{"id":3800,"date":"2026-07-05T20:20:53","date_gmt":"2026-07-05T20:20:53","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3800"},"modified":"2026-07-10T18:25:21","modified_gmt":"2026-07-10T18:25:21","slug":"fontainebleau","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fontainebleau\/","title":{"rendered":"Fontainebleau"},"content":{"rendered":"

Jardins<\/a> Jardins en un mapa<\/a><\/p>\n

Ecole de Fontainebleau<\/a><\/p>\n

Els jardins del Castell de Fontainebleau<\/a> no es van construir d’una sola vegada, sin\u00f3 que es van desenvolupar en diferents etapes des del segle XVI fins al segle XIX, evolucionant amb els gustos de cada monarca franc\u00e8s.<\/p>\n

Originalment una zona de ca\u00e7a, Fran\u00e7ois I (regnat 1515-1547) el voldr\u00e0 convertir en un centre d’art del renaixement, important obres d’It\u00e0lia. El seu fill Henri II es casar\u00e0 amb Caterina de Medici i introduir\u00e0 el ballet<\/a>\u00a0 .<\/p>\n

Cap al 1530 es van construir el Jard\u00ed dels pins i l’estany de les carpes. L’origen del nom era la “font de la belle eau”. S’hi va introduir el concepte de parterre i d’estructures geom\u00e8triques de l’estil manierista itali\u00e0. El primer disseny general \u00e9s de l’arquitecte Jacques Androuet du Cerceau que va plasmar la primera gran ordenaci\u00f3 del conjunt de construccions i jardins l’any 1579.
\nHenri IV va fer construir l’imponent canal de 1.200 metres de llargada entre 1606 i 1609 i el Jard\u00ed de Diana.
\nEl Gran Parterre, l’espai m\u00e9s gran d’Europa (14 hect\u00e0rees) \u00e9s obra d’Andr\u00e9 Le N\u00f4tre i l’arquitecte Louis Le Vau el van redissenyar completament entre 1660 i 1664 amb un estil formal franc\u00e8s a petici\u00f3 del “Rei Sol” Louis XIV.
\nNapole\u00f3 I va encarregar substituir l’antic Jard\u00ed dels Pins per un jard\u00ed paisatgista angl\u00e8s (1810).<\/p>\n

Galeria<\/a><\/p>\n

\n

L’\u00e9cole de Fontainebleau<\/h2>\n

Fran\u00e7ois I (regnat 1515-1547) va portar grans mestres italians (com Rosso Fiorentino i Primaticcio) per pintar les galeries del palau. Van fusionar l’art itali\u00e0 amb el gust franc\u00e8s, creant el manierisme franc\u00e8s, caracteritzat per figures estilitzades, eleg\u00e0ncia aristocr\u00e0tica i un erotisme refinat. \u00c9s el que es coneix com a primera escola de Fontainebleau. El succeeix Henri II (regnat 1547-1559), casat amb Caterina de Medici (que introduiria el ballet a Fran\u00e7a) i amant de Diane de Poitiers, 20 anys m\u00e9s gran, a qui va regalar Chenonceau<\/a>.
\nDurant el seu regnat comen\u00e7a la moda dels “Tableaux de toilette” on apareixia una dama nua al bany. Els quadres transmetien missatges pol\u00edtics, din\u00e0stics, de fertilitat o de posici\u00f3 de poder a la cort. El primer hauria estat el quadre de Fran\u00e7ois Clouet, dama al bany<\/a>, que alguns apunten que es tractaria de Diana de Poitiers. La iconologia que es repetir\u00e0 despr\u00e9s mostra una cortina oberta que revela intimitat, la taula amb joies davant, un nodrissa al fons alletant un infant i el mateix posat hier\u00e0tic, fred i aristocr\u00e0tic de la dama.<\/p>\n


\nWashington National Gallery<\/p>\n

Comencen les guerres de religi\u00f3 que s’estenen durant els regnats d’Henri II,\u00a0 Fran\u00e7ois II, Henri III, amb matances dels Hugonots (4EF01<\/a>). Henri IV podr\u00e0 reprendre les obres al castell i arribar\u00e0 una nova generaci\u00f3 de pintors, molts d’ells an\u00f2nims o flamencs, en el que ser\u00e0 la segona escola de Fontainebleau. L’obra mestra d’aquest per\u00edode \u00e9s el retrat de Gabrielle d’Estr\u00e9es, amant d’Henri IV (rossa, a la dreta del quadre) i la seva germana que li pessiga un mugr\u00f3. (1594). En el codi visual de l’\u00e8poca, aquest gest anunciava de manera velada que Gabrielle estava embarassada d’un fill il\u00b7leg\u00edtim del rei (el futur duc de Vend\u00f4me). L’anell de safir entre els dits simbolitzaria la promesa de matrimoni.<\/p>\n

<\/p>\n

D’altres obres similars:<\/p>\n

<\/p>\n

Dame \u00e0 sa toilette. Mus\u00e9e beaux arts Dijon<\/p>\n

<\/p>\n

Gabrielle d’Estr\u00e9es i al seva germana. Ufizzi, Flor\u00e8ncia<\/p>\n

<\/p>\n

Kunstmuseum Basel<\/p>\n

<\/p>\n

[no he trobat on \u00e9s]<\/p>\n

[\u00c9s un fet \u00fanic de la Cort francesa, on les amants del rei eren un c\u00e0rrec p\u00fablic reconegut per al cort (ma\u00eftresse en titre) i que potser es pot trobar encara en Fran\u00e7ois Miterrand i Anne Pingeot. Hauria estat impensable a les corts espanyola, amb la inquisici\u00f3 perseguint la nuesa, o l’anglesa, amb la severitat d’Elizabeth I. Es podria exposar al costat de les Cholmondeley Ladies de la Tate Britain.<\/p>\n

<\/p>\n

\n\n\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t <\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n