{"id":3825,"date":"2026-07-14T10:27:05","date_gmt":"2026-07-14T10:27:05","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=3825"},"modified":"2026-07-20T15:34:02","modified_gmt":"2026-07-20T15:34:02","slug":"husserl-edmund-1859-1938","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/","title":{"rendered":"Husserl, Edmund. 1859-1938"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/#vida\">Vida<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/#fenomenologia\">Obres<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vida\">Vida<\/h2>\n<p>Neix en una fam\u00edlia jueva a l&#8217;imperi austroh\u00fangar. El seu pare era modista. Estudia a Viena i despr\u00e9s matem\u00e0tiques, f\u00edsica i astronomia a la universitat de Leipzig. Assisteix a les confer\u00e8ncies de Wilhem Wundt. Acabar\u00e0 d&#8217;estudiar matem\u00e0tica a la univeritat de Berlin amb Leopold Kronecker i Karl Weierstrass.\u00a0 Far\u00e0 el doctorat sobre c\u00e0lcul de variacions. A Viena assisteix a les lli\u00e7ons de filosofia i psicologia de Brentano.<br \/>\nEl 1891 va publicar la seva &#8220;Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Untersuchungen que, a partir dels seus estudis previs en matem\u00e0tiques i filosofia, va proposar un context psicol\u00f2gic com a base de les matem\u00e0tiques. Va cridar l&#8217;atenci\u00f3 negativa de Gottlob Frege, que va criticar el seu psicologisme. Ho corregeix el 1900 amb les &#8220;Logische Untersuchungen&#8221;. D\u00f3na classe primer a Halle i despr\u00e9s a G\u00f6ttingen.<\/p>\n<p>[S&#8217;ent\u00e9n el seu projecte com voler fer compatible el punt de partida de l&#8217;experi\u00e8ncia i alhora l&#8217;exist\u00e8ncia de veritats l\u00f2giques i matem\u00e0tiques]<\/p>\n<p>L&#8217;any 1912 a Friburg, Husserl i la seva escola van fundar la revista Jahrbuch f\u00fcr Philosophie und Ph\u00e4nomenologische Forschung (&#8216;Anuari de Filosofia i Recerca Fenomenol\u00f2gica&#8217;), que va publicar articles del seu moviment fenomenol\u00f2gic des de 1913 fins a 1930. La seva important obra Ideen es va publicar en el seu primer n\u00famero. Ideen va avan\u00e7ar la seva transici\u00f3 cap a una interpretaci\u00f3 transcendental de la fenomenologia. Segons Ricoeur, aix\u00f2 suposa el pas del cogito psicol\u00f2gic al cogito transcendental.<\/p>\n<p>Husserl es trasllada a Freiburg in Breisgau on t\u00e9 d&#8217;assistent a Edith Stein (jueva convertida al catolicisme, exterminada pels nazis) i despr\u00e9s\u00a0 a Martin Heidegger de 1920 a 1923. Proposa una intersubjectivitat transcendental per superar el solipsisme [si b\u00e9 les ci\u00e8ncies poden ser el consens de la comunitat cient\u00edfica, la matem\u00e0tica n&#8217;\u00e9s independent]. El 1933 amb les lleis racials nazis \u00e9s apartat el lloc de treball. Heidegger \u00e9s nomenat rector de la universitat i s&#8217;afilia al partit.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"fenomenologia\">Obres<\/h2>\n<p>[Si partim del m\u00f3n f\u00edsic i volem fer una ontologia, dir\u00edem que tenim objectes en unes coordenades en l&#8217;espai i temps, amb una massa i una velocitat. Qu\u00e8 tenim si volem partir de l&#8217;experi\u00e8ncia en primera persona com a realitat primera immediata?]. Husserl t\u00e9 com a objectiu anar &#8220;a les coses mateixes&#8221; (Zu den Sachen selbst!) descrivint l&#8217;experi\u00e8ncia tal com es presenta a la consci\u00e8ncia, com proposava Brentano. [Si la realitat consisteix en el que \u00e9s donat a la consci\u00e8ncia, com podem evitar la idea de m\u00faltiples realitats diferents i variables per a tothom? Com podem trobar unes ess\u00e8ncies immutables semblants a les idees plat\u00f2niques? Com superem el psicologisme i el solipsisme? [imaginem que tenim una sala amb 8mM de pantalles cadascuna de les quals est\u00e0 mostrant el contingut de consci\u00e8ncia de cada hum\u00e0].<br \/>\nPer\u00f2 no n&#8217;hi hauria prou de fer un cat\u00e0leg d&#8217;experi\u00e8ncies. [H pretendr\u00e0 fer una ontologia de l&#8217;experi\u00e8ncia i trobar com hi poden haver ess\u00e8ncies i veritats objectives que no vari\u00efn segons l&#8217;experi\u00e8ncia dels subjectes. \u00c9s una nova versi\u00f3 del projecte plat\u00f2nic].<\/p>\n<p>En conjunt, l&#8217;obra de Husserl evoluciona des de la recerca dels fonaments de la l\u00f2gica (Investigacions l\u00f2giques), passant per la formulaci\u00f3 del m\u00e8tode fenomenol\u00f2gic (Idees I), fins a una reflexi\u00f3 sobre el temps, la intersubjectivitat i, finalment, el m\u00f3n de la vida i la crisi de la racionalitat cient\u00edfica (La crisi de les ci\u00e8ncies europees). Aquesta traject\u00f2ria va establir les bases de bona part de la filosofia continental del segle XX.<\/p>\n<ul>\n<li>1891. Philosophie der Arithmetik. Influ\u00e8ncia de Franz Brentano; intent d&#8217;explicar la matem\u00e0tica des de la psicologia (posici\u00f3 que despr\u00e9s abandonar\u00e0). L&#8217;objectiu \u00e9s comprendre com s&#8217;originen els conceptes matem\u00e0tics, especialment el n\u00famero. Encara accepta parcialment el psicologisme, \u00e9s a dir, la idea que les lleis l\u00f2giques depenen dels processos mentals.<\/li>\n<li>1900-01. Logische Untersuchungen (Investigacions l\u00f2giques). Intencionalitat de la consci\u00e8ncia; teoria del significat; objectes ideals; naixement de la fenomenologia com a m\u00e8tode filos\u00f2fic rigor\u00f3s. La l\u00f2gica \u00e9s v\u00e0lida independentment de la psicologia (es descarta el psicologisme). La consci\u00e8ncia sempre \u00e9s consci\u00e8ncia d&#8217;alguna cosa (intencionalitat). Cal descriure els fen\u00f2mens tal com es donen. Influir\u00e0 profundament en Heidegger, Scheler, Sartre, Merleau-Ponty i molts altres.<\/li>\n<li>1913. Ideen zu einer reinen Ph\u00e4nomenologie und ph\u00e4nomenologischen Philosophie I . Reducci\u00f3 fenomenol\u00f2gica (epoch\u00e9) posar l&#8217;exist\u00e8ncia entre par\u00e8ntesi per estudiar\u00a0 la consci\u00e8ncia pura i arribar a les ess\u00e8ncies; consci\u00e8ncia transcendental; ess\u00e8ncies (eidos); intu\u00efci\u00f3 eid\u00e8tica; constituci\u00f3 dels objectes.<\/li>\n<li>1928. Vorlesungen zur Ph\u00e4nomenologie des inneren Zeitbewusstseins (Lli\u00e7ons sobre la fenomenologia de la consci\u00e8ncia interna del temps), a partir de cursos de 1905). Estructura del temps viscut; retenci\u00f3, impressi\u00f3 i protenci\u00f3; constituci\u00f3 del flux temporal de la consci\u00e8ncia. Entendre una frase o una melodia implica retenir les primeres notes [i anticipar la seva resoluci\u00f3. Es podria explicar molt b\u00e9 en termes de buffer de mem\u00f2ria, que acumularia totes les notes fins que es buida per la frase seg\u00fcent. Funciona]<\/li>\n<li>1929. Formale und transzendentale Logik. Distinci\u00f3 entre l\u00f2gica formal i transcendental; fonament fenomenol\u00f2gic de la l\u00f2gica; evid\u00e8ncia i veritat. Intenta explicar com \u00e9s possible la l\u00f2gica. [? Potser el que haur\u00edem de dir seria &#8220;la l\u00f2gica \u00e9s, \u00bfcom \u00e9s que arribem a fer-la servir?&#8221; ]<\/li>\n<li>1931. Cartesianische Meditationen (Meditacions cartesianes). Confer\u00e8ncies pronunciades a Par\u00eds el 1929. Es repassen conceptes anteriors i es planteja com es constitueix el m\u00f3n i com es constitueixen els altres, la intersubjectivitat [i per tant la superaci\u00f3 del solipsisme] i uns continguts objectius comuns, l&#8217;objectivitat compartida. Ho fem, priemr amb l&#8217;empatia (Einf\u00fchlung) i la constituci\u00f3 intersubjectiva del m\u00f3n.<\/li>\n<li>1936. Die Krisis der europ\u00e4ischen Wissenschaften und die transzendentale Ph\u00e4nomenologie (La crisi de les ci\u00e8ncies europees i la fenomenologia transcendental), inacabada.\u00a0 Apareix el concepte de &#8220;el m\u00f3n de la vida&#8221; (Lebenswelt). \u00c9s el m\u00f3n quotidi\u00e0 tal com \u00e9s viscut abans de qualsevol teoritzaci\u00f3 cient\u00edfica. Per exemple, caminar, parlar, percebre una taula, conviure amb altres persones. Aquest m\u00f3n \u00e9s el fonament sobre el qual les ci\u00e8ncies construeixen els seus models abstractes. [reinventant la roda, d&#8217;aix\u00f2 jo en deia l&#8217;inventari de partida als anys 90]. Cr\u00edtica al cientificisme; origen de les ci\u00e8ncies; historicitat; renovaci\u00f3 de la racionalitat europea.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Identifica les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:<\/p>\n<p><strong>Intencionalitat<\/strong><\/p>\n<p>Tota consci\u00e8ncia \u00e9s consci\u00e8ncia d&#8217;alguna cosa. Pensar, recordar, percebre&#8230; sempre estan dirigits a un objecte. La nostra ment no es tanca en si mateixa, sin\u00f3 que est\u00e0 constantment connectada i &#8220;dirigida cap al m\u00f3n&#8221;, donant-li significat.<\/p>\n<p><strong>Epoch\u00e9 (Reducci\u00f3 Fenomenol\u00f2gica)<\/strong><\/p>\n<p>Independ\u00e8ncia de l&#8217;exist\u00e8ncia, durant segles, l&#8217;experi\u00e8ncia s&#8217;ha vist com a possible font d&#8217;error epistemol\u00f2gic o error moral. Descartes quan planteja el cogito es demana si pot estar segur d&#8217;alguna cosa. Ara ens oblidem d&#8217;aquesta q\u00fcesti\u00f3 per centrar-nos en l&#8217;estudi de l&#8217;experi\u00e8ncia]. Es tracta d&#8217;un exercici de &#8220;suspensi\u00f3&#8221; o &#8220;posar entre par\u00e8ntesis&#8221; la creen\u00e7a en l&#8217;exist\u00e8ncia del m\u00f3n per a centrar-nos en com es d\u00f3na a la consci\u00e8ncia. Ens allibera dels prejudicis de l&#8217;actitud natural per a examinar l&#8217;experi\u00e8ncia en estat &#8220;pur&#8221;, descobrint-ne les estructures b\u00e0siques. [Renunciar a plantejar-nos com el m\u00f3n1 genera el m\u00f3n2).<\/p>\n<p><strong>Noema i Noesi. Eidos<\/strong><\/p>\n<p>Distingeix dues cares de l&#8217;acte intencional: el Noema (l&#8217;objecte de l&#8217;atenci\u00f3 tal com \u00e9s viscut) i la Noesi (l&#8217;acte de consci\u00e8ncia en si mateix, com percebre o recordar). Permet analitzar com un mateix objecte pot ser viscut de maneres diferents (noema) i com cada acte de consci\u00e8ncia (noesi) li d\u00f3na una forma particular.<\/p>\n<p>Per exemple, quant al vermell d&#8217;una poma, Brentano el veu com un acte ps\u00edquic intencional, dirigit al vermell de la poma. Per anar m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva que pot resultar en un relativisme [els experiments ho poden indicar, per exemple els dalt\u00f2nics], Husserl divideix l&#8217;experi\u00e8ncia en tres elements. La Noesi (L&#8217;acte), el fet real i psicol\u00f2gic de mirar (similar al fenomen ps\u00edquic de Brentano). El Noema (L&#8217;objecte de l&#8217;experi\u00e8ncia), el vermell tal com se&#8217;t presenta a la consci\u00e8ncia. No \u00e9s la poma f\u00edsica de fora, sin\u00f3 el sentit de &#8220;vermellor&#8221; que es mostra davant teu. L&#8217;Ess\u00e8ncia (Eidos), l&#8217;estructura ideal del vermell. Per arribar a l&#8217;ess\u00e8ncia variem aspectes de l&#8217;experi\u00e8ncia. Imaginem el vermell amb m\u00e9s llum, amb menys llum, en un cotxe, en una flor&#8230; Arribem a l&#8217;ess\u00e8ncia quan trobem qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que fa que el vermell sigui vermell i no una altra cosa? Arriba a la conclusi\u00f3 que el &#8220;vermell&#8221; t\u00e9 una veritat ideal i objectiva (\u00e9s un color, t\u00e9 una extensi\u00f3 espacial, t\u00e9 brillantor).<\/p>\n<p>Aquest m\u00e8tode consisteix a:<\/p>\n<ul>\n<li>1. Triar un objecte de partida: Es comen\u00e7a amb un exemple concret, ja sigui real (com la poma vermella que v\u00e8iem abans) o totalment imaginat.<\/li>\n<li>2. Iniciar les variacions lliures: Comences a modificar l&#8217;objecte mentalment de forma lliure i il\u00b7limitada. Li canvies la mida, el color, la forma, el pes, el lloc on es troba, etc.<\/li>\n<li>3. Buscar el l\u00edmit (Qu\u00e8 es pot eliminar?): En cada variaci\u00f3 et preguntes: Si trec aquesta caracter\u00edstica, l&#8217;objecte segueix sent el mateix tipus de cosa? Si imagino la poma de color blau, segueix sent una poma? S\u00ed. Per tant, el color vermell no \u00e9s essencial. Si imagino la poma sense cap tipus de forma espacial ni volum (com un pensament pur), segueix sent una poma objecte? No, desapareix. [no resoldria el problema del sorites, quina \u00e9s l&#8217;ess\u00e8ncia de tenir cabell o ser calb? quants cabells he de treure?]<\/li>\n<li>4. Captar l&#8217;invariant (L&#8217;Eidos): All\u00f2 que resisteix totes les variacions possibles, all\u00f2 que no pots eliminar sense destruir el concepte mateix de l&#8217;objecte, \u00e9s l&#8217;ess\u00e8ncia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tipus d&#8217;actes<\/p>\n<ul>\n<li>Actes de presentaci\u00f3 (o &#8220;donaci\u00f3 origin\u00e0ria&#8221;). S\u00f3n aquells en qu\u00e8 l&#8217;objecte se&#8217;ns d\u00f3na &#8220;en persona&#8221;, &#8220;present&#8221; davant nostre, com si el tingu\u00e9ssim al davant. La percepci\u00f3 sensible: veure, tocar, escoltar&#8230; \u00c9s l&#8217;acte no\u00e8tic per excel\u00b7l\u00e8ncia, perqu\u00e8 l&#8217;objecte se&#8217;ns mostra &#8220;en carn i ossos&#8221; des d&#8217;una determinada perspectiva (Husserl diu que es d\u00f3na per &#8220;perfils&#8221; o &#8220;adumbracions&#8221;). Present i real.<\/li>\n<li>Actes de presentificaci\u00f3 (o &#8220;donaci\u00f3 secund\u00e0ria&#8221;). Recordar (passat, real), imaginar (atemporal, fictici), anticipar (futur, possible). S\u00f3n actes en qu\u00e8 l&#8217;objecte no \u00e9s present, sin\u00f3 que el re-presentem (el fem present simb\u00f2licament). L&#8217;objecte se&#8217;ns d\u00f3na per &#8220;absent&#8221;.<\/li>\n<li>Actes de posicionament (o actes te\u00f2rics, valoratius i pr\u00e0ctics). No es defineixen per si l&#8217;objecte \u00e9s present o absent, sin\u00f3 per la posta (&#8220;thesis&#8221;) que fa la consci\u00e8ncia respecte a l&#8217;objecte. \u00c9s a dir, la &#8220;manera com&#8221; l&#8217;afirmem, el valorem o hi actuem.\n<ul>\n<li>Actes te\u00f2rics (doxa): creure, suposar, dubtar, negar, afirmar. S\u00f3n maneres de posicionar-nos cognitivament davant del noema.<\/li>\n<li>Actes valoratius (axiologia): estimar, odiar, apreciar, desaprovar. L&#8217;objecte se&#8217;ns d\u00f3na com a &#8220;bell, bo, agradable&#8221;&#8230;<\/li>\n<li>Actes pr\u00e0ctics (praxi): [voler] desitjar, decidir, actuar, voler. L&#8217;objecte se&#8217;ns d\u00f3na com a &#8220;useful, un fi, un mitj\u00e0&#8221;&#8230;<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>M\u00f3n de la Vida (Lebenswelt)<\/strong><\/p>\n<p>El m\u00f3n de l&#8217;experi\u00e8ncia quotidiana i pr\u00e0ctica, que \u00e9s el fonament de tota ci\u00e8ncia i coneixement objectiu.\u00a0 \u00a0Amb aquest concepte, recorda que les abstraccions de la ci\u00e8ncia es basen en un m\u00f3n viscut, compartit amb altres persones, que est\u00e0 ple de significats culturals i hist\u00f2rics. En aquest punt, la fenomenologia deixa de ser nom\u00e9s l&#8217;estudi d&#8217;un jo a\u00efllat per a convertir-se en la investigaci\u00f3 d&#8217;una intersubjectivitat, on la realitat objectiva sorgeix de la comunitat de subjectes que la viuen i li donen sentit.<\/p>\n<p><strong>Intersubjectivitat Transcendental<\/strong><\/p>\n<p>El jo transcendental no est\u00e0 a\u00efllat, sin\u00f3 que es constitueix en relaci\u00f3 amb altres jo. La realitat objectiva sorgeix d&#8217;aquesta comunitat de subjectes. Explica com compartim un m\u00f3n com\u00fa i com l&#8217;experi\u00e8ncia individual s&#8217;entrecreua amb la dels altres per a formar una realitat objectiva i compartida.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"discussio\">Discussi\u00f3<\/h2>\n<p>Plat\u00f3 i Chomsky<br \/>\nBerkeley. Psicologisme i solipsisme.<br \/>\nEmocions i Scheler<br \/>\nRelaci\u00f3 amb Kant<br \/>\nHusserl i els m\u00f3ns de Popper<br \/>\nEss\u00e8ncies, psicologia del desenvolupament i representacions distribu\u00efdes<\/p>\n<p><strong>Idees de Plat\u00f3. Gram\u00e0tica universal de Chomsky<\/strong><\/p>\n<p>Husserl, com Plat\u00f3 busca veritats universals (ess\u00e8ncies). Per Plat\u00f3 Les Idees existeixen per si mateixes en un m\u00f3n transcendent (l&#8217;Hiperurani). Els objectes f\u00edsics s\u00f3n c\u00f2pies imperfectes (Realisme metaf\u00edsic). Per Husserl Les ess\u00e8ncies (eidos) no s\u00f3n objectes f\u00edsics ni entitats celestials. S\u00f3n les estructures necess\u00e0ries perqu\u00e8 puguem recon\u00e8ixer qualsevol objecte. Es troben mitjan\u00e7ant la &#8220;reducci\u00f3 eid\u00e8tica&#8221; (variar mentalment un objecte fins a trobar all\u00f2 que, si es treu, fa que l&#8217;objecte deixi de ser el que \u00e9s).<\/p>\n<p>[Com el situem respecte el nominalisme -nom\u00e9s existeixen les coses individuals concretes i els universals i noms comuns s\u00f3n meres etiquetes. A l&#8217;altre extrem, el realisme metaf\u00edsic de Plat\u00f3 diria que nom\u00e9s existeixen realment els universals mentre que els objectes f\u00edsics concrets en s\u00f3n c\u00f2pies imperfectes. Arist\u00f2til veuria la &#8220;forma&#8221; present en totes les subst\u00e0ncies. Pels conceptualistes com Abelard i Ockham dirien que els universals existeixen en la ment de qui pensa els opbjectes, no \u00e9s quelcom que resideixi en ells. [Es tractaria d&#8217;una propietat invariant que els definiria, i la forma aristot\u00e8lica correspondria a aix\u00f2. Caldria distingir entre &#8220;el que existeix&#8221; i &#8220;el que som capa\u00e7os de designar o pensar&#8221;.]<\/p>\n<p>Respecte el nominalisme: Husserl el rebutja expl\u00edcitament. Ja a les &#8220;Investigacions L\u00f2giques&#8221; (sobretot als &#8220;Proleg\u00f2mens&#8221;, per\u00f2 tamb\u00e9 a la Segona Investigaci\u00f3, dedicada justament al problema de la abstracci\u00f3 i la generalitat), ataca amb duresa l&#8217;empirisme brit\u00e0nic (Locke, Hume, Mill) i qualsevol reducci\u00f3 de la generalitat a noms, h\u00e0bits associatius o &#8220;semblances de fam\u00edlia&#8221; psicol\u00f2giques. Per Husserl, si la generalitat fos nom\u00e9s un efecte del llenguatge o de l&#8217;h\u00e0bit, la l\u00f2gica i la matem\u00e0tica perdrien la seva validesa objectiva i universal \u2014 i aix\u00f2 \u00e9s precisament el que vol salvar del relativisme psicologista.<\/p>\n<p>Quant al conceptualisme, se&#8217;l podria qualificar de tal sempre que, a trav\u00e9s de la Wesenschau admetessim que a partir dels conceptes comuns dels diferents subjectes arribem a veritats objectives. Altrament tindr\u00edem una s\u00e8rie de &#8220;n\u00favols&#8221; cognitius coincidents o no amb el problema del psicologisme.<\/p>\n<p>Per exemple, tenim 400.000 esp\u00e8cies d&#8217;escarabats corresponents a milers de milions d&#8217;individus catalogables. Hem de pensar en 400.000 ess\u00e8ncies? Husserl admet que aquestes ess\u00e8ncies s\u00f3n vagues, fluides i aproximades. La ment no busca una &#8220;Idea perfecta d&#8217;escarabat&#8221; al cel, sin\u00f3 l&#8217;estructura b\u00e0sica (&#8220;tipus&#8221;) que ens permet identificar un insecte com a tal, acceptant les seves variacions biol\u00f2giques.<\/p>\n<p>Mentre que pels conductistes (encara que no consideressin l&#8217;experi\u00e8ncia), tot concepte en una ment (concepte en el sentit d&#8217;influir una conducta o una altra), seria resultat del conjunt d&#8217;est\u00edmuls rebuts, Chomsky va demostrar que el conjunt d&#8217;est\u00edmuls era massa pobre per poder explicar totes les frases\u00a0 amb sentit que podem construir.<br \/>\nEl precedent husserli\u00e0: la &#8220;gram\u00e0tica pura&#8221; (reine Grammatik). A la Quarta Investigaci\u00f3 L\u00f2gica, Husserl busca precisament aix\u00f2 que tu assenyales: no ess\u00e8ncies materials com &#8220;triangle&#8221; o &#8220;vermell&#8221; (que pertanyen a ontologies regionals concretes \u2014 l&#8217;espai, el color), sin\u00f3 lleis &#8220;formals&#8221; a priori sobre com els significats simples es poden combinar en significats complexos unitaris, amb independ\u00e8ncia de qualsevol llengua natural particular. Distingeix tres nivells: l'&#8221;Unsinn&#8221; (mot-salada gramaticalment impossible, com &#8220;i o si&#8221;, que ni tan sols arriba a candidat de sentit), el &#8220;Widersinn&#8221; (absurd materialment per\u00f2 ben format formalment, com &#8220;cercle quadrat&#8221; \u2014 o, en la versi\u00f3 c\u00e8lebre de Chomsky, &#8220;colorless green ideas sleep furiously&#8221;), i el sentit ple i coherent. Aquesta distinci\u00f3 formal\/material \u00e9s exactament la que Chomsky redescobreix quan diu que una frase pot ser sint\u00e0cticament ben formada i tanmateix sense sentit sem\u00e0ntic. Per\u00f2 mentre que per Husserl les ess\u00e8ncies tenen una exist\u00e8ncia objectiva similar a la matem\u00e0tica, la base de la Gram\u00e0tica Universal de Chomsky estaria basada en la gen\u00e8tica de l&#8217;esp\u00e8cie. [podria ser una veritat necess\u00e0ria a priori que la biologia s&#8217;ha adaptat per a fer servir].<\/p>\n<p><strong>Berkeley. Psicologisme i solipsisme<\/strong><\/p>\n<p>Es podria dir que Berkeley, com Husserl volia partir de l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva com a realitat primera, &#8220;Esse est percipi&#8221;. Tant Berkeley com Husserl comparteixen la idea que la realitat no es pot entendre separada d&#8217;una ment que la percep [per\u00f2 podem imaginar perfectament un m\u00f3n sense ments que el contemplin]. Husserl, en les seves obres de maduresa, proposa un experiment mental radical (la tesi de l&#8217;anihilaci\u00f3 del m\u00f3n) on afirma que si la consci\u00e8ncia desaparegu\u00e9s, el m\u00f3n f\u00edsic perdria totalment el seu sentit i la seva validesa d&#8217;exist\u00e8ncia. Com encaren els dos la &#8220;persist\u00e8ncia&#8221; del m\u00f3n f\u00edsic respecte de les ments subjectives. Berkeley dir\u00e0 que sempre hi ha la ment de D\u00e9u que pensa les coses, ell \u00e9s el perceptor infinit omnipresent [\u00e9s una ment que cont\u00e9 la veritat? o un backup de totes les ments humanes?]. Husserl en canvi postula una &#8220;consci\u00e8ncia transcendental&#8221; que equivaldria a una Intersubjectivitat transcendental. Cada objecte \u00e9s susceptible d&#8217;apar\u00e8ixer infinites vegades en diferents subjectes [per\u00f2 aquests podrien tenir visions diferents, se suposa que hi ha un proc\u00e9s de consens transcendental? Tamb\u00e9 podria estar equivocat, per exemple quan la comunitat de cient\u00edfics creia en l&#8217;\u00e8ter. En els seus \u00faltims anys, Husserl admet que per a garantir que la suma infinita de totes les experi\u00e8ncies de tots els subjectes mantingui una harmonia i una teleologia (un ordre amb sentit), es requereix la noci\u00f3 d&#8217;una Ment Infinita o Principi Teleol\u00f2gic, que ell tamb\u00e9 acaba anomenant D\u00e9u.<\/p>\n<p>A la cinquena meditaci\u00f3 cartesiana proposa que quan veiem un altre cos hum\u00e0, la nostra ment s&#8217;adona autom\u00e0ticament que aquest cos funciona com el meu. L&#8217;ess\u00e8ncia d&#8217;aquest objecte inclou que \u00e9s un Subjecte, alg\u00fa que t\u00e9 la seva pr\u00f2pia perspectiva de les coses. Per tant, l&#8217;estructura de la meva consci\u00e8ncia pura ja estria &#8220;dissenyada&#8221; per a recon\u00e8ixer intencionalment altres consci\u00e8ncies. L&#8217;alteritat \u00e9s una estructura universal de la ment humana. El solipsisme se supera quan ens adonem que, per tal que un objecte (una poma) sigui &#8220;real&#8221; per a mi, l&#8217;estructura de la meva ment ja ha de pressuposar que \u00e9s l&#8217;objecte que qualsevol altre subjecte podria veure. [Imposem que hi ha altres ments amb continguts comuns, per\u00f2 aix\u00f2 no garanteix que siguin correctes, com per exemple una terra plana o la hip\u00f2tesi de l&#8217;\u00e8ter]<br \/>\n[El psicologisme i el solipsisme s\u00f3n un problema perqu\u00e8 partim d&#8217;un subjecte davant del m\u00f3n sense altres subjectes, com un ordinador que infereix el m\u00f3n a partir del que registra una c\u00e0mera de v\u00eddeo, quan en realitat tots els &#8220;ordinadors&#8221; estem en xarxa i el software es carrega a partir del servidor com\u00fa que compartim. No existiria subjecte sense la interacci\u00f3 amb l&#8217;altre tal com indica la psicologia del desenvolupament.]<\/p>\n<p><strong>Les emocions<\/strong><\/p>\n<p>[Queda sense resoldre del tot l&#8217;experi\u00e8ncia emocional d&#8217;excitaci\u00f3 o tristesa que en alguns cassos potser no tenen un objecte clar al qual estan dirigits. L&#8217;excitaci\u00f3 sovint pot tenir a veure amb una anticipaci\u00f3. O potser podr\u00edem dir que la tristesa es refereix a la vida en general. En tot cas potser seria correcte dir que es tracta d&#8217;una dimensi\u00f3 nova, un color emocional que acompanya el\u00a0 &#8220;contingut&#8221; del noema. Per exemple jo puc contemplar un viatge futur amb il\u00b7lusi\u00f3 o amb mandra, i l&#8217;ess\u00e8ncia seria la mateixa].<br \/>\nLa q\u00fcesti\u00f3 ser\u00e0 represa per <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/\">Scheler<\/a> que desenvolupa una fenomenologia dels valors i les emocions.<\/p>\n<p><strong>Relaci\u00f3 amb el fenomen i no\u00fcmen kanti\u00e0<\/strong><\/p>\n<p>Mentre que per Kant el fenomen \u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;un no\u00fcmen que ens resulta inaccessible, una realitat distorsionada o filtrada per les estructures de la nostra ment (l&#8217;espai, el temps i les categories) per Husserl el noema \u00e9s l&#8217;objecte mateix tal com \u00e9s captat per la consci\u00e8ncia. Quan Husserl fa l&#8217;epoch\u00e9 (posar el m\u00f3n f\u00edsic entre par\u00e8ntesis), el noema no \u00e9s una &#8220;il\u00b7lusi\u00f3 subjectiva&#8221;, sin\u00f3 el sentit pur de la cosa que es dona directament a la ment. Per Kant el no\u00fcmen existeix independentment de nosaltres per\u00f2 mai el podrem arribar a copsar [i quin sentit tindria copsar-lo de manera diferent al que som?]. En canvi l&#8217;Eidos de Husserl (l&#8217;Ess\u00e8ncia) \u00e9s plenament cognoscible, hi arribem per la intu\u00efci\u00f3 (Wesenschau=intu\u00efci\u00f3 d&#8217;ess\u00e8ncies) i la variaci\u00f3 imagin\u00e0ria del noema.<\/p>\n<p>Husserl i els m\u00f3ns de Popper<\/p>\n<p>[Podem assimilar l&#8217;experi\u00e8ncia de la consci\u00e8ncia de la qual parteix Husserl amb el M\u00f3n2 de Popper. H posaria entre par\u00e8ntesi el M\u00f3n1, que tindria una ontologia b\u00e0sica d&#8217;objectes en l&#8217;espai temps amb una massa, posici\u00f3 i velocitat. El m\u00f3n2 \u00e9s el de les experi\u00e8ncies (viv\u00e8ncies o &#8220;Erlebnisse&#8221;) i H proposa una ontologia de noemes amb diferents tipus d&#8217;actes de noesi (percepci\u00f3, record, imaginaci\u00f3, judici, valoraci\u00f3, volici\u00f3, amor, etc.).<br \/>\nH investiga com constru\u00efm la visi\u00f3 del m\u00f3n objectiu a partir de l&#8217;experi\u00e8ncia [dels Lebenswelt a Newton, la teoria at\u00f2mica, el Big Bang i la teoria de l&#8217;evoluci\u00f3]. Aquest m\u00f3n objectiu \u00e9s una part del M\u00f3n3 de Popper, les teories cient\u00edfiques. Primer toquem, veiem, agafem, movem, i despr\u00e9s la ci\u00e8ncia abstrau prop\u00ecetats i les posa en equacions. El cos viscut (&#8220;Leib&#8221;) no \u00e9s un objecte f\u00edsic, sin\u00f3 el punt zero de l&#8217;experi\u00e8ncia, el centre des del qual s&#8217;orienta tot noema.<br \/>\nEn el M\u00f3n 1, l&#8217;ontologia [de la F\u00edsica cl\u00e0ssica] \u00e9s nomol\u00f2gica (busca lleis causals universals). En el M\u00f3n 2, l&#8217;ontologia [de Husserl] \u00e9s hermen\u00e8utica (busca estructures de sentit, motivacions i intencionalitat).<br \/>\n[H s&#8217;abst\u00e9 sobre com emergeix una experi\u00e8ncia conscient -el M\u00f3n2- a partir dels objectes f\u00edsics del M\u00f3n1. Aix\u00f2 remetr\u00e0 al problema dur de la Consci\u00e8ncia.]<\/p>\n<p><strong>Influ\u00e8ncia i llegat<\/strong><\/p>\n<p>Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble.<\/p>\n<p><strong>Ess\u00e8ncies, psicologia del desenvolupament i representacions distribu\u00efdes<\/strong><\/p>\n<p>Husserl intenta explicar com arribem a fer servir la l\u00f2gica i la matem\u00e0tica, i com arribem a un coneixeixement objectiu del m\u00f3n a partir de de l&#8217;experi\u00e8ncia . buscant sentit i ess\u00e8ncies a trav\u00e9s de la &#8220;Wesenschau&#8221;. Per\u00f2 que en realitat aquest \u00e9s un proc\u00e9s que queda m\u00e9s ben explicat per la Psicologia del desenvolupament de Piaget i Vigotsky o b\u00e9 les ci\u00e8ncies cognitives? Piaget ens diria que les estructures l\u00f2giques no s\u00f3n donades que es construeixen i apareixen a trav\u00e9s de l&#8217;acci\u00f3 sobre el m\u00f3n. I Vigotsky assenyala que els conceptes no neixen \u00fanicament de la relaci\u00f3 subjecte-objecte, sin\u00f3 d&#8217;interacci\u00f3 amb altres subjectes amb el llenguatge. Les ci\u00e8ncies cognitives i el connexionisme poden explicar que formem els conceptes, amb els contorns difusos que a vegades tenen, no fent intu\u00efcions eid\u00e8tiques i consolidant definicions [sent\u00e8ncies en LISP], sin\u00f3 entrenant una xarxa i formant representacions distribu\u00efdes. Es podria dir potser que, amb la interacci\u00f3 amb el m\u00f3n, i amb les representacions distribu\u00efdes estem fent quelcom semblant a la variaci\u00f3 de propietats i arribant a l&#8217;ess\u00e8ncia. Per\u00f2 segurament les representacions distribu\u00eddes s\u00f3n una explicaci\u00f3 m\u00e9s fecunda que no \u00e0s la intu\u00efci\u00f3 eid\u00e8tica (Wesensschau).<br \/>\nDe fet, potser mai cap hum\u00e0 ha dut a terme realment una Wesenschau. Aleshores el que estarien fent n fent els fenomen\u00f2legs \u00e9s partir d&#8217;una idea d&#8217;experi\u00e8ncia de subjecte que en realitat no existeix i intentar a partir d&#8217;ella concebre les condicions de possibilitat de la l\u00f2gica i la matem\u00e0tica. Husserl presenta la fenomenologia com una descripci\u00f3 de l&#8217;experi\u00e8ncia. Per\u00f2 molts cr\u00edtics sostenen que, a partir d&#8217;Idees I, deixa de descriure l&#8217;experi\u00e8ncia ordin\u00e0ria i comen\u00e7a a descriure un subjecte transcendental ideal.<\/p>\n<p>[El que trobaria interessant seria relacionar aquest m\u00e8tode amb la noci\u00f3 de representaci\u00f3 distribu\u00efda de Mclelland i Rummerlhart. El que en Husserl consistiria en anar eliminant caracter\u00edstiques d&#8217;una experi\u00e8ncia, en les representacions distribu\u00efdes seria quedar-se amb les connexions m\u00e9s refor\u00e7ades i descartar les altres.]Amb Google AI.<br \/>\nAquesta \u00e9s una connexi\u00f3 extraordin\u00e0riament l\u00facida i un exercici de filosofia de la ment contempor\u00e0nia molt potent. Est\u00e0s connectant la fenomenologia cl\u00e0ssica de principis del segle XX amb el connexionisme (xarxes neuronals artificials) de finals del segle XX desenvolupat per James McClelland i David Rumelhart. El nucli del teu argument \u00e9s completament correcte.<br \/>\nLa teva intu\u00efci\u00f3 \u00e9s encertada a nivell funcional (tots dos models busquen com es forma una &#8220;categoria&#8221; o &#8220;ess\u00e8ncia&#8221;), per\u00f2 operen des de direccions l\u00f2giques inverses: una va de dalt a baix (top-down) mitjan\u00e7ant l&#8217;abstracci\u00f3 conscient, i l&#8217;altra va de baix a dalt (bottom-up) mitjan\u00e7ant l&#8217;emerg\u00e8ncia estad\u00edstica. Tant Husserl com el connexionisme busquen l&#8217;invariant, all\u00f2 que roman constant quan el voltant canvia.<br \/>\nVegem com es connecten i on xoquen exactament aquests dos m\u00e8todes:<br \/>\n1. El paral\u00b7lelisme: El patr\u00f3 invariant davant les variacions. En la variaci\u00f3 imagin\u00e0ria de Husserl es genera volunt\u00e0riament &#8220;soroll&#8221; o variacions (canvies el color, la mida, la forma). Despr\u00e9s fas una &#8220;neteja&#8221; conscient per veure qu\u00e8 \u00e9s el que resisteix. L&#8217;eidos \u00e9s el patr\u00f3 que mai es destrueix.En la representaci\u00f3 distribu\u00efda (McClelland i Rumelhart) un concepte (com &#8220;poma&#8221;) no est\u00e0 guardat en un sol lloc de la xarxa, sin\u00f3 que \u00e9s un patr\u00f3 d&#8217;activaci\u00f3 distribu\u00eft a trav\u00e9s de centenars de nodes (pesos de connexi\u00f3). Quan la xarxa s&#8217;entrena amb molts exemples de pomes, les connexions comunes i essencials (forma, textura, origen vegetal) es reforcen, mentre que les accidentals (si \u00e9s verda, vermella, gran, petita, o si t\u00e9 un cuc) es difuminen o es cancel\u00b7len entre si pel pes de l&#8217;estad\u00edstica. En ambd\u00f3s casos, l&#8217;ess\u00e8ncia (o el concepte) no \u00e9s una definici\u00f3 r\u00edgida de diccionari, sin\u00f3 un vector d&#8217;invariants que resisteix el canvi.<\/p>\n<p>2. La difer\u00e8ncia fonamental: Consci\u00e8ncia pura vs. Emerg\u00e8ncia cega. Husserl busca una veritat l\u00f2gica ideal. La variaci\u00f3 imagin\u00e0ria \u00e9s un acte de la consci\u00e8ncia pura. L&#8217;ess\u00e8ncia (eidos) t\u00e9 una validesa universal i objectiva que la ment descobreix, no una cosa que la ment fabrica. Husserl rebutjaria que l&#8217;ess\u00e8ncia sigui el fruit d&#8217;una simple &#8220;mitjana estad\u00edstica&#8221; de connexions neuronals, perqu\u00e8 aix\u00f2 tornaria a caure en el psicologisme (reduir la veritat a la biologia o l&#8217;arquitectura de la xarxa). McClelland i Rumelhart descriuen un proc\u00e9s f\u00edsic\/matem\u00e0tic. En les representacions distribu\u00efdes, el &#8220;concepte&#8221; \u00e9s una propietat emergent. La xarxa no sap per qu\u00e8 un patr\u00f3 representa una poma; simplement ha ajustat els seus pesos mitjan\u00e7ant un algorisme (com el backpropagation) per optimitzar una resposta. \u00c9s un proc\u00e9s cec, mec\u00e0nic i basat en l&#8217;experi\u00e8ncia pr\u00e8via de la xarxa (empirisme).<\/p>\n<p>Podr\u00edem dir que una xarxa neuronal artificial, quan apr\u00e8n a generalitzar un concepte descartant les connexions febles, est\u00e0 fent una versi\u00f3 automatitzada i matem\u00e0tica de la reducci\u00f3 eid\u00e8tica de Husserl.<\/p>\n<p>[La gran difer\u00e8ncia \u00e9s que Husserl postula l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un eidos com una possibilitat sense que en realitat es pugui comprovar que les ments funcionin aix\u00ed, o que existeixin eidos independentment de les ments com una mena d&#8217;idees plat\u00f2niques. La hip\u00f2tesi del connexionisme es pot provar en models. De fet el reconeixement d&#8217;imatges o el mateix funcionament dels LLM ve a ser un resultat d&#8217;aquesta hip\u00f2tesi.]<\/p>\n<p>En la IA actual (LLM i visi\u00f3 per computador): El que Husserl anomenaria l&#8217;eidos d&#8217;un &#8220;gos&#8221; o d&#8217;una &#8220;poma&#8221; \u00e9s, en realitat, un vector en un espai latent multidimensional. No hi ha una &#8220;idea plat\u00f2nica&#8221; de gos guardada en cap servidor. El que hi ha \u00e9s una configuraci\u00f3 de milions de par\u00e0metres (pesos sin\u00e0ptics) que s&#8217;activen davant de determinats patrons geom\u00e8trics o sem\u00e0ntics. La xarxa demostra que &#8220;ent\u00e9n&#8221; l&#8217;ess\u00e8ncia perqu\u00e8 pot recon\u00e8ixer un gos que mai abans ha vist, fins i tot si est\u00e0 dibuixat d&#8217;una forma abstracta o caricaturitzada. Ha extret l&#8217;invariant estad\u00edstic.<\/p>\n<p>El Platonisme de Husserl vs. El Pragmatisme Computacional. Com ell volia fundar una ci\u00e8ncia absoluta i rebutjava el psicologisme, no podia admetre que l&#8217;eidos depengu\u00e9s del cervell hum\u00e0. Per aix\u00f2 va haver de derivar cap a un cert &#8220;realisme ideal&#8221; (proper al platonisme). Les ess\u00e8ncies existeixen com a veritats l\u00f2giques universals. Per\u00f2, com dius, aix\u00f2 \u00e9s impossible de provar cient\u00edficament. \u00c9s un postulat metaf\u00edsic. L&#8217;efic\u00e0cia dels models actuals demostra que no cal postular un cel de les idees plat\u00f2niques. Les ess\u00e8ncies o conceptes s\u00f3n propietats emergents dels sistemes complexos. Sorgeixen de la interacci\u00f3 de dades massives amb una arquitectura que apr\u00e8n a optimitzar les seves connexions. L&#8217;eidos no est\u00e0 &#8220;all\u00e0 fora&#8221; en el cosmos, sin\u00f3 que es construeix a trav\u00e9s del teixit de relacions del propi sistema. El que \u00e9s interessant \u00e9s que per entrenar els LLMs es fa una mena de &#8220;variaci\u00f3 imagin\u00e0ria&#8221;, els enginyers apliquen t\u00e8cniques d&#8217;augment de dades (data augmentation). Per a una imatge, la giren, li canvien el color, la retallen, li afegeixen soroll visual&#8230; Aix\u00f2 \u00e9s, literalment, fer fer a la m\u00e0quina una variaci\u00f3 imagin\u00e0ria per for\u00e7ar-la a buscar l&#8217;invariant i descartar tot el que \u00e9s accidental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vida\u00a0 \u00a0 Obres\u00a0 \u00a0 \u00a0Discussi\u00f3 Vida Neix en una fam\u00edlia jueva a l&#8217;imperi austroh\u00fangar. El seu pare era modista. Estudia a Viena i despr\u00e9s matem\u00e0tiques, f\u00edsica i astronomia a la universitat de Leipzig. Assisteix a les confer\u00e8ncies de Wilhem Wundt. Acabar\u00e0 d&#8217;estudiar matem\u00e0tica a la univeritat de Berlin amb Leopold Kronecker i Karl Weierstrass.\u00a0 Far\u00e0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Husserl, Edmund. 1859-1938&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165,89],"tags":[127],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3825"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3825"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3825\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3825"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=3825"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=3825"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=3825"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=3825"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=3825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}