[Aurea mediocritas]<\/p>\n
Viur\u00e0s m\u00e9s assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautel\u00f3s per por dels temporals, no t’acostes massa a la riba tra\u00efdora.<\/p>\n
Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ru\u00efn\u00f3s, viu moderadament lluny d’un palau que suscita l’enveja.<\/p>\n
Els vents batzeguen m\u00e9s sovint els pins enormes, les torres enlairades s’esfondren m\u00e9s feixugament, i \u00e9s als cims de les muntanyes que cauen els llamps.<\/p>\n
En els temps adversos espera un canvi i en els pr\u00f2spers el tem un pit ben preparat. J\u00fapiter porta els horribles hiverns i ell mateix
\nels foragita. Si ara tot ens \u00e9s contrari, no pas sempre ser\u00e0 aix\u00ed. De vegades Apollo, amb la seva c\u00edtara, desperta 20 la Musa que havia emmudit, i no sempre t\u00e9 l’arc tes.<\/p>\n
En les dificultats mostra’t anim\u00f3s i valent; per\u00f2 tingues tamb\u00e9 el seny d’amainar les teves veles inflades per un vent massa favorable.<\/p>\n
Rectius vives, Licini, neque altum<\/p>\n
Rectius vives, Licini, neque altum
\nsemper urgendo neque, dum procellas
\ncautus horrescis, nimium premendo
\nlitus iniquum.<\/p>\n
auream quisquis mediocritatem
\ndiligit, tutus caret obsoleti
\nsordibus tecti, caret invidenda
\nsobrius aula.<\/p>\n
saepius ventis agitatur ingens
\npinus et celsae graviore casu
\ndecidunt turres feriuntque summos
\nfulgura montis<\/p>\n
sperat infestis, metuit secundis
\nalteram sortem bene praeparatum
\npectus. informis hiemes reducit
\nIuppiter, idem<\/p>\n
submovet. non, si male nunc, et olim
\nsic erit: quondam cithara tacentem
\nsuscitat Musam neque semper arcum
\ntendit Apollo.<\/p>\n
rebus angustis animosus atque
\nfortis adpare: sapienter idem
\ncontrahes vento nimium secundo
\nturgida vela.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[Aurea mediocritas] Viur\u00e0s m\u00e9s assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautel\u00f3s per por dels temporals, no t’acostes massa a la riba tra\u00efdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ru\u00efn\u00f3s, viu moderadament lluny d’un palau que suscita l’enveja. … <\/p>\n