinter va adoptar el dispositiu del silenci del seu amic Samuel Beckett, que va con\u00e8ixer als anys 50. Beckett era conegut per ser un home de poques paraules que ocasionalment coneixia alg\u00fa i no pronunciava ni una paraula. Els di\u00e0legs de les obres de Beckett van ser un precursor dels tres silencis de Pinter.<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>M\u00fasica<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/www.azquotes.com\/author\/3731-Miles_Davis\">Miles Davis<\/a>:\u00a0 \u00a0It&#8217;s not the notes you play, it&#8217;s the notes you don&#8217;t play.<\/p>\n<p>Claude Debussy: &#8220;La m\u00fasica \u00e9s el silenci entre les notes.&#8221; Artur Schnabel: &#8220;Les notes les manejo tan b\u00e9 com molts pianistes. Per\u00f2 les pauses entre les notes&#8230; ah, \u00e9s all\u00e0 on resideix l&#8217;art!&#8221;. Leopold Stokowski (director d&#8217;orquestra): &#8220;Un pintor pinta quadres sobre tela. Per\u00f2 els m\u00fasics pinten els seus quadres sobre el silenci.&#8221; Sting (m\u00fasic contemporani): &#8220;Estic arribant a creure en la import\u00e0ncia del silenci en la m\u00fasica. El poder del silenci despr\u00e9s d&#8217;una frase musical&#8230; M&#8217;estic preguntant si, com a m\u00fasics, la cosa m\u00e9s important que fem \u00e9s simplement proporcionar un marc per al silenci. Em pregunto si el silenci \u00e9s potser el misteri al cor de la m\u00fasica.&#8221;<\/p>\n<p>[Penso tamb\u00e9 en la m\u00fasica de Morton Feldman, o la intel\u00b7lig\u00e8ncia de Count Basie quan call\u00e0 l&#8217;orquestra i deixa nom\u00e9s la secci\u00f3 r\u00edtmica caminant. Potser tamb\u00e9 Erik Satie.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Dansa<\/h2>\n<p>En dansa, l&#8217;equivalent al silenci \u00e9s la immobilitat, aturar-se uns segons abans de reempendre el moviment.<br \/>\nMerce Cunningham, que va coreografiar professionalment durant 66 anys, va parlar sempre de &#8220;moviment dins la immobilitat i immobilitat dins el moviment&#8221;. Cap altre core\u00f2graf ha fet un \u00fas tan extraordinari de la quietud. Els seus ballarins no deixen de ballar quan romanen completament imm\u00f2bils, de la mateixa manera que un actor en les obres de Harold Pinter no deixa d&#8217;actuar durant les seves c\u00e8lebres pauses. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb John Cage va emfatitzar encara m\u00e9s aquest buit carregat de significat entre els moviments.<br \/>\nEl butoh japon\u00e8s desenvolupa una est\u00e8tica centrada en l&#8217;expressivitat del micromoviment i la quasi-immobilitat. La seva obra &#8220;Admirant La Argentina&#8221; inclou seq\u00fc\u00e8ncies de moviment tan subtil que els espectadors descrivien &#8220;veure passar res amb una intensitat incre\u00efble&#8221;.<br \/>\nEl &#8220;Tanztheater&#8221; de Pina Bausch emprava sovint taules de completa immobilitat per crear una puntuaci\u00f3 emocional dins les seves peces. En el seu &#8220;La consagraci\u00f3 de la primavera&#8221;, la immobilitat s&#8217;utilitza per transmetre una sensaci\u00f3 d&#8217;anticipaci\u00f3 i presagi: els ballarins queden congelats, els cossos tensos i en alerta, creant una atmosfera d&#8217;inquietud.<br \/>\nAl Blackstone, ore\u00f2graf de teatre musical: &#8220;El meu desig m\u00e9s gran per als ballarins joves \u00e9s: si us plau, nom\u00e9s per un segon, deixeu de moure-us. Simplement vull veure-us. Quan alg\u00fa deixa de ballar, de cop el veus com a persona. Has deixat de veure el que fa i pots veure simplement com \u00e9s.&#8221;<br \/>\n[Els Nicholas Brothers es queden clavats entre moviments rapid\u00edssims i vertiginosos, abans de seguir] [En la meva manera de ballar m&#8217;adono que tamb\u00e9 ho incorporo]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Les arts<\/h2>\n<p>En pintura l&#8217;equivalent seria deixar bona part del llen\u00e7 buit. [Recordo el talent de la dibuixant alemanya Jenny que sabia exactament qu\u00e8 no calia incloure al dibuix i qu\u00e8 s\u00ed]. En la pintura amb tinta xinesa i japonesa, el buit (*ma*, \u9593) no \u00e9s abs\u00e8ncia sin\u00f3 element actiu. El paper en blanc no \u00e9s &#8220;res&#8221;, \u00e9s l&#8217;aire, la llum, l&#8217;infinit. Els mestres del sumi-e pintaven un brinet de bamb\u00fa o una branca amb flors de cirerer deixant el 80-90% del paper intacte, precisament perqu\u00e8 el buit \u00e9s el que fa &#8220;respirar&#8221; la figura i li dona significat. \u00c9s exactament l&#8217;equivalent visual del silenci de Stokowski. Tamb\u00e9 podr\u00edem citar el gos de Goya, els rectangles de Mark Rothko o les natures mortes de Giorgio Morandi.<br \/>\nAqu\u00ed connectem amb l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lefecte-marc\/\">efecte marc<\/a> i tamb\u00e9 amb <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-el-buit\/\">el buit<\/a>.<\/p>\n<p>L&#8217;arquitecte Arata Isozaki ho va formular amb precisi\u00f3: &#8220;&#8221;Ma&#8221; no \u00e9s quelcom creat pels elements compositius; \u00e9s all\u00f2 que t\u00e9 lloc en la imaginaci\u00f3 de la persona que experimenta aquests elements.&#8221; Les portes &#8220;torii&#8221; dels santuaris xintoistes en s\u00f3n l&#8217;exemple m\u00e9s pur: marquen el llindar cap a l&#8217;espai sagrat emmarcant el buit mateix, creant un portal de res.<br \/>\nTadao Ando, \u00e9s el gran arquitecte contemporani d&#8217;aquest principi amb al seva Esgl\u00e9sia de la Llum (Osaka, 1989). El Memorial del Vietnam (Washington, 1982) de Maya Lin. El Museu Jueu de Berlin de Daniel Libeskind. Els jardins &#8220;karesansui&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/jardins-zen\/\">jardins zen<\/a>).<\/p>\n<hr \/>\n<h2>La vida<\/h2>\n<p>[ Si partim de la idea de la import\u00e0ncia del silenci en el terreny de l&#8217;est\u00e8tica (literatura, m\u00fasica, arquitectura) i la traslladem al terreny de la moral, en el sentit de guia per a una bona vida, potser implicaria el consell de no voler fer massa coses, ni dir massa coses, ni tenir massa amistats, ni posse\u00efr massa coses.<\/p>\n<p>Hem d&#8217;omplir el cap de setmana i les vacances d&#8217;activitats? La vida de jubilat de cursos?<\/p>\n<p>A vegades he fet notar que, en general, sabem organitzar l&#8217;espai, que no hi hagi massa coses. Per\u00f2 ens costa molt m\u00e9s organitzar el temps, deixant buits, estones que no fem res].<\/p>\n<p>S\u00e8neca en les &#8220;Cartes a Lucili&#8221; escriu que la multitud d&#8217;amics, de compromisos i de posessions \u00e9s precisament el que impedeix viure. &#8220;Retira&#8217;t en tu mateix tant com puguis&#8221;, aconsella, i: &#8220;&#8221;Omnia aliena sunt, tempus tantum nostrum&#8221;&#8221; \u2014 tot \u00e9s ali\u00e8, nom\u00e9s el temps \u00e9s nostre. La dispersi\u00f3 \u00e9s l&#8217;enemic de la profunditat, igual que les notes sense pauses no fan m\u00fasica.<br \/>\nMontaigne es rtira a la torre per escriure els &#8220;Assaigs&#8221; \u00e9s un gest exactament equivalent al del buit arquitect\u00f2nic: crear espai buit \u2014de c\u00e0rrecs, de compromisos socials, de la vida p\u00fablica de Bordeus\u2014 per deixar que quelcom essencial hi pugui habitar.<br \/>\nThoreau es va retirar als boscos perqu\u00e8 volia viure l&#8217;essencial. A casa tenia nom\u00e9s tres cadires: &#8220;una per a la solitud, dues per a l&#8217;amistat, tres per a la societat.&#8221; Tres amistats, com a m\u00e0xim. La cadira buida \u00e9s la pausa musical.<\/p>\n<p>Connecta amb la idea del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/beatus-ille-epodes-ii-horaci\/\">Beatus Ille<\/a> d&#8217;Horaci, l&#8217;Oda a la vida retirada de Fray Luis de Le\u00f3n, o el Tintern Abbey de Wordsworth.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/c19890615_doing_nothing.jpg\" width=\"1024\" height=\"362\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El silenci o la pausa en literatura, m\u00fasica o dansa, el buit en la pintura i l&#8217;arquitectura. La simplicitat com a guia de vida. Literatura Al Quijote tenim: CAP\u00cdTULO XLIV. C\u00f3mo Sancho Panza fue llevado al gobierno, y de la estra\u00f1a aventura que en el castillo sucedi\u00f3 a don Quijote Dicen que en el propio &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-importancia-del-silenci\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;La import\u00e0ncia del silenci&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[647],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3766"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3766"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3766\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3766"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3766"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3766"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3766"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3766"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}