{"id":3810,"date":"2026-07-06T14:44:49","date_gmt":"2026-07-06T14:44:49","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3810"},"modified":"2026-07-07T08:35:07","modified_gmt":"2026-07-07T08:35:07","slug":"karl-popper-1902-1994","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/karl-popper-1902-1994\/","title":{"rendered":"Karl Popper 1902-1994"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a>\u00a0 \u00a0 1934. The Logic of Scientific Discovery<\/a>\u00a0 \u00a0 1945. The Open Society and Its Enemies<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a01972. Objective Knowledge<\/a><\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

(VK<\/a>)\u00a0Neix el 28 de juliol de 1902 a Viena, encara capital de l’Imperi Austrohongar\u00e8s, en una fam\u00edlia de religi\u00f3 jueva convertida al protestantisme. Va comen\u00e7ar la seva carrera com a aprenent ebenista, per\u00f2 posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l’any 1928. L’any 1929, comen\u00e7a ensenyar a aquesta universitat com a professor de matem\u00e0tiques i f\u00edsica. Sovintejava el cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per la lectura de les obres de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.<\/p>\n

Amb la WWII es va exilar a Nova Zelanda. El 1945 va tornar a Europa i es va instal\u00b7lar a Londres, on va exercir de professor de l\u00f2gica i de metodologia de les ci\u00e8ncies a partir d’una proposici\u00f3 de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any va adquirir la nacionalitat brit\u00e0nica. El 1969 es va retirar de la vida acad\u00e8mica activa, passant a la categoria de professor em\u00e8rit. Va continuar publicant fins a la seva mort, el 17 de setembre de 1994.<\/p>\n

La idea b\u00e0sica que subjau a tot plegat \u00e9s la d’un racionalisme cr\u00edtic. Una teoria \u00e9s cient\u00edfica si pot ser refutada per l’experi\u00e8ncia. En pol\u00edtica, una societat progressa quan permet la cr\u00edtica i la correcci\u00f3 dels errors sense viol\u00e8ncia. En filosofia del coneixement, les idees, un cop formulades, esdevenen objectes del m\u00f3n 3, independents dels seus autors, i poden ser examinades i millorades.<\/p>\n

\n

1934. The Logic of Scientific Discovery<\/h2>\n

Epistemologia: La falsabilitat com a criteri de demarcaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia i no-ci\u00e8ncia.<\/p>\n

\n

1945. The Open Society and Its Enemies<\/h2>\n

Filosofia pol\u00edtica: com hauria d’organitzar-se una societat racional. La societat oberta, com a ideal pol\u00edtic basat en la cr\u00edtica, el pluralisme i la possibilitat de corregir errors.<\/p>\n

\n

1972. Objective Knowledge<\/h2>\n