{"id":3825,"date":"2026-07-14T10:27:05","date_gmt":"2026-07-14T10:27:05","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3825"},"modified":"2026-07-20T15:34:02","modified_gmt":"2026-07-20T15:34:02","slug":"husserl-edmund-1859-1938","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/","title":{"rendered":"Husserl, Edmund. 1859-1938"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a>\u00a0 \u00a0 Obres<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

Neix en una fam\u00edlia jueva a l’imperi austroh\u00fangar. El seu pare era modista. Estudia a Viena i despr\u00e9s matem\u00e0tiques, f\u00edsica i astronomia a la universitat de Leipzig. Assisteix a les confer\u00e8ncies de Wilhem Wundt. Acabar\u00e0 d’estudiar matem\u00e0tica a la univeritat de Berlin amb Leopold Kronecker i Karl Weierstrass.\u00a0 Far\u00e0 el doctorat sobre c\u00e0lcul de variacions. A Viena assisteix a les lli\u00e7ons de filosofia i psicologia de Brentano.
\nEl 1891 va publicar la seva “Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Untersuchungen que, a partir dels seus estudis previs en matem\u00e0tiques i filosofia, va proposar un context psicol\u00f2gic com a base de les matem\u00e0tiques. Va cridar l’atenci\u00f3 negativa de Gottlob Frege, que va criticar el seu psicologisme. Ho corregeix el 1900 amb les “Logische Untersuchungen”. D\u00f3na classe primer a Halle i despr\u00e9s a G\u00f6ttingen.<\/p>\n

[S’ent\u00e9n el seu projecte com voler fer compatible el punt de partida de l’experi\u00e8ncia i alhora l’exist\u00e8ncia de veritats l\u00f2giques i matem\u00e0tiques]<\/p>\n

L’any 1912 a Friburg, Husserl i la seva escola van fundar la revista Jahrbuch f\u00fcr Philosophie und Ph\u00e4nomenologische Forschung (‘Anuari de Filosofia i Recerca Fenomenol\u00f2gica’), que va publicar articles del seu moviment fenomenol\u00f2gic des de 1913 fins a 1930. La seva important obra Ideen es va publicar en el seu primer n\u00famero. Ideen va avan\u00e7ar la seva transici\u00f3 cap a una interpretaci\u00f3 transcendental de la fenomenologia. Segons Ricoeur, aix\u00f2 suposa el pas del cogito psicol\u00f2gic al cogito transcendental.<\/p>\n

Husserl es trasllada a Freiburg in Breisgau on t\u00e9 d’assistent a Edith Stein (jueva convertida al catolicisme, exterminada pels nazis) i despr\u00e9s\u00a0 a Martin Heidegger de 1920 a 1923. Proposa una intersubjectivitat transcendental per superar el solipsisme [si b\u00e9 les ci\u00e8ncies poden ser el consens de la comunitat cient\u00edfica, la matem\u00e0tica n’\u00e9s independent]. El 1933 amb les lleis racials nazis \u00e9s apartat el lloc de treball. Heidegger \u00e9s nomenat rector de la universitat i s’afilia al partit.<\/p>\n

\n

Obres<\/h2>\n

[Si partim del m\u00f3n f\u00edsic i volem fer una ontologia, dir\u00edem que tenim objectes en unes coordenades en l’espai i temps, amb una massa i una velocitat. Qu\u00e8 tenim si volem partir de l’experi\u00e8ncia en primera persona com a realitat primera immediata?]. Husserl t\u00e9 com a objectiu anar “a les coses mateixes” (Zu den Sachen selbst!) descrivint l’experi\u00e8ncia tal com es presenta a la consci\u00e8ncia, com proposava Brentano. [Si la realitat consisteix en el que \u00e9s donat a la consci\u00e8ncia, com podem evitar la idea de m\u00faltiples realitats diferents i variables per a tothom? Com podem trobar unes ess\u00e8ncies immutables semblants a les idees plat\u00f2niques? Com superem el psicologisme i el solipsisme? [imaginem que tenim una sala amb 8mM de pantalles cadascuna de les quals est\u00e0 mostrant el contingut de consci\u00e8ncia de cada hum\u00e0].
\nPer\u00f2 no n’hi hauria prou de fer un cat\u00e0leg d’experi\u00e8ncies. [H pretendr\u00e0 fer una ontologia de l’experi\u00e8ncia i trobar com hi poden haver ess\u00e8ncies i veritats objectives que no vari\u00efn segons l’experi\u00e8ncia dels subjectes. \u00c9s una nova versi\u00f3 del projecte plat\u00f2nic].<\/p>\n

En conjunt, l’obra de Husserl evoluciona des de la recerca dels fonaments de la l\u00f2gica (Investigacions l\u00f2giques), passant per la formulaci\u00f3 del m\u00e8tode fenomenol\u00f2gic (Idees I), fins a una reflexi\u00f3 sobre el temps, la intersubjectivitat i, finalment, el m\u00f3n de la vida i la crisi de la racionalitat cient\u00edfica (La crisi de les ci\u00e8ncies europees). Aquesta traject\u00f2ria va establir les bases de bona part de la filosofia continental del segle XX.<\/p>\n